#RepensemLaMilitància
Partits i organitzacions polítiques Com sabem, els partits i organitzacions polítiques no deixen de ser col·lectius polititzats amb una disciplina interna, uns càrrecs, un sistema organitzatiu, una burocràcia, i els quadres i les masses elements definitoris de les organitzacions i/o partits polítics. D’altra banda, però, les assemblees de joves són molt més horitzontals, tenen objectius més concrets i s’organitzen de forma més assembleària, i poden -o no- tenir obediència nacional, entre altres. Sembla evident, doncs, que les organitzacions polítiques i les assemblees de joves -amb unes dinàmiques més properes als moviments socials- tenen unes relacions amb els partits convencionals (com els entenem a l’actualitat) substancialment diferent. Per tant, aquí veiem la primera diferència entre una assemblea de joves i una organització política. Les relacions que es poden establir entre una organització política i una assemblea de joves poden ser diverses, més enllà de les motivacions, objectius i intencions dels dos col·lectius en iniciar un diàleg polític. En tot cas, considerem que aquestes relacions haurien de tenir sempre i com a mínim, una sèrie de drets i deures d’uns i altres (tant per part de l’assemblea de joves com també per part del partit polític). Per tant, les dues parts han de respondre internament i tenen unes obligacions pel propi espai de diàleg, per poder estar en igualtat de condicions i es puguin evitar situacions de dependències o lleialtats perjudicials per la independència de les organitzacions, entre altres. Aquestes mateixes relacions, entre partit polític i assemblea de joves, s’haurien de sustentar en les màximes d’ajuda i col·laboració mútua, i com hem dit sempre respectant el rol de cada actor en el si de l’espai de diàleg. Nogensmenys és rellevant dotar a l’assemblea de joves d’un cert protagonisme en el si de les pròpies relacions polítiques, tenint en compte que per se l’assemblea de joves és un òrgan amb una estructura menys vertical i consolidada que la d’un partit polític, per regla general. Tanmateix, és important respecta la democràcia interna i la transparència dels dos espais en diàleg. Pel que fa les relacions que es puguin establir entre un partit polític i un altre partit polític, les situacions canvien substancialment. En primer lloc, perquè estem parlant de dues organitzacions polítiques amb una estructura interna segurament força similar. No obstant, serà la naturalesa de les relacions polítiques seran diferents en cas que un actor dels dos sigui una organització juvenil. En aquest supòsit haurem de tenir que l’espai que comparteixin ja tindrà els mecanismes interns per dirimir les seues qüestions, i en cas que no caldrà que l’espai que tenen en comú es doti d’un protocol intern per qüestions entorn al finançament, estratègia política, càrrecs polítics, promoció de referents, entre altres temes rellevants. Tornant a l’escenari de diàleg entre dos partits polítics amb un estatus similar o comparable, cal que aquest espai estigui fonamentat sobre la cordialitat, i en major instància, també la confiança. En cas que el diàleg sigui entre dues formacions amb absència d’aquesta caldrà plantejar-se un escenari propi, per exemple on les relacions personals poden jugar un paper cabdal, per tal d’apropar els partits sota un mateix paraigües de respecte i complicitat. Una màxima, que també hauran de seguir, és la de la no-supeditació, respecte per l’autonomia i estratègia pròpies, entre altres. Caldrà tenir en compte, que en molts casos, la relació entre els dos partits serà Llibret 4
Relacions Polítiques
6
