Partits i organitzacions polítiques

Com sabem, els partits i organitzacions polítiques no deixen de ser col·lectius polititzats amb una disciplina interna, uns càrrecs, un sistema organitzatiu, una burocràcia, i els quadres i les masses elements definitoris de les organitzacions i/o partits polítics. D’altra banda, però, les assemblees de joves són molt més horitzontals, tenen objectius més concrets i s’organitzen de forma més assembleària, i poden -o no- tenir obediència nacional, entre altres. Sembla evident, doncs, que les organitzacions polítiques i les assemblees de joves -amb unes dinàmiques més properes als moviments socials- tenen unes relacions amb els partits convencionals (com els entenem a l’actualitat) substancialment diferent. Per tant, aquí veiem la primera diferència entre una assemblea de joves i una organització política.

Les relacions que es poden establir entre una organització política i una assemblea de joves poden ser diverses, més enllà de les motivacions, objectius i intencions dels dos col·lectius en iniciar un diàleg polític. En tot cas, considerem que aquestes relacions haurien de tenir sempre i com a mínim, una sèrie de drets i deures d’uns i altres (tant per part de l’assemblea de joves com també per part del partit polític). Per tant, les dues parts han de respondre internament i tenen unes obligacions pel propi espai de diàleg, per poder estar en igualtat de condicions i es puguin evitar situacions de dependències o lleialtats perjudicials per la independència de les organitzacions, entre altres.

Aquestes mateixes relacions, entre partit polític i assemblea de joves, s’haurien de sustentar en les màximes d’ajuda i col·laboració mútua, i com hem dit sempre respectant el rol de cada actor en el si de l’espai de diàleg. Nogensmenys és rellevant dotar a l’assemblea de joves d’un cert protagonisme en el si de les pròpies relacions polítiques, tenint en compte que per se l’assemblea de joves és un òrgan amb una estructura menys vertical i consolidada que la d’un partit polític, per regla general. Tanmateix, és important respecta la democràcia interna i la transparència dels dos espais en diàleg.

Pel que fa les relacions que es puguin establir entre un partit polític i un altre partit polític, les situacions canvien substancialment. En primer lloc, perquè estem parlant de dues organitzacions polítiques amb una estructura interna segurament força similar. No obstant, serà la naturalesa de les relacions polítiques seran diferents en cas que un actor dels dos sigui una organització juvenil. En aquest supòsit haurem de tenir que l’espai que comparteixin ja tindrà els mecanismes interns per dirimir les seues qüestions, i en cas que no caldrà que l’espai que tenen en comú es doti d’un protocol intern per qüestions entorn al finançament, estratègia política, càrrecs polítics, promoció de referents, entre altres temes rellevants.

Tornant a l’escenari de diàleg entre dos partits polítics amb un estatus similar o comparable, cal que aquest espai estigui fonamentat sobre la cordialitat, i en major instància, també la confiança. En cas que el diàleg sigui entre dues formacions amb absència d’aquesta caldrà plantejar-se un escenari propi, per exemple on les relacions personals poden jugar un paper cabdal, per tal d’apropar els partits sota un mateix paraigües de respecte i complicitat. Una màxima, que també hauran de seguir, és la de la no-supeditació, respecte per l’autonomia i estratègia pròpies, entre altres. Caldrà tenir en compte, que en molts casos, la relació entre els dos partits serà Llibret 4 Relacions Polítiques 6

instrumental, per tant respondrà per uns interessos partidistes i no podem obviar les intencions - legítimes- de les formacions polítiques. Alhora, i com hem dit abans, els partits tindran la seua respectiva democràcia interna i transparència corresponent, i amb el consegüent rendiment de comptes respecte a les seues bases i als seus quadres polítics i estaments organitzatius.

Fins ara, doncs, hem descrit les relacions polítiques que s’estableixen entre dues formacions polítiques o entre una formació política i entre una assemblea de joves. En tot cas, la relació establerta partia de la premissa que es tractava d’una situació d’igualtat però de bilateralitat. És a dir, que hi havia dos espais polítics emprenien una circumstància de diàleg, amb l’absència de més espais. Habitualment, però, en una societat cada vegada més atomitzada i amb multitud d’entitats i moviments socials que segur que són connectors i espais comuns per aquests col·lectius no podem obviar les relacions de multilateralitat, personal o política, que hi ha entre tot l’entramat associatiu d’una vila, barri, o ciutat.

En aquest sentit, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, en una de les seues publicacions en foment de l’associacionisme, defineix el que és un mapa d’actors, és a dir, un pla d’entitats que hi poden haver en un entorn determinat i les diferents relacions existents, en aquest sentit. És important, doncs, saber quines influències hi ha dels espais polítics entre ells per poder pressionar o també per coordinar, o anticipar-se a uns possibles passos endavant.

En conclusió, les relacions que s’estipulen entre assemblees de joves i partits, o entre els propis partits, han de tenir en compte que han de perseguir el benefici col·lectiu pels espais comuns, i que reverteixi sobretot sobre una millora de l’associacionisme compartit. Igualment, és també imprescindible que les relacions que hi hagin siguin de cordialitat, de respecte, però també de confiança, no només en l’escenari personal sinó també en el polític. Només així podrem aconseguir unes relacions sanes entre tot l’entramat polític d’una vila, barri o ciutat i que repercuteixi positivament en la recerca d’espais comuns i compartits beneficiosos pel jovent organitzat i no organitzat.

Llibret 4 Relacions Polítiques