I ja fa cinc anys... Quan formes part d’un equip jove i et toca celebrar els 50 anys de la coral és un honor, una responsabilitat, un maldecap i un plaer tot barrejat. Ah, i n’aprens, n’aprens moltíssim... Crec que no hi va faltar de res al nostre aniversari: una exposició sobre els 50 anys de l’Esquitx, un concert meravellós (evidentment) que no haguéssim aconseguit sense la inestimable ajuda de l’Espurna i l’Arc, un viatge intercanvi, una festa, un sopar, molts jocs, un ball, un moment per als exdirectors... Ep, i a tot això hi hem de sumar la Trobada General del SCIC!
llum l’arxiu dels primers anys de l’Esquitx, unes llibretes precioses escrites per la Maria Martorell on explica amb delicadesa totes les activitats que feien a la coral i com havien anat. I ja que estem a punt de celebrar els 50 anys del SCIC us ensenyem una foto històrica d’aquest arxiu.
Va ser un curs que no oblidarem ningú de l’equip: reunions fins a la matinada, remenar arxius fins a saber de memòria dates de concerts dels anys 70, i buscar noms i més noms per intentar tenir la sort de trobar tanta gent com fos possible... sort que no els vam trobar tots: Per sort érem un equip nombrós, a llista d’excantaires de l’Esquitx (malgrat que no hi son tots) s’hi amb moltíssima il·lusió i gent que comptaven ni més ni menys que tenia ganes d’ajudar-nos, així que ens vam repartir les tasques i tot- 1.200 noms... us imagineu que hom va donar el millor de si mateix. aconseguíssim fer-los venir tots a la trobada d’aquest any?? Una de les feines més llargues i Com veieu de feina no ens en va curioses va ser muntar l’exposifaltar, i per això vam decidir que ció, teníem ganes de treure a la
A la 2a Trobada, Lleida 1968 mai més celebraríem l’aniversari alhora que el SCIC, al cap i a la fi l’Esquitx va començar la tardor de 1962, oi?? Doncs... l’any que ve anem cap al 55è CURS! Laia Nieto Carreño Directora de L’Esquitx, de la Coral Sant Jordi, Barcelona
50 anys, la història de l’Esquellerinc La nostra trajectòria és semblant a la d’altres famílies corals. L’any 1965, el cor infantil va sorgir per la voluntat del director del Cor Madrigal, Manuel Cabero, i d’alguns cantaires que van voler que els seus fills -i els d’amics, parents, veïns i coneguts- s’iniciessin des de petits en l’art que estimàven i que els
Preparats per menjarse el pastís de lletres fet entre totes les famílies 12 La Circular
unia: el cant coral. Així es va fundar el cor, posteriorment anomenat l’Esquellerinc per votació de les famílies. La majoria dels primers directors eren mestres, altres mai s’havien enfrontat a un grup de nens... A tots ells, i a molts que hi van anar passant, els calia completar els seus coneixements musicals
o pedagògics amb els de direcció coral. En van anar aprenent en cursos i cursets i, sobretot, amb la pràctica. Quan els nens van créixer, van sorgir els cors Albada, Ariadna i un cor de pares posteriorment anomenat Signum. El SCIC, des de la seva fundació i ja sempre més, ha sigut per nosaltres una finestra al mon, el coral i el geogràfic: contactes, nous repertoris, conèixer corals d’altres llocs, intercanvis, activitats conjuntes, formació per als directors… Ara, més de 50 anys després, no ens podem imaginar l’Esquellerinc sense el SCIC. Existiria encara? Com seria? En tot cas, segur que seria diferent. Fem ara un salt i anem al 50è aniversari. Com podeu suposar, hem celebrat diversos aniversaris “rodons”… Però en el cinquantè, que es va escaure el curs passat, te-