Perquè les mancances són moltes

1965-1970 La petició respectuosa davant les mancances

OBLIGADO EMIGRE

Ya me buscaron trabajo los emigrantes más viejos. Entre ellos fui persona en dentro de mi pellejo. En el barrio no había luz, ni agua, ni asfalto, ni aceras, ni siquiera un practicante para lo que sucediera. Ni vigilante, ni puente para cruzar el barranco; solo millones de ratas y olor podrido del fango. Había peligro de arroyos, y peligrosos barrancos, y unas balsas sin vallar peligro de los muchachos. Eran balsas de los ricos, agua para sus industrias. Ellos tenían poder, nosotros solo basura. ¡Ni en el plano se encontraba nuestro desgraciado barrio! ¡Viviendo como los cerdos por todos abandonados! Teníamos el trabajo a dos horas de camino, ya que el autobús llegaba hasta unos barrios vecinos. Se trabajaban catorce y hasta más horas diarias, con el martillo en la mano, con el pico y con la pala. Pero allá los emigrantes estábamos muy contentos, viendo cómo nuestros hijos cada día iban comiendo. Los domingos y festivos levantábamos la casa; tres ladrillos pongo hoy y cuatro pongo mañana; y lo que no daba tiempo con cañizos lo tapaba. Después venían las mujeres del trabajo, ya cansadas, e iban al pozo vecino para surtirse de agua. Se llenaba un barreño para el gasto de la casa, y un cántaro que los niños durante el día gastaban… A veces, desesperado, ¡a mi tierra me marchaba!

Pero mi tierra no es mía, ni mi casa es ya mi casa. Soy emigrante del Sur y allí me queda nada.

NÚÑEZ PEDREGOSA, Miguel. Poeta nacido en Lora del Río que vivió en La Plana del Pintor

Perquè les mancances són moltes...

Durant la segona meitat dels anys seixanta es comencen a detectar signes d’accions diferents, recollides de firmes, reivindicacions, presència als plens, estudis de mancances, obertura d’equipaments de barris... I són molts els exemples documentats de reivindicacions de finals dels anys seixanta:

...d’aigua...

1968 aprox. Dones anant a buscar aigua al riu Ripoll, sota la masia de Can Puiggener (autor: Jaume Avellaneda Camins/AHS).

Els veïns de Torre-romeu denuncien que 3.500 persones no tenen aigua corrent. Una comissió de Torreguitart es reuneix amb CASSA pels 40 habitatges sense aigua. A Can Rull els veïns van a buscar l’aigua a la font i a la Serra d’en Camaró s’abasteixen dels pous públics com ho fan a altres barris com El Poblenou, la Planada, Can Rull, Cifuentes... L’Agrupació de Veïns de Ca n’Oriac critica la manca de diligència de la Companyia d’Aigües i de l’Ajuntament ja que una vintena de carrers no tenen aigua.

1976. Abocador incontrolat al carrer de Navacerrada a prop de la plaça Forjador (autor: desconegut/AV de Ca n’Oriac).

1974. Nen intentant travessar l’encreuament de la carretera de Barcelona amb el carrer de Can Viloca (autor: desconegut/ AV de la Creu de Barberà).

“Vertederos no parque sí” exigeixen els veïns de Torre-romeu. Els veïns de la Plana del Pintor es queixen de l’acumulació de brossa i les rates al barranc que els separa de Ca n’Oriac. El 1970 un nen mor ofegat en una bassa a la Plana del Pintor. Els pares del sector Can Borgunyó manifesten en una carta la desídia i manca d’interès de les autoritats pel perill de la riera-cloaca que rodeja el grup escolar. Els col·lectors a cel obert seran un problema a diversos barris de la ciutat.

…d’enllumenat...

Pràcticament tots els barris de la ciutat estan afectats per la falta o insuficiència d’enllumenat públic. A Torre-romeu es queixen de la baixa intensitat del fluid elèctric i a la Concòrdia d’un servei deficient. Aquí es pot afegir la falta de senyalització dels carrers. La Sección de Amas de Casa de l’Associació de Veïns de la Concòrdia reclama un semàfor a l’Avinguda i més tard ho farà la Creu de Barberà.

…en pavimentació...

1964. Fotografia de la Creu de Barberà que formava part de la tesina de l’assistent social Mª Teresa Borri Vida sociocultural y su correlación con la religiosa en la Creu de Barberà de Sabadell (autor: desconegut. Cedida per l’AV de la Creu de Barberà).

La Creu de Barberà, Torre-romeu, Ca n’Oriac, Can Puiggener, la Plana del Pintor, el Torrent del Capellà, El Poblenou, la Serra d’en Camaró, els Merinals, Cifuentes... es queixen de la falta de pavimentació.

…en sanitat...

1973. Dispensari al carrer dels Balcans de la Plana del Pintor (autor: Antoni Carbonell/AHS).

Les associacions de veïns impulsen l’obertura de dispensaris als barris i signen un informe lliurat a les autoritats municipals on denuncien que només hi ha un metge per atendre les urgències de tota la ciutat i on es proposa l’obertura de consultoris perifèrics. La revista Can Oriach es fa ressò de la reclamació per part del Colegio de Médicos de la necessitat de construir un hospital amb 600 llits que solucioni els problemes de la ciutat i comarca.