- Senyora –contesta, serè, Korfus-, ben a gust li exigiria un fum de coses; no per a mi, que no em calen, sinó per al seu menystingut poble. Però es tracta d’això: el defecte del seu fill no té cura. Si li extirpen l’orella morirà. El conseller agarra Korfus pel pit. -Farsant! –crida, mentre el sacseja-. No consentiré que et burles dels meus senyors! L’estira de la túnica amb tal violència que el vestit negre s’esquinça i queda el cos quasi nu de Korfus a la vista. Korfus, que no ha oferit cap resistència, mira, apàtic, els reis. Des de l’única peça interior que du, uns calçons blancs de cotó, davallen, fins a terra, les seues tres llargues i raquítiques cames.
111
