Creixement urbà caòtic

1940-1962 L’emigració. Nous ciutadans

L’any 1956 208 coves

1950. Les coves de Sant Oleguer. Foto del rodatge del film El nostre pa de cada dia (autor: Ramon Bardés/AHS).

Creixement de la població

L’any 1960 Sabadell ha duplicat el nombre d’habitants dels anys quaranta. Els nous ciutadans emigren dels seus pobles d’origen, uns degut a la repressió política i social franquista i en la majoria de casos per fugir de la misèria que la postguerra comporta. Els emigrants arriben per cobrir les necessitats de la indústria de Sabadell de mà d’obra barata.

Els poders locals dels anys cinquanta es mouen entre la desatenció, la tolerància i el paternalisme conservador davant d’un creixement massiu al cinturó perifèric que ells mateixos anomenen els suburbis de la ciutat.

En los albores de este año 1952, el núcleo urbano estaba ya rodeado de un cinturón de míseras y anárquicas construcciones, un temible cinturón de barracas y cuevas con aire de campamento medieval, donde malvivían a veces en condiciones infrahumanas compatriotas nuestros.

(MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía, 1940-1960, Duplex, Barcelona, 1963)

POBLACIÓ ALS SUBURBIS DE SABADELL

“Suburbis”

Tot Sabadell

1.416 47.831 7.152 59.494 * 42.395 105.152

1940 1950 1960

*10.675 habitants de la Creu de Barberà, annexionada el 1957

Dades extretes de la publicació 100.000 sabadellenses, Ajuntament de Sabadell, 1961.

La meitat de la població sabadellenca es va situar als barris d’autoconstrucció* en un període de 10 anys.

(LARROSA, Manel. “La construcció de l’espai urbà” dins BENAUL, Josep Maria, i CALVET, Jordi. Indústria i ciutat: Sabadell, 1800-1980, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994)

*Terme tècnic que s’utilitza per definir els barris perifèrics de la ciutat en què dones, homes i nens construïen casa seva amb les seves pròpies mans, durant el descans setmanal de la feina, sobre terrenys sense cap urbanització ni serveis.