#RepensemLaMilitància
Òrgans i càrrecs ASSEMBLEES L’assamblearisme dins de la militància és una eina de construcció i de reflexió col·lectiva. El que els grups i col·lectius no polititzats entenen com reunions, les organitzacions revolucionàries entenem com a assemblees. Per tant, les reunions són les assemblees de les organitzacions revolucionàries, però les assemblees parteixen de que són òrgans de decisió i debat entre tota la militància d’un col·lectiu i que les decisions són preses per consens evitant la votació que pot arribar a causar confrontació entre la gent de la pròpia organització Cal tenir en compte que una assemblea, abans de dur-la a terme, s’ha d’haver acordat el dia, l'hora i l’espai. Dites assemblees seran convocades per una persona a través d’un correu electrònic o qualsevol altre canal de comunicació, juntament amb l’ordre del dia, l’hora el dia i l’espai acordats anteriorment. Això ajuda a que la militància es pot preparar els temes que es tractaran i agilitzar el propi debat assembleari. Quan totes les persones integrants es reuneixen, s’inicia l’assemblea aprovant l’ordre del dia actual i l’acta de la assemblea anterior. A mesura que l’assemblea es va desenvolupament, es redacta per apuntar tot el que es diu a la assemblea, entre altres els acords i tasques que es mencionin. Dins d’una assemblea, a més, les interrupcions i les rèpliques -i per tant les contrarèpliques- són usuals, en aquests casos es recomana que hagi sempre una llista amb els torns de paraula i que així tothom pugui dir la seva sense cap tipus de interrupcions. És molt recomanable que s’estableixi una persona moderadora o que porti l’assemblea, que s’hauria d’encarregar d’obrir debat i tancar-los un cop acordats, repetir els acords i anotar les tasques assumides per la militància. Tornant a la participació de la militància a les pròpies assemblees, és usual que en espais amb majoria de gent novella costi tirar endavant les assemblees per la poca experiència d’aquesta. No obstant, la persona moderadora hauria de responsabilitzar-se de baixar el contingut a un nivell discursiu més baix, o fins i tot establir ítems per cada punt de l’ordre del dia per tal d’afavorir el debat i la presa d’acords. Un altre escenari, que es poden trobar les assemblees, és l’existència de rols protagonistes: aquestes persones acostumen a copar tots els torns de paraules i habitualment són les persones que més acostumen a assumir tasques, dificultant el debat sa i col·lectiu i que les persones amb menys experiència adquireixin confiança davant el debat. Per tal d’evitar aquests possibles comportaments dins les assemblees, cal identificar en cas que existeixin aquests rols i demanar-los-hi que adoptin un rol secundari per tal que més persones puguin participar del debat assembleari sense cohibir-se i assegurant l’assumpció de tasques per part de tota la resta de militància. COMISSIONS Dins de les assemblees, quan es reparteixen tasques entre els militants, per no saturar-se tot per un lloc, es solen crear diferents comissions. Aquests no deixen de ser petits grups de militància que es formen per alguna finalitat concreta, habitualment relacionada per alguna acció específica, com per exemple per la preparació de Sant Jordi. No obstant, també hi ha comissions que són Llibret 2
Dinàmiques assembleàries
4
