David Olivares Cortés

“Vaig entrar en les fogueres de la mà del meu germà, Miguel Ángel (Bakero), i des de llavors han sigut per a mi una autèntica família.”

Em dic David Olivares Cortés, tinc quaranta-sis anys, i des dels huit anys he format part de la Foguera Foguerer-Carolines. Vaig entrar en la comissió infantil en l'exercici 1985-1986, i vaig ser banderola durant els dos primers anys –en aquells dies, era un honor portar la banderola de la foguera. En l'exercici 1990-1991 vaig assumir la presidència infantil. A causa d'un problema intern, la majoria dels juvenils de la comissió ens en vam anar a la Barraca Ja no som tant xicotets, durant l'exercici 1994-1995. Però descobrim que, al cap i a la fi, érem més foguerers que barraquers, per la qual cosa hi vam tornar en l'exercici següent.

L'exercici 1996-1997 va marcar un punt d'inflexió en la configuració i funcionament de la comissió. La gent jove va començar a assumir el control de la foguera i, per tant, a exercir majors responsabilitats de gestió, amb el suport, això sí, d'un grup de veterans. La foguera es va convertir en una de les més joves en mitjana d'edat de la comissió. En el 2001-2002, amb vint-i-quatre anys vaig arribar a la presidència adulta, sent llavors el president més jove de les fogueres i mantenint-me en el càrrec durant tres anys, fins al 2004.

L'exercici 2005-2006 va encetar un nou repte en la meua etapa fogueril, ja que vaig participar en la candidatura a la comissió gestora de Pedro Valera, que va eixir elegit president. He sigut vicepresident de la Comissió Gestora durant set anys, fins al 2012. Acabada la meua etapa en federació, vaig tornar a assumir la presidència de la meua foguera durant altres set anys, fins al 2019. Vaig exercir posteriorment el càrrec de delegat federatiu fins hui.

Vaig entrar en les fogueres de la mà del meu germà, Miguel Ángel (Bakero), i des de llavors han sigut per a mi una autèntica família. Tant la meua esposa com els meus fills han format i continuen formant part de la meua família fogueril. En la meua foguera tinc amics entranyables, germà, cunyat i cunyades, nebodes i cosins. La meua esposa va ser durant molts anys delegada d'infantils. Els meus fills han sigut banderoles i el major, president infantil, càrrec que també assumirà el més xicotet. Les meues nebodes han sigut dames i belleses de la foguera, i tinc l'orgull de poder dir que Maria va ser Dama d'Honor de la Bellesa del Foc Infantil en el 2018. El meu germà ha sigut i és actualment president de la meua foguera, i també ha sigut, durant set anys, vicepresident de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

Des de xiquet he sentit una ardent admiració per dues persones importants de les fogueres: Raül Baeza i José María Lorente. Raül va ser president de Foguerer-Carolines durant tres exercicis: 1979, 1981 i 1982, i posteriorment, va passar a ser president de la comissió gestora. En la meua segona etapa com a president de la foguera, li vaig demanar que tornara a formar part de la meua comissió com a assessor de presidència. I és que, per a mi, la seua experiència va ser de vital importància. Quant a José María, malgrat la competència que sempre hem mantingut els districtes de Foguerer Carolines i de Carolines Altes –especialment pel monument infantil– sempre he admirat la tenacitat i la dedicació que ha brindat a la seua foguera i al món de la festa en general.

Per a qualsevol alacantí de cor, les festes de fogueres són les més entranyables de la ciutat. Les seues dates de celebració i el clima de la nostra ciutat ens permet gaudir-les al carrer, amb els nostres veïns, amics i visitants. Són festes obertes al públic en la majoria de les seues activitats, són festes de convivència en racós foguerils i barraques. Són festes dignes de la millor terreta del món.