Boro Picher

Barraca Tot És Fum

"A poc a poc hem creat aqueixa "família" que on un va o fa alguna cosa, els altres ho segueixen.”

En primer lloc, felicitar la Foguera Pla Hospital per tindre la idea de realitzar un llibret sobre la família fogueril.

En segon lloc, agrair que es recordara de mi, per a aportar el que humilment puga aportar.

No voldria estendre'm molt sobre el "currículum" propi, i resumint: Vaig començar a conéixer des de fa dues generacions, dins del si familiar, els dies de festa. Els meus avis, valencians, sentien les Falles des de sempre. El meu avi va ser president d'una falla a Torrent. Va saber inculcar-me ja de xicotet el que representa un monument.Record amb molt d'afecte aquells dies que després de comprar en Magesbi petards, mini canyetes, masclets i parelles, ajuntàvem el que podíem i: mini mascletà!

Veia als meus pares en la barraca i com havia d'avisar-los perquè ens ficaren a mi i els meus amics dins, perquè el porter ens deia que érem molts. Després ruta pels monuments de Ramón Marco, Pedro Soriano, Julio Esplá, i tants altres. Ens n'anàvem amb tramvia – o caminant, la major part de les vegades, ja que les pessetes s'havien quedat en Magesbi– fins a Ciutat d'Assís, Benalúa, Pio XII, entre altres districtes, a veure aquelles obres d'art fetes de cartó pedra i alçades al tombé, que començaven a crear estil propi alacantí diferenciat a les de Falles. Això sí, a la nit estaven de tornada per a sopar a la barraca, meua o dels meus amics, i seguir la festa.

Per raons professionals vaig ser a Barcelona a treballar, però sense faltar a Alacant al juny els dies de festa, quan convencia a amics d'allí a vindre ací perquè conegueren la nostra festa. Hui dia tornen cada vegada que poden.

Una vegada de tornada, l'any 1992, i prenent un armosaet en el Bar Guillermo, vaig sentir un senyor major comentar alguna cosa sobre la loteria de la Foguera San Fernando: dos minuts després ja hi era comissionat.

D'ací, i passant per diversos càrrecs en la foguera, passe a formar part de la Subcomissió de la Comissió Gestora de Nino Llorens i José Manuel Lledó. Més tard, Delegat de Barraques i Recompenses en la de Pedro Valera, i ara després de diverses barraques com a Parells i Fills –jo ja li pose l'afegitó de: i Nets–, Pica i Vola i Els Chuanos, tinc l'honor de ser president de la Barraca Tot És Fum.

Anècdotes? De totes. Des de tallar-me en directe el pèl al zero en una presentació de la Foguera San Fernando, fins al dia de les paelles que a la porta del celler Gambín, en el vostre districte, se'ns va ocórrer fer una paella blava –Núria n'és la culpable– perquè jo soc daltònic. Blava, blava... No sé, però els riures i la cervesa que estava fresqueta ens va eixir bé.

Dins de la Comissió Gestora, i com a Delegat de Barraques, sempre em recordaré del dia que em vaig quedar tancat en un vàter darrere de l'escenari. Amb la música al màxim no em sentien, i la delegació per a portar-los en l'autocar esperant-me. Mai agrairé al meu amic Alex Fuster (subcomissió) el que va fer. Es va encarregar de tot, fins que em van alliberar de "el meu tancament”.

Ve a tall, ja que en tots aquests anys, a part de la família del mateix sostre, es conforma una altra, la família festera, i que encara que passen els anys segueix ací.Hui dia encara ens ajuntem, si més no, una vegada a l'any per a un menjar/sopar molts d'aquella època. Han passat ja molts anys i ha arribat la generació següent. Uns com a avis i altres com a pares, però la continuïtat en aquesta altra família festera contínua.Un altre exemple. Cada mes ens ajuntem, com a mínim, una vegada per a un esmorzar, que arriba a acabar en berenar/sopar, la qual cosa al principi va ser la idea d'un president. En acabar un ple se li ocorre dir: "Anem a un bar del meu barri i prenem alguna cosa?”.

Perquè d'aqueix pensat i fet de quatre o cinc persones cada vegada som més –haurem de traure el llibre de família nombrosa–. Ens reunim, parlem, riem, mengem, bevem, critiquem, elogiem, viatgem... A poc a poc hem creat aqueixa "família" que on un va o fa alguna cosa, els altres ho segueixen. Si necessites ajuda, t'ajude. I si necessite alguna cosa, de segur que compte amb tu.

L'ideal és que l'afecte i les vivències meues, teues i de tots, quedaren per al futur, i que la generació d'ara seguira amb aqueix esperit.

Les Fogueres de Sant Joan amb les seues fogueres i barraques, amb els seus foguerers i barraquers, amb festers i veïns, potser sense voler, van influint en el caràcter dels nostres fills, nets, i gent de bon ésser. I així, la família fogueril continuarà creixent.