Issuu

Història del moviment veïnal de Sabadell Sabadell, ciutat de barris

Sabadell, juliol de 2019

Crèdits catàleg

Crèdits exposició

Textos: Marta López Viana

Comissariat de l’exposició: Marta López Viana

Edició: Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell

Organització: Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell

Coordinació: Manuel Navas

Disseny gràfic: Olga Ramírez Freixas

Disseny, producció i coordinació de l’exposició: Marta López Viana

Correcció lingüística: J.L. Sáez © de l’edició: FAVS © dels textos: Marta López Viana © de les fotografies i il·lustracions: Arxiu Pere Farran, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), AV d’ArraonaMerinals-Can Gambús, AV de Ca n’Oriac, AV de Can Puiggener, AV de la Concòrdia, AV d’Espronceda, AV de Gràcia, AV de la Creu de Barberà, AV de Torreguitart, AV del Torrent del Capellà, AV de Torre-romeu, Centre Cultural de Torre-romeu, Fundació Bosch i Cardellach, iSabadell, Memòria del futur, Museu d’Història de Sabadell (MHS), Unió Excursionista de Sabadell (UES)secció natura. Agustín González, Ambrosio Sánchez, Antonio Carballo, David Bisbal, Família Llamas, Jordi de Arriba, Paco Vilches, Ramón Infante, Celia Gargallo. IMPRESSIÓ: Via Gràfica ISBN: 978-84-09-10927-2 D.L.: B-11747-2019 Foto portada: 1970 aprox. Nens jugant en uns terrenys al costat de la masia de Can Borgonyó (autor: desconegut/AV de la Concòrdia).

Disseny gràfic: Olga Ramírez Freixas Correcció lingüística: J.L. Sáez Muntatge: Carpintería Alpa, Estudi LopezViana Impressió: Tiendas Imprima, SL

Agraïments Arxiu Pere Farran, Ajuntament de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), AV d’Arraona-Merinals-Can Gambús, AV de Ca n’Oriac, AV de Campoamor, AV de Can Puiggener, AV de Can Rull, AV del Centre-Creueta, AV de la Concòrdia, AV de Covadonga, AV de la Creu Alta, AV d’Espronceda, AV de Gràcia, AV de la Creu de Barberà, AV de l’Eixample, AV de Les Termes, AV de Nostra Llar, AV de la Plana del Pintor, AV del Poblenou-Salut, AV de Rambla-Centre, AV de Sol i Padrís, AV de Torreguitart, AV del Torrent del Capellà, AV de Torre-romeu, UV de Can Llong, Centre Cultural de Torre-romeu, Fundació Bosch i Cardellach, iSabadell, Memòria del Futur, Museu d’Història de Sabadell (MHS), Unió Excursionista de Sabadell (UES)secció natura. Amador Ruiz, Ambrosio Sánchez, Anna López, Andrés Avellaneda, Andrés Lorite, Antonio Carballo, Antonio Recio, Antonio Santamaría, David Bisbal, Conxita Membrives, Diego Granero, Encarnació Circuns, Enriqueta Villalba, Ernest Espinós, Ester Lopera, Eulàlia Corral, Família Llamas, Francisco Martínez, Isabel Argany, Quim Góngora, Jordi de Arriba, J. Miquel Casanovas, Jordi Torguet, Juan Moreno, Juan Sabat, Luis Sánchez Vega, Mateu Pizà, Montserrat Parera, Paco Vilches, Pere Rusinés, Pere Tarín, Ramón Fuentes, Ramón Infante, Celia Gargallo, José Luis Rodríguez, Manuel Moya, Mariano Molina, Simón Saura, Puri Foncubierta, Teodoro Montero, Tere Llamas, Agustín González, Emilio Robles, Xavier Rossell.

I a tota la gent que ha treballat perquè el moviment veïnal sigui una realitat viva de la ciutat actual.

Organitza:

Presentació .................................................................................................................................. 5 Introducció .................................................................................................................................. 7 Barris construïts 1967 ................................................................................................................... 8

1940-1962 L’emigració. Nous ciutadans ............................................................... Creixement de la població..................................................................................

11 11 Creixement urbà caòtic ...................................................................................... 12 Polítiques urbanes de l’Ajuntament ................................................................ 15

1962-1970 Els suburbis “ fora” de Sabadell

...................................................... 18 Els polígons d’habitatge .................................................................................... 18 Deficiències del cinturó perifèric ...................................................................... 21

1950-1965 Orígens d el moviment de barris ......................................................

23 Gènesi del moviment de barris ......................................................................... 23. Assistència, gestió i petició ................................................................................ 24 El moviment catòlic social ................................................................................. 25

1965-1970 Una minoria avançada

........................................................................... Expectatives de reivindicació ............................................................................ Convergència amb el nou moviment obrer .................................................... Els barris comparteixen mancances ................................................................. La crida a la participació ....................................................................................

26 26 27 27 31

1970-1972 La mobilització ............................................................................................

40 40 40 41 42 43

La petició r espectuosa davant les mancances ........................ 33 Perquè les mancances són moltes... ................................................................. 34 El camí de la petició a l’acció ............................................................................ 39

Els detonants del conflicte ................................................................................. La lluita contra l’Obra sindical del hogar ........................................................... Deficiències en el transport públic ................................................................... La guerra “del asfalto” ......................................................................................... Les assemblees de barri .....................................................................................

La Gran Via .......................................................................................................... 46 La coordinació entre a ssociacions .................................................................... 48

La manca de zones verdes ................................................................................. 50 El Parc de Catalunya .......................................................................................... 52 De la protesta a la proposta ............................................................................... 53

1972-1974 Ampliació i coordinació del moviment urbà ............................. 45 Ampliació al moviment urbà ............................................................................ 45 1975-1977 El moviment s ocial urbà alternatiu ................................................. 49 L’oposició als plans parcials .............................................................................. 49

1975-1976 La presa d e consciència política .......................................................

55 El suport a les lluites obreres ............................................................................ 55 El Ple de l’Amnistia ............................................................................................ 56

La presa de consciència política .......................................................

62 La Vaga General................................................................................................... 62 La Vaga del Metall ............................................................................................. 65 Mes de la Joventut .............................................................................................. 66

1979-2000 La bona nova de la democràcia .........................................................

69 La Crisi Mundial del 1973.................................................................................. 69 El govern democràtic ......................................................................................... 70 La ciutat igualitària ............................................................................................ 72

L’estabilització institucional .............................................................. 74 Canvi de model del moviment veïnal ............................................................. 74 Les reivindicacions en aquest nou context democràtic... .............................. 75

2000-2008 Immersos en el capitalisme .................................................................

79 Les lluites en la globalització... ......................................................................... 80

Perspectives i futur del moviment veïnal ....................................................... 91

No volem retallades! ................................................................................ 84 La indignació a rriba al barri ............................................................................. 84 Ara i endavant. Els reptes d el moviment veïnal ............................................. 91

Associacions v eïnals de Sabadell ....................................................

Bibliografia ................................................................................................................................ 98 Itinerància .............................................................................................................................. 100

Presentació Aquest catàleg ve a donar fe de l’exposició que s’ha dut a terme durant el 2019 sobre els 50 anys d’història del moviment veïnal de Sabadell, una història estretament lligada a la història de la nostra ciutat fins al punt que el Sabadell actual deu molt a l’enorme treball, mobilitzacions i propostes que les associacions veïnals han fet durant tot aquest temps per dignificar els barris i la ciutat. Un recorregut per la història de les lluites veïnals que permet descobrir mitjançant imatges i textos com era el Sabadell de les grans onades de l’emigració, els suburbis i la vida precària de la seva gent, fins al Sabadell actual. I sobretot, on es constata la força transformadora de la política duta a terme des de baix: la manera com el moviment veïnal ha anat construint la ciutat a partir de la suma de suburbis al voltant d’un centre històric degradat, alhora que reivindica que Sabadell és, sobretot, una ciutat de barris. Una història que recull l’etern conflicte de classes que té la seva expressió genuïna en el moviment obrer, traslladat també als barris amb el moviment veïnal com a referent. Per a una gran part de les noves generacions, conèixer el que ha realitzat durant 50 anys el moviment veïnal de Sabadell constituirà un cert descobriment, mentre que per als més madurs és l’ocasió de recuperar part de la història de la qual van formar part. En tot cas, aquesta història ofereix a tothom una ocasió excel·lent per conèixer i reflexionar sobre el treball realitzat, el present i el futur del moviment veïnal. Amb aquesta exposició itinerant per dotze centres cívics que ha recorregut tots els districtes de la ciutat reivindiquem la vigència del moviment veïnal en un context diferent del que va motivar el seu naixement, on la seva presència i treball continuen sent clau per assolir uns barris dignes, més cohesionats, cultes i crítics, i amb equipaments i infraestructures suficients. L’exposició i el seu catàleg, obra de l’arquitecta sabadellenca Marta López Viana, no exhaureixen en absolut tot el treball dut a terme durant més de cinc dècades, però és una bona mostra de l’activisme social de proximitat que representa el moviment veïnal. Manuel Navas President de la FAVSabadell

Introducció El motiu d’aquesta exposició itinerant és difondre l’origen, el present i el futur del moviment veïnal organitzat a la ciutat en la commemoració del seu 50 aniversari. Aquesta exposició es mostra com les pàgines d’un butlletí itinerant de gran format que es converteix en l’altaveu de les reivindicacions dels barris. Les pàgines es maqueten amb diferents tipus de materials que ens permeten tenir diferents nivells d’aproximació a la història. La mostra s’organitza de manera cronològica destacant períodes més o menys llargs en els quals el moviment veïnal fa un salt o una evolució. L’emigració: nous ciutadans i Els suburbis “fora” de Sabadell relaten les causes de l’emigració de milers de persones que se situen principalment a la perifèria de la ciutat configurant el que aleshores es coneixia com a “suburbis” de la ciutat. Orígens del moviment de barris explica com sorgeixen les primeres entitats, en quin context i com comencen a organitzar-se els més avançats. La petició respectuosa davant les mancances ens mostra les necessitats més primerenques i com els veïns comencen a adonar-se de les limitacions de la petició a uns ajuntaments que no atenen les seves necessitats. Així és com, acompanyat del context polític, el moviment entra en una fase de mobilització, encetant un període obertament de conflicte contra el govern franquista. A principis dels anys 1970 es produeix una ampliació i coordinació del moviment veïnal degut, en part, a l’aparició de conflictes que afecten bona part de la ciutat, com la cobertura de la Gran Via o el pla parcial que afecta els terrenys del Parc de Catalunya. Pels volts del 1976, el moviment veïnal no pot viure d’esquena a la realitat política de la ciutat que no respon a les expectatives dels barris ni de les fàbriques amb una presa de consciència política. Les pàgines següents seran les de la democràcia, amb un canvi de model a les associacions i una etapa de transició i estabilització institucional. El capitalisme, la globalització i les receptes per sortir de la crisi del propi sistema menyscaben l’estat del benestar amb retallades en els drets socials i econòmics generant nous reptes davant dels quals les mobilitzacions veïnals i populars són actors imprescindibles. I l’últim panell, o el primer del futur, inclou un manifest que enumera els reptes del moviment veïnal a la ciutat. Marta López Viana Comissària de l’exposició

Can Rull

La Serra d’en Camaró

La Concòrdia Ca n’Oriac

Vista aèria de Sabadell (autor: TAF [Trabajos Aéreos y Fotométricos]/AHS).

Barris construïts

1967

Cifuentes

Hostafrancs

Can Feu Els Merinals

Campoamor

Espronceda Gràcia

La Creu Alta La Plana del Pintor

Can Puiggener

Covadonga

El Torrent del Capellà

Nostra Llar

El Poblenou

La Creu de Barberà Eixample

Sol i Padrís Les Termes

Torre-romeu

19 de juny de 1963. Visita del general Franco a Sabadell. 1940-1962 Inauguració dels pisos del polígon Espronceda (autor: desconegut/AHS).

1940-1962 L’emigració. Nous ciutadans 13

L’any 1956

208 coves

1950. Les coves de Sant Oleguer. Foto del rodatge del film El nostre pa de cada dia (autor: Ramon Bardés/AHS).

Creixement de la població

L’any 1960 Sabadell ha duplicat el nombre d’habitants dels anys quaranta. Els nous ciutadans emigren dels seus pobles d’origen, uns degut a la repressió política i social franquista i en la majoria de casos per fugir de la misèria que la postguerra comporta. Els emigrants arriben per cobrir les necessitats de la indústria de Sabadell de mà d’obra barata. 1940-1962

Creixement urbà caòtic

Els poders locals dels anys cinquanta es mouen entre la desatenció, la tolerància i el paternalisme conservador davant d’un creixement massiu al cinturó perifèric que ells mateixos anomenen els suburbis de la ciutat. En los albores de este año 1952, el núcleo urbano estaba ya rodeado de un cinturón de míseras y anárquicas construcciones, un temible cinturón de barracas y cuevas con aire de campamento medieval, donde malvivían a veces en condiciones infrahumanas compatriotas nuestros. (MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía, 1940-1960, Duplex, Barcelona, 1963)

POBLACIÓ ALS SUBURBIS DE SABADELL

“Suburbis” 14

Tot Sabadell

1.416

47.831

1940

7.152

59.494

1950

* 42.395

105.152

1960

*10.675 habitants de la Creu de Barberà, annexionada el 1957 Dades extretes de la publicació 100.000 sabadellenses, Ajuntament de Sabadell, 1961.

La meitat de la població sabadellenca es va situar als barris d’autoconstrucció* en un període de 10 anys. (LARROSA, Manel. “La construcció de l’espai urbà” dins BENAUL, Josep Maria, i CALVET, Jordi. Indústria i ciutat: Sabadell, 1800-1980, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994)

*Terme tècnic que s’utilitza per definir els barris perifèrics de la ciutat en què dones, homes i

nens construïen casa seva amb les seves pròpies mans, durant el descans setmanal de la feina, sobre terrenys sense cap urbanització ni serveis.

1940-1962

L’arribada d’onades d’immigració durant els anys quaranta i cinquanta provoca un greu problema a la ciutat: el dèficit d’habitatge i la consegüent aparició d’infrahabitatges (coves, barraques, estades, cases autoconstruïdes). Així van néixer barris sencers en terrenys no preparats per ser edificats, sense serveis i allunyats de la ciutat consolidada.

EDIFICACIONS ALS SUBURBIS DE SABADELL Cases Semi-casas

354 70 292

Cobertizos Barraques Coves

94 182

Dades extretes del Plan General de Ordenación de Sabadell del 1950 dels suburbis de la Creu de Barberà, Serra Camaró, Can Rull, Ca n’Oriac, la Llanera, Can Puiggener, riu Ripoll i Carretera de Polinyà.

Fijaos bien en que la palabra “suburbio” viene a significar l o que hay abajo, al lado, alrededor de la ciudad. Por lo tanto, la palabra “suburbio” presupone la existencia d e la ciudad […]. (Declaracions del concejal delegado de los suburbios de Sabadell en l’acte de constitución y presentación de las Comisiones de vecinos de los suburbios, 26 de juny de 1955)

1970. Paleta fent una casa d’autoconstrucció al barri del Poblenou de Sabadell (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS). 1940-1962

L’any 1960

2.069 barraques

1970 aprox. Barraques de Torre-romeu (autor: Pere Farran i Climent/AHS).

Que vinguin, que vinguin, que els telers han de funcionar.

1962. El Torrent del Capellà (autor: desconegut/AHS). 1940-1962

(Declaracions de l’alcalde Marcet recollides pel pare Nolla a la festa de la Virgen de la Fuensanta en referència als immigrants dels anys cinquanta)

Polítiques urbanes de l’Ajuntament Les polítiques urbanes de l’alcalde Marcet, d’acord amb la seva concepció d’una ciutat important, es dirigeixen a fomentar les inversions al centre de la ciutat, ignorant els suburbis de la perifèria. El Pla Marcet del 1952 insta els empresaris a construir habitatges per pal·liar el greu dèficit que pateix la mà d’obra de les seves fàbriques. El Pla no obté a penes resposta, llevat de promocions com les Cases del García-Planas i les promogudes pel propi Marcet.

1950. Passeig de la Plaça Major, abans General Primo de Rivera (autor: desconegut/AHS).

1959 aprox. P laça del Doctor Robert (autor: Secundino/AHS). 1940-1962

Març de 1969. Article sobre la immigració als barris perifèrics de la ciutat coneguts com a “cinturó suburbial” (revista 1940-1962 Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

1962-1970 Els suburbis “fora” de Sabadell Els polígons d’habitatge El cinturó suburbial el configuren fins a mitjan anys cinquanta els barris d’autoconstrucció. Les riuades del setembre del 1962 posen de manifest de manera cruenta el greu problema de l’habitatge que pateixen la majoria de les famílies d’emigrants. A partir d’aquest moment la construcció caòtica d’alguns barris conviu amb la construcció de nous polígons d’habitatges de promocions sindical, municipal o privada que donen resposta a la necessitat d’habitatge. A diferència del mandat de Marcet (1940-1960), que mostra una desatenció absoluta envers els problemes del cinturó sabadellenc, els primers anys seixanta sota el mandat d’Antoni Llonch (1960-1965) es produirà per primera vegada una certa presa de consciència dels problemes de l’habitatge, la urbanització i les escoles. Tot i així es constata la incapacitat de fer front a una necessitat cada vegada més gran d’habitatge assequible. 20

1965. El barri d’Espronceda. A l’esquerra, els gratacels actualment enderrocats (autor: Servicios Aéreos Comerciales Españoles, SACE/AHS). 1962-1970

GRANS PROMOCIONS D’HABITATGES 1940-1970 ENTITATS FINANCERES Caixa de Sabadell Caixa de Pensions

1.026 948 78

ORGANISMES PÚBLICS

5.691

Estatals: Obra Sindical del Hogar/ Instituto Nacional de la Vivienda

3.505

Municipals (Patronat/VIMUSA)

2.186

COOPERATIVES D’HABITATGES

608

EMPRESES 564 Dades extretes de PUIG, Jaume. “La producció d’habitatge a Sabadell (1940-1970). Respostes a un problema”, Revista Arraona, núm. 28, AHS, MAS, MHS, AJUNTAMENT DE SABADELL, 2004.

PROMOTORES IMMOBILIÀRIES PRIVADES TOTAL D’HABITATGES

4.671 12.560 21

1962-1970

1979. Dibuix de Jesús Llamas, pintor i dibuixant col·laborador de la revista Can Oriach (autor: Jesús Llamas, cedida per la família Llamas).

Sobre la política de les promocions d’habitatge, basada més en la quantitat que en la qualitat, l’arquitecte Francesc Candel es refereix amb el concepte del “amazacotameniento”. (CANDEL, Francesc, ”Los suburbios”, Revista Quaderns, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1965) 1974. El polígon d’Arraona en una fotografia del concurs organitzat pels veïns d’Arraona (autor: Pere Tarín Manubens).

Els edificis residencials construïts entre 1941 i 1970 són el 51% dels existents el 2001. (PUIG, Jaume. “La producció d’habitatge a Sabadell (1940-1970). Respostes a un problema”, Revista Arraona, núm. 28, AHS, MAS, MHS, AJUNTAMENT DE SABADELL, 2004)

1962-1970

Deficiències del cinturó perifèric

Tant els barris d’autoconstrucció com els polígons d’habitatges es construeixen en terrenys marginals i allunyats del centre per representar un menor cost econòmic, mentre que les parcel·les més properes al nucli històric esdevenen reserves de sòl especulatiu. A les carències dels primers suburbis, com la manca de clavegueram, la inexistent pavimentació dels carrers o l’absència d’aigua corrent a moltes zones, se sumen les dels nous polígons. Com son la manca d’espais públics equipats, l’absència d’atenció sanitaria al barri, la falta d’equipaments escolars o el del tot insuficient transport públic. La immigració al voltant dels anys cinquanta primer s’ocupa d’anar solucionant problemes urgents: “pa i casa”. Quan aquestes necessitats comencen a estar satisfetes es troben en disposició d’afrontar problemes que els afecten col·lectivament.

1960 aprox. Carrer de l’Argentina. Al fons, el polígon Arraona edificat per l’Obra Sindical del Hogar (autor: desconegut/AHS).

1963. Inauguració del polígon Espronceda. Visita del general Francisco Franco a Sabadell, 19 de juny de 1963 (autor: desconegut/AHS). 1962-1970

1940-1962 1961. Rètol de la plaça de la Creu de Barberà (autor: Joan Monistrol i Pons/AHS).

1950-1965 Orígens del moviment de barris Gènesi del moviment de barris

L’historiador Josep Maria Benaul situa a mitjan anys cinquanta els orígens del moviment de barris que sorgeix al voltant de les parròquies i els centres socials impulsats per Càritas. Aquí es forja un moviment juvenil que es desplegarà durant els seixanta, en el qual també convergiran militants d’organitzacions polítiques d’esquerra, i que nodrirà d’activistes el moviment obrer i el veïnal. En les tasques d’ajuda i gestió d’assumptes dels veïns tenen un paper destacat les assistents socials de barris. Treballadores contractades per Càritas i per algunes constructores que s’implicaran en la creació dels centres socials i que, prenent consciència de la situació deficient dels suburbis, passaran de desenvolupar tasques assistencials a involucrar-se en l’estudi i coneixement dels problemes dels suburbis.

1950. Grup d’alumnes de l’escola de Formació Social durant una classe al Gremi de Fabricants ( autor: desconegut/AHS).

Hay que proporcionar al prójimo las ayudas necesarias y crear las instituciones adecuadas, los centros sociales apropiados para establecer una mutua colaboración, despertar un sentido d e solidaridad y de auto participación en una tarea común [...]. (Text dels informatius setmanals de Càritas del 1960 recollit a CASAÑAS, Joan. L’aportació de Càritas a Sabadell. 50 anys. Càritas, Sabadell, 1999) 1950-1965

1974. Excursió a la Molina organitzada pel Centro Cultural Ca n’Oriac (autor: desconegut/AV de Ca n’Oriac).

Assistència, gestió i petició

L’origen de les primeres associacions és força heterogeni. Unes neixen com a simples gestores de les noves urbanitzacions, d’altres al voltant d’alguna mancança, algunes són organitzacions polítiques clandestines encobertes al barri i en algun cas treballen a l’abric de les Asociaciones de Cabezas de Familia, entitats que els donaven cobertura legal. Aquestes últimes les havia creat l’Ajuntament franquista, preocupat per la creixent organització veïnal i estaven dirigides pels alcaldes de barri, en un intent infructuós de controlar les postures reivindicatives que estan naixent als barris. Durant els primers anys aquestes entitats dediquen els seus esforços a la petició respectuosa a les autoritats buscant resposta a les seves necessitats. Per portar a terme aquest treball les associacions s’organitzen a través de diferents vocalies (Urbanisme, Sanitat, Cultura, Joves, Esports i d’altres). Mientras estas gestiones van prosiguiendo, la situación d el necesitado continúa sin recibir alivio [...]. Para paliar en lo p osible estos casos, la Agrupación creyó necesaria la organización d e diferentes vocalías y una de ellas es la de Ayuda Mutua. (Concordia, Boletín de la Agrupación de Vecinos de la Urbanización Concordia, octubre de 1963)

1975. Festival de música dins del programa de l’Olimpíada popular organitzada pel Centro Cultural y Grupo de Esplai Ca n’Oriac (autor: desconegut/AV de Ca n’Oriac). 1950-1965

1975. Carrera de cintes amb bicicleta de la Festa Major de la Plana del Pintor (autor: Ambrosio Sánchez).

El moviment catòlic social

Als nous barris, les parròquies que es construeixen esdevenen els primers equipaments col·lectius i en alguns casos els seus rectors són joves sacerdots progressistes. Segons Benaul, al voltant d’aquests centres es van forjant uns sectors de la joventut immigrada, militants dels moviments catòlics. D’aquests moviments provenen molts dels fundadors de les associacions de veïns i dels centres socials impulsats per Càritas. Un moviment juvenil format també, en ocasions, per altres formacions polítiques i que aportarà l’experiència adquirida durant els anys seixanta al moviment obrer i dels barris durant la dècada dels setanta. Els primers nuclis de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) de Sabadell neixen a Torre-romeu i s’estenen per Can Rull, Ca n’Oriac, la Creu de Barberà, la Creu Alta i Gràcia. Aquesta agrupació de joves amplia els seus contactes amb militants obrers, universitaris i intel·lectuals i des dels barris desenvolupen les seves inquietuds socials, culturals i polítiques.

1956. Construcció de la capella de San José Obrero al carrer de les Magnòlies al Torrent del Capellà (autor: desconegut/AV del Torrent del Capellà).

La gran majoria de sacerdots tradicionals a què per raó d’edat els corresponia l’honor d e regentar una nova parròquia preferien qualsevol poble [...] que n o pas una d’aquestes parròquies miserables [...]. El secretari episcopal va haver de recórrer a tots aquests sacerdots joves, molts d’ells consiliaris jocistes, bona part dels quals figuraven en la seva llista negra. (CASTAÑO, Josep. Memòries de la JOC a Catalunya. Institut Catòlic d’Estudis Socials de Catalunya, 1974)

Bajo la consigna comunista, toda acción subversiva se canaliza a través de una confabulación tripartita, debidamente coordinada, e ntre un grupo clerical formado la mayoría de vicarios, que c uenta con la colaboración de una plantilla de asistentes sociales vinculados a Cáritas Diocesana y proyecta su acción por determinadas asociaciones de vecinos. (MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía, 1940-1960. Duplex, Barcelona, 1963)

1950-1965

1965-1970 Una minoria avançada Expectatives de reivindicació

L’arribada a l’alcaldia de José Burrull el 1965 es caracteritza pel creixement urbà especulatiu als terrenys entre el centre i els barris perifèrics, les grans construccions esportives de prestigi i una actitud autoritària i de total desatenció a la perifèria. Així ho apunta l’historiador Ricard Martínez, que afegeix que un altre element cabdal, que és el desenvolupament del nou moviment obrer i l’extensió de les Comissions Obreres, tindrà un impacte en l’experiència dels habitants dels barris i en les seves expectatives de reivindicació a través de les associacions. Sabadell, ciudad piloto del deporte español. (Campanya publicitària de l’Estat espanyol en referència als èxits esportius nacionals i internacionals dels sabadellencs, ca. 1950-1960)

1974. Pavelló d’Esports de Sabadell (autor: desconegut/AHS).

1965-1970

1975. Can Oriach.

Convergència amb el nou moviment obrer

A parer de Xavier Domènech, el moviment obrer de principis dels seixanta era fort però necessitava alimentar-se als barris de les xarxes prepolítiques de confiança on actuar, dels seus recursos organitzatius per poder-se desplegar i de les seves xarxes de comunicació on poder-se amplificar, com per exemple els butlletins que editen les associacions de veïns. Domènech afegeix que en un principi tots dos moviments provenien d’una mateixa problemàtica de classe: els obrers lluitaven pel salari productiu i els veïns ho feien pel salari social. Molts treballadors que participen en el moviment obrer viuen als suburbis i podran transmetre als seus veïns noves formes de lluita per solucionar els problemes dels seus barris. Els joves, vinculats a la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i aplegats a les Comissions Obreres Juvenils (COJ), tindran una clara vocació activista de suport a l’acció obrera en els temes urbans i no tant en els de la fàbrica. Així ajudaran a la creació als barris dels centres culturals i esportius alhora que organitzaran festivals, xerrades i cine-fòrums, tot a partir d’uns valors fortament antifranquistes.

Els barris comparteixen mancances

L’any 1966 neix la revista Can Oriach com a portaveu de les deficiències urbanístiques i socials del barri i en poc temps es convertirà en l’altaveu de les mancances de tot el cinturó suburbial. La seva aparició marca una fita tant en el moviment veïnal com en l’oposició democràtica de Sabadell ja que per primera vegada disposaran d’un mitjà de comunicació propi davant la manca d’informació dels canals oficials, el diari Sabadell i Radio Sabadell. Aquesta nova forma comuna d’expressar-se queda reflectida en varis informes estudi que realitza la publicació sobre l’estat dels barris de la perifèria. [La revista] ”CAN ORIACH”, como órgano de la Agrupación de Vecinos, está dispuesto [...] a constituirse en medio d e expresión de la gente del barrio que crea en su dimensión de hombre, de persona y que sea consciente de esta realidad en que vivimos para transformarlo e n otra más humana, de acuerdo con nuestras auténticas necesidades. (GÓMEZ, Juan, i BONA, Remei [sota el pseudònim de Maria López]. ”Manifiesto de unos del barrio”, Can Oriach, 1969)

1965-1970

Maig de 1968. Informe dels suburbis de la perifèria de Sabadell (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

La crida a la participació

En paraules de l’historiador Ricard Martínez, els darrers seixanta són els anys de la veritable construcció del moviment social, d’activitat cultural, de lenta difusió de la necessitat de la participació i l’acció col·lectiva. En aquest sentit cal revaloritzar la importància d’aquesta etapa en el camí cap a una més extensa implicació dels veïns en els problemes dels barris. La unión y la solidaridad es la fuerza que allanará todas las dificultades. Quedan todavía muchas cosas más: el agua que falta en la mayoría de casas, el autobús que no llega al Tibidabo ni entra a la plaza del barrio, y el arreglo completo de las calles. Esto, igual que otras mejoras, las conseguiremos arrimando “TODOS EL HOMBRO”. (GARCÍA, Álvaro. ”Una obra de todo el barrio. Las cloacas”, Centro Cultural de Torre Romeu, 1969)

Maig de 1969. Portada de la revista Can Oriach en referència als dèficits urbanístics als barris perifèrics de Sabadell (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

1965-1970

1973. Il·lustració referent a la massificació dels transports urbans de Sabadell 1940-1962 Jaume Armengol Jimmy; procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac). (autor il·lustració:

1965-1970 La petició r espectuosa davant les mancances OBLIGADO EMIGRE Ya me buscaron trabajo los emigrantes más viejos. Entre ellos fui persona en dentro de mi pellejo.

En el barrio no había luz, ni agua, ni asfalto, ni aceras, ni siquiera un practicante para lo que sucediera. Ni vigilante, ni puente para cruzar el barranco; solo millones de ratas y olor podrido del fango.

Había peligro de arroyos, y peligrosos barrancos, y unas balsas sin vallar peligro de los muchachos. Eran balsas de los ricos, agua para sus industrias. Ellos tenían poder, nosotros solo basura.

¡Ni en el plano se encontraba nuestro desgraciado barrio! ¡Viviendo como los cerdos por todos abandonados! Teníamos el trabajo a dos horas de camino, ya que el autobús llegaba hasta unos barrios vecinos.

Se trabajaban catorce y hasta más horas diarias, con el martillo en la mano, con el pico y con la pala.

Pero allá los emigrantes estábamos muy contentos, viendo cómo nuestros hijos cada día iban comiendo.

Los domingos y festivos levantábamos la casa; tres ladrillos pongo hoy y cuatro pongo mañana; y lo que no daba tiempo con cañizos lo tapaba.

Después venían las mujeres del trabajo, ya cansadas, e iban al pozo vecino para surtirse de agua. Se llenaba un barreño para el gasto de la casa, y un cántaro que los niños durante el día gastaban… A veces, desesperado, ¡a mi tierra me marchaba! Pero mi tierra no es mía, ni mi casa es ya mi casa. Soy emigrante del Sur y allí me queda nada.

NÚÑEZ PEDREGOSA, Miguel. Poeta nacido en Lora del Río que vivió en La Plana del Pintor 1965-1970

Perquè les mancances s ón moltes...

Durant la segona meitat dels anys seixanta es comencen a detectar signes d’accions diferents, recollides de firmes, reivindicacions, presència als plens, estudis de mancances, obertura d’equipaments de barris... I són molts els exemples documentats de reivindicacions de finals dels anys seixanta:

...d’aigua...

1968 aprox. Dones anant a buscar aigua al riu Ripoll, sota la masia de Can Puiggener (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS).

Els veïns de Torre-romeu denuncien que 3.500 persones no tenen aigua corrent. Una comissió de Torreguitart es reuneix amb CASSA pels 40 habitatges sense aigua. A Can Rull els veïns van a buscar l’aigua a la font i a la Serra d’en Camaró s’abasteixen dels pous públics com ho fan a altres barris com El Poblenou, la Planada, Can Rull, Cifuentes... L’Agrupació de Veïns de Ca n’Oriac critica la manca de diligència de la Companyia d’Aigües i de l’Ajuntament ja que una vintena de carrers no tenen aigua.

1965-1970

…en salubritat...

1976. Abocador incontrolat al carrer de Navacerrada a prop de la plaça Forjador (autor: desconegut/AV de Ca n’Oriac).

“Vertederos no parque sí” exigeixen els veïns de Torre-romeu. Els veïns de la Plana del Pintor es queixen de l’acumulació de brossa i les rates al barranc que els separa de Ca n’Oriac. El 1970 un nen mor ofegat en una bassa a la Plana del Pintor. Els pares del sector Can Borgunyó manifesten en una carta la desídia i manca d’interès de les autoritats pel perill de la riera-cloaca que rodeja el grup escolar. Els col·lectors a cel obert seran un problema a diversos barris de la ciutat.

…d’enllumenat...

1974. Nen intentant travessar l’encreuament de la carretera de Barcelona amb el carrer de Can Viloca (autor: desconegut/ AV de la Creu de Barberà).

Pràcticament tots els barris de la ciutat estan afectats per la falta o insuficiència d’enllumenat públic. A Torre-romeu es queixen de la baixa intensitat del fluid elèctric i a la Concòrdia d’un servei deficient. Aquí es pot afegir la falta de senyalització dels carrers. La Sección de Amas de Casa de l’Associació de Veïns de la Concòrdia reclama un semàfor a l’Avinguda i més tard ho farà la Creu de Barberà. 1965-1970

…en pavimentació...

1964. Fotografia de la Creu de Barberà que formava part de la tesina de l’assistent social Mª Teresa Borri Vida sociocultural y su correlación con la religiosa en la Creu de Barberà de Sabadell (autor: desconegut. Cedida per l’AV de la Creu de Barberà).

La Creu de Barberà, Torre-romeu, Ca n’Oriac, Can Puiggener, la Plana del Pintor, el Torrent del Capellà, El Poblenou, la Serra d’en Camaró, els Merinals, Cifuentes... es queixen de la falta de pavimentació.

…en sanitat...

1973. Dispensari al carrer dels Balcans de la Plana del Pintor (autor: Antoni Carbonell/AHS).

Les associacions de veïns impulsen l’obertura de dispensaris als barris i signen un informe lliurat a les autoritats municipals on denuncien que només hi ha un metge per atendre les urgències de tota la ciutat i on es proposa l’obertura de consultoris perifèrics. La revista Can Oriach es fa ressò de la reclamació per part del Colegio de Médicos de la necessitat de construir un hospital amb 600 llits que solucioni els problemes de la ciutat i comarca. 1965-1970

…d’escoles...

1964. Escoles de Can Rull (autor: desconegut/AHS).

El 1962 es posa en marxa la primera guarderia pública de barri a la Concòrdia gestionada des de l’Associació. A la ciutat hi ha quatre guarderies: dues al centre, on sobren places, i dues als barris, on en falten. Els veïns reclamen una xarxa municipal de guarderies amb representació veïnal. El 1971 la revista Can Oriach denuncia que fins a 6 anys hi ha 10.000 nens sense escolaritzar i de 6 a 14 s’estima que en cinc anys hi haurà un dèficit de 7.315 places escolars. Els barris obren escoles nocturnes gratuïtes per a joves obrers com és el cas de la Creu de Barberà. El Centre Cultural de Torre-romeu recull 900 signatures denunciant l’absència de mestres i la massificació a les aules, problema que també tenen a Can Puiggener i altres barris. A la Creu de Barberà només una minoria cursen estudis secundaris i a Torre-romeu molts nens abandonen els estudis primaris per posar-se a treballar o entren a treballar només acabar-los, com en el cas de Campoamor.

…de zones verdes o esportives...

1978. Veïns de Torre-romeu reivindicant zones verdes (autor: desconegut/AV de Torre-romeu).

Es difon un informe elaborat a partir de paràmetres de la Comisión Gestora del Área Metropolitana on es conclou que a Sabadell falten 136 hectàrees de zones verdes. Manquen instal·lacions esportives i d’esbarjo als barris. 1965-1970

…del transport públic...

1968. Autobús Pegaso Z a la plaça del Farell de Ca n’Oriac (autor: Fotos Biarnés/AHS).

El servei d’autobusos no arriba a tot el cinturó perifèric o és del tot insuficient com en el cas d’Arraona-Merinals. 40

A Torre-romeu els veïns del Tibidabo han de caminar 20 minuts des de la parada de l’autobús i els de la Plana del Pintor tenen la parada més propera a 700 metres. El servei no arriba a Can Puiggener, com tampoc ho fa a altres zones de la ciutat. Varis representants dels barris assisteixen al ple de l’Ajuntament per queixar-se de la pujada del bitllet de l’autobús, un tema que serà recurrent en el temps. Hi ha escasses línies, vehicles antics i un tracte groller per part dels conductors.

…per a la gent gran...

1974. Trobada del “Dia de la gent gran” organitzat a Torre-romeu (autor: Pere Farran/Arxiu Pere Farran).

S’estima que a Sabadell hi ha 17.600 persones majors de 60 anys i existeix un dèficit en centres per a ancians. 1965-1970

El camí de la petició a l’acció

En aquest camí de la reivindicació que han iniciat, els veïns comencen a constatar els límits de la petició formal i la necessitat de canviar la manera de fer si volen aconseguir millores als barris. Apareixen textos que reflecteixen l’inici del deteriorament amb les classes dirigents i el qüestionament de la seva representativitat: Podéis daros una idea de lo mucho que hay que insistir y lo poco que se puede conseguir, en lo que respecta a l os problemas que deben ser atendidos por los Servicios d e conservación del Ayuntamiento de nuestra Ciudad. (GÓMEZ, Juan. ”¿La Agrupación de Vecinos para qué sirve?”, Can Oriach, 1970)

¿En nuestra ciudad todos los grupos sociales están igualmente representados y definidos sus intereses por las instituciones rectoras de la misma como Ayuntamiento, Gremio de Fabricantes, Cámara de Comercio, etc.? (Enquesta als barris on cinc de les sis associacions preguntades responen negativament. “Encuesta a los barrios”, Can Oriach, 1968)

No es algo del pueblo, sino “de los de arriba”. (”Nuestro Ayuntamiento, ¿de quién?”, Centre Cultural Torre Romeu, 1969)

1970. Targeta de felicitació de les festes nadalenques per part de l’Associació de Veïns de Can Puiggener (autor: desconegut/AV de Can Puiggener). 1965-1970

1970-1972 La mobilització Els detonants del conflicte

Durant aquest període podem parlar obertament de conflicte, amb una activitat que ja serà pròpiament de mobilització i reivindicació que reflecteix l’expressió veïnal de la lluita de classes existent en un context de gran conflictivitat social i política al conjunt de tot l’Estat espanyol. També serà l’època d’una implicació més gran del veïnat acompanyat de l’aparició d’entitats veïnals allà on no n’hi havia. Segons apunta Ricard Martínez, els detonants de les mobilitzacions d’aquesta època són: l’esclat de la lluita contra l’Obra Sindical del Hogar (OSH), la mobilització per un servei d’autobusos i l’enfrontament amb l’Ajuntament per la pavimentació.

La lluita contra l’Obra Sindical del Hogar

L’origen de la mobilització al polígon Espronceda, a principis de 1970, el trobem en la intenció de l’OSH d’augmentar de manera abusiva les quotes que els veïns paguen pels seus habitatges. Tot i que satisfan aquestes quotes mensuals des de l’inici, no han rebut mai cap tipus de contracte. Davant d’aquest problema, els veïns s’organitzen en l’Agrupación de Vecinos del Polígono Espronceda i comencen una dinàmica assembleària sense precedents. El 1971 acorden iniciar una vaga de pagaments que durarà fins als anys noranta. A aquesta lluita també s’afegirà més tard el polígon Arraona, amb el qual comparteix la reivindicació per la reparació dels degradats edificis que presenten patologies des de la seva construcció. “OCUPACIÓN” de la Delegación de la Vivienda. 200 vecinos [del Polígono Espronceda] se personaron en las dependencias de la Delegación Provincial del Ministerio de Vivienda, decidiendo no abandonarla mientras n o se llegara a un acuerdo. (El Correo Catalán, 1976)

(Can Oriach, novembre de 1970) 1976. “Ocupació” pels veïns del polígon Espronceda de la delegació del Ministerio de Vivienda a Barcelona en lluita per les deficiències als seus habitatges (procedència: El Correo Catalán, 5 de juny de 1976, cedida per l’AV d’Espronceda). 1970-1972

Deficiències en el transport públic

(Can Oriach, 1975)

El conflicte al voltant del transport públic neix per un deficient servei d’autobusos monopolitzat per l’empresa privada i que té el recolzament absolut de l’alcalde Burrull. Els primers veïns que es queixen sobre el servei deficient són els de Torre-romeu, que s’organitzen en vàries assemblees, a partir del 1970, i recullen fins a 1.200 signatures per demanar a l’Ajuntament que l’autobús pugi fins al Tibidabo, la part alta del barri de Torre-romeu, amb un camí costerut, sense llum ni pavimentació. La lluita per un millor servei s’anirà guanyant a tota la ciutat però n’apareixerà una altra al voltant dels increments successius del bitllet de l’autobús i que portarà els veïns, l’any 1973, a exigir formalment la municipalització del servei. El mateix any, una nota conjunta de les agrupacions de veïns de les Termes, Espronceda, Llano de Can Puiggener, Can Oriach, Arraona-Merinals i Sant Pau, el Centro Cultural de Can Oriach i el Centro Social de Can Puiggener conclou: “El transporte es una necesidad colectiva [...]. Debe ser atendido por las Instituciones públicas [...] puesto que tendría que ser un servicio en lugar de un negocio”.

La irresistible tendencia al aumento del billete del autobús. (Can Oriach, abril de 1973)

1976. Carrer costerut i sense asfaltar cap al Tibidabo de Torre-romeu (autor: Pere Farran/ Arxiu Pere Farran).

Novembre de 1970. Il·lustració sobre la manca de transport públic que arribi al Tibidado de Torre-romeu (“De cómo detrás del autobús que no llega al Tibidado hay gato encerrado”, revista Can Oriach. AV de Ca n’Oriac).

1970-1972

1976. Manifestació de veïns per la pavimentació del barri de Can Puiggener (autor: desconegut/AHS).

La guerra “del asfalto”

Els veïns del cinturó perifèric fa anys que insisteixen en la necessitat d’asfaltar els seus carrers i evitar així el fang, la brutícia i la pols. Ara bé, a l’inici dels setanta s’afegirà una altra problemàtica: l’Ajuntament envia als barris una comunicació per cobrir el pagament de les obres. Després de moltes discussions, la lluita pel percentatge que l’Ajuntament pretén cobrar als veïns se saldarà de manera desigual per als diferents barris. I quan les obres comencen hi haurà moltes queixes cap a les constructores, com en el cas de la Creu de Barberà, on l’empresa desapareixerà deixant els carrers oberts. La durada del conflicte per la pavimentació i les seves contribucions que afecten l’economia de la gent dels barris, així com l’actitud de l’alcalde Burrull en comparació amb les obres al centre de la ciutat, contribuiran al desprestigi de l’Ajuntament franquista. Todos los barrios unidos para lograr... E L ASFALTO Desembre de 1971. Títol de l’article sobre les queixes per la manca de pavimentació als barris perifèrics de la ciutat (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

1970-1972

Les assemblees de barri

Els conflictes que s’inicien en aquest període tenen un tret comú: l’extensió de les assemblees de veïns que involucren gran part dels habitants dels barris. El moviment assembleari és la forma de garantir la participació ciutadana i una expressió de maduresa democràtica i de representació de les organitzacions.

1976. Concentració dels veïns del polígon Espronceda amb presència dels delegats del Ministerio de Vivienda i l’empresa Dragados y Construcciones per tractar la falta d’il·luminació i problemes amb els ascensors al barri (autor: Josep Clanchet/AV d’Espronceda).

(Can Oriach, setembre de 1972) 1970-1972

Abril de 1974. Portada de la revista Can Oriach sobre la falta d’espais verds a la ciutat (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

1972-1974 Ampliació i coordinació del moviment urbà Ampliació al moviment urbà

La lluita contra el pagament de les contribucions especials per dur a terme el projecte de cobertura fèrria de la Gran Via, previst ja el 1972 –i més tard l’oposició frontal al projecte que afecta el conjunt de la ciutat– provocarà una ampliació del moviment dels barris a escala de tot Sabadell. Aquest afer causa la constitució de noves associacions allà on no n’hi havia, com les de Gràcia, Sant Oleguer - Sol i Padrís, Creu Alta i el Centre, com també la major coordinació entre totes elles. Així mateix, l’actitud tancada de l’alcalde Burrull davant de qualsevol diàleg amb el moviment veïnal contribuirà a donar una forta dimensió política a un problema econòmic i urbanístic. 9.000 contribuents afectats per les obres de cobertura de la Gran Via. (gener de 1974)

Gener de 1974. Il·lustració ¿Será así la Gran Vía? de l’article “La Gran Vía de los contribuyentes”, revista Can Oriach (AV de Ca n’Oriac). 1974. Portada del resum de l’Estudio-informe sobre la Gran Vía de Sabadell i que recolzaven les AV de la Concòrdia, Gràcia, Sant Oleguer, Ca n’Oriac, Arrahona-Merinals, Les Termes, Llano de Can Puiggener i Espronceda, i també Assistents Socials Sabadell-Terrassa, el Centro Social San Roque, la Cooperativa Sabadellense i l’Acadèmia de Belles Arts (cedit per: Fundació Bosch i Cardellach). 1972-1974

La Gran Via

Les associacions de veïns, preocupades pels problemes propis del barri, reaccionen tard a l’oposició al projecte. Rebutgen en primera instància les contribucions especials que els afecten. Però amb la maduració del conflicte no solament s’oposaran al model urbanístic de l’Ajuntament, sinó que n’apuntaran d’alternatius en clara aliança amb els sectors professionals: arquitectes, urbanistes, advocats, periodistes i economistes. Diverses associacions, amb el suport d’entitats del Centre, encarreguen un estudi-informe de les necessitats de la ciutat i de com podrien ser cobertes per aquest nou espai urbà resultant de la cobertura de les vies. De l’estudi es dedueix la necessitat de destinar espai per a zones verdes i equipaments. Es conclou l’estudi amb una crida al diàleg i a obrir canals de participació democràtica per tal que el poble pugui intervenir en la gestió municipal. El 1976 s’inaugura la Gran Via segons el projecte municipal, però els veïns guanyen els plets per no pagar les contribucions especials. Ara bé, la conseqüència més gran del conflicte serà l’oportunitat desaprofitada per construir una ciutat no segregada ni al servei del vehicle. 48

La Fundació Bosch i Cardellach expressa e l temor que “Sabadell vea sustituida una barrera de hierro por una de asfalto”. (octubre de 1972)

1974. Secció del tram Tres Creus/Illa de l’Estudio-informe sobre la Gran Vía de Sabadell encarregat per les AV de la Concòrdia, Gràcia, Sant Oleguer i Ca n’Oriac i pel Centro Social San Roque (cedit per: Fundació Bosch i Cardellach). 1972-1974

Gener de 1976. Manifestació davant de l’Ajuntament poc 1972. Obres de construcció dels túnels per soterrar les vies abans de la vaga general. Pancartes dels veïns de Sol i Padrís del tren de la Gran Via (autor: Moisès Serra Martí/AHS). protestant contra les contribucions de la Gran Via (autor: desconegut. Fons Andreu Segura/AHS).

Agost de 1974. Portada del Full informatiu editat per l’Agrupació de Veïns de Gràcia (Full informatiu de l’Agrupació de Veïns de Gràcia/ AG de Gràcia).

1972-1974

La coordinació entre associacions

Segons indica l’historiador Xavier Domènech, el combat contra la Gran Via evidencia la necessitat de coordinació entre les associacions de veïns. Es constitueix l’any 1974 un secretariat provisional amb vista a la constitució d’una Federació a escala de Sabadell acompanyat de les seves coordinadores sectorials d’urbanisme, ensenyament, ensenyament professional i sanitat. La iniciativa de crear la FAV va anar a càrrec de la comissió gestora integrada per representants de la Concòrdia, Sant Oleguer, Espronceda i Gràcia. Ara bé, anys enrere ja s’havien fet intents de coordinació entre barris com, per exemple, el 1969 quan la Concòrdia demana autorització al governador civil per celebrar una reunió “entre todos los presidentes de los barrios de Sabadell y las asistentes sociales” per preparar una reunió amb l’alcalde. Havíem pres consciència que molts dels problemes de cada barri eren comuns […] vàrem creure en allò de la “unió fa l a força”. (MOLES BENET, Joan. Records d’un sabadellenc compromès. Agrupació de Veïns de Gràcia, Sabadell, 2011)

Agost de 1974. Article “Per què una Federació d’Agrupacions de Veïns?” (Full informatiu de l’Agrupació de Veïns de Gràcia/ AG de Gràcia). 1972-1974

1975-1977 El moviment social urbà alternatiu L’oposició als plans parcials

L’any 1975 l’Ajuntament aprova una gran quantitat de Plans Parcials que afecten principalment els barris com, per exemple, els del Sector Catalunya, Ca n’Oriac, Can Mimó (Torre-romeu), plaça d’Espanya, Can Puiggener i Gràcia. Es redacten per afavorir l’especulació, augmentant l’edificabilitat i reduint els espais verds i els equipaments. Catorze associacions, inclosa la Federació d’Associacions de Veïns, presenten un escrit a l’Ajuntament que, segons conclou Ricard Martínez, representa una crítica madura al model urbà dominant. Aquest document enumera unes propostes alternatives que engloben les reivindicacions dels barris dins un model de ciutat propi i alternatiu, basat a donar resposta a les necessitats socials dels ciutadans enfront del benefici privat. CRÍTIQUES AL MODEL URBÀ MUNICIPAL:

ELS VEÏNS SOL·LICITEN:

• Tracte diferenciat entre petits i grans propietaris • Manteniment de la segregació dels barris perifèrics • Preocupació fonamental pels aspectes viaris • Desvirtuació del Pla General • Inexistència d’una política d’equipaments públics • Manca d’una política d’habitatges • Inexistència d’una política econòmica • No utilització dels recursos legals disponibles • Ignorància de la situació real de la ciutat quant als seus dèficits (equipaments, urbanització, habitatge digne, serveis sanitaris)

• Adequació dels plans parcials a les necessitats exposades • Estudi complet dels dèficits • Informació jurídica i urbanística • Revisió del Pla General d’Ordenació • Creació d’un gabinet de programació d’acció municipal • Planejament parcial amb caràcter operatiu

Setembre de 1975. Revista Can Oriach.

Setembre de 1975. Il·lustració de l’article “Año de planes, año de males”, revista Can Oriach (AV de Ca n’Oriac). 1975-1977

La manca de zones verdes

Arran de l’oposició al projecte de la Gran Via, les associacions expressen la seva preocupació per la falta de zones verdes a la ciutat: La Gran Vía podría suplantar uno de los más acuciantes problemas de la ciudad: la gran escasez de zonas verdes. ¿Por qué no hacer una gran avenida, un verdadero paseo donde los sabadellenses podamos pasear tranquilamente con nuestros hijos? ¿Por qué no hacer de la Gran Vía una zona verde? ¿Está en nuestras manos el ir haciendo de Sabadell no solo una ciudad para trabajar, sino también una ciudad para vivir. (“Los barrios opinan. Gran Vía o zona verde”, Can Oriach, juny-juliol 1974)

I a escala de barri, moltes associacions estan reivindicant places per al gaudi dels seus habitants. Els veïns organitzen festes d’inauguració simbòliques i populars dels descampats, netegen els solars, els enjardinen, recullen diners per comprar arbres i organitzen plantades populars en una clara voluntat d’ocupació de l’espai reivindicat.

Moltes són les places reivindicades a tots els barris: Plaça del Treball. Gràcia / Plaça de Castelao. La Creu de Barberà / Plaça de Picasso. Campoamor / Plaça dels Avets. Ca n’Oriac / Plaça de Rogelio Soto. Espronceda / Plaça de la Nova Creu. La Creu de Barberà / Plaça de la Llibertat. Concòrdia / Plaça del forjador. La Plana del Pintor / Plaça del Primer de Maig. Can Puiggener / Plaça de M. Aurèlia Capmany. Concòrdia / Plaça de Patro Agulló. Can Rull / Plaça de Cristóbal Ramos. Torre-romeu / Plaça dels Usatges. La Creu Alta / Plaça de Magdalena Calonge. La Serra d’en Camaró / Plaça de l’Amistat. Sol i Padrís...

1970 aprox. Festa reivindicativa de la plaça de la Llibertat a la Concòrdia (autor: desconegut/AV de la Concòrdia). 1975-1977

1974. Veïns de Gràcia plantant jardineres reivindicant la Plaça del Treball (Butlletí d e l’AGV de Gràcia).

Setembre de 1975. Il·lustració que acompanya un article de la revista Can Oriach sobre la manca de zones verdes a la ciutat (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac). 1975-1977

1979. Plantada d’arbres frustrada per les forces d’ordre públic reivindicant el Parc de Catalunya (autor: Andreu Segura/AHS).

El Parc de Catalunya

L’any 1977 l’Ajuntament aprova sobre aquests terrenys el “Plan Parcial del Sector Cataluña” que preveu la construcció de 3.200 habitatges. Aquest fet desferma la reivindicació de l’Associació de Veïns de la Creu Alta, de feia anys, per mantenir el buit verd urbà com a gran parc públic.

El mateix any el Pla es publica al Boletín Oficial de la Provincia i paral·lelament la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell i 75 entitats ciutadanes s’adhereixen a la campanya contra el Pla parcial. Es constitueix la Comissió Permanent del Parc Catalunya per continuar la reivindicació. Aquesta lluita s’emmarca dins de la cerca dels veïns de propostes alternatives de ciutat, fent estudis paral·lels, debats públics, assemblees, exposicions, plantades d’arbres, festes reivindicatives i també impugnacions jurídiques... Tot plegat, un clar exponent de la maduresa de la lluita “de i per” la ciutat. El primer govern democràtic del 1979 recollirà aquesta lluita i el parc es farà realitat dins l’operació urbanística de l’Eix Macià.

1970 aprox. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS). 1975-1977

1970 aprox. Manifestació reivindicant la construcció del Parc de Catalunya (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS).

De la protesta a la proposta Los vecinos no podemos quedarnos en decir no a la GRAN VÍA, no a los PLANES PARCIALES, no a una estructura sanitaria que no resuelve nuestra problemática, no a la PLANIFICACIÓN ESCOLAR totalmente irracional, etc. LOS VECINOS DEBEMOS DISCUTIR; INFORMARNOS Y ELABORAR NUESTROS PROPIOS PLANES, REFORMAS SANITARIAS Y EDUCATIVAS POPULARES Y EXIGIRLO MEDIANTE NUESTRA LUCHA ACTIVA AL AYUNTAMIENTO, A NUESTROS REPRESENTANTES ELEGIDOS QUE PUEDAN ESTAR EN ÉL. LOS VECINOS DEBEMOS PLANIFICAR Y CONTROLAR LA VIDA CIUDADANA EN CONTRA DE LA PLANIFICACIÓN Y CONTROL A QUE NOS TIENEN SOMETIDOS DIARIAMENTE; SOLO ASÍ EMPEZAREMOS A CONSTRUIR UN AYUNTAMIENTO DEL PUEBLO Y PARA EL PUEBLO. (“Barrios. Ayuntamientos democráticos”, Can Oriach, maig-juny 1976)

Abril de 1978. Cartell anunciant l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts reivindicant el Parc (autor: Joan Real/Arxiu de la Secció Natura de la UES). 1975-1977

23 de febrer de 1976. Treballadors a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer durant la Vaga General (autor: desconegut/ AHS).

1975-1976 La presa de consciència política Durant dos anys molt intensos de conflictes socials i polítics, el moviment veïnal s’implica en les lluites per la millora social, la democràcia i la llibertat. L’exigència d’amnistia dels presos polítics és una de les lluites en què el moviment veïnal té un paper capdavanter i serà objecte de la petició de posicionament de l’Ajuntament per part de les associacions en el que es coneixerà com el Ple de l’Amnistia del 30 de desembre de 1975. Com a conseqüència de la postura desconsiderada de Burrull, juntament amb el descontentament general amb la gestió municipal, la protesta veïnal exigeix la total democratització de les institucions públiques. Aquesta exigència s’acabarà concretant en la dimissió de l’alcalde Burrull després d’una enorme mobilització obrera i ciutadana a la Vaga General Política.

El suport a les lluites obreres

A mitjan anys setanta la ciutat viu en un clima de creixent conflictivitat laboral on es produeixen vagues a la construcció, les grans empreses del metall, en sectors com els mestres o les arts gràfiques, en alguns tèxtils, dels treballadors d’autobusos, de la banca i la fusta... en una clar augment de la capacitat ofensiva del moviment obrer. En aquest context de crisi del tèxtil, de conflictivitat i d’atur, el moviment veïnal respon amb pràctiques de solidaritat amb el moviment obrer com en el cas del conflicte de l’empresa Clima Roca o de la vaga del metall. Durant els anys setanta, les vagues i manifestacions dels treballadors començaren a incidir en la vida quotidiana de la ciutat. [...] La mobilització laboral animava el creixent moviment veïnal als barris on també s’esfondraren les velles xarxes paternalistes de l’Ajuntament. Fou tot un procés de fertilització creuada de diferents cultures de protesta [...] encara que a dins hi hagués diferents nivells de politització. [...] A partir del 1973, les diverses causes als barris començaren ja a convergir en una protesta generalitzada contra la política de l’Ajuntament. (BALFOUR, Sebastian. La dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento obrero en el área metropolitana de Barcelona (1939-1988), Ed. Alfons el Magnànim, València, 1994)

Febrer de 1977. Portada de l’article “Roca. El poder obrero”, revista Can Oriach (AV de Ca n’Oriac). 1975-1976

El Ple de l’Amnistia

El 9 de desembre de 1975 les associacions veïnals adrecen una carta al governador civil demanant l’amnistia i una petició de posicionament per part de l’Ajuntament. El 22 de desembre catorze associacions veïnals difonen una declaració exigint la dimissió del consistori franquista i la seva democratització. Dos dies després, 34 entitats cíviques presenten a l’Ajuntament una sol·licitud perquè es pronunciï en el proper ple municipal a favor de l’amnistia dels presos i exiliats polítics. El 30 de desembre se celebra un tempestuós ple municipal on el públic assistent recolza la petició que el consistori es nega a rebre i que acaba amb atacs contra alguns dels assistents. “Dimisión, dimisión, amnistía, libertad” crida la gent a la plaça de l’Ajuntament després del ple municipal. (30 de desembre de 1975)

1976. Pancarta amb el lema “Amnistia i llibertat” durant la vaga general a Sabadell (autor: desconegut/AHS).

1975-1976

Durant el mes de gener de 1976 se succeeixen moltes mobilitzacions. El 4 de gener l’Assemblea Democràtica de Sabadell i les associacions de veïns organitzen una campanya de recollida de firmes exigint la dimissió del Consistori.

1976. Manifestació nocturna en contra de l’alcalde Burrull (autor: Xavier Vinader/AHS).

Gener de 1976. Recollida de firmes durant la campanya contra l’alcalde Burrull (autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell).

Les Associacions de Veïns recullen 8.000 firmes per demanar la dimissió de Burrull. (Gener de 1976)

1975-1976

63 27 d’octubre de 1974. Reunió fundacional de l’Assemblea Democràtica de Sabadell al bosc de Togores (autor atribuït: Xavier Vinader/AHS).

L’Assemblea Democràtica de Sabadell intenta ser un òrgan unitari de masses, que faciliti la convergència dels partits polítics, moviments de masses, organitzacions i grups de caràcter democràtic, grups professionals, moviments de barris, institucions culturals i tota mena d’entitats, de nuclis i de persones rellevants, susceptibles de recolzar des del seu camp d’acció, amb formes i mètodes propis, els punts programàtics de l’Assemblea. [...] Els punts principals que planteja l’Assemblea són: “la unitat d’acció de totes les forces democràtiques. La solidaritat en la lluita en favor dels represaliats. I finalment l’acabament de la repressió i la consecució de l’amnistia”. (Declaració programàtica de la constitució de l’Assemblea Democràtica de Sabadell al bosc de Togores, 1974)

1975-1976

1975-1976 La presa de consciència política La Vaga General

I finalment el 13 de febrer de 1976 esclata la tensió llargament continguda. La policia dissol de forma violenta la tercera manifestació pacífica d’uns 2.000 professors, pares i mares amb els seus fills, ferint alguns dels nens. La immediata indignació que va produir aquesta brutal actuació policial és el detonant de la vaga general en què el moviment veïnal té un paper cabdal en tot el procés previ. Varis dirigents veïnals formen part de la Comissió Inter-Ramos que coordinarà la vaga. El 19 de febrer es convoca una manifestació en senyal de protesta. Sis mil persones recorren el centre de la ciutat i són violentament dissoltes ocasionant 30 ferits, tres dels quals molt greus. 64

El 20 de febrer nombroses empreses es declaren en vaga. A la tarda, 1.500 treballadors es reuneixen a l’església de Ca n’Oriac i convoquen la ciutadania a una vaga general per al dia 23 on demanen amnistia, llibertat i democràcia. El 26 de febrer milers de treballadors i ciutadans es dirigeixen en enormes riuades humanes a les Pistes d’Atletisme, on al migdia es congreguen unes 30.000 persones. A les sis de la tarda compareixen, acompanyats pel seu advocat Antoni Farrés, vuit dels onze treballadors detinguts i es llegeix una carta on s’informa que s’està tramitant la llibertat de la resta i es desconvoca la vaga. Aquella mateixa tarda Burrull es presenta per última vegada en el ple municipal per anunciar la designació de Ricardo Royo com a alcalde accidental.

El 23 de febrer la ciutat es lleva paralitzada.

1976. “Ajudem als mestres en vaga. Escola per a tots” (Col·lecció Agustí Serra. Autor: Xavier Vinader/AHS). 1975-1976

(Document cedit per AV de Ca n’Oriac).

26 de febrer de 1976. Concentració i assemblea de treballadors a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer amb motiu de la vaga general (autor: desconegut/AHS).

26 de febrer de 1976. Vaga general. Arribada dels alliberats a les pistes d’atletisme (autor: desconegut/Arxiu Farrés).

“Burrull, dimite, el pueblo no te admite”. (Crits dels assembleistes a les Pistes d’Atletisme, 26 de febrer de 1976)

1975-1976

La Vaga del Metall

Aquesta vaga es produí uns mesos després de la general, entre els mesos de setembre i octubre. L’origen està en la negociació del conveni del metall. Es caracteritza per ser un conflicte que enfronta directament el moviment obrer amb la patronal i en què el moviment veïnal es posiciona clarament a favor dels vaguistes dels barris obrers. En aquest conflicte de classes tenen especial protagonisme les dones dels treballadors, que s’organitzen en els grups de barris amb l’ajuda de les associacions de veïns, centres culturals i organitzacions de caràcter popular per treballar en l’extensió de la vaga a tots els sectors. També s’ocupen de la solidaritat econòmica amb els treballadors en vaga. A finals de setembre fracassen els intents d’estendre la vaga a altres sectors productius i ciutadans i poc a poc els obrers tornen a la feina amb la sensació que les formes de negociació amb la patronal i la pròpia organització hauran de canviar per aconseguir millores en la seva situació.

Octubre de 1976. Assemblea de treballadors a l’interior de l’església de Ca n’Oriac durant la vaga del metall (autor: Andreu Segura/AHS).

1975-1976

Mes de la Joventut

El butlletí de l’any 1976 de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, en un article titulat “Què fem els joves de Sabadell?”, relata que el moviment juvenil s’organitza i que s’estan obrint nous centres per a joves als barris on poder fer escoltar la seva veu. Fa referència a l’aparició del “Document dels 95” amb representació de sectors de la joventut (joves treballadors, estudiants de batxillerat i universitaris, membres de centres culturals, grups de joves, grups d’esplai, joves esportistes, excursionistes, grups de teatre, sardanistes, comunitats cristianes, etc.). Els joves exposen les seves necessitats democràtiques. D’aquest moviment sorgeix la proposta de tirar endavant un Mes de la Joventut que haurà de servir de catalitzador on exposar les inquietuds dels joves sabadellencs. El 20 de juny de 1976, com a cloenda del Mes, es demana permís, segons paraules de l’historiador Jordi Serrano, per al que esdevindrà la més gran manifestació democràtica de la ciutat: el Festival dels Pobles d’Espanya a l’estadi de la Nova Creu Alta. L’organització va a càrrec de la Coordinadora de Centres Culturals amb el suport dels partits polítics, mentre que la Federació d’Associacions de Veïns s’encarrega de la logística.

Hi assisteixen entre quinze mil i vint mil joves per escoltar l’aragonès José Antonio Labordeta, el gallec Miró Casabella, el grup basc Oskorri, el grup valencià Al Tall, l’andalús Enrique Morente i els catalans Elisa Serna i Lluís Llach. A la mitja part es guarda un minut de silenci pels morts en la lluita per la llibertat i la democràcia, es fa una crida per anar “Cap al Congrés de la Joventut Catalana” i per la Marxa per la Llibertat.

20 juny de 1976. Festival dels Pobles d’Espanya a l’estadi de la Nova Creu Alta (cedida per Ramón Infante).

[Construir un] o rganismo unitario de todos los movimientos y organizaciones juveniles. Y el medio para conseguir estos objetivos puede ser el Mes de la Juventud d e Sabadell. (Revista Unió Jove, any VI, núm. 3, abril de 1976)

1975-1976

Cartell del Festival dels Pobles d’Espanya per a la cloenda del Mes de la Joventut (cedit per Memòria del Futur).

26 de novembre de 1977. Capçalera de la manifestació contra l’atur (autor: Pere Farran/AHS).

1979-2000 La bona nova de la democràcia

La Crisi Mundial del 1973

El 1973 s’inicia una crisi econòmica mundial que a Sabadell acaba amb les estructures històriques de la indústria tèxtil local. Comportarà el tancament d’empreses i reestructuracions laborals en sectors com el del metall que s’havien mobilitzat fortament contra el franquisme. Durant la dècada dels vuitanta el corrent d’immigració d’anys anteriors s’atura i Sabadell registrarà una de les taxes d’atur més altes de tot l’Estat espanyol. 192.142

200.000

186.123

160.000

183.727

158.305

120.000

105.152

80.000 40.000

47.831 1940

1960

1970

1981

1990

2000

Població de Sabadell (dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de l’Ajuntament de Sabadell).

1979-2000

El govern democràtic

El 1979 se celebren les eleccions democràtiques municipals que guanya Antoni Farrés, al capdavant del PSUC. Alguns dels que havien exercit la política per convicció, i dedicat part del seu temps a la militància antifranquista, van abandonar o reduir aquesta pràctica política, en considerar que ja s’havia restablert la normalitat democràtica. En altres casos els líders del moviment als barris passen a formar part del nou consistori. Com a resultat, es debiliten algunes de les estructures del moviment veïnal. Permeteu-me, amb aquestes primeres paraules del nou Ajuntament, saludar tots els homes i dones que viuen i treballen a Sabadell, sigui quina sigui la seva llengua, el seu lloc de naixement o el seu barri, perquè tots s om sabadellencs. 19 d’abril de 1979. Primeres paraules del parlament d’Antoni Farrés en la presa de possessió de l’alcaldia

1979. Sortida al balcó d’Antoni Farrés com a alcalde de Sabadell (autor: desconegut/Arxiu Farrés).

Por un lado nos encontramos con un freno de participación de luchas y movilizaciones de los barrios, que viene dado por un desencanto de los vecinos después d e las elecciones municipales [...] por otro lado porque en los ayuntamientos están compañeros que de una forma o de otra habían estado luchando en las Asociaciones d e Vecinos. (“El movimiento popular visto por la Federación de Asociaciones d e Vecinos de Sabadell”, Can Oriach, octubre de 1980)

1979-2000

1979. Programa de la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per a les eleccions del 1979 (edició a càrrec del PSUC, març-abril de 1979/AV de Can Puiggener).

La ciutat igualitària

Aquest nou Ajuntament recull i materialitza, amb alguna excepció, les reivindicacions en infraestructures i serveis bàsics dels barris per les quals tant havia lluitat el moviment veïnal anys enrere. A partir d’aquestes lluites de barri s’estableix un objectiu prioritari: la ciutat ja no pensada del centre a la perifèria sinó de la perifèria al centre, una ciutat igualitària.

ca1970. Membres de l’Associació de Veïns de la Creu Alta manifestant-se pel carrer de Castellar del Vallès durant els actes per demanar el cobriment de la Riereta (autor: desconegut/AHS).

1981. Obres de canalització de la Riereta dutes a terme per l’Ajuntament en un avanç del que seria la urbanització de l’avinguda de Francesc Macià (autor: desconegut/AHS). 1979-2000

La ciutat es divideix en set districtes. La voluntat és apropar l’oferta d’equipaments apostant perquè als barris es puguin fer activitats i disposar de serveis que tradicionalment es gaudien només al centre de la ciutat. D’aquesta manera els veïns deixaran poc a poc d’utilitzar l’expressió “anar a Sabadell” quan s’acostin al barri del centre. Les associacions de veïns demanen una participació directa en la gestió de les qüestions de la ciutat i l’Ajuntament respon institucionalment amb els consells de districte l’any 1987. Aquest organisme municipal està per sota de les expectatives de participació del moviment veïnal des de la seva creació i fins a l’actualitat. Hem de donar un pas endavant per aconseguir una major implicació. Tal com estan concebuts avui dia no conviden gaire a participar-hi. Creiem que [els consells de districte] s’han de renovar. (“Enquesta Participació: Què opineu del funcionament dels consells de districtes?”, Revista Barris, maig -juliol de 2003)

1985. Els set districtes, els sectors i els barris o nuclis de la divisió municipal que pretén que cada districte reprodueixi les condicions urbanes d’una petita ciutat (dibuix de Jaume Puig extret de PUIG, Jaume. El procés de formació de la ciutat, Ajuntament de Sabadell, 1991). 1979-2000

1979-2000 L’estabilització institucional

Canvi de model del moviment veïnal

En aquest nou context democràtic les associacions de veïns poden passar a ser uns interlocutors necessaris i vàlids per als nous ajuntaments. Comença una etapa en la qual el moviment veïnal persisteix en el seu paper reivindicatiu i participatiu. S’obre una via de col·laboració que a vegades esdevindrà un mecanisme de control de les associacions per part dels consistoris. Com apunta Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic, és sabut que els governs democràtics representatius mantenen una relació no fàcilment compatible i, a voltes, directament conflictiva amb entitats basades en la democràcia participativa i deliberada com les associacions de veïns. En los tres últimos encuentros estatales d e las asociaciones de vecinos celebrados e n Bilbao, Madrid y Sabadell, se llegó a los acuerdos de que las asociaciones d e vecinos no tendrían q ue estar en contra de l os ayuntamientos, pero sí enfrente luchando y reivindicando nuestras necesidades.

(“El movimiento popular visto por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Sabadell”, Can Oriach, octubre de 1980)

1986. Plantada d’arbres a càrrec d’entitats i veïns organitzada per 1979. Crida als veïns per plantar arbres a la plaça l’Ajuntament al camí de la ciutat del Parc de Catalunya (autor: Jau- del Avets. Aquestes plantacions es van fer per me Avellaneda Camins/AHS). molts carrers i places de la ciutat en col·laboració dels veïns amb l’Ajuntament (autor: desconegut/AV Ca n’Oriac).

1979-2000

Les reivindicacions e n aquest nou context democràtic...

Cada barri té lluites, petites o grans, compartides o pròpies i cada una d’elles, per concreta que sigui, permet fer avançar els barris tal com els coneixem actualment. Algunes lluites representatives d’aquesta època són:

...per l’escola pública i de qualitat... El nou Ajuntament dóna un gran impuls a l’escola pública. Diverses cooperatives escolars, com el Joanot Alisanda, passen al circuit públic i s’estengué l’experiència del Font Rosella com un precedent d’immersió lingüística. El Font Rosella és l’exemple d’una llarga reivindicació veïnal del barri de la Concòrdia per una escola. Altres barris també en reivindiquen com en el cas de Can Deu o Gràcia.

Febrer de 1985. Manifestació del CP Arraona per una escola pública i de qualitat a Barcelona (autora: Teresa Ruiz/AHS).

...contra la pujada d’impostos...

Convocades per la FAV, milers de persones surten al carrer el 13 d’abril de 1985 com a protesta, amb gran protagonisme de les dones, perquè la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) vol aplicar un augment del preu de l’aigua domèstica. La FAV exigirà la municipalització del servei. Anys més tard, el 1994, CASSA es veurà obligada a retornar 250 milions de pessetes a 6000 veïns per un excés de tarifa des del 1986.

1985. Fotografia de portada de la manifestació contra l’augment de la tarifa de l’aigua (Revista Barris, novembre-desembre 2000).

...per un enterrament digne... El 1986 sorgeixen les vocalies d’enterrament amb una funció fonamental que constitueixen un servei de qualitat, autogestionat, barat i solidari per a totes les famílies del barri. Un article aparegut a la revista Can Oriach explica: ”Somos un grupo de vecinos del barrio que hemos decidido juntarnos para que, cuando fallezca uno de nuestros familiares, podamos enterrarlo lo más decentemente posible y al menor costo posible, pagando entre todos los asociados el gasto que ello supone”.

1979-2000

...hem de salvar l’Albada... Es clama l’any 1985 davant la precària situació de la institució. Es crea una comissió ciutadana pro Residència Albada on participa la FAV recollint milers de firmes i dos milions de pessetes en donatius amb un suport massiu, que juntament amb altres factors permet el trasllat dels malalts a l’edifici del Taulí.

...per la sanitat: una cosa de tots...

12 de juny de 1984. Inauguració de l’ambulatori de Can Deu (autor: Andreu Segura/ AHS).

Cuando nuestros ambulatorios funcionaban tan mal, sin fichas de pacientes, a dos minutos por visita, sin investigar los problemas de los enfermos y cambiando de médico cada nueve meses [...] se empezó a hablar de reforma sanitaria. Los vecinos hicimos muchas presiones y se abrió el CAP de Can Deu. (Declaracions del Grup de Sanitat. AV Ca n’Oriac, 1986)

El 1978 el metge Josep Maria Plans, des de l’oposició antifranquista en defensa per la salut, publica una proposta per a un “Centre de Salut Comunitària Can Deu, Plana del Pintor”. Una idea que concreta l’any 1981 en “L’assistència primària de la Seguretat Social a Sabadell”. Aquesta es materialitza als primers centres d’assistència primària del 1984. El 1986 l’Ajuntament, la Generalitat i altres entitats creen el Consorci Hospitalari del Parc Taulí per integrar i reordenar el conjunt de centres sanitaris existents a la ciutat. Aquest model es consolida el 1998 amb la Corporació Sanitària Parc Taulí, que gestiona l’Hospital de Sabadell, l’Albada Centre Sociosanitari i Salut Mental Parc Taulí.

...pels centres cívics... La constatació física de la descentralització que implanta l’Ajuntament de Farrés és la construcció dels centres cívics. Molts barris hauran de lluitar per aquest equipament durant anys com Can Rull, Gràcia, la Concòrdia, la Creu Alta, Can Llong... El de Sant Oleguer funciona fins al mandat de l’alcalde Bustos amb la gestió d’una taula d’entitats, en què l’Ajuntament és un agent més, a diferència de l’actual funcionament sota la forma de gestió del tècnic designat pel consistori.

1979-2000

1987. Centre Cívic de Torre-romeu (autor: Pere Farran/Arxiu Pere Farran).

...pel “no al Quart Cinturó”... La campanya “Protegim els nostres camps i boscos” és iniciada per ADENC, Secció Natura de la UES i Unió de Pagesos a principis dels anys noranta. Aquesta s’amplia amb la Comisió Ecològica de la FAV. Juntament amb la formació de diferents plataformes locals i comarcals, conduirà al llançament de la campanya contra el Quart Cinturó del Vallès. Al llarg del 1991 i 1992 esclata un conflicte sobre la tala de pins a Can Deu i això motiva una concentració i acampada, impulsada per la FAV des de l’AV de Can Deu. Actualment les entitats segueixen vigilant aquesta infraestructura de transport inviable al nord de la plana del Vallès.

...per una millora a la Gran Via... L’any 1995 l’AGV de Gràcia publica l’Estudi de solucions urbanístiques de la Gran Via de Sabadell. Aquest estudi de J. Miquel Casanovas és la resposta a “la inquietud i preocupació manifestada reiteradament pels veïns a l’entitat veïnal de voler que, en un futur proper, la Gran Via passi a ser un carrer més, una via urbana de la qual puguem gaudir les persones, tothom i en particular els veïns”. L’estudi afirma que la barrera arquitectònica i la perillositat de la Gran Via motiven la redacció d’aquest amb la finalitat d’adequar la trama urbana a la vialitat per als veïns i la circulació viària. Una actuació molt puntual ha estat la col·locació d’uns semàfors fruit de les reivindicacions de l’AV Covadonga: “Tenir un semàfor per poder travessar ha sigut un canvi molt gran per al barri, molt gran”.

2018. La Gran Via (autor: Jordi de Arriba/diari digital iSabadell).

1979-2000

1989. Vista aèria de Sabadell. En primer terme, Can Rull i el Parc de Catalunya (autor: desconegut/AHS).

2000-2008 Immersos e n el capitalisme

La dècada dels 2000 és la del fort creixement demogràfic provinent d’altres països, la de la globalització, la de l’especulació de la bombolla immobiliària i la del canvi de govern. En aquesta etapa entra a l’Ajuntament Manuel Bustos, que dimitirà vuit anys més tard arran de les corrupcions del cas Mercuri. En aquest context, un article a la revista Barris que edita la FAV explica que la globalització palesa a escala local tot un seguit de violències contra els ciutadans. A les organitzacions cíviques els toca ser els protagonistes d’un renovat sentit comunitari i solidari enfront del model capitalista globalitzador. Continent

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Àfrica

211

317

763

1.803

2.736

4.751

6.206

7.541

Amèrica

363

502

1.110

3.984

6.457

10.013

13.244

13.778

103

199

359

534

1.041

1.143

1.474

449

477

690

1.522

2.276

3.460

4.408

4.650

1.113

1.400

2.764

7.669

12.005

19.271

25.004

27.453

Àsia Europa Oceania TOTAL

Immigració a Sabadell per continents. Dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2000-2008

Les lluites en la g lobalització... ...per una residència pública, de gestió p ública i assistida... Sabadell no té cap residència pública. El moviment veïnal reclama des del 2002, en una lluita que inicià l’AV de la Creu de Barberà, una residència pública, de gestió pública i assistida. La Generalitat fa un projecte de l’edifici sobre uns terrenys a la zona sud de la ciutat i el dota amb un pressupost de 30 milions d’euros que la Plataforma veïnal per la Residència Pública Sabadell Sud denuncia no saber on han anat a parar. Sabadell i la pròpia comarca del Vallès (Oriental i Occidental) envelleix i la FAV reclama un estudi tècnic i una planificació de les necessitats a curt i mitjà termini, així com arribar a un compromís formal per abordar aquesta problemàtica. Residencia sí, mentiras no. Consignes de la concentració del 26 de novembre de 2015 a la plaça de Sant Roc.

82 2018. Pancarta reivindicant la residència per a gent gran (foto cedida per la FAV Sabadell).

...a la Zona Hermètica... El 2000 l’AGV de Gràcia posa en marxa una comissió per al seguiment de la problemàtica a la Zona Hermètica. La reivindicació rau en les molèsties i problemes cívics i de seguretat que ocasiona l’acumulació al barri d’una oferta de discoteques i bars musicals que freqüenten fins a 20.000 persones cada setmana. En un article de la revista Barris, que edita la FAV, els veïns es pregunten: “A què van els joves a la Zona Hermètica? Quines alternatives els ofereix la societat?”, i apunta que per als veïns l’única solució és el trasllat total i definitiu dels locals d’oci a Sant Pau de Riu-sec. Pràcticament vint anys després, l’última discoteca de la Zona Hermètica ha tancat.

2000. Treball realitzat per l’AGV de Gràcia on es pot veure l’acumulació de l’oci nocturn (AGV de Gràcia). 2000-2008

...per una sanitat pública, universal i de qualitat... La Federació de Veïns de Sabadell, a través de la Coordinadora del Vallès, encapçala una campanya amb el lema “Per una sanitat pública, gratuïta i de qualitat: no a les privatitzacions”. El 25 de juny de 2003 es presenten al Parlament de Catalunya 18.000 firmes demanant un nou hospital a la comarca. Aquesta reivindicació és recollida en el Pla de xoc 2003-2005 de la Generalitat. La lluita es fa extensiva a la demanda de reobertura de l’Aliança, a la disconformitat amb la gestió diferenciada del CAP Can Rull i la voluntat de privatització dels CAP per part de la Generalitat. A tot això se sumen les greus deficiències en l’atenció sociosanitària. El canvi de govern a la Generalitat produeix l’incompliment de bona part del Pla, inclòs l’hospital, que reduiria la saturació de l’Hospital de Sabadell amb una àrea d’influència actual de prop de 500.000 habitants.

2003. Fotografia de portada de la col·locació d’una pancarta a la Gran Via (Revista Barris, març-abril-maig 2003).

La salut no es compra ni es ven, sinó que es defensa.

4,5 llits/1000 Hab a Catalunya

Consignes dels manifestants.

1,2 llits/1000 Hab a Sabadell

2,4 llits/1000 Hab a Terrassa

2003

Dades extretes de l’entrevista a Luis de la Torre, portaveu de sanitat de la FAV, a la revista Barris de maig-juny del 2003.

...”diem no a la taxa de residus”... La taxa de residus que el govern de Bustos imposa l’any 2004 és motiu d’un gran enfrontament del moviment veïnal amb l’Ajuntament. Provoca manifestacions multitudinàries davant del consistori. Les associacions de veïns demanen una moratòria en l’aplicació de la taxa per tal d’obrir un debat ciutadà per discutir el model de gestió de residus. La FAV explica les raons per estar-hi en contra: buscar vies alternatives a la pressió fiscal a què se sotmet el ciutadà; no haver fet campanyes d’informació i formació mediambiental; la manca d’un model de gestió de residus; el servei de recollida selectiva no està completament implementat. Aquesta taxa, malgrat ser criticada pels grups de l’oposició del moment, segueix vigent. 2004. Fotografia de portada de la manifestació contra la taxa de residus (Revista Barris, octubre 2004). 2000-2008

...contra la intolerància...

El 2004 els mitjans de comunicació de Catalunya informen que els veïns de Sabadell han reaccionat contra les denúncies d’agressions de joves neonazis. Aquestes s’inicien a la plaça d’Espanya i s’estenen a altres indrets de la ciutat. Els ciutadans surten al carrer per protestar contra els atacs racistes que pateixen. Una protesta en què els joves s’impliquen enormement. La FAV dona suport a la Comissió de Joves, que s’organitza en contra de les agressions feixistes. Davant l’alarmant increment d’agressions, l’Ajuntament constitueix una comissió mixta amb les entitats per establir les línies d’actuació a seguir.

2004. Fotografia de portada de la manifestació contra la intolerància (Revista Barris, juny-juliol-agost 2004).

...”fem de la via un passeig”... El 2005 la Generalitat engega l’Estudi informatiu del perllongament de la línia de FGC a Sabadell cap al nord de la ciutat. El 2006 sabadellencs crítics amb la gestió creen l’entitat cívica Sabadell Cruïlla, que reivindica un “metro millor”. Els barris afectats formen una comissió pròpia de treball, com en el cas de la Creu Alta, Plaça d’Espanya o zona nord. Als barris de Can Feu i Gràcia la Conselleria proposa soterrar només 450 metres deixant fora els 400 metres de barrera més polèmics. La reivindicació pren força i el 2009 l’AGV de Gràcia presenta una proposta de soterrament amb una maqueta de fort impacte mediàtic. I el 2010 les administracions local i autonòmica acorden perllongar els 400 metres restants fins al passeig de Can Feu. 2007. Portada del Butlletí de l’AGV de Gràcia (autor del dibuix: Amador Ruiz/Butlletí de l’AGV de Gràcia, setembre 2007).

2000-2008

El 2015 es constitueix una comissió tècnica mixta ciutat - Generalitat per debatre el projecte que s’ha de redactar. La formen un representant de l’AGV de Gràcia, un de l’AV Can Feu i d’altres entitats com la Cambra de Comerç, la Fundació Bosch i Cardellach i la Generalitat. L’any següent s’arriba a l’acord polític de fer el projecte constructiu de soterrament total.

...per la defensa del consumidor... SEDECU • 2000 consultes anuals • 150 expedients de reclamacions anuals

L’any 1993 la FAV posa en funcionament el Servei de Defensa del Consumidor i l’Usuari (SEDECU) per rebre les denúncies d’aquells que veuen vulnerats els seus drets com a consumidors. El valor del SEDECU enfront de l’Oficina Municipal del Consumidor i Usuari (OMIC) és que pot fer reclamacions judicials i no només administratives.

Durant el mandat de Bustos deixa de rebre la subvenció que en feia possible el funcionament, tot i que continua rebent la de la Generalitat, però finalment ha de tancar.

...en defensa de la seva independència política Davant les discrepàncies amb les decisions del govern de Bustos, la FAV denuncia una campanya barroera “amb la clara intenció de desprestigiar, desestabilitzar i fer malveure davant la població l’entitat”. Cal aclarir, doncs, l’apartat 3 del Codi ètic de les associacions veïnals i la FAV de Sabadell, que diu: “Com tota activitat humana, la nostra tasca social té un component polític, i els que pertanyem a les associacions, com a socis/es o com a membres de les Juntes Directives, podem o no pertànyer a títol individual a qualsevol organització política i social democràtica, però com a associacions veïnals i com a FAVS ens declarem políticament independents de qualsevol partit o organització”.

2000-2008

2008-2018 No volem retallades! La indignació arriba al barri

A partir del 2008 el país entra en un context de crisi econòmica aguda. S’acaba la bombolla immobiliària, s’aturen els projectes faraònics, hi ha retallades de serveis públics, precarietat laboral, atur, desnonaments... Les polítiques que s’apliquen afecten de ple els serveis socials. El moviment del 15 de Maig de 2011 és la revolta de gent molt diversa contra la classe política dirigent i el poder econòmic. Aquests imposen unes receptes per sortir de la crisi com la reforma exprés de l’article 135 de la CE 78, que serveix per dur a terme les retallades de l’estat de benestar en benefici de la banca privada. Els veïns encara patim les retallades i les associacions no es cansen de denunciar-les. Sense perjudici de la feina que es fa des de cada una de les associacions de veïns de Sabadell, a continuació s’enumeren algunes de les prioritats als barris i per a la ciutat. 86

“No és una crisi, é s una estafa”. Consigna del 15-M.

La sanitat La FAV demana: • Dotar de recursos suficients les urgències • Equiparar la ràtio de llits del Vallès Occidental a la ràtio de Catalunya • Posar fre a les retallades i recuperar els serveis que s’han perdut • Revisar les deficiències de l’assistència primària (manca de centres, especialistes, personal sociosanitari, etc.) i els serveis de guàrdies de farmàcies als municipis, així com les urgències als CAP, ja que agreugen les saturacions a les urgències de l’hospital Taulí • Millorar la gestió hospitalària • La no reducció de personal mèdic i de llits • La construcció dels CAP pendents (Can Llong) La FAV es queixa de la incapacitat de l’Hospital Parc Taulí per garantir un servei hospitalari digne a les prop de 500.000 persones de la seva àrea d’influència.

2017. Accions reivindicatives amb pancartes davant dels CAP. Aquesta en concret davant del CAP de Sant Fèlix (foto cedida per la FAV Sabadell). 2008-2018

L’habitatge digne i el lloguer social La FAV demana l’adopció de mesures que permetin disposar d’habitatges dignes i assequibles. Des de l’entitat es reclama que l’Ajuntament promogui la construcció d’habitatge públic i que valori iniciatives, com per exemple, la plataforma ciutadana Sabadell5000 per la construcció de 5000 habitatges socials de lloguer destinats, en aquest cas, als joves que tenen molta dificultat per accedir a l’habitatge. I en paral·lel a la nova construcció cal ser sensible a l’estat del parc edificat necessitat de rehabilitació, com a Campoamor o Torreguitart. En alguns casos cal fins i tot plantejar-se la renovació, com en els edificis amb patologies constructives dels Merinals.

Gener de 1985. Construcció dels habitatges de VIMUSA a la Plaça d’Espanya (autor: Paco Vilches/AV de Ca n’Oriac).

Els Plans Integrals de Barri (PiB) La FAV afirma que, enfront de les polítiques sectorials i reactives que està duent a terme l’Ajuntament, l’entitat defensa la necessitat d’elaborar els Plans Integrals de Barri (PIB) que permeten planificar les necessitats específiques de cada veïnat. La Federació proposa el projecte A-Porta impulsat per la CONFAVC, com un instrument per diagnosticar els barris més necessitats amb un programa treballat pels mateixos veïns.

El manteniment de l’espai públic Preocupa la neteja i el manteniment de l’espai públic. Les associacions entenen que aquests treballs han de ser aprovats pels caps de servei de l’Ajuntament, però cal que els tècnics de l’àrea analitzin i consensuïn les actuacions amb els que habiten aquests espais, els veïns.

2008-2018

El Patrimoni arquitectònic Des del moviment veïnal es defensa que cal preservar i recuperar el patrimoni de Sabadell: les masies (Ca n’Oriac, Can Llong; Can Rull...) o edificis com el de cal Balsach. Cal crear espais de participació com per exemple el que va organitzar la comissió pel futur de l’espai de l’antic Vapor Cusidó, amb vàries entitats implicades, on debatre i fixar els usos d’espais com l’antiga caserna de la Guàrdia Civil; o projectes urbanístics com el passeig de la Plaça Major, els museus de la ciutat...

2017. Masia de Ca n’Oriac (autor: Paco Vilches/AV de Ca n’Oriac).

Equipaments públics

En ensenyament, el moviment veïnal recolza les lluites per la falta d’instituts a Can Llong, la Creu Alta i el Districte 1, així com escoles de primària a Can Llong i Covadonga. A més, cal sospesar la necessitat de més escoles bressol als districtes.

16 de gener de 2016. Fotografia que il·lustra la notícia sobre les mobilitzacions a Can Llong per aconseguir els edificis de l’escola Virolet i l’institut (autor: Dihör/diari digital iSabadell).

Seguretat ciutadana Des del moviment veïnal s’exigeix des de fa anys la implementació de la policia de barri i la coordinació de les parts implicades a preservar el benestar i la convivència: Ajuntament, Policia Local, Mossos d’Esquadra, Fiscalia, moviment veïnal, etc.), per abordar mesures eficaces i eficients. “Tolerància zero davant l’incivisme i la delinqüència” Reclamen les associacions veïnals de Sabadell.

2008-2018

Les zones verdes Cal construir definitivament el Parc del Nord, cal avançar amb el Parc de les Aigües, cal incorporar el parc urbà centrat en l’esport de Can Rimbles o continuar amb el corredor de Covadonga, la recuperació de l’entorn de Can Feu i tornar a mirar cap al Parc Fluvial del riu Ripoll.

89 2017. Camí darrere de l’escola Joaquim Blume a l’entorn de Can Rimbles (autor: David Bisbal/diari digital iSabadell).

Parlem de l’aeroport Davant la falta d’informació sobre les instal·lacions, la FAV demana repensar la seva utilitat i beneficis. I afegeix que les 37 hectàrees podrien ser més beneficioses per construir-hi equipaments necessaris a la comarca.

Les (re)municipalitzacions Existeixen serveis (neteja, manteniment, cementiri, aigua...) que donada la seva utilitat pública, és raonable que siguin municipals per evitar que les empreses privades facin negoci amb temes d’interès general.

La participació ciutadana La participació està en l’ADN del moviment veïnal i ho considera essencial per aconseguir que la societat civil deixi de ser un subjecte passiu. Però participar no és informar, ni tampoc és un objectiu en si mateix, sinó un instrument que es posa en marxa per abordar, discutir i decidir sobre un assumpte determinat. Els actuals consells territorials o sectorials estan lluny de complir aquests criteris.

2008-2018

La cohesió social La crisi econòmica ha comportat una taxa d’atur important que és, en bona part, la causa de l’increment de les desigualtats i la proliferació de sectors en risc d’exclusió social en alguns àmbits de la ciutat. Situacions que, a parer de la FAV, igual que l’emigració, els refugiats, etc., requereixen ser abordades en els plans integrals de barri (PiB). 2014. Veïns de Can Puiggener concentrats a la plaça de Sant Roc protestant contra la degradació del barri (autor: Jordi de Arriba/diari digital iSabadell).

“Les administracions tenen serveis socials que poden ser eficaços, clar que sí, però en ocasions la seva estructura, la seva manera de fer respon a una burocràcia i a unes normes massa rígides (...) per exemple se’ls hi escapa tot el que implica el món marginal, aquell que no sap de normes i horaris”. Declaracions de l’activista social Josep Maria Borri a la revista Barris de l’any 2002.

El dret a decidir La FAV Sabadell va signar el manifest pel dret a decidir després d’un debat a les associacions per considerar que és la forma més sensata i democràtica per sortir de l’actual situació en què es troben les relacions entre l’Estat espanyol i Catalunya i que està afectant negativament els temes socials dels sabadellencs.

La mobilitat Per la FAV és imprescindible treballar un pla de mobilitat que abasti els dos Vallesos i els seus polígons industrials, construint una àrea metropolitana de tots dos territoris. A nivell local cal valorar de manera continuada si la mobilitat del transport públic està garantida i respon a les necessitats de la ciutadania.

2008-2018

Projecte de ciutat Perquè una ciutat avanci ha de disposar d’un projecte que serveixi de referència a la societat. El moviment veïnal considera que les actuacions reactives i sectorials han de ser l’excepció i aporta com a mètode de treball els Plans Integrals de barris per ajudar a la configuració de l’imprescindible projecte per a Sabadell.

1986. Vista aèria dels terrenys del Parc de Catalunya (autor: Paisajes Españoles/AHS).

1992. Vista panoràmica del Parc de Catalunya (autor: desconegut/AHS). 2008-2018

Novembre de 1984. Il·lustració de la revista Can Oriach (procedència: revista Can Oriach/AV de Ca n’Oriac).

Ara i endavant. Els reptes del moviment veïnal Perspectives i futur del moviment veïnal 1

El moviment veïnal en absolut està esgotat perquè el seu objectiu no és sectorial o puntual, sinó global i de llarg recorregut: defensem els veïns/es que, com a ciutadans/es, tenen uns drets com l’habitatge, la sanitat, l’educació, uns barris i una ciutat més dignes, amb més i millors equipaments i infraestructures, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada, més equitativa, culta i participativa.

Uns objectius enfrontats amb l’escenari a què ens han conduït la crisi i l’extraordinari retrocés social amb retallades en l’estat del benestar (sanitat, educació, serveis socials, pensions) i la precarietat laboral sense precedents que està afectant directament les relacions de convivència i cohesió social, augmentant les bosses de marginació i pobresa, aprofundint la bretxa entre rics i pobres, degradant l’espai físic dels barris i la ciutat i retallant els drets i les llibertats socials i polítiques.

Sabadell és, en bona mesura, fruit del treball voluntari de la societat civil de la mà dels moviments socials que, en definitiva, són l’essència d’una societat viva: sense activisme social, les societats s’estanquen i les elits polítiques s’acomoden.

El moviment veïnal, caracteritzat per dur a terme un activisme de proximitat actuant com a receptor i canalitzador de les demandes veïnals, per aconseguir els seus objectius necessita veïnes i veïns, joves i adults, que facin pinya.

Els objectius a curt i mitjà termini que es treballen són diversos. Uns es refereixen a cada un dels barris, les seves necessitats i reivindicacions pendents, per a la qual cosa es proposa com a instrument els Plans Integrals de barris, és a dir, una taula on juntament amb les entitats del barri analitzin la situació i realitzin un diagnòstic a partir del qual s’estableixin intervencions multidisciplinàries i un calendari d’actuacions.

Altres objectius tenen una perspectiva de ciutat i fan referència als equipaments, serveis, infraestructures, etc., que la ciutat necessita. Ens referim al fet que es paralitzin les retallades i es recuperi l’espoliat en la sanitat hospitalària i en l’assistència primària; l’educació; els equipaments, com la necessitat de residències públiques i de gestió pública que tinguin en compte les exigències que imposa la demografia a curt, mitjà i llarg termini; CAPs (Can Llong); instituts (la Creu Alta, Can Llong, Districte 1) i escoles; els parcs i jardins (Parc del Nord, les Aigües); el manteniment i la neteja planificada de la ciutat, els seus espais públics i el seu mobiliari; la preservació del patrimoni històric; la implementació d’una policia de barri que ajudi a reconduir l’incivisme i la delinqüència; que la participació ciutadana deixi de ser una paraula sense contingut i serveixi realment per donar poder a la gent en cada cas i reivindicació concrets; la mobilitat i sostenibilitat a escala de ciutat i de comarca; la cohesió social, etc. En definitiva, exigir un projecte de ciutat consensuat que articuli el que ha de ser Sabadell.

Som veïns/es dels barris de Sabadell que, com a tals, tenim problemes comuns perquè som ciutadans/es que formem part del poble treballador. I la primera lliçó que la història ens ensenya és que per afrontar els problemes col·lectius, si volem tenir més probabilitats d’èxit, hem de abordar-los col·lectivament i que per a això cal organitzar-se.

El moviment veïnal, a través de les associacions veïnals, disposa d’organització a la pràctica totalitat dels barris, és a dir que potencialment està en condicions de donar respostes col·lectives territorials i, a més, les vocalies dins cada associació (sanitat, urbanisme, cultura, medi ambient, oci, joves, jubilats, dones, emigració, etc.) permeten abordar els temes que en cada moment considerin oportuns.

És un patrimoni de tots/es, creat pels qui ens van precedir i mantingut viu pels qui van prendre’n el relleu. Un moviment creat per i per a les persones, on l’activitat no ve imposada per ningú de fora, sinó que la decideixen els seus membres democràticament.

Aquest moviment veïnal, per continuar exercint la seva tasca, necessita persones: veïns/es, joves, majors, homes i dones que se sumin al projecte per seguir treballant, juntament amb els membres de les juntes i la resta d’associacions coordinades dins la FAV de Sabadell, per uns barris i una ciutat millors. Us animem a participar en aquesta gran aventura. Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell

1964. Fotografies dels carrers sense asfaltar de la Creu de Barberà que formaven part de la tesina de l’assistent social Mª Teresa Borri Vida sociocultural y su correlación con la religiosa en la Creu de Barberà de Sabadell (autor: desconegut/cedida per l’AV de la Creu de Barberà). 1940-1962

Ara i endavant. Associacions veïnals de Sabadell

2018. Il·lustració extreta del còmic editat amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la creació de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (il·lustració: Gerard García Calduch / Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell)

Associacions veïnals de Sabadell. Són la base del moviment veïnal. Existeixen a la pràctica totalitat de barris de Sabadell i estan compostes per persones que voluntàriament dediquen el seu temps i esforç treballant pels altres, reivindicant allò que el barri necessita, coordinant amb altres barris els problemes comuns i ciutadans, denunciant les injustícies i realitzant activitats culturals i d’oci en beneﬁci dels veïns i les veïnes. Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell. Un punt de trobada de les associacions per establir llaços de col.laboració, intercanviar experiències, posar en comú els problemes i les reivindicacions dels diferents barris i planiﬁcar campanyes ciutadanes en defensa dels interessos col.lectius com ara la sanitat, l’educació, la mobilitat, la defensa del rodal, el dret a l’habitatge.

Només cal pensar un instant en una ciutadania passiva, desafecta a la política, i amb uns poders municipals opacs, per posar una majúscula al ciutadà que des de l’anonimat treballa per al seu barri, per la ciutat, per la qualitat de vida i per la llibertat. Miquel Caminal, politòleg i director del Memorial Democràtic (2008-2011)

AV Covadonga Covadonga, 380 / 937251735 / info@covadonga.cat / www.covadonga.cat AV l’Eixample Sardà, 18 bxs / 937122687 / aveixamplesbd@yahoo.es / Facebook: associació de veïns de l’eixample de Sabadell AV Sol i Padrís Sol i Padrís, 56 / 937101950 / avsantoleguer@gmail.com AV Creueta Font Nova, 36 int. / 937251519 / avcreueta@gmail.com AV Rambla-Centre Pl. Sant Joan, 1-2 / 937268742 / avramblacentre@gmail.com AV Nostra Llar Medellín, 4 / nostrallardesantoleguer@gmail.com 98

AV La Creu Alta Major, 70 / 616012591 / www.lacreualta.cat / lacreualtaav@gmail.com AV Can Puiggener Marco Polo, 19 / canpuiggener@yahoo.es AV La Plana del Pintor Caucas, 85 / 937240168 / avvplanada@telefonica.net / http://avvplanadelpintor.org AV El Torrent del Capellà De les Magnòlies, 21 / molinamariano@hotmail.com AV Can Deu Portal de la Floresta, 24 / 652267862 / aavvcandeu2018@gmail.com AV Ca n’Oriac Font Canaleta, 61 / 937236403 / avvcanoriac@canoriac.es / www.avvcanoriac.es/ #principal / Facebook.com/VecinosCanOriac AV Torreguitart Alcalde Moix, 22 / 937173699 / avtorreguitart@gmail.com / Facebook: Associació veïnal de Torreguitart

AV La Concòrdia Esperança, 4 / oficina@avconcordia.com AV Can Llong Praga 70, 1r 3a / info@uvclca.cat AV Can Rull Sant Isidor, 82 / 937236552 / info@avcanrull.org / www.avcanrull.org AV Els Merinals/Can Gambús Polígon dels Merinals, 85 / 937269705 / arraonamerinals@hotmail.com AV Gràcia Permanyer, 222 / 937111717 / www.avg.cat / info@avg.cat AV Les Termes Rda. Sta. Maria, 28 B / 937121364 / presidencia.avvtermes@gmail.com AV La Creu de Barberà Pl. Triana, 8 / 937117759 / info@lacreu.org AV Espronceda Pl. Rogelio Soto, 15 / 629134159 / avvespronceda@gmail.com / avvespronceda.org / Facebook: associació de veïns d’espronceda AV Campoamor Campoamor, 96, 1 B / 670793173 / granero1963@gmail.com AV El Poblenou Remei, s/n / 937272279 / poblenoudelasalut@gmail.com AV Torre-romeu Sau, 142 / avtorreromeu@hotmail.com / www.avtorreromeu.blogspot.com FAVS C. de la Lusitània, 3 / 08206 Sabadell / 937260904 / favsabadell@gmail.com / www.favsabadell.cat

Bibliografia ACHE, Josep. “Articles de Joan Gómez publicats a la revista Can Oriach (1966-1971)”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003. AJUNTAMENT DE SABADELL. 100.000 sabadellenses. 1961.

ARGANY, Isabel; JUAN-MUNS, Núria. “Sabadell, immigració i barris a la segona meitat del segle XX” (Presentació), Arraona, núm. 28, 2004.

BALFOUR, Sebastian. “Agitación popular y cambio político, 1974-1976”, dins La dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento obrero en el área metropolitana de Barcelona (1939-1988). Alfons El Magnànim, València, 1994.

BALFOUR, Sebastian. “Conflicte social i mobilització política en el darrer franquisme, 1960-1976”, dins Indústria i Ciutat. Sabadell, 1800-1980. Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. BARATA, Francesc. Arraona - Els Merinals. Sabadell. Generalitat de Catalunya, 1995.

BENAUL, Josep M. “Aproximación al movimiento popular de barrios en Sabadell (1945-1975)”, dins Sabadell, febrero del 1976: una semana de huelga general política. Inèdit, Arxiu Històric Sabadell, 1976. BENGOECHEA, Soledad; DESOLA, Ricard. Sabadell Nord: Ca n’Oriac, Can Deu, Can Puiggener. Museu d’Història de Sabadell, 2008.

BONA, Remei; CIRERA, Teresa; CROUS, Carme; VALLS, Carme. “Les assistents socials dels barris (1960-1970)”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

BORDETAS JIMÉNEZ, Iván. Més enllà del riu: Torre-romeu, el Poblenou, el Raval d’Amàlia. Museu d’Història de Sabadell, 2005. BORDETAS, Iván; SÁNCHEZ, Anna. “El moviment veïnal en (la) transició, 1974-1979”, dins Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició. Icaria, Barcelona, 2010.

BRAVO, José. “El recuerdo de la Agrupación de Vecinos y de la revista Can Oriach”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

CASANOVAS, J. Miquel. Estudi de solucions urbanístiques de la Gran Via de Sabadell. Inèdit, 1995.

CASANOVAS ROMEU, Àngels. Gràcia, un barri entre tres segles. Museus Municipals de Sabadell, 2010. CASAÑAS, Joan. L’aportació de Càritas a Sabadell. 50 anys. Càrites Sabadell, 2010.

100

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976). Edicions Riutort, Sabadell, 1983.

CLIVILLÉ, R.; FONT GRASA, P.; SERRACANT, M. Metal: 30 días de huelga. Linograf, Sabadell, 1976.

CLUSA i ORIACH, Joaquim. Estudio-informe de los barrios de Can Oriach, Plana del Pintor y Torrent del Capellà. Serracanta cop., Sabadell, 1967.

CLUSA i ORIACH, Joaquim. “Cartes de Joan Gómez des d’Anglaterra”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

CRESPO, Lluís; CRUELLS, Bartomeu; MONTANER, Josep M. Eix Macià Sabadell. Una experiència de centre metropolità. CODEM, Sabadell, 1995.

DEU, Esteve; CALVET, Jordi; MARÍN, Martí; SALA-SANAHUJA, Joaquim. Sabadell al segle XX. EUMO editorial, Sabadell, 2000. DOMÈNECH SAMPERE, Xavier. Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (19661976). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

DOMÈNECH SAMPERE, Xavier. “La reconstrucció de la raó democràtica. Del suburbi a la ciutat”, dins Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició. Icaria, Barcelona, 2010. DOMÈNECH, Xavier; DOMÍNGUEZ, Virgínia; RENOM, Mercè. Sabadell Ciutat, 125 anys. Museu d’Història de Sabadell, 2002.

DOMÍNGUEZ, Virgínia; PUIG, Jaume. Els Merinals, Arraona, Can Feu: barris veïns. Museu d’Història de Sabadell, 2005.

DOMÍNGUEZ, Virgínia; MASSOT, Margarida. “Sabadell 2004, una aproximació a les migracions d’avui. 13572 sabadellencs són estrangers”, Arraona, núm. 28, 2004.

FÀBREGAS, Diego; GIMÉNEZ, Dionisio. La huelga y la reforma. Sabadell, metal, otoño 76. Ediciones de la Torre, Sabadell, 1976. FERNÁNDEZ PÉREZ, Ginés. La senda de mi destino. Sabadell, 2007.

FORASTER GIRAVENT, Manuel. Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut. Amics del Toni, Sabadell, 2012.

FORNÉS, Eduard. “Temps d’aprenentatge (1964-1969)”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003. GIMÉNEZ, Dionisio. Sabadell, el pueblo unido... Alternativas, L’Hospitalet de Llobregat, 1976.

GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Antonio. Camino de dolores. Impresiones y Encuadernaciones del Vallés, SLU, Sabadell, 2016. LARROSA i PADRÓ, Manel. “Els barris d’autoconstrucció. Model de ciutat i política urbana”, Arraona, núm. 28, 2004.

LARROSA i PADRÓ, Manel. “La construcció de l’espai urbà. Sabadell, 1840-1970”, dins Indústria i Ciutat. Sabadell, 18001980. Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. LÓPEZ VIANA, Marta. Can Rull i la Serra d’en Camaró. Creixement(s) a ponent. Museus Municipals de Sabadell, 2011.

MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. Duplex, Barcelona, 1963. MARÍN i CORBERA, Martí. “Orígens de l’emigració de postguerra a Sabadell”, Arraona, núm. 28, 2004.

MARTÍNEZ i MUNTADA, Ricard. “El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: ‘Todos los barrios unidos para conseguir sus derechos’ (I, II)”, Arraona, núm. 24 i 25, 2001.

MARTÍNEZ i MUNTADA, Ricard. “La dimensió anticapitalista del moviment veïnal”, dins Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició. Icaria, Barcelona, 2010. MOLES BENET, Joan. Records d’un sabadellenc compromès. Agrupació de Veïns de Gràcia, 2011.

MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere. Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició. Icaria, Sabadell, 2010.

MORALES, Francisco. “Ca n’Oriac: de 1950 al Plan Comarcal de 1978”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003. MUSET i PONS, Assumpta. Sabadell sud: la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda i les Termes. Museu d’Història de Sabadell, 2007.

PUIG VALLS, Angelina. “La immigració meridional: el cas de Torre-romeu, 1950-1975”, dins Indústria i Ciutat. Sabadell, 1800-1980. Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994.

PUIG VALLS, Angelina. De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració, una realitat no exclusivament econòmica, 1920-1975 (tesi doctoral, 1991). CEFID-UAB, 2017. PUIG i CASTELLS, Jaume. El procés de formació de la ciutat de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 1991. PUIG i CASTELLS, Jaume. “La producció d’habitatge a Sabadell (1940-70)”, Arraona, núm. 28, 2004.

SANTAMARÍA, Antonio. Historia del movimiento vecinal de Sabadell. En premsa. Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, 2019. SAURA, Simón. “El problema de las escuelas, factor de democracia en los años 1960-1970”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

SERRANO BLANQUER, Jordi. “Petita història dels joves de l’oposició sabadellenca. La Joventut Comunista de Catalunya, 1970-1980 (I, II)”, Arraona, núm. 26 i 27, 2002 i 2003.

SERRANO BLANQUER, Jordi. TUS. Un empriu sabadellenc. Transports Urbans de Sabadell, 35 anys de servei a la ciutat (19822017). TUS, S. Coop. Ltda. Sabadell, 2018. VALLS CABRERA, Carme. “Una recerca sobre la revista Can Oriach. L’oposició a Sabadell a partir de la revista Ca n’Oriach (1966-1977)”, dins Sabadell (1966-1978). El barri de Ca n’Oriac i la revista Can Oriach. En memòria de Joan Gómez. Ed. Mediterrània, Barcelona, 2003.

VINADER, Xavier. Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política. Inèdit, Arxiu Històric Sabadell, 1976. Revistes, diaris, estudis, reculls i arxius Arxiu documental de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell.

Arxiu documental de les associacions de veïns de Campoamor, Ca n’Oriac, Can Puiggener, el Torrent del Capellà, Espronceda, la Concòrdia, la Creu de Barberà, la Serra d’en Camaró, Arraona - Merinals - Can Gambús. Arxiu documental del Centro Cultural Torre Romeu.

Barris. Revista de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell. Butlletí de l’Agrupació de Veïns de Gràcia. Butlletí de Can Feu. Butlletí Concòrdia. Diari de Sabadell.

Estudi-informe sobre la Gran Via de Sabadell del juny de 1974 (dipositat a la Fundació Bosch i Cardellach). Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. Revista Can Oriach.

Sabadell necessita el Parc Catalunya. Dossier del PSC. Sabadell, 1983. Webs avconcordia.com avg.cat

avvespronceda.org confavc.cat

favsabadell.cat iSabadell.cat

lacreualta.cat

memoriadelfutur.org

101

102

Aquesta exposició s’inaugura el 22 de novembre de 2018 al Casal Pere Quart i itinera al llarg del 2019 per tots els districtes de la ciutat a: CC Gràcia, CC Can Puiggener, CC Ca n’Oriac, CC Can Rull, CC La Concòrdia, CC La Creu Alta, CC Arraona - Els Merinals, CC La Creu de Barberà, CC Rogelio Soto, CC Torre-romeu i CC El Poblenou.

Història del moviment veïnal de Sabadell. Sabadell, ciutat de barris.