Raúl García Sánchez

“La festa de fogueres m'ha regalat a una germana. No de sang, però sí de foc.”

El món de les fogueres va arribar a la meua vida des de ben xicotet des de la finestra de la meua habitació. M'encantava traure el cap a la finestra per a veure arribar els camions del monument de la Foguera Sant Nicolau de Bari Benissaudet, on resideixen els meus pares, i veure com la plantaven. Al cap de 13 anys vaig entrar a formar part de la Foguera Obra Social del Hogar, i en el 2012 vaig començar a formar part de la que hui dia és la meua família festera, la Foguera Diputació-Renfe.

Tenia clar que les fogueres m'anaven a portar coses molt bones, i així ha sigut. Després de començar la meua marxa en 2010 per aquest món no tardaria a arribar la primera alegria, i és que les coincidències existeixen. En 2011 Raquel Sánchez va eixir triada Bellesa del Foc. A més a més, era la primera elecció que vivia des de la plaça de bous, i és que ella, des de molt abans, era la meua monitora de confirmació en el col·legi Sant Agustí. No us podeu imaginar la il·lusió del moment i com vaig plorar d'emoció en conéixer que seria la màxima representant.

Les emocions seguien, i en el 2012 la meua comissió va sonar dues vegades en la plaça de bous. Elena Garcia Caballero, de la Foguera Diputació-Renfe, Bellesa del Foc 2012. La meua millor amiga, la meua confident, una persona que admirava abans de ser nomenada per la seua elegància i simpatia, es convertia en la màxima representant de tots els alacantins. Sens dubte, un any que vivim al màxim mentre anàvem a diferents pobles i a diferents festes, solament per a veure-la desfilar i somiar amb ella desperts.

Una de les coses que no puc deixar escapar, i que ve molt lligada a aquesta foguera, va ser una col·laboració que vaig fer amb Infogueres l'any 2014. Vaig estar en les entrevistes que es van realitzar a les candidates infantils aqueix any. I com no, després de realitzar-les, vam comentar sobre les xiquetes que ens havien semblat increïbles i que destacaven. Mai se m'oblida- rà la meua aposta per Núria Menargues, que es convertiria passats uns dies després de l'entrevista en la nova Bellesa del Foc Infantil 2014. No oblidaré mai la cara que vam posar Mari Carmen i jo en encertar, la qual cosa em donaria ganes per ser alguna vegada jurat infantil.

Va arribar el 2016 i ens va regalar el que tots somniaven: el primer preu de Categoria Primera de les Fogueres de Sant Joan. "Meravelles'', de Vicente Martinez Aparici, s'alçava amb el guardó d'or i tornava a il·lusionar-nos a tots, de tal manera que a l'any següent després de tornar a plantar en Primera Categoria vam fer comptes i, en 2018, vam fer el pas a la Categoria Especial en la qual actualment competim.

En 2017 vaig començar a formar part de la subcomissió de la Federació de Fogueres de Manolo Jiménez, en l'àrea d'organització, fins al 2022. No hi ha una altra manera de denominar-ho. Vaig conéixer més gent, vam crear una altra família més dins de la festa on a part de treball hi havia riures i ganes de gaudir-ne. Mai se m'oblidarà l'organització de la cavalcada del ninot, les vesprades de concurs artístic i la complicada organització dels premis.

Després d'una telefonada durant l'estiu de 2018, el programa de televisió de Som Festa, emés en Alacantí TV, es va posar en contacte amb mi per a oferir-me col·laborar en el programa de fogueres. Sens dubte, un gran repte i una gran experiència que hui dia em fa viure aventures que mai haguera imaginat com retransmetre una elecció de la Bellesa del Foc, realitzar un directe en la deliberació de la millor foguera d'Alacant, així com retransmetre una ofrena o una cremà. Després de 5 anys puc dir que gaudisc cada programa, cada directe o cada reportatge com si fora el primer.

Quan pensava que la festa no em podia regalar res més, la nit del 24 d'octubre de 2018 em va telefonar Manolo Jiménez a les onze de la nit (que ja estava adormit, i em va despertar) per a donar-me la notícia que seria un dels presentadors de l'elecció de la Bellesa del Foc 2019, juntament amb Miguel Llorca i Sergio Barajas. Una experiència que va complir totes les expectatives i sens dubte, la millor de la meua vida festera. Gràcies a aquest fet, vaig poder reunir la meua família, la qual va vindre del poble per a veure'm, ja que ells no són de fogueres. Van fer de la meua il·lusió, la seua.

Però ací no acabava l'aventura. Set dones van resultar ser triades la nit del 4 de maig, a les quals hui puc nomenar i dir que són les meues amigues. Gràcies al fet que la meua millor amiga va començar a formar part de la Federació de Fogueres puc estar més a prop d'elles i compartir moments inoblidables. Mai se m'oblidarà la nit de la plantà d'aqueix mateix any, quan van arribar al meu racó i van vindre a veure'm per a fer-me una abraçada i fer-se una foto amb mi. Tenia clar que era el començament d'una amistat molt bonica i de mil aventures que anàvem a viure junts. Hui dia continuem celebrant els nostres aniversaris junts, compartim moments inoblidables i tinc clar que és el principi d'una amistat que durarà tota la vida.

Si hi ha alguna cosa a destacar és que entre aqueixes set dones es trobava ella, tot un descobriment, i sent sincers, no estava en la meua travessa... Però el destí va fer que la coneguera, que aprenguera mil coses d'ella i que m'enamorara de com de simpàtica, elegant i bona persona que és Alba Martínez López, Dama del Foc 2019, i comissionada d'aquesta foguera. A poc a poc la nostra amistat va anar a més, fins a tal punt que s'ha convertit en una persona inseparable amb la qual he recorregut mig món i espere recórrer l'altre mitjà al costat d'ella. La festa de fogueres m'ha regalat a una germana. No de sang, però sí de foc, i de veritat que no li puc agrair més a la vida que tindre-la.

Després de les fogueres del 2022 es va afermar les meues ganes per ser jurat de la Bellesa del Foc Infantil, i després de parlar amb diverses persones i sentir-me abrigallat per tots ells, vaig decidir presentar-me com a candidat, ple de dubtes i nervis, però tenint la sort d'eixir triat la vesprada del 28 de juliol. Una altra nova marxa al costat de huit companys que coneixia de vista, però que hui dia són família. Persones a les quals admire i de les quals he aprés moltíssimes coses. Aquesta experiència m'ha fet viure les fogueres des d'una altra perspectiva, veient il·lusions fetes realitat i coneixent una mica el rerefons d'aquesta festa. És una experiència única i recomanable, ja que veient-ho des de dins ho veus de manera diferent. Com a conseqüència, no sols hem creat un gran vincle entre els membres del jurat, sinó que tant les xiquetes triades com els seus pares han fet que creem una família de foc infantil 2023, sempre tenint-nos presents en qualsevol acte al qual ens representen les nostres xiquetes.

Les fogueres és la família que he triat. Gaudir amb la meua comissió de menjars, sopars, revetles, excursions, tallers de ninot, ofrena, fins i tot de la decoració de racó fins a les 4 del matí... Tots aqueixos moments fan que es creuen llaços d'unió amb l'objectiu d'enaltir una festa i que en els dies grans es demostre com de capaços que som de fer fogueres. Però no ens tanquem només al nostre cercle. Hi ha esdeveniments com el certamen de paelles, la festa del foc o les nits prèvies a la plantà on t'ajuntes amb amics, foguerers o fins i tot persones d'altres ciutats o pobles per a fruir de la mateixa festa, ampliant llaços i fent més gran la festa, creant aqueixa germanor de la qual tant ens agrada parlar i que existeix entre tots nosaltres.

Soc de les persones que creu en el destí, que les persones arriben a la teua vida perquè han de fer-ho. Els amics són la família que un tria, i la veritat és que no em puc queixar absolutament res de totes les persones que m'envolten.