Moviments Socials i entitats

Un moviment social, pel que entenem, és un col·lectiu creat específicament per la recerca d’un objectiu concret i que exerceix un rol de contrapoder a les institucions, pressionant-la per poder assegurar aquest dret o conquerir una victòria col·lectiva. No trobem, però, els mateixos moviments socials i tampoc hi ha una norma general de com han d’estructurar-se, per bé que sí que destaquen per la seua estructura horitzontal i molt assembleària, i a vegades tenen obediència a dinàmiques nacionals o no. L’existència dels moviments socials pot minvar força tenint en compte l’entramat social d’un municipi, sovint a les zones urbanes és on n’hi ha més i a les més rurals sovint destaquen per la seua absència, tot i que sempre hi ha excepcions.

Pel que fa a la seua trajectòria, ens hem de remuntar a la última dècada del segle XX, els anys 90, per entendre l’aparició dels moviments socials actuals. Sovint es relaciona el seu sorgiment amb l’increment de voluntariat i amb l’eclosió de moltes i moltes associacions i entitats socials, i també evidentment de les ONG’s. A partir de l’inici del segle XXI, aquests moviments socials es van consolidant fins el que entenem avui en dia. No podem oblidar que al 2011 es produeix una sèrie de concentracions a moltes ciutats espanyoles, el 15M, que simbolitza el punt d’inflexió dels moviments socials i la seua posada a l’escena pública, sobretot amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), entre altres.

A la pràctica, les relacions polítiques entre una organització política i un moviment social han de basar-se sempre en el seu respecte i autonomia respecte tots els espais polítics. És evident que la gent que forma part d’un moviment social poden ser militants d’un partit polític, o fins i tot expressar-se públicament les seues credencials, però un moviment social ha de preservar el seu caràcter unitari, i evitar que la resta de persones facin perdre la seua transversalitat. En la línia del que estàvem dient, doncs, la militància que forma part dels MMSS no pot convertir-los en un apèndix més del seu projecte polítics, i no pot convertir-los en subalterns al seu projecte. Els MMSS han de ser autònoms i lliures d’elaborar l’estratègia que considerin pertinent, més enllà de les simpaties per certs espais polítics.

Alhora, també val la pena esmentar que el sorgiment d’un moviment social, o l’apropament de certa militància a un determinat moviment social, tampoc pot ser un “bolet” i s’ha d’intentar crear les confiances personals i polítiques de forma prèvia a poder establir aquest apropament entre militants d’aquest espai polític i moviment social en qüestió. A més, tampoc es positiu per un moviment social que molts militants entrin de forma ràpida i contundent en un moviment social amb intenció de controlar-ne la seua estratègia. Com hem dit, el bé superior és assegurar el seu respecte i autonomia, tolerar els rols preestablerts i no assumir un paper que el moviment social no hauria d’assumir. De fet, una dinàmica a vegades habitual, ja sigui per desconeixement o per mala voluntat, és l’apropiació de certes lluites que les encapçalen els moviments socials per part de partits polítics, sense nombrar-los i sense visualitzar-ne la seua feina en el si del procés de la socialització de la demanda cap a la població en general.

Les organitzacions polítiques, doncs, no només han de fer difusió de les activitats, accions i actes dels MMSS sinó que també han de procurar que no facin propaganda d’una lluita encapçalada per moviment social concret. Hem de tenir en compte que els partits polítics, donada la seua Llibret 4 Relacions Polítiques 4

estructura professionalitzada i consolidada, té uns altaveus que habitualment les entitats de l’associacionisme de base -entre altres els MMSS- no tenen. Per tant, no s’hauria de tolerar que els partits facin bandera d’una lluita quan no s’ha acreditat la seua capacitat de feina en el si dels moviments socials, i més encara tenint en compte que pot perseguir una intencionalitat d’infravisualitzar la marca del moviment social per les seus possibles dinàmiques dels moviments socials.

Un partit polític no és un moviment social, i que tot i que els seus militants en formen part d’altres moviments, aquest no deixa de ser totalment independent, d’aquesta manera entenem com a moviment social tot aquell moviment polititzat que te com a objectiu lluitar per una cosa comuna junt amb els diferents eixos dels partits polítics. En els últims anys s’ha produït un creixement important pel interès polític per diversos esdeveniments polítics, econòmics i socials, tot això ha donat pas a que sorgeixin diferents moviments i col·lectius pels quals lluiten i que el benefici sigui col·lectiu. Per això mateix hem de procurar mantenir la seua independència, evitar possibles relacions tòxiques, i des dels partits polítics fer-ne un seguiment de la seua activitat, fer difusió de la seua activitat, mantenir-los al corrent de l’activitat pròpia en matèria de lluita que encapçala el moviment social, i evidentment també participant-hi activament i assumint les tasques. En cap cas, una organització política l’hauria de convertir en un element més del seu espai polític, i evidentment tampoc fiscalitzar-lo ni dictar quina hauria de ser la seua estratègia més enllà dels objectius polítics.

Llibret 4 Relacions Polítiques