Mirant a l’Espai infantil 2023 · Eliot García

Des d’un lloc privilegiat. En el centre de tot estan, uns personatges abanderats amb l’estatus més gran.

El que esdevé al seu voltant, Galàxia i Univers veuen divertits: Tabola i festa abundant dels seus habitants favorits.

Velocitat és el cognom del nostre cometa favorit. De ràpid i audaç té renom. És un bòlid molt aguerrit.

D'una colla de “rebolics", el cosmos es pati de jocs. Paga al “tula" meteorit.

Fugen “Aste i Fugaç” de colp.

Sol, estrela brillant. Del cel és l'Altesa. Fa el dia vibrant amb llum i calidesa.

Terra, la mare nostra.

Dona a tothom acollida.

La bellesa ens mostra.

Esfera blava de vida.

Del circ és “el mentalista”. Amb planetes fa trucs. De malabars és artista, els fa volar en grups. Més sovint, company de la nit.

De les estreles és l'enveja. Lluna, dormilec satèl·lit, a vegades pel dia es passeja.

Una dotzena són només, del zodíac, els signes, tots. De fortuna ens parlem a més, estreles llegides pels bruixots.

Mar i foc

Foguera 2023 · Pedro Espadero

Disseny:

Pascual Medel

El cos central està presidit per l'astre rei, una gran bola de foc que presideix la nostra vida i marca les nostres hores, les estacions, el fet d'anar i vindre dels temps. El Sol, gran estrela en constant evolució, ens il·lumina i calfa, i genera vida.

Aquesta vida es genera a través de la fotosíntesi, i de l'evaporació de les mars que puja als cels i que es converteix en pluja que dona vida als camps i ciutats. La gran columna que subjecta el nostre sol reinterpreta aquest procés imprescindible per a la vida.

Al voltant d'ella es troben les escenes de la nostra foguera. A l'ombra d'unes gràcils palmeres es troben unes cases típiques del barri del Pla dels anys 60/70. Les ones de la mar i els girs del sol ens retornen a aquelles cases i aquells carrers en les quals desenvolupaven la vida quotidiana els nostres quatre protagonistes. Enrique Cutillas, propietari del mític Bar Iglesias i el fet que arribaria a ser cronista de la ciutat. Serafín, el farmacèutic, que tantes vegades ens va atendre i ens va prendre la tensió a la cantonada de la plaça de Gómez Ulla. Benita, la cara amable de l'orxateria La Jijonenca i els seus inoblidables coiots. Paco Gambín, cellerer famós que presidia el seu establiment en l'encreuament on hui es planta aquesta foguera. Eren temps en blanc i negre, de veïns i tramvies.

A l'altre costat de les palmeres trobem una escena de pesca, a la platja del Postiguet o en la del Cocó, a les baixes de la costa de l'hotel Maya, on veiem al iaio amb el seu net, intentant pescar algun peix, en una mar que sembla un embornal ple de residus, ampolles de plàstic i promeses perdudes d'uns polítics que s'han oblidat d'aquest barri, al so de les ones que se'n van per sempre tornar, com ells.

Unes flames piramidals s'alcen al cel com a agulles d'una catedral, en clara al·legoria de la grandesa de la festa. El foc que purifica i en el qual cada any llancem desitjos i penúries, andròmines velles i il·lusions, per a créixer renovats cada Nit de Sant Joan.

Enfront d'elles, es troben una parella de festers en blanc i sense rostre, que pretenen representar a tots i totes els que formem part d'aquesta festa de manera anònima, treballant dia i nit per a mantindre-la viva i fer-la més gran si cap. També denuncien l'excés de pretensions i de parafernàlia que emboliquen alguns sectors de la festa que es perden en l'embolcall.