Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 163 gener-juny 2016 preu unitari 6,50 €

Conversa amb Alberto Grau Monogràfic Enregistrant Talleu, és bona!


3Opinió Editorial

4Notes del SCIC 7Han dit... Concert homenatge a Maria Martorell XXIV Premi Ciutat de Reus de composicions per a corals infantils “Memorial Maria Martorell” i VII Trobada de corals escolars Cançoner Maria Martorell Nous serveis del SCIC

9Conversa amb... Alberto Grau

28

El Tècnic a l’abast

35 33 I ara... Parant l’orella juguem

15 Monogràfic 29

Notícies del MCC

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular Portada

Juguem Cantant 2016 Barcelonès.

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 163 gener 2016 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Fotografia: Cesc Rovira

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura i Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, Administració i publicitat Contraportada P. Víctor Balaguer, 5, 3r Santa Coloma de Gra08003 Barcelona menet, 10ª Trobada de corals escolars. Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat Fotografia: Cesc Rovira Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002


Editorial

Un mar de paradoxes El mar Mediterrani, bressol de l’escriptura, de cultures mil·lenàries que encara avui dia ressonen en el nostre món contemporani, intersecció de tres continents (Europa, Àfrica i Àsia), bressol del monoteisme, de les religions del Llibre i d’altres formes d’espiritualitat, escenari de viatges, exploracions, colonialismes i guerres, és, avui en dia, una de les àrees més complexes i desafiants d’Europa i del món.

Un pont de Cançons a l’Auditori Foto: May/Zircus

El Mediterrani és el mar que cada dia milers de refugiats creuen fugint de la guerra, la por i la misèria; el Mediterrani és el mar que banya països que en els darrers anys han viscut “primaveres” i moviments socials i revolucionaris; és el mar que banya països germans (els

del sud, els de l’altre costat, els de l’altra riba) que la vella Europa (també la musical i coral) convé que redescobreixi (o descobreixi). Perquè “l’altre costat” bull de projectes musicals excel·lents; de tradicions musicals i vocals tan antigues com desconegudes, tant sovint menystingudes com fascinants; de projectes musical i corals de transformació i millora social imprescindibles, exemplars i inspiradors; etc.

i Fayha Choir (2015) per projectes en camps de refugiats palestins i sirians al Líban.

No ha de sorprendre ningú que les tres darreres edicions dels premis pel Dret a la Música de l’International Music Council hagin anat a projectes que es duen a terme en el Mediterrani: Cors amb cor (SCIC 2010), Music and Resilience (2013)

No tinc gens clar que callar (o només cantar, com si res) i centrarnos en fer bé la nostra feina (fer cantar, fer nous encàrrecs, editar partitures, fer cursos de direcció, etc.) sigui suficient.

Els nostres valors democràtics, l’origen dels quals trobem en aquest mar, ara més que mai l’escenari de la crisi humanitària que es viu a les seves ribes, ens interpel·len i ens reclamen que ACTUEM com a SCIC, com a corals, com a directors i com a cantaires d’acord amb aquest valors.

Cal, doncs, que els principis fundacionals del SCIC (que ho són també del MCC: democràcia, participació, igualtat, solidaritat, defensa de la llengua i la cultura pròpies però amb visió i obertura europea i internacional) cristal·litzin en la nostra acció i que així ho transmetem als nostres nens. Perquè la transformació social, la millora en el benestar de les persones i l’enriquiment col·lectiu i cultural que suposa l’herència comuna del patrimoni musical vocal mediterrani i la pràctica coral siguin realment formes de compartir els beneficis de cantar. Martí Ferrer juny del 2016 3


Notes del SCIC

Concert homenatge a Maria Martorell El passat 20 de març, les corals L’Esquitx, L’Espurna, Coral Infantil de L’Arc de l’EMM Can Ponsic, Coral Sant Jordi, Cor Jove de la Coral Sant Jordi i Cor Llevant, van organitzar un concert conjunt per recordar la Maria, coincidint gairebé exactament amb el primer aniversari de la seva mort. El repertori, com no podia ser d’altra manera, constava totalment de cançons

que ella havia adaptat al català, una tasca que sempre va fer amb un total convenciment i pràcticament fins l’últim moment. També, com no podia ser d’altra manera, tot l’acte va ser molt sentit, molt musical, molt senzill, bonic i sense cap mena d’ampulosiotat supèrflua: és a dir, com a ella li hauria agradat. El seu record, però, per tots els que hi van intervenir aquell dia i per tants

de nosaltres que l’estimàvem, anirà molt més enllà d’un dia i d’un acte. A continuació reproduïm l’escrit en el programa de mà de Jordi Casas, un dels seus companys fundadors del SCIC ara fa 50 anys, i les paraules de Gábor Móczár, president d’ECA-Europa Cantat, que hi va assistir.

Un concert de Reis al Palau de la Música de Barcelona (anys 70) 4 La Circular


Quan penso en la Maria Martorell em venen al pensament les imatges de quan vaig començar a dirigir El Virolet, als Lluïsos de Gràcia, i de com ella em va ajudar en diversos aspectes, sobretot en el terreny del repertori, en aquell temps tan escàs. A més d’obsequiar-me amb una amistat cordial, em va obrir les portes a tot el material que ella havia treballat amb l’Esquitx, passant-me una gran quantitat de repertori i aconsellant-me sobre la seva adequació a les edats, als nivells i en tot allò que la meva inexperiència necessitava. A més d’aquesta amistat, vull ressaltar la seva generositat en permetre utilitzar partitures, algunes traduïdes per ella o pel seu pare Artur Martorell, que no havien estat cantades pel seu cor. Després vam coincidir en l’equip dirigent del SCIC des del primer any d’existència, on aquest sentiment de generositat i d’entusiasme es va anar consolidant. La relació d’amistat i de simpatia entranyable la vam continuar mantenint malgrat que el meu camí professional es va allunyar del terreny dels cors infantils, però el seu exemple i el meu agraïment envers ella van romandre sempre en el meu cor. Jordi Casas Bayer (del programa de mà del concert homenatge a Maria Martorell)

Bona tarda amics i amigues, estic molt content de ser aquí en aquest moment tan especial. Puc recordar que vaig conèixer la Maria a l’Europa Cantat Júnior a Vic el 2005. Jo aleshores no sabia encara qui era ni què representava. Sabia qui era l’Oriol, el seu germà, fundador d’Europa Cantat, però no que ella, al seu redós, havia introduït els valors que va divulgar la federació europea entre els directors catalans i com ella motivava i empenyia tothom a buscar connexions internacionals. Ella tenia la profunda convicció que les nacions podien entendre’s si cantaven les cançons amb el sentit real que tenen, no traint-ne el significat. Estic molt content de veure al programa del concert d’avui diverses peces d’Hongria. Els hongaresos ens sentim privilegiats de veure que una persona com ella va saber captar l’atmosfera del nostre llenguatge, tan diferent i difícil. Catalunya ha d’estar orgullosa, i així ho crec, d’haver gaudit de la Maria, que va tenir la visió de crear escola entre directors i directius d’entitats de cant coral infantil per ara i en el futur, tal i com va fer a Bèlgica la seva amiga Monique Lesenne, qui també ens va deixar fa relativament poc. Desitjo que els nens i nenes cantaires i els directors del SCIC continuïn fent d’ambaixadors de l’ideal europeu seguint les passes i l’exemple de Maria Martorell. Gràcies! Gábor Móczár President de l’European Choral Association-Europa Cantat

XXIV Premi Ciutat de Reus de composicions per a corals infantils “Memorial Maria Martorell” i VII Trobada de corals escolars Aquesta edició dels premis, que convoca l’Ajuntament de Reus des del 1985 (en els darrers anys bianualment), es va dedicar al record de Maria Martorell.

voluntària i dirigides pels mestres de música.

L’escenari de l’acte va ser el magnífic Teatre Bartrina, un espai que dignifica qualsevol actuació. El dia 30 d’abril, durant el concert Felicitem els guanyadors (i molt de la VII Trobada, Montserrat Mar- afectuosament Josep Oller, director torell i Codina, germana de la Maria, d’El Virolet i m embre dels “17’s”) La trobada és anual i lligada amb juntament amb la Tinent d’Alcalde pels guardons i per contribuir a els premis, per això es demana als van entregar els diplomes als guaaugmentar els repertoris de les cors que n’interpretin almenys una nyadors de les diverses categories. nostres corals. cançó. Enguany hi van participar En començar l’acte, es va llegir un les corals de Reus: CEIP Albebreu currículum de la Maria perquè També cal felicitar els directors dels rich i Cases (2 corals), CEIP Joan tothom que no la conegués pogués cors. Es veia en els ulls, les cares Rebull, CEIP Prat de la Riba, IES assabentar-se de la seva importan- i l’actitud dels cantaires que s’ho Baix Camp i Escola de Música del tíssima tasca en favor del cant coral passaven molt bé cantant. No conec les circumstàncies d’aquestes escoCentre de Lectura. Les corals són infantil a Catalunya. les, però mai no és fàcil mantenir la escolars, estables, de participació juny del 2016 5


les de l’últim que encara no hi son) al

motivació dels alumnes per cantar que d’inici resultin més atractius per “Cançoner virtual” de l’enllaç http:// a ells els ritmes exòtics. en el cor; els nens no fan compliwww.reus.cat/serveis/premi-ciutat-de-reus ments i quan un grup coral funciona En un Monogràfic d’aquesta revista vol dir que s’hi fa bona feina. (número 153, maig-agost 2011) Un comentari sobre els repertoris, comparàvem el fet de cantar a en general cançons ben trobades i l’escola i en una coral del SCIC. adequades a les edats dels cantaires. En aquest cas es tracta de corals escolars establertes, no pas dels Se’n va treure molt partit afegint-hi acompanyament rítmic o moviments alumnes de música, per tant el repte és el mateix: fer que s’hi diverteiadients que les feien més atractives per als nens i per al públic. Només en xin i alhora que sigui per a ells una un cas concret els moviments no em experiència viscuda que els eduqui. van semblar adir-se gaire ni explicar Felicitats a tots i bona feina! bé l’única cançó tradicional catalaM. Mercè Argüelles na que acompanyaven. Potser ens podríem preguntar si cal realment afegir coreografia a totes les cançons, NOTA: Trobareu el veredicte d’aquesta i reflexionar sobre si cal (o no) esfor- edició a la página del facebook “Trobada çar-se una mica més per fer conèixer de Corals infantils Premi de Composició Reus” i l’enllaç a les partitures de als nens més cançons catalanes o totes les edicions del premis (excepte adaptades a la nostra llengua, malgrat

CANÇONER MARIA MARTORELL De les moltes accions (concerts, actes, homenatges) que es poden fer per recordar l’esperit que la Maria ens va saber transmetre a la gent del SCIC, sens dubte n’és una més recollir el seu llegat com a adaptadora de cançons d’arreu a la nostra llengua, per tal que els infants del país puguin assaborir i conèixer altres cultures mitjançant el cant coral.

En la circular 161 vam publicar una llista, llarga però no exhaustiva, de totes les obres que va adaptar al català. D’aquella llista, hi ha més de 100 cançons que no han estat mai editades (encàrrecs de corals, cançons per a la Circular...)

Ella era incansable. I tenir el cançoner a mà amb la seva obra ens farà no aturar-nos, que encara queda molt camí!!!!! Mon Monfort i Abel Castilla

Volem fer-ne una tria i editar-ne un cançoner (o dos).

NOUS SERVEIS DEL SCIC Nova assegurança de corals federades amb tots els responsabilitat civil per a totes recursos, no només musicals, que té les corals del scic al seu abast. Conscients de com n’és d’important que totes les corals estiguin ben assegurades, el SCIC ha ampliat la cobertura de la seva pòlissa d’assegurança. Des del mes d’abril del 2016 totes les corals inscrites al SCIC gaudiran de la cobertura d’una assegurança de Responsabilitat Civil per a totes les seves activitats, estiguin o no organitzades pel SCIC. Amb aquest nou servei, el SCIC continua al costat de les seves 6 La Circular

Signatura del conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de Joventut i el scic El passat mes d’abril es va signar un conveni entre el SCIC i l’Agència Catalana de Joventut en el qual s’acorda:

cant-lo a qualsevol règim d’estada (tant mitja com pensió completa) en totes aquelles reserves que es realitzi durant tot l’any, exceptuant els mesos de juliol i agost. - Aplicar un 10% de descompte sobre la tarifa habitual de la XANASCAT (que estigui vigent en cada moment) a les reserves de pernoctació que realitzin individualmentels membres del SCIC que presentin l’acreditació corresponent.

- Aplicar a les reserves de pernoctació que realitzi el SCIC i/o les Per a més informació podeu posarseves corals federades en qualse- vos en contacte amb l’oficina de vol dels 20 albergs de la XANAS- SCIC (scic@scic.cat) CAT, la tarifa social Xanascat, apli-


Han dit

Fotografia: Cesc Rovira.

La coneguda frase “no hi ha cors dolents, sinó directors poc preparats” és ben certa. Qualsevol director que conegui les possibilitats reals i les expectatives del seu cor, i que no pretengui exigir més d’alló que pugui obtenir amb aquest equip humà, normalment en quedarà satisfet i inculcarà als seus cantants l’orgull d’haver fer una feina digna adient a les seves possibilitats.

El director ha de saber triar un repertori que estigui d’acord amb les possibilitats del seu cor, i evitar sotmetre’s a pressions externes i recomanacions de muntar composicions que no s’adeqüin a les possibilitats del grup.

Conèixer la manera com altres directors i agrupacions han assumit la interpretació d’una obra determinada pot ser útil per comparar possibles maneres d’entendre el seu contingut; però mai s’han de prendre com un model definitiu a seguir. El director ha d’estudiar la partitura prescindint de qualsevol suggeriment interpretatiu previ per extreure’n to allò que ell consideri necessari, encara que no coincideixi amb altres versions d’artistes molt reputats.

A favor d’enregistrar durant el concert s’acostuma a argumentar que la interpretació reflecteix més emoció. Però no s’ha de descartar que en un estudi de gravació es puguin aconseguir moments de gran musicalitat i nivells més alts de concentració i, per tant, resultats estètics i de qualitat sonora superiors.

Suposant que existís l’escola ideal de direcció coral, només s’hi ensenyaria gest, coneixement i anàlisi de partitures, història de la música i repertori de diverses èpoques. Allò que cap escola no pot ensenyar és com descobrir la manera de treure el millor partit d’un cor, tant en el sentit del muntatge de l’obra com en la manera d’estimular els cantants perquè en tot moment donin el millor d’ells mateixos. Cap escola no pot ensenyar tampoc la intuïció que cal tenir per descobrir la música més enllà de la partitura. Perquè qualsevol música, per ben escrita que estigui, sempre contindrà una essència que s’ha de saber trobar més enllà del paper; i ntuïció, sensibilitat o creativitat no son assignatures de les quals un estudiant es pugui examinar. Cal saber, però, que aquestes qualitats imprescindibles no son suficients si no es tenen també els coneixements teòrics i tècnics que s’aprenen en una bona escola. Alberto Grau Del llibre Dirección coral – La forja del director (2005)

Fotografia: Cesc Rovira. Recorda que no fas música per al teu propi plaer sinó per al plaer dels qui escolten. Richard Strauss de Deu regles per als joves directors

juny del 2016 7


EL TAULER DEL SCIC

7a EDICIÓ DEL CURS DE DIRECCIÓ DEL SCIC Ja podeu reservar les dates de la propera edició del Curs de Direcció per a directors de cors infantils del SCIC per al curs 2016 – 2017: - 29 i 30 d’octubre - 26 i 27 de novembre - 28 i 29 de gener - 4 i 5 de marçCom sempre, també teniu la possibilitat de participar en els quatre “Treballem amb...”, que seràn: - dissabte 29 d’octubre: Marta Garcia Otin, coreògrafa i directora d’escena: Apunts sobre la direcció escènica per a cors infantils. - dissabte 26 de novembre: Josep Vila Casañas, compositor i director: La seva obra per a veus blanques: criteris d’interpretació. - dissabte 28 de gener: Francesc d’Assís Pagès, compositor i director: descoberta del seu repertori i d’autors propers - dissabte 4 de març de 2017: Marleen Annemans (Flandes), directora:Voice and body Com a novetat, aquest 7è curs es realitzarà als Lluïsos de Gràcia (Pl. del Nord, 7 – 10) de Barcelona.

LES DATES QUE CAL TENIR A L’AGENDA PER CELEBRAR ELS 50 ANYS DEL SCIC - 22 I 23 D’OCTUBRE DE 2016: 98 jornades de treball - 21 GENER DE 2017: Concert commemoratiu de la 1a Trobada del SCIC a Manresa amb les corals fundadores i encara membres del SCIC - 4 DE MARÇ DE 2017: UN PONT DE CANÇONS – EL SCIC A L’AUDITORI Concert del Cor Infantil de la Federació Flamenca en motiu de la celebració conjunta del 50è aniversari de les dues federacions, flamenca i catalana - CERCAVILES D’ANIVERSARI PER TOT CATALUNYA (dates i llocs a determinar) - 13 i 14 DE MAIG DE 2017: 50ENA TROBADA GENERAL DEL SCIC (BARCELONA – PALAU SANT JORDI)

98 JORNADES DE TREBALL D’OCTUBRE DEL SCIC Ja podeu reservar-vos les dates de les Jornades de Treball que iniciaran el nou curs 2016 – 2017 del SCIC: seran el 22 i 23 d’octubre (lloc a concretar). En aquestes Jornades de Treball s’hi presentarà tot el programa musical del curs, cosa que servirà per donar el tret de sortida del 50è aniversari del SCIC!

Per a més informació: scic@scic.cat

ES BUSCA PATROCINADOR!!! El SCIC el curs vinent celebrarà el seu 50è aniversari i per fer una gran celebració a l’alçada de la gran efemèride ens calen recursos econòmics extres! A totes aquelles persones que tingueu algun contacte d’alguna empresa o institució susceptible de col· laborar en els 50 anys del SCIC, us preguem que us poseu en contacte amb nosaltres scic@scic.cat

8 La Circular


Alberto

Grau

Conversa amb...

Des de fa anys, Alberto Grau manté contacte amb Catalunya i els seus músics. Amb Maria Martorell tenien una antiga amistat; a la Circular del SCIC nº 120 (gener-març 2003) vam publicar la seva cançó El seu cor bat com el nostre, amb text adaptat per la Maria i que ell li va dedicar. L’Alberto ens va rebre a casa seva de Barcelona. Cada any hi passa uns mesos, que aprofita –a més de visitar familiars- per renovar contactes i amistats de l’ambient coral, seguir treballant en les seves composicions i fer algunes col·laboracions, com ara la xerrada del proper 2 de juliol a la Jornada de Treball del SCIC i el curset d’aquest estiu de Corearte. La conversa que segueix va ser informal i molt agradable. Hauríem pogut aprofundir més en gairebé tots els temes… potser en tindrem ocasió una propera vegada! M. Mercè Argüelles

juny del 2016 9


Alberto Grau i Dolcet Nascut el 1937 a Vic, Alberto Grau és un compositor, pedagog i director veneçolà i un dels impulsors de la música coral en aquell país. És impossible resumit aquí la seva gran tasca i la seva interessantíssima trajectòria; només direm que ha rebut premis de composició a Veneçuela i a altres països, ha publicat els llibres Dirección Coral-La forja del director (2005) i La forja del compositor (2014) i que, mitjançant la Fundación Schola Cantorum de Venezuela, ell i la seva esposa Maria Guinand han liderat diversos projectes importants de desenvolupament musical a Veneçuela. De 1982 a 1996 va ser vicepresident de la Federació Internacional per a la Música Coral-IFCM.

Ets el fundador-director de la Schola Cantorum de Venezuela Sí, vam començar el cor l’any 1967 (l’any que ve, 2017, fem 50 anys!) amb un grup de professors i estudiants de música, llavors ens dèiem Schola Cantorum de Caracas. Sempre hem volgut treballar el millor possible, i el 1974 vam guanyar els primers premis de música polifònica i de música popular en el Concurs Internacional Guido D’Arezzo, a Itàlia, la primera vegada que els guanyava un cor sudamericà. Això

ens va donar projecció internacional. Des d’aquell moment hem fet moltíssima feina –concerts, festivals, estrenes, viatges, gravacions…- i estem molt contents de dir que actualment el cor ja té un pretigi i un nivell que fa que vinguin directors de tot sudamèrica i fins i tot d’Europa a estudiar amb nosaltres. El 1973 vam començar el moviment coral Cantemos i es va crear la Càtedra de Direcció Coral, que es va convertir el 1974 en la Escuela de Canto Coral. El 1979 es va integrar

en el conservatori de l’Orquestra Nacional Juvenil i va servir de base per a la Llicenciatura de Direcció Coral de la Universitat Simón Bolívar. El 1981 vam crear el cor femení Cantoria Alberto Grau, dirigit per la Maria. A la Universitat Simón Bolívar, va funcionar més de 30 anys un orfeó que també vaig fundar, com a complement de les matèries de cant coral i direcció coral i orquestral. Avui en dia hi ha altres universitats que tenen cors amb els seu directors. Explica’ns els vostres projectes relacionats amb el cant coral infantil El 1988 vam crear el taller de Pequeños Cantores per a nens i joves de 3 a 18 anys, i deu anys després, el 1998, vam començar el programa permanent Construir Cantando. Aquest és un programa pedagògic i social per a infants i adolescents que viuen en barris pobres i no tenen oportunitats per estudiar ni treballar. Fer música amb ells és molt important, perquè d’altra manera estarien pel carrer. En aquests barris viuen en molt males condicions, hi ha bandes, crims, drogues... Nosaltres podem fer una tasca molt maca, tenim directors i assistents repartits en aquestes comunitats. Els nois i noies s’han d’inscriure formalment i venir als assajos setmanals de dues hores. També fem tallers, i programem concerts locals i regionals que moltes vegades son un esdeveniment que les seves famílies no havien vist mai. Aquest moviment s’ha fet molt important, i ja fa anys que col·labora amb el Sistema Nacional de Orquestras y Corors Juveniles e Infantiles que va crea José Antonio Abreu el 1975, perquè compartim el mateix objec-

10 La Circular


El programa permanent Construir Cantando vol millorar la situació social de les persones mitjançant l’exercici de la música amb la màxima qualitat artística possible tiu: millorar la situació social de les persones mitjançant l’exercici de la música amb la màxima qualitat artística possible. I com es pot sosternir econòmicament aquest moviment? Els governs us han ajudat? José Antonio Abreu, una personalitat molt respectada, ens va ajudar quan vam començar, en aquella època ell era Ministre de Cultura. Mai hem tingut problemes polítics, els governs –tant els de dretes com els d’esquerres- ni ens han ajudat ni ens han perjudicat. Ens diu la Història que en els temps antics es donava tanta importància a la música com a les ciències, les matemàtiques o la gramàtica; però avui en dia la música es considera un luxe, un afegit, no com a part de l’educació pública que han de tenir tots els nens. Això sí, el govern veneçolà està molt orgullós del moviment musical que tenim al país, que fa més de 40 anys que funciona i és una cosa única al món. Però actualment gairebé tota l’ajuda econòmica que rep la nostra Fundació és de fonts privades. A Veneçuela, els directors de cors poden viure de la seva feina? Ara hi ha gent jove que dirigeix cors en empreses grans o Bancs que han creat un cor dintre l’empresa, així almenys aquests directors tenen un cor per poder dirigir i un petit sou. Però la majoria dels directors fan com els d’aquí, han de dirigir tres o quatre cors per poder subsistit. Si algú munta un cor d’aficionats, ho passaran molt bé junts, s’estimarà molt els cantaires i ells també l’estimaran, però el director

segurament haurà de fer un esforç enorme perquè no hi pot dedicar prou temps… i després potser ni cobrarà; i arriba un moment que ha de buscar altres feines per poder viure i mantenir la seva família. No hi ha diners públics per a aquestes coses, quan s’ha de retallar sempre és en la cultura, lamentablement a tot arreu l’Art és a la cua de tot... Tu encara dirigeixes la Schola Cantorum? Sí, l’any passat vaig dirigir sis concerts amb un repertori molt bonic de madrigals veneçolans. Allà tenim molt bons compositors. Sempre hem tingut més d’un director, ara mateix hi soc jo com a director fundador, amb la Maria Guinand i en Pablo Morales. També l’Ana Maria Raga, que ja coneixeu, una deixebla meva. També és deixeble nostre en Christian Grases, molt bon músic, que ha treballat molt amb nens i ara està fent un doctorat als Estats Units; per cert, els seus avis eren de Vilafranca del Penedès, i ell hi va de tant en tant per visitar alguns oncles i parents. Explica’ns com va ser que tu i la teva família arribessiu a

Veneçuela El pare era de Barcelona i la mare d’Alcarràs, jo vaig néixer el 1937 a Vic, on el pare tenia la feina. Quan tenia 16 mesos, vam fugir amb la mare cap a França per la muntanya, pel Pirineu. La meva primera escola va ser francesa. Quan jo tenia 11 anys vam poder marxar tots tres i vam arribar a Veneçuela –com podríem haver arribat a qualsevol altre país. No teníem res, era el 1948, la postguerra mundial, i hi havia molta pobresa. Però tu aviat vas decidir dedicar-te a la música… Per mí la música era el més important. Els pares, sobretot la mare, volien que fos dentista, o economista, un ofici… mai pensaven que pogués ser músic de professió. Em deien “Ja veurem si pots estudiar una mica de piano, o de violí…” I des que vaig començar a estudiar música vaig saber que m’hi dedicaria; si seria un músic bo o dolent això m’era igual! Nosaltres erem gent treballadora, i la mare tenia por que si era músic passés molta gana… es va quedar més tranquila quan va veure que no, que no em moriria de gana!

Una trobada de Cantemos Venezuela juny del 2016 11


Vas créixer envoltat de records de Catalunya… A casa, pel fet de ser refugiats, hi havia una nostàlgia per Catalunya molt gran. El pare em cantava cançons catalanes i mai les podia acabar perquè plorava. A Veneçuela, com a molts altres països, hi ha Casals Catalans i nosaltres hi anàvem molt. Al de Caracas hi havia una coral que portava en Marçal Gols, fill d’un matrimoni català que havia muntar allà una escola Montesori; ell després va tornar a Catalunya. Aquests centres eren més patriòtics quan els van fundar els republicans que havien arribat, avui dia son més socials, la gent que hi va son els fills o els nets dels fundadors. Els pares parlaven molt de la Rambla, la Sagrada Família, els carrers de Barcelona tan amples i nets... Jo, la veritat, pensava que exageraven una mica.Vaig venir per primera vegada quan tenia 25 anys, amb un cor en el que cantava, i va ser molt emocionant veure tot allò de què m’havien parlat amb tanta anyorança.

país, i la música ajudarà a integrarlos millor. I els pares hauran d’estar agraïts al país que els ha acollit. En alguns països es mantenen apartats, viuen en ghettos i només es relacionen entre ells, i això no es bo. S’ha Tot això que expliques fa pen- de fer com fa Xamfrà a Barcelona, sar en la situació tan terrible amb els nens del barri del Raval, que viuen actualment tants hi hauria d’haver més centres així! refugiats que fugen de guerres Que aquestes famílies s’integrin i en els seus països es barregin amb la societat del nou Espero que siguin acollits en algun país no vol dir que no puguin seguir país on puguin viure millor. No s’ha les seves tradicions pròpies, amb de tenir por dels que venen de fora. les diferents cultures tothom es fa És important que els nens aprenmés ric. guin de seguida la llengua del nou

Alberto i Tu et consideres veneçolà i Maria amb la català… família És veritat que avui diria em sento tan veneçolà com català. M’agrada viure a Barcelona i passejar pels carrers, una cosa que allà no es pot fer perquè és massa perillós, de nit no es pot sortir de casa. De fet, hi ha un problema amb els assaigs dels cors perquè la gent no vol sortir de nit, i fa bé. La situació allà és complicada. Però Veneçuela és un país increïblement bonic i la gent és molt bona. Els paisatges són preciosos, tenim muntanyes amb neu, selva, platges meravelloses, hi

Alberto Grau i Maria Guinand 12 La Circular


No s’ha de tenir por dels que venen de fora. És important que els nens aprenguin de seguida la llengua del nou país, i la música ajudarà a integrar-los millor. ha de tot! Sento un agraïment molt especial per Veneçuela i confio que d’aquí a un parell de generacions s’hagi pogut convertir en un país normal i pacífic. Allà es coneix alguna cosa de la música catalana? La Schola Cantorum de Venezuela va gravat el 1974 un LP dedicat tot ell a la música coral catalana i ja fa més de 10 anys jo vaig refundar la coral Dolça Catalunya del Centre Català de Caracas. També alguns directors catalans has sigut invitats a donar cursos per a nosaltres, entre ells Elisenda Carrasco, Pep Prats i Edmon Colomer –que

va dirigir a l’Orquesta Simfónica Simón Bolívar l’obra La mort de l’Escolà en una versió meva per a orquestra i cors. A Veneçuela tenim un segon himne, després de l’himme nacional: El noi de la mare! Es canta molt, per exemple a les bodes, encara que no entenen el text…

soc aquí ens veiem. I si puc, veig algun partit del Barça… Ets del Barça?? I tant! Jo, els meus quatre fills i tots els meus nets! Gairebé diria que soc primer del Barça i després català!... Un dels meus fills, que viu a Miami, va passar per Barcelona i s’hi va estar dos dies, el primer dia per veure’m, parlar de la família, estar junts etc, i el segon, per anar junts al partir Espanyol-Barça! Vam guanyar 0 a 5, va ser espectacular!

Actualment comparteixes el temps entre els dos països. Cada vegada que venim a Europa procuro passar per aquí i quedarm’hi un temps . Tinc cosins germans a Barcelona i al poble de la mare, i Parla’ns una mica de l’eurítmia amics directors de cors, dels més Son exercicis rítmics combinant joves i dels no tan joves, que quan mans, peus i veu per aconseguir

juny del 2016 13


Jo hi crec molt en l’eurítmia, és molt important sentir la música amb tot el cos una expressió corporal que cotribueixi a la interpretació musical. Jo hi crec molt, és molt important sentir la música amb tot el cos. Normalment treballo primer la música, el cant, i hi vaig incorporant els moviments. Si es comença a practicar-ho de petit, serveix perquè els nens es deshinibeixin i s’acostumin a comportar-se d’una manera més natural quan canten i quan actuen en públic. Però els moviments sempre han d’anar relacionats amb el tema de la cançó, i no han de ser massa complicats perquè si no el nen pensarà més en com ha de fer els moviments que en què ha de cantar, potser fins i tot deixarà de cantar per more’s millor. Això s’ha d’evitar, sempre és primer la música i després la resta. També és una manera que els nens estiguin més interessats en les cançons Sí, perquè actualment tenen tantes distraccions! No és com quan nosaltres vam començar, que no hi havia ni televisió. Ara tenen consoles i jocs que els tenen com hipnotitzats, i potser pensen “quina llauna, haver

14 La Circular

d’anar a cantar!”, o prefereixen jugar a futbol, fer qualsevol esport. Per això si volem que vinguin hem de fer que els assaigs siguin divertits i interessants. Una cosa que als humans ens agrada és ballar, moure’ns amb la música: doncs aprofitem-ho!

resoltre pensant en la formiga que treballava constantment, o la guineu que volia el formatge… Disfruto molt treballant aquesta cantata de l’abella. He organitzat que hi hagi solistes perquè els nens no hagin d’estar cantant tota l’estona, i que es puguin moure quan no canten, o Tu has compost moltes obres que els moviments no siguin massa amb indicacions d’eurítmia complicats. I que quan canten a l’esSí, he treballat molt per als nens. cenari no passi res que els distregui I en totes les meves obres està com ara ballarins o gent actuant, permès simplificar els moviments, si perquè llavors els miren i s’obliden resulten massa difícils per al grup i de cantar. S’ha de tenir en compte han de perjudicar la música. totes aquestes coses. En què treballes ara? Estic escribint una cantata que s’estrenarà a Nova York sobre una poesia d’un poeta veneçolà. Parla d’una abella malcarada que es baralla amb tothom i acaba ofegada en un vaset d’aigua. És una fàbula, i la seva moral és que aquesta gent que sempre està enrabiada acaba ofegant-se amb qualsevol petita dificultat. Com us he dit, la meva primera escola va ser francesa i utilitzàvem molt la fàbula. Aquesta és una educació que queda per sempre, encara avui en dia hi ha situacions de la meva vida que puc

Finalment, com veus el cant coral a Catalunya? El veig molt bé, hi ha molts cors –infantils, joves i de totes les edats-, hi ha cada dia més directors preparats, les federacions d’aquí estan molt ben organitzades, també treballen molt bé entitats com l’Orfeó Català, i es fan accions molt interessants com Cantània… Crec que la vida coral és molt activa i que tot anirà endavant! Per a més informació, podeu anar a la web www.fundacionscholacantorum.org.ve

La Schola Cantorum de Venezuela


Enregistrant: “Talleu... és bona!” Un dia, en una reunió de l’equip de redacció de La Circular, comentàvem les experiències que nosaltres hem viscut en relació a l’enregistrament de cantates o cançons amb els nostres nens, i se’ns va ocórrer que aquest podia ser un tema que us interessés, tant si dirigiu cors que han enregistrat (o no), com si sou cantaires, consumidors o simples melòmans. Ens referim, com veureu, a enregistraments d’estudi, no a gravacions en directe. Aquí llegireu què hi tenen a dir sis persones que ho han viscut de ben aprop i han estat tan amables d’explicar-nos-ho.

Monogràfic

L’equip de redacció juny del 2016 15


UNA EXPERIÈNCIA PER AL DIRECTOR I PER AL COR.

Abel Castilla i Casamartina Una de les experiències més boniques que he tingut la sort d’assaborir en la meva etapa de coordinador adjunt al SCIC, va ser l’enregistrament de part del patrimoni que el SCIC havia generat des de la seva creació.

Director del Cor jove de la Coral Sant Jordi

Feia pocs anys que havia començat a dirigir l’Esquitx quan vaig assistir com a espectador-aprenent a alguna de les sessions d’enregistrament de L’Ocell daurat i El bruel de l’estany, l’embrió del que després fou la col· lecció Acuitacantar. Tota una primera experiència. Cadell com era, en vaig treure que el rigor i el fet d’anar a gravar amb la lliçó apresa eren un avantage! Més tard, alguns enregistraments en aniversaris del cor van fer que l’equip de directors ens adonéssim de molts més inputs a tenir en compte: evitar tothora el cansament dels cantaires, vetllar l’agilitat de directors i músics, com pot aju-

Els nens d’aquella generació van viure una experiència que els va donar una gran empenta. 16 La Circular

dar el director que no està dirigint, tenir en compte la tensió en enregistrar i la distensió en el descans, tornar a agafar el to muscular i de veu... etc. Quan va començar la col·lecció Acuitacantar ens va tocar fer l’enregistrament d’El follet valent. La preparació va ser ràpida (ho van fer les grans) amb direcció d’Elisenda Carrasco. Un goig... la feina era ajudar psicològicament a tornar agafar l’actitud després de cada presa. A l’Acuitacantar 3 em va tocar dirigir. Preciós. Un gran professional a la taula de tècnics: Carles Lobo. Amics ajudant a dirigir i a escoltar les preses. Directors i cors genials. Una gran experiència. I una anècdota estupenda: vosaltres sabeu quin és el català estàndard? El voleu sentir en la seva màxima expressió? Doncs escolteu La formigueta que anava a Jerusalem

i veureu com hauria de sonar... la barreja dels deixos de Vic i de Cervera és explosiva! I a l’Acuitacantar 4 vaig preparar el cor per fer El concert desconcertant . Des de llavors no he enregistrat res més.Vaig quedar extenuat.Va ser un gran esforç. El cor, però, va créixer. Els nens d’aquella generació van viure una experiència que els va donar una gran empenta. Diria que més d’un 60% encara canta en cors joves o ja d’adults (com passa el temps, recoi!). Per a mí, aquest és l’èxit de veritat! En aquest monogràfic hi podreu trobar altres experiències que vénen a dir el mateix que penso. Exigència i treball volen dir recompensa segura, si es fa amb seny i pensant qui tens al davant: els nens!


Enregistrar amb nens, una vocació

Albert Moraleda Perxachs La perspectiva d’enregistrar un cor de nens sempre m’ha resultat engrescadora. No en va, quatre anys de cantaire a la Capella Clàssica Polifònica del mestre Enric Ribó i l’assistència als seus famosos cursos de direcció coral em van generar un amor gravat a foc per tot allò que soni a “grup de persones cantant plegades”, siguin nens, adults o iaios. Sense oblidar que durant molts anys, al voltant dels anys seixanta i setanta, em vaig guanyar la vida com a cantaire integrant dels “cors” en sessions d’enregistrament per a diferents artistes, com Josep Guardiola, Salomé, Antonio Machín, Patrik Jacque, Raúl del Castillo, Rudy Ventura, Ramón Calduch i molts altres de l’època. Posteriorment vingueren vint anys d’exercici de la professió de compositor-productor publicitari, que em varen donar moltes ocasions per observar i aprendre dels grups de cantaires, tant nens com adults. Després, i ja com a tècnic, productor musical i editor, tinc especialment bons records i experiències dels meus enregistraments amb el Cor Vivaldi, l’Escolania de Montserrat, l’Escolania del Col· legi Sagrats Cors, els cors infantils del Lycé Français, l’Escola Aula, l’Escola Alemanya, l’Escola Anglesa, les Écoles Françaises de Barcelone, l’Escola Suïssa, el Cor de Nens i el de Joves de l’Orfeó Català, els Amics de la Unió... Amb aquest darrer tinc molt recent el record de l’enregistrament de la Història

Músic i productor discogràfic

de Catalunya amb Cançons, d’Anto- sap cantar amb gràcia té molt de ni Ros Marbà, el 2014. guanyat en el desenvolupament de la seva tasca. És difícil fer que un També tinc molt bons records grup de persones interpretin per de l’enregistrament de diverses un igual la idea del seu director si cantates del mateix Ros Marbà aquest només s’expressa parlant i (Cantata de la Cuina, Un Concert no pot cantar tal com vol que els Desconcertant, Tirant lo Blanc) així seus cantaires cantin. Els cantaicom diverses cantates de Salvador res copien el cant del director Brotons amb excel·lents formacions en gran mesura, però els nens el corals infantils, a Vic. CALQUEN. I entenen millor una idea de fraseig sentint-la cantar –i Un cop posats mans a l’obra (can- la cantaran de la mateixa manetaires i micròfons situats, acústica ra- que no pas amb indicacions de de sala controlada i tècnic-produc- conceptes més o menys subjectius, tor còmodament instal·lat), més com ara, “això ha de sonar més que la tasca de tècnic de so, el que càlid, més brusc, més amorós o més m’ha ensenyat ha estat la fun- més llunyà” He arribat a sentir deció quasi automàtica i espontània manar detalls d’interpretació amb de “productor artístic–supervisor conceptes que m’han fet sentir - assessor – cercador de solucions afortunat de no ser jo un dels qui – animador – mantenidor del bon els havien d’interpretar. estat d’ànim”. Aquesta funció permet i obliga a estar molt aprop del Si el director té un cantar clar i director i del grup, i també a copsar aplicable al seu cor i a l’obra que quina és la seva intenció i quin interpreta, tot va millor. Però alerta! son els seus límits. Límits a partir Tampoc pot ser que TOTS ELS dels quals el rendiment del grup COMPONENTS DEL COR CANcomença a disminuir i la frescor TIN EXACTAMENT IGUAL que de la interpretació decau en forma el que canta el director. Això resta dràstica. Aprens a intuir fins quan és flexibilitat i naturalitat a la interpreprudent demanar una mica més de tació. Hi ha exemples d’aquest fet perfecció, i a partir de quan és més que son realment penosos. Us els prudent contentar-se amb el que puc explicar en privat. s’ha aconseguit, tenint en compte el recursos de què disposarem a la La segona és que el director que postproducció per corregir o millo- sap obtenir el que vol del seu cor rar tot allò que ho requereixi. sense increpar els cantaires, té el cel guanyat. I molta més estona de Aquesta tasca de productor artístic bon funcionament del grup a l’hora m’ha ensenyat, bàsicament, onze d’assajar i d’enregistrar. Res més coses: difícil d’aconseguir per un grup de nens –i també de grans- que La primera, que tot cor, infantil cantar amb veu lluminosa i amb o no, és el fidel reflex del seu un somriure als llavis, després director/directora. El director que d’estar sotmesos a una dutxa de juny del 2016 17


La sisena és una qüestió d’energia. Molts cors de nens canten mancats d’energia i ni ells, ni el directors, se n’adonen. Sonen com si no haguessin menjat en dos dies. I no se n’adonen fins que el productorsupervisor els demana “... i això mateix, amb una mica més de força i una mica més d’energia, no aniria millor?” El sol fet de demanar aquesta mica més d’energia (si pot ser cantant, per explicar bé el que es demana) fa que tot torni a brillar novament. Però cal fer-ho. El resultat és espectacular.

Enregistrant amb el cor Amics de la Unió

18 La Circular

retrets i amenaces per part del seu director/a, perquè la afinació ha calat o no han estudiat prou la seva part. O perquè han parlat amb el company, o mirat, un instant, el Whats-App.

un text més difícil d’entendre. Si a això li afegim una mica d’inexactitud en la pronunciació col·lectiva de les consonants, serà difícil entendre el text cantat. Cal vetllar que les consonants es produeixin en perfecta sincronia (cantar amb absoluta cura La tercera és que moltes vegades del que canten els companys de cal triar entre veus ben col·locades corda). i text que s’entengui. Em sembla dificilíssim que un grup de nens amb La quarta és que, amb nens, cal les veus correctament impostades cuidar el fraseig, especialment les –diguem-ne “d’escolania”- aconse- comes. La frase: “En Carles, rei i gueixi que s’entengui el text que emperador molt gran” cantada per està cantant, si no hi posa molta nens es pot convertir fàcilment en: atenció. Si ho aconsegueix, “chape- “En Carleeeesreiiemperadooooau”. Si no, personalment preferiria molt gran” És tant així que, del meu unes veus menys col·locades i un temps de postproducció, gairebé la text més entenidor. Els anglesos en meitat l’acostumo a dedicar a fer, diuen “spoken” del cantar amb la “a ratolí”, les petites cesures que veu menys impostada, en contrano s’han pogut aconseguir durant posició al cantar “operatic”. Doncs la sessió. bé, aquesta col·locació de veus en els nens ha d’estar molt ben La cinquena és que cal estar, en el aconseguida per tal de no caure en decurs de la sessió d’enregistrament, res grotesc i inadequat, i sobretot, molt a l’aguait de la qualitat de les no caure en una sobre-impostació veus. Les veus que es van cansant fan que doni molt més nivell als sons el material gairebé incombinable. Cal vocals que a les consonants, reduint deixar breus espais per descansar així la intel·ligibilitat del text cantat. i recuperar el timbre de les veus, No oblidem que la “música” –les sobretot en obres que freqüenten el notes- prové dels sons vocals. Però registre agut, per evitar que, un cop el text prové de la unió de vocals fet el recull de preses i muntada la i consonants. Si les vocals creixen peça, es detecti que alguns fragments per la impostació de la veu en tant de música tenen les veus més cansaque les consonants no creixen pro- des que altres. porcionalment, cada cop tindrem

La setena és potser la mes important i val per a tots els cors: els solistes involuntaris i els qui volen –amb bona intenció- “ajudar”. Si tenim vint cantaires fent una veu i una d’elles se sent més fluixa que les demés, no passa absolutament res: en queden dinou. Però si tenim vint veus i una d’elles se sent més forta que les demés, només se sent aquesta veu i una mica les altres, per sota. De cop, aquella corda de vint persones s’ha reduït a una. I això és greu. La veu que sona més fort fa que no se sentin les altres. En gravació és així. En actuació pot ser no tant.Vol dir que és importantíssim que no sobresurti cap veu, ja dins de la corda. Abans de començar a gravar, cal fer un repàs passant la orella pel davant de cada corda, per tal de saber quines veus han d’avançar-se i quines endarrerir-se, per tal d’obtenir igualtat de nivells i que no se’n senti cap per damunt de les altres. El resultat és encara més espectacular que el de l’energia. Aquesta acció la sol fer el tècnicproductor abans de començar a enregistrar, però seria bo que la fes el director a cada sessió d’assaig. Reduir les veus que sobresurten multiplica la sonoritat del grup, li dóna una homogeneïtat que d’altra manera no s’aconseguiria mai i, sobretot, fa que el cor no tingui menys veus de les que realment té. És important que els directors acostumin als cantaires a cantar utilitzant la veu del company, tant per anar junts com per adequar la seva potència sonora.


La vuitena és que un text que s’entengui dona a un cor una sensació com de perfecció. Diguéssim que cal unir afinació, intenció, veus, timbres, i text. Si el text no s’entén, per més afinat, acurat en els matisos i interpretat amb l’ànima que sigui, el resultat donarà una sensació d’indefinició i d’oportunitat perduda d’entendre de què va una obra. En més d’una ocasió he hagut de fet venir un grapat de gent professional per cantar a l’uníson al damunt d’alguna presa que no havíem aconseguit fer prou entenedora. El secret per que s’entengui el text és, a part de dir-lo correctament, que la verticalitat i la sincronia entre les veus siguin perfectes. Cal que els directors s’esforcin per aconseguir que les consonants que diuen els seus cantaires les pronunciïn exactament en el mateix moment. Si això no és així, el text no s’entendrà mai.

edat, condició i situació. Per tota persona a qui es vulgui donar un magnífic record per tota la vida, i una via de connexió amb l’obra de molts compositors. No hi ha res millor per contrarestar tota la vulgaritat, la violència i la banalitat a que està sotmès el jovent, des de la seva infantesa, a través de mitjans de comunicació i xarxes socials... amb comptadíssimes excepcions.

L’onzena és una qüestió tècnica que afecta la presa de so. Pertoca al tècnic, però és bo que els directors se’n recordin de comentar-li per si se n’oblida: un cor es pot prendre de lluny o de prop. Son dues sonoritats ben diferents. Si s’opta per la presa de lluny, poca cosa es pot fer per corregir res. La estereofonia serà la que serà i el cor sonarà llunyà i un xic com inabastable. Per obres sacres, polifonia religiosa, La novena és que exercir la direcció cant gregorià i enregistraments en d’un cor és una ocasió perfecta, que esglésies que sonin correctament, cap director no hauria de desapot anar bé. De fet, per aquests profitar, per fer pedagogia musical, tipus de música funciona bé i és així sobretot en cors infantils; per fer com s’ha de fer. reparar en els diferents detalls musicals i compositius que es van Si s’opta, segons el repertori i el cantant i no limitar-se a fer cantar local, per una presa més propera correctament l’obra. És bo aprofitar –dos o tres micròfons per cordales obres que s’hi prestin per fer el resultat serà molt més dúctil observar inversions harmòniques, i permetrà molt més treball de baixos amb 6, amb 6/4, 5 partit, post-producció, al preu de que els harmonies augmentades, disminupetits defectes d’interpretació i de ïdes, contraposicions, resolucions conjunció es faran més evidents. Seirregulars, notes pedal, respostes, gons en quin local amb una acústica reexposicions, augmentacions, no massa adequada, aquesta és la contrapunts, progressions... tot allò millor opció. Com més a prop de que és bo que el cantaire, encara les veus estiguin els micròfons, més que no sigui estudiant de música, sentirem les veus i menys el local. pugui descobrir i apreciar en l’obra L’acústica que manca s’aconsegueix musical que té a les mans. posteriorment -i molt bé- de maneLa desena és que cantar en un cor ra artificial. Cal recordar, en aquest és, sense dubte, la millor activitat cas, que l’estereofonia és quelcom extraescolar per qualsevol nen més que esquerra i dreta: cal omplir i nena, noi o noia de qualsevol el centre. Es lleig que se sentin veus

a l’esquerra i a la dreta però que quedi el clàssic “forat de so” en mig dels altaveus. Sentit amb auriculars, un tal so es localitza “a les orelles” en lloc de donar una sensació d’espai. I per tal d’evitar aquest forat central, és bo situar sempre un micròfon al centre i panoramitzar-lo al centre. És bo que hi hagi sempre alguna font de so panoramitzada al centre, aleshores l’estereofonia té tres canals: esquerra, centre i dreta. Com la política. Si darrerament he traslladat la meva sala d’enregistrament a un espai de prop de 300 metres quadrats, és precisament per poder combinar les dues tècniques de presa de so “a casa meva”, sense dependre de disponibilitats i sense sorpreses, pensant sempre en cors i grups de cambra. Quedaria una dotzena qüestió: a la postproducció es fan miracles. Es perfecciona l’afinació, la verticalitat, els matisos, es trien les millors preses, s’unifiquen tempos, es creen lligadures on cal lligar i cesures on cal deslligar, es perfecciona el fraseig, es poden fer sonar simultàniament dues versions per tenir més gruix i emmascarar defectes, s’aconsegueix una acústica sorprenent, millor que al Royal Albert Hall, etc. etc... Però la millor postproducció és aquella que no cal fer.

El director que sap obtenir el que vol del seu cor sense increpar els cantaires, té el cel guanyat. I molta més estona de bon funcionament del grup a l’hora d’assajar i d’enregistrar. juny del 2016 19


L’enregistrament com a competència pròpia del director coral

Jaume Sala Director dels cors Per encàrrec del Departament Sant Esteve, d’Ensenyament de la Generalitat Kor Ítsia, de Catalunya, hem estant debatent Cor de Noies durant aquest curs, juntament amb de Matadepera altres representants de diversos i Cor VINE àmbits corals, les competències pròpies del director coral, amb de Terrassa. l’objectiu de crear una nova qualificació professional i un nou Cicle Formatiu Superior en Direcció Coral. A més de les ja previsibles competències musicals, de planificació, de gest i d’altres, han aparegut amb força, vistes les mil possibilitats que ofereixen, les capacitats necessàries per planificar l’enregistrament del producte musical, sigui l’assaig o el producte definitiu, i la utilització d’aquest com a eina de creixement i també de difusió.

El concepte d’enregistrament i tot el que engloba, edició, masterització, difusió,...ha canviat profundament de sentit aquests darrers anys. La possibilitat d’enregistrar amb una certa qualitat ja no és única dels estudis de gravació, es pot editar amb molt bones garanties amb software accessible, i els nous canals de difusió han fet replantejar tot el negoci de les grans discogràfiques. De tots els canvis que s’han donat (deixarem els aspectes més tècnics per altres especialistes), crec que el que més ens afecta és el del concepte del producte final. Després dels singles, dels LPs i dels CDs, poc a poc ens hem acostumat a consumir cançonscom a producte final, a la xarxa, i especialment via plataforma de vídeo per internet (el 85% del consum dels usuaris d’internet és de plataformes de vídeo, amb un percentatge molt alt 20 La Circular

de vídeos musicals). Els cors, i també els cors infantil, han de poder utilitzar aquesta eina profundament democràtica -democràtica en el sentit que una gran majoria pot tenir accés als mateixos canals- per créixer, per aportar eines a l’assaig (més enllà de l’enregistrament amb el mòbil), per difondre la seva obra i per accedir a canals més amplis: programadors, intercanvis, etc. Enregistrar veus, i més encara si són veus infantils, requereix una bona planificació, uns pocs coneixements tècnics, empatia, autoritat musical i, sobretot, molta paciència. En poques paraules, és un bon cacau. I tot i així pot ser una experiència molt gratificant i sobretot extremadament útil per créixer com a cors i com a directors. La planificació neix de l’objectiu mateix de l’enregistrament. D’entrada voldria diferenciar si es tracta d’un producte on es demanen unes veus infantils o un producte”coral” pròpiament dit. El director de cors infantils ha de poder-se’n sortir en les dues modalitats. Sovint ens demanen, com a especialistes, que aportem veus blanques a un enregistrament (anuncis, participació en determinats projectes on apareixen nens cantant,...). I sovint no volen que soni a coral, doncs no a tothom li agrada el so coral, és més, pot semblar poc espontani i, per defecte, poc natural, poc infantil. Tot i així, el director coral és qui millor coneix les capacitats dels nens escollits, els seus límits musicals i vocals, i ha de poder assessorar durant la planificació i l’enregistrament. En aquest cas les

veus dels nens són tractades quasi com a solistes, o en petits grups, per aconseguir la màxima naturalitat i calidesa possible. Si el producte és “coral”, amb un bon grup de veus fent uníson o polifonies, aconseguir el so desitjat no és tan fàcil. Hi ha molts factors que hi intervenen: l’acústica de la sala d’enregistrament, si es grava amb una prèvia d’instruments o tot alhora, si es fa amb cascos o no, amb metrònom o no, si es grava per veus i després s’edita... Moltes decisions que cal planificar prèviament i amb el màxim d’assessorament possible. En la mesura que sigui possible, cal treballar amb bons professionals que tinguin experiència enregistrant cors i comptar amb el seu criteri. Hi ha tècnics fantàstics enregistrant instruments i formacions instrumentalsque els costa molt aportar solucions als problemes que apareixen en una gravació coral. Però també hi ha tècnics que s’estimen especialment la música vocal, les condicions òptimes per trobar un bon so, que coneixen l’instrument i que aporten experiència i saber fer. Deixeume posar com a exemple, entre molts d’altres, els enregistraments d’Albert Moraleda o de Ferran Conangla, on la canalla se senten especialmentpartícips del resultat final, un aspecte clau si el que es tracta és de créixer. El director de corals infantils hauria de tenir els coneixements tècnics que li permetin planificar o, si més no, participar en la presa de decisions prèvies a l’enregistrament. Evidentment ha de confiar en el tècnic


de gravació per tot el que fa a la microfonia, presa de so i processos d’edició, però és el responsable de quin so final es vol aconseguir. Igual que un director ha de saber explicar quin color de veu vol dels seus cantaires (i si ho pot fer cantant tot això que s’estalviarà), el director ha de saber explicar al tècnic de gravació quin so està buscant, la presència, el relleu... Després de molts anys d’intentar-ho, he trobat el camí que no falla: portar a l’estudi un enregistrament, o més d’un, amb el so que més s’assembli a allò que busquem. Normalment, el tècnic amb un cop d’ull i d’oïda sabrà dirnos on estaven posats els micròfons, si els instruments s’han gravat prèviament o al mateix temps que les veus, si hi ha metrònom, si han abusat de la post-edició,...

musical, però, l’última paraula, serà sovint del director, qui haurà de dir en veu alta i clara, en cada part del procés: talleu, és bona!

És lògic veure que tot aquest treball necessita paciència i perseverança, perquè malgrat tots els avenços l’enregistrament continua sent un procés artesanal, que es fa a mà i en temps real. Cal anar a veure l’estudi, la sala, conèixer els tècnics i crear un clima de confiança previ a l’enregistrament. Cal preveure les pauses, el que es menja i el que es beu. Cal fer del temps un aliat, mai l’enemic. Cal, sempre que es pugui, evitar qualsevol contaminació emocional i allunyar-se en el temps i en el record de l’enregistrament abans d’editar. L’edició és també un procés molt enriquidor, que demana molta confiança amb el Un cop engeguem l’enregistrament, productor i el tècnic, on es prenen la clau, per a mi, és l’empatia. S’ha decisions que ens faran créixer com definit empatia com aquella capa- a responsables del so final i per tant citat de “llegir” emocionalment els com a directors. altres. Copsar-los amb rapidesa i efectivitat i anticipar-se a les seves I el més bonic de tot això és que demandes. L’enregistrament és un avui es pot fer, amb la formació i procés esgotador per als cantants, l’experiència que et va aportant nens o adults, i el director també assistir a diferents enregistramentsi ha d’exercir de gestor emocional. amb les eines i els programes que Entre ells i amb l’equip tècnic. En- ja tenim a mà, com a part integrada grescar, calmar, tornar a engrescar, del treball del cor. Com una eina il·lusionar, trobar el sentitsovint més d’aprenentatge. Un assaig enreinexplicablede la repetició, fins gistrat en bones condicions esdevé i tot demanar a un nen que no una eina valuosíssima d’anàlisi i canti determinat passatge (i fer de pedagogia. Una sola cançó ben que entengui el perquè). Per això editada esdevé un bon document s’aconsella sempre que les deciper a la difusió de programes i de sions musicals siguin assumides repertori. I de la mateixa manera, per una segona persona alliberada conèixer els mecanismes de la d’aquesta tasca, una mena de pro- difusió en les plataformes de vídeo ductor artístic de plena confiança a internet, dels requisits de format del director musical, aïllat de la i configuració, ja ha de ser part de sala d’enregistrament i amb conles competències del director coral. tacte directe amb el tècnic de so. L’originalitat, la interactivitat, el I si productor artístic i tècnic de disseny dels continguts, la innovaso tenen una mateixa idea sonora, ció esdevenen també el format. O proposada pel director musical, com va dir McLuhan: el mitjà és el ja tenim l’equip ideal. L’autoritat missatge.

La clau, per a mi, és l’empatia. L’enregistrament és un procés esgotador per als cantants, nens o adults, i el director també ha d’exercir de gestor emocional. juny del 2016 21


La visió de l’autor quan és alhora intèrpret i director

Josep Vila i Casañas Director i compositor Què penses, quan sents la teva música enregistrada? Com a compositor, em dona confort tenir aquella obra a l’abast. L’art musical és una cosa abstracta que només es produeix en directe, en el moment que algú li dona vi da, i un succedani n’és la gravació. Si tens nostàlgia d’una obra teva, anar a una bona gravació et fa molt grata companyia. Realment tens nostàlgia d’alguna obra teva? Si, sovint. El meu vincle amb les obres es trenca un cop les acabo i quan algú les canta o les toca, ho sento com un espectador; però sempre em porta records de la circumstància en què ho vaig escriure. Tu has gravat música pròpia amb el teu cor i pots jutjat millor que ningú si el resultat s’ajusta a allò que volies com a autor. Quina és la teva experiència en aquest sentit? Passa el mateix que amb obres d’altres persones: no en faria dos dies la mateixa versió. Una obra enregistrada pot servir com a eina de consulta o de gaudi, però encara que sigui una versió excel·lent no s’ha de considerar model de res. Jo mai consideraria una versió que he dirigit de música meva o de qualsevol altre autor com a definitiva, perquè quan al cap del temps reviso una obra sempre hi veig alguna cosa diferent… Però és normal prendre com a referència una versió gravada pel mateix autor, més fiable és impossible! Fiable sí, totalment d’acord. Però no 22 La Circular

és l’única interpretació que se’n pot fer, també m’agrada que algú em sorprengui amb detalls, inflexions, canvis de clima. Els canvis de tempo, en canvi, em costen més de tolerar, en aquest sentit de vegades em sento poc respectat. Per exemple, hi ha un passatge de Peix martell (“però me’l va pescar un pescador brut…”) que sovint s’accelera. Perquè?! De vegades una cosa fa més mal precisament si la dius ben mastegada... Però això no treu que es puguin fer molt bones versions de la meva música. Al capdavall, fer música és un acte de llibertat, i com més gent gaudeixi de les meves cançons, millor. Segurament jo també he tingut i tindré algun dia de desenfocament amb l’obra d’algú altre… Segons quines versions, potser t’estimaries més no veure-les gravades? No tinc res en contra de l’artista que penja la seva interpretació. Una altra cosa és que algú que ha assistit a un concert simplement gravi i pengi alguna cosa que li ha agradat sense demanar cap mena de permís a autor ni intèrprets. Penso que en aquest aspecte s’hauria de fer una mica de pedagogia. En postproducció es pot tallar, afegir, modificar… Com aconseguir que la interpretació enregistrada sigui “viva”? No passa res si es fa bé. Té el perill d’acabar veient l’obra per trossos i perdre la perspectiva de conjunt, però això no és gaire diferent d’un assaig: et concentres en una frase, un fraseig, però prens decisions en funció del recorregut global de

l’obra. En una gravació has de situar cada fragment que repeteixes en el context per aconseguir un recorregut orgànic i que sembli una versió en viu. Per altra banda, el món de les veus és fràgil, un petit defalliment pot espatllar la frase més bonica i seria llàstima no aprofitar els moment més “rodons” de diferents preses. Ser autor, intèrpret i director alhora et dona més autoritat però també més responsabilitat a l’hora de decidir sobre el producte final Fins ara sempre he pogut decidir, crec que a la visió dels tècnics puc aportar la d’intèrpret. De jovenet, a Estocolm, assistia a gravacions del Cor de la Radio Sueca. Allà eren tres persones, un tècnic a la cabina, un director davant del cor, i al costat del tècnic un altre director col·lega del de baix amb igual categoria i autoritat. Els dos directors havien pactat que l’un s’encarregava d’atiar el foc, de dirigir de manera artística, i l’altre hi posava el filtre i anava dient què convenia repetir i perquè. Dirigir per a una gravació és molt estressant, buscar alhora la màxima perfecció possible i la musicalitat és gairebé impossible, i una col·laboració així és molt alliberadora. Però només es pot fer en situacions privilegiades, i hi ha d’haver molt bona entesa. I què passa quan un cor es prepara, supera l’enregistrament i després no s’edita el resultat pel motiu que sigui? Una versió que no farà content ningú és millor no editar-la. Una vegada amb Lieder Càmera després de


Diries, doncs, que enregistrar és un bon entrenament per a un director Sempre és un creixement a nivell auditiu, tant si és per treure un disc, tenir un record o viure una experiència. Després del meu primer enregistrament amb Lieder Camera, escoltant hores i hores a la postproducció totes les preses, em vaig poder adonar de quin resultat tenien els meus comentaris, quins consells eren o no encertats, si un tempo incorrecte havia sigut només Dius que el Palau de la Música una percepció meva, etc. Recomaté una acústica dura?? Jo diria no als meus alumnes de direcció que qui hi canta s’hi sent molt que de tant en tant enregistrin un bé! assaig amb el seu cor i escoltin què Doncs per mi, després de 18 anys indiquen ells i si canvia el resultat, de dirigir l’Orfeó, el nostre Palau és com està l’obra quan es donen per de les sales més dures per cantar. satisfets, etc. A L’Auditori, si el cor canta en el lloc de l’orquestra el so es dispersa, I per als cantaires, com creus però amb la col·locació simfònic que és, l’experiència? coral la paret del darrera té una Tal com jo ho he viscut, molt projecció i un retorn que fan que el estressant i poc gratificant. A la gracor senti bé què està passant, i això vació només estàs pendent d’algú li dona confiança. El Palau té una que et va dient “és bona” o “no acústica magnífica per al públic, s’hi és bona”, no tens retorn fins que poden apreciar petits detalls que a poses el CD a casa i penses “som L’Auditori es perden; en canvi l’in- nosaltres!”. La preparació és la matèrpret hi té una sensació superior teixa, amb la diferència que en un de solitud. Passa el mateix en altres concert ho dones tot només una sales històriques europees. No dic vegada i ja està, els enregistraments que sigui pitjor ni millor, però és un son molt més durs. tipus de sala que posa l’intèrpret més en risc. Alguna vegada has enregistrat amb nens? Per gravar, prioritzaries l’acús- Vaig dirigir una coral infantil a Mantica d’una sala on els cantaires lleu durant tres anys, amb molta puguin cantar de gust? dedicació. Però l’únic enregistraI tant, perquè llavors no cal pensar ment que he fet amb nens ha estat en el públic! Per exemple, on més la cantata Transatlàntida de Baltasar bon resultats acústics he tingut és a Bibiloni, el 2002, amb cors del la Capella de l’Esperança de Barce- SCIC i l’orquestra Terrassa 48.Vam lona. També depèn de les dimensi- treballar tot un cap de setmana ons del cor que hi hagis d’encabir. a l’Auditori de Lleida i va ser una experiència magnífica. diversos concerts vam voler gravar al Palau de la Música el Rèquiem de Duruflé i el meu Tedeum. El Palau té una acústica molt dura i per molts motius el resultat no estava a l’alçada d’altres CDs anteriors del cor. Doncs ens en vam fer una còpia per a cadascun com a record i ja està. Sap molt greu, però és millor decidir-ho i anunciar-ho aviat al cor. Ara, que un bon producte s’encalli per un tema polític o comercial ha de ser molt frustrant.

Una obra enregistrada pot servir com a eina de consulta o de gaudi, però no s’ha de considerar model de res. juny del 2016 23


PERQUÈ I COM ENREGISTRAR

Josep Vila Jover Què us motiva a fer enregistraments? Són una manera de deixar constància de la feina que anem fent. Procuro enregistrar música que aporti alguna novetat, que no n’hi hagi ja moltes altres versions, com ara l’obra per a cor de Josep Maria Ruera, un compositor de la nostra ciutat, o bé obres que el cor ha encarregat a Albert Guinovart, que són música nova o versions no habituals.

Director del Cor Infantil polir molts detalls que en el directe des de fora vegi què es pot anar Amics de la millorant després de cada presa. Unió, de Gra- passaven bé. Hi ha gent que fa una presa i para nollers

Un cor que fa servir tant l’element visual, con enfoca enregistrar només en àudio? L’objectiu final és diferent. En un concert volem complaure l’oïda i la vista de l’espectador. En una gravació d’àudio (per problemes de pressupost no ens podem plantejar de moment fer DVDs) les regles del joc són unes altres, qui compra el disc ja sap que no serà el mateix que quan va a concert. És cert que després d’una tanda llarga de concerts –com el cas de La lluna al barret, cançons de Josep Vila i Casañas amb coreografia de Sol Picó- les cançons prenen una vida i arriba un punt que alguna cosa no s’ajusta tan estrictament a la partitura. Llavors a l’hora de gravar cal

La gravació és com el nostre segell, és el que quedarà de la nostra feina. 24 La Circular

Quina diferència veus entre concurs, concert i gravació? Un concurs et posa a prova, hi ha tensió i nervis,saps que t’escolten les persones del jurat i reps la reacció del públic present. Un concert et dona un retorn immediat per part del públic. Són moments intensos que passen ràpid. Però una gravació és molt pitjor, és una de les coses més dures per a un cor. No hi ha retorn i sents la pressió extra de saber que allò quedarà per sempre. Per al director és com posar-se davant d’un mirall que et diu ben clar quin és el nivell que has aconseguit del cor, quina és la teva capacitat de conduir aquelles obres, fins a quin punt has treballat la musicalitat…

per analitzar-la, però això és dolent, jugues amb l’atenció dels cantaires i es perd la dinàmica de la sessió. Per a una bona gravació cal idealment tres elements, ben avinguts: el tècnic, el productor i el director. El director està amb el cor i té el paper de conduir la interpretació, però no pot al mateix temps controlar els detalls. A la gravació de La lluna al barret vam tenir la gran sort que en Josep Vila s’hi va implicar molt, va voler ser a totes les sessions i ens va ajudar a millorar i a perfilar molts detalls.

És més difícil gravar amb nens? En els meus, els hi explico què significa i perquè ho fem; que de vegades un concert va molt bé i de vegades no tant, però que la gravació Quin seria per a tu el procedi- és com el nostre segell, és el que ment ideal a l’hora de gravar? quedarà de la nostra feina. Aquests Semblaria que qualsevol persona nens tenen una vida musical molt que tingui un equip pot enregistrar intensa, poden aguantar assajos de un CD… Però no és així, ha de ser dues hores. Aquest és un bon punt algú amb coneixements musicals i de partida, tenen uns hàbits que d’acústica què t’ajudi a situar el so fan que “quan toca” et responen. del cor. I és molt bo tenir un asPerò les sessions de gravació poden sessor o un productor musical que ser de 8 hores! I son nens com els


altres que es cansen, parlen quan pares, etc., així que naturalment cal preveure estones de descans, d’esbarjo, de berenar... La clau, com en tot, és que se’n sentin responsables. En el cor sempre ho procuro; per exemple, ells fan les coreografies, porten les xarxes socials, tots tenen càrrecs, qualsevol petita feina està assignada a algun d’ells, i això els forma, no només musicalment. Explica’ns la difusió posterior El 90% de les vegades que gravem és perquè ho decidim nosaltres. Cobrim totes les despeses de fer el màster, i a continuació tenim dues opcions: trobar una fàbrica

que en faci còpies per nosaltres i per vendre en els nostres concerts. O bé, i aquesta és l’opció que preferim, entregar el màster a una discogràfica. En aquest cas, s’acorda una quantitat de còpies a un preu gairebé de cost per al cor i la seva gent, i ells ho posen en el seu catàleg i ho distribueixen a les poques botigues de discos que encara queden i a llocs com Abacus, FNAC etc. Per nosaltres és una manera d’entrar al mercat. No de guanyar diners, perquè per a això n’hauríem de vendre milions… però pot fer que parlin de nosaltres les revistes especialitzades. Que la discogràfica t’accepti en el seu catàleg ja és un

reconeixement. A més, jo també vull que totes les nostres gravacions estiguin penjades a Spotify, perquè té una capacitat d’explicar què fem molt millor que no pas qualsevol explicació. Sé de directors d’altres països que així ens han conegut. La nostra feina no és ni amateur ni professional sinó que està entremig, no ho fem gratuïtament però tampoc no en vivim; dintre del limitat mon coral és important que ens vegin, i aquesta és una manera. Avui dia triomfa allò que es veu a les xarxes. En el futur m’agradaria començar a tenir vídeos d’alguns temes del cor, però això demana parar i reflexionar-hi.

Una feina llarga i dura però gratificant

Tomàs Rosado Exdirector del cor infantil Els cursos 2001-2002 i 2002-2003, organitzar-nos detal manera que la Els Picarols

Algunes corals del SCIC han fet gravacions d’encàrrec. Pot haver-n’hi d’altres, però pensem ara en el CD amb cançons d’Apel·les Mestres -revisades per Maria Martorell- de L’Esquellerinc, El Virolet i el Cor Sant Esteve per a l’Editorial Boileau (2004); i en les cançons populars de tot Espanya d’Els Picarols per a l’Editorial Vicens Vives (2001-2003). En representació d’aquest tipus de material,Tomàs Rosado ens explica la seva experiència. La redacció

la coral infantil Els Picarols, del barri de Gràcia, va rebre l’encàrrec d’una productora d’enregistrar tots els temes musicals de cant coral dels llibres de música de primària de l’Editorial Vicens Vives, que es distribuirien a nivell nacional. Sense saber ben bé on ens ficàvem, als directors ja ens va engrescar només el fet que ens ho haguessin proposat. Es veia que seria una feina molt gratificant des de tots els punts de vista, i amb aquestes expectatives no vam dubtar a dir que sí.En aquell moment el grup dels grans (10 a 15 anys) era molt nombrós i ens permetia

feina es pogués fer amb qualitat i amb celeritat.

Faltava, però, motivar els veritables protagonistes, els nens i nenes de la coral. Quan els ho vam comunicar, la idea no els va provocar un gran entusiasme, ja que volia dir més assajos, i fora d’hores. Però a partir de la primera gravació l’interès i la motivació van anar augmentant. Recordo les primeres sessions; per a tots era una novetat el treball a l’estudi. Les cançons les van aprendre ràpidament, ja que juny del 2016 25


eren majoritàriament a una sola veu i en alguns casos les podien cantar amb la lletra a les mans. Les repeticions, el silenci, l’empastament de veus, la comprensió del text… quantes coses a tenir presents!

de la mandra inicial a les ganes de fer-ne més.

Va ser sobretot molt interessant poder col·laborar estretament amb Manuel Oltra, qui va fer els arranjaments pianístics de totes les cançons.Va resultar-ne un material Poc a poc vàrem anar veient què d’un valor incalculable, que consuposava aquella feinada: unes vertia unes melodies senzilles en 40 cançons tradicionals de tot unes grans obres musicals. Els seus l’estat espanyol i de l’estranger comentaris, sempre positius, la seva per curs, de primer a sisè de intervenció en la interpretació, ens primària! Ja us podeu imaginar van captivar sobretot als directors, el tresor que vam descobrir en que vam poder apreciar la qualitat aquells dos anys. Això va agradar artística d’aquest gran mestre.Va ser molt als cantaires, perquè van co- indiscutiblement una gran sort ponèixer el folklore musical d’altres der tenir-lo al costat durant aquells indrets, en alguns casos cantant dos anys, en vam aprendre tant... en l’idioma original: gallec, basc, mallorquí, valencià, ... Les veus Amb els anys que han passat i ja havien d’estar fresques per tal amb perspectiva ens queda un gran que la gravació tingués una bona record d’aquella experiència, que qualitat, i una bona organització sens dubte repetiríem per tots els prèvia dels directors en l’elecció aspectes positius que ens va repordel treball de cada sessió, dels tar i que en aquell moment, per la horaris i dels grups ens va perpressa de tenir la feina a punt, no metre arribar a l’objectiu d’enre- ens adonàvem gaire que estàvem vigistrar tot aquell material. vint.És veritat que va ser per a tots una feina dura, llarga i cansada; però En els dos anys que va durar el pro- la major part dels nens i nenes que jecte, van treballar en petits grups hi van participar es recorden molt de quinze cantaires d’edats diverses, d’aquell projecte i això ha ajudat així els grans donaven suport i for- al fet que desprès d’aquests quasi talesa al grup i els petits milloraven quinze anys continuïn cantant en al costat dels grans.L’observació, altres grups. Alguns d’ells han parl’afinació, la dicció, la memòria, ticipat posteriorment en diverses l’esforç i, sobretot la satisfacció gravacions, ja sigui de TV, DVDs o d’haver fer un gran treball, són CDs. Però és una experiència que valors que,sens dubte,quedaran en ja coneixen des de ben petits i que la memòria de tots aquells que hi segurament ha contribuït a deixar van participar.Els cantaires ho van testimoni de la música coral que els valorar molt, perquè es va passar acompanya.

L’observació, l’afinació, la dicció, la memòria, l’esforç i, sobretot la satisfacció d’haver fer un gran treball, són valors que quedaran en la memòria de tots aquells que hi van participar.

26 La Circular


Centre d’Informació de Catalunya

Palau Robert Passeig de Gràcia, 107 (Barcelona) gencat.cat/palaurobert Segueix-nos a:

22.04.2016 - 28.08.2016 Exposició. Sala 3

Palau Robert Projecció d’espectacles

Can Serra

Rambla de Catalunya, 126 (Barcelona)

Entrada lliure #ExpoComediants


El Tècnic a l’abast

El 50è aniversari es va acostant!! Ja teniu tots la data apuntada a l’agenda? 13 i 14 de maig del 2017 serà el cap de setmana de la 50a Trobada del SCIC! Però com que és una celebració tan especial, no tot es quedarà en aquest cap de setmana... El gener del 2017 inaugurarem les celebracions del 50è aniversari al mateix lloc on va començar tot: a Manresa. Les corals que van formar part d’aquella primera trobada del SCIC i que encara hi són a dia d’avui seran les encarregades de donar el tret de sortida a l’aniversari amb un concert que inclourà passat, present i futur de les cançons del SCIC. I serà un concert amb estrena inclosa: l’enfilall de cançons de les cantates del SCIC que està confeccionant Josep Vila. Un cop estrenat, l’aniversari s’escamparà com una taca d’oli per tot el territori: Tarragona, Lleida, Girona, el Maresme, Montserrat... una pila de llocs significatius de Catalunya seran seu del que hem anomenat “Les cercaviles”. Una cercavila? Sí! Per sobre de tot volem que el 50è aniversari del SCIC sigui una festa i així ho mostrarem a tothom. Cantant pels carrers, amb cançons festives, potser acompanyats per grallers, tabalers, gegants, castellers...? Aquí està la gràcia. Cada zona de Catalunya farà la seva cercavila per poder mostrar a casa seva allò que és més seu. I, de pas, explicar a tothom que el SCIC fa 50 anys! 28 La Circular

1a Trobada, Manresa 1967 Ep, i poseu-vos guapos que hi haurà Tots els detalls... a les Jornades de Treball de l’octubre! A banda d’una càmeres. Això no es pot deixar pila de música genial que també d’immortalitzar en imatges! presentarem aquell cap de setmana, Per a aquesta gran xarxa d’esdeve- és clar. niments, el Tècnic creix i comptem amb l’inestimable reforç de totes les Ja ho veieu, no hi podeu faltar de caps comarcals, que ja s’estan arre- cap de les maneres. mangant per liderar cadascuna de les cercaviles que estem començant L’Equip tècnic a organitzar. Així que ja ho sabeu, a partir d’ara escolteu-les molt i ajudeu-les molt que són fantàstiques!

40ª Trobada General, Barcelona 2007


Notícies del MCC

CONVENI TRIENNAL DEL MCC AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA El Moviment Coral Català va néixer a Manresa, el 26 de novembre de 1995. En el primer punt de la seva acta de Constitució, signada en nom del SCIC per el llavors Coordinador General Tomàs Rosado juntament amb els representants de la Federació de Cors de Clavé, Corals Juvenils de Catalunya i Federació Catalana d’Entitats Corals, s’acordava:

anys de tasca comuna, que ha arribat des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, la possibilitat de signar amb el Moviment Coral Català un conveni triennal (2016-2017-2018) que engloba les finalitats i projectes de totes les federacions actualment membres del Moviment .

El SCIC, juntament amb les demés federacions, hi ha estat treballant. S’han fet reunions amb la Direcció de Cultura Popular, amb la Junta del MCC i amb la pròpia Coordinació, i finalment s’ha arribat a l’establiment i signatura d’aquest conveni que de ben segur pot ajudar en la realització dels projectes d’una manera estable i farà Aquest novembre se celebraran 11 SCIC i MCC, al costat de les altres anys d’aquella constitució. Ha estat federacions, coautors de l’articulació llarg i fecund el camí recorregut. No dels reptes, econòmics, administratius, sempre fàcil, especialment pel que fa i d’objectius tan propis com col·lectius. a la línia d’equilibri entre la sobirania i la personalitat de cada federació El projecte del MCC per al períomembre i la pròpia del Moviment de 2016-2018 s’articula entorn a Coral Català (en l’actualitat: Corals tres grans eixos d’acció: articulació Joves de Catalunya, Federació Cata- (nacional i internacional); recerca i lana de Pueri Cantores, Federació de reflexió; i innovació i formació. Cors de Clavé, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Federació de En el primer eix, els projectes Cors de Clavé de la Catalunya Nord, propis del SCIC que hi figuren són Agrupació Coral de les Comarques les Trobades i Juguem Cantant, prinGironines i Associació Musical de cipalment; en el segon La Circular; Mestres Directors, aquesta última en el tercer, les Jornades de Treball, com a membre adherit); així com Cursos de Direcció, encàrrecs de per trobar el punt de comunicació, composicions per a cor infantil, etc. diàleg i coordinació en els diferents projectes i tasques compartides. Paral·lelament, i davant la possibilitat de mancomunar serveis, personal, I ha estat ara, després d’aquests despeses i inversions, el MCC i les Constitueixen el Moviment Coral Català en confederació autònoma amb les finalitats essencials de coordinar i impulsar les activitats de les federacions membres per tal de millorar-ne l’eficàcia, aconseguir-ne major difusió i assolir els ideals de la música coral catalana: qualitat, germanor i afirmació nacional.

seves federacions han arribat a un acord segons el qual el MCC amplia la seva oficina. Aquesta ampliació permet que les seus de les oficines de totes les federacions membres del MCC hi treballin plegades, de manera que, a més de la reducció dels costos de lloguer, es mancomunaran recursos i personal, s’optimitzaran els mitjans i es millorarà l’atenció i els serveis que cada una de les federacions ofereix als seus cors federats. Aquest serà un procés lent que, iniciat ja en el darrer trimestre del 2015, al llarg dels propers tres anys s’espera que culmini amb una integració millor que permeti a cada federació i al mateix MCC mantenir la seva identitat i el seu funcionament, millorant les condicions de treball, la qualitat i la quantitat de personal disponible per a la implementació de projectes, l’atenció als membres (corals, directors, cantaires...), la gestió financera, etc. Totes aquestes novetats són bones raons per felicitar-nos i sentirnos-en satisfets, per tot allò que implica de generositat, de diàleg, de compartir tant els projectes i la vivència dels objectius propis de cada federació com dels projectes comuns; la qual cosa contribuirà ben segur al desenvolupament i millora del cant coral de Catalunya i a la seva internacionalització. Moviment Coral Català i Secretariat de Corals Infantils de Catalunya juny del 2016 29


El MCC a la fira SOM CULTURA POPULAR

Programa de la fira Som Cultura Popular

Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i celebrada el gener 2016 al recinte Fabra i Coats de Sant Andreu, dintre d’aquesta fira va haver-hi una taula rodona amb el títol “La repercussió dels canvis socials, polítics i econòmics del país a la cultura popular i tradicional”. Les ponències eren: Els valors (Núri Escudé, Federació de Colles Sardanistes), Les noves normatives legals i fiscals (Josep Rafecas, Federació de Grups Amateus de Teatre), Economia

i financiació (Vicenta Pallarès, Federació d’Entitats Catifaires), Intergeneracionalitat/Relleu generacional (M. Mercè Argüelles, pel Moviment Coral Català-MCC). El presentador va ser Abel Plana (PROCAT).

aviat no tindrem qui les practiqui, ni tindrem dirigents que s’hi comprometin amb il·lusió malgrat les dificultats de tota mena que es trobaran. Això preocupa des de fa anys les federacions corals europees. El MCC en té una visió àmplia perquè engloba federacions Us resumim a continuació la pode cors infantils, de joves, de totes nència defensada pel MCC sobre el les edats i de tots nivells, amb relleu generacional: molts anys d’història. També col· labora des de fa anys en projectes Si no sabem transmetre les nostres europeus adreçats a difondre la tradicions a les generacions joves, pràctica coral a persones de totes les edats i condicions, com ara les Conferències internacionals anuals sobre Cant Coral i Inclusió; programes diversos per impulsar la música i el cant coral en l’ensenyament; el projecte VOICE sobre innovació en el cant coral, i molt altres. Allò que les associacions corals hem de transmetre a les noves generacions son valors (amor al país i a la seva cultura, compromís, perseverància…), maneres de fer (feina ben feta, treball en equip, integració…) i coneixements (repertori, nivell musical…). Per això recomanem tenir presents aquests punts: 1. Que es comenci a practicar l’activitat des de la infància. Un exemple: les corals infantils, un camp en el qual el Secretariat de Corals Infantils de CatalunyaSCIC treballa molt activament des de fa 50 anys. 2. Que els nens vegin que els joves i adults també practiquen aquesta activitat. Un exemple: les “famílies corals”, que agrupen cors des d’infantils a gent gran dintre de la mateixa entitat. 3. Que els joves s’integrin en els quadres directius. També el SCIC n’és un bon exemple perquè fa anys que a la junta col·laboren gent amb una llarga experiència i gent jove, que prové majoritàriament de les mateixes corals. 4. Organitzar activitats interessants específiques per als joves. Exem-

30 La Circular


ple a nivell europeu: la creació aportacions seràn útils. Aprofitar dels Cors Joves Nacionals, amb l’ajuda de les noves tecnologies. cantaires seleccionats capaços d’interpretar repertoris exigents, Avui es canta més i millor que anys que son un estímul per als que enrera, tant a Catalunya com a la pugen. resta d’Europa. Cantants i directors estan més ben preparats, 5. Trobar l’equilibri entre consermusicalment i vocalment. S’han fet var i innovar. La clau: mentalitat passos endavant molt importants, oberta a noves idees i esperit dos exemples positius al nostre país de col·laboració, doncs totes les en son la refundació fa un any de la

federació de Cors Joves de Catalunya i la creació del nostre Cor Nacional, organitzat pel MCC. Es tracta de saber trobar l’equilibri necessari per fer correctament el traspàs generacional i de mantenir-se en el convenciment que el que fem plegats és important per al país i la seva gent. M. Mercè Argüelles Sant Andreu, Barcelona – gener 2016

Mediterranean Choral Forum 2016: Compartint projectes arreu del Mediterrani. Si bé el Fòrum Coral de la Mediterrània va néixer a Barcelona de la mà del Moviment Coral Català, actualment ha esdevingut un esdeveniment que s’organitza cada any en un país diferent, a l’àrea del Mediterrani. L’edició d’enguany es va celebrar el passat mes d’abril a Istambul (Turquia). Es tracta d’un fòrum on es comparteixen experiències i projectes, es presenten i es construeixen noves col·laboracions i es mostra la música coral del país d’acollida en forma de tallers i concerts de diferents formats. En aquesta ocasió, vàrem descobrir la rica tradició i les interessants perspectives de la música coral a Turquia, gràcies a la presència de participants turcs en els grups de treball i en el públic i amb una interessant proposta de concerts. Per a aquells que estigueu interessats en aprofundir en la situació de la música coral en aquest país (i en d’altres aspectes de la música coral a la Mediterrània), us recomano la lectura de l’European Choral magazine 1/2016 dedicat precisament a aquest àmbit.

Chamber Choir, fundat el 1994; i el Bogaziçi Jaa Choir.

sobre Estudiants d’Educació Musical i Cant Coral de la Universitat d’Aksarai; Gianni Vecchiati (Itàlia) va exLa segona sessió incloïa la presen- plicar les activitats de FENIARCO tació de projectes intercultuper als joves, amb alguns exemples rals experimentats, tals com el onspiradors per al públic i, finalfestival Choral Crossroads a Xipre i ment, Ozan Çavusoglu (Turquia) va el projecte social del Faya Chamber oferir una visió general de l’escena Choir al Líban. A més, es va discutir coral a Istambul, un tema que va sobre la possibilitat d’engegar un generar moltes preguntes per part estudi acadèmic internacional sobre del públic, interessat en saber més els beneficis del cant coral, un pro- coses del panorama coral a Turquia. jecte plantejat pel francès Jacques Vabherle. El fòrum va concloure amb Treballant en un entorn interChoral Ecosystems era el títol cultural, un taller conduït per de la tercera sessió, on Martí Ferrer Sonja Greiner, Secretària General va presentar el projecte Music and d’ECA-EC. Resilience (MARS), un projecte de cooperació europea en el qual La idea d’organitzar cada nova participa el Moviment Coral Català edició del Mediterranean Chode formació de músics, musicoteral Forum en un país diferent ha rapeutes i educadors per interven- funcionat molt bé. Aquesta darrera cions psicosocials en comunitats edició a Istambul va deixar una prode refugiats i altres comunitats en funda impressió en els participants risc. Per donar el punt de vista dels i en els organitzadors i van quedar cors professionals, Rana Rizhallah, ganes de tornar-hi. Ja hi ha país i de Jordània, va presentar el cor del data per a la propera edició: serà al Conservatori Nacional de Música, Líban, del 19 al 21 de maig de 2017. i Cemi’i Can Deliorman, director En la primera sessió del Mediterra- artístic i director principal, el State Núria Tura Equip de La Circular nean Choral Forum 2016, Inspira- Choir de Turquia. ció per als cors amateurs, els turcs Aksel Tibet, Iller Ersil i Masis La darrera sessió es va enfocar www.istambuleuropeanchoir.org Aram Göxbel van presentar tres cap als cantaires joves. El director www.orfeontr.com projectes corals: l’Istambul Europe- turc Zeynep Kaya va presentar els www.musicandresilience.net an Choir, format el 1960; L’Orfeon resultats de la seva investigació www.feniarco.it juny del 2016 31


El Moviment Coral Català, “partner” del projecte Music and Resilience Support (MARS) Mentre arriben a Europa molts refugiats i persones que busquen asil, en molts casos fugint de situacions vitals i fets traumàtics, s’ha organitzat un nou projecte conjunt de recerca I desenvolupament, un Centre de Recursos online i Curs Especialitzat de Formació per a treballadors i organitzacions implicades en donar suport i tenir cura d’aquestes comunitats que pateixen mitjançant intervencions musicals psicosocials.

Prima Materia (Italia) i Euridea Education Agency (Italia). El sisè soci, National Institution for Social Care and Vocational Training (Líban), hi aporta una contribució excepcional, després de 40 anys d’ocupar-se de la població refugiada del seu país, històricament palestins i actualment també sirians.

nitats acollidores i acollides, per tal de planificar i portar a terme intervencions adients per protegir especialment els joves, fent servir el conegut poder de la música per crear ponts culturals i estimular i reforçar l’adaptació.

El grup d’estudi pilot participarà en un seminari de 10 dies a Itàlia Aprofitant l’experiència de Music el juliol 2016, i després continuarà and Resilience (Música i Adaptabili- online i amb treball de camp fins tat) per desenvolupar recursos mu- el juliol 2017. Finalment, esperem sicals i teràpies comunitàries per als que això incrementi la possibilitat refugiats al Líban -un projecte que d’aquestes intervencions en beMARS és financiat pel programa va merèixer el premi Musical Rights nefici de comunitats que pateixen, Erasmus de la Unió Europea i coordinat per l’International Music Award (Premi als Drets Musicals) siguin on siguin. Council-IMC, amb la col·laboració de la IMC el 2013-, MARS vol donar als músics de comunitat, musicote- www.musicandresilience.net de cinc altres organitzacions que treballen en la promoció dels drets rapeutes i altres treballadors de la salut o l’educació els coneixements Deborah Parker musicals, l’educació i el benestar: Coordinatora del projecte MARS i la preparació que els permetin Nordoff-Robbins Music Therapy Associazione Prima Materia, Italy treballar en contextos multicul(Regne Unit), Moviment Coral turals problemàtics, entre comuCatalà, (Catalunya), Associazione

Martí Ferrer, Marina Velázquez I Ariadna de Casacuberta amb els altres “partners” europeus. 32 La Circular


Parant l’orella Per un error inexplicable, l’article d’Ignasi Marco i Sanclement “Una mica més de nosaltres” no va aparèixer complet en el Monogràfic “Concert o espectacle?” de la Circular nº 161. Ens disculpem amb ell i amb els lectors i el publiquem ara sencer. Us oferim també unes frases del mestre Alberto Grau sobre el tema d’aquell monogràfic. La redacció

Una mica més de nosaltres Primer de tot em presento: Porto tota la vida vinculat al món coral, el meu pare ja havia cantat al Cor Madrigal, i jo vaig seguir les seves passes. Des de fa cinc anys, després de passar per molts grups vocals, cursos de direcció i teatre, classes de cant, i una colla d’escenaris, formo part de la companyia Cor de Teatre, que va néixer fa 16 anys a Banyoles com a cor amateur creant espectacles que no són ni corals ni teatrals, sinó totes dues coses.

Cor de Teatre

gèneres ja establerts com l’òpera o el musical, sinó d’expandir-se amb el que tenim a l’abast. Deixeu-me dir, amb tot el respecte, que està passant el que calia que passés: el «clàssic-concert-de-cançons-tradicionals-catalanes-cantat-en-semicercle-amb-el-nas-enganxat-a-lapartitura-vestits-de-blanc-i-negre», és un esdeveniment en el qual tots hem participat, però ara ja no l’aguanta qualsevol, ni cantaires, ni públic. Els cantaires volem donar més de nosaltres i al públic no tant sols li està bé, Darrerament, com sabeu, el món sinó que se’n mor de ganes. I aquest coral viu una transformació que fenomen ja fa temps que passa. Per hem d’agrair en part a la televisió, posar un parell d’exemples: deu fer però només en part —confesso uns cinc anys, la coral de Santa Eulàlia que no he vist ni un sol programa de Vilapiscina va representar un sencer d’Oh, happy day—. Des de programa confeccionat sobre la base fa temps hi ha cors que volen anar de La bomba, de Mateu Fletxa, amb més enllà del concert «de tota la peces populars i actuals intercalades vida», barrejar disciplines artístiques: amb ironia, escenificant el naufragi cor + instruments; cor + dansa; cor d’un creuer. Encara cantaven amb + poesia; cor + pintura —per què partitura, però vaig sortir emocionat. no?—. No es tracta de fer ús de La coral Cantiga, des de fa molts anys

que cerca noves formes d’expressió, des de un programa de samba on el cor cercava el ritme ballant, fins a música combinada amb el recitat de poesies de Rilke. I això són només uns pocs exemples del que està passant a tot nivell i arreu del món. El darrer espectacle de Cor de Teatre, que m’agradaria que us sonés, va ser Operetta, que vam estrenar l’any 2011, i el març 2015 encara estàvem passejant per Europa. Hem actuat al Liceu, al TNC, al Poliorama, al Victòria, hem fet una temporada de tres mesos a París i dues gires internacionals. Ara mateix tenim un espectacle anomenat Allegro acabat de sortir del forn, dirigit teatralment per Paco Mir; i tot per seguir la idea de voler donar «una mica més de nosaltres». Sempre he cregut que el que fem és l’evolució natural per a un cor, encara que hem circulat per un circuit més teatral que no coral. Funció rere funció hem anat sumant experiència, esforç i contingut. En total hem fet més de tres-centes representacions d’Operetta, i sempre amb emotiva resposta. Hi hem posat un munt d’hores, i estic segur que sempre es pot millorar, però el que hem viscut no es pot explicar fàcilment. Amb una guspira de creativitat s’obre un món de possibilitats per compartir amb els espectadors uns moments únics, al qual us convido a viatjar. Ignasi Marco i Sanclement juny del 2016 33


El concert coral com a espectacle actiu La idea que només els grans concerts de molt nivell atreuran audiència pot estar allunyant dels escenaris el gran públic. De vegades un director es sorprèn de l’entusiasme que genera la interpretació d’una obra tècnicament senzilla, en la qual l’evocació del cant d’un ocell, el ritme d’un tren

o la graciosa intervenció d’un solista son suficients per crear un encant que deixa el públic enbadalit. Això ens ha de fer reflexionar, ens ha de fer comprendre que no sempre la solemnitat del concert habitual és el millor imant per atreure el públic cap a la sala de concerts. (…)

El concert, tal i com s’ha plantejat en els darrers tres segles, ha de ser modificat si vol sobreviure. Ha d’evolucionar de manera prudent i adequada per adaptar-se als nous temps. Alberto Grau, del llibre Dirección coral-La forja del director (2005).

PERQUÈ DIMONIS ELS CANTANTS FALTEN A ASSAIG? Quan un director sent “La setmana que ve no podré venir, perquè…” acabi com acabi la frase sempre s’enfada i pensa “I perquè dimonis això altre és més important que l’assaig del cor?”. Fa un parell d’anys, un director va provar d’investigar-ne les raons demanant als coristes/alumnes que escriguessin en un full les raons per les quals un esdeveniment seria considerat com una cosa que de cap manera es podrien perdre.Va rebre unes 50 respostes que mostraven alguns punts en comú. En conseqüència, va rumiar què hauria de fer perquè els assaigs del cor pugessin uns quants graus en l’escala de prioritats dels coristes.

pesat negativament sobre l’èxit que malestar d’eventuals repercussions hagi tingut. si hi faltes. 2.- La raresa de l’esdeveniment. Ens saltem més fàcilment una activitat regular que una ocasió que pensen que pot no tornar-se a presentar.

Què s’hi pot fer? Un cor es troba regularment i això és un desaventatge. Els cors que munten projectes curts i concrets superen millor aquest problema. Donat que el tipus de rutina que convé a l’activitat coral és un inconvenient per crear el sentit de “no t’ho pots perdre”, el director haurà de procurar que tots els assaigs siguin una ocasió especial, crear la sensació 1.- Si alguna cosa no et pots perdre que perdre’s un assaig és perdre’s és perquè hi tens un rol important, una experiència interessant. Ha de la teva presència és imprescindible pensar: “Si aquest fos l’últim assaig per a algú que t’importa. amb aquests cantants, quin record inesborrable voldria que els en Què s’hi pot fer? Assignar a l’abquedés?” sentista un feina específica, agrair-li sempre l’haver prestat una col· 3.- Un esdeveniment que no et laboració que només ell podia fer. Si pots perdre comporta plaer i quafalta a un esdeveniment important, litat. Aquests factors han aparescut fer-li saber que la seva absència ha sovint en la investigació lligats al

Què s’hi pot fer? “Prioritzar la pastanaga al bastó”. Cantar és una activitat agradable i això ens dona un aventatge intrínsec. Però cal absolutament mantenir la joia ben viva durant tot l’assaig, encara que sentim la pressió de tenir-ho tot a punt per a un concert proper. Perquè, ja se sap: si no hi ha joia, no hi ha música. 4.- A ningú agrada perdre’s una cosa per a la qual s’ha preparat molt temps. El sentit de culminació, de satisfacció per la fita aconseguida és una motivació forta. Què s’hi pot fer? Preparar els objectius de l’assaig proper de tal manera que els cantants esperin veure-hi realitzada alguna cosa. Els reptes sempre son motivadors i tothom els vol vèncer. 5.- Quan es té una connexió personal o una afinitat especial amb un esdeveniment és quan un no se’l vol perdre. Què s’hi pot fer? Ajudar els cantants a sentir-se profundament identificats amb el cor, el grup, o, si més no, el repertori que s’està fent. Encoratjar la reflexió sobre què significa la música per als membres del cor. Ajudar els cantants a viure la pertinença al cor no solament com a simples participants de l’activitat sinó com a alguna cosa que els és pròpia. De Mondocoro, Choraliter nº 44 (2014)

34 La Circular


I ara... I ara...juguem

juguem

L’efecte músics (2ª part) Per completar la primera part, publicada en el número anterior de La Circular, aquí us indiquem l’efecte transformador que alguns altres músics -segons les investigacions de divesos especialistes- poden tenir sobre l’educació i el comportament dels infants: Efecte Beethoven: l’infant sofreix episodis sobtats d’ira i de depressió. Es fa el sord quan li parlen. Efccte Mahler: l’infant crida a ple pulmó i sense parar durant hores i hores, tot dient que sent a prop la mort. Efecte Schönberg: l’infant no repeteix mai cap paraula si abans no ha dit totes les altres del seu vocabulari. De vegades parla del revés i, al cap d’un temps, ningú ja no n’hi fa cas. L’infant pensa que la gent no és capaç de comprendre’l.

Efecte Brahms: l’infant usa una gramàtica i un vocabulari meravellosos, a condició que les seves frases continguin múltiples de 3, 6 o 9 paraules, etc… En canvi, les seves frases de 4 o 8 paraules resulten fades i poc inspirades. Finalment: Efecte John Cage: l’infant no parla durant 4 minuts i 33 segons. És l’alumne preferit de 9 de cada 10 professors. (Trobat a la xarxa)

Efecte Stockhausen: l’infant considera que un atac terrorista és una obra d’art.

ANAGRAMES MUSICALS

DITA SALTADA

Troba 10 mots musicals ordenant les lletres correctament

Una dita popular en favor del silenci

Balcó Toques rar Si, talòs Opina Atufa’l Oliva Volíen col Rau girat Emporta’t Mil bates

_____ _________ _______ _____ ______ _____ _________ ________ ________ ________

A

TAN

NO

TREN

HI

MOS

BO

CA

CA

DA

EN

QUES

Secció a cura de M. M. Argüelles

Solucions als entreteniments de la Circular 162 VOCALS FUGISSERES El ritme neix del subconscient cultural que posseïm, abans que siguem conscients de posseïr-lo SOPA DE MÚSIC música, maraca, marxa, mandolina, menor, monodia, mezzosoprano, missa, melodia, martell, motet, metrònom, moviment, milonga, mode, major, modulació, maceta.

juny del 2016 35


Fotografia: Cesc Rovira.

Canta, canta rossinyol, fes ben curta la durada. Branca fina de llorer et serà vall i cabana. Canta, rossinyol, ocell, que l’estrella és alta.

Tomàs Garcés Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993)

(Barcelona, 1901-1993)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de:

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 163  

Revista de cant coral infantil. gener-juny 2016

La Circular 163  

Revista de cant coral infantil. gener-juny 2016

Advertisement