Estu di de la llengua: la c ohesió

L Xica

3.1. Mecanismes de referència lèxica i gramatical

Els mecanismes de referència són aquells recursos que mantenen la cohesió textual evitant la repetició innecessària d’una part de l’oració. Quan en un text volem referir-nos a un element que ja ha aparegut anteriorment (antecedent), podem recuperar-lo repetint-lo:

Necessitava un vehicle i vaig decidir comprar un vehicle

En general, és preferible evitar aquesta repetició, que pot resultar enutjosa, i substituir-la per una paraula diferent:

Necessitava un vehicle i vaig decidir comprar una bicicleta antecedent nom

En aquest exemple hem recuperat l’antecedent vehicle amb el substantiu bicicleta, que comparteix part del significat amb l’antecedent: ‘artefacte, autopropulsat o no, que serveix per a transportar persones o coses d’un lloc a un altre’. Però també afig una concreció significativa: ‘de dues rodes, unides per un quadre, la del davant directora i la del darrere motora, que s’acciona amb pedals’.

Aquesta substitució és un mecanisme de referència lèxica perquè tant el significat que comparteixen vehicle i bicicleta com el que no comparteixen evoquen objectes de la realitat (referent). A més, el fet de compartir part del significat fa que vehicle no puga ser substituït per qualsevol paraula (rosa, tisores, nevera o cantant), sinó per paraules compatibles o de significats semblants (motocicleta, furgoneta, camió o cotxe).

A l’exemple anterior, també podríem haver substituït l’antecedent per un pronom: Necessitava un vehicle i vaig decidir comprar-ne un. antecedent pronom

En aquest cas no concretem el tipus de vehicle perquè la paraula que substitueix l’antecedent no té significat lèxic, sinó gramatical, és a dir, no té significat propi, sinó el del seu antecedent. Al contrari que bicicleta, el pronom pot substituir qualsevol paraula, independentment del seu significat. Aquest és un mecanisme de referència gramatical i ens n’ocuparem en la unitat 3.

Activitats

1 Llig aquest text i fes les activitats que et proposem tot seguit en què treballaràs les expressions subratllades.

Text 9. Pompeu Fabra a València

Heus ací les interessants manifestacions que Pompeu Fabra ha fet a Martí Martell [Miquel Duran i Tortajada] sobre la seua estada a València, publicades en La Veu de Catalunya […]

¿Quina tasca immediata creieu vós que cal fer a València en la qüestió de l’idioma?

—Una tasca pacient i ben orientada de depuració de la llengua. Que els valencians depurin la seva parla, que ja ens trobarem. La qüestió del nom és secundària. Els valencians poden anomenar llengua valenciana la que nosaltres anomenem llengua catalana. La cosa important és el fet de l’idioma i aquest és viu a les terres de València.

Activitats

Això mateix els vaig dir als joves de Taula de lletres valencianes, de L’Estel i d’altres, amb els quals vaig conversar belles estones. I encara vaig afegir el que ja he dit altres vegades: que cal continuar sense defalliments l’obra de depuració de la llengua valenciana, encara que no es preocupin gaire d’acostar-se al nostre català, però procurant descastellanitzar l’idioma, redreçar-lo i enriquir-lo. […] Aquests nuclis de joves ben orientats m’han pregat que torni a València per tal de donar un cicle de conferències sobre diversos aspectes del redreçament de l’idioma

Jo els he promès anar-hi per la tardor. En aquestes conferències penso dir, no el que els valencians han de fer, puix que són ells els que han de dirigir la tasca, sinó el que nosaltres havem fet per depurar i elevar l’idioma al nivell a què avui es troba […].

Finalment, mestre Pompeu Fabra, tornant a la qüestió de l’idioma a València, ens ha dit: a) Localitza els antecedents que substitueixen les paraules subratllades. b) Quines d’aquestes substitucions constitueixen un mecanisme de referència lèxica? c) Quines constitueixen un mecanisme de referència gramatical? Quina categoria gramatical tenen les paraules que substitueixen els antecedents?

—Jo soc optimista i crec que es pot fer molt. El treball és pacient i no gens fàcil, però, ben orientat i persistent, pot donar grans resultats. Cal fer tot el possible per guanyar a València, la batalla de l’idioma.

Martí Martell. «Lo que diu Pompeu Fabra del seu viatge a València». Dins Taula de lletres valencianes. Selecció de textos. Ed. Institució Alfons el Magnànim.

3.2. La cohesió lèxica

Com hem dit, entenem per cohesió lèxica els mecanismes de referència o de recuperació d’una paraula mitjançant una altra amb la qual manté una relació de significat plenament lèxic. I sense aquesta relació no hi ha cohesió. Compara aquestes oracions.

Li he comprat un ram de roses. Les flors li arribaran demà.

Li he comprat un ram de roses. Les perles li arribaran demà.

L’oració a) està cohesionada perquè roses i flors comparteixen part del significat i la segona substitueix la primera. En b) les perles no té cap relació amb ram de roses, per tant, no hi ha substitució. Hem d’entendre que, a diferència de a), l’emissor ha comprat dos regals diferents: les roses i les perles. No hi ha, doncs, cohesió lèxica.

Una altra qüestió és aquest exemple:

Ja tinc els regals de Marta. Li he comprat un ram de roses i les perles li arribaran demà. Les roses i les perles tenen en comú que són per regalar. Per tant, mantenen una cohesió lèxica amb l’antecedent: regals

Aquesta relació entre paraules que permet la cohesió es pot fer per diversos mitjans.

➜ Trobaràs activitats per a treballar la cohesió lèxica en anayaeducacion.es

– Repetició de l’antecedent.

Tinc una bicicleta nova. La bicicleta que sempre he somniat.

– Ús d’un sinònim de l’antecedent.

M’han sobrat fulls de l’examen. Tenia folis de sobres a la carpeta.

– Ús de l’hiperònim de l’antecedent.

Li ha regalat roses, margarides i tulipes. Les flors eren precioses.

– Ús d’un mot jòquer.

L’accident va ser mínim. El fet no va aparéixer als diaris.

Repetició de l’antecedent

És la substitució d’un antecedent per un mot o un sintagma amb la mateixa forma (significant), el mateix sentit (significat) i el mateix referent (objecte de la realitat). L’abús inconscient d’aquestes repeticions és indici de pobresa lèxica.

Fa molts anys que visc en aquesta casa; i en aquesta casa vull passar la resta de la meua vida.

Aquest recurs, de valor emfatitzador i poètic, és l’anàfora poètica.

– Anadiplosi: repetició d’un paraula al final d’un enunciat (o d’un vers) i al principi del següent.

Sempre m’han agradat els llibres Llibres fidels que m’han fet companyia.

– Epanàfora: repetició d’una paraula al principi de cada estrofa o paràgraf.

Diners de tort fan veritat (…) Diners fan bé (…) Diners alegren los infants (…). (A. Turmeda)

– Epanalepsi: repetició d’una paraula després d’un determinat nombre de mots.

Aquelles mans, les mans on cabia la vaga tendresa d’un amor en la foscor d’un cine; aquelles mans, les mans que eren, de sobte, flames

– Epanadiplosi: repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase o clàusula.

Calleu tots d’una vegada. Calleu!

Reiteració de l’antecedent (relacions lèxiques de referència) És la substitució d’un antecedent per un mot o un sintagma amb el mateix significat, o molt semblant, i el mateix referent (objecte de la realitat), però amb un significant diferent.

Fa molts anys que visc en aquesta casa; i en aquesta llar vull passar la resta de la meua vida.

L’emissor d’aquesta oració fa servir dos significants diferents (casa i llar), que tenen significats molt semblants (casa: ‘edifici dedicat a ser habitat per persones’; llar: ‘casa considerada com a lloc on viu la família’) i que la substitució fa coincidir amb el referent o objecte de la realitat (casa = llar).

Tot seguit presentem les principals relacions de paraules per reiteració.

• Hiperonímia i hiponímia

La hiperonímia és la relació entre un antecedent i un mot o sintagma de sentit més extens (general):

Sempre he viscut en aquest xalet; i en aquesta casa vull passar la resta de la meua vida.

La crema d’immensos boscos de pins quasi deixa la serra sense arbres

Un tipus molt especial d’hiperonímia és la substitució per un comodí (o mot jòquer), és a dir, l’antecedent és una oració que se substitueix per un nom abstracte o concepte no referencial de significat molt extens i vague (cosa, fet, succés, etc.):

Fa molts anys que visc sol en aquesta casa; i aquest fet m’ha convertit en un home solitari i introvertit.

On fet equival a ‘viure molts anys sol en aquesta casa’.

La hiponímia, en canvi, és la relació entre un antecedent i un mot o sintagma de sentit més intens (concret):

Sempre he viscut en aquesta casa; i en aquesta barraqueta, per modesta que siga, vull passar la resta de la meua vida.

La desforestació acabarà per deixar-nos sense arbres. Com explicarem als nostres nets què és un pi, o una carrasca?

Hiponímia i hiperonímia, doncs, són dos procediments complementaris de cohesió lèxica. Podem evitar la repetició d’un antecedent substituint-lo per un hipònim, concretant-ne el significat (arbre → pi ) o per un hiperònim, generalitzant-ne el significat (arbre → vegetal ).

Cada hiperònim correspon un nombre indefinit d’hipònims que, a la vegada, poden ser hiperònims respecte d’altres mots de significat més concret. Els hipònims corresponents a un hiperònim són cohipònims entre si (pi / carrasca):

Hiperònim  Hipònim / Hiperònim 

Les paraules que, relacionades al voltant d’un mateix tema, comparteixen un determinat nombre de trets significatius (semes), tenen la mateixa categoria gramatical i una relació de significat basada en la inclusió dins d’un terme comú (hiperònim) que les engloba totes, formen un camp lèxic.

• Sinonímia i polisèmia

La sinonímia és la correspondència entre un significat i diversos significants, és a dir, la coincidència de significat entre dues o més paraules. També podem mantenir la cohesió lèxica mitjançant la substitució per un sinònim.

Sempre he viscut en aquesta casa; difícilment trobaré un habitatge millor. La sinonímia pura o total és rara perquè això implica que els significats de dos sinònims són idèntics en tots els contextos, com per exemple, entre els verbs dur i portar, o en els anomenats geosinònims o sinònims geogràfics, és a dir, paraules de diferents dialectes geogràfics que coincideixen plenament en el significat: espill-mirall, eixir-sortir, gos-ca, xic-noi-al·lot, etc.

Per això, en general, es prefereix parlar de mots que formen part d’un mateix grup ideològic, és a dir, que tenen un significat molt semblant, com ara trencar, esgarrar, espatlar, esmicolar, estripar, esguellar, deteriorar, rompre, etc.

Normalment, però, els diferents sinònims s’adeqüen als diversos registres. Per exemple: en un fullet informatiu sobre les conseqüències del consum desmesurat de l’alcohol, és difícil que hi apareguen mots freqüents en els usos col·loquials com borratxera, pedal, bufa o eufemismes com anar perjudicat, sinó paraules més formals com embriaguesa o intoxicació etílica. Recorda que, d’aquesta especialització sinonímica, en diem adequació.

Finalment ens referirem a un tipus de sinonímia de molt rendiment, especialment en els textos d’àmbit periodístic: la sinonímia textual. Consisteix en la substitució d’un antecedent per una paraula de significat diferent, però que coincideixen plenament, tant en el sentit com en el referent, en determinats contextos. Fixa’t que la sinonímia textual funciona de manera molt semblant a l’antonomàsia.

Una inoportuna lesió ha deixat Pau Gasol amb la sensació d’haver deixat escapar l’oportunitat de guanyar un tercer anell de l’NBA. Els problemes físics del gegant de Sant Pol i d’altres jugadors clau dels Bulls han permés els Cavs remuntar la sèrie i accedir a la final de la Conferència Est.

Al contrari de la sinonímia, la polisèmia és la correspondència entre un significant i diversos significats, que permet designar amb una paraula molts objectes de la realitat. Es tracta d’un recurs d’economia lingüística basat en l’analogia (metaforització) que, en els diccionaris, identifiquem perquè a una entrada li corresponen diferents accepcions. Per exemple: cap m. 1 Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos. 2 Seu de l’intel·lecte, talent, judici, seny.

3 Persona que ostenta la representació d’un llinatge. 4 Lloc preferent, central. 1 Població principal d’un territori, capital. 5 Part més alta d’una cosa. 5 Part anterior, per on comença una cosa. […]

Convé no confondre la polisèmia amb l’homonímia o paraules diferents que fortuïtament (per evolució fonètica, normalment) tenen el mateix el significant. Els homònims poden ser homòfons, si coincideixen en la pronúncia (fals i falç); o bé, homògrafs si coincideixen en l’escriptura (deu, ‘numeral’ i deu, ‘forma verbal’) o tant en l’escriptura com en la pronúncia (gel, ‘aigua en estat sòlid’ o bé ‘líquid gelatinós’).

Els homònims tenen un origen etimològic diferent: gel (‘aigua en estat sòlid’), ve del llatí gelu; en canvi gel (‘líquid gelatinós’) ve de l’anglés gel(atin). En un diccionari, es reconeixen perquè tenen entrades diferents. Per exemple: cap1 m. 1 Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos. 2 Seu de l’intel·lecte, talent, judici, seny. 3 Persona que ostenta la representació d’un llinatge. […] cap2 adj. i pron. Algun (no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). No té cap cosí. Saps cap remei, per a això? Cap (no en sé cap). cap3 prep. En direcció a, devers. Vine cap ací. Si vas cap a casa, avisa’m.

Activitats

2 Llig atentament aquest text de Jaume Bofill, també conegut pel pseudònim Guerau de Liost, i assenyala les repeticions lèxiques. Després, digues el nom del recurs de repetició.

➜ Pots escoltar l’enregistrament d’aquest text en anayaeducacion.es

Text 10. Les virtuts del silenci

Gairebé sempre la contenció és fèrtil. Les paraules tenen tota la valor que se’ls dona. Elles, en l’ordre espiritual, són la mesura de les coses, però elles també, com la moneda, depenen de la fluctuació general de les altres coses. Un règim cohibitori té això de bo: afina la producció de paraules i n’afina la comprensió. Escriptors i lectors hi guanyen. I hi guanyen els mateixos cohibidors. […]

Qui no pot passejar-se pel seu clos, se’n va a córrer món. Qui no pot tocar el món, parla de la lluna. Quan se’ns veden els temes contingents, filosofem de l’eternitat. Quan se’ns veden els temes eterns, dialoguem frívolament del temps que fa. […]

Jaume Bofill i Mates. Diari La Publicitat (oct. 1928). Dins Articles. Ed. 62/Orbis.

3 Identifica l’hiperònim de cada camp lèxic.

– Butaca, cadira, seient, sofà, tamboret, otomana, banc, tron.

– Nevera, rentadora, rentaplats, electrodomèstic, televisió, transistor, torradora.

– Clavellina, flor, rosa, margarida, jacint, lliri, crisantem, orquídia.

– Casa, apartament, xalet, torre, palau, pis, cau, vil·la, pavelló.

– Navalla, espasa, arma, daga, punyal, simitarra, sabre, floret.

Activitats

4 Ompli els buits d’aquest text amb mots, hipònims o hiperònims dels subratllats, que mantinguen la cohesió lèxica. Pots triar entre aquestes paraules. aborígens casa ciutadans debat esport gent gespa guàrdies institucions insults jugador jugadors nena prestigi racisme terra personalitats

Text 11. Racisme a l’esport

Els pares d’Adam Goodes es van emocionar quan van poder votar per primer cop, el 1967. Fins llavors, els aborígens no tenien els mateixos drets que els altres … australians. Per a tota una generació d’…, poder veure els seus primers representants al Parlament va ser tota una fita. De mica en mica, les … polítiques d’Austràlia construïen un discurs crític amb el seu passat indigne, ple de violacions, assassinats i detencions d’aborígens.

Goodes va créixer en llibertat. Escollit l’any 2014 com a Australià de l’Any, és un dels esportistes més destacats dins d’una nació on competir en el terreny esportiu és una tradició. És considerat un dels millors … de futbol australià, l’… local, amb unes normes pròpies que el situen a mig camí entre el rugbi, el futbol gaèlic i el futbol.

La mare de Goodes és aborigen. El pare té sang irlandesa i escocesa. El … sempre s’ha considerat aborigen i, aprofitant la seva fama, ha liderat diferents campanyes per defensar els drets, la tradició i la història de la seva … . Tot i el seu …, l’estrella dels Sydney Swans és poc coneguda lluny del seu país perquè competeix en un esport limitat a la seua … . Però a … és una estrella, ja que ha estat escollit dos cops millor jugador de l’any.

Goodes, però, s’ha trobat aquestes darreres setmanes al mig d’una polèmica tan forta, que ara mateix medita plegar i retirar-se. Just quan Austràlia viu un … terrible sobre l’arribada de refugiats, amb un alarmant augment d’atacs xenòfobs, el jugador ha estat víctima de diferents casos de … als estadis. Tot va començar el maig del 2013, quan una jove aficionada de 13 anys va cridar que Goodes era una «mona». Goodes va reaccionar amb caràcter i, en veure la …, malgrat la seva edat, va assenyalar als responsables de seguretat qui havia cridat aquell insult i els … van expulsar-la de l’estadi. Goodes va ser criticat per molts periodistes i directius de clubs. Altres … vinculades a l’esport el van defensar.

Durant els darrers mesos, Goodes i altres jugadors aborígens han rebut atacs verbals, … amb una expressió de menyspreu d’origen britànic, que consisteix a cridar «booo» quan algú no t’agrada. Goodes, però, ha seguit reaccionant amb caràcter sobre el terreny de joc. Un cop va abandonar la … . Un altre cop va tornar a identificar un aficionat per fer-lo fora de l’estadi. Fa poques setmanes, el van tornar a atacar. Llavors, el seu company d’equip Lewis Jetta, també aborigen, va decidir celebrar una anotació fent un ball tribal aborigen en què s’imita un guerrer armat amb una llança.

Adaptat del diari Ara

➜ Trobaràs informació sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 10, Reducció de les desigualtats, en anayaeducacion.es

Adam Goodes.

5 Busca al text deu exemples de sinonímia textual.

6 Emplena la graella següent relacionant cada mot amb el registre corresponent.

– Castigar, punir, sancionar, empaperar, amollar un paquet, aplicar un correctiu.

– Matar, pelar, assassinar, occir, enviar a l’altre barri.

– Robar, furtar, pispar, usurpar, apropiar-se, afaitar, desposseir.

– Garjola, presó, penal, trena, presidi, captiveri.

7 Llig aquest text i substitueix cada mot subratllat pel sinònim corresponent dels que et donem.

Aconseguit, amabilitat, cautela, convertit, darrers, desaparegut, enemistat, espècie, fàcil, lletraferits, prodigi, rivalitat, suspicàcia, volums.

Text

Comprensió i cordialitat

Després de l’èxit extraordinari assolit per l’exposició del llibre català a Madrid —èxit de públic i de premsa— cal que nosaltres, valencians, reflexionem una mica.

L’antagonisme —potser franca hostilitat— entre Catalunya i Castella, entre Barcelona i Madrid, havia esdevingut un fet inevitable i havia pres caràcter de mal crònic sobretot als últims anys. Uns pocs intel·lectuals castellans s’interessaven per la cultura catalana; i uns pocs catalans es preocupaven del que passava a Madrid. […]

Com s’ha pogut ara fer el miracle? Ha estat ben senzill i ben lluny d’ésser cap meravella supernatural. Ha sigut bastant que la noble i jovenívola Gaceta Literaria haja fet anar a Madrid uns milers de llibres catalans i els haja posat davant els ulls dels madrilenys, per a què tota aquella prevenció mútua d’abans, aquell mutu recel, aquelles mútues asprors, s’hagen esvanit. Aquesta mena de miracles sols necessiten, per a realitzar-se, dues coses: comprensió i cordialitat —que en fan una a soles: esperit de civilització.

Artur Perucho (des. 1927). Dins Taula de lletres valencianes. Selecció de textos. Ed. Institució Alfons el Magnànim.

Relacions d’associació. Els camps semàntics

Per acabar, analitzarem les paraules que estableixen una relació de sentit (encara que aquest siga diferent), però amb distinta forma (significant) i diferent referent (objecte de la realitat).

Sempre he viscut en aquesta casa; i per la seua porta només me’n trauran amb els peus per davant.

Aquestes relacions poden ser:

– De complementarietat, si dues paraules s’oposen sense gradació, de manera que negar-ne una suposa afirmar-ne l’altra.

Sempre he viscut en aquesta casa; i en aquesta casa moriré

D’antonímia, si dues paraules s’oposen amb gradació (calent, tebi, fred, congelat).

Sempre he viscut en una casa gran; no podria viure en un apartament. En una casa tan menuda no cabrien els meus efectes personals.

D’oposició relativa (inversió), si els significats de dues paraules s’oposen sense ser contraris, sinó perquè es pressuposen.

Sempre he viscut en aquesta casa; així que no la pense vendre. A més, qui voldria comprar aquest vell casalot?

– Pragmàtica (enciclopèdica) o relació associativa part-tot, si dues paraules o més estan relacionades temàticament perquè remeten a un mateix marc.

Sempre he viscut en aquesta casa; difícilment en trobaria una altra amb aquestes portes de fusta polida, amb aquests balcons modernistes, alts sostres i amplis finestrals.

Les relacions d’associació es produeixen entre paraules que formen un camp semàntic, és a dir, paraules que comparteixen part del significat, però de diferents categories gramaticals i que no depenen d’un hiperònim general. Per exemple: sol, platja, arena, ombrel·la, tovallola, bronzejar-se, nadar, etc.

Activitats

8 Llig aquest text de Carles Soldevila publicat a La Publicitat el 1922 i fes l’activitat proposada.

➜ Pots escoltar l’enregistrament d’aquest text en anayaeducacion.es

Text 13. El tedi dels diumenges

Temps a venir, l’historiador de la literatura haurà d’estudiar les novel·les, les poesies, les comèdies i les memòries personals com tots els historiadors de la literatura, però a més a més, els anuncis. […] a) Quina relació de sentit hi ha entre aquests grups d’expressions del text?

Fa pocs dies llegia a la propaganda d’un automòbil que començava d’aquesta insospitada manera: «És curiós de constatar com és freqüent el cas de divorci, basat sobre la incompatibilitat de caràcters. Tot sovint, no hi ha altra causa que l’ociositat a contracor, el tedi, bé podem dir-ho, que regna en moltes llars durant la jornada dominical. Compreu un automòbil X i trobareu, amb les joies del turisme, la satisfacció que procura la pau de la llar».

El punt de partida és ben triat, cal reconèixer-ho. Aquesta ociositat a contracor, aquest tedi dels diumenges, minant la felicitat dels matrimonis, és una cosa ben vista, que més aviat sembla pertànyer al radi visual d’un psicòleg que no pas al d’un fabricant d’automòbils. Verament, el diumenge per a molts matrimonis és el dia de prova. Els dies feiners passen aladament; marit i muller tot just canvien quatre paraules tot dinant, no han de prendre ni l’un ni l’altre cap iniciativa, la vida tota sola cura de fer-los lliscar sobre uns carrils coneguts des de l’hora que es lleven fins a l`hora que es colguen. Estan cansats. No triguen massa a adormir-se.

En canvi, el diumenge crea un seguit de problemes. Al matí, encara rai! Un hom pot llevar-se tard, pot anar a missa, pot anar a casa el pastisser a comprar les postres. Sense gaire de treball es troba entaulat per al dinar. Les penes i fatics comencen a la tarda… se’n veuen de matrimonis ensopits voltant per aquests mons de Déu! I ara afegiu els que no es veuen perquè, més ensopits encara o més lligats per una prole difícil de mobilitzar, han restat a casa.

L’automòbil, certament, fora una solució o una alleujança. L’anunci està ben orientat en oferir-los-hi. Però, és que la majoria dels matrimonis que s’ensopeixen en poden comprar, d’automòbil?.

Carles Soldevila. Fulls de dietari i altres proses (1922). Dins Articles. Ed. 62/Orbis.

Les novel·les, les poesies, les comèdies, les memòries personals ↔ els anuncis

Anuncis ↔ propaganda

Ociositat a contracor ↔ tedi

Diumenge ↔ dies feiners

Marit ↔ muller

Des de l’hora que es lleven ↔ fins a l’hora que es colguen

Matí ↔ tarda