David Gerona Llopis

Foguera Sèneca-Autobusos i Barraca I no voliem

“La festa completa, la festa 7-365, comporta que moltes vegades el racó siga la teua casa, el teu domicili. Crees vincles familiars amb persones que tenen les teues mateixes inquietuds i que tenen una fi comuna: passar-ho bé.”

La família que es tria. La família que et tria

Quan un naix en una família festera, en la qual s'inculca l'amor a les tradicions i cultura de la teua ciutat, és més fàcil que arrele la llavor sembrada. No sempre la planta creix. En el meu cas no va ser així. El primer juny de la meua vida ja el vaig passar al carrer Bazán on es plantava la històrica barraca dels Pingüins, hui tristament desapareguda. La màgia de juny va prendre en mi. Vaig començar a interessar-me per totes les manifestacions que giraven al voltant del recinte que durant quatre dies ocupava els carrers de la meua ciutat. Recorde que en aquella època la plantà oficial se celebrava el vint-i-un de juny. Amistat real, jocs, diversió, art, prendre el carrer per uns dies. L'arribada de juny suposava el tràfec de les góndoles amb les seues rematades i ninots, acudir als quioscos a veure si per fi havia eixit el desitjat Festa o Fogueres per a apreciar els esbossos de les fogueres i portades de barraques. Sí, hi va haver un temps que no hi havia internet i tampoc presentacions d'esbossos i maquetes d'allò que al juny es plantaria. En el cas de la Barraca Els Pingüins, els socis realitzaven la portada. Portades grans i altres anys modestes, en el qual l'important era l'esperit de companyonia que es respirava en el taller. Recorde la del Riau Riau, que es va plantar davant de la Delegació d'Hisenda en la plaça de la Muntanyeta escala 1:1; la senzilla, però simbòlica que es va plantar enmig del passeig de Gadea; o la imponent família de pingüins que donava la benvinguda al visitant en la Plaça Nova. Amb els anys, la festa va evolucionar, com ha de ser una festa viva com la nostra. El dia de la cremà el meu pare em va presentar als joveníssims comissionats que havien portat les regnes l'any noranta la Foguera Esplanada, en aquell temps amb l'afegitó Port-Postiguet, que és com va nàixer. La majoria d'ells no tenia experiència en el món fogueril. Eren anys en què diverses comissions estaven dirigides per joves que van portar un aire nou als ancorats fonaments fogueriles de l'època. Un dels culpables de l'entrada d'aire fresc va ser l'enyorat president de la Comissió Gestora Conrado Albaladejo Tello. Conrado tenia clar que el futur i l'evolució de la festa passava ineludiblement per la inclusió de la joventut en els engranatges d'aquesta. La festa completa, la festa 7-365, comporta que moltes vegades el racó siga la teua casa, el teu domicili. Crees vincles familiars amb persones que tenen les teues mateixes inquietuds i que tenen una fi comuna: passar-ho bé. Perquè no ens oblidem, la festa és això, i, si a més aconsegueixes al voltant de la foguera mantenir tradicions dels teus ancestres, arribaràs a la completa felicitat. Els anys passen, però les amistats sorgides en la festa no es perden malgrat que alguns l'hagen abandonada o hagen canviat de comissió. Es diu que el llibret és l'única part tangible de les fogueres que queda, però els records, les vivències i sobretot l'amistat perviu en la festa que va sorgir d'aquell gadità que va arribar a la nostra terra fa noranta-cinc anys.