• Afecten el nivell fònic

Al·literació

Repetició d’un fonema o de fonemes d’articulació semblant: compliment dona Teresa el tasta (A. Marc). Aquesta repetició pot produir una sensació agradable o eufonia: Les ones besen ses plantes (J. Verdaguer); o bé, una sensació desagradable o cacofonia: de fosques marques que l’alè dels crítics un dia aclarirà per a la meva vergonya (S. Espriu).

Anagrama

Paraula o enunciat format per l’alteració de l’ordre dels fonemes que formen una altra paraula o enunciat: Salvador Espriu recrea el seu poble natal, Arenys, amb el nom de Sinera. En dues novel·les d’Albert Sánchez Pinyol el nom els personatges femenins són anagrames: Aneris per ‘sirena’ i Amgam per ‘magma’.Anagrama. Paraula o enunciat format per l’alteració de l’ordre dels fonemes que formen una altra paraula o enunciat: Salvador Espriu recrea el seu poble natal, Arenys, amb el nom de Sinera. En dues novel·les d’Albert Sánchez Pinyol el nom els personatges femenins són anagrames: Aneris per ‘sirena’ i Amgam per ‘magma’.

Bifront Paraula o frase que es pot llegir tant d’esquerra a dreta com de dreta a esquerra, però de manera diferent: Roma / amor

Identitat fonètica entre dues expressions de significat diferent: Conill, per què tems el temps? (P. Quart).

Homofonia

Una variant n’és el calembour, que juga amb la identitat fonètica d’expressions més complexes: Quin és el lloc menys apropiat per transitar-hi un delinqüent, un home que porta una malifeta a la consciència? Doncs un carrer asfaltat, perquè sent una veu interior que li va dient: «Has faltat, has faltat!». (J. Carner).

Palíndrom Paraula o frase que té la mateixa lectura tant d’esquerra a dreta com de dreta a esquerra: Anna; cívic; Tramaran anar a Mart.

Paronomàsia

Rima

Ús de paraules que sonen de la mateixa forma o semblant, bé perquè són de la mateixa família lèxica, bé perquè només es diferencien en un fonema: Un sol ben insolent il·lumina (Els Pets).

Identitat acústica entre els finals de dos o més versos: No canvies les sendes velles per les novelles (refrany); conte contat, conte acabat (acabament d’una rondalla).

• Afecten el nivell morfosintàctic

Anadiplosi

Anàfora

Asíndeton

Repetició de la paraula final d’una oració o d’un vers al començament del següent: Sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes infernals (J. Verdaguer).

Repetició d’una o diverses paraules al començament de dues o més clàusules o versos: Vers les blavoses muntanyes, vers el seu poblet, vers el seu país (P. Bertrana).

Omissió de conjuncions per donar rapidesa al discurs: Un cavall al galop pel perfil de la duna, cabells al vent, el xal ondejant (B. Porcel).

Bimembració Parella de mots de sentit complementari: El cos èrtic i pudent de Fineta (P. Bertrana).

Concatenació

Repetició en sèrie que posa de relleu la continuïtat: Practiquem el que ensenyem. Treballem el que ensenyem. I ensenyem per treballar (publicitat).

El·lipsi Supressió d’una o més paraules que cal entendre pel context: El carrer desert. Les pedres humides. L’asfalt, lluent com un mirall (S. Espriu).

Enumeració

Relació de les parts d’un tot, d’un conjunt, d’una sèrie, etc.: Allà venen bous i vaques i gallines amb sabates (nadala popular).

Hipèrbaton

Paral·lelisme

Alteració de l’ordre usual de les paraules d’un enunciat: Mas, per què detinc lo temps, cercant paraules a tanta pena conformes, puix és impossible tan gran tristor raonar se puga? (J. Roís de Corella).

Repetició d’una mateixa estructura sintàctica: Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal (A. Turmeda).

Pleonasme Repetició d’una paraula o d’una idea per donar-li èmfasi: Prou serà algun poeta que somia el somni de l’eterna inquietud (J. Maragall).

Polisíndeton

Quiasme

Tautologia

Tornada

Repetició de les conjuncions coordinades per intensificar-ne la funció: Semblava la primera i la darrera nit de tot i van fugir abans que es fes de dia i tot el jardí era una lluita de branques (M. Rodoreda).

Repetició d’una mateixa estructura sintàctica, però amb l’ordre dels sintagmes canviat: Un lloc per a cada cosa. Cada cosa al seu lloc (publicitat de mobles).

Definició que repeteix un element explicat: El café café (publicitat). També, ús redundant o inútil de paraules: les persones humanes; entrar cap a dins, aplaudir amb les dues mans o de dues paraules de la mateixa família lèxica: És el millor de tot el món mundial

Vers o secció de versos que reapareix diverses vegades en el decurs d’una composició poètica o musical per tancar una estrofa: So qui so que no so io // puix d’amor mudat me so (J. Timoneda).

Zeugma

Variant de l’el·lipsi en què diversos períodes oracionals, alguns allunyats, estan lligats per un element comú que concorda amb tots (un verb per a diversos subjectes, un adjectiu per a diversos noms, etc.): Observava els pollers amb guardapols gris fosc i el llapis darrere l’orella, els gitanos esgrogueïts i bronzejats, els negociants de brusa i de vareta, amb els pantalons de ratlleta, una mica bombats, l’escanyapits a la boca, àvids, però aparentment distrets (J. Pla).

• Afecten el nivell lexicosemàntic

Al·legoria

Successió d’imatges (metàfores) de manera que expressen simultàniament un sentit directe i un altre de figurat de sentit abstracte, ambdós complets: Vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro, / infla les veles que anem al mateix port (Ll. Llach).

Antítesi Contrast de dues idees oposades: Ses llàgrimes de pena / ja són llàgrimes de goig (J. Verdaguer).

Antonomàsia

Substitució d’un apel·latiu per un nom propi que encarna alguna qualitat: Amb un curs de violí, el meu Tonet està fet un Paganini (és a dir, ‘un violinista molt virtuós’); o al contrari, ús d’un apel·latiu, un adjectiu o un títol que representa la qualitat més destacable del nom substituït: Un gol del «niño» dona el campionat a Espanya (fent referència a ‘Fernando Torres’).

Apòstrofe Interpel·lació viva a una persona o objecte personificat: Tot ho perderes, no tens ningú: Espanya, Espanya, retorna en tu (J. Maragall).

Commutació

Variant del quiasme on la inversió dels termes d’un enunciat en un altre que el segueix produeix un contrast significatiu: Dic el que no penso i penso el que no dic. Però al capdavall sempre dic el que he pensat, sense pensar el que he dit (M. Rodoreda).

Doble sentit, dilogia o ambigüitat Expressió que té més d’una interpretació: Xupau qualque canyamel / que ab dolçor vos calfe el ventre (V. Fuster).

Epítet Adjectiu que expressa una qualitat que ja és pròpia del substantiu que acompanya: Curial estava encès de rabiosa ira (Curial e Güelfa).

Gradació

Enumeració que segueix una progressió; si és creixent, la gradació és ascendent: Més dominador que el sol, que l’espai atzurat, que l’Univers, resplendent de llum joiosa (P. Bertrana); si la progressió és decreixent, la gradació és descendent: Allí mirà al lluny, vers les blavoses muntanyes, vers el seu poblet (P. Bertrana).

Hipèrbole Exageració: I furiosa de despit, negats els ulls de llàgrimes i amb tota la sang al cap… (N. Oller).

Interrogació retòrica

Ironia

Formulació d’una pregunta sense esperar cap resposta: On és lo lloc on ma pensa repose? (A. Marc).

Consisteix a expressar el contrari del que es vol dir, la qual cosa s’entén, normalment, gràcies a una entonació desenfadada: Tothom coneix el ‘feminisme’ de Jaume Roig. Com has vist, als textos escrits, aquesta entonació irònica es pot marcar amb les cometes.

Lítote Negació del contrari del que és vol dir: Casta serà la vostra, no poc bella (J. Roís de Corella).

Metàfora

Metonímia

Designació d’una cosa amb el nom d’una altra a la qual s’assembla: Que el Pa suprem […] clogués dins l’olla del sant ventre (A. Martí i Pineda) en què ‘olla’ fa referència al ventre de la mare de Déu.

Designació d’una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació de proximitat en el sentit, és a dir, que pren la causa per l’efecte, el continent pel contingut, el lloc de procedència per l’objecte que en procedeix, l’obra per l’autor, etc.: El punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes (V. W. Querol) en què ‘punyal’ fa referència al mateix rei Pere III el Cerimoniós.

Un tipus especial n’és la sinècdoque, que designa la part d’un objecte per referir-se a la totalitat: Però hem viscut per salvar-vos els mots (S. Espriu) en què ‘mots’ fa referència a la llengua.

Oxímoron Contradicció entre dues paraules contigües, normalment un substantiu i un adjectiu: E los grillons lleugers ara preu més (J. de Sant Jordi).

Paradoxa Unió de dues idees aparentment irreconciliables: Amb CEAC, aprova sense anar a classe (publicitat).

Personificació o prosopopeia

Dotació de qualitats humanes a un ésser no humà, o de qualitats animades a un ésser inanimat: I em besa l’aire sense cap fressa ni cap flama (J. Carner).

Sentència Expressió curta, contundent, de caràcter sapiencial, que condueix a la reflexió: Qui perd els orígens perd la identitat (Raimon).

Símbol

Símil

Sinestèsia

Element concret que evoca una idea o mot abstracte, com ara el color verd, l’esperança; el roig, la violència; la mitja lluna, l’islam; la creu, el cristianisme o unes balances, la justícia. Aquesta evocació es deu bé a una semblança que l’enteniment hi pot percebre, bé per una convenció social o tradició: Germanes de Catalunya, i encara porten lo jou? (J. Verdaguer) en què ‘jou’ fa referència a l’esclavatge.

Comparació: Com la gavina de la mar blavosa / que en la tranquil·la platja fa son niu […] l’alegre barraqueta valenciana / s’amaga entre les flors (T. Llorente).

Tipus de metàfora que associa elements de diversos sentits corporals (una música dolça, un verd cridaner) o sentits i sensacions: Armes de cavaller no fan mal a donzella; e Déu me lleixe morir a tan dolça mort (J. Martorell).

Activitats

1 Llig aquest poema de Joan Maragall i fes les activitats següents.

➜ Pots escoltar l’enregistrament d’aquest text en anayaeducacion.es

Text 7. Cant del retorn

Per a entendre el text: aquest poema juntament amb «Els adeus» i «Oda a Espanya» formen «Els tres cants de guerra», secció de Visions i cants. En aquesta obra Maragall respon a la crisi oberta a Espanya el 1898 arran de la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar: Cuba i Filipines. El canvi temàtic de les dues estrofes finals exemplifiquen el regeneracionisme optimista de Maragall.

Tornem de batalles, venim de la guerra, i ni portem armes, pendons1 ni clarins; vençuts en la mar i vençuts en la terra, som una desferra.2

Duem per estela taurons i dofins. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança la host3 macilenta4 que branda5 amb el brand6 de la nau que la duu. Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta!

Som dèbils per tu.

Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu!

Venim tots de cara al vent de la costa, encara que ens mati per fred i per fort, encara que restin en sense resposta més d’un crit de mare quan entrem al port.

Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria de lo que sofriren, de lo que hem sofert, de la trista lluita sense fe ni glòria d’un poble que es perd.

Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta per oir les gestes7 que li hem de contar; digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta la llengua amb què l’haurem de fer plorar. Si encara és ben viu el record d’altres gestes, si encara les serres que ens han d’enfortir s’aixequen serenes damunt les tempestes i bramen llurs boscos al vent ponentí, germans que en la platja plorant espereu, no ploreu: rieu, canteu!

Joan Maragall. Visions i cants. Ed. Laia.

1Pendó: castellanisme per ‘penó’. 2Desferra: ruïna. 3Host: exèrcit. 4Macilent: aflaquit, famolenc, demacrat. 5Brandar: oscil·lar. 6Brand: brandada, oscil·lació. 7Gesta: fet, proesa, heroïcitat.

➜ Trobaràs informació sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16, Pau, justícia i institucions sòlides. En anayaeducacion.es

Portada de The Graphic en què s’informa de l’enfonsament del cuirassat Maine, el 25 de gener del 1989, motiu pel qual els Estats Units van declarar la guerra a Espanya i aquesta va acabar perdent les últimes colònies americanes i les del Pacífic.