Rialles i rialles. Gots esquerdats, guix grinyolant a la pissarra. -Goita, tu! Quin cas! Però si sóc jo! Es gira la captaire a la petita multitud, que ha anat augmentant fins a estar formada gairebé per trenta persones, i assenyala amb una mà, mig coberta de parracs amb ungles negres com les d’un cadàver, aquella foto. -Sóc jo, aquella del retrat! Me’l van fer quan la primera comunió! Ai, caram! Aquesta sí que és bona! Riu i riu. La gent es mira el retrat i mira la captaire. -Si m’ho juren no m’ho crec, la puta d’oros! La mare que m’ha parit! Ha, ha, ha! Riu i riu. Ningú dels quasi trenta que la miren aconsegueix, però, ni tan sols fingir un desmaiat somriure.
69
