Nuria Navarro Mendiola

“Després de tants anys en la festa he conegut a moltes persones, i la part positiva d’això és poder trobarte-les en els diferents actes i parlar amb elles, riure, ballar i estar sempre nyec-nyec.”

Vaig començar a formar part de la Foguera Pla Hospital en 1984, i en 1986 vaig ostentar el càrrec de Dama d'Honor Infantil. Una vegada vaig passar a formar part de la comissió adulta, en 1993 vaig eixir de Dama d'Honor, i en 1997 vaig ser la màxima representant de la meua comissió. Des de llavors, he estat al càrrec de diferents delegacions, com la d'organització o federació. En l'actualitat, soc vicepresidenta d'aquesta mateixa.

Es podria dir que la meua marxa en la festa va començar vora els anys 1976 i 1977. Els meus pares estaven vinculats a la Barraca Tocaferro, que plantava en el districte de Pla Metal. En aquesta barraca hi havia un grup de socis que érem quasi tots família, i a ella també pertanyien els pares d'Albert Poveda, que eren molt amics dels meus. Durant les nits grans de juny, quan arribava les tres o les quatre del matí, posaven el cotxet d'Albert Poveda al costat del meu perquè dormírem mentre esperàvem que els nostres pares ens portaren a casa per a descansar, i així poder l'endemà continuar amb la festa en la barraca.

No obstant això, no vaig començar a formar part de la festa fins uns quants anys després. I és que sempre que la banda de música passava per la porta de la meua casa, jo eixia al balcó a ballar. Fins que un dia, les meues veïnes del tercer –Paqui i Yolanda Ramírez– van decidir demanar permís a la meua mare per a vestir-me i portar-me a una cercavila de la foguera. I tal dit, tal fet. Amb les flors al cap i el meu mantó i davantal, Yolanda em va portar pel barri del Pla a desfilar.

Quan les fogueres següents van arribar, a mi em continuaven agradant. I així fins que al cap de dos anys vaig passar a formar part de la comissió infantil de Pla Hospital. Amb aqueixa decisió, moltes altres van haver de ser preses. En aquells dies, amb huit anys, jo practicava gimnàstica rítmica en el Club Atlètic Montemtar, junt amb una altra comissionada infantil del Pla –Natalia Amorós–, que després també seria bellesa. En el meu primer any com a comissionada, el dia del festival de fi de curs de Montemar coincidia amb la Cavalcada del Ninot. Les nostres mares ens van preguntar si preferíem assistir al ninot o el festival, i és quan decidim deixar la gimnàstica rítmica apartada per a poder anar a la Cavalcada del Ninot.

I des d'aquell moment, milers d'anècdotes i experiències han anat formant-se amb el pas dels anys. Recorde que quan era una adolescent, la meua amiga Elisa Birlain i jo acabem al parc a les sis del matí vestides d'alacantina després d'una presentació, quan l'endemà teníem la cercavila de presentació al barri; o quan anàvem al lavabo de la casa d'Encarna, mare de Loli i Elisa. També tinc records d'aquella època en la qual estava tota la família Yagüe en Pla Hospital i participàvem en el certamen artístic amb la Dècada Prodigiosa, en la qual jo era el que tocava la guitarra; o quan Mónica Gómez i Ana Marhuenda van fer de Mel i Kim.

A més a més, també va haver-hi molt bons moments amb Àngel, que en pau descanse. Ell era una persona encantadora, sempre tenia un somriure per a tu i en el meu cas, sempre feia el que jo li demanava quan era xicoteta. Al costat de Quique, muntaven les presentacions de Pla Hospital amb totes les ganes del món perquè la foguera estiguera com més alt com fora possible.

En general, va haver-hi una època molt bona durant els anys 80, amb un planter de persones amb ganes de treballar, en el qual hi havia molta gent i grans famílies. Es muntaven molt bones presentacions, encara que durant aquells dies eren molt més casolanes i menys artístiques.

I amb el pas dels anys i els bons moments, aqueixes persones que comencen sent part del grup de la foguera acaben sent part de la teua família. Puc dir que pràcticament m'he criat amb Ana Marhuenda i Elisa Birlain. No sols som quasi de la mateixa edat, sinó que hem sigut sempre de la mateixa comissió, per la qual cosa els anys han anat passant i nosaltres hem continuat creant aqueixa amistat des de joves. També podria esmentar a Manoli, Loli o Helena com a part de la meua família plahospitalera.

Però, en el món de les fogueres no solament crees aqueix vincle familiar amb gent de la teua comissió, sinó que també s'estén a festers i festeres d'altres comissions. Foguerers i barraquers com David Olivares, que va vindre a la meua petició com a bellesa de la meua comissió l'any 97; Ana Belén Balibrea, que va ser companya meua en la meua etapa de bellesa; Cristina Ros; Vanessa Benimeli, María Jesús de la Penya; Albert Poveda, entre moltes altres persones. Al cap i a la fi, la festa ens ha unit a tots i totes, i sempre que he necessitat a algú ho he tingut. Després de tants anys en la festa he conegut a moltes persones, i la part positiva d’això és poder trobar-te-les en els diferents actes i parlar amb elles, riure, ballar i estar sempre nyec-nyec.

I si amb algú tinc anècdotes bones de recordar, és amb Daniela Menargues, la meua millor amiga. Quan jo era bellesa volia que la meua millor amiga es vestira d'alacantina el dia de l'Ofrena de Flores i desfilara amb mi, i va poder desfilar en aqueix dia tan especial junt amb Manolo Quintanar. Va ser tot un orgull per a mi, perquè a més a més, no estava segura de si se'n tornaria a vestir o no, i aquella era una gran oportunitat. De fet, la seua neboda, Núria Menargues, va eixir Bellesa del Foc Infantil d'Alacant i juraria que ni amb aqueixes ha tornat a posar-se uns talons.

Junt amb Daniela, una xicoteta colla d'amics es va crear en aquells dies, i molts d'ells i elles van arribar a ser comissionats i comissionades de Pla Hospital. María Jesús Ramos, José Antonio Miralles –el qual va ser president infantil–, Aurora Marhuenda, Antonio Ñeco o Antonio Márquez. Tots pertanyíem a la comissió infantil, perquè en aquells dies no passaves a formar part de la comissió adulta fins que no tingueres díhuit anys, i nosaltres teníem quinze, així que érem del grup dels majors.

Amb el pas del temps i les circumstàncies de la vida, part d'aquesta colla va passar a formar part del món barraquer per a poder gaudir de la festa des d'un altre punt de vista més còmode, i en el qual poder fruir de l'ambient que la Barraca Tot És Fum –en ple centre d'Alacant– els brindava. No obstant això, Daniela torna al Pla cada 24 de juny per a fer la banyà amb nosaltres.

Però si haguera de destacar a algú de la meua família festera, seria a Ana Marhuenda. Com he comentat anteriorment, m'he criat amb ella i hem compartit molts moments. La major part han sigut molt bons, i altres no tants. Amb tants anys formant part de la comissió hem viscut moltes situacions i hem anat aprenent de la festa de fogueres. Hem passat de començar en la festa amb sis o set anys a ser una part important de la comissió. Ana és actualment la vicepresidenta econòmica de Pla Hospital, i és una persona de la qual sempre pots aprendre i amb la qual sempre pots comptar. A vegades no és fàcil suportar-me, i després de tants anys, ella segueix al peu del canó amb mi.

Finalment, no m'agradaria parlar de la meua família sense esmentar el meu cosí Vicentín, que des de xicotets gaudim junts de la festa, cadascun en la seua comissió; o al meu marit, Paco. Amb aquest últim, vaig tindre la gran sort de casar-me en 2017. En el seu moment li enganyem, dient-li que això de les fogueres eren només quatre dies. Hui dia, la seua filla, Patrícia, és la Bellesa Infantil de Pla Hospital. I com totes les coses bones d'aquesta vida, l'amor per la festa passa de generació en generació. Igual que Elisa i jo vam créixer juntes entre els carrers del Pla, hui ho fan Elisita –la seua filla– i Patri. Des que es van conéixer van connectar a l'instant, i això les ha portades a compartir un any tan especial com enguany com a bellesa i presidenta infantils.