Part 3 Família

f. GRAF. Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants.

Abans d'entrar en matèria, aclarir que l'heràldica és la disciplina que estudia els escuts d'armes d'una família, dinastia, una institució o una localitat.

Formar part d'una família també significa sentir-nos representats i representades mitjançant símbols gràfics que parlen de la nostra història i tradicions, que compten qui som. En aquest món fester, els escuts són aqueixos símbols que parlen de les nostres comissions, la nostra festa i la nostra ciutat.

En l'escut de la Foguera Pla Hospital –que no ha variat des que la comissió es va fundar en 1932– podem trobar elements tan representatius de la ciutat d'Alacant com les palmeres o la famosa cara del moro, la qual no sols fa referència a Alacant en si, sinó també a la mateixa foguera, situada a les faldes del Benacantil. A més a més, també hi es poden observar representades les Fogueres de Sant Joan amb aqueixes flames enceses en plena nit de Sant Joan. Així, el Pla, les fogueres i Alacant es reuneixen entorn del lema de la comissió, "Tot per el Pla”.

Quant a la representació gràfica de Les Fogueres de Sant Joan, ja en 1994 es va celebrar un concurs –convocat per la Comissió Gestora– per a idear una mascota que simbolitzara a les Fogueres de Sant Joan. Es van presentar quaranta-cinc propostes, i va eixir triada la presentada pels alacantins Juan José de Pau Regidor i Miguel Sánchez de Lleó Tenado. Hui dia, foguerers i barraquers poden sentir-se representats mitjançant l'escut de la Federació de Fogueres, en el qual podem apreciar les palmeres alacantines, les flames que representen la festa de foc, les barres d'Aragó o el castell daurat, elements els quals estan sobre els colors representatius de la ciutat: blau i blanc.

Finalment, l'escut de la ciutat d'Alacant és probablement la forma de representació alacantina que més ha canviat i evolucionat amb el pas del temps des de la seua creació. Tan antiga és aquesta ciutat que els orígens de la mateixa es perden en la història, i és per això, que entre els cronistes i historiadors hi ha diferències d'opinió sobre els orígens d'aquesta.

Com podem llegir en L'Escut Heràldic Municipal d'Alacant, de Félix Ortiz Castrillo (1990), la primera persona a concedir el blasó –Representació gràfica, generalment amb forma d'escut, que conté els emblemes i a vegades també els lemes que representen simbòlicament una nació, una ciutat o un llinatge–a la ciutat d'Alacant va ser Alfons X el Savi en 1252, en el qual figurava un castell d'or sobre una penya amb figura de rostre humà, batuda per les ones de la mar.

A continuació, s'explicaran els detalls de l'escut alacantí, que bé va explicar Francisco Figueras Pacheco (1944):

Les sigles. Debat concorregut per cronistes i historiadors locals com Figueras Pacheco o Rafael Viravens, les sigles que podem trobar al llarg de l'evolució d'aquest escut tenen diferents significats, segons qui l'explicara. Primerament, es van trobar les sigles I.C.A.I. en 1648, però en 1870 el cronista Viravens va al·ludir al fet que era un error d'impressió, i que les sigles que havien d'aparéixer en l'escut eren C.I.I.A. (Colònia Iulia Illice Augusta). Molts anys després d'estudis i lluita, Francisco Figueras Pacheco aconsegueix que la Reial Acadèmia de la Història aprove en 1940 la substitució de les sigles C.I.I.A. per A.L.L.A. (Akra Leuka Lucentum Alacant).

La corona. Quan es van estudiar les armes locals, per a deduir les vertaderes característiques del nostre escut i elevar a la superioritat la proposta del model que haguera d'adoptar-se, un dels extrems que van resultar més difícils de puntualitzar va ser el relatiu a la corona que timbra el nostre blasó. La varietat de tipus que oferia la realitat, la d'interpretacions que calia donar a alguns d'ells, l'erosió de la pedra en què apareixien gravats els d'autoritat major, el penós i aleatori d'apreciar detalls a regular distància, en la penombra i foscor dels temples i altres circumstàncies de diversa índole, eren obstacles que forçosament havien de traduir-se en dubtes i vacil·lacions a deduir caràcters, imposant-nos, per tant, un marcat to de prudència i reserva en la qualificació dels antecedents examinats. Es va resoldre llavors provisionalment la qüestió, eliminant les solucions incompatibles amb la història de la ciutat i qualificant de mer coronel obert, sense més abast que el de simple element ornamental, el timbre que serveix de rematada al nostre emblema heràldic.

Les barres d'Aragó. L'escut d'Aragó, amb les seues barres tan cèlebres com glorioses, ocupa un lloc primordial en les nostres armes. Està en el cap, és a dir, en la part més alta del blasó, considerada, per tant, com de major honor. L'escut d'Aragó figura en la nostra heràldica amb títols diàfans, ja que Alacant va pertànyer a aquella corona, des de poc després de la seua reconquesta fins a la definitiva unió de tots els regnes d'Espanya, sota el ceptre dels Reis Catòlics. Per la seua justificació històrica i la seua presència des d'antic en les nostres armes, no podia ometre's en el blasó definitiu d'Alacant.

Camp de gules. L'heràldica diu camp a l'espai comprés en el contorn del blasó. Sobre aquest fons, dividit o no en parts, es dibuixen i esmalten els símbols, emblemes i distintius del titular, això és, les peces o figures amb què s'arma el blasó. El camp del nostre escut constituït per una només caserna és roig –gules en el llenguatge de les armeries. En referir-se en les descripcions al fons sobre el qual es col·loquen les figures, cal indicar forçosament el metall o color que li correspon, per ser l'únic atribut que serveix per a distingir-lo. El roig, en l'art que ens ocupa, significa la noblesa, la generositat i el venciment amb sang, notes totes que quadren bé amb les qualitats del nostre poble i les circumstàncies de la seua història. És símbol també de Mart, de la fortalesa i del foc, representacions que tampoc estan al marge de la història local.

El castell. La part més típica i genuïna del nostre blasó és el castell que ens mostra en camp de gules, sobre una roca banyada per la mar. Aquest emblema, amb les ones mediterrànies d'on sorgeix, resumeix fidelment la història sencera de la ciutat i simbolitza la raó de ser i la importància de la mateixa en tots els temps. La fortalesa d'Alacant explica l'estima en què els poders públics van tindre sempre la plaça i l'interés que els monarques de la reconquesta van mostrar a adquirir-la i conservar-la.

El dictamen de la Reial Acadèmia que prenem sempre com a llei bàsica, només ens diu que el nostre castell serà daurat: «en camp de gules un castell daurat sobre una roca».

Roca. El castell del nostre escut descansa sobre una roca. Ambdós, amb la mar que s'estén als seus peus, representen la realitat d'Alacant: la fortalesa de Santa Bàrbara, la muntanya Benacantil i el Mediterrani. No cap imatge més fidel de la nostra topografia. Tampoc pot donar-se, per tant, un grup de símbols més adequat per a síntesi característica del blasó alacantí. La penya, especialment, és símbol exclusiu de la nostra costa i població.

La mar. Com es veu, les ones de les quals emergeix el penyal de la nostra heràldica, no sols són el símbol d'una mera circumstància física, comuna a innombrables poblacions, sinó també la xifra i clau de la raó de ser de la ciutat i de la trama de tot el seu procés històric. Alacant és filla de la mar; i l'esment gràfic dels ascendents és un dret l'exercici del qual ompli el camp de tots els escuts. En els d'Alacant, la mar apareix sempre. La nostra roca heràldica serà batuda per les ones de la mar. Com s'indica en el dictamen de la Reial Acadèmia, el model nou el representa amb el seu color natural. Segons les regles heràldiques, les seues ones se simulen amb filets de plata.

El toisó d'or. El timbre més brillant que podia lluir l'heràldica local és el que orla les nostres armes des del regnat de Carles V, que les va honrar amb aquesta excepcional distinció. El toisó d'or –fundació cavalleresca deguda a Felip el Bo de Borgonya– es té per una de les ordres més il·lustres del món cristià. Ostenten aquesta insígnia amb una sola excepció, tots els blasons de la ciutat estudiats al temps d'induir les seues característiques comunes. La ingenuïtat de dibuixants i escultors, poc o gens imposats en la matèria, es va reflectir en els toisons del nostre escut, donant-los amb freqüència modalitats i atributs a capritx dels seus autors. Per a evitar aquestes llicències lamentables, es recorre als gràfics disponibles dels valuosíssims objectes que es van reunir en l'exposició del toisó d'or celebrada en Bruges l'any 1907. Tenint a la vista diferents d'aquests gràfics, es dona forma definitiva a l'honrosa orla de les nostres armes. Les característiques típiques de la insígnia es van traslladar fidelment als nostres nous blasons.

Elisa Ivorra Birlaín

Presidenta Infantil

Hola, xiquets i xiquetes, Soc Elisa, i enguany la meua foguera m'ha donat l'oportunitat de ser la presidenta infantil. Estic molt contenta de tindre aquesta oportunitat, tinc moltes ganes de viure aquestes fogueres com a presidenta infantil. Aquest any compartiré aquesta experiència amb Helena, estic molt segura que hi haurà moments inoblidables en aquesta experiència que recordaré amb molt afecte sempre.

En primer lloc, vull agrair a tot el món l'esforç i el treball que feu en cada acte que fa la nostra foguera perquè puga ser la millor de tot Alacant. En aquesta comissió hi ha una xiqueta molt especial que forma part d'aquesta aventura tan inoblidable. Patrícia, la nostra Bellesa Infantil, estic seguríssima que ens ho passarem superbé juntes. Serà un any inoblidable tant per a tu tant com per a mi.

També vull agrair a les nostres representants adultes, Alícia, la nostra Bellesa, i a Núria i Elena, les nostres Dames d'Honor. De segur que serà un any inoblidable per a totes nosaltres.

No puc oblidar-me de la nostra Falla germana, Virgen de la Cabeza-José María Mortes Lerma. Gràcies per la vostra amabilitat i pels grans moments viscuts. M’ha encantat compartir actes amb vosaltres i viure la vostra festa de prop.

A tall de cloenda, vull animar a tots els xiquets i xiquetes del nostre barri que participen en la nostra festa. Perquè pertànyer a la foguera del teu districte és molt divertit.

Vos desitge unes felices fogueres 2023 a tots i totes.

Presidenta Helena Martínez Romá

Fa molts anys, allà pels anys 50, Vicente Romá Buades va decidir entrar a formar part de la comissió de la foguera San Fernando Lonja, que era així com es deia l'actual Foguera San Fernando. Anys més tard, dues de les seues filles serien Dames d'Honor d'aquesta comissió. A la fi dels anys 60, va deixar San Fernando per a formar part de la comissió de la Foguera Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya. I allí seguiria fins al dia de la seua defunció en 1987.

Vicente Romá és el meu avi, aqueixa persona que va saber transmetre'ns a casa la seua passió per les fogueres. Ell ens va ensenyar a treballar per i per a la festa. De xicoteta ho veia sovint en la taula del menjador preparant loteries o rifes, fent comptes i més comptes per a complir amb tots els compromisos de la foguera. A vegades, veia com s'anava en taxi a recollir a la Bellesa, perquè havia d'acompanyar-la a algun acte; o havia d'anar a alguna reunió en el local de Garrigós, o a casa dels veïns del barri a cobrar cartilles, o en fogueres a col·locar els tendals per a la cremà.

Els seus nets hem ostentat quasi tots els càrrecs infantils que hi ha en una foguera. El meu germà, Miguel, i jo som comissionats fundadors de la Foguera Infantil de Pla Hospital en 1980. I la seua besneta, Alba Martínez López, ha sigut Dama d'Honor de la Bellesa del Foc 2019-2020.

Ja en diferents comissions de fogueres, jo he sigut Dama d’Honor, Bellesa i Padrina. També he sigut delegada de quasi tot, fins que l'agost de 2022 la meua comissió va depositar en mi tota la seua confiança per a permetre'm ser la presidenta de la nostra foguera.

A casa tots aquests moments i càrrecs li’ls dediquem sempre a ell. Comence aquesta nova marxa dins del món de les fogueres de la mà d'una comissió increïble. Un grup d'homes i dones –molts d’ells festers de bressol– treballadors incansables i disposats any rere any al fet que el nom de Pla Hospital continue sentint-se amb força. Som una foguera xicoteta, però la grandesa de la seua gent fa que cada 24 de juny no siga un final, sinó un punt i seguit en aquesta la nostra història.

Ells són la meua família fogueril, la qual jo he triat.

Enguany estic acompanyada de tres increïbles dones, Alicia, Elena i Nuria, i dues xiquetes, Patrícia i Elisa. Elles són les Belleses, Dames d'Honor i la Presidenta Infantil de Pla Hospital. No podia haver tingut millor sort en el meu primer any al capdavant de la comissió perquè són festeres de bressol i foc.

Vull donar les gràcies a tots els veïns, veïnes, col·laboradors i col·laboradores; a tots els que ens obrin la seua porta per a escoltar-nos, per posar cadascun el seu gra d'arena per a aconseguir que cada 20 de juny puguem veure plantats els nostres monuments. Sense vosaltres això tampoc seria possible.

I si alguna cosa caracteritza a les Fogueres de Sant Joan és que es tracta d'una festa oberta, una festa de tots i per a tots, i és per això que des d'aquestes pàgines m'agradaria convidar a tots i totes a gaudir els nostres pròxims dies de festa amb la nostra família fogueril, en el nostre barri, en el nostre racó, en el Pla.

Felices fogueres 2023.

Comissió

Presidenta: Helena Martinez Romá

Vicepresidenta econòmica: Ana Isabel Marhuenda Más

Vicepresidenta: Nuria Navarro Mendiola

Tresorera: Maria Flores Capacete

Comissió infantil

Presidenta:

Elisa Ivorra Birlain

Vicepresident 1r: Bruno Martínez González

Vicepresidenta 2a:

Isamar Nuñez Bueno

Secretària:

Patricia González Solís

Tresorera:

Lucia Arias Comos

Delegat artístic:

Marcus Defonsi Scifo

Delegada de loteries:

Diana Marta Corrigan

Srakocic

Delegat de pirotècnia:

Edgar Zaragoza Peris

Delegada d'esports:

Oriana Inglese Sala

Delegada de música:

Vega Enriquez de Salamanca Linares

Delegat d'actes populars:

Enzo Enriquez de Salamanca Linares

Delegat d’indumentària: Hugo Valor Romero

Delegat de jocs: Hugo Baran Dogu Miralles

Delegada de belleses:

Sofia Ferri Flores

Delegada de llibret:

Valentina Esteban Taza

Delegada de despertà:

Candela Vicedo Canto

Banderí:

Tomás Ivorra Birlain

Secretària i delegada de protocol: Alba del Carmen Martínez López

Delegada de federació: Elena Lloret Marhuenda

Assessora jurídica: Sofia Morata Martinez

Assessora presidencial: Maria Dolores Birlain Parra

Delegada de belleses: Rosina Marhuenda Mas

Delegat de belleses infantils: Francisco González Villacañas

Delegada artística: Laura Muñoz Heredia

Delegada d’infantils:

Irene González Pérez

Delegada d’infantils:

Eva Valentina García Martínez

Delegada de llibret: Alicia de la Rasilla Ramirez

Delegada de llibret:

Nuria Menargues Lorenzo

Delegada de indumentària: Tatiana Romero Bru

Dissenyadora gràfica:

Alba Flores Capacete

Delegada de xarxes socials:

Belén Villar Rosales

Delegada de xarxes socials:

Laura García Martínez

Delegada de xarxes socials:

María Lloret Marhuenda

Delegada d’organització:

María Jesús Martínez

Hernández

Delegat de racó popular:

Luis Daniel Menargues

Dominguez

Delegat de racó popular: Salvador Alberola Pastor

Delegada de música:

Tamara Alberola Birlain

Delegada de flors:

Maria del Carmen

Capacete Rodríguez

Delegat de monuments: Pablo de la Rasilla Sánchez

Delegat de pirotècnia: Enrique Muñoz Pages

Vocals:

Elisa Birlain Parra

Pablo de la Rasilla Ramirez

Bárbara Filiu Sánchez

Nerea Flores Capacete

Ana Belén Flores Joaquín

Pliar Flores Joaquín

Manuela Heredia Nieto

Marta Martínez López

Maria Miralles Flores

David Paredes Peris

Mari Nieves Pérez Medina

Laura Puig Sales

Maria Sirvent Linares

Lis Analia Srakocic Zárate

Patrícia González Solis

Bellesa Infantil

Dames d'Honor

Isamar Núñez Bueno

Padrina d'Honor infantil

Alba Flores Capacete

Padrina d'Honor