#RepensemLaMilitància
Projectes i campanyes Moltes organitzacions polítiques juvenils basen la seva activitat política jugant un rol reactiu, però també n’hi ha de moltes altres que depenent de la situació, també s'exerceixen d’un més aviat proactiu en base a successos actuals. Sense entrar a valorar -encara- a les diferents tipologies i estratègies dels col·lectius juvenils les campanyes poden ser un gran aliat a l’hora de fer incidència política i situar elements juvenils en el si del debat mediàtic o de l’imaginari col·lectiu. Entenem, com a incidència política, un procés planificat i impulsat que pretén influir -o no- en les polítiques públiques o de conscienciació general per part d’un grup social. Segons el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, la principal diferència entre l’interès privat (exercit per lobbies) i la incidència política, és que aquesta segona aposta per una millora de la participació ciutadana, la consecució de drets col·lectives o sobiranies compartides. En un altre ordre de coses, i seguint en la línia anterior, la incidència política ens pot servir per no només apoderar-nos com a col·lectius polititzats sinó també per intentar guanyar canvis efectius i favorables als nostres interessos en tant que joves i jovent associat. Els passos concrets per poder desenvolupar campanyes, que no deixa de ser una possible aplicació pràctica a nivell organitzatiu d’incidència política, poden ser molts diversos i poden haver-hi molts procediments a l’hora de desenvolupar-les. D’entrada, però, cal que tinguem en compte que és possible que no tinguem espais o moments amb reconeixement institucional, pel que caldrà lluitar-lo i més endavant explicarem quines maneres hi poden haver. D’altra banda, una qüestió que cal que definim abans de començar, és l’àmbit que pretenem arribar amb la nostra iniciativa (local o supralocal, entre altres àmbits). Això és essencial ja que també ens servirà per poder, a posteriori, saber a quines administracions públiques cal que ens dirigim -en el supòsit que ho persegueixi-, i també evidentment si aquest ens institucional té autoritat, capacitat o competència per poder assumir les nostres demandes que ja detallarem. Tanmateix, cal que abans d’entrar en matèria hem de ser conscients de les nostres limitacions no només del col·lectiu sinó de la gent que en forma part. A tal efecte d’evitar valoracions clarament negatives o que minin l'ambient de treball, cal saber establir un equilibri sòlid entre objectius clarament ambiciosos i atractius, però també realistes i en cert punt pragmàtics. És per aquest motiu, doncs, que cal que tinguem molt en compte amb quines forces internes i externes i el moment idoni per tal d’iniciar una campanya amb consecució d’incidència política que arribi a bon port. Ergo la cohesió grupal o l’anàlisi de fortaleses i debilitats del grup són extremadament necessàries. També cal remarcar que una campanya, per anar bé, cal que parteixi d’un extens debat intern fruit d’un procés de reflexió política sobre problemàtiques o elements a emfatitzar per part del col·lectiu. Per aquest motiu la participació i consens intern no només s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar i executar un projecte sinó que han de ser la base de qualsevol iniciativa, ja que principalment d’això en pot raure -o no- la motivació i esforços necessaris per engegar-lo. Les campanyes, per norma general, parteixen de dos elements importants i imprescindibles. Aquests dos són l’estratègia (objectius polítics) i la tàctica (accions que tenen com finalitat el compliment dels propis objectius estratègics). Resumidament, doncs, en una banda establim què Llibret 2
Dinàmiques assembleàries
12
