Araceli Garrido Campos

La Sra. Araceli Garrido Campos va nàixer a Lyon (França) el 22 de desembre de 1928. El seu pare Àngel provenia d’una família adinerada i la seua mare, Visitación, era una de les criades de la família, tots ells arrelats a Utiel. La família d’Àngel va desaprovar aquesta relació i va repudiar-lo, fet que els va obligar a migrar a França per començar una nova vida junts.

Al 1935 el seus pares se n’anaren amb Araceli a Utiel, on pocs anys més tard, Àngel moriria de tètanus, deixant-la orfena de pare. No van ser temps fàcils. En plena Guerra Civil ella va començar a pensar en el seu futur i en el de sa mare. Va començar a estudiar de manera autodidacta, utilitzant els llibres que els rectors li deixaven. Passava hores i hores estudiant amb la llum d’una espelma i, moltes vegades, copiant els manuals d’infermeria i d’obstetrícia a mà.

Als 17 anys va començar a treballar com a ATS pels poblets de la comarca d’Utiel, fins que en el 1947 va acabar els estudis i va aconseguir el títol de Matrona del Ministeri de Salut i Ciència de l’època.

Així, amb 18 anys, va començar a conèixer el que significava ser matrona a les zones rurals, lluny dels hospitals i amb moltes dones embarassades, molts parts a les cases de famílies humils i amb molt pocs recursos. Durant tot l’any, a l’hora que fora, sempre estava disponible i preparada per a ajudar les futures mares i els seus fills i filles. Es va fer una experta a calmar el dolor mostrant el camí a la vida. Fifi, com era coneguda a Utiel, va saber valorar la seua professió fins a estimar-la. Professió que li donava moments entranyables, però també d’altres molt dolorosos, no sols pels parts que es complicaven i acabaven en tragèdia, sinó també per moltes de les històries de vida de les mares i famílies a qui la Sra. Araceli també oferia els seus consells i experiències.

A poc a poc, la Sra. Araceli va anant creant la seua personalitat i el seu caràcter, augmentant la saviesa de les seues mans. Era una època en què l’instrumental era escàs (no hi havia incubadores com avui, per exemple), i molt poques persones podien accedir als tractaments. Ella sempre va trobar solucions per a ajudar a resoldre els problemes i superar tot tipus de situacions.

En el 1959, es va casar amb el Sr. José García Valero. Sens dubte, una altra gran personalitat que va ser professor de les escoles d’adults a Silla durant molts anys. Ambdós tenien una clara vocació per ajudar les persones, especialment les més necessitades. Així, amb aquest gran element en comú, van començar a formar la seua família a Utiel.

En el 1966, la Sra. Araceli va aprovar les oposicions i va sol·licitar una plaça a la província de València. Finalment, el matrimoni va triar la plaça de “Comare Titular” de Silla. Van començar de zero amb els seus 3 fills a les esquenes. Per sort, el poble de Silla els va rebre amb els braços oberts.

Durant aquells anys, les dones encara donaven a llum a les cases, amb els riscos que això implicava tan per la mare com per als nounats. Anava amb bicicleta i, més tard, amb moto, recorrent el poble sempre que fóra necessari. Deixava el que estiguera fent en l’àmbit personal per donar suport a qui necessitava de la matrona, moltes vegades, fins i tot, afectant-li la pròpia salut. «A qui no va posar alguna vegada una injecció la Sra. Araceli, la comare?»

Quan les dones ja començaven a anar a l’hospital, ella va continuar amb la seua professió des de l’ambulatori de Silla. Feia assistència a domicili i al consultori. Ajudava a previndre i a resoldre les complicacions dels embarassos i els parts. També va ser la responsable del grup de preparació al part. No va ser només una comare, va ser una gran confident i un gran suport de moltes dones i famílies del poble, així com per als grups més marginals. Moltes dones patien de depressió postpart i necessitaven ser escoltades i tractades per una professional com ella, que era també molt bona terapeuta. Sempre va donar bons consells, al mateix temps que sabia guardar el secret professional.

Sense deixar de costat l’estudi, va anar actualitzant-se en ginecologia i obstetrícia, en orga-

65

66

nització del sistema de salut pública, en gestió d’equips, en salut comunitària, en aspectes psicològics de la salut, en salut sexual i reproductiva… fi ns a aconseguir homologar el seu títol pel de Diplomatura en Infermeria en el 1980.

Durant la seua vida professional a Silla, la Sra. Araceli va ser testimoni de molts canvis socials, polítics, econòmics, culturals i demogràfics. Defensora sempre de la sanitat pública i universal, dels drets humans i, en particular, dels drets de les dones, va formar part de la renovació de l’assistència sanitària al Centre de Salut de Silla i va ser un referent humà i professional al poble.

La Sra. Araceli va ser una dona avançada als seus temps, amb certes capacitats innates per la cura de les dones embarassades i dels nounats. Per això, és una dona que encara a dia d’avui perdura en el record de diverses generacions al poble de Silla i a Utiel.

Era extraordinària la força, la resistència, la lluita, l’empatia i la capacitat de treball per les seues pacients de manera incansable. Sovint col·locava per davant la salut de les seues pacients i dels nounats a la d’ella mateixa.

Alleugerava el dolor sense importar qui fóra. La seua qualitat humana i entrega personal, sense distinció d’estatus social, ho evidenciava a diari. Els seus actes així ho han deixat patent al llarg de més de 35 anys de servei al poble de Silla. La Sra. Araceli era una dona d’idees fixes, però amb una visió ben àmplia de la realitat. Amb un caràcter marcat, però ben dirigit. Tolerant, comprensiva i sempre respetuosa, amable i generosa. Bona mestra i també aprenent. Esposa, mare i iaia. Excel·lent en totes les facetes de la seua vida.

Els últims anys de la seua vida, coincidint amb la defunció del seu marit, el Sr. José, van començar a fer mossa en ella el pas dels anys i el desgast propi d’una vida sempre en moviment. Va ser diagnosticada d’una malaltia neurodegenerativa que, a poc a poc, la va anar deixant sense autonomia i amb una marcada pèrdua de memòria. Lentament, es va anar fent xicoteta, fins que un 24 de septembre de 2011 el seu cos va decidir que ja no tenia més forces i s’acomiadava rodejada de la seua família, deixant un buit molt gran en aquells i aquelles que pogueren tractar-la i conèixer-la.

Valors com la humilitat, la solidaritat, l’honestedat, la gratitud, la prudència, el respecte i la responsabilitat amb totes aquelles persones que van requerir la seua ajuda en algun moment, van fer d’ella tot un exemple. La Sra. Aracelí, la comare, va ser una mostra constant d’ètica, amor i entrega tant en la seua vida personal com en la professional. Per al poble de Silla sempre serà un gran referent professional i humà.