QUAN EL FERROCARRIL VA ARRIBAR A SILLA PER JOSEP ANTICH BROCAL Cronista
A mitjan segle XIX, convençuts de les perspectives econòmiques del nou invent, els politics espanyols amb els industrials i els socis estrangers decideixen implantar el ferrocarril de vapor, però atesa la impossibilitat de dissenyar una xarxa nacional integrada, només ho intentaren en alguns trams rendables per la seua activitat. Així, en la dècada de 1840 apareixen projectes des de les bodegues de Jerez al port de Càdis, i a les mines de Huelva i Asturies per baixar el carbó a la costa, però ningú d’ells va prosperar. Haurem d´esperar al 1848 per a què els catalans prenguen la iniciativa inaugurant el primer ferrocarril Barcelona-Mataró “el tren de la costa”, i un any més tard el Madrid-Aranjuez, conegut com “el tren de la fresa”. El ferrocarril valencià vingué amb retràs degut a la divisió dels seus representants a Madrid, indecissos en tindre que elegir entre el projecte Aranjuez – Alacant, que deixava comdemnada a la nostra capital a no ser capsalera mediterrània; o una nova línia Madrid - València passant per Conca, d’execució més lenta i costosa, però que donaria l’hegemonia al port de València. Finalment s’optà per una solució de consens entre tècnics i politics aprovant el segon trajecte, però per Albacete. D’aquesta manera, el 12 de juliol de 1845, la Gazeta publica: Pliego de condiciones particulares bajo las cuales se ha autorizado a la compañia Railway and Company, que representa D.P.B. Volney y socios de Londres, para que puedan egecutar un camino de hierro desde Madrid a Valencia.
Estació del Grao
El primer tram d’aquesta línia aproparia el port (el Grao) al sud de la ciutat, restant aprovat el projecte definitiu el 1847. Però les obres no començaven perquè la Junta d’Accionistes acorda disoldre la companyia, la qual patia greus obstàcles financers pels problemes expropiatòris dels terrenys i les desavenències entre la direcció espanyola i anglesa, però sobretot, la negativa del govern a reconeixer València com a capsalera troncal d’accés al Mediterrani, tenint que competir amb Alacant, Múrcia i Cartagena. Això suposava un nou ajornament del “macroprojecte” d’enllaç que obligava a plantejar-se la fórmula alternativa d’anar cobrint trajèctes més curts.
Tras el fracaso de la empresa de mr. Wolney que obtuvo en 1845 la concesión para construir una via férrea desde Madrid a Valencia, pasando por Almansa, el alcalde Jose Campo ha logrado que le sean transferidos los derechos de explotación de la linea del Grao a Jativa. El sr. Volney, pese a haber empleado en su gestión 240 millones de reales, ha visto como sus proyectos se han desvanecido por completo. Este fracaso ha beneficiado a D. Jose Campo, pues no cabe duda de que es preferible que las tareas que atañen a una determinada ciudad sean desarrolladas por algun natural de la mísma, antes que por un estrangero.
El mateix Volney aconsegueix el 1850 la concesió oficial del tram el Grào - Xàtiva, que traspasarà a José Campo, aleshores alcalde de la ciutat i líder de la burgessia valenciana. Així ho contava la premsa:1
1 Diario Mercantil de Valencia. 1850, desembre 16
José Campo Pérez (Marquès de Campo)
25
