Kiko Vinal Martínez

“Ella és la que em va ensenyar a treballar per la festa a canvi de res, a respectar la seua cultura i les seues tradicions, a viure-la i participar d'ella des de dins. Ella és la culpable que jo siga ací, formant part de la nostra festa de foc.”

Soc Francisco Vinal, comissionat de la foguera Sant Blai-La Torreta des de l'any 2008 —any en què va nàixer la nostra filla, Noèlia— i pertany a la festa des de l'exercici 1999-2000. Vaig iniciar la meua marxa festera en la foguera Sagrada Família. És cert que quan era un xaval —devia tindre uns 7-8 anys— vaig pertànyer durant un parell d'anys a l'extinta barraca "El Millor Raconet", del districte de Sant Blai de d'Alt, que plantava al carrer Camí de Ronda. Recorde com si fora ara mateix quan vaig participar en l'Ofrena de Flors vestit amb el vestit de cucaracha.

En aqueixa etapa era molt xicotet i, diguem, que no compta, encara que sí que és cert que m'agradava molt veure les plantàs dels monuments i gaudir de les nits de les revetles i tirar petards pertot arreu. En qualsevol cas, sempre "m'han tirat més" els Moros i Cristians de Sant Blai, als quals he pertangut durant anys.

He sigut delegat de presentacions, de cavalcada del ninot o de comunicació. També he sigut vicepresident de festes i activitats, d'organització i d'economia. Més tard, vaig ser president de Sant Blai-La Torreta durant quatre anys. Vaig pertànyer a la subcomissió quan Noèlia, la meua dona, estava amb Manolo Jiménez i Javier Fajardo, tots dos delegats artístics de la Federació i, més tard, a la subcomissió de Noèlia quan va ser delegada artística de federació. En 2019, em va cridar Toñi Martín-Zarco per a formar part d'una candidatura per a dirigir la Federació de les Fogueres de Sant Joan com a vicepresident d'associacions de fogueres i barraques durant tres anys. Diguem que he fet una miqueta de tot.

Vaig conéixer a la meua dona, Noèlia Rondón, l'any 1997 i ella va ser la responsable d'introduir-me en el món de la festa. Ella sempre ha estat vinculada a la faceta artística de les fogueres —fa trenta anys que és delegada artística de la foguera, i d'aqueixos trenta, sis anys han sigut en la subcomissió artística i cinc com a delegada artística de la federació— i jo perquè vaig seguir els seus passos per a aprendre i ajudar-la en tot el que podia. Sempre ha sigut —i és— molt responsable i molt involucrada en tot el que fa i es proposa, fins al punt d'anteposar moltes coses, com aquella vegada que —encara no se m'ha oblidat, ha, ha, ha— tenia assaig dels balls de l'elecció de la bellesa del foc el dia del meu aniversari i allí vaig estar tota la santa tarde-nit, i no n'hi va haver celebració.

Quant a la meua família, per part del meu pare, resulta que aquest mateix any em vaig assabentar que un oncle meu, Vicente Vinal Clement —germà del meu pare— va ser president infantil de la foguera Santa Isabel, ja que Manuel Yagüe em va cridar per a demanar-me alguna foto d'ell. Per cert, aprofite aquestes línies per a felicitar a Manuel per l'excel·lent treball que ha fet en el 90é aniversari de la seua foguera. Per tant, diguem que la meua família no té generacions anteriors que hagen pertangut a les fogueres, o almenys, que jo ho sàpia.

En relació amb els inicis en la festa, recorde que ajudava en la foguera a fer els decorats que Noèlia dibuixava, els attrezzos i tot el relacionat amb la part artística de la foguera. Recorde perfectament que vam fer un playback, en Sagrada Família, que es titulava "Jocs", l'any 2000, en què el decorat eren tres panells amb el dibuix en perspectiva d'uns escacs. Llavors, teníem cinc minuts per a fer el muntatge i quasi ens en passem! Suem la cansalada per a tractar de muntar-ho i al final, Parra i Leiva van haver de quedar-se darrere perquè en cas contrari, queia un panell darrere d'un altre. Reconec que llavors no era capaç de clavar un clau en un tauler de fusta. Més tard, vam anar aprenent a poc a poc fins a fer uns decorats dignes.

Hui dia estem tots els membres de la família en Sant Blai-La Torreta i participem en tot el que podem. Noèlia segueix amb la delegació artística i jo en la junta directiva de la foguera. També està Mini Noe —ja no tan mini— que després d'haver sigut triada bellesa del foc infantil d'Alacant 2019 i donar-nos la major de les alegries que hem pogut viure com a festers, porta un parell d'anys ajudant la seua mare a muntar els balls dels playbacks, junt amb el també delegat artístic, Antonio Fuentes.

Respecte de l'evolució de la festa, de la qual només puc parlar de fa més de vint anys —que és el temps que porte en fogueres— recorde que era tot com més familiar, més d'estar per casa. Els racons eren quatre tanques, taules, cadires, llums, música i una pista per a ballar. Llavors no es necessitava tanta documentació com es demana ara. També és cert que no hi havia cap mena de mesura de seguretat i això tampoc pot ser.

En l'àmbit de la federació, a hores d’ara, la festa ha aconseguit un nivell de professionalització que, des del meu punt de vista, fa necessari que hi haja persones que tinguen dedicació exclusiva per a poder gestionar una infinitat de documentació, resoldre problemes contínuament; reunions amb institucions, patrocinadors, entre altres. La direcció de la festa, en aquest sentit, ha evolucionat de manera que sembla una empresa que gestiona un pressupost molt important, i la qual cal dedicar-li moltíssimes hores de treball.

En l'àmbit de cada comissió, cada president i presidenta sap el que cal treballar per a portar la seua comissió seguisca cap avant i bregar amb el pressupost, al costat de la seua junta directiva i delegacions. Els barris cada vegada col·laboren menys i les cartilles, en la immensa majoria dels districtes, s'han perdut i era una font d'ingressos crucial.

Dins de la meua família, lògicament, tinc un referent al qual respecte, admire i seguisc en tot el que fa. Ella és la meua dona, Noèlia Rondón, festera de bressol de cap a peus, una persona que ha aportat tot l'art que porta dins d'aquest món de bojos anomenat Les Fogueres de Sant Joan, des de la seua parcel·la artística durant tota la seua vida. Ella és la que em va ensenyar a treballar per la festa a canvi de res, a respectar la seua cultura i les seues tradicions, a viure-la i participar d'ella des de dins. Ella és la culpable que jo siga ací, formant part de la nostra festa de foc.