DESCOBRIMENT

Thomas Bernhard Traducció de Clara Formosa Plans L’IMITADOR DE VEUS Editorial: EL GALL EDITOR

Al peu de l’Ortler, un industrial de Torí va fer construir per al seu fill de vinti-dos anys, per un arquitecte famós a tot el món, un hotel, que un cop enllestit va ser destacat com l’hotel més modern i més car, i no només de tota Itàlia, i que tenia dotze pisos i que, de fet, havia quedat enllestit ja al cap d’un període de construcció d’un any i mig.

Abans de començar les obres, en aquell paisatge fins aleshores del tot inaccessible, un dels més verges de tots els Alps, que va cridar l’atenció per primera vegada a l’industrial de Torí en una excursió a la muntanya que va fer amb un amic anglès, encara s’hi havia de fer una carretera de dinou quilòmetres de llarg. En aquestes obres, hi van trobar feina uns mil treballadors.

El dia abans de la inauguració de l’hotel, de sobte el fill de l’ambiciós torinès va morir en un accident al circuit automobilístic de Monza. Les celebracions de la inauguració, després d’això, es van suspendre.

El desgraciat pare just el dia de l’enterrament del seu fill va decidir no posar els peus ni una sola vegada a l’hotel acabat d’enllestir i deixar que s’arruïnés completament des d’aquell dia. Va pagar i despatxar tot el personal ja contractat necessari per al funcionament de l’hotel i va tallar la carretera d’accés i va prohibir l’entrada a tota la vall al final de la qual hi ha l’hotel.

Nosaltres anàvem d’excursió al massís de l’Ortler, quan des de Gomagoi de sobte ens vam topar amb l’hotel, que a aquelles alçades, tres anys després d’acabat, ja feia una impressió terrible. La inclemència del clima feia temps que havia destrossat les finestres i s’havia emportat gran part de la teulada, i a la cuina, encara completament equipada, hi creixien uns arbres ben alts, probablement pins.