#RepensemLaMilitància
“Si no es pot ballar, no és la meva revolució.” Emma Goldman
Llibret 3 Oci i militància
2
#RepensemLaMilitància
Índex Amistat i favoritismes
4
Festes i drogodependències
5
Hàbits saludables
8
Bibliografia
9
Llibret 3 Oci i militància
3
#RepensemLaMilitància
Amistat i favoritismes Tal com ja hem comentat amb en el primer i segon llibret de #RepensemLaMilitància l’amistat i la militància són conceptes que cal tenir molt en compte a l’hora de definir les nostres relacions interpersonals un cop som membres d’un col·lectiu polititzat. En primer lloc, quan comencem a militar en una organització política, cal que evitem una substitució progressiva del nostre antic cercle d’amistat per les noves amistats produïdes per el nou contacte amb la gent integrant de l’organització política. Com hem anat dient, una persona que forma part d’una organització política, una persona militant, no contempla necessàriament adquirir la condició de camarada. Només s’esdevé camarada quan realment s’assumeix un compromís amb l’organització, entre altres qualitats. En tot cas, és imprescindible no trencar amb les amistats pre-militància ja que això podria provocar que una persona impregnés la militància de l’organització dels seus esdeveniments personals i fer que el col·lectiu hagués de lidiar amb aquestes possibles problemàtiques. Les relacions entre camarades -inherentment militants- s’han de basar en la confiança, en el respecte, en la no-discriminació, i sobretot en la sinceritat i en la separació d’espais. Parlem de separació d’espais perquè creiem, fonamentalment, que una persona militant ha de conservar les amistats més enllà de la seua militància per evitar haver de dependre de la militància en qüestió. Un altre element que és important tenir en compte a l’hora de construir lligams sans entre camarades és bàsicament evitar la sectarització d’aquesta en petits grups. És un perill, doncs, que en grans organitzacions polítics es vagin classificant els i les militants en petits grups en base a afinitat, edat, o altres denominadors comuns. Fins i tot podria ser possible que certs militants es sentissin desplaçats dels grups, per això cal fomentar la integració i que hi hagi unes persones encarregades de fomentar la cohesió i les bones conductes entre militants. En aquests casos és possible que es dificulti encara més les dinàmiques de treball entre la resta de la militància, per això cal anticipar-nos com a organitzar-nos i incentivar dinàmiques de cohesió grupal. En conclusió, hem de tenir clar que no tota la militància pot comportar una relació d’amistat entre la resta de membres. En tot cas, s’han de saber separar els espais per evitar que una disputa personal afecti al funcionament de l’organització. Les i els quadres polítics cal que s’anticipin a aquests hipotètics comportaments per tal d’evitar dinàmiques tòxiques, sectarització de la militància entre altres. No obstant depèn de tothom la construcció d’una militància sincera i sincera, lluny d’individualismes i personalismes.
Llibret 3 Oci i militància
4
#RepensemLaMilitància
Festes i drogodependències Quan parlem de drogodependències en espais de militància o de socialització juvenil, hem de tenir en compte un dels conceptes més importants de la teoria marxista, especialment el pensament hegelià. Aquest terme és la alienació, que ens pot servir força per entendre i comprendre el rol i comportament social del jovent de forma homogènia. Així doncs, comencem per definir alienació: procés mitjançant el qual un individu o col·lectivitat transformen la seua consciència fins a fer-la contradictòria amb el que caldria esperar-se de la seua condició pròpia. Des d’un punt de vista marxista, alguns individus de la classe treballadora estan alienats a causa de les distorsions que provoca la societat capitalista. En tal sentit, actuarien en contra dels seus propis interessos, fet que seria encoratjat i utilitzat pels capitalistes en benefici propi. Hi ha molts exemples pràctics que ajuden a entendre el concepte d’alienació: com per exemple: quan els treballadors, lluny de realitzar-se a si mateixos com a persones, es converteixen en un mer producte mercantil, és a dir, en un simple element de la màquina productiva. Per aquest motiu, i després d’haver explicat el concepte d’alienació, entendrem quina és la intenció del sistema capitalista amb l’alienació del jovent i de la classe treballadora. El sistema utilitza, també, les drogues com una mera pota més del sistema repressiu per tal de reduir la seua capacitat crítica, de combativitat social, i evidentment de disminució de la seua capacitat d’organització. En conclusió, el consum de drogues per part del jovent sempre ha estat una eina de l’estat capitalista per poder minvar a la joventut, apuntalant comportament individualistes, i reduint la seua acció transformadora. No obstant, per poder analitzar la problemàtica de les drogues a espais joves hem de tenir en compte que cal que identifiquem l’arrel del problema i entenguem que no podem partir de premisses parcials i en base únicament al consum individual, sinó al seu ús social i les bases materials que han incentivat aquest succés continu. Tanmateix, tampoc podem perdre de vista la perspectiva històrica del consum de les drogues en l’última meitat del segle XX, a partir dels anys 80, on veure xeringues i altres objectes relacionats era una dinàmica molt estesa pels barris obrers. A més a més, hem d’entendre que les drogues es produeixen a gran escala, amb capacitat de transport i d’emmagatzematge, fent que sigui totalment objecte de mercaderia per part del capitalisme. És aquest exemple, doncs, que ens porta a afirmar la clara relació entre classe social i consum de drogues, i és que la classe treballadora consumeix més drogues -sovint- per una manca de consciència de classe però també per una alienació produïda per un Estat amb intencionalitat clara de minvar la lluita combativa d’aquesta. Seguint amb la perspectiva històrica, a més, podem exemplificar que a la burgesia sempre li ha interessat que la classe treballadora estigués alienada. Va passar a l’edat mitjana i moderna amb la religió, on aquesta era el veritable element inhibidor de la realitat i amb la globalització i amb l’aparició del capitalisme es va comercialitzar la droga com un bé de consum: de l’opi, passant per la morfina fins a les drogues sintètiques. En un altre ordre de coses, i per esvair arguments liberals, la millor manera per acabar amb les drogodependències no són les prohibicions al trànsit i a la persecució de consumidors, sinó que s’ha d’analitzar des d’una perspectiva de classe. I això passa
Llibret 3 Oci i militància
5
#RepensemLaMilitància
essencialment per entendre que el capitalisme l i interessa blindar els interessos de les farmacèutiques, que tenen el monopoli de la venda de drogues de forma totalment legal. Tornant a l’actualitat, s’acostuma relacionar el fet del consum de drogues amb un sinònim de rebel·lia, o amb voluntat d’aconseguir alguna mena de satisfacció individual o grupal. Ergo, podem parlar d’un model d’oci consumista on les drogues són estrella i usualment consumides en festes majors, casals o espais de socialització que freqüenta el jovent polititzat i organitzat però també la resta de joves. Podem veure com el freqüent consum de drogues es considerat un agent socialitzador i desinhibidor. Segons un article de l’Accent -consta a la bibliografia-, de fet, podem considerar 3 vessants complementàries: la forja d’identitats col·lectives que comparteixen el consum d’estupefaents, exclusió de membres que no en consumeixen, i relacions sexo-afectives basades en aquest hipotètic consum. Per tant observem com el consum de drogues -tant les més acceptades socialment com les més rebutjades- és una pràctica usual a espais joves. Davant d’això el jovent hem de ser-ne conscients i lluitar per trencar amb l’acceptació que les drogues són imprescindibles pels nostres circuits habituals d’oci. No obstant no podem caure en la persecució de les persones que en consumeixen únicament sinó que cal bastir debats col·lectius entre camarades per poder-ne parlar de forma grupal i que no s’abordi únicament individualment. No podem fer que les dinàmiques habituals de l’oci capitalista segueixin decidint la nostra forma de divertir-nos. Necessitem crear un nou model d’oci alternatiu, allunyat d’aquestes lògiques capitalistes, i on les drogues i juguen un rol inherent. Cal evitar el consumisme en les nostres festes més quotidianes, que això no repercuteixi únicament en el finançament dels col·lectius polititzats, i que ni l’alcohol ni la resta d’estupefaents no siguin essencials. Per aquest motiu cal que adquirim consciència crítica sobre les nostres pràctiques habituals i superem les contradiccions pròpies d’aquest model d’oci capitalista juvenil hegemònic al nostre territori i a la nostra classe. Després de la diagnosi, doncs, cal que siguem conscients d’aquesta realitat latent i treballem colze a colze amb la resta de camarades per evitar que s’acabi cronificant. Cal socialitzar més les nostres idees i demostrar a la resta de militants i també als joves no polititzats de classe treballadora que és possible generar un nou model d’oci lliure d’elements alienadors. De fet, el consum de drogues també afecta -com no pot ser d’una altra manera- al desenvolupament de l’acció política de les organitzacions. La militància que està sota els efectes del estupefaents acaba sent una càrrega per la resta de militants, i això acaba tenint conseqüències directes sobre la moral del grup. De fet podem considerar que és una falta de respecte, però que cal atacar de forma col·lectiva tot fomentant el debat crític i evitant comportaments individualistes. A més, també té efectes sobre la imatge pública de l’organització, on l’actitud d’una sèrie de persones drogades pot causar una degradació d’aquesta imatge pública que pot sortir-ne clarament perjudicada. Les anomenades “kafetes” ja són una dinàmica molt habitual entre organitzacions polítiques juvenils, moviments socials i entitats de l’associacionisme juvenil. Aquestes festes s’acostuma a consumir una gran ingesta de drogues -legals o no-, i per això mateix els que militem n’hem de ser
Llibret 3 Oci i militància
6
#RepensemLaMilitància
conscients. És necessari buscar un equilibri real entre el consum d’alcohol, per exemple, i les festes. No podem perdre mai de vista, doncs, que també hem de donar exemple internament i hem d’anar reduint aquest consum i també aplicar el que prediquem externament. Com vam dir en l’anterior llibret de #RepensemLaMilitància, el de “dinàmiques assembleàries”, tota la militància és responsable del correcte funcionament del col·lectiu internament i també la imatge que aquesta té externament. Així doncs, com hem dit, quan es produeixi un cas d’aquests és imprescindible un debat per poder decidir quina és la millor manera per evitar que aquestes pràctiques acabin sent habituals. S’han donat molts casos, de generacions senceres en el si d’organitzacions, que han quedat pràcticament sense militància ni sense capacitat de treball ni de transformació social a causa del consum d’estupefaents de forma usual. Així doncs, cal que el jovent organitzat siguem conscients del consum de les drogues i de les conseqüències que pot tenir sobre l’organització. No obstant, hem de contextualitzar que les pròpies drogodependències són fruit d’unes dinàmiques pròpies del capitalisme generat especialment per minvar la combativitat social de les organitzacions i per reduir el pensament crític com ja s’ha vist al llarg de la història. Per una joventut realment revolucionària cal eliminar les drogodependències de les nostres vides i construir un oci juvenil més saludable, responsable amb els nostres cossos però també amb la resta de camarades i de joves de classe treballadora.
Llibret 3 Oci i militància
7
#RepensemLaMilitància
Hàbits saludables Una bona militància ha d’intentar ser exemple en els diferents àmbits de la seva vida, fomentant la vida sana, l’estudi, l’activitat física i la cultura. Per tal d’estar centrats en les nostres tasques com a militants i rendir al màxim en la resolució de problemes tant personals com col·lectius cal estar sans a nivell físic i mental. Una persona militant ha de ser el model, exemple i referència per la resta de joves no polititzats s’hi puguin emmirallar i teixir així un futur arquetip de societat basada en valors tals com el compromís, la solidaritat, en sumatòria amb altres eines com la formació que possibilitin als joves analitzar una conjuntura política d'una manera o poder expressar de millor manera les seves idees i pensaments. Bones pràctiques per mantenir intactes totes les capacitats del camarada, a punt per al combat diari que representa la militància política, una vida de sacrifici, disciplina, fermesa i austeritat. Així doncs, l’esport i la formació poden ajudar a generar aquesta imatge de militant i aconseguir una imatge i unes actituds referencials. L’esport, que pretén que les persones estiguin sanes i en el màxim de les seves possibilitats físiques i mentals per emprendre qualsevol tipus d'activitat, té una importància cabdal. L'exercici físic ajuda a una distensió necessària després d’una jornada laboral o acadèmica. Evidentment el jovent de classe treballadora sovint no podem gaudir d’aquest temps, però és necessari crear aquests moments per poder reflexionar i sentir-nos bé. L'exercici permet mantenir la persona centrada, apta per a qualsevol situació, predisposada per actuar en l'àmbit que sigui necessari. També ens serveix com a model exemplar a l’hora de socialitzar, realitzant activitats de lleure a la vegada que es fomenta la salut i les relacions personals, guanyant terreny a altres hàbits nocius i alienadors tals com el consum d’estupefaents i el joc. Els hàbits d’estudi i formació constant d’una persona militant li permeten estar en un estat continu de desenvolupament personal i aprenentatge, construint una millor versió d’ell mateix, més apta, més capaç, més sabuda i realitzada. Amb la formació s’adquireixen coneixements extrapolables a situacions de la vida real, ajudant-nos en la resolució de problemes i a l’hora d’escollir estratègies, també ens permet adquirir consciència i analitzar millor les situacions. El món segueix girant, i les condicions materials canvien, així que el millor per als nostres interessos és apostar per la formació contínua com a via per romandre actualitzats i preparats per a les noves circumstàncies, incrementant la nostra competència i productivitat. La nostra comarca, la nostra ciutat, el nostre barri, el nostre poble, el nostre país ens necessita i per això requerim mantenir un estil de vida saludable i coherent amb la nostra militància i ideals polítics.
Llibret 3 Oci i militància
8
#RepensemLaMilitància
Bibliografia CAJEI. (2008, març). Concepte de dependència. Recuperat https://aviamquiladiumesgorda.files.wordpress.com/2013/06/dossier-concepte-dedependc3a8ncia.pdf
de
CAJEI. (2008, març). Economia política de la droga. Recuperat https://aviamquiladiumesgorda.files.wordpress.com/2013/06/dossier-economc3adapoic3adtica-de-la-droga.pdf
de
Ché Guevara, E. (1962, 20 octubre). Què ha de ser un jove comunista. Recuperat de https://tinyurl.com/y2cj6bff Garcia, A. (2015, 17 setembre). Joves, drogues i festa: Punt de fuga o alienació. Recuperat de https://laccent.cat/joves-drogues-i-festa-punt-de-fuga-o-alienacio/ Gil de San Vicente, I. (1998, 12 febrer). Les drogues, una indústria capitalista i opressora, i la joventut abertzale. Recuperat de https://arransantandreu.files.wordpress.com/2012/07/lasdrogas-una-industria-capitalista-y-opresora-y-la-juven.pdf Hernàndez, D. (2016, agost 9). La militància https://www.llibertat.cat/2016/08/la-militancia-juvenil-35938
juvenil.
Recuperat
de
Martí, O. (2002, 23 febrer). Les drogues de disseny: repetició del drama de l’heroïna? Recuperat de https://tinyurl.com/y5ypgaxn Martí, O. (2005, maig). La drogodependència: un obstacle real per l’autodeterminació. Recuperat de https://tinyurl.com/y69ztc33 Universidad Obrera. (2016, 16 desembre). El marxisme i les drogues. Recuperat de https://universidadobrerablog.wordpress.com/2016/12/16/el-marxismo-y-las-drogas/
Llibret 3 Oci i militància
9
#RepensemLaMilitĂ ncia
Llibret 3incloure-una-perspectiva-de-genere-la-nostra-entitat Oci i militĂ ncia
10