Aplica els teus coneixements

correctes creure, beure, traure, etc. Però no *creurer, *beurer, *traurer, etc.

• Gerundi j) *Els lladres atracaren la sucursal fugint amb una furgoneta. → coordinació copulativa: Els lladres atracaren la sucursal i van fugir amb una furgoneta. k) *S’ha publicat un nou decret aprovant els drets i els deures de l’alumnat. → subordinació adjectiva: S’ha publicat un nou decret que aprova els drets i els deures de l’alumnat.

– No és correcte usar el gerundi per expressar un acció posterior a l’acció del verb principal, per això s’han de fer servir estructures oracionals alternatives com ara la coordinació copulativa o la subordinació adjectiva.

– Com ja hem comentat, no són correctes els gerundis velaritzats: *volguent → volent, *poguent → podent, *coneguent → coneixent

• Participi l) Hem collit flors silvestres i les hem col·locades en aquest gerro.

– Es pot fer concordar amb el complement directe quan aquest se substitueix per un pronom feble.

– Les terminacions dels participis de la segona conjugació i de la tercera presenten nombroses irregularitats.

1 Corregeix les errades en l’ús de les formes no personals que hi ha en aquestes frases.

– El partit fou molt avorrit: a destacar, l’actuació de l’àrbitre.

– Pel que fa a la proposició de llei, dir que sembla inconstitucional.

– L’ajuntament ha respost la sol·licitud rebutjant-la.

– A no ser pels meus pares, hauria acabat en la misèria.

– El parlar massa obliga a disculpar-se constantment.

– Andreu va venir a la festa posant-se a ballar frenèticament.

– Pel que fa a les obres del nou estadi, dir que aviat començaran.

– No fumar!

2 Completa les oracions amb el gerundi del verb entre parèntesis.

– S’estaven (beure) … els refrescos perquè el gel de la nevera s’estava (fondre) … .

– Mentre jo vaig (atendre) … els convidats, tu pots anar (traure) … els aperitius perquè el menjar encara s’està (coure) … .

– M’estic (riure) … perquè els problemes es van (resoldre) … .

– (conéixer-te) … com et conec, segur que estàs ( patir) … per la salut dels teus pares.

– Mentre estava (interrompre) … el seu discurs, s’anava (enutjar) … per moments.

3 Completa les oracions amb el participi del verb entre parèntesis.

– Joan ha (complir) … la seua paraula i no ha (ofendre) … els assistents.

– Bernat ha (suspendre) … l’examen perquè no ha (comprendre) … la matèria.

– El personal mèdic ha (atendre) … els pacients tan bé com ha ( poder) … .

– Com que el secretari no treballava bé, se l’han (traure) … de damunt i l’han (suplir) … per una persona més competent.

– Després d’interrogar els delinqüents que la policia havia (detenir) … sense proves, els jutge els ha (absoldre) … .

– Després d’haver (véncer) … algunes dificultats inicials, s’ha (establir) … pel seu compte i ha (sobreviure) … a la crisi econòmica.

– Ha ( pretendre) … explicar la lliçó amb claredat, però no l’han (entendre) … i això li ha (doldre) … .

Les perífrasis verbals

• Les perífrasis verbals d’obligació i de necessitat

– L’obligació s’expressa amb «haver de + infinitiu». No és correcta la construcció «tenir que + infinitiu» ni «deure + infinitiu».

*Tindrem que comprar més gots. → Haurem de comprar més gots.

*Enric deu pensar abans de parlar. → Enric ha de pensar abans de parlar.

– L’obligació impersonal no s’expressa amb la construcció «haver-hi que + infinitiu» sinó amb «caldre + infinitiu» o amb «haver-se de + infinitiu»:

*Hi ha que ser més puntual. → Cal ser més puntual. O bé S’ha de ser més puntual.

– La combinació «ser precís + infinitiu» no és correcta per expressar la necessitat:

*És precís que comprem més llibres. → Cal que comprem més llibres.

– La necessitat també es pot expressar amb el verb caldre, amb les expressions «caldre que + infinitiu» i «pronom feble + caldre + infinitiu».

Cal que visites els teus amics.

Et cal visitar els teus amics.

• La perífrasi de probabilitat

– La perífrasi de probabilitat és «deure + infinitiu» i no és correcte posar-hi la preposició de

*Vicent no deu de ser gaire llest. → Vicent no deu ser gaire llest.

– Tampoc és recomanable expressar la probabilitat amb verbs en futur o condicional.

*Sona el telèfon. Serà algun bromista. → Sona el telèfon. Deu ser algun bromista.

Va passar una mala època. Estaria preocupada. → Va passar una mala època. Devia estar preocupada.

• La perífrasi d’imminència

– La imminència s'expressa amb «estar per + infinitiu»: La representació està per començar.

– En canvi, no és recomanable l’ús de la perífrasi massa freqüent «anar a + infinitiu». En el seu lloc, convé expressar-la amb un adverbi (ara, de seguida, etc.) i el verb conjugat en present o en futur:

*Vaig a posar-me a la faena. → Ara em posaré a la faena. O bé De seguida em pose a la faena.

*Tenim un problema i no sabem com l’anem a resoldre.

→ Tenim un problema i no sabem com el resoldrem

*En superar la malaltia, va decidir que anava a prendre’s la vida amb calma. → En superar la malaltia, va decidir que es prendria la vida amb calma.

– També es poden usar unes altres perífrasis.

*No anava a deixar que Marta anara sola de viatge.

→ No podia deixar que Marta anara sola de viatge.

– L’estructura «anar a + infinitiu» és habitual en passat, però aleshores, més que imminència indica conat, intent, temptativa:

Anava a dinar quan heu tocat a la porta.

• Altres usos incorrectes de les perífrasis verbals

– La perífrasi «estar + gerundi» no s’ha d’utilitzar com si fora un verb en present:

*Quan es discuteix de macroeconomia, pocs saben de què s’està parlant → Quan es discuteix de macroeconomia, pocs saben de què es parla

– Per a expressar la durada, no són correctes les perífrasis «venir + gerundi», ni «venir + participi», sinó que cal fer ús del temps del verb conjugat:

*Des que ha començat el curs, venim observant molt casos d’absentisme. → Des que ha començat el curs, observem molts casos d’absentisme.

*La crispació política ve donada per les fortes dissensions entre el govern i l’oposició. → La crispació política es dona/és causada per les fortes dissensions entre el govern i l’oposició.

1 Transforma aquestes expressions en perífrasis d’obligació com en l’exemple.

➜ Tinc l’obligació de complir una missió. → He de complir una missió.

– Tenies l’obligació de felicitar Andreu.

– Tindrà l’obligació d’estudiar nocturn.

– Tinguérem l’obligació de ser puntuals.

– Tindrien l’obligació de resoldre el problema.

– Vau tenir l’obligació de fer hores extra.

– Espere que no tinguem l’obligació de pagar.

– Voldria que no tinguéreu l’obligació d’entrar.

– És necessari parlar clar.

– Era necessari fer-ho.

– Serà necessari comprar la casa.

– Fou necessari empenyorar el rellotge.

– Va ser necessari llogar l’apartament.

– No em pensava que fora necessari ajudar Pep.

– No crec que siga necessari tornar a la faena.

2 Completa les frases següents com en l’exemple de manera que indiquen probabilitat.

➜ Toquen a la porta: deu ser l’electricista.

– És migdia: ja … estar dinant.

– Mentre l’apuntava amb l’arma, quanta por … passar.

– Perquè isquera tan bé, amb quanta cura … fer-ho.

– Quan passe una hora i mitja, … haver acabat la pel·lícula.

– Després d’un viatge tan llarg, … estar molt cansats.

– Va ser en aquell moment quan … sonar l’alarma.

3 Corregeix les errades subratllades en aquestes frases.

– Hi haurà que fer un esforç econòmic important per a superar la crisi actual.

– Ja seran les set perquè comença a fer-se fosc.

– Fa mala cara: no li deuen d’anar bé les coses.

– És precís que entrenes més si vols entrar en l’equip titular.

– La conferència està sent avorrida. Ens en tindríem que anar

– Feia temps que l’esperava i n’estaria més que farta.

– Mon pare ve dient això mateix des que soc menut.

– Hem perdut l’autobús i anem a fer tard.

– L’augment dels preus ve donat per l’augment del preu del petroli.