Actituds i valors

Tota organització que aspira a ser avantguarda, ha de ser una organització de quadres. És a dir, un destacament en el qual els seus components, la militància, estan implicats en l'estructura de tal manera que, d'acord a les seves qualitats i possibilitats, estan en condicions d'aportar a l'organització el màxim, l'òptim. El fet que l'organització sigui capaç de realitzar aquesta fusió òptima entre la militància i l'estructura es diu enquadrament. Els quadres son militants formades i expertes en alguna tasca revolucionària, i la militància és una prioritat en les seves vides.

Una organització de quadres precisa del compromís entre dues parts: la militància i l'organització. Per la seva banda, el militant té l'obligació d'adquirir la disciplina conscient suficient per a realitzar les tasques que assumeix o se li encomanen. Ha de participar de manera activa en l'activitat diària de l'organització, no només com a deure, sinó com a necessitat per a integrar-se en la línia teòrica i pràctica, en el projecte polític. Ha d'aportar a l'organització allò que estigui dins de les seves possibilitats i capacitats. S'ha de comprometre a formar-se, en la teoria i la pràctica. En resum, els i les militants han d'aspirar a ser quadres polítics.

Un dels aspectes fonamentals en el desenvolupament militant i en l’evolució de l’organització és la participació, ja sigui en la presa de decisions, en accions d’agitació, debats o formacions. El funcionament de l’assemblea depèn directament de l’actitud i responsabilitat de cada un de nosaltres. Per tant cada militant ha de ser conscient i acceptar la corresponsabilitat en el funcionament de l’organització i l’assemblea, tant en tasques de moderació i tenir una actitud positiva que contribueixi a l'eficàcia, la participació democràtica i les bones relacions entre totes les militants. Per a una bona organització interna i per a una millor eficàcia, cal que dins l’assemblea s’assumeixin diverses responsabilitats. Tenint sempre present que ningú en té l’exclusivitat, ans el contrari, és recomanable que cada cert temps es vagin tornant els responsable de cada àrea.

Per tant, un militant ha d'assumir la responsabilitat individual i col·lectiva per tal de fer funcionar l'assemblea; la responsabilitat individual suposa tot el treball i tasques que hem dit abans, mentre que la col·lectiva implica la de conscienciar els altres militants de la necessitat del seu treball per poder tirar endavant. Bons exemples dels rols positius que cada militant hauria de seguir són els següents:

Llibret 2 Dinàmiques assembleàries 8 - Capacitat de cedir en les pròpies posicions, de buscar l'acord, i de no plantejar l'assemblea com una batalla. - Participació en l'establiment, manteniment i compliment de les normes del grup. - Voluntat de facilitar la comunicació i la participació (convidar a parlar aquí ho fa poc i escoltar amb atenció i respecte encara que no s'estigui d'acord). - Interès per rebre obertament i estimular les aportacions dels altres. - Capacitat i valor per mediar en conflictes entre tercers. - Intents de dinamitzar amb nous procediments (proposant-los) o idees d'acords i punts de consens. - Esforços per millorar la informació transparent i el traspàs d’aquesta. - Esforços per ordenar i sintetitzar idees: prenent nota, enunciant-les, recapitulant.

La garantia de triomf de tota organització rau en l'adopció d'una encertada línia política i en la disciplina conscient que caracteritza els seus militants; és a dir, la disciplina d'aquells que arriben a les seves files gràcies a l'adopció lliure i voluntària dels seus estatuts i línia política i dediquen la seva vida i millors esforços a portar-los a la pràctica, a convertir-los en realitat. S'entén, doncs, que això no és el resultat d'una declaració espontània i voluntarista sinó el fruit del procés de formació socialista en el marc de la lluita de classes i de l'acció col·lectiva.

S’han d’evitar certes actituds en el desenvolupament de la militància, actituds que poden afectar en el transcurs de les activitats i evolució de l’organització i a nivell personal. Clars exemples en son les actituds individualistes, les ànsies de poder, l’apropiació d’espais i les dinàmiques de festa i consum d’estupefaents i substàncies tòxiques. Tot i això, aquest serà un tema que tractarem en un altre llibret de #RepensemLaMilitància.

Un bon militant no busca ser conegut ni recompensat a nivell personal per les seves accions, sinó que aquestes han d'estar motivades pel seu vertader esperit transformador i impacte en la societat. Cal tenir presents en tot moment la tàctica i l’estratègia a seguir, i no deixar-se endur per impulsos, modes o allò més atractiu. El militant tampoc s’ha d’aïllar de les seves amistats externes no polititzades, ni deixar de banda altres activitats de lleure esportives o culturals, sempre tenint en compte la seva conscienciació i les seves obligacions com a militant, sense menysprear a aquells menys formats i conscients.

Per entendre millor els conceptes desenvolupats anteriorment cal fer èmfasi en els termes de camaraderia i disciplina, fortament relacionats. Com a manera de relacionar-nos, figura de pertinença i dipositari de confiança, “camarada” designa la relació entre aquells que estan al mateix costat en una lluita política. Camarada va més enllà del concepte de la política com un assumpte de convicció individual i apunta a les expectatives de solidaritat que necessitem per construir una potència política compartida. És per les expectatives dels nostres camarades que assistim a reunions que tal vegada ens saltaríem, que fem feina política que potser evitaríem i que procurem estar a l’altura de les responsabilitats que tenim els uns amb els altres.

La disciplina es la capacitat d’enfocar una sèrie d’esforços en aconseguir una finalitat, amb el propòsit d’adaptar el caràcter i el comportament d’un individu per aconseguir la màxima eficàcia en una tasca concreta. Per tant arribem a la conclusió de que sense disciplina no existeix la camaraderia, i que els dos termes són intrínsecs en un bon militant. Les accions d’un o d’una jove que pertany a una organització no només afecten a nivell individual i de forma aïllada, sinó que per aquest sentiment de pertinència i responsabilitat, aquest individu esdevé indirectament part la imatge de l’organització. Cal ser conscients i disciplinats en el àmbit quotidià, perquè si bé no estem desenvolupant una tasca concreta en relació a la militància, som militants les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Això implica actuar en conseqüència de les decisions i el fil polític de l’organització, respectant les decisions conjuntes.

El compromís militant suposa consumir gran part del teu temps als temes tractats en l'assemblea o tractant i pensant en temés temes fora d’aquesta, també comporta a invertir part d’aquest temps en la lectura, formació o aprenentatge individual o conjunt en el desenvolupament personal i de l’organització .

També és molt positiu, per a una organització, conèixer l'estat d'ànim de la seva militància: la seva situació personal, laboral, social i econòmica. No perquè sigui obligació de l'organització solucionar els problemes de la seva militància en la seva vida fora d’aquesta, sinó perquè precisament aquesta vida externa afecta l'activitat diària del partit. Saber augmentar o disminuir la càrrega de treball polític, ser flexible amb les quotes, posar facilitats a l'hora de necessitar un transport o un material de cara al seu treball, i generar un ambient de companyia i confiança entre la militància poden ser bones mesures. De cara a la nova militància, pot ser interessant, esbrinar quines són les seves inquietuds polítiques, quines han sigut les seves motivacions per entrar a militar i quina és la seva situació i context personal per un millor desenvolupament.

Dins d'un espai, la jerarquia pot ser-hi present o no, en tot cas en un espai assembleari la capacitat per repartir tasques sol ser respectuosa. De vegades quan es creen conflictes entre els militants, aquests es veuen influïts per la gent que també és dins de l'organització, i es generen incomoditats de treball ja que a voltes es prioritza l’amiguisme amb la militància. Cal tenir en compte que ser camarada, és ser fidel a un respecte mutu dins d'un espai de treball i assembleari, i que en cap cas s’hauria de menysprear les opinions elaborades, sinó que en cas de opinió contrària, el que es fa és parlar del tema per arribar a un acord i evitar que l’organització -i per conseqüència la resta de militants- en quedin afectats. Igualment, però, sempre es pot optar per una mediació interna a càrrec de militants imparcials per evitar una escalada del conflicte.

Un altre greuge, que no podem oblidar, és quan més enllà de la camaraderia hi ha una amistat, succeeix que s’acaba relacionant els problemes personals amb la militància, i aquests acaben sent influïts pel treball en equip i generen mals rotllos dins de l'organització. I cal tenir en compte que dins d'una organització el més important és tenir bona cohesió entre la camaraderia per treballar bé i sense caure en prejudicis. És important diferenciar el que es la militància de una amistat. Per entrar en raó, quan ets dins d’un espai, tens el compromís de treballar per un projecte en comú, i un error que es comet sovint és incloure factors externs. En tot cas, tenir un espai de cures ajuda a resoldre problemes entre els integrants de la organització tal com hem apuntat anteriorment.

Tampoc podem passar per alt la perspectiva feminista en les assemblees i espais de treball com en l’organització en el seu conjunt. L’androcentrisme és un terme que hi és present en una organització encara que no sigui visible com a tal. El podem definir com el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món. Aquest doncs, es veu reflectit, en un espai on la majoria són homes, on integrants del diferent gènere es poden veure afectades i no acceptades ergo rebutjades i discriminades, o que senzillament s’escolta indirectament abans l’opinió d’un home que d’una dona. De fet, tot i que en un espai les dones poden ser majoria, els militants homes acostumen a acaparar els torns de paraules evitant que les dones militants puguin desenvolupar la seua argumentació. . Homes i dones no participen de la mateixa manera als diferents tipus d’associacions o organitzacions cíviques, socials, culturals, empresarials o polítiques. I les preguntes són, com podem incloure una perspectiva de gènere a la nostra organització? Quins són els punts claus per incorporarla?

El punt clau és la motivació pel canvi i aquesta motivació pot venir de molts llocs. És interessant que la pròpia entitat entengui que si volem crear un món sense desigualtats de gènere, el paper de les organitzacions és molt important. Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a l’entitat, és una eina per a que no hagin tantes desigualtats com per exemple dins de una asamblea. En la distribució equitativa de les tasques, s’ha de tenir present la igualtat d'oportunitats perquè ningú s'ha de sentit discriminat o ofés, en tot cas, no sempre hi hauran tasques iguals, sinó que segons les circumstàncies, unes tindran més pes i altres no.

Una bona manera, per tal de solucionar aquesta problemàtica, és prioritzar els usos de paraules de les dones als dels homes, i que aquests últims siguin els últims a poder parlar. A més, una bona manera d’evitar acaparar espais de representació és precisament prioritzant les dones militants per tal que ens apoderem i tinguem també una oportunitat per poder-nos visualitzar. Com anàvem dient, també als espais feministes, els homes també tenen privilegis inherents al seu gènere i les dones militants hem de conscienciar-los i evidenciar-los aquest privilegi per tal de corregir-ho conjuntament mitjançant dinàmiques internes o tallers de desconstrucció de masculinitats. A més, i com hem apuntat, una bona manera per tal de que les dones ens puguem apoderar i assumir rols protagonistes a l’organització, és la creació d’espais no mixtes on ens puguem sentir segures i organitzar-nos lliurement sense l’ajuda dels nostres companys camarades.