Les assemblees de barri

Deficiències en el transport públic

(Can Oriach, 1975)

El conflicte al voltant del transport públic neix per un deficient servei d’autobusos monopolitzat per l’empresa privada i que té el recolzament absolut de l’alcalde Burrull.

Els primers veïns que es queixen sobre el servei deficient són els de Torre-romeu, que s’organitzen en vàries assemblees, a partir del 1970, i recullen fins a 1.200 signatures per demanar a l’Ajuntament que l’autobús pugi fins al Tibidabo, la part alta del barri de Torre-romeu, amb un camí costerut, sense llum ni pavimentació. La lluita per un millor servei s’anirà guanyant a tota la ciutat però n’apareixerà una altra al voltant dels increments successius del bitllet de l’autobús i que portarà els veïns, l’any 1973, a exigir formalment la municipalització del servei. El mateix any, una nota conjunta de les agrupacions de veïns de les Termes, Espronceda, Llano de Can Puiggener, Can Oriach, Arraona-Merinals i Sant Pau, el Centro Cultural de Can Oriach i el Centro Social de Can Puiggener conclou: “El transporte es una necesidad colectiva [...]. Debe ser atendido por las Instituciones públicas [...] puesto que tendría que ser un servicio en lugar de un negocio”.

1976. Carrer costerut i sense asfaltar cap al Tibidabo de Torre-romeu (autor: Pere Farran/Arxiu Pere Farran). Novembre de 1970. Il·lustració sobre la manca de transport públic que arribi al Tibidado de Torre-romeu (“De cómo detrás del autobús que no llega al Tibidado hay gato encerrado”, revista Can Oriach. AV de Ca n’Oriac).

La irresistible tendencia al aumento del billete del autobús.

(Can Oriach, abril de 1973)

1976. Manifestació de veïns per la pavimentació del barri de Can Puiggener (autor: desconegut/AHS).

La guerra “del asfalto”

Els veïns del cinturó perifèric fa anys que insisteixen en la necessitat d’asfaltar els seus carrers i evitar així el fang, la brutícia i la pols. Ara bé, a l’inici dels setanta s’afegirà una altra problemàtica: l’Ajuntament envia als barris una comunicació per cobrir el pagament de les obres. Després de moltes discussions, la lluita pel percentatge que l’Ajuntament pretén cobrar als veïns se saldarà de manera desigual per als diferents barris. I quan les obres comencen hi haurà moltes queixes cap a les constructores, com en el cas de la Creu de Barberà, on l’empresa desapareixerà deixant els carrers oberts.

La durada del conflicte per la pavimentació i les seves contribucions que afecten l’economia de la gent dels barris, així com l’actitud de l’alcalde Burrull en comparació amb les obres al centre de la ciutat, contribuiran al desprestigi de l’Ajuntament franquista.

Todos los barrios unidos para lograr... EL ASFALTO

Desembre de 1971. Títol de l’article sobre les queixes per la manca de pavimentació als barris perifèrics de la ciutat (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).