De la protesta a la proposta

1974. Veïns de Gràcia plantant jardineres reivindicant la Plaça del Treball (Butlletí de l’AGV de Gràcia).

Setembre de 1975. Il·lustració que acompanya un article de la revista Can Oriach sobre la manca de zones verdes a la ciutat (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

1979. Plantada d’arbres frustrada per les forces d’ordre públic reivindicant el Parc de Catalunya (autor: Andreu Segura/AHS).

El Parc de Catalunya

L’any 1977 l’Ajuntament aprova sobre aquests terrenys el “Plan Parcial del Sector Cataluña” que preveu la construcció de 3.200 habitatges. Aquest fet desferma la reivindicació de l’Associació de Veïns de la Creu Alta, de feia anys, per mantenir el buit verd urbà com a gran parc públic. El mateix any el Pla es publica al Boletín Oficial de la Provincia i paral·lelament la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell i 75 entitats ciutadanes s’adhereixen a la campanya contra el Pla parcial. Es constitueix la Comissió Permanent del Parc Catalunya per continuar la reivindicació. Aquesta lluita s’emmarca dins de la cerca dels veïns de propostes alternatives de ciutat, fent estudis paral·lels, debats públics, assemblees, exposicions, plantades d’arbres, festes reivindicatives i també impugnacions jurídiques... Tot plegat, un clar exponent de la maduresa de la lluita “de i per” la ciutat. El primer govern democràtic del 1979 recollirà aquesta lluita i el parc es farà realitat dins l’operació urbanística de l’Eix Macià.