5 minute read
Les reivindicacions en aquest nou context democràtic
La ciutat es divideix en set districtes. La voluntat és apropar l’oferta d’equipaments apostant perquè als barris es puguin fer activitats i disposar de serveis que tradicionalment es gaudien només al centre de la ciutat. D’aquesta manera els veïns deixaran poc a poc d’utilitzar l’expressió “anar a Sabadell” quan s’acostin al barri del centre.
Les associacions de veïns demanen una participació directa en la gestió de les qüestions de la ciutat i l’Ajuntament respon institucionalment amb els consells de districte l’any 1987. Aquest organisme municipal està per sota de les expectatives de participació del moviment veïnal des de la seva creació i fins a l’actualitat.
Advertisement
Hem de donar un pas endavant per aconseguir una major implicació. Tal com estan concebuts avui dia no conviden gaire a participar-hi. Creiem que [els consells de districte] s’han de renovar.
(“Enquesta Participació: Què opineu del funcionament dels consells de districtes?”, Revista Barris, maig -juliol de 2003)
1985. Els set districtes, els sectors i els barris o nuclis de la divisió municipal que pretén que cada districte reprodueixi les condicions urbanes d’una petita ciutat (dibuix de Jaume Puig extret de PUIG, Jaume. El procés de formació de la ciutat, Ajuntament de Sabadell, 1991).
1979-2000 L’estabilització institucional
Canvi de model del moviment veïnal
En aquest nou context democràtic les associacions de veïns poden passar a ser uns interlocutors necessaris i vàlids per als nous ajuntaments. Comença una etapa en la qual el moviment veïnal persisteix en el seu paper reivindicatiu i participatiu. S’obre una via de col·laboració que a vegades esdevindrà un mecanisme de control de les associacions per part dels consistoris. Com apunta Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic, és sabut que els governs democràtics representatius mantenen una relació no fàcilment compatible i, a voltes, directament conflictiva amb entitats basades en la democràcia participativa i deliberada com les associacions de veïns.
1986. Plantada d’arbres a càrrec d’entitats i veïns organitzada per l’Ajuntament al camí de la ciutat del Parc de Catalunya (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS). En los tres últimos encuentros estatales de las asociaciones de vecinos celebrados en Bilbao, Madrid y Sabadell, se llegó a los acuerdos de que las asociaciones de vecinos no tendrían que estar en contra de los ayuntamientos, pero sí enfrente luchando y reivindicando nuestras necesidades.
(“El movimiento popular visto por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Sabadell”, Can Oriach, octubre de 1980)
1979. Crida als veïns per plantar arbres a la plaça del Avets. Aquestes plantacions es van fer per molts carrers i places de la ciutat en col·laboració dels veïns amb l’Ajuntament (autor: desconegut/AV Ca n’Oriac).
Cada barri té lluites, petites o grans, compartides o pròpies i cada una d’elles, per concreta que sigui, permet fer avançar els barris tal com els coneixem actualment. Algunes lluites representatives d’aquesta època són:
...per l’escola pública i de qualitat...
El nou Ajuntament dóna un gran impuls a l’escola pública. Diverses cooperatives escolars, com el Joanot Alisanda, passen al circuit públic i s’estengué l’experiència del Font Rosella com un precedent d’immersió lingüística. El Font Rosella és l’exemple d’una llarga reivindicació veïnal del barri de la Concòrdia per una escola. Altres barris també en reivindiquen com en el cas de Can Deu o Gràcia.
Febrer de 1985. Manifestació del CP Arraona per una escola pública i de qualitat a Barcelona (autora: Teresa Ruiz/AHS).
...contra la pujada d’impostos...
Convocades per la FAV, milers de persones surten al carrer el 13 d’abril de 1985 com a protesta, amb gran protagonisme de les dones, perquè la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) vol aplicar un augment del preu de l’aigua domèstica. La FAV exigirà la municipalització del servei. Anys més tard, el 1994, CASSA es veurà obligada a retornar 250 milions de pessetes a 6000 veïns per un excés de tarifa des del 1986.
1985. Fotografia de portada de la manifestació contra l’augment de la tarifa de l’aigua (Revista Barris, novembre-desembre 2000).
...per un enterrament digne...
El 1986 sorgeixen les vocalies d’enterrament amb una funció fonamental que constitueixen un servei de qualitat, autogestionat, barat i solidari per a totes les famílies del barri. Un article aparegut a la revista Can Oriach explica: ”Somos un grupo de vecinos del barrio que hemos decidido juntarnos para que, cuando fallezca uno de nuestros familiares, podamos enterrarlo lo más decentemente posible y al menor costo posible, pagando entre todos los asociados el gasto que ello supone”.
Es clama l’any 1985 davant la precària situació de la institució. Es crea una comissió ciutadana pro Residència Albada on participa la FAV recollint milers de firmes i dos milions de pessetes en donatius amb un suport massiu, que juntament amb altres factors permet el trasllat dels malalts a l’edifici del Taulí.
...per la sanitat: una cosa de tots...
12 de juny de 1984. Inauguració de l’ambulatori de Can Deu (autor: Andreu Segura/ AHS).
Cuando nuestros ambulatorios funcionaban tan mal, sin fichas de pacientes, a dos minutos por visita, sin investigar los problemas de los enfermos y cambiando de médico cada nueve meses [...] se empezó a hablar de reforma sanitaria. Los vecinos hicimos muchas presiones y se abrió el CAP de Can Deu.
(Declaracions del Grup de Sanitat. AV Ca n’Oriac, 1986) El 1978 el metge Josep Maria Plans, des de l’oposició antifranquista en defensa per la salut, publica una proposta per a un “Centre de Salut Comunitària Can Deu, Plana del Pintor”. Una idea que concreta l’any 1981 en “L’assistència primària de la Seguretat Social a Sabadell”. Aquesta es materialitza als primers centres d’assistència primària del 1984. El 1986 l’Ajuntament, la Generalitat i altres entitats creen el Consorci Hospitalari del Parc Taulí per integrar i reordenar el conjunt de centres sanitaris existents a la ciutat. Aquest model es consolida el 1998 amb la Corporació Sanitària Parc Taulí, que gestiona l’Hospital de Sabadell, l’Albada Centre Sociosanitari i Salut Mental Parc Taulí.
...pels centres cívics...
La constatació física de la descentralització que implanta l’Ajuntament de Farrés és la construcció dels centres cívics. Molts barris hauran de lluitar per aquest equipament durant anys com Can Rull, Gràcia, la Concòrdia, la Creu Alta, Can Llong... El de Sant Oleguer funciona fins al mandat de l’alcalde Bustos amb la gestió d’una taula d’entitats, en què l’Ajuntament és un agent més, a diferència de l’actual funcionament sota la forma de gestió del tècnic designat pel consistori.
1987. Centre Cívic de Torre-romeu (autor: Pere Farran/Arxiu Pere Farran).
