#RepensemLaMilitància
Moviments Socials i entitats Un moviment social, pel que entenem, és un col·lectiu creat específicament per la recerca d’un objectiu concret i que exerceix un rol de contrapoder a les institucions, pressionant-la per poder assegurar aquest dret o conquerir una victòria col·lectiva. No trobem, però, els mateixos moviments socials i tampoc hi ha una norma general de com han d’estructurar-se, per bé que sí que destaquen per la seua estructura horitzontal i molt assembleària, i a vegades tenen obediència a dinàmiques nacionals o no. L’existència dels moviments socials pot minvar força tenint en compte l’entramat social d’un municipi, sovint a les zones urbanes és on n’hi ha més i a les més rurals sovint destaquen per la seua absència, tot i que sempre hi ha excepcions. Pel que fa a la seua trajectòria, ens hem de remuntar a la última dècada del segle XX, els anys 90, per entendre l’aparició dels moviments socials actuals. Sovint es relaciona el seu sorgiment amb l’increment de voluntariat i amb l’eclosió de moltes i moltes associacions i entitats socials, i també evidentment de les ONG’s. A partir de l’inici del segle XXI, aquests moviments socials es van consolidant fins el que entenem avui en dia. No podem oblidar que al 2011 es produeix una sèrie de concentracions a moltes ciutats espanyoles, el 15M, que simbolitza el punt d’inflexió dels moviments socials i la seua posada a l’escena pública, sobretot amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), entre altres. A la pràctica, les relacions polítiques entre una organització política i un moviment social han de basar-se sempre en el seu respecte i autonomia respecte tots els espais polítics. És evident que la gent que forma part d’un moviment social poden ser militants d’un partit polític, o fins i tot expressar-se públicament les seues credencials, però un moviment social ha de preservar el seu caràcter unitari, i evitar que la resta de persones facin perdre la seua transversalitat. En la línia del que estàvem dient, doncs, la militància que forma part dels MMSS no pot convertir-los en un apèndix més del seu projecte polítics, i no pot convertir-los en subalterns al seu projecte. Els MMSS han de ser autònoms i lliures d’elaborar l’estratègia que considerin pertinent, més enllà de les simpaties per certs espais polítics. Alhora, també val la pena esmentar que el sorgiment d’un moviment social, o l’apropament de certa militància a un determinat moviment social, tampoc pot ser un “bolet” i s’ha d’intentar crear les confiances personals i polítiques de forma prèvia a poder establir aquest apropament entre militants d’aquest espai polític i moviment social en qüestió. A més, tampoc es positiu per un moviment social que molts militants entrin de forma ràpida i contundent en un moviment social amb intenció de controlar-ne la seua estratègia. Com hem dit, el bé superior és assegurar el seu respecte i autonomia, tolerar els rols preestablerts i no assumir un paper que el moviment social no hauria d’assumir. De fet, una dinàmica a vegades habitual, ja sigui per desconeixement o per mala voluntat, és l’apropiació de certes lluites que les encapçalen els moviments socials per part de partits polítics, sense nombrar-los i sense visualitzar-ne la seua feina en el si del procés de la socialització de la demanda cap a la població en general. Les organitzacions polítiques, doncs, no només han de fer difusió de les activitats, accions i actes dels MMSS sinó que també han de procurar que no facin propaganda d’una lluita encapçalada per moviment social concret. Hem de tenir en compte que els partits polítics, donada la seua Llibret 4
Relacions Polítiques
4
