Mes de la Joventut

26 de febrer de 1976. Concentració i assemblea de treballadors a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer amb motiu de la vaga general (autor: desconegut/AHS).

26 de febrer de 1976. Vaga general. Arribada dels alliberats a les pistes d’atletisme (autor: desconegut/Arxiu Farrés).

“Burrull, dimite, el pueblo no te admite”.

(Crits dels assembleistes a les Pistes d’Atletisme, 26 de febrer de 1976)

La Vaga del Metall

Aquesta vaga es produí uns mesos després de la general, entre els mesos de setembre i octubre. L’origen està en la negociació del conveni del metall. Es caracteritza per ser un conflicte que enfronta directament el moviment obrer amb la patronal i en què el moviment veïnal es posiciona clarament a favor dels vaguistes dels barris obrers.

En aquest conflicte de classes tenen especial protagonisme les dones dels treballadors, que s’organitzen en els grups de barris amb l’ajuda de les associacions de veïns, centres culturals i organitzacions de caràcter popular per treballar en l’extensió de la vaga a tots els sectors. També s’ocupen de la solidaritat econòmica amb els treballadors en vaga. A finals de setembre fracassen els intents d’estendre la vaga a altres sectors productius i ciutadans i poc a poc els obrers tornen a la feina amb la sensació que les formes de negociació amb la patronal i la pròpia organització hauran de canviar per aconseguir millores en la seva situació.

Octubre de 1976. Assemblea de treballadors a l’interior de l’església de Ca n’Oriac durant la vaga del metall (autor: Andreu Segura/AHS).

Mes de la Joventut

El butlletí de l’any 1976 de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, en un article titulat “Què fem els joves de Sabadell?”, relata que el moviment juvenil s’organitza i que s’estan obrint nous centres per a joves als barris on poder fer escoltar la seva veu. Fa referència a l’aparició del “Document dels 95” amb representació de sectors de la joventut (joves treballadors, estudiants de batxillerat i universitaris, membres de centres culturals, grups de joves, grups d’esplai, joves esportistes, excursionistes, grups de teatre, sardanistes, comunitats cristianes, etc.). Els joves exposen les seves necessitats democràtiques. D’aquest moviment sorgeix la proposta de tirar endavant un Mes de la Joventut que haurà de servir de catalitzador on exposar les inquietuds dels joves sabadellencs. El 20 de juny de 1976, com a cloenda del Mes, es demana permís, segons paraules de l’historiador Jordi Serrano, per al que esdevindrà la més gran manifestació democràtica de la ciutat: el Festival dels Pobles d’Espanya a l’estadi de la Nova Creu Alta. L’organització va a càrrec de la Coordinadora de Centres Culturals amb el suport dels partits polítics, mentre que la Federació d’Associacions de Veïns s’encarrega de la logística. Hi assisteixen entre quinze mil i vint mil joves per escoltar l’aragonès José Antonio Labordeta, el gallec Miró Casabella, el grup basc Oskorri, el grup valencià Al Tall, l’andalús Enrique Morente i els catalans Elisa Serna i Lluís Llach. A la mitja part es guarda un minut de silenci pels morts en la lluita per la llibertat i la democràcia, es fa una crida per anar “Cap al Congrés de la Joventut Catalana” i per la Marxa per la Llibertat.

20 juny de 1976. Festival dels Pobles d’Espanya a l’estadi de la Nova Creu Alta (cedida per Ramón Infante).

[Construir un] organismo unitario de todos los movimientos y organizaciones juveniles. Y el medio para conseguir estos objetivos puede ser el Mes de la Juventud de Sabadell.