1 Història de la llengua i de la literatura

• Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (Olot, 1878 - Barcelona, 1933). Va estudiar dret i filosofia i es va dedicar a la política (regidor i diputat per la Lliga Regionalista) i al periodisme (La Veu de Catalunya i La Publicitat). Amb el pseudònim Guerau de Liost va publicar diversos poemaris, en què destaquen La muntanya d’ametistes (1908) i Sàtires (1927).

Activitats

3 Llig aquest poema de Josep Carner i respon les preguntes.

➜ Pots escoltar l’enregistrament d’aquests textos en anayaeducacion.es

Text 7. Les figues matinals

Per a entendre el text: els fruits són un pretext simbòlic per donar-nos una visió del cicle vital humà (la infantesa, la joventut, la maduresa i la vellesa) mitjançant breus anècdotes de la vida quotidiana en una ambientació hel·lenística.

Neera, aquella vídua benigna i assenyada, baixa de mica en mica l’escala del jardí; canten ocells, la font gorgola enamorada, les fulles parlotegen i alegren el camí.

—En vida de Caropos, quin córrer nit i dia! Venia, al meu darrera, d’amagatalls al fons; amb roges llambregades d’amor m’escometia i em sacsejava com el vent als branquillons.

Però ja visc tranquil·la, no m’he de turmentar; s’emplena ma cintura, de no cap braç esclava; la sotabarba fina que ell sempre masegava, ara sacsó ja cria del pler de reposar.

Cada dia al jardí me’n vinc de matinet vora la font, amb figues de les de coll de dama. I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama, i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.

Josep Carner. Els fruits saborosos. Ed. 62 i la Caixa.

a) Quin personatge es descriu? En quin ambient es troba? Què hi fa?

b) Explica com era la vida d’aquest personatge abans i com és ara.

c) Concreta l’estructura mètrica i estròfica.

d) Creus que el poema respon a les característiques temàtiques i estètiques del Noucentisme? Raona la resposta explicant breument com es manifesten al text l’arbitrarisme, el classicisme, el civilisme i el racionalisme.

e) Quines característiques de la poesia noucentista pots detectar en aquest poema? Pots explicar per què, o bé posar alguns versos que les exemplifiquen.

1.6. La narrativa i el teatre

La novel·la i el teatre van ser gèneres secundaris per al Noucentisme, que només van trobar en la narrativa breu una expressió literària capaç d’ajustar-se al seu ideari: contes lírics d’una gran bellesa formal i pulcritud lingüística, de to moralitzador i, en alguns casos, destinats a xiquets. Josep Carner, Carles Riba i Eugeni d’Ors van conrear aquesta mena de narrativa. Entre els principals autors cal destacar:

• Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Va sotmetre la realitat a una visió idealitzada, és a dir, ens la mostra com creu que hauria de ser. Així, personatges, ambients i acció narrativa són tractats amb el mateix procés depurador que el seu estil minuciós, correctíssim, elegant i molt elaborat. Entre les seues obres cal destacar: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Pinya de rosa (1920).

• Ernest Martínez Ferrando (València, 1891-1965). Va escriure contes d’una gran força poètica. L’humor i el dramatisme s’alternen en narracions de caràcter psicològic. Cal destacar Històries i fantasies (1924) i La primavera inquieta (1926) i la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935).

El teatre, d’altra banda, va veure disminuïda la producció i representació per la marginació a què el Noucentisme van sotmetre el teatre modernista. Tot i això, alguns autors van provar de fer un teatre que reflectira la nova estètica noucentista. Entre els autors, destaquem les comèdies burgeses de Carles Soldevila: Civilitzats, tanmateix (1921) i Bola de neu (1927).

1.7. La poesia després del Noucentisme: el postsimbolisme

A partir dels anys vint, trobem dues tendències poètiques: una, sorgida arreu d’Europa durant la segona dècada del segle xx, era l’avantguardista, de la qual parlarem a la propera unitat; l’altra és l’evolució natural de la tendència simbolista defensada pel Noucentisme: el postsimbolisme. De fet, és l’orientació que prengueren els poetes noucentistes en aquesta dècada.

El simbolisme pretenia substituir la realitat per la idea, és a dir, suggerir conceptes abstractes amb imatges poètiques. Aquest tipus de poesia va evolucionar cap a una poesia hermètica, de difícil interpretació, vàlida per ella mateixa sense recórrer al seu significat, perquè la seua funció és suggerir a través del ritme i el sentit figurat. El gran poeta d’aquest moviment, també anomenat poesia pura, fou Carles Riba. A València, cal destacar Bernat Artola. Altres poetes destacables foren Clementina Arderiu, Màrius Torres i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Carles Ribat (Barcelona, 1893-1959)

Fou un poeta d’una impressionant formació clàssica. Va estudiar dret i filosofia i lletres, fou professor de grec a la universitat i de literatura a l’Escola de Bibliotecàries. També treballà com a traductor a la Fundació Bernat Metge i col·laborà en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra. Va estar casat amb Clementina Arderiu.

Entre el 1939 i el 1943, va viure exiliat a França. Quan tornà, es va convertir en la figura indiscutible de la resistència cultural sota el franquisme i en el mestre de les noves generacions de poetes.

Quant a l’evolució de l’obra poètica, podem distingir tres etapes:

– Abans de la Guerra Civil, Riba poetitza l’experiència amorosa personal i íntima a les obres: Primer llibre d’estances (1919), Segon llibre d’estances (1930) i Tres suites (1937) on personifica conceptes abstractes de gran força suggestiva. Carles Riba.