Introducció - #RepensemLaMilitància 1

#RepensemLaMilitància

“La joventut ha de crear. Una joventut que no creï és una anomalia realment.”

Ernesto ‘Ché’ Guevara

Llibret 1 Introducció

2

#RepensemLaMilitància

Índex El projecte

4

Per què cal organitzar-se?

5

Panorama del moviment juvenil al Segrià i Lleida

8

Experiències personals

11

Bibliografia

13

Llibret 1 Introducció

3

#RepensemLaMilitància

El projecte El llibret que esteu llegint ara mateix és la introducció -per tant el número 1- del projecte #RepensemLaMilitància, iniciat per l’abril del 2020 a càrrec de la Secció Local de Lleida de les Joventuts d’Esquerra Republicana. Aquest, doncs, és un projecte que pretén servir per a que serveixi de guia per les organitzacions juvenils del Segrià per tal de millorar les seves dinàmiques internes. Per poder consolidar un moviment juvenil fort, cohesionat i potent a tota la comarca, i que realment afavoreixi la virtut cívica i el teixit associatiu del conjunt dels municipis del Segrià, cal que els col·lectius juvenils hi juguin un paper clau. Des del Jovent Republicà Lleida creiem que al moviment popular li manquen quadres polítics, i per això passa essencialment per incidir en noves generacions per fer-les protagonistes del moviment juvenil. D’altra banda, en aquest projecte, realitzarem una diagnosi general i proposarem alternatives que arrossega actualment.

Una de les principals inquietuds i problemàtiques, doncs, és la manca d’oportunitats pel jovent de la comarca, i això passa precisament per potenciar l’arrelament a la comarca i per seguir amb el fil roig del combat que han caracteritzat tantes i tantes entitats juvenils arreu. A més, en un context d’incertesa com el que patim actualment, assetjades per un sistema capitalista que ens oprimeix, un Estat espanyol que vulnera els nostres drets com a poble i un desequilibri territorial intern al nostre propi país, és més que necessari que ens organitzem perquè només lluitant tenim futur.

Així doncs i per anar acabant, us proposem una sèrie de llibrets que seran de guia per aprofundir en una reflexió i debat intern necessari i sa sobre com ha de ser la militància en les organitzacions polítiques juvenils transformadores i revolucionàries. Creiem fermament que, com a camarades, hem de ser capaços de reconsiderar la nostra condició, entomar la necessària autocrítica, per pensar-nos i repensar-nos. Totes les organitzacions que componem el moviment juvenil som alhora necessaris, i per això cal que tinguem en compte molts factors per assegurar-ne el relleu imprescindible i l’actualització de les nostres propostes tàcticoestratègiques per adaptar-les a la realitat material que volem atacar. Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana, exercint el rol d’organització líder i hegemònica de la comarca, creiem doncs que per l’assoliment d’una joventut crítica i combativa cal apoderar els espais juvenils i assemblees de joves del conjunt del Segrià, i aquest és el principal motiu d’aquest projecte.

Tanmateix, tot i ser una sèrie de 6 llibrets, són documents que han de servir per poder generar debat. Tot i ser escrits de l'objectivitat i la senzillesa, creiem que és un document de mínims que pot servir a qualsevol espai polititzat de la comarca. Com diem, és una proposta, i com a tal també ha de ser qüestionada i posada en dubte. Esperem que us sigui d’utilitat, ja que el futur del nostre poble i de la nostra comarca està en les nostres mans. Restem a la vostra disposició pel que considereu, només cal que contacteu amb nosaltres des de les xarxes socials o des del nostre correu electrònic (lleida@joventrepublica.cat).

Som la llavor de totes les victòries, visca la lluita juvenil del Segrià!

Llibret 1 Introducció

4

#RepensemLaMilitància

Per què cal organitzar-se?

En primer lloc, hem d’entendre que una organització política no és una finalitat ni un objectiu en si mateix sinó, un instrument per servir els nostres ideals com a jovent polititzat i amb ànsies de voler revolucionar la nostra realitat material. Al cap i a la fi, els col·lectius polítics són els que han de respondre a les necessitats de les tasques que s’han de desenvolupar en una línia d’acció comú i no a l’inrevés. Abans de començar a militar, però, no és només és necessari esbrinar quina és l’organització més afí ideològicament sinó també la que pot assolir una sèrie d’objectius i propòsits per tal de superar les problemàtiques que s’han donat en un conjunt de persones per tal de transformar la societat. És a dir, hem d’elegir l’organització que ens sentim identificats, però també la que més està capacitada per desenvolupar una acció política que respongui als nostres interessos com a joves i com a classe treballadora.

Actualment vivim en un moment històric, en el que el nostre poble i la classe treballadora tenen la possibilitat d’assolir l’emancipació plena, per tal d’arribar a l’autodeterminació i a la República Socialista que tan anhelem. Contextualitzant, el règim capitalista espanyol, que durant dècades ens ha oprimit, es troba en una encreuada transcendental on podem guanyar per primer cop en molts anys totes les victòries que ens són possibles. La lluita entre subjectes contraris, els Països Catalans i l’Estat espanyol i francès per una banda i les classes populars i les elits burgeses per un altra, han estat lluitant per l’hegemonia política al llarg de la història del nostre poble. I els joves, històricament i també actualment, som la punta de llança i hem protagonitzat els principals esdeveniments de canvi social al nostre territori. És doncs, en aquest moment històric, que les i els joves hem de prendre consciència de la nostra realitat i fer-nos responsables de dur a la victòria final la nostra classe i el nostre poble, i això passa intrínsecament per organitzar-nos i passar a la militància política.

Per tal d’assolir una organització forta i hegemònica entre els joves, amb un caràcter crític i transformador i una militància compromesa, creiem que són necessaris una sèrie de components imprescindibles. En aquest sentit, doncs, és summament important adquirir consciència històrica per tal de conèixer i assimilar les nostres realitats, i prendre exemple d’aquelles accions anteriors a nosaltres que han construït el nostre present. La història ens planteja una successió de societats amb un caràcter comú, la crueltat i l’existència d’unes masses explotades i oprimides, siguin esclaves, servents, camperoles, artesanes o proletàries. Aquestes característiques d’opressió es segueixen reproduint en la societat actual tot i els aparents avenços en educació, drets i llibertats. Aquesta crueltat es donada per una sèrie de causes: l’alienació de la població, la ignorància, les creences, etc. I es aquí on és necessària una organització revolucionària, que aporti arguments teòrics empírics sobre aquesta realitat, que sigui crítica i porti a la praxis política totes aquestes qüestions, capaç d’alliberar a les persones en la seva vida personal i col·lectivament.

Com hem dit, la militància política és imprescindible per tal que, com a joves, ens puguem rebel·lar contra l’establert. El primer pas, doncs, abans de començar a militar és la politització. Un cop complert aquest pas, caldrà que entenguem que només podrem lluitar si és col·lectivament, defugint de dinàmiques personalistes. Això passa amb tot tipus de situacions d’injustícia i dominació, siguin les que siguin. Sense un nivell d’organització suficient, aquests sectors oprimits mai podran conèixer la seva situació de dominació, informant-se utilitzant el debat, conscienciant Llibret 1

Introducció

5

#RepensemLaMilitància

i convencent més joves per a que es sumin a l’organització i enfortint la coordinació podran assolir els seus objectius. El sistema opressor està basat en una superestructura, una sèrie d’òrgans que responen a uns interessos de classe i realitats materials concretes, amb la finalitat de garantir la subsistència d’aquest, per això cal estudiar-les i transformar-les. Tot sistema d’opressió només podrà ésser superat per una organització que porti una reflexió crítica basada en l’experiència col·lectiva, superant aquestes lluites espontànies i individuals, que guiï i organitzi les insurreccions socials quan aquesta opressió sigui insostenible.

Una organització feminista també es imprescindible per conscienciar a les dones i aportar una visió crítica sobre l’explotació patriarcal-burgesa, de la necessitat de sortir de l’individualisme i d’integrar-se en grups que les ajudin a lluitar tot seguint la màxima de la sororitat. Al llarg de la història les dones, tot i ser un subjecte importantíssim hem estat llargament amagades i se’ns ha volgut oblidar i silenciar per tot el potencial revolucionari fruit, sobretot, de les tres opressions capitals, tal com afirmava Maria Mercè Marçal. En el passat, però també a l’actualitat, els col·lectius polititzats han estat copats sempre per homes i les seves maneres de fer han impregnat l’ADN de les organitzacions, fins al punt de qüestionar-nos si realment estàvem suficientment preparades per militar. Per tot això hem hagut de crear espais no mixtes en la pròpia organització per assegurar-nos que, entre totes les dones, podíem crear un crear un clima de confiança i de seguretat. És per aquest motiu que ara també és el moment que les dones i els feminismes impregnin tota organització i desterrin aquests micromasclismes amagats en les pràctiques assembleàries, fent que de manera progressiva més dones entrin a organitzar-se i participar de la política. Feminitzar la política només dependrà de nosaltres i de la nostra capacitat, doncs, de qüestionar els privilegis dels nostres companys homes i conscienciar-los d’aquesta desigualtat latent.

Com més gran es el objectiu a assolir, com més gran es faci el nivell d’explotació i quan més ansioses estiguin les masses més gran és la necessitat d’organitzar-se. Sigui la lluita que sigui, des de petites assemblees de barri o institut a una autèntica insurrecció popular, l’organització és imprescindible per anar generant escletxes a aquest sistema que ens oprimeix quotidianament.

No obstant, hem de tenir en compte que, per tal d’arribar a aquest esclat revolucionari, aquesta organització ha d’existir amb anterioritat, que porti a terme debats i plantegi els objectius, que tingui clares una estratègia i tàctica, analitzant les realitats i els mitjans necessaris per dur-la a terme, amb una agitació i activitat propagandística constant i eficaç, i sempre amb la voluntat d’eixamplar la base i de conscienciar més persones per anar-lo fent partícip del projecte que lluitem.

Un jove organitzat ha d’estar disposat a aprendre i transmetre els seus coneixements, portant la seva militància política a tots els aspectes possibles de la seva vida i intentar influir als joves no polititzats del seu cercle més proper. És evident, però a vegades cal recordar-ho, i és que tota militància política no es pot tenir en compte en base a judicis de valor o eleccions personals, sinó que totes les accions que fem a la nostra vida política també passen a tenir un rerefons polític.

Ergo, la militància política mai pot arribar a ser entesa com una activitat “extraescolar” sinó quelcom a com a propi inherent a la personalitat de la persona militant en qüestió.

També és necessari que sàpiguen diferenciar entre la tàctica i estratègia polítiques, aplicant correctament els coneixements adquirits. Aquells amb més experiència militant podran ajudar als

Llibret 1 Introducció

6

#RepensemLaMilitància

novells, per tal d’enriquir i evitar distanciaments generacionals, tot evitant possibles paternalismes i condescendències possibles. Un militant ha de ser polivalent en la formació teòrica i en l’activitat pràctica, una persona equilibrada en aquest aspecte, per tal de poder assolir una major diversitat de tasques a disposició de l’organització, i que estigui en tot moment al seu servei. És doncs el que anomenem com a fil roig del combat, totes les generacions que ens han precedit a la lluita, i és per aquest motiu que aquest bagatge militant ha de ser aprofitat i la militància més experimentada ha d’exercir un rol de referencialitat i d’exemple pels militants més joves a l’iniciar-se a l’organització.

Nogensmenys, les relacions persones que s’estableixen entre camarades també creiem que són de rellevància, que ja comentarem en els textos que trobareu a continuació. Tot i això, tota organització requereix d’un volum de militants prou compromès i actiu per tal de ser presents a les entitats i moviments socials, i ser l’avantguarda del moviment juvenil. Malgrat paraules, però, la realitat acaba sent avariciosa i diferent als nostres objectius com a col·lectiu. Així doncs, què creiem que hauria de ser un militant a l’alçada de l’exigència de l’organització i del moviment popular? Amb capacitat d’autocrítica, amb entrega, connecta’t amb la realitat que pretenem canviar, amb bona relació amb la resta de companyes i companyes de l’organització, autodidacta, i sobretot amb una bona gestió emocional i amb voluntat i capacitat d’incidir a les masses populars. Com hem dit, però, a vegades la realitat no és la que es desitjaria, i també sorgeixen militància amb poc compromís, que prioritzen la condició d’amistat a militants en activitats i/o actes de l’organització, sense esperit crític, amb ànsia de concentració de poder i desconfiança, que no combrega amb l’ideari de l’organització, o que porta la seva militància a un extrem arribant a esdevenir una persona hipermilitant i desconnectada de la realitat que l’ha portat a organitzarse.

Per finalitzar, cal que les organitzacions incidim en noves capes de joves i les fem partícips del nostre projecte polític. Això, no obstant, no hauria de suposar l’adaptació de l’ideari de l’organització per poder atreure noves persones. Cal que apostem per explicar didàcticament què simbolitza la militància política per tal de convèncer-los i fer que, en cas que estiguin polititzades i polititzats, facin un pas més i deixin de banda la “militància de sofà” (aquelles persones que encara no han donat el pas o no volen donar el pas a militar). És necessari que aconseguim que es sentin interpel·lades i que entenguin que només la militància política portarà la victòria definitiva dels seus ideals.

Acabem recordant a Antonio Gramsci, referent de la nostra organització i dirigent del Partit Comunista Italià, i ens fem seva la seva màxima com a resum d’aquest primer apartat: “Les idees i la lluita no viuen sense organització”.

Llibret 1 Introducció

7

#RepensemLaMilitància

Panorama del moviment juvenil al Segrià i Lleida Quan parlem de moviment juvenil al Segrià sempre acostumem a parlar de Lleida ciutat i les desenes i desenes d’entitats formades per joves que tenen una aportació social al teixit associatiu de la ciutat, però acostumem a oblidar les assemblees de joves i col·lectius de la resta de pobles de la comarca. Agrupaments escoltes, esplais, assemblees de joves o agrupacions de cultura popular són alguns exemples d’organitzacions presents a aquests pobles. Per això és tan important que, quan parlem de moviment juvenil, no ho fem d’una òptica “lleidatanocèntrica” sinó que anem més enllà.

El moviment juvenil a la comarca del Segrià no és nou, de fet sempre ha existit, però molts cops poc visualitzat i amb poca presa en consideració per part de les administracions. Almenys 23 municipis dels 38 municipis de la comarca tenen una assemblea de joves, i la gran majoria amb activitat pròpia, i que es destaca especialment la de la Garsa a Alcarràs, la del Coc a Almenar o la de joves d’Alfarràs, entre altres. Molts processos d’arrelament que es produeixen a aquestes viles són gràcies a aquest entramat d’assemblees de joves, que són imprescindibles per la vertebració no només de la xarxa del moviment juvenil a la comarca, sinó també en les pròpies vides associatives d’aquests pobles.

La seva importància és cabdal, com diem, i en molts cops són els primers espais de socialització juvenil, a part de col·lectius de festes, agrupacions d’educació en el lleure, i altres col·lectius tant formals com informals. Considerem, doncs, que per poder analitzar quines són les mancances del moviment juvenil al Segrià és summament important tenir en compte aquests espais, ja que són els que mantenen viu l’associacionisme als pobles i contribueixen de manera decisiva a la vida del jovent de la comarca, en un context de poques oportunitats més enllà de la capital de la comarca, Lleida. Aquestes assemblees, a part, tenen una llarga trajectòria intergeneracional i de lluita constant per canviar la realitat material del jovent de les viles en qüestió. A més, més de 80 entitats juvenil són inscrites de manera formal als registres oficials, obviant les entitats informals i destriant les actives.

La vida, doncs, en aquests nuclis de població és completament diferent a la de la capital. De fet, moltes de les activitats que es duen a terme en la pràctica quotidianitat s’han de realitzar a Lleida, ja que als pobles no es poden fer. Aquesta manca d’oportunitats reals als pobles, és una problemàtica constant. De fet, i sense no anar més lluny, donat que la majoria de municipis del Segrià no superen els 2000 habitants sense comptar la capital, és molt habitual que per motius escolars s’hagin de desplaçar per poder desenvolupar les seves activitats acadèmiques, i sense tampoc parlar d’estudis superiors com els universitaris o de Formació Professional. A més, tampoc ens podem oblidar de les pèssimes possibilitats laborals que produeixen aquests pobles, ja que el teixit laboral no pot assumir aquesta oferta del treball, i que en cap cas hauríem d’entendre aquesta problemàtica des d’una òptica mercantilista. En aquests municipis, doncs, no hi ha oportunitats per a que el jovent es pugui guanyar la vida de manera digna. I per acabar, veiem com cada vegada més l’èxode rural cap a entorns urbans, moltes vegades Lleida però també fora de les nostres contrades, i que evidencien encara més que cal un arrelament per poder assegurar la vida als pobles del Segrià.

Llibret 1 Introducció

8

#RepensemLaMilitància

En aquest sentit, i com hem estat dient, les assemblees de joves i el teixit associatiu local desenvolupen un rol d’una importància cabdal, donat que serveixen per plantejar alternatives a les problemàtiques latents i a més apuntalen aquest arrelament que el jovent requereix per incentivar-la a fer vida al poble. Una iniciativa que no només ha agrupat joves d’aquests pobles petits -al sud de la comarca- i que també serveix per promoure un oci radicalment diferent i allunyat dels circuits capitalistes és l’Ancesa Jove. Aquest festival musical, que es realitza amb una periodicitat anual, recorre diferents pobles de la comarca i serveix per atreure jovent d’arreu del Segrià, i a més suposa un retorn cultural molt positiu pel poble. I tampoc ens oblidem del que suposa l’organització d’aquesta proposta d’oci, ja que suposa la cohesió entre joves de diferents pobles per tal de continuar creant comunitat i aquest sentiment d’arrelament envers al municipi en qüestió. És precisament aquesta cohesió entre pobles, a base d’iniciatives juvenils i espais d’autoorganització, que es poden crear dinàmiques de retroalimentació d’experiències de joves i de nous vincles de socialització. Amb aquests moviments demogràfics de joves, i que fan participar la població de joves dels municipis, es potencia molt la vida als pobles. Tanmateix tampoc ens podem oblidar del paper que poden tenir les administracions públiques en aquest procés, on no només han de donar suport públic i polític a aquestes iniciatives sinó que han de aportar-hi suport econòmic per tal d’apuntalar la participació juvenil a aquestes viles i que repercuteixi en el teixit associatiu en qüestió. Les administracions locals, però, tampoc poden obviar les polítiques que requereix el jovent i que cal que acompanyin la tasca social de les assemblees i mai les entorpeixin.

Pel que fa a Lleida ciutat, la situació és completament diferent a la de la resta de municipis, ja que el teixit social és immens, i de fet hi han inscrites fins a una cinquantena d’entitats juvenils als registres de la Generalitat de Catalunya, i com hem dit, sense contar les informals i sense tenir en compte l’activitat actual d’aquestes. A diferència, a part dels pobles, hi han molts més moviments socials i entitats que ja fan possible aquest entramat de col·lectius que nodreixen d’iniciatives cívico veïnals, i on el jovent també hi participa activament.

En aquest sentit, tot i l’emergència de nous col·lectius en lluita i en defensa de drets socials i polítics, sobretot ençà a l’esclat del 15M, la ciutat ha viscut una emergència de joves que s’han anat polititzant i conscienciant políticament. Les nodrides manifestacions del moviments feministes, antifeixistes, anticapitalistes, independentistes, i ecologistes en són la prova més real.

No obstant, aquesta presa de consciència col·lectiva envers la realitat material no s’ha traduït en un augment exponencial de la militància a organitzacions juvenils que protagonitzen el canvi social.

Tot i que han anat sorgint més col·lectius polítics, el creixement d’afiliació de joves a organitzacions polítiques no ha estat massa gran, igual que tampoc a entitats esportives, culturals, etc. Un exemple d’èxit, però, ha estat sobretot iniciatives juvenils de caire assembleari i alternatiu, com ara La Sirollada o el Casal Popular de Joves, que han esdevingut espais de trobada de molts joves amb vocació transformadora i rupturista, i que actualment mantenen la referencialitat del moviment juvenil en el si de Lleida ciutat.

Llibret 1 Introducció

9

#RepensemLaMilitància

Nogensmenys, les problemàtiques i les diferències entre classes i les desigualtats socials segueixen presents i més vives que mai. A tot això, l’Ajuntament de la capital de la comarca ha mantingut una actitud molt negativa i bloquejadora d’aquestes iniciatives juvenils, sobretot a causa dels equips de govern monocolors del PSC. En aquest sentit, i d’ençà a les eleccions municipals del maig del 2019, i amb el successiu canvi de majories en favor de forces sobiranistes i republicanes, s’ha obert una possibilitat de canvi pel que fa al canvi de polítiques de joventut i de relació amb el moviment juvenil, tot i que encara s’han d’atendre per part de la Paeria les demandes des del contrapoder popular de les organitzacions juvenils i col·lectius de la ciutat.

En conclusió, com hem pogut veure que encara queda molta feina per fer a la comarca del Segrià i també a Lleida, per poder enfortir el moviment juvenil. Així doncs, tot i que des de l’esclat de la crisi del 2008 més i més generacions de joves s’han polititzat no s’ha pogut produir un augment de militància d’organitzacions polítiques juvenils a pesar de l’augment de la mobilització als carrers per part del jovent, pel que fa a la ciutat. Pel que fa als pobles, on la referencialitat unitària ve marcada per les assemblees de joves, cal continuar apostant per aquesta tasca de conscienciació i de plantejar alternatives per assegurar les oportunitats del jovent al poble i per combatre les desigualtats que pateix el jovent de la capital però també el desequilibri territorial que els condemna a un èxode rural. És per tot això, doncs, que des de les organitzacions juvenils hem d’apostar per reconèixer la tasca imprescindible dels moviments socials a la capital i per les assemblees de joves als pobles que són el veritable motor de la vida associativa i els que són capaços de produir canvis irreversibles que permetin una millora de les condicions materials vitals al jovent. A més, cal que progressivament participem de la nostra realitat més propera, i això passa intrínsecament per enfortir espais veïnals als barris per assegurar-ne també relleu i un rol protagonista del jovent.

Però a més d’aquest reconeixement, estratègicament cal participar-hi activament per a que més joves no polititzats siguin conscienciats i així més generacions de joves es puguin sumar al moviment juvenil i fem possibles les nostres reivindicacions.

A tot això, les administracions han de donar tot el suport, tant polític com econòmic, a aquestes iniciatives i no dificultar el desenvolupament de les seves activitats i evitant la seva apropiació. Al cap i a la fi, hem de construir o incidir en contrapoders popular a les institucions, que són les que tenen el poder executiu i legislatiu, per aconseguir que la lluita juvenil sigui escoltada en una societat clarament marcada pel poder adult, que representa totes les opressions que patim com a joves. Només amb estructures que disputin el poder mediàtic o la hegemonia ideològica podrem aconseguir guanyar el relat i les nostres demandes estaran en posicions victorioses.

Llibret 1 Introducció

10

#RepensemLaMilitància

Experiències personals Les experiències personals ens poden ajudar a reflexionar i la nostra manera de militar, i aquest també és un motiu principal pel naixement del projecte #RepensemLaMilitància. Creiem fermament que, en base a experiències personals, podrem analitzar quines possibles problemàtiques poden sorgir en la vida quotidianament de qualsevol militant.

Primer de tot, hem d’entendre que quan iniciem la militància política en alguna organització, moltes vegades estem sols i majoritàriament encara tenim dubtes de si realment l’organització que hem establert un contacte és realment la que més ens veiem militant, o simplement per si estem o no capacitades o capacitats. Per tant cal que normalitzem els dubtes i inquietuds inherents a aquesta primera fase de presa de contacte directa amb una organització. Moltes persones afirmen que no coneixien joves implicats políticament fins que una mateixa persona va fer el pas de militar. De fet és molt possible que, en un ambient molt poc polititzat, de fet no s’observi cap persona interessada en política, tenint en compte l’augment progressiu de l’interès en la política, sobretot ençà a l’esclat del procés independentista i del 15M fruit de la crisi econòmica.

Amb tot, el procés de politització d’un o d’una jove es produeix sobretot per una situació d’opressió i d’injustícia viscudes en primera mà. A més, cal que entenguem que molt jovent en la nostra societat actual només s’activa quan els seus interessos personals es veuen afectats, i des del nostre punt de vista creiem que no hauria de ser així. Com a joves organitzats i organitzats hem de respondre col·lectivament a qualsevol agressió o vulneració de drets provocada pel poder adult.

De totes maneres, hem de saber inculcar la idea que la militància política és necessària per poder afrontar els reptes que tenim com a jovent precari i explotat pel sistema, i combatre la idea que l’afiliació és inútil i de poc servei.

Tot i això, també hi ha un seguit de joves que inicien la seva militància política com una mera qüestió d’imatge o lligada a un postureig que produeix les organitzacions polítiques. És, en aquestes situacions, que el moviment juvenil s’ha de mostrar contundent a l’hora de denunciar aquestes pràctiques d’imatge per part de certes persones, i ha de lluitar perquè aquestes persones acabin sent militants competents, amb un compromís inqüestionable, amb vocació transformadora i capacitat de desenvolupament de tasques polítiques que l’organització necessiti.

Seguint en la línia del procés que hauria de fer qualsevol persona quan entra a militar, també cal que s’expliqui que la militància sovint canvia les relacions persones de la persona en qüestió més enllà de la militància, i sense oblidar-nos de la mentalitat, que també queda alterada per aquest primer contacte amb un col·lectiu. Tanmateix, també és força habitual l’establiment de noves relacions d’amistat entre les primeres persones conegudes a l’organització. No obstant, cal que entenguem que aquestes primeres relacions no haurien de ser d’amistat en el si d’un espai polític, ja que com a camarades hem de fomentar la confiança i cohesió entre tota la militància.

Una altra observació que sovint és recorrent és que, un cop una persona que vol començar a militar, requereix de persones referents o lideratges per poder-se emmirallar, donat que una Llibret 1

Introducció

11

#RepensemLaMilitància

primera sensació de desorientació és habitual i normal. És per aquest motiu, doncs, que des de les organitzacions polítiques hem de fer un seguiment d’aquestes persones -tant ideològicament com orgànicament com personalment- es sentin acompanyades i partícips en tot moment del projecte juvenil. És imprescindible, doncs, la generació d’aquestes persones que facilitin la integració d’aquesta persona no només en les dinàmiques orgàniques del col·lectiu sinó també en les relacions establertes pròpies d’una camaraderia d’una organització política juvenil.

Un cop completat aquest procés, les persones que ja hauran consolidat el seu contacte i participació al projecte podran observar com la militància política et reporta un seguit d’experiències tant personals com polítiques que difícilment es podrien aconseguir sense una militància juvenil. A més, aquesta també permetrà col·leccionar un seguit de conceptes teòrics i activitats pràctiques que facilitaran que aquesta o aquest jove segueixi el seu camí en el si del moviment. És més, l’activisme polític permetrà a aquestes persones la preparació per les diferents situacions que durant la seva trajectòria vital seria imprescindible sense una militància prèvia.

No podem perdre de vista, tampoc, la gestió emocional que caldrà afrontar aquestes persones noves. Les organitzacions han de saber administrar els sentiments i impulsos personals de la militància, amb l’objectiu principal que la seva consolidació no es trenqui en cap moment i que l’activisme polític, més enllà de la pròpia organització, segueixi en els plans personal de tot militant. Com venim afirmant, doncs, la militància política és imprescindible per tot aquell jovent polititzat i no polititzat, que estem oprimits com a poble, com a gènere, com a classe, i sobretot, com a joves. Només lluitant podrem recuperar la dignitat i l’orgull juvenil que el sistema ens vol furtar.

Llibret 1 Introducció

12

#RepensemLaMilitància

Bibliografia Rubio, B. (2016, desembre 1). Juventud y política. Recuperat 27 de abril de 2020, de http://ladialectika.com/opinion/2016/12/01/juventud-y-politica/ Moviment de Defensa de la Terra. (s. d.). El Petit llibre roig del/la jove independentista. Recuperat 27 de abril de 2020, de https://espurnaajib.files.wordpress.com/2015/03/llibreroig.pdf J. Benedicto. (2008, agost). http://www.injuve.es/sites/default/files/documentos-1.pdf. La juventud frente a la política: ¿desenganchada, escéptica, alternativa o las tres cosas a la vez?, 81(2008). Recuperat de http://www.injuve.es

Llibret 1 Introducció

13

#RepensemLaMilitància

Llibret 1 Introducció

14