EL POLLASTRE MIKE I LA VIDA ETERNA

Albert Sánchez Piñol HOMENATGE ALS CAIGUTS Editorial: ROSA DELS VENTS

El pollastre Mike era un pollastre com tots els altres fins que un dia li van tallar el cap i no es va morir. El granger de Colorado que havia donat el cop de destral es va quedar estupefacte quan va veure que en Mike, decapitat, tornava amb els altres pollastres tan panxo. Sense cap, això sí.

Els veïns del granger tenien diverses opinions. «Aquest pollastre –deia un—en deu haver fet alguna i, com que té por d’anar a l’infern, se les empesca totes per continuar viu». Un altre veí era més simple: «Jo crec que és un pollastre tan idiota que no sap ni com morir-se». L’opinió dels científics va ser la definitiva: el cop de destral va ser arran del cap, i la jugular i una part del cervell van quedar intactes, la qual cosa va permetre aquella increïble supervivència.

«Ves per on! –va pensar el granger de Colorado--, hi ha la gallina dels ous d’or i jo em faré ric amb el gall sense cap». I amb aquest propòsit va començar a exhibir-lo per tot el país. La gent pagava vint-i-cinc centaus

per veure’l. El Mike es va fer famós, i així, ara que no tenia cap, va viure més experiències que tots els pollastres de la granja junts. Viatjava pel món i dormia en hotels de luxe, perquè el seu amo no se separava d’ell ni de dia ni de nit, i actuava davant d’un públic nombrós, que ol veia córrer amunt i avall de l’escenari mentre el seu cap s’exhibia en un pot de formol. És clar que algú pot preguntarse: i al Mike, de què li servien tantes ovacions, ara que no tenia orelles? De què li servien els hotels buits de galls i gallines? De què li servia, en fi, veure món, ara que no tenia ulls?

Però en aquesta vida tot s’acaba, fins i tot la supervivència dels pollastres decapitats. Un dia, el granger de Colorado es va despertar en un hotel i el Mike era al seu costat, mort. Les potetes apuntaven al sostre, les ales obertes i esteses. Desesperat, va injectar-li una de les xeringues vitaminades amb què l’alimentava. Res a fer. Tot el que es pot dir és que el cadàver no feia mala cara. D’ençà del cop de destral havia viscut més d’un any.

Senyores i senyors, com que arriba un any nou, permetin-me un bon desig: visquin-lo de la manera més diferent que sàpiguen a com va viure aquell any el pobre pollastre Mike.