Torre descoberta i museu obert

TORRE DESCOBERTA I MUSEU OBERT PER A ULLS OBERTS I MENTS CURIOSES

LLORENÇ ALAPONT MARTÍN, DIRECTOR DEL MUSEU D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE SILLA (MARS)

Sembla que, pels comentaris, escoltetes i exclamacions que ressonaven els últims mesos pel carrer del Castell –sobretot els dies de mercat–, podríem començar aquest escrit a mode de notícia de primera plana titulada:

DESCOBERTA A SILLA UNA TORRE MUSUL-

MANA I UN MUSEU, i amb el subtítol: Tots dos es trobaven amagats al pati de l’Ajuntament.

Respecte a la Torre Musulmana, potser hem exagerat... Tothom sap que Silla té una torre que és el símbol i emblema del poble, malgrat que molts mai no l’havien vista per fora i encara molts menys mai no han tingut el plaer de visitar-la per dins.

Però... de segur que no exagerem gens ni mica quan diem que han estat nombrosos els vianants sorpresos en descobrir que, darrere d’aquell edifici enderrocat, s’amagava un museu que es diu MARS. Recorde com un dia dos senyors de certa edat llegien amb lentitud i en veu alta, esforçant-se per enfocar la vista, les lletres capitals d’alumini i després un deia a l’altre: «és un museu, un museu d’arqueologia», i l’altre li responia: «De segur que l’inauguraran per a les eleccions».

Sempre s’ha dit que només és possible valorar i estimar allò que es coneix, i jo diria més, només és possible apreciar i conéixer allò que es veu. Destapar la torre i el MARS al carrer i a la gent ha estat un fet transcendental per al nostre patrimoni i la nostra cultura, una fita que tindrà un lloc rellevat en la història del nostre poble al temps.

Obrir la torre i el museu a ulls curiosos i ansiosos per mirar i saber, i a ments obertes desitjoses d’aprendre i descobrir ja és una victòria de present i futur. Crear un espai, públic, obert, acollidor, simbòlic i elegant on gaudir de la història, la cultura i l’art en un espai privilegiat és un enriquiment al qual no podem renunciar.

No hi ha dubte que els més afavorits per l’alçada d’aquest teló d’acer i rajola vista són les persones i, després, la torre i el museu. Sobretot el museu, que romania pràcticament inèdit, tot i ser el bé patrimonial destinat a ser focus d’atracció i eix vertebrador de la història, les tradicions i la cultura del nostre territori, i fomentar els coneixements i la sensibilitat pel patrimoni històric i arqueològic, a més d’actuar com a generador d’identitat cultural.

El MARS, Museu d’Història i Arqueologia de Silla, és un museu reconegut de la Comunitat Valenciana. Resolució de 13 de juliol de 2012 [DOCV 6828 de 22/07/2012].

40

Ordre, de 6 de febrer de 1991, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. El segon article defi neix els museus com a:

“Institucions de caràcter permanent, obertes al públic, sense fi nalitat de lucre, orientades a l’interés general de la Comunitat Valenciana, que reuneixen, ordenen, conserven, estudien, difonen i exhibeixen de forma científi ca, didàctica, estètica, amb fi nalitat d’investigació, gaudiment i promoció científi ca i cultural, conjunts, col·leccions de béns de valor cultural.”

Els seus fons estan formats per objectes i materials arqueològics molt diversos i de diferent cronologia, des del segle I aC fi ns al segle XVIII. Les col·leccions exhibides i mostrades pel MARS estan formades, principalment, pels elements i objectes que provenen de les excavacions arqueològiques realitzades al terme de Silla, sobretot de les vil·les romanes i l’alqueria andalusina al voltant de la Torre Musulmana.

Els objectes comprenen tot tipus de materials i una àmplia cronologia, elements de decoració arquitectònica i heràldica, recipients ceràmics, objectes d’adorn i abillament personal, objectes d’ús domèstic i artesanal, restes òssies d’animals i antropològiques, etc. Mitjançant aquests objectes arqueològics i l’aparell expositiu complementari relacionat es descriuen i expliquen els diferents moments i èpoques que han conformat la història de Silla i el territori valencià de la forma més objectiva i clara possible.

L’actual concepció de museu no té res a veure amb l’antiga idea decimonònica d’un lloc immutable on s’exhibeixen objectes antics dins de vitrines. Avui en dia s’entenen els museus com a llocs vius en què, a més d’una col·lecció permanent, es pretén transmetre la comprensió dels fets històrics. Són llocs didàctics i participatius que fomenten el coneixement i la consciència pel patrimoni cultural, històric i arqueològic. Els museus són entitats des d’on es poden realitzar tallers, visites guiades, treballs de catalogació i restauració dels materials arqueològics, elaboració de publicacions i afavorir el treball de l’estudi i la investigació.

El més important és el canvi conceptual, la persona visitant és el principal objectiu del museu i no sols la conservació de les obres. El museu ha de donar un servei públic i actuar com a centre d’educació per a les persones joves i el públic en general, independentment dels seus coneixements. Amb aquesta finalitat, hem analitzat i considerat l’ordenació de les peces, les informacions complementàries, la influència del lloc i espai arquitectònic, el tipus, tonalitat, contingut i dimensions dels panells i vitrines, el color de les parets, el tipus de llum, etc.

Llei del Patrimoni Valencià, de 1998

Article 68. Museus: concepte i funcions de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científi c, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fi nalitat d’investigació, gaudiment i promoció científi ca i cultural.

El MARS conserva les col·leccions procedents de les intervencions arqueològiques realitzades a Silla i a la comarca de l’Horta-Albufera, com a herència històrica per a transmetre-la a les futures generacions. El museu estudia les seues col·leccions, les exposa i exerceix com a centre de transmissió d’informació sobre la seua temàtica. Tot açò amb tres fi nalitats principals:

- L’estudi - L’educació (al servei de la societat) - El gaudi i la contemplació de forma agradable del nostre patrimoni

A més del que hem descrit anteriorment i segons les exigències de Conselleria, el museu, a part de l’espai expositiu, tindrà un espai o un despatx en el qual desenvolupar l’administració, un espai on dipositar els fons bibliogràfics propis i provinents de donacions i intercanvis, documentació provinent de les actuacions arqueològiques i intervencions sobre el patrimoni que impliquen al museu, per exemple, inventaris i actes de dipòsit, ja que una vegada obtingut l’expedient de museu, tots el materials arqueològics procedents d’excavacions arqueològiques de Silla i pobles adjacents sense museu es realitzen a Silla. I, finalment, per la raó anterior, un magatzem on dipositar ben classificat el material arqueològic.

Les funcions del Museu d’Història i Arqueologia de Silla (MARS) són:

a) Conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues col·leccions, d’acord amb criteris científics, estètics i didàctics. b) Investigar i promoure la investigació respecte a les seues col·leccions i sobre la història i arqueologia. c) Organitzar periòdicament exposicions científiques i divulgatives d’acord amb el seu objecte. d) Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons. e) Desenvolupar una activitat didàctica respecte al seu contingut i les seues pròpies funcions.

1. Són museus les institucions sense fi nalitat de lucre, obertes al públic, l’objecte de les quals siga l’adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació

NECESSITAT PATRIMONIAL

La Torre Musulmana representa el bé patrimonial més important de Silla, declarada monument nacional en 1988 i reconeguda per la Llei de Patrimoni Cultural Valenciana, de 1998, com a Bé d’Interés Cultural (BIC) màxim grau de protecció d’un bé patrimonial. L’homologació del Pla General d’Ordenació Urbana d’abril de 2003 inclogué com a espais de protecció arqueològica l’entorn BIC de la Torre Musulmana i delimità les àrees amb possibilitat d’albergar restes arqueològiques.

El reconeixement per la resolució de 13 de novembre de 2001, de la Col·lecció Museogràfica de la Torre Musulmana, com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana, significà un pas més per engrandir el valor cultural i patrimonial de la torre i de les troballes arqueològiques relacionades procedents de les intervencions realitzades al voltant de la mateixa torre.

No obstant això, fou a partir dels últims anys quan el patrimoni històric i arqueològic de Si-

41

lla va augmentar exponencialment, sobretot, amb la construcció de la Nau de la Cultura, que tragué a la llum un complex termal i diverses dependències d’una vil·la romana que s’estén al llarg del parc del pati de les monges. O com una altra obra essencial per a la recuperació del patrimoni cultural i arqueològic, i posada en valor de les restes arqueològiques i arquitectòniques al voltant de la Torre Musulmana, com ha estat l’obra d’accessibilitat i posada en valor de la cripta arqueològica situada sota la sala de plens. Aquesta obra ha comportat l’eliminació de la sala de plens i la seua substitució per una sala d’exposicions permanent del museu i unes passarel·les que permeten una visió privilegiada de la muralla de la torre i les estructures romanes.

Aquestes intervencions i altres realitzades en altres jaciments de població han proporcionat una quantitat immensa de material arqueològic, procedent de les vil·les romanes del Mas de Baix i la Font del Gat. Tot aquest material, juntament amb el proporcionat per la vil·la romana de la Nau de la Cultura i altres excavacions realitzades en la zona de protecció de Silla, conformen un fons i unes col·leccions d’objectes i material arqueològic realment important, tant en quantitat com en qualitat i representativa de la història de Silla i del territori valencià.

L’exhibició i museïtzació d’aquest material arqueològic en la Torre Musulmana i la cripta arqueològica, i el reconeixement d’aquests immobles com a museu d’història i arqueologia resulta una necessitat patrimonial per a Silla, per poder conservar i exhibir el seu patrimoni històric i arqueològic en el lloc més adequat i pròxim al seu origen, tant del continent con del contingut.

A més, la difusió dels valors culturals intrínsecs del monument de la Torre Musulmana, del museu, les col·leccions i el centre històric compleix una funció pedagògica i constitueix un focus d’activitat cultural que fomenta el gaudiment i coneixement interactiu amb la societat.

La utilització d’edificis històrics amb finalitat museològica aglutina una doble funció de ser a la vegada continent i contingut i, per tant, han de ser considerats objectes de coneixement en si mateix. La Torre Musulmana i la cripta arqueològica uneixen una sèrie de valors fàcilment identificables i estimables per una gran part de la població. La seua museïtzació li confereix dignitat i augmenta el coneixement i recuperació del monument. Però, a més, converteix l’edifici en si mateix en el millor instrument de comprensió de la col·lecció, dels seus fenòmens històrics i dels objectes i peces arqueològiques que conformen la cultura material i tangible d’aquests fets històrics.

NECESSITAT URBANA

La ubicació del museu a la Torre Musulmana i cripta arqueològica, al centre històric té un important valor simbòlic, ja que és un producte cultural representatiu de la mateixa ciutat, amb capacitat de dinamitzar el teixit urbà on es localitza.

El museu es localitza en un eix històric que ordena i estructura el centre històric de Silla, en el principal eix viari i comercial de la ciutat conformat pels carres de València i de Sant Roc, a la plaça del Poble on es troba l’església parroquial, amb les pintures de Vicent López i el Teatre de la Plaça, enfront el carrer del

42

Castell, on es troba la Nau de la Cultura, i a escassos metres de les excavacions arqueològiques del parc de les Monges. Per tant, el museu se situa dins d’un eix cultural consolidat on s’enllacen una sèrie d’elements del sistema d’espais públics de la ciutat. El Museu d’Història i Arqueologia aporta un nou element dinamitzador del caràcter cultural a aquest eix cultural i comercial, i al seu paper dins de l’estructura urbana.

La ubicació urbana de la Torre Musulmana i la cripta arqueològica és resultat d’una evolució urbanística heretada de tots el processos històrics que, en l’actualitat, està plenament consolidada com a centre administratiu i comercial però que necessita un desenvolupament que potencie les activitats culturals.

NECESSITAT SOCIAL

El llegat històric i patrimonial que representa el museu és particularment representatiu per a la ciutat de forta influència cultural. Com a element socialment representatiu d’indubtables valors patrimonials, el museu reforça el caràcter turístic de la ciutat, recentment nomenada ciutat turística i inclosa dins de la Xarxa Tourist Info. En aquest sentit, afavoreix la permanència de visitants en un entramat urbà, cada vegada més immersos en les activitats comercials, culturals i d’oci. El museu és tant un element de prestigi cultural propi com un producte d’interés per a l’exterior. El MARS suposa una operació cultural de qualificar el teixit urbà en què se situa. Així, dins del conjunt històric, suposa una opció clara de reforçar la vitalitat d’aquest sector amb la creació d’una activitat pública i que complementa les característiques administratives i comercials i potencia el recorregut turístic.

Per aquesta raó, l’eix en què es localitza el Museu d’Història i Arqueologia de Silla podria veure’s afavorit dels nivells de circulació de visitants, turistes o residents ocasionals del centre històric i comercial, així com de les persones que habiten en altres barris o que vénen de pobles limítrofes, que només el freqüenten per obligacions comercials o en les festes (totes elles, des de les Falles fins a les festes del Crist tenen com a centre neuràlgic la plaça del Poble). És la zona de la ciutat més transitada, nucli comercial i molt pròxim a les vies d’accés a la ciutat, tant del trànsit rodat per la rambla de la Independència, com pel tren, ja que se situa molt pròxima l’estació.

Per altra part, el museu és més que un dipòsit de béns culturals, s’inscriu en una dinàmica de divulgació i formació cultural de servei a la ciutadania. Diversifica l’oferta i arriba a diferents tipus de públic mitjançant la programació de diferents activitats culturals com conferències, tallers, publicacions, projeccions, cursos, seminaris, etc. que, a més, serveix per a una projecció pública del museu. Aquest programa d’activitats ha d’organitzar-se de forma que possibiliten els serveis al públic amb uns horaris de visita i accés independent a l’exposició permanent. La presència d’un punt d’informació turística dins de la Xarxa Tourist Info perfeccionarà l’activitat del museu amb aspectes com la comunicació, la comercialització i l’accés del públic als productes culturals, que cada vegada són més demandats pel turista cultural.

FUNCIÓ DEL MARS

El Museu d’Història i Arqueologia de Silla correspon, principalment, a la culminació d’un projecte social i cultural de caràcter públic. El MARS, a més de servir per a la conservació i valorització del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic, és a dir, la Torre Musulmana, la cripta arqueològica i les col·leccions provinents de les excavacions arqueològiques, és un vehicle actiu per a revitalitzar el centre històric i comercial, crear una oferta cultural permanent i de qualitat, a més de potenciar altres activitats comercials, de restauració, d’oci i turístiques que ara cobren major importància en ser declarada Silla ciutat turística. A més de ser un instrument pedagògic valuosíssim per a l’educació i la formació de la ciutadania de totes les edats i formacions en el coneixement i comprensió de la nostra cultura.

El MARS es crea amb la vocació de ser un referent cultural i patrimonial, no només a Silla, sinó també a la comarca i al territori valencià. En aquest sentit, el MARS projecta de realitzar una sèrie d’activitats relacionades amb el patrimoni arqueològic i històric, destinades a la recerca, difusió i valorització del patrimoni cultural, mitjançant publicacions, tallers, conferències i diferents intervencions sobre el patrimoni. La seua situació al centre his-

tòric i dins del conjunt històric, artístic i arquitectònic de la plaça del Poble i adjacents, el situa en una situació privilegiada en els recorreguts turístics.

El públic al qual es destina el MARS és general, però també escolar (a través de visites concertades amb col·legis i instituts), local, regional, nacional, fins i tot internacional, ja que la declaració de Silla com a municipi turístic, la proximitat del Parc Natural de l’Albufera i la consolidació de la Via Augusta com a un camí turístic i ecològic que connecta tot el corredor mediterrani de Cadis a Roma, passant per Silla, poden portar visitants d’altres regions i nacionalitats.

Les col·leccions del MARS són col·leccions arqueològiques, és a dir, que provenen de diverses actuacions arqueològiques. La seua temàtica és històrica i arqueològica, destinada a explicar el poblament romà a Silla i l’Horta Sud; el poblament islàmic i el sistema de defensa de les torres musulmanes del nostre territori; i l’evolució del poblament i urbanisme des de la conquesta cristiana fi ns a l’època contemporània. També, poden incloure elements que provenen de la recuperació de la memòria històrica i de la Guerra Civil Espanyola. El fons que alberga i gestiona el MARS és abundant, més de 200 caixes de material arqueològic. No obstant això, es planteja que les col·leccions exposades siguen d’un volum adequat a l’espai expositiu, l’entorn i l’immoble. La intenció no és exposar tots els materials possibles, sinó aquells més representatius, comprensibles i ben conservats, i aquells que puguen formar un conjunt coherent. Tot i això, aquesta col·lecció permanent no és tancada, alguns objectes poden ser substituïts per altres millor conservats o es poden afegir altres que completen o expliquen millor els conjunts provinents de futures intervencions. En aquest sentit, el museu realitza un inventari i una catalogació completa i constants del seu fons i una restauració periòdica del seu fons més importants.

EL RECORREGUT I ITINERARI DIDÀCTIC

L’accés al MARS es pot realitzar tant per la plaça del Poble (a través de la porta principal de l’Ajuntament), com pel carrer del Castell. Totes dues entrades donen al pati de la torre, des d’on s’inicia el vertader recorregut didàctic del MARS. Malgrat això, hem volgut aprofitar el vestíbul de l’edifici de l’Ajuntament com a punt de recepció i trobament de visitants, ja que resulta un espai ampli, sense funció específica i sense un trànsit important de persones, ja que les gestions administratives per a la ciutadania es realitza en l’immoble del carrer de la Llibertat.

En aquest vestíbul, hem aprofitat la porta de cristall i gran cristallera que dóna pas al pati de la torre per a situar uns vinils amb un directori i un gran logotip. D’aquesta manera, dignifiquen l’accés al museu i al pati de la torre, i rep amb la qualitat i la importància que mereix la torre i el pati que l’envolta. Fins al moment, aquesta cristallera era ocupada per pamflets i cartells adherits que donaven una imatge negativa i sense valor del pati de la torre. Amb aquest tractament de l’accés per la porta de cristall, hem integrat també el pati de la torre com a part del museu. Fins ara, el pati tenia un tractament i ús que devaluava i depreciava la torre i el seu entorn, ja que era utilitzat per emmagatzemar objectes a la intempèrie o allotjar els contenidors, plens de “coses” –considerant “coses” no sols els objectes que s’emmagatzemen, sinó també les que es perceben com a objectes aliens a l’espai que l’ocupen indegudament–.

44

Com hem dit abans, el recorregut didàctic comença al pati de la torre. El pati resulta un espai molt important per a valoritzar la torre i el museu en general. Des del pati s’observa l’exterior dels murs de la torre, aquesta percepció és essencial per a entendre tant l’arquitectura de la mateixa Torre com la successió de cultures i èpoques que han deixat la seua empremta, el seu llegat i la seua contribució al monument. Així, podem observar els carreus romans ben treballats procedents dels gran edificis de la vil·la romana, ja abandonada, reutilitzats pels musulmans per construir els fonaments de la torre. De la mateixa manera, observem l’arc gòtic i la base d’altres arcs que mostren com després de la conquesta cristiana la torre es transforma en un element més d’un vertader castell, amb altres noves dependències relacionades i adossades.

Per desgràcia, fins ara, el pati mostrava una imatge que provocava el desinterés i la despreocupació total per part de les persones usuàries i visitants, i es produeix un cercle entre les males condicions de l’espai al voltant de la torre i el mal ús que es feia d’aquest espai que era necessari trencar. Un dels nostres objectius és qualificar-lo i valoritzar-lo, i donar-li una estètica agradable, perquè les persones usuàries es troben a gust en un espai amb cert encant. Un pati i un espai que, a més, permeta una observació de la torre i el seu entorn, satisfactòria i adequada. Però, sobretot, un espai en el qual les persones usuàries i visitants perceben la importància patrimonial i cultural de la torre, la cripta arqueològica i el museu en general.

Amb aquesta finalitat, el projecte expositiu ha plantejat dues actuacions. La primera d’elles, ha estat aprofitar i utilitzar el pati sud de la torre com a una galeria d’arquitectura decorativa on s’ubiquen els grans elements de pedra treballada, decorativa, arquitectònica o productiva de diferents èpoques. Elements que, per les seues dimensions, característiques i tipologia són difícils de manipular, transportar i col·locar en espais interiors; i que, pel seu material, són resistents i no poden estar danyats a l’exterior, ja que precisament estaven pensats per a estar-hi. Són les grans pedres de molí, fusta i bases de columnes i pilastres, carreus treballats, decoració heràldica, etc. La disposició d’aquests elements al pati permet la musealització tant de l’espai com d’aquests elements que són sempre difícils d’exhibir en un espai adequat, per les seues característiques tant de forma, com de dimensions i pes. Sobretot, la creació d’aquesta galeria exterior que dóna continuïtat a l’itinerari didàctic i implica més al pati en recorregut. A més, contribueix útilment a mostrar elements de la col·lecció i valora l’espai com a part exclusiva del museu i evita el deteriorament de l’espai i la seua utilització per a altres tasques que desprestigien i desllueixen la torre i el seu entorn.

La segona de les actuacions era aprofitar la façana de rajola vista que dóna al pati sud de la torre per col·locar les lletres corpòries i el logotip de Museu. Aquesta façana està conformada per un nou mur de tanca de la cripta arqueològica i que hi dóna accés, s’ha construït de rajola massissa roja sense junta. Aquest nou mur dóna a la façana el tractament de qualitat que mereix la torre, li proporciona harmonia i, sobretot, individualitza la façana del museu i la cripta arqueològica. La col·locació del nom del museu i el logotip focalitza l’atenció de les visitants, identifica el museu i els seus espais relacionats i valoritza i prestigia la torre i el pati.

Per a les lletres corpòries i logotip de la façana de la cripta arqueològica (el tipus de lletra és un disseny exclusiu, estilitzada però clàssica

perquè es puga identifi car amb el contingut del MARS), hem plantejat que aquestes es mostren en un front d’acer inoxidable sobre un suport de PVC lacat, que permet l’adequada separació de la façana i que li dóna volum. Les dimensions han estat calculades d’acord amb les mesures de la façana perquè tingueren una escala adequada. També hem tingut en compte la presència i proximitat de la torre.

Una vegada a l’interior de la cripta arqueològica, el recorregut es realitza sobre la passarel·la perimetral adossada a les parets. Aquesta passarel·la permet de contemplar les excavacions que tragueren a la llum la muralla de l’albacar i els murs romans que es prolonguen per davall de la torre.

A més, la passarel·la té un recorregut i unes característiques ideals per a poder veure, durant la visita, l’audiovisual que està previst projectar a la façana interior del museu. Aquesta és l’única paret de considerables dimensions que queda fora del recorregut i que està ben diferenciada dels elements arquitectònics monumentals, concretament, de la muralla.

Cal afegir que la passarel·la ofereix un espai perfecte per a acompanyar el seu recorregut amb una sèrie de panells explicatius i vitrines estratègicament col·locades al llarg del seu itinerari, de forma que, a més de la contemplació de les restes arqueològiques, la persona visitant gaudeix d’una informació complementària i de poder observar i conéixer els objectes de la col·lecció procedent de les excavacions arqueològiques relacionades amb l’entorn i amb els panells explicatius. La passarel·la ofereix una visió privilegiada de la muralla de l’albacar amb els carreus romans en la seua base i de la seua relació amb la torre que es pot admirar en tota la seua volumetria. A més, d’aquestes estructures islàmiques, es poden observar els murs romans. Alguns d’aquestos murs romans es prolonguen sota la torre; d’altres estan parcialment tallats per la muralla de l’Albacar.

Perquè les visitants puguen distingir els murs i espais romans dels medievals delimitats per l’albacar, hem plantejat que el terra de la cripta es reòmpliga de grava de diferents colors que ajude a identificar les estructures. Així, els murs i els espais romans estan emmarcats per grava verda obscura, els espais medievals s’emmarquen per grava rogenca i l’exterior de la muralla de l’albacar amb grava blanca.

La façana del museu que dóna al pati sud està construïda amb rajola massissa de color roig. El seu interior també està realitzat amb aquest material, que es diferencia de la resta de construccions antigues i, a més, dóna qualitat a l’espai. Per altra part, és l’única paret de certes dimensions i l’única que no té relació ni contacte físic amb la resta d’estructures ni amb l’espai expositiu. Per aquest motiu, hem utilitzat aquesta paret per a disposar unes pantalles que es desplegaran i en les quals es projectarà l’audiovisual des d’uns projectors situats ocults davall de la passarel·la.

Sota el mur de rajola massissa hi ha un tram del mur de formigó armat que s’ha pintat de color gris. Aquest color dissimula, en part, l’impacte de la construcció. No obstant això, hem observat com la proximitat del tram del mur a les restes arqueològiques i la seua situació tallant, la continuïtat dels murs tant de l’albacar com del mur romà, que ambdós es prolonguen cap a l’oest, provocava que aquest impacte persistisca de forma evident i donava una sensació antiestètica i aliena a l’espai museístic.

Per aquesta raó, era necessari integrar aquest tram de mur al museu i a l’itinerari expositiu. Per a poder fer-ho, van tindre la idea d’utilitzar-lo com a una paret on mostrar, a mode de grafi ts, textos de la història de Silla de diferents moments i èpoques: en la part més baixa, els textos romans dels sigillums trobats en les ceràmiques sigilates; sobre aquests, els textos en àrab procedents del dirham de Abd al-Rahman III (abans del 336 H/947 dC) trobat en la partida de l’Alter. Aquest text àrab es tradueix així: «En nom de Déu, aquest dirham s’encunyà a Al-Àndalus l’any 322». Sobre aquests textos, introduïm alguns fragments procedents dels principals documents de Silla després de la conquesta cristiana, del Llibre dels fets, de la Carta Pobla de Silla, dels llibres dels esdeveniments ocorreguts durant la Guerra de Castella, etc.

Amb aquesta superposició, donem una visió estratigràfica, cronològica, de les diferents cultures que han deixat la seua empremta i el seu llegat en la història de Silla, i que han forjat la identitat del poble. A més, resulta un mètode eficaç per a transmetre la multiculturalitat del patrimoni històric i arqueològic.

En el recorregut didàctic al llarg de la passarel·la, hem desenvolupat un programa expositiu amb set panells explicatius, tres vitrines relacionades i associades als seus respectius panells.

Els panells tenen un fons blanc. Aquest fons s’ha dissenyat per a aconseguir que els panells foren el més neutre possible per evitar qualsevol impacte en l’espai, que s’estengueren integrats en la cripta sense llevar cap protagonisme a les restes arqueològiques ni a les construccions monumentals de la torre i la muralla de l’albacar; que complementen, que porten a la contemplació, que aporten la informació necessària, però que no siguen l’objecte principal de l’atenció de la persona visitant, que sempre ha de ser l’espai de la cripta arqueològica, els monuments, les restes arqueològiques i els objectes exposats.

Els panells contenen els textos en valencià, castellà i un resum en anglés. A més, mostren una combinació de dibuixos, reconstruccions, fotografies, mapes, plànols, tots ells en blanc i negre, o en grisos, a excepció d’un o dos

46

d’aquests elements particulars que estan en color per cridar sobre ells l’atenció i donar-los una major importància i jerarquia.

El recorregut està jalonat per aquests panells. En el primer d’ells es mostra de forma introductòria l’evolució de la forma urbana de Silla a partir de les excavacions arqueològiques. El segon panell explica com les diferents cultures han deixat la seua empremta i el seu llegat visible en les construccions monumentals del centre històric. El tercer panell està dedicat a explicar els dos monuments principals que podem observar en la cripta arqueològica, la muralla de l’albacar i la Torre Musulmana, i la seua transformació en un castell. Juntament amb aquest panell, es disposa d’una vitrina relacionada que exhibirà objectes de l’època medieval tant del moment islàmic com de l’època medieval cristiana. A partir del quart panell, estan dedicats a l’època romana i a les vil·les romanes descobertes al terme de Silla. Està dedicat a explicar la via Augusta i les vil·les romanes de Silla. El panell cinc mostra el luxe, el refi nament de les vil·les romanes de Silla. Aquest panell s’acompanya d’una vitrina associada que mostra diferents troballes i objectes d’abillament personal, ceràmiques fi nes, monedes... que provenen de les vil·les romanes del Mas de Baix i de la plaça del Poble. El panell sis està dedicat al forn romà del la vil·la del Mas de Baix. El panell set explica les activitats artesanals i domèstiques en la Silla romana. El panell sis forma conjunt amb una vitrina que mostra objectes relacionats amb el treball, el tèxtil i la pesca, com agulles d’os, contrapesos de telar, contrapesos de plom, hams, etc.

Finalment, ja fora de la passarel·la, a la sala més àmplia, situem el panell huit, dedicat a la pintura mural trobada en les excavacions de la vil·la romana del Mas de Baix. Juntament amb aquest panell, programem una vitrina que mostra els fragments i peces de pintura mural romana fi gurada, el fragment de Bacus, decoracions fl orals, arquitectòniques, etc.

UN MUSEU SOMNIAT DURANT 30 ANYS

En 1984, l’arquitecte municipal de Silla, Rogelio Jardón, escrivia les paraules següents en la seua memòria justificativa del Projecte de Restauració de Torre Musulmana i Adequació de Museu:

«Llargs anys d’oblit i abandó, amb la irresponsable incorporació de construccions estranyes, posaren en perill la conservació de l’històric vestigi. Amb les obres de construcció de les noves oficines municipals, es va alliberar d’addicions indignes i va guanyar la seva visibilitat des del carrer de València... A pocs sillencs se’ls haurà presentat l’ocasió de saber el que conté la seva torre.

L’estat d’aquesta interessant mostra d’arquitectura militar musulmana no se sostrau a l’oblit dels segles passats, tan poc respectuós amb la seva història. Part de les voltes han caigut. Si el major perill de despreniments en les proteccions va estar aturat amb les reparacions ja realitzades, i assegurant tot risc de col·lapse del conjunt de l’edifici pel sòlid grossor dels seus murs, la reparació desitjada es limita a la reconstrucció i reparació de l’estructura interior d’arcs i voltes i el condicionament de les dependències per a un ús que, sent respectuós amb el caràcter de l’edifici, puga

47

Aquest important descobriment arqueològic i la lluita de persones conscients dels valors del patrimoni cultural i històric va possibilitar el compromís d’executar la rehabilitació urgent de la torre medieval

48

justificar la inversió i donar una vitalitat que estimule la seva conservació.

Pensem en un menut museu, on tingueren cabuda les valuoses mostres procedents de les excavacions del veí recinte de la muralla... Amb aquestes realitzacions, Silla complirà el deute de transmetre adequadament a les generacions futures el llegat rebut del passat.»

El lamentable estat de conservació en què es trobava la torre a mitjan dels anys 50 va ser la causa principal del despreniment de part de la seua estructura el 1957. Aquest fet va provocar els primers intents d’enderrocar la torre i fer-la desaparèixer. L’abandonament que havia patit durant els últims anys feia esgrimir els motius de seguretat.

En 1969 es projectaren les obres de remodelació de la casa consistorial i, de nou, es proposà la destrucció de la torre que, per a alguns, semblava un destorb per al nou urbanisme dels anys 70. No obstant això, es va decidir conservar la torre i integrar-la en el projecte, però sense intervindre directament en la seua restauració. Aquesta situació va conduir a un progressiu deteriorament del monument que de nou es posava en judici pel perill de ruïna i el col·lapse imminent. En 1979 es portà a terme una nova actuació en l’espai consistorial: en aquest cas, les obres de construcció del Teatre de la Plaça. Durant l’execució de les obres, es varen descobrir les importants restes arqueològiques de l’albacar. Aquesta troballa casual va generar tot un seguit d’articles d’investigació sobre aquesta edificació militar, tant del contingut de les sitges islàmiques descobertes, com dels autèntics orígens del poblament, i propiciaren un clima d’especial interés pel passat de Silla, plasmat en diverses actuacions, com ara, el I Congrés d’Història Comarcal.

En aquell moment, el mateix govern municipal afirmava en un article que estava disposat a posar els mitjans necessaris perquè les importants troballes no isqueren de Silla i va crear fins i tot un museu arqueològic.

Aquest important descobriment arqueològic i la lluita de persones conscients dels valors del patrimoni cultural i històric va possibilitar el compromís d’executar la rehabilitació urgent de la torre medieval i obtindre la qualifi cació de monument històric. La declaració quedà confi rmada el 1982 quan el BOE va publicar una resolució del Consell de Ministres que declarava la Torre Musulmana de Silla com a Monument Històric i Artístic Nacional; fet que, d’una part, aturava defi nitivament qualsevol intent de demolició i, d’altra, obligava a la restauració i posterior conservació del bastió.

El resultat final va ser que les excavacions arqueològiques quedaren soterrades sota la sala de plens i que la rehabilitació i restauració de la torre no va implicar una valorització del monument, ni dels seus valors històrics i culturals, sinó que quedà destinada a diversos usos, més o menys adients i respectuosos amb el monument.

Aquest panorama començà a canviar amb l’entrada en el segle xxi, sobretot, a partir de l’execució del projecte de Col·lecció Museogràfi ca declarada ofi cialment l’any 2001. Els principals objectius de la Col·lecció Museogràfi ca Torre Musulmana de Silla eren, d’una part, una detallada missió divulgativa i educativa dirigida a un nombrós i divers públic per tal d’oferir-li la possibilitat de gaudir del patrimoni històric i artístic; i d’altra, tractar de preservar-lo i de transmetre’l a les futures generacions.

En el mateix 2001, s’iniciaven noves campanyes d’excavacions arqueològiques a l’entorn de la torre que, a més de les restes medievals, descobriren estructures i materials d’una vil·la romana imperial. Durant els primers anys del nou segle, les intervencions arqueològiques es multiplicaren d’acord amb l’auge de l’arqueologia, motivat fonamentalment per la promulgació de la Llei 4/1998 del patrimoni cultural valencià, i a les conseqüents actuacions de salvament i sistemàtiques, així com pel desenvolupament urbà creixent que va experimentar un exponencial increment fi ns al seu estancament.

Aquesta activitat arqueològica duta a terme durant els últims anys, no sense dificultats, ha tret a la llum més de quinze jaciments arqueològics documentats i catalogats que inclouen vil·les romanes, necròpolis i, fins i tot, refugis antiaeris de la Guerra Civil. Però, a més a més, les excavacions han aportat un nombrós i valuós material arqueològic. Davant la importància i abundància del material de museu aportat per les intervencions arqueològiques i motivat per l’interés que els objectes pogueren ser conservats i mostrats a Silla, el ple de l’Ajuntament va aprovar en 2010 la creació del Museu d’Història i Arqueologia de Silla. Finalment, va ser reconegut com a museu oficial de la Comunitat Valenciana el 13 de juliol de 2012 [DOCV 6828, de 22 de juliol de 2012].

Que aquest article valga de tribut a totes aquelles persones que han fet possible que un somni de 30 anys siga avui una realitat.

50