Aplica els teus coneixements

Esquema de la unitat

Recorda't de seleccionar el material de treball d'aquesta unitat per al teu dossier d'aprenentatge

T’oferim un esquema on trobaràs els conceptes essencials que hem vist en aquesta unitat per tal que t’ajuden a l’hora d’estudiar.

1. Història de la llengua i de la literatura: la literatura noucentista

La llengua durant el Noucentisme

• Els noucentistes van aconseguir normativitzar la llengua gràcies als esforços de Pompeu Fabra, el patrocini de la Mancomunitat i la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans.

• El Noucentisme té una etapa inicial o combativa (1906-1913), en què es donen a conéixer gràcies als èxits electorals de la Lliga; i una etapa establida (1914-1923), en la qual creen una infraestructura cultural depenent de la Mancomunitat.

Noucentisme: cronologia i caracterització

• Va proposar una estètica basada en el classicisme, l’arbitrarisme, l’imperialisme, el racionalisme i el civilisme.

• Josep Carner (poeta), Eugeni d’Ors (assagista), Pompeu Fabra (lingüista) i Enric Prat de la Riba (polític) són els principals artífex de la cultura noucentista.

• Els gèneres que millor s’adapten a aquesta estètica són l’assaig i la poesia.

L’assaig

• L’assagista Eugeni d’Ors fou el líder intel·lectual del moviment amb els seus articles (gloses) publicats a La Veu de Catalunya

• La poesia noucentista es va caracteritzar per la cura formal i estilística, les ressonàncies clàssiques grecollatines, l’influx del model parnassià i simbolista, i la contenció del poeta.

• Josep Carner, Jaume Bofill i Francesc Almela i Vives foren els poetes més destacats.

La poesia

• La poesia noucentista evoluciona cap a la poesia pura (postsimbolisme), el principal representant de la qual és Carles Riba.

• Bernat Artola fou el poeta simbolista més destacat entre els valencians de la generació de 1930.

La narrativa i el teatre

• El Noucentisme va marginar la novel·la. Joaquim Ruyra i Ernest Martínez Ferrando van mostrar interés per una narrativa breu, de gran bellesa formal i pulcritud lingüística.

• El teatre també en va patir la marginació, per bé que alguns autors (Carles Soldevila) van provar de fer un teatre que reflectira la nova estètica.

2. Estudi del discurs: els textos expositius d’àmbit acadèmic

• Els textos expositius (o explicatius) tenen l’objectiu d’informar sobre un tema de manera clara, ordenada, precisa i objectiva.

Textos expositius

• Trobem textos expositius en tots els àmbits però els d’àmbit periodístic i acadèmic són els de major rellevància social.

L’àmbit acadèmic

• Pertanyen a l’àmbit acadèmic els textos expositius que tenen la finalitat d’informar en tres sentits: emmagatzemar, reelaborar i transmetre informació relativa a la difusió de coneixements en el camp de l’ensenyament i la cultura general.

• Segons el receptor, aquests textos poden ser científics, didàctics i divulgatius.

Els gèneres

• Els textos científics es caracteritzen per una informació objectiva, una estructura clara i ordenada, una sintaxi equilibrada amb predomini de l’enunciació i un registre especialitzat (tècnic i científic).

• Els textos divulgatius i didàctics són més subjectius, tenen menys termes tècnics —que solen explicar— i un grau menor de formalitat.

• L’estructura expositiva organitza la informació amb una introducció, una exposició i una conclusió.

Estructura de la informació

• La informació presenta recursos d’ampliació (aposicions, informació paratextual, exemplificacions, reformulacions i paràfrasis) i de condensació (nominalitzacions, definicions i supressions).

Components bàsics del lèxic

• L’habilitació és un recurs econòmic que permet canviar les paraules en diferents categories gramaticals. També s’amplia el lèxic de la llengua mitjançant la composició, la derivació i la parasíntesi.

• El contacte entre cultures també permet ampliar el lèxic manllevant-lo d’altres llengües (préstecs), s’han d’evitar, però, els barbarismes.

• La terminologia és el conjunt de paraules i expressions pròpies d’una determinada ciència, art, ofici, etc. Els termes nous s’anomenen neologismes (tecnicismes), cultismes, semicultismes i mots pseudoderivats.

3. Estudi de la llengua: la cohesió lèxica

Mecanismes de referència lèxica i gramatical

• Són els recursos que mantenen la cohesió textual evitant la repetició innecessària d’una part de l’oració.

En la referència lèxica, la paraula que substitueix l’antecedent té significat lèxic, és a dir, en comparteix part del significat que evoca un mateix referent i que fa possible la substitució.

En la referència gramatical, la paraula que substitueix l’antecedent no té significat lèxic, és a dir, pot substituir qualsevol antecedent, independentment del seu significat.

La cohesió lèxica

• S’aconsegueix gràcies als mecanismes de referència lèxica que recuperen una paraula (antecedent) mitjançant una altra amb la qual manté una relació de significat plenament lèxic. Poden ser:

Norma i ús

Creació lèxica i depuració lingüística

– Repetició de l’antecedent si la paraula que el substitueix té el mateix significant, el mateix significat i el mateix referent (anàfores poètiques).

– Reiteració de l’antecedent si la paraula que el substitueix té diferent significant, el mateix significat (o semblant) i el mateix referent (hiperonímia, hiponímia, mot jòquer, sinonímia i sinonímia textual). El conjunt d’hipònims, hiperònims i cohipònims formen un camp lèxic.

– Relacions d’associació o entre paraules que tenen diferent significat, diferent significant i diferent referent però mantenen una relació de complementarietat, d’antonímia, d’inversió o pragmàtica. Les paraules que tenen aquesta relació formen un camp semàntic o associatiu.

Molts castellanismes que fem servir són producte d’una derivació incorrecta de les paraules primitives.

1 Completa les oracions amb noms derivats dels verbs donats.

➜ Agradar → El públic va mostrar l’agraïment i va aplaudir l’actuació.

Alternar → El bipartidisme consisteix en l’… de dos partits en el poder.

Aplaudir → El públic va rebre l’artista amb forts … .

Assegurar → Ferran ha trobat faena en una coneguda companyia d’… .

Aterrar → La tripulació va conservar la calma en aquell … forçós.

Carregar → La força pública va fer una … contra els manifestants que volien impedir el … de mercaderies tòxiques.

Contenir → Els … de colors faciliten la tria de residus.

Creure → En una societat civilitzada cal respectar totes les … .

Desfilar → El mal temps va interrompre la … de les carrosses.

Embarcar → Els turistes rics van envair l’… amb els seus iots.

Estrenar → Hui assistirem a l’… de l’última pel·lícula d’Almodóvar.

Lloar → La crítica va dedicar sincers elogis i … a la diva.

Nàixer → El nombre de … ha augmentat els últims anys.

Proveir → Cent camions cisterna s’encarreguen del … d’aigua.

Saludar → En baixar de l’avió, l’estrella va fer una … als seguidors.