Skip to main content

Quadres i masses - #RepensemLaMilitància 5

Page 1

#RepensemLaMilitància

“L’organització està bé, però el control encara millor.” Vladímir Ílitx Lenin

Llibret 5 Quadres i Masses

2


#RepensemLaMilitància

Índex Organitzacions i tipus

4

Quadres i càrrecs

6

Masses

8

Bibliografia

9

Llibret 5 Quadres i Masses

3


#RepensemLaMilitància

Organitzacions i tipus Al llarg de la història els partits i organitzacions polítiques s’han anat caracteritzat per dues grans famílies orgàniques, les de quadres i les de masses. Segons analitzem l’obra teòrica de Maurice Duverger, utilitzada habitualment per teòrics de les ciències polítiques, podem distingir les organitzacions de quadres i les de masses amb diferències notables. Aquestes dues tradicions teòriques arriben al nostre país amb l’inici del segle XX, arribant-se a implantar amb la Segona República espanyola i també alguns anys abans. Tot i que els partits polítiques i les seues estructures orgàniques han anat evolucionant fins als nostres dies, la vigència dels termes “partit de quadres” o “partit de masses” segueix més o menys vigent, sobretot pel que fa a les tradicions ideològiques més esquerranoses però també són presents en tot l’espectre ideològic. Podem definir una organització de quadres com aquella que habitualment no cerca l’afiliació massiva i que està molt preparat per fer incidència en el teixit social. Igualment, la militància d’un partit de quadres clàssic té poca incidència en el si de la direcció i/o coordinació del partit, ja que correspon a un buró polític la presa de les decisions fent-lo molt més vertical dels partits que tenim acostumats fins ara. Els partits de quadres actuals acostumen a seguir el mateix patró organitzatiu, malgrat que la participació de la militància és més alta i també participen relativament dels processos de presa de decisions. Per tant, es caracteritzen per un nombre relativament baix de militància, vertical, entre altres característiques. Per altra banda, una organització de masses busca l’afiliació de massiva de nova militància, acostumen a tenir molts més militants, i aquests tenen una participació intensa i decisiva en la vida organitzativa del partit. És molt més horitzontal, tot i tenir un buró polític però aquest no acaba sent decisiu en els processos decisoris. Aquestes organitzacions no han canviat massa amb l’evolució de la història i les estructures s’han mantingut més o menys estables fins a la realitat. Però aquesta diferenciació en quant a l’estructura dels partits té alguna cosa a veure amb la generació de quadres polítics? En absolut, ja que els partits de masses també té els seus/es quadres polítics que se n’encarreguen de dirigir -o no- el partit polític en qüestió o d’idear l’estratègia política o fins i tot de preparar la tàctica per cada situació. Per aquest motiu, més enllà dels tipus de l’organització, la generació de quadres polítics és extremadament necessària pel relleu de l’organització i del partit, especialment pel moviment popular. Un element que s’ha d’evitar de totes totes, però, és que aquests quadres polítics -que després explicarem detalladament la seua definició respectiva- s’acabin eternitzant i cronificant en els càrrecs i les organitzacions acabin esdevenint agències de col·locació de certes persones per finalitats merament liberals i individualistes. Cal prevenir la generació d’elits antidemocràtiques en el si dels partits que siguin nocives pels interessos del moviment popular. Tanmateix els tipus d’organitzacions a nivell nacional, en cas que obeeixin una marca a nivell supralocal, habitualment es troben en que és complicat replicar el nivell organitzatiu a nivell local. És a dir, és possible que una organització -en el seu conjunt- tingui més qualitats de partit de quadre però que la realitat de l’organització local sigui més propera a dinàmiques de les organitzacions de masses. No considerem que aquest sigui un problema, ja que cal cercar

Llibret 5 Quadres i Masses

4


#RepensemLaMilitància

l’equilibri per tal que el col·lectiu s’adapti a les realitats locals del moviment juvenil sigui quina sigui. En conclusió, distingim dos tradicions organitzatives, els partits de quadres i de masses, però aquestes no són excloents entre elles mentre i quan estiguin al servei del conjunt dels moviments socials i siguin vistes com unes eines i es preservi la disciplina, el rendiment de comptes, la democràcia participativa, i sobretot unes bones dinàmiques militants i bona gestió de les cures per la direcció del partit però també de la resta de la militància. Està a les nostres mans bastir organitzacions potents, més enllà de les tradicions històriques organitzatives, que siguin el reflex del moviment popular i el serveixin per poder acompanyar-lo i idear estratègies victorioses pel jovent d’arreu.

Llibret 5 Quadres i Masses

5


#RepensemLaMilitància

Quadres i càrrecs Nombrosos estudiosos de les teories de la militància s’afanyen a redactar una definició de què és un quadre polític. Des de la modèstia, nosaltres intentarem aglutinar totes les aproximacions teòriques de la definició de quadre polític i intentarem aterrar-ho a nivell pràctic per humanitzar el terme i la nostra pràctica diària com a camarades sigui molt més dinàmica i alhora puguem parlar amb propietat i ens ajudi a transformar els nostres col·lectius de forma més humana, eficient i al servei del jovent de classe treballadora. Segons diversos autors, un quadre polític és aquell/a camarada que dedica temps complet a les activitats polítiques -siguin del partit o d’altres moviments socials- i que per això compta amb una preparació permanent i tendeix a desenvolupar les seues capacitats i potencialitats. Alhora, una qualitat principal d’una persona que té capacitats de quadre polític és capacitat d’anàlisi i desenvolupament polític, amb possibilitat d’incidir a les masses de forma personal quan toqui. Més tard, però, parlarem de les masses. En el camp personal, però, ha de tenir personalitat pròpia i no fer seguidisme, ser sobretot molt respectuós amb la resta de la militància que no combrega amb les seues apostes estratègiques o tàctiques, i per suposat una indiscutible lleialtat cap a l’organització i a la seua estructura. Segons el nostre parer, ha de ser una persona que, tot i tenir possibles mancances formatives, té la capacitat de defensar la imatge de l’organització arreu, sobretot als espais tranversals que compartim amb altres col·lectius. Per aquest motiu, no hi pot haver dubte sobre si preval els interessos col·lectius (de l’organització però també de la resta de la militància) als propis personals. Un/a quadre polític també ha de ser capaç de ser referent també als moviments socials, i guanyar-se la confiança de la resta d’actors polítics per tal de situar l’organització en qüestió en posicions on la correlació de forces sigui clarament favorable per tal de guanyar apostes tàcticoestratègiques. Els/les quadres polítics han de ser els referents del moviment popular en les seues màximes expressions, sempre que l’espai sigui proper a l’organització. No obstant, el que s’ha d’evitar de totes maneres, és que aquest quadre polític adopti posicions narcisistes, i sobretot inqüestionables. Tot líder és qüestionable, però sempre aquest exercici s’ha de fer de forma col·lectiva i respectant els temps i espais on aquesta crítica sigui constructiva i permeti avançar en el pro del partit. A més, un altre perill que els o les quadres polítiques poden incórrer és no desenvolupar la seua activitat pràctica revolucionària i únicament dedicar-se al cultiu de la teoria ideològica. Un bon/a quadre polític ha de ser referent en aquests dos camps, sobretot perquè és vist/a com una persona on tota la militància s’ha d’emmirallar. Per tot aquests motius és imprescindible que tant l’organització com la pròpia persona amb qualitats de quadre polític es puguin auto esmenar i cercar mecanismes per fiscalitzar -de forma objectiva- el desenvolupament de les seues funcions, sigui ja en un càrrec orgànic en el si del partit o no. Tothom té la capacitat d’esdevenir quadre polític, en el propi transcurs d’una persona en el si d’una organització, però no tothom n’acaba sent. Com hem dit, el concepte és força abstracte i tampoc hi ha un manual. Tot i això, hi han diverses característiques comunes entre totes aquestes persones que creiem que són indispensables per ser-ne. Ja s’ha parlat dels tipus d’organitzacions i l’equilibri entre masses i quadres, però un fet que s’ha de prevenir és que un col·lectiu resti sense Llibret 5

Quadres i Masses

6


#RepensemLaMilitància

quadres polítics. Hi poden haver diversos motius, una descomposició accelerada o progressiva de l’espai polític o de la pròpia organització, una cronificació d’aquests quadres, o fins i tot la manca de relleu en un espai juvenil. Aquesta és una causa força comuna en diversos espais col·lectius, sobretot les assemblees d’estudiants -a instituts i universitats- però també succeeix a partits, que ja disposen d’una estructura i militància més consolidades. Per anticipar-nos a aquest possible succés és necessari que l’organització es doti, contínuament, de noves masses de joves generacionals i que mai es quedi sense relleu. Per això és tant important tant aconseguir sempre militància novella com també assegurar que aquesta creixi a l’organització i vagi consolidant la seua capacitat crítica i d’estratègia, vagi assumint responsabilitats, es vagi formant, i vagi sent referent per la resta de la militància. La relació que hi ha d’haver entre un càrrec i un quadre polític ha de ser relativa, i és que considerem que tot càrrec ha de ser un/a quadre polític, però un/a quadre polític pot tenir o no un lloc en l’organigrama del partit. Per aquest motiu, doncs, és important saber diferenciar ocupar una determinada posició en un col·lectiu del fet de tenir dots de quadre polític com a camarada del moviment popular. Segons el nostre punt de vista, és important saber salvaguardar un equilibri entre els/les quadres que tenen càrrec o no. Si tots/es els/les quadres ocupen un càrrec orgànic no es promociona l’ascens d’altres quadres, o fins i tot, tampoc es destinen els/les quadres polítics a enfortir el moviment popular o el partit en un futur no molt llunyà. En conclusió, els/les quadres polítics són imprescindibles en el si d’una organització política juvenil, no només per ser referents en el si de la militància del col·lectiu, sinó perquè és imprescindible generar relleu pel futur de l’espai però també pel conjunt del moviment popular. I és que els moviments socials i les organitzacions polítiques juvenils, malgrat les diferències entre estructures orgàniques o altres factors, requereix de forma contínua nous/es referents i persones amb capacitat crítica, estratègia, dedicació completa a les causes polítiques i que siguin capaços i capaces de gestionar emocionalment les masses. I és que, en un moment on l’activisme polític és més necessari que mai, necessitem persones cabdals que ens facin portar les victòries dels nostres espais polítics. El jovent de classe treballadora cal que ens enfortim i ens organitzem pel proper embat, i els/les quadres hi juguen un paper fonamental.

Llibret 5 Quadres i Masses

7


#RepensemLaMilitància

Masses Dins d’un moviment o una organització hi juguen un gran paper les masses. Aquestes són claus en l’àmbit tàctic especialment, ja que concentren els esforços de la multitud i al servei d’un col·lectiu amb un gran número. No obstant, per entendre bé aquest concepte, cal fer una petita definició orientativa sobre el que creiem que significa el concepte de masses. En el sentit polític de la paraula, la massa -o multitud- és l’agrupació apinyada d'éssers humans units transitòriament per un estímul emocional que es dona en un determinat context social i que aquest pot ser d’origen molt divers. Aquesta massa, motivada i organitzada de manera peculiar constitueix un col·lectiu autònom, al voltant d’una idea o reivindicació. La naturalesa de les masses té una particularitat especial: és un producte diferent dels seus components, no és la mera agregació mecànica d'éssers humans sinó la fusió orgànica d'ells per formar un ens diferent, que té les seves pròpies característiques. Aquestes masses però, al moure’s respecte un estímul comú i estar integrades per individus molt diversos i sumat a la manca de formació o estratègia, pot portar a comportaments espontanis i sovint individualistes. És a dir, el denominador de les masses podria ser la cerca d’un objectiu comú, una reivindicació política, i aquests poden militar a una organització política o no. No obstant, les masses, que són grups de gent -sovint amb càrrec o no, o sovint militant o notenen la capacitat d’esdevenir quadres polítics o de mantenir-se en la seua condició de massa. És a dir, podria ser que en el transcurs personal d’un/a camarada a l’organització pugui créixer com a tal, i aquesta manera és adoptar qualitats d’un/a quadre polític. Aquests, com hem anat dient, són els encarregats de guiar a les masses i organitzar-les respecte una finalitat estratègica per tal d’aprofitar el aspecte quantitatiu d’aquestes. Un aspecte important, en tota organització que sigui integrada per aquestes masses, és el procés de formació amb la finalitat que tota massa esdevingui quadre per el desenvolupament òptim de tota estratègia política. Tanmateix, també considerem que cal tenir clar que les masses no poden ser infantilitzades i titllades d’inferiors i simplement obviar-ne la seua existència. L’organització en el seu conjunt, i/o els/les quadres per defecte, han d’afavorir que aquestes persones puguin créixer a l’organització i cada cop tinguin més responsabilitats i alhora qualitats pròpies dels quadres polítics. La influència d’una organització en les masses es pot mesurar en la seva capacitat de mobilització i articulació interior d’aquest moviments. Si aquestes masses són integrants de l’organització ens trobem davant d’una organització de masses. En poden a ver de dos tipus: les organitzacions de masses verticals, que compten amb un grup de quadres polítics que són els que s'encarreguen de la coordinació del col·lectiu i després trobem les organitzacions horitzontals, en què es considera que tots són iguals i que la direcció s'ha d'exercir de manera col·lectiva.

Llibret 5 Quadres i Masses

8


#RepensemLaMilitància

Bibliografia Castromil, A. R. (s. d.). Partido de cuadros, masas y catch all. Recuperat de https://politicaymedios.net/partido-de-cuadros-masas-y-catch-all/ Ceano, R. (2017, 7 juliol). Forma i funció en els partits polítics contemporanis. Recuperat de http://revistatreball.cat/funcio-els-partits-politics-contemporanis/ F. (2009, 24 setembre). Organización de cuadros u organización de masas. Recuperat de http://franky.over-blog.es/pages/4-organizacion-de-cuadros-u-organizacion-de-masas-1914542.html Modelos de partidos y sus características. (s. d.). Recuperat http://webs.ucm.es/info/cpuno/asoc/profesores/lecturas/modelosdepartidos.pdf

de

Partidos de cuadros y Partidos de masas. (2014, 20 juny). Recuperat https://diccionariopolitica.wordpress.com/2014/06/19/partidos-de-cuadros-y-partidos-

de

Rubio, C. E. (2007, 14 agost). Partidos de cuadros vs. partidos de masas. Recuperat de https://www.prensa.com/impresa/opinion/Partidos-cuadros-vs-partidosmasas_0_2086291553.html Serrano, I. i Universitat Oberta de Catalunya. (2009, setembre). Els partits polítics. Recuperat de http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/6745/7/Sistema%20de%20partits% 20i%20nacionalisme_M%C3%B2dul1_Els%20partits%20pol%C3%ADtics.pdf Vacas, J. L. A. (2016, 13 desembre). Vuelve la moda: partidos de cuadros versus partidos de masas. Recuperat de https://diario16.com/vuelve-la-moda-partidos-de-cuadros-versuspartidos-de-masas/

Llibret 5 Quadres i Masses

9


#RepensemLaMilitĂ ncia

Llibret 5de-masas/ incloure-una-perspectiva-de-genere-la-nostra-entitat Quadres i Masses

10


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook