La Circular 167

Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 167 gener-juny 2018 preu unitari 6,50 €

- Escrivint per als petits - Els Treballem del curs - Conversa amb Xavier Pastrana - Monogràfic: Tot cantant pel món


3

Opinió Editorial

4

Notes del SCIC 101 Jornades de Treball Els Treballem del curs

14

El Tauler del SCIC

- Treballant amb Montse Colomé, coreògrafa. - Treballem amb... Mariona Fernández - Treballant i aprenent amb Elisenda Carrasco -Treballem amb Josep Ollé i Sabaté: el compositor ens ho explica

9

Escrivint per als Petits Rosa Maria Nogué Rafel Simó Miquel Desclot Núria Albertí

Xavier Pastrana

34

Oportunitat dels jocs musicals Carles Santos i els 3.000 nens… El mestre Abreu: el poder de la música Trobada General de la federació Corals Joves de Catalunya S’estrena Sigues molt benvingut! Allà on manquen les paraules parla la música Els cinc drets fonamentals

Parant l’orella

Monogràfic Tot cantant pel món

35

Notícies del MCC

Revista de cant coral infantil

Núm. 167 juny 2018 Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Mercè Pérez. Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura i Anna Falcó

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r - 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

2 La Circular

15

Conversant amb...

Clara Ripoll

37

La Circular del SCIC

Han dit...

Antoni Miralpeix

23

El Tècnic a l’abast

14

43

I ara... juguem

Separata Número 45

Les cançons de La Circular

Portada Fotografia: Cesc Rovira

Contraportada Fotografia: May/Zircus


Editorial

La formació de directors. Felicitem-nos i fem un pas endavant! Que el SCIC ha estat sempre atent a la formació dels seus directors, no és una novetat. Podríem recordar iniciatives diverses en aquest camp: ja en els anys vuitanta del segle passat organitzava uns cursos de direcció per a directors novells a Manresa; s’han fet caps de setmana monogràfics d’especialització per a directors de grups de petits; s’han organitzat sessions de treball amb directors i especialistes, o amb cors nacionals i internacionals de renom... Tota aquesta tradició formativa va donar com a resultat el Curs de direcció actual, que el curs vinent oferirà la seva 9a edició. Al llarg d’aquets vuit anys la participació ha estat molt nombrosa i, si bé en algun moment hi havia

més participants que no formaven part del SCIC (d’escoles, escoles de música, esplais etc.), enguany estem contents perquè s’ha revertit aquesta tendencia.Vuit anys de feina molt ben feta, ens n’hem de felicitar! El curs vinent tindrem la 9a edició... i ens anem acostant a la 10a. Com en qualsevol número rodó, serà un bon moment per celebrar-ho, però sobretot per fer balanç. Cal destacar que s’ha fet una gran tasca, tan en la formació de directors que comencen com en la consolidació dels coneixement i habilitats d’altres (els nivells A i B), però encara no hem aconseguit ser un referent en la formació de directors amb experiència que busquen ampliar

la seva formació. Cal plantejar-se un curs de direcció de nou format que doni resposta a les necessitats de formació d’un tipus de director: aquell que vol treballar per aprofundir el seu nivell de direcció i pedagogia en cors infantils i que ara ha d’anar a buscar aquesta formació més enllà de les nostres fronteres. Un curs que sigui referent i atregui els directors del SCIC però també, perquè no, directors i directores de fora de Catalunya. Estem segurs que l’Equip de Coordinació del SCIC estarà ben amatent a aquesta necessitat i que ben aviat tindrem bones notícies! Toni Gàlvez i Carceller

Alumnes i professors curs 2017-2018 juny del 2018 3


Notes del SCIC

101 Jornades de Treball Les 101 Jornades de Treball -3 i 4 de febrer 2017- per a directors i responsables del SCIC, van transcórrer dins el marc de la Convenció del cant coral organitzada pel Moviment Coral Català, a la seu de I’INEFC de Barcelona. Totes les federacions membres hi vam poder realitzar les nostres activitats i assemblees. Unes jornades marcades pel treball amb els directors, per una banda de la cantata d’estrena Aventures sense sortir de casa i per altra del concert Cantemus del Pont de Cançons a l’Auditori. Iniciar unes jornades cantant és la millor manera de començar una trobada de directors. Eva Martínez i Clara Florit, directores dels Juguem Cantant d’enguany, ens presentaren els moviments coreogràfics de la cantata així com els moments en què s’utilitzarien diferents tipus de materials. Entre lupes, fruita i verdura va passar el matí volant! Com ja és costum en les segones jornades del curs, i coincidint amb l’inici de trimestre, es realitzà la primera assemblea de l’any, on s’aprovaren per unanimitat els pressupostos així com el balanç de l’any anterior. Les activitats que ja es presentaren a l’octubre van prenent forma i l’equip de coordinació i l’equip tècnic ens explicaren les novetats referent als concerts previstos, el canvi de data del Pont de Cançons a L’Auditori 4 La Circular

al 26 de maig, els participants en el concert del Bach ZumMitsingen del mes de juliol, els intercanvis de mitjans i grans i els Juguem Cantant. Però també s’avançaren novetats per al curs vinent: entre d’altres, s’anuncià que la cantata La màquina del temps d’Arnau Tordera serà el projecte del Pont de Cançons del 2019. Ni la pluja ni el fred van impedir que la música brollés per tots els racons de la convenció, on, com ja és habitual, els directors van poder aprofitar per examinar i comprar les novetats de la botigueta. La tarda va ser ben intensa amb el

treball acurat d’en Josep Vila i Jové del projecte Cantemus per al Pont de Cançons d’enguany, una proposta de música clàssica exquisida; un repertori complex i ric, que portarà els cantaires a un viatge per la història de la música, que viuran de primera mà. La proposta musical i el lligam de les peces van fer gaudir a tots els directors assistents a les Jornades. Mercè Pérez

Fotografies: SCIC


Els Treballem del curs Malgrat que a la Memòria del curs ja en parlarem (a la propera Circular), us avancem aquests escrits d’alguns assistents a les sessions dels quatre Treballem amb del 8è Curs de Direcció, així en tindreu una referència més completa.Van ser: 25 de novembre, Montse Colomé, coreògrafa: Recursos per treballar una bona actitud escènica.

8è Curs de Direcció

27 de gener, Mariona Fernández, directora: Els cors de petits: reptes i propostes de treball 24 de febrer, Elisenda Carrasco, directora: Recursos i repertori per avançar. 17 de març, Josep Ollé, compositor: La seva obra per a cors infantils i criteris d’interpretació La redacció

Treballant amb Montse Colomé, coreògrafa. Surts de fer el taller amb Montse Colomé amb un somriure relaxat després d’haver fet exercicis de moviment, que al cos sempre li van bé, i amb noves reflexions i preguntes per fer-te... Incorporem prou moviment i expressió en els nostres assajos? Com treballem la presència a l’escenari? Com treballem la comunicació no verbal, les mirades, l’expressió de la cara i del cos?

a l’escenari, activitats relacionades amb la dansa i l’expressió corporal, vam ballar un parell de coreografies i vam riure força. I sobretot, la Montse ens va plantejar elements per a la reflexió sobre la nostra tasca de directors.

La gràcia que tenen aquests tallers, els Treballem amb..., és que són com petites finestres que t’obren nous camins per investigar. Mireia Cadevall Directora del Cor Sant Esteve, de Castellar del Vallès

Després de treballar amb la Montse et fas conscient del plaer que és per als infants (i per als adults també) treballar a partir del moviment, de la dansa, del cos. Descobrir com som i com ens mostrem, la importància de saber deixar-nos anar. Vam fer diversos exercicis per treballar el moviment i la presència juny del 2018 5


Treballem amb... Mariona Fernández Quan arribes als Lluïsos de Gràcia el dissabte al matí per començar un nou cap de setmana del Curs de direcció del SCIC, ja saps que t’esperen dos dies de no parar; perquè, com tots sabeu, per cantar s’hi ha d’estar posat amb els cinc sentits. Per això, després de tot el matí sencer i part de la tarda intensament concentrats, l’estona dels Treballem amb... del Curs era tant esperada. Era un espai on continuar aprenent però d’una manera diferent, més distesa, més relaxada. I així va ser, perquè, només arribar, la Mariona ens va fer oblidar que érem adults i vam començar a deixar-nos portar per les històries que ens explicava, els jocs, l’imaginari... De seguida, enlloc d’un grup de directors i directores amb ganes d’aprendre érem un grup d’infants amb ganes de passar-ho bé. Des del primer moment ens va captivar amb la seva màgia i, sense parlar, vam anar fent exercicis de coneixença dels companys/ es, d’escalfament del cos, de la veu... Estàvem tots en rotllana i simplement l’anàvem imitant i seguint. Jugàvem amb els nostres noms, amb el cos, amb objectes... I

6 La Circular

ens anava explicant variacions dels mateixos exercicis, com adaptarlos segons com de grans siguin, o com de cansats estiguin, o en quin entorn es trobin els infants que tinguem davant. També ens va fer cinc cèntims d’on li havien funcionat més o menys i d’on havia anat treient les idees; ens va explicar que alguns els havia fet amb grups de més de 100 nenes i nens o en un país a l’altra punta de món. Sembla increïble que infants de tantes casuístiques diferents responguin tant semblantment davant dels jocs. Va ser increïble que en tant poca estona i sense adonar-nos-en ens presentés taaaants recursos i idees per a fer amb els més petits de les corals! Després, és clar, tots corríem a apuntar tots els detalls a la llibreta, no fos cas que se’ns oblidés tot el que ens havia ensenyat! A la segona part vam fer cançons d’arreu del món i d’estils diferents. Al final ens va donar les partitures (així no vam haver d’apuntar tant!) però sempre, en tots els casos, ens presentava la peça com ho faria amb els infants. Això era genial perquè t’obligava a aprendre-te-la de memòria, i al mateix temps també podies anar-la descobrint poc a

poc, saborejant-la... I és clar, en ser en un curs de direcció, ens anava fantàsticament bé que ens donés més idees de com presentar-les. Per acabar, vam poder fer-li preguntes o comentar aspectes de les cançons o jocs que havíem treballat i debatre perquè així i no aixà.Va ser molt útil i una bona manera de cloure aquelles dues hores, que van passar volant. Si hagués de triar una dinàmica d’entre les moltes que ens va mostrar, em quedaria amb una de les que va fer al final, de relaxació i tancament de la sessió. Per parelles, una de les dues persones ha de tancar els ulls i anar caminant per la sala, deixant-se guiar i confiant en el company o la companya; tot això amb una música preciosa i tranquil·la de fons. Cadascú era al seu món fins que ella et parava i et mostrava una caixeta amb una sorpresa: ens assegurava que a dins hi havia la Cosa Més Bonica Del Món. Quan ens la va deixar veure... Ai...! Si us trobeu la Mariona algun dia recordeu demanar-li que us ensenyi aquesta Cosa Més Bonica Del Món. Emma Prims Corbella


Treballant i aprenent amb Elisenda Carrasco Es pot començar un assaig i no parlar durant tot el primer quart d’hora? Amb respecte i un punt d’humor, és possible! Així ho va fer l’Elisenda. Mentrestant, amb els exercicis que proposava, els alumnes gairebé sense adonar-se’n anaven posant a punt el cos, la veu, l’atenció i, sobretot, aquella actitut de participació activa que fa que un assaig funcioni.

Santa Ana, també jugant-hi abans de cantar-la, amb recursos més visuals, com ara seguir unes pilotetes de color representant cadascuna de les tres primeres notes de la melodia. També va aconseguir, amb el gest i unes breus indicacions, que es cantés sense cops i expressivament, demostrant que es pot fer cantar amb sensibilitat i bon gust qualsevol cançó, i amb nens de qualsevol edat.

L’Elisenda va treballar dues cançons, cadascuna amb recursos diferents. En la primera, Blanca, blanca, va començar amb exercicis d’afinació jugant amb les notes de les primeres frases de la melodia de totes dues veus, repetint-les, combinant-les, sobreposant-les, fins que van quedar ben fixades en la memòria auditiva de tots. Feina avençada! Després va semblar fàcil i natural afegir-hi la lletra, distribuir qui faria cada veu i engegar la cançó.

Durant bona part de la sessió va fer que els alumnes s’encaressim de dos en dos i cantessin l’un per l’altre, s’imitessin o es responguessin amb la melodia. Això reforça l’autonomia a l’hora de cantar, assegura que tothom s’hi impliqui i fa que els cantaires es coneguin i es comuniquin.

En segon lloc va treballar Señora

L’Elisenda opina que és en els assaigs, més que no pas en els concerts, on s’ha de fer la millor feina. Perquè ¿quants assaigs tenim en un curs? Molts! I que pocs

concerts! En conseqüència, la feina més profitosa és la que fem amb el cor en el dia a dia. A ella li resulta fàcil improvisar recursos pedagògics, gràcies a la seva experiència davant tota mena de cors. Però de tot se’n pot aprendre! Amb aquesta intenció, com a reflexions/propòsits principals després d’aquesta sessió apuntaria: - Anem sempre ben preparats a l’assaig. - No cal donar gaires explicacions, la pràctica és el que compta. - Un bon recurs visual o divertit val més que mil paraules. - Si alguna cosa no funciona, canviem abans no es perdi l’atenció. - Busquem trucs perquè cadascun dels cantaires se senti directament implicat, això farà funcionar el grup. I es podrien apuntar tantes coses més...!! M. Mercè Argüelles

juny del 2018 7


Treballem amb Josep Ollé i Sabaté: el compositor ens ho explica Al Treballem amb hi vaig fer una descoberta del repertori que he anat escrivint per cors infantils.Vaig organitzar-ho en obres per petits, per mitjans i per grans. Per petits vam tastar Daltabaix a la ciutat, una cantata encàrrec d’El Virolet dels Lluïsos de Gràcia en motiu del seu 50è aniversari, amb lletra de la Laura Aubert–una de les millor actrius de casa nostra- i estrenada a finals del curs passat conjuntament amb els petits de l’Esquitx i Coloraines. Ho van fer superbé, quins nens tan eixerits! Si la voleu conèixer, em sembla que en els propers mesos sortirà editada, i també la podeu escoltar el proper 31 de març del 2019 al Palau de la Música de Barcelona cantada pels cors infantils de l’Orfeó Català. Per mitjans vam cantar dos Maragalls i una Raspall: L’ametller, Sol, solet i El camí que va a Betlem. Tres cançons a dues veus i piano que us podeu descarregar a josepollesabate.cat. D’aquestes tres cançons, la que té més història és L’ametller. Us l’explico. El setembre del 2009 començava els estudis de composició a l’ESMuC després d’haver-m’hi graduat en pedagogia musical. En Bernat Vivancos a la primera classe em va demanar que escrigués una melodia que considerés genial pel dia següent. Evidentment no li vaig portar res que valgués la pena, però em va donar una segona oportunitat. I aquí vaig tirar de calaix -beneïts calaixos!- i li vaig portar L’ametller que havia escrit feia uns mesos perquè la cantés el cor infantil Joventuts Unides de La Sénia. Amb L’ametller va quedar totalment 8 La Circular

satisfet i em va dir que per molt que escrivís, mai escriuria res millor. No sé si el temps li dona la raó o no però sens dubte és la meua cançó més cantada a dia d’avui. Aquelles mateixes setmanes de 2009, en Pere Maragall s’assabenta casualment que he musicat L’ametller del seu avi i ens cita, amb la meva germana, a l’Arxiu Maragall perquè n’hi portem una còpia i l’hi cantem. Ens parla de la Festa de l’Ametller Florit en homenatge a Joan Maragall, un acte on es reciten poesies i es llegeixen textos maragallians. Ens explica que es celebra cada segon diumenge de febrer a les 12 del migdia al cementiri de Sant Gervasi sota la florida d’un ametller plantat l’any 1924 al costat de la tomba del poeta i ens diu que s’escauria molt cantar-hi L’ametller. Acceptem la proposta; i el que el 2010 va ser una simple interpretació de la cançó en qüestió seguit del Cant de la Senyera arrancat pel Pasqual Maragall, al llarg dels anys s’ha convertit en una autèntica cloenda coral de l’acte, amb la interpretació de cinc o sis cançons maragallianes. Per grans vaig presentar un altre Maragall, Pirinenques (IV), que vaig escriure per encàrrec de Corals Joves a 3 veus mixtes i que properament estarà a punt per 3 veus blanques, i una harmonització de La presó de Lleida que vaig escriure per al Cor Infantil Sant Cugat.

No podia acabar la sessió sense presentar una obra d’en Bernat Vivancos i una de l’Albert Guinovart, els meus dos estimats professors de composició a l’ESMuC. D’en Bernat, L’ametller que va escriure el 2010 – en té 2 o 3 versions!- . Tafanegeu a bernatvivancos.com. Podreu descarregar-vos-hi moltes de les seves obres corals. De l’Albert, Rossinyol viatger amb lletra del Miquel Desclot. Escolteu-vos el seu bestiolari cantat pels Amics de la Unió –en CD o a Spotify-. Per rematar-ho, vam cantar la popular sueca Vemkan segla harmonitzada pel letó Erik Esenvalds per tres veus blanques i piano i vam escoltar el seu Salutaris Hostia en versió de quatre veus blanques i dues sopranos solistes. L’Esenvalds, per cert, va escriure Prayer for peace per al Cor Vivaldi en el marc del Simposi Mundial celebrat l’estiu passat a Barcelona. Molt sovint és inspirador veure què fan els nòrdics! Els alumnes i els professors del curs de direcció em van fer sentir molt acollit i van tenir una actitud fantàstica durant tota la sessió. Gràcies! Vaig veure un grup humà d’una gran qualitat humana i musical. Per molts anys! Josep Ollé i Sabaté


Fotografia: Cesc Rovira

Antoni Miralpeix Rosa Maria Nogué Rafel Simó Miquel Desclot Clara Ripoll Núria Albertí Escrivint per als Petits

A la Circular número164 (2016) conversàvem amb els autors dels textos de les cantates estrenades pels mitjans i grans de les nostres corals. En aquest curs del 45è Juguem Cantant, ens ha semblat una bona idea demanar les opinions dels autors dels textos de les cantates estrenades pels petits.Vegeu les seves respostes! juny del 2018 9


ANTONI MIRALPEIX La rebel·lió a la cuina Ens pots explicar l’origen de tot plegat? De La rebel·lió a la cuina, fa 40 anys! Va ser el fruit d’un encàrrec del SCIC per al Juguem Cantant del curs 1988-1989. Ara, vist en perspectiva, entenc que és en gran mesura autobiogràfica. La meva inutilitat a la cuina continua intacta. La cantata la vaig crear en 10 dies i va coincidir que estava sol a casa, la meva dona va marxar de cursos de direcció coral i l’únic que vaig saber fer a la cuina és fer-hi música amb els plats i les olles. Què va ser primer, el conte o la música? Primer va ser el conte, el text. És molt difícil poder trobar un conte que sigui engrescador, que permeti jugar a nivell literari i musical.Vaig estar llegint desenes de contes infantils fins que vaig trobar-ne un de Carlos Reviejo que em va captivar i el vaig adaptar, introduint molts elements poètics en les cançons i irònics en la narració, amb la pretensió que fos amena tant per qui la canta com per qui l’escolta.Va ser l’inici d’una etapa d’acudits dolents i jocs de paraules que sempre m’ha agradat fer. Et va ser difícil adaptar el conte a nens de 5-7 anys? És molt difícil escriure fàcil. Escriure per als més petits és molt més complicat que per a adults, donat que a aquests els hi pots posar qualsevol nivell de dificultat. L’argument ha de ser entenedor i simple i la música

també. La cançó dels gots, per exemple, només utilitza dues notes, la cançó de l’arròs només en té quatre.... El fet de comptar amb una “orquestra” de cuina crec que li dóna un encant i singularitat especial. Sempre havia desitjat ser solista d’espremedor de taronjes! Si vas assistir a l’estrena, potser et va tocar dirigir-la? Sovint em toca crear, acompanyar, dirigir o cantar les meves pròpies cançons, però m’encanta poder-les gaudir com a espectador. L’estrena en la direcció la va fer la meva dona, la Montserrat Cufí. Per cert, excel·lent cuinera!

ROSA MARIA NOGUÉ El follet valent Explica’ns l’origen del conte. Un bon dia de 1998, la compositora i amiga Núria Juanet, amb qui cantàvem juntes a l’Orfeó Català, em va explicar que ella i la seva amiga Clara Ripoll, professora de música, estaven fent una cantata per encàrrec del SCIC. La Clara havia tingut la idea d’escriure un conte per a infants sobre la figura d’un follet –El follet valent-, la Núria s’havia posat a fer la música de les cançons i la Clara n’escrivia les lletres. Però els faltava algú que escrigués la narració, que en fes un conte, i m’ho van demanar a mi.

10 La Circular


El conte, el vas concebre per a petits d’entrada? Des de la primera idea original de la Clara Ripoll, El follet valent va ser pensat per a nens i nenes petits. Per això els animalons que l’envolten són petits insectes, i per això hi ha molta cura a mostrar els valors del coratge i de l’amistat, sobretot en condicions adverses. La meva contribució particular va ser el personatge de l’aranya dolenta, negra i peluda, i el fet que la colla del follet valent s’hagués d’enfrontar amb la por de la mort, de la covardia i de la traïció. També vaig voler que el follet valent tingués por, i que fins i tot pensés que s’havia equivocat volent fer recapacitar l’aranya. I que l’aranya també tingués el seu moment de tristor i de reconciliació. Hi va haver treball amb la compositora? Sí, i tant! Després d’escriure el conte, la Núria i la Clara

van veure que calia afegir algunes cançons per il·lustrar les noves escenes, i es van posar mans a l’obra! Totes tres ho vam fruir molt, plegades. L’any passat el vam voler editar en forma de conte (Ed. Boileau) i s’hi va incorporar una amiga il·lustradora, la Carme Solà. El follet valent sempre ens ha portat coses bones! Si vas assistir a l’estrena, quina va ser la teva impressió? L’estrena d’El follet valent al Palau de la Música, amb centenars de cantaires infantils, va ser un dels millors moments de la meva vida, i em consta que també puc parlar per les meves amigues, la Núria i la Clara. Però he de dir que totes les representacions, de les més monumentals a les més discretes, han estat sempre un gran motiu de joia per a totes tres, i esperem que durin molts anys!

RAFEL SIMÓ La ciutat i la lluna Qui et va encomanar el text? El SCIC va encarregar una cantata a Poire Vallvé, i ell em va proposar fer-ne la lletra. Ja havíem fet alguna cançó junts. Et va ser difícil adaptar-lo a nens de 5-8 anys o ja el vas concebre així d’entrada? En aquell moment feia ben poc que els meus fills havien passat aquella edat. De tota manera, amb en Poire vam voler fer una història que defugís els contes d’animalons, que tingués un caràcter més urbà i que, tot i ser atractiva i màgica per als petits, oferís lectures interessants per als més grans. Una història per poderne parlar a casa o a l’escola, i per poder-la cantar intergeneracionalment. Vau treballar junts, amb el compositor? I tant. Des de bon principi, entre tots dos vam definir què volíem, quin havia de ser el to vital. També d’entrada en Poire em va definir el número de cançons i que en podíem repetir una. A mesura que les anava escrivint, em compartia les possibilitats rítmiques d’algunes frases i jo li proposava repeticions i cacofonies.

Si vas assistir a l’estrena, quina va ser la teva impressió? L’estrena va ser a L’Auditori de Barcelona i vaig plorar d’emoció. En esciure, poso el cor i la voluntat de dir coses que per als nanos siguin significatives. La música afegeix una dimensió més a les paraules, les complementa i les embolica amb emoció.Veure els nens i nenes cantant-ho amb aquelles ganes ja va ser complet. Vaig ser feliç. És de les coses boniques que he tingut l’oportunitat de fer. juny del 2018 11


MIQUEL DESCLOT Al ball sense un badall

Per una banda hi havien els poemes i per l’altra, el text. Explica’ns com va anar. Et va ser difícil adaptar-lo a nens de 5-8 anys? Les poesies ja eren escrites, majoritàriament entre l’any 1999 i el 2000, i publicades al llibre Més música, mestre! (2001). Aquell estiu del 2007, impensadament, em va caure l’encàrrec del SCIC d’imaginar una cantata amb algunes de les poesies del llibre seleccionades per la Guida Sellarès, que s’encarregaria de posar-hi músiques. Sé que m’hi vaig haver de posar a corre-cuita, entre les escletxes de temps que em van deixar les feines que tenia previstes per a l’estiu. No recordo pas que em costés pensar en nens petits. Em va costar molt més haver-ho de fer amb tan poc temps i de manera tan imprevista. Vau treballar junts, amb la compositora? Vam treballar junts, però sempre per correu electrònic, perquè jo era a l’Empordà i la Guida a Osona. Així i tot, vam anar prou d’acord. La tecnologia va ser una bona aliada. Si vas assistir a l’estrena, quina va ser la teva impressió? Malauradament, no vaig poder assistir a l’estrena, però al cap de molt poc la vaig poder veure i sentir a Castellar mateix, on visc. Recordo que eren dies de molta pluja. Una estrena sempre és emocionant, i aquella “reestrena” també ho va ser, és clar.

CLARA RIPOLL L’hora perduda Orígens del text Vaig començar a crear el text a partir dels poemes de la Joana Raspall que havíem triat prèviament Gemma Ruiz, Jordi Domènech i jo. Cadascú hi aportava aquells que més li agradaven. A partir dels poemes, vaig buscar un fil conductor que els pogués unir en format de conte. Adaptar-lo a nens de 5-7 anys o concebre’l d’entrada Acostumo a concebre els textos d’entrada segons l’edat a que van dirigits. De tota manera, no m’agrada limitar-los massa (L’hora perduda té un àmbit d’edat més ampli, de fet) i, a l’hora d’escriure’ls, recorro a la nena que porto a dins i em deixo portar per la seva imaginació. El fet de venir d’una família nombrosa i de ser mestra de primària m’ha ajudat a situar-me amb certa facilitat a totes les edats. El més difícil per a mi, en aquesta cantata, va ser adaptar poemes de temàtica diversa a una història nova. 12 La Circular


Hi va haver un treball amb el compositor? Era la primera vegada que treballava amb en Jordi. Hi va haver treball i berenars molt agradables en diverses ocasions on vam gaudir de totes les fases del projecte i ens intercanviàvem idees. Els dos vam descobrir que som grans admiradors de la poetessa. Sobretot, destacaria la immensa sort que vam tenir de poder estar dues tardes amb la Joana Raspall, a casa seva, i compartir l’obra amb ella.

Impressions de l’estrena Quan estrenen una obra teva a L’Auditori, no et pots quedar indiferent de cap manera. Les veus infantils i tan ben treballades, com va ser el cas, em van emocionar en molts moments. La meva impressió va ser molt positiva al llarg del concert i, en aquest sentit, agraeixo al SCIC que confiés un cop més en mi i espero continuar col. laborant-hi sempre que ho vegi oportú.

NÚRIA ALBERTÍ Aventures sense sortir de casa Explica’ns l’origen del text i els poemes. Jo vaig néixer a Alacant i la meva família viu a València. Ara fa molts anys que visc a Catalunya i per això cada any per Nadal els visitava i m’enduia molts bons records. Abans que morís la meva àvia Joana, que va viure prop dels cent anys, vaig voler escriure els meus records d’aquells anys amb la família, avis, tiets i cosins. I escriure poemes és la meva manera de guardar els tresors per sempre. I així ho vaig fer. El cabàs de l’àvia està inspirat en quan anava a comprar amb ella. M’encantava fer coses habituals amb ells. Compartir el que feien normalment. Ser part de la seva vida durant uns dies. Els bastons de l’avi i l’avi pirata està dedicat al meu avi, que guardava una col·lecció de bastons perquè era cec. Jo passava hores mirant-lo i parlàvem molt. La gran banyera era la que hi havia a casa dels avis, les tavalloles grogues, les curses d’ascensor, el secret de darrere el quadre... he tingut una infantesa plena d’amor i aventures. O almenys amb la meva imaginació he estat capaç de veure aquestes aventures en allò més quotidià. Per això el títol d’Aventures sense sortir de casa.

Heu treballat juntes, amb la compositora? La compositora la vaig conèixer directament en la presentació davant dels directors de corals. M’hagués encantat treballar juntes però es veu que ella em va enviar correus i jo no els devia rebre. Et fa il·lusió assitir a algun dels concerts? Me’n faria moltíssima, per suposat. De les altres cantates que tinc també he assistit als assajos, signat els llibres de poemes als nens i això els motiva molt de cara al concert final. Sempre m’ha agradat treballar conjuntament el procés, ja sigui amb il·lustradors o músics. És un plaer quan la poesia serveix com a eina per crear més coses i en poden gaudir tant pares com nens.

El text de la cantata va sorgir perquè em van demanar de fer-la pel 45è aniversari del Juguem Cantant. Em va fer molta il·lusió perquè això volia dir que sentiria cantar aquests poemes tan especials per a mi. El que vaig fer primer és triar els poemes que m’agradaria que fossin cançons. A partir d’ells vaig escriure una història que els unís. La història de la Laia va sorgir de seguida com si sempre hagués estat allà amagada. Et va ser difícil adaptar-lo a nens de 5-7 anys o ja el vas concebre així d’entrada? El tema de l’adaptació no va ser difícil perquè jo ja acostumo a escriure per aquestes franges d’edat. La música havia de fer la resta perquè fossin cançons que els ajudessin a recordar la lletra dels poemes. I això sí penso que és un repte. juny del 2018 13


Han dit

Considerem la diversitat cultural: Quan no hi ha una idologia comuna, ens comprenem? ens acceptem? ens respectem els uns als altres? Diem que la Música és un llenguatge universal. Però, fins quin punt entenem realment una música i una cultura diferents de la nostra? La música és un sistema molt elaborat que és comprensible en el seu context: subestimem, encara, el seu paper social i ètnic, la veiem sovint només com a “música en ella mateixa”, “música pura”... Una cultura específica fa automàticament la funció d’incloure certes persones i excloure’n unes altres. Això és així i fa, precisament, que el món sigui tan acolorit. Perquè cadascun de nosaltres, cada grup cultural al qual pertanyem, se sent, viu i es mostra diferent als altres. Llavors és quan comprensió, acceptació i respecte de l’altre han d’entrar en joc. Franz Niermann

Els cors catalans hauríem de sentir-nos compromesos en la conservació i la difusió del nostre repertori, tan el tradicional com el que creen els autors del nostre país. Qui ho farà, sinó? Manuel Cabero

He elogiat més d’un cop les corals infantils per l’entusiasme dels que les dirigeixen i per com eduquen la canalla. Hi aprenen música i més. Els ensenyen quan toca cantar i quan toca callar i escoltar, que és l’essència del treball en grup. Carles Capdevila

EL TAULER DEL SCIC

102 Jornada de Treball per a directors i responsables

Reserveu-vos ja les dates: 29 i 30 de setembre 2018, lloc a decidir.

9è Curs de Direcció del SCIC

Les sessisons es faran als Lluïsos de Gràcia, Plaça de Nord 7, Barcelona, en caps de setmana. Cada cap de setmana inclourà una sessió Treballem… amb experts de diversos camps relacionats amb el cant coral infantil, obertes als cursetistes i a alumnes externs. Per actualitzar dades/dates, aneu vigilant la web del SCIC: www.scic.cat I RECORDEU: Les corals membres teniu la web a la vostra disposició per penjar-hi les notícies i fotos que volgueu de les vostres activitats individuals, podeu fer-ho com a usuaris o bé enviar-ho per correu electrònic a scic@scic.cat

14 La Circular

Les dates: 27 i 28 d’octubre 2018 24 i 25 de novembre 2018 26 i 27 de gener 2019 23 i 24 de febrer 2019 Els professors: Glòria Coma, Oriol Castanyer, Jaume Sala i Gemma Tatay. Paul Perera com a pianista.


Fotografia: Josep Molina

Xavier

Pastrana

Després d’obtenir el títol superior de guitarra, en Xavier va estudiar direcció amb Pierre Cao, Frieder Bernius, Salvador Mas i altres. Com a compositor deu la seva formació a Manuel Oltra. Ha compost obres simfonicocorals per encàrrec de l’Escola de Música de Tarragona i l’escola coral de l’Orfeó Català, i diverses obres seves han obtingut Premis de Composició de Reus. Com sabeu, va ser un dels harmonitzadors de melodies tradicionals per a la col·lecció del SCIC Patrimoni Coral XXI. Ell mateix ens explica la seva carrera com a director. Actualment porta l’Ensemble O Vos Homnes i dirigeix el cor i orquestra de l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.

Conversant amb...

Va ser molt agradable parlar-hi tot fent un vermut en un dia ben assolellat, a la Plaça de la Font de Tarragona. Mercè Pérez juny del 2018 15


Com et vas introduir al món de la música? Per què ets director i compositor? Vaig començar de molt petit perquè els pares m’hi van apuntar.Vaig anar molts anys a una escola de música i en acabar l’institut, que és quan decideixes què vols fer a la vida, vaig decidir fer música, tot i que no sabia ben bé en quina branca.Va arribar un estiu que tenia uns diners estalviats; tocava la guitarra i havia de decidir si me’ls gastava comprant una guitarra elèctrica o fent un curs de direcció coral... i em vaig decidir pel curs. Així vaig començar, potser si hagués comprat la guitarra tot seria diferent! Sí que vaig acabar la carrera de guitarra, però no m’hi vaig dedicar més. Als 15 anys, doncs, vaig fer el primer curs de la FCEC a Barcelona i aquest món em va seduir. Ja cantava, i m’agradava molt, al Jove Cor de Tarragona amb Xavier Sants –un cor que al cap d’un temps jo dirigiria. I vas rebre formació de Pierre Cao, Manuel Oltra... Si, vaig passar uns anys fent cursos diversos. Després d’un curs amb Pier Cao, que era professor a l’ESMuC, m’hi vaig matricular a direcció i hi vaig estudiar 3 anys, però no vaig acaba la carrera. Més endavant vaig estudiar un any de direcció orquestral a Viena; és un món que també m’interessa molt, m’agrada dirigir orquestra quan hi ha l’oportunitat.Van ser uns anys de molt bones experiències. I quan et vas iniciar en la direcció? Vaig començar en un cor petit, Mos Cantars, on cantaven els meus pares, i al cap d’un temps vaig anar al Jove Cor de Tarragona. Després vaig ser sotsdirector de l’Orfeó Català amb Josep Vila i sotsdirector del Coro Ciudad de Granada amb Mireia Barrera, fins que vaig fer-me càrrec del cor Sant Esteve de Vilaseca, que va ser

Iniciant-se com a director amb Mos Cantars

16 La Circular

una etapa important. Posteriorment vaig dirigir Lieder Camera durant cinc temporades. Ara sóc director artístic del Cor Sant Esteve i director del cor O Vos Omnes. Has dirigit algun cor infantil, de manera fixa o bé en moments puntuals? Només puntualment. Per portar un cor infantil cal temps, recursos pedagògics i energia, jo diria que demana una dedicació exclusiva. Des que vaig dirigir el Cor Sant Esteve, que era un cor de noies, prefereixo parlar de veus iguals que no de cor infantil, perquè per mi musicalment és terminologia relativa. Com a compositor i arranjador, quines obres has fet per a cor infantil, o per a veus iguals, que els directors del SCIC puguin conèixer? Vaig escriure per als Premis de Composició Ciutat de Reus algunes obres que han guanyat premis i es poden trobar en els seus cançoners i a la web. Aquests Premis porten molts anys fent bona feina i són una font magnífica de repertori. Per al SCIC he fet un parell d’arranjaments; també unes nadales que em va encarregar l’Orfeó Català fa un parell d’anys; obres per a veus iguals de l’etapa del Cor Sant Esteve; i tinc arranjaments de música popular i composició original pròpia en cançoners. M’agrada escriure; el repte és que sigui atractiu per al públic i també per a qui ho canta. Quan comences a fer un arranjament o una composició, per a cor infantil o per adults, què penses? Sempre penso que és bàsic que la feina i el resultat estiguin compensats. Si una peça que dura dos minuts és tan difícil que demana tres mesos de feina, ni públic ni cantants en surten gaire satisfets... Intento que allò que escric sigui assequible vocalment -per sort aquest és un camp que domino perquè he cantat molt temps. Busco que sigui atractiu, si no a la primera lectura potser a la tercera. En general el que escric és tonal, altres criteris estètics no em són gaire naturals. No vull dir que els cors infantils no es puguin engrescar a cantar coses més atrevides, de vegades els nens són mentalment més oberts que nosaltres.


ha les cantates –també n’he fet alguna- però tenen el problema que donen molta feina i sovint només es canten un cop. Hi ha música d’autor encertadíssima, penso en les cançons de Josep Vila amb poemes de Miquel Desclot, un binomi espectacular, música i text meravellosos; estaria bé que hi hagués més col·laboracions com aquesta. Xavier Sans té coses molt boniques. Penso que així com donem molta importància a fer conèixer als cors infantils la nostra música tradicional, també estaria bé interessar-los en la poesia catalana, que costa una mica més que es conegui. Com a proposta per al SCIC jo us diria: creeu una línia de música d’autor amb textos de poetes, vius o no. Amb Mos Cantars en concert

Sí, a vegades els directors tenim més complexes o prevencions que no pas els nens. És veritat, de sorpreses en tens moltes! De vegades he pensat “això no els agradarà gens” i els encanta; o alguna cosa crec que els interessarà, i ells pensen“quin rotllo!”. Però sempre procuro que sigui agradable de cantar. Manel Oltra, amb qui vaig estudiar composició, deia: “La música d’ara està molt bé però els compositors no escriuen coses alegres, tot és com a trist.” Això em va quedar gravat perquè tenia un punt de raó. La música no ha de ser sempre transcendent, es pot escriure complex però divertit! S’escriu gaire música actualment, a Catalunya? Se n’escriu molta i tenim moltes opcions per triar. Es genera molt repertori per a infants –o veus blanques (el SCIC, Cantània...), potser no tant per a cor mixt. El Patrimoni Coral XXI del SCIC amb arranjaments de música tradicional per a veus blanques n’és un exemple... Efectivament. Hi ha una tendència cap a la música tradicional, cosa que m’agrada molt. Ara mateix hi ha moltíssim material, tant per a cor mixt com infantil, moltes opcions, arranjaments excel·lents. La música tradicional es coneix força en el món coral. És un repertori que s’ha mantingut, els meus fills canten peces que jo cantava quan era petit-trenta anys enrere-, això vol dir que són cançons que ens diuen alguna cosa i estan ben fetes. Tornem a la música d’autor Malgrat que n’hi ha menys, hi ha compositors interessantíssims i tots han compost en un moment o altre per a cor infantil: Vivancos, Josep Vila, Jordi Domènech, Xavier Sants, Albert Guinovart.... També hi

Recollim la proposta! Alguna cosa hem fet, ara fa cinc anys vam estrenar un cantata de Jordi Domènech amb poemes de Joana Raspall i enguany els Petits n’estrenen una altra amb poemes de Núria Albertí i música d’Eva Ugalde. Està molt bé. Però, com he dit, la cançó curta es pot treballar i cantar més sovint, programant cicles, per exemple Mar i muntanya! Com veus el cant coral infantil i en general el cant coral català? Fixem-nos primer en els cors infantils. Jo crec que tenen un desavantatge i és el naixement de moltes corals a les escoles de primària. Totes les escoles tenen corals, i els nens sempre estan disponibles per anar a assaig –només falten si no han anat a escola per malaltia. A més són cors nombrosos i poden fer molt de repertori. En canvi les corals de sempre pateixen per falta de cantaires. Ja fa uns anys que, cada vegada més, al nostre curs de direcció hi ha més mestres de primària. I això és molt bona cosa! És molt important el tema de la veu. Quan tens fills t’adones que els nens criden molt, entren i surten d’escola cridant, i a l’hora de cantar això es nota. No podem demanar que tots els mestres d’escola vagin a classes de cant, és clar, però les corals poden fer molt de bé en aquest sentit. Hi juny del 2018 17


A Catalunya tenim molts cors de ciutats petites o grans, de gent que sap música o no, de la mateixa edat o barrejats, que coincideixen en viure plegats l’amor per la música, no només la coral sinó la música, senzillament. ha cors que fan molt bona feina (Amics de la Unió de Granollers, Cor Vivaldi, Cor de Sant Cugat, cors de l’Orfeó Català...), és important valorar-ho perquè poden ser punts de referència. I els cors mixtos? Tinc la sensació que el nostre model de cor amateur ha arribat a un límit que ja no es pot superar, cors com Lieder Camera, l’Orfeó Català, Cor Madrigal...ja no poden anar gaire més enllà. Això és perquè als seus cantants, que es dediquen a altres professions i que assagen de nit en acabar la feina, no se’ls pot demanar més.

També passa una cosa curiosa. A Catalunya tenim molts cors -mixtos, de veus blanques i infantils-, potser més de 700, i de molt tipus: de ciutats petites o grans, de gent que sap música o no, de la mateixa edat o barrejats, que coincideixen en viure plegats l’amor per la música, no només la coral sinó la música, senzillament.Però quan es fan concerts corals normalment hi va poca gent. Potser alguna cosa no fem bé, i aquí m’hi poso jo i tots plegats.Tenim una població que va a cantar però no va a concerts, és sorprenent. Som un poble que canta però no tant un poble que escolta? Potser si... El cor amateur té una funció social que és un avantatge i pot tenir inconvenients pel que fa al resultat musical; en el cor professional l’ordre s’inverteix. L’ideal potser seria l’equilibri entre els dos aspectes. Com en tots els camps, quan els cors professionals treballen de gust tot va millor, i quan al cantaire amateur li agrada la peça canta més bé i el seu cor sona millor. Potser escoltar altres cors ajudaria a anar un punt més enllà. Alguns programadors rondinen “Organitzo un concert coral i no ve públic” i tenen raó. No és un tema fàcil, però hi ajudaria que al menys la gent del món coral anéssim als concerts que ens fan aprop. Això ho haurien de forçar els directors? I ells, què? No diria forçar sinó intentar encomanar l’interès, si ve un cor molt bo s’ha de dir “Això no ens ho podem perdre!”. Al músic sempre li ha costat anar a concerts, però també et diré que potser té una certa excusa, com el bomber que no està de servei i no se’n va a contemplar un incendi... No és comparable, però s’ha d’entendre que el músic es passa el dia fent música i normalment anirà a un concert que l’interessi per la seva feina o bé per gust. Però això no vol dir que no hagi d’encomanar l’amor per la música, això és bàsic.

18 La Circular


I els cantaires, no han d’animar també el director? El cor també ha d’animar i estimular el director, és –com es diu ara- l’educació de la motivació: motivar el cor, fer-lo funcionar. Però també s’ha de motivar al director, fer que treballi de gust, és una relació que es retro-alimenta, no va només en una direcció. En el tema dels concerts, el nostre món s’ha fet tant visual! Si, ara molt sovint es busquen solucions perquè no s’hi vagi només d’escoltar. S’afegeixen imatges, s’intenten suports visuals que facilitin l’escolta. Ho veig en els meus fills: els porto a força concerts i arriba un punt que s’avorreixen; en canvi, en un concert de música antiga on es passava la lletra en una pantalla van estar més quiets que mai... és una generació totalment visual, ho hem de tenir en compte i utilitzar aquests mitjans no com a distracció sinó per ajudar-los a escoltar.

pateixen igual els cors infantils diguem-ne independents que les escoles. Només que les escoles tenen mestre de música, sala, a vegades piano i pianista, mentre que les corals extraescolars han de pagar per tot plegat, i per tant han de cobrar una quota, per poca que sigui. Seria ideal que totes aquestes corals d’escola s’integressin en el SCIC Sí, és clar. Abans els cors d’escola de música o de conservatori eren obligatoris, i els nens venien a la coral per ganes de cantar. De fet, les corals que hi ha ara a

En relació a aquest canvi generacional, quina diferència has vist en els joves d’ara respecte dels de fa uns anys? Veig una baixada molt gran a nivell de lectura, tan a l’escola com al conservatori. Tarden més a llegir una peça nova, els costa més concentrarse. Ho atribueixo a l’estimulació excessiva que tots patim. A l’assaig, no hem de caure en el parany de sobreactuar, més aviat cal una estona de “descompressió”, de parar i seure tranquil·lament perquè es relaxin i estiguin atents. De fet, quan veus trenta nens que pugen a un escenari i estan callats, penses “oh, que bé!” perquè desgraciadament no és habitual. Acumulen sobreexcitació; però els veus més feliços quan paren i es relaxen. Hauríem de fer relaxació, doncs, abans de començar els assajos? Això ho sabeu més els directors de cors infantils! Jo admiro la feinada que feu. Amb adults pots apel·lar a una reflexió. Amb la canalla és diferent, reflexionar no és gaire útil, però si tu estàs tranquil ells també ho estan. Els nens són un públic molt difícil i crític, no et permeten cap error, si desconnectes un moment ho noten de seguida. Però creus que en general es fa bona feina Crec que si, els problemes d’educació i logístics que tenim son de país i els juny del 2018 19


les escoles tampoc són obligades. Això vol dir que una coral independent -com la majoria de les del SCICté més sentit si ofereix preparació, bon treball vocal, repertoris més complexos... en definitiva, més qualitat. I per aconseguir-ho cal comptar amb cantaires disposats a complir els compromisos del cor. Directors i pares han d’estar d’acord que un millor resultat vol dir esforç i que al final compensa. La feina dels directors del SCIC és fer entendre el gust de cantar bé en cor. Per això crec que es bo inspirar-se en els cors que fan bona feina, allò que els serveix a ells pot ser útil a tots. Després haurem de decidir si volem o podem treballar així o no, però hem de saber que si es treballa més es pot arribar a millors resultats.

Directors i pares han d’estar d’acord que un millor resultat vol dir esforç i que al final compensa. La feina dels directors del SCIC és fer entendre el gust de cantar bé en cor. 20 La Circular

Actualment els nens fan moltes coses, anar a la coral pot voler dir sacrificar una altra activitat Això és cert, si porto al fill a la coral potser no podrà anar a futbol... Però la nostra feina és fer-los entendre que és un sacrifici que val la pena. Jo, quan era petit, també feia esport i anava a la coral i a l’escola de música, i no tenia la sensació d’estrès que tenen ara els nens. Ells mateixos ho diuen, que estan estressats. Alguna cosa ha canviat i això implica que la concentració els costa més. La crisi també hi ha influït, és una situació curiosa i complexa. Tot ho domina l’esperit competitiu De competició en tenen a tot arreu–per exemple, mai s’havia parlat tant de cors com des de l’Oh happy day de la tele. Però la música no es pot transformar mai en una competició! Fer les coses ben fetes, superarse un mateix, això sí, perquè la música quan més la treballes més et dóna. Un assaig en què hi ha hagut aquella connexió entre director i cantaires i tot surt rodó, et dóna una satisfacció íntima i personal que no et dona cap concurs. Això passa quan has treballat bé. Però actualment es busca molt el resultat immediat... Excepte els castellers, que assagen hores i hores i que és una feina d’equip; sí que tenen un punt de competició, però vull pensar que és més aviat per afany de millora i superació. Autoexigir-nos, buscar la nostra superació, oi? Cadascú ha de trobar els seus reptes. Un cor que sempre ha cantat a dues veus pot intentar una obra a


Treballar molt una cosa difícil i sortir-te’n sovint resulta més gratificant que muntar en un moment una peça fàcil. Les feines ràpides donen satisfaccions més volàtils, però la íntima satisfacció d’una feina ben feta no te la dóna res més i és la que després et queda. tres, i si se’n surt se li obrirà tot un repertori nou; això és genial. De vegades he pensat “hauria de treballar repertori més divertit, variat, fer l’assaig més dinàmic, que estiguin motivats”, i un bon dia després de treballar dos compassos durant tres quarts d’hora, surten be... i veus que els nens també estan satisfets! Treballar molt una cosa difícil i sortir-te’n, sovint resulta més gratificant que muntar en un moment una peça fàcil. Les feines ràpides donen satisfaccions més volàtils, però la íntima satisfacció d’una feina ben feta no te la dóna res més i és la que després et queda. També hauríem de fer entendre als pares que allò potser menys vistós que no han aplaudit tant,ha donat als nens una satisfacció més profunda, perquè saben què fa l’altra veu, què vol dir el text, què volia el compositor... Tots recordem cançons que vam aprendre quan érem petits, i quan les sents als teus fills tornes a recordar com t’agradaven. És clar, no és fàcil competir amb els entreteniments actuals. Ara posen la tele i si no els agrada el que fan en un canal ràpidament canvien a un altre... és difícil que un nen agafi un llibre i estigui dues hores llegint! És a dir, si passen la barrera de l’esforç i superen la dificultat arriba la satisfacció Ens passa a molts cors. Potser caldrà estar mig any

preparant un concert; doncs ho hem de fer viure, dir “Estarem sis mesos assajant aquest repertori però, nois, el concert serà una meravella!” En un cor hem d’oferir una experiència més enllà de l’entreteniment que ja troben en altres llocs; això és el que té valor. Els hem de fer entendre que val la pena perquè el resultat serà magnífic. També el director ha d’estar ben preparat De directors ben preparats crec que mai n’hi ha hagut tants com ara. Molts han fet el curs superior de direcció a l’ESMuC, i tenen molts cursos i oportunitats per formar-se. Però ha canviat la societat, ara hi ha altres reptes per als quals potser no ens preparen...però hem de seguir endavant! En general, el món de la música no ho té fàcil... En l’aspecte econòmic, la situació que vivim és molt dura. De vegades sento dir que abans els músics cobràvem bé, però no és cert: abans cobràvem el que era normal i ara molt per sota! I no cal comparar amb altres països sinó senzillament amb altres professions de casa nostra. Cal dignificar la nostra professió, perquè ara en molts sentits estem per sota de la dignitat.

Estrena de la cantata Un somni bestial, encàrrec de l’Escola Municipal de Música de Tarragona

juny del 2018 21


Aquesta situació fa que els nostres músics marxin Sí, es clar, hi ha un èxode molt important cap a Europa, estem perdent un capital artístic que trigarem molt a recuperar. I és veritat que a nivell d’institucions i programadors s’intenta dissimular, però els professionals de la música estem tips d’escurçar i retallar al màxim la producció, això afecta el resultat final que rep qui estarà escoltant.

Treballant amb el Cor Jove Nacional de Catalunya

Igualment en els cors infantils, no és el mateix tenir o no tenir recursos, o tenir un director que a més de portar el cor fa mil altres coses per viure, perquè la qualitat potser serà diferent. No hem de caure en el derrotisme, però hem d’admetre que si tinguéssim més recursos les coses anirien molt millor. Què podem fer per trencar aquesta roda? Poca cosa més que dir-ho, malauradament. Estem molt lluny d’altres països d’Europa, i no cal que siguin països rics; en alguns de nivell econòmic inferior al nostre, la música està en primer nivell i s’hi dediquen més recursos, per exemple a Hongria. Sembla que no se sàpiga apreciar que no hi ha cap altre situació que, com la pràctica de la música, pugui reunir tanta gent per a dedicar-se a la bellesa, a l’art. Això és important en una societat com l’actual, que cada cop té més manca de valors i està més desorientada. La música, i sobretot la música en conjunt, és bàsica per construir una societat millor. Això ho hem d’explicar! Quins són els teus projectes actualment? Ara estic molt centrat en l’Ensemble O Vos Omnes, un cor professional. Intento trobar-li una continuïtat i un lloc com a cor professional, cosa que costa molt a Catalunya perquè el circuit és molt reduït, i tampoc hi

ha gaires ajudes. És un projecte a mig/llarg termini que em fa il·lusió i que de moment funciona, és un repte. També continuo com a director artístic del cor Sant Esteve, que està fent molt bona feina com a cor infantil a les comarques de Tarragona; i tinc projectes de direcció d’orquestra i composició, que són puntuals perquè costa trobar-los continuïtat. Com a tarragoní, digue’ns un desig per al futur M’agradaria, parlant de territori, que les comarques tarragonines poguessin tenir la mateixa activitat cultural que les comarques del nord, Barcelona i Girona per exemple.Suposo que és una sinergia de fa molts anys que ningú ha trencat. Realment se’n queixa molta gent de la cultura, d’aquí i també de fora, que sap la realitat de les comarques tarragonines. Hi ha algunes excepcions, al Vendrell, a Vilaseca, a entitats de Tarragona, però falta molt. M’agradaria que això canviés, perquè el públic hi és, l’interès hi és i el que falta és que hi creguin les institucions. Altres comunitats autònomes inverteixen més en Cultura mentre aquí s’ha de lluitar molt per tirar les coses endavant. Per tant, com a tarragoní demanaria millorar en aquest sentit. Seria una de les coses que més m’emocionaria, perquè fa molta falta.

No hi ha res que, com la Música, pugui reunir tanta gent per dedicar-se a la bellesa, a l’Art. Això és important en una societat com l’actual, que cada cop té més manca de valors i està més desorientada. 22 La Circular


Tot cantant pel món Viatjar o no viatjar (amb la coral), aquesta és la qüestió! Com diu un dels escrits que llegireu, les primeres corals del SCIC de seguida van viatjar per Catalunya per fer intercanvis, tota una novetat en aquells temps. Dels primers anys, els directors veterans recordem amb un afecte especial l’estada en pobles que mai abans havíem visitat i que ens acollien amb tanta il-lusió com la nostra en visitar-los. Costava convèncer les famílies, però més per manca de costum que no per desconfiança. Molt aviat vam mirar cap el País Basc i la seva gent, tan o més cantadora que nosaltres, i algunes corals van començar tímidament a sortir a França i a anar per Europa… De tot això fa un munt d’anys. Actualment viatjar és força habitual, molts nens i nenes ho fan individualment amb les seves famílies o en grup per motius diversos.Tanmateix, segurament hi ha corals que encara no han gosat sortir del país; potser perquè són molt novelles, o poc nombroses, o tenen directors a qui fa respecte l’aspecte organitzatiu, o bé no creuen tenir prou bon nivell musical, o senzillament no en veuen la necessitat... Els escrits que segueixen esperem que animin aquests corals i potser els suggereixin algun camí i, sobretot, que deixin clars per a tothom els pocs inconvenients i, en canvi, els molts i diversos aspectes positius que té anar pel mon a cantar amb la coral.

Monogràfic

M. Mercè Argüelles, Equip de redacció juny del 2018 23


De sortir fora a internacionalitzar-se A vegades les paraules no fan la cosa, però si que poden servir per explicar l’evolució d’un cor i a vegades també l’evolució d’un director. Tant si teniu ambicions de projecció internacional com si no us heu plantejat mai les coses en aquests termes, potser us heu preguntat “Com començar sense prendre mal, en això de sortir amb el cor?”; o bé “i ara quin seria el següent pas?”. Aquest breu article no pretén donar receptes ni un itinerari únic, panacea de l’èxit! Només us explicaré algunes coses que m’han funcionat o que he vist que han funcionat en alguns casos coneguts. El primer que diria és que tots els cors poden, si volen, viatjar i sortir. Sortir de la zona de confort (en termes musicals i logístics) sempre és un repte, però quasi sempre és un enriquiment (excepte per a les butxaques). És un procés que convé no fer més ràpid del compte, perquè la coral no és una agència de viatges; el viatge normalment és una oportunitat per fer créixer el cor com a instrument musical i com a grup humà.

Sortir, però en companyia Potser la manera més fàcil de fer quelcom per primera vegada és no fer-ho sol! Des de fa ja uns quants anys, una delegació important de cors del SCIC viatgen junts al festival Europa Cantat Junior sota la denominació de “Cor del SCIC”. No és una opció econòmica (n’hi ha que ho són més) però, per contra, l’organització s’ocupa de molts o

de casi tots els aspectes logístics (allotjament, sales d’assaig, activitats, concerts, etc.) i el SCIC articula una concert conjunt de manera que el cor no s’exposa cantant sol. Sempre hi ha algú de casa al costat per a qui no és la primera vegada, que coneix algú de l’organització, que parla l’anglès una mica millor que tu, etc. Una altra opció és l’EUROTREFF que organitza cada dos anys la federació alemanya AMJ a Wolfenbüttel. Allà segurament seràs l’únic cor català i per tant t’hauràs d’espavilar amb la logística del viatge i amb el contacte amb l’organització. Però és un festival més petit que l’ECJunior i té les grans virtuts que l’allotjament és amb cantaires d’una coral i que el preu és simbòlic. Hi ha tallers de tres dies i concerts de taller, però cada cor també canta sol. Prepareu-vos-ho bé, molt bé; però no tingueu por, a tot arreu hi ha cors com el vostre, de millors i de pitjors. El fet que l’acolliment sigui amb un cor de la regió fa que un viatge en pugui portar un alre, un intercanvi o dos, o tres, perquè quan es comença...

Sortir sols Quan has sortit i has fet coneixences, normalment una cosa porta a l’altra. Començaràs a fer intercanvis amb cors d’aquí i d’allà i tindràs experiències de tots colors, perquè de cors i de directors n’hi ha de tota mena. En els intercanvis tens molta més responsabilitat de gestió i artística que quan vas a festivals. A vegades, un intercanvi amb un cor millor que el teu serveix per encoratjar els teus cantaires i també

a tu a treballar més per ser com ells; a vegades fer-lo amb un cor menys bo serà una injecció d’autoestima alhora que una oportunitat única per aprendre a valorar i fer valorar als cantaires aspectes de l’altre cor en què potser et passa la mà per la cara (casi sempre, cantar bé no és l’única virtut d’un cor).

Quan és més fàcil moure un director que tot el cor Convidar directors de fora a treballar amb el teu cor pot ser una bona manera, i més econòmica, de “treure el cor del país” sense sortir de casa: nous repertoris, nous idiomes, noves formes de treballar. Convida o fes intercanvis amb directors que has conegut i t’han agradat, serà una bona experiència per als cantaires i per a tu, i pot ser un primer pas per a un futur intercanvi dels respectius cors. Si penses en fer-te una carrera internacional com a director, siguis en l’estadi que siguis de la teva trajectòria professional, la cooperació i col·laboració amb altres directors és imprescindible.

Sortir de la zona de confort sempre és un repte, però quasi sempre és un enriquiment. 24 La Circular


Admira els teus companys d’aquí i de fora i aprén-ne tot el que puguis, sigues bon camarada de tots i potser fins i tot trobaràs bons amics... els directors i les directores són força freaks, però tu també!

Concursos i promoció internacional Aquest no és un meló per avui, però els concursos poden ser i són una manera de sortir i d’internacionalitzar un cor i un director. I ho són perquè potser guanyareu, però sobretot perquè en els concursos hi ha, a més del jurat, molts directors i programadors que escolten i busquen talent. Això sí, abans d’anar-hi assegura’t que és el moment oportú per a tu i per al cor. I, molt important, assegura’t que el concurs anunciat i que has triat és realment un concurs i no una agència de viatges. Per saber-ne més, pots contactar amb els cors guanyadors o perdedors dels anys anteriors o amb algun cor que ha anat a concursos i que potser per algun motiu sorprenent no ha anat a aquell. Com deia, un concurs és també un aparador on us escoltarà gent que, si li agradeu el cor o tu, pot

Convidar directors de fora a treballar amb el teu cor pot ser una bona manera, i més econòmica, de “​​treure el cor del país”​sense sortir de casa. tenir un rol important en el vostre desenvolupament. Un altre bon aparador són els festival, fòrums, jornades, assemblees d’entitats corals internacionals que se celebren a Catalunya. En aquests esdeveniments normalment hi ha organitzadors de festivals, concursos, seminaris, concerts en els seus respectius països. Si creus que el cor està en un bon moment per mostrar-se, ofereix-te a l’entitat catalana organitzadora per a fer una actuació breu gratuïta (showcase), fer una xerrada (workshop), participar en una taula rodona (panel), projectar un vídeo, repartir flyers i CDs de mostra, etc. Si parlem d’internacionalització d’un cor, entrem en un nivell conceptual més proper al mercat on hi ha producte (cor o director) i compradors

(programadors) i cal jugar les cartes d’aquest món. Això vol dir invertir en promocionar el nostre cor, i molt sovint començar a fer servir aquestes paraules angleses que si no les dius en anglès no ets prou cool...

Gires i “bolos” fora Aquest segurament és el darrer estadi, ni millor ni pitjor que el primer. Són molt pocs els cors que ho fan i requereix una estructura molt gran, amb gent que s’ocupi de la logística perquè tu et puguis ocupar de la música i d’altres mil temes que sorgiran. No us diré gran cosa d’aquest apartat perquè no hi tinc experiència. Però he vist que una gira no s’improvisa a cap nivell, ni logístic ni artístic: cal aconseguir la contractació, cal planificar i implementar molt bé totes les fases i tasques, cal identificar molt bé les persones i institucions locals amb les que treballes, etc. Facis el que facis amb el cor, fes-ho bé, poc a poc i aprenent-ne a cada pas. Els diferents passos que aquí he exposat no són fases que es cremen, els grans cors que tots coneixem continuen fent la majoria de les activitats que aquí s’han exposat. I com va dir “en Carles”, que no per plaer sinó per força fa “carrera internacional”, és important “adaptar-se però mai acostumar-se”. Martí Ferrer i Bosch

juny del 2018 25


El Cor del SCIC: una oportunitat. El primer record que tinc del Cor del SCIC és del 2003, en el festical Europa Cantat a Barcelona, on vam cantar un fragment de l’Atlàntida. Hi vaig participar com a directora de l’Espinguet, de Vilafranca del Penedès. Si no hagués estat així, segurament no hauria conegut aquesta obra… El 2005, a petició explícita d’Europa Cantat, el SCIC es va atrevir a organitzar la cinquena edició de l’Europa Cantat Junior, a Vic. Això ens va permetre fer visible a Europa allò que feia anys que ja fèiem i vam poder donar exemple d’una organització modèlica. El lligam amb la federació Europa Cantat vé de més lluny i s’origina en el treball de persones com la Maria Martorell o la Maria Dolors Bonal, que amb les seves adaptacions van permetre que ens fessim nostres moltes melodies d’altres països. Ja a meitat dels anys noranta del segle passat alguns membres de l’equip tècnic havien

participar en activitats organitzades per Europa Cantat. Al cap dels anys, i mitjançant el Cor del SCIC, fèiem un pas més enllà com a federació i viatjàvem per veure i viure el funcionament d’altres corals a casa seva i mostrar el nostre repertori propi. Després de l’ECJ de Vic el 2005, on un Cor del SCIC va obrir el festival amb repertori del Patrimoni Coral XXI, hem pogut portar a fora la nostra música: el 2008 a Nevers (França) la cantata El Timbaler del Bruc, amb narradors inclosos. El 2011 a Parnü (Estònia) es va fer més evident que érem un sol cor, vam fer una samarreta per al concert que ens identificava com a bloc i vam oferir un repertori de cançons tradicionals catalanes que va encisar. El 2014 a Bergen (Noruega) vam repetir model, i vam afegir-hi una posada en escena molt bonica. La darrera intervenció del Cor del SCIC ha estat aquest estiu passat a Lyon (França) amb L’enfilall i caçons del Patrimoni Coral XXI.

El Cor del SCIC a l’Europa Cantat Junior de Lió (2017) 26 La Circular

Ara potser algú es preguntarà: què és exactament el Cor del SCIC? Doncs és un cor format per cantaires de diverses corals que s’uneixen per a un projecte concret que potser seria inabastable o arriscat per a una sola coral, com és ara la participació i actuació en un festival internacional o en algun concert especial. El nombre de cantaires no és cap problema,


ans al contrari. En tractat-se d’un “cor-puzzle” tan pot agrupar corals senceres com pocs cantaires de qualsevol cor, ni que siguin tres o quatre, ja que es tracta d’un projecte de grup. El repertori tampoc és difícil de trobar, doncs totes les corals han treballat durant el curs un programa comú o una cantata que es pot presentar conjuntament en concert. Les dificultats d’organització, per altra banda, queden minimitzades per la intervenció del SCIC, que facilita la inscripció i les gestions. Per tant, una coral que, pels motius que sigui, no pot o no gosa encara creuar fronteres, pot oferir als seus cantaires i directors l’oportunitat d’anar pel món amb aquest “cor de cors” que és el Cor del SCIC i així viure experiències que d’altra manera seria més difícil. Formarne part enforteix i aporta una experiència interessant. Les nostres corals tenen molt d’interès en

Una coral que no pot o no gosa encara creuar fronteres, pot oferir als seus cantaires i directors l’oportunitat d’anar pel món amb aquest “cor de cors”. participar-hi per tot allò que hi aprenen, i el SCIC com a federació hi guanya extraordinàriament, reforçant repertoris i millorant la formació dels cantaires i directors dels cors amb el treball amb els millors directors internacionals. A cada edició de l’ECJ el Cor del SCIC ha estat més nombrós, per als organitzadors de cadacun d’aquests festivals hem estat un col·lectiu important a tenir en compte. M’he referit principalment a les intervencions del Cor del SCIC en els festivals Europa Cantat Junior, però en altres propostes com Setmanes Cantant o bé els festivals

Europa Cantat generals també hi ha molta participació catalana, tot i que en un nombre menor de participants. De fet, la formació d’un cor d’aquestes característiques no ha estat una casualitat: si ho pensem bé, el Cor del SCIC va molt lligat a la seva mateixa existència i al seu tarannà... Si no, mireu com a cada trobada o Juguem Cantant n’hi ha un, de cor del SCIC, i a vegades ben gran! Xell Montserrat Excoordinadora general del SCIC Directora de l’Espinguet de Vilafranca del Penedès

Parlem de viatjar! Parlem de viatjar, que ara està tan de moda, però parlem de fer-ho sense la família, de fer-ho amb la coral, amb amics i amigues, amb directors; de viatjar per trobarnos amb gent d’altres llocs del món que pretén fer el mateix que nosaltres: gaudir i créixer amb la música. Les corals ja fa temps que practiquem això de moure’ns de casa per anar a cantar i de passada veure món. De fet, el SCIC va néixer, si no m’equivoco, amb la intenció que les corals compartissim música i experiències amb altres corals que teníem lluny... perquè cal dir que, fa 51 anys, Lleida, per posar un exemple, deuria semblar un lloc molt més llunyà i exòtic que no pas ara. Avui, que tot és tan a prop,

sembla que no siguem ningú si no agafem un avió! De maneres de viatjar amb la coral n’hi ha moltes, i totes tenen punts en comú respecte dels viatges amb altres tipus de grups d’infants: hores d’autocar, espera en aeroports, buscar lloc per seure dins d’un tren… tots aquests elements podríem dir que fan “germanor” dins del grup. Aquest és indubtablement un dels punts importants de sortir amb la coral: la cohesió del grup. Quants cops no ens han dit després d’un concert “Ens encanta perquè es nota que s’ho passen molt bé”, i és que, sense ànims de recaure en els tòpics, tots sabem que cantem millor si confiem en el grup i apreciem la persona que tenim al costat, cosa

que aconseguim passant-hi moltes hores. Però si la cohesió del grup és tan important, quin element ens diferencia d’altres grups de nens i nenes com ara esplais, equips juny del 2018 27


esportius o agrupaments escoltes? Evidentment la resposta està en la música. Normalment, l’objectiu dels directors és buscar l’excel·lència musical (evidentment dins de les possibilitats del cor que dirigim). I és que sabem com és d’enriquidor per a la formació musical dels nostres cantaires el fet de veure altres cors, de treballar amb altres directors, d’haver-se de fixar molt en tot el que es fa a l’assaig perquè no entenen més de tres paraules del que s’està dient… totes aquestes situacions creen criteri en els nostres cantaires, fan néixer un nou respecte per la feina feta i per l’esforç. Per descobrir tot això és especialment interessant participar en festivals, ja que els nois i noies tenen l’oportunitat de veure-hi concerts de cors molt diferents i de treballar amb directors que fan propostes noves i diferents del repertori habitual del grup. Cosa que ens porta al que penso que és un altre dels guanys personals del viatge: descobrir i interpretar repertori que, sovint, queda fora del nostre abast. Ja sigui per la dificultat, per la visió diferent d’un altre director o pels instruments que acompanyen l’obra. En definitiva, quan viatgem i participem en activitats musicals diverses amb els nostres cantaires els donem eines, obrim les seves ments i intentem ampliar el seu

L’Espurna i L’Esquitx a Lió

criteri musical. Cohesionar i fer créixer el grup ens dóna també l’oportunitat d’arribar més lluny en els assajos que vindran després. Si parlem d’experiències però, no hauríem d’oblidar els intercanvis, i tota la lluita amb les famílies que sovint comporten: “Tractaran bé el meu fill, si el deixo anar a dormir a casa d’algú altre?” Per sort l’experiència ens diu que qui prova repeteix i a poc a poc ampliem el cercle de gent que sap que, en la immensa majoria dels casos, és un viatge o una acollida inoblidable. Anar a casa d’una persona desconeguda és tota una aventura i si, a més, no parles la seva llengua, totes les capacitats de sociabilització es disparen: els nostres nens i nenes (aquesta vegada fora de la nostra

Quan viatgem i participem en activitats musicals amb els nostres cantaires els donem eines, obrim les seves ments i intentem ampliar el seu criteri musical. 28 La Circular

supervisió) re-aprenen a jugar sense paraules, a observar, a acceptar una cultura diferent. Descobreixen una “família de 4 dies” i s’adonen que el cantaire d’aquella coral tan espectacular és un nen o una nena normal, que també juga a bàsquet com ells i té mandra al matí quan ha d’anar a l’escola. I el més important: aprecia tot l’esforç que posen en els seus assajos, en els seus concerts, perquè els mira ja des de la familiaritat. Per acabar, voldria fer una reflexió sobre els viatges “a curta distància”, encara que ara estiguem parlant de moure’ns lluny. Potser és cert que els nens i nenes d’avui són “molt més viatjats” que els de fa 51 anys, però no hem d’oblidar que l’important no és sempre la distància (malgrat que sovint ens aporti oportunitats que no tenim a prop de casa) sinó la convivència, l’autonomia, la motivació… Els caps de setmana, les colònies, les trobades a pobles propers, etc. no deixen de ser experiències que fan créixer els nens i nenes, i amb ells creix la nostra coral. Laia Nieto Carreño Directora de l’Esquitx.


Anant pel món; la visió d’un director. Els inicis

La meva primera experiència en un viatge a l’estranger amb el cor va ser l’any 1995, jo tenia 16 anys. Feia de pianista del Cor Infantil de Sant Cugat i ajudava l’Elisenda Carrasco i en Martí Marín en la direcció quan convenia. Fins llavors, el cor havia fet intercanvis a Catalunya i al País Basc, i vam saltar a França per a un intercanvi amb La Cigale de Lyon. Va ser una font d’inspiració! Era un cor amb una gran tradició i amb un director-fundador de gran experiència, Christian Wagner, que només amb la seva presència ja impressionava.Vam treballar algunes peces conjuntes i ens va impactar veure com el cor reaccionava treballant amb ell. També ens va sobtar la disciplina amb què funcionaven, que no veien com una imposició sinó que acceptaven d’una manera molt natural. La següent sortida va ser al primer Europa Cantat Junior, a Kaposvár (Hongria).Vam participar en un taller amb Kari Ala-Pöllänen, que feia poc que dirigia el cor Tapiola. També té una personalitat molt forta i un aire molt seriós però amb tocs d’un humor nòrdic molt peculiar. No hi havia pianista i ell s’havia trencat tres dits d’una mà i no podia tocar; va demanar si algun pianista podia ajudar-lo a l’assaig, i vaig tenir la sort de poder treballar amb ell tota la setmana. Tota una altra experiència! Des de llavors hem sortit moltes més vegades i sempre ha estat interessant.

L’edat ideal

Qulsevol edat pot ser bona. Al Cor Infantil Sant Cugat tenim cantaires de 8-9 anys fins 17, i quan sortim venen tots. La dinàmica de col·laboració i bona entesa entre els cantaires de diferents edats fa que funcionin molt bé com a grup, gairebé com una família, tant

en activitats habituals com en les extraordinàries com és ara un viatge. S’ha donat el cas que la família d’algun dels petits ha preferit esperar un curs per deixar-lo venir, però ha passat molt poques vegades. Recordo una anada a Turquia amb tres nenes de 9 anys: ara en tenen 20 i ho recorden com una de les experiències més maques de la seva vida. Al cap dels anys, aplaudeixo la decisió dels seus pares de deixar-les viatjar tan lluny, i agraeixo també la confiança que van tenir en nosaltres, els responsables del cor.

Concursos, festivals, intercanvis…

Cada modalitat aporta coses diferents. Els intercanvis m’agraden molt perquè hi ha una experiència extramusical, social, de relació amb els cantaires de l’altre cor, que en un altre tipus de sortida és difícil que s’estableixi. En el cor de noies, n’hi ha de grans que encara conserven amistats del viatge a Hongria (fa 20 anys!), es comuniquen, van junts de vacances... No sempre passa, però la possibilitat hi és. En un festival és molt interessant el treball conjunt amb cantaires d’altres països i l’ambient musical que es respira. Però els cors sovint van en grup a les activitats i no acostuma a haver-hi gaire ocasió d’establir relacions personals amb altra gent. Als concursos hi ha moltes maneres d’anar-hi. Observant els cors participants veus actituts bones i dolentes i de totes n’aprens, ja sigui per imitar-les o per evitarles. Nosaltres sempre hi hem anat

amb il·lusió i no per comprovar si som millors o pitjors que aquest o que l’altre. La finalitat és fer un aprenentatge i posar-nos un repte com a cor. És un repte doble, t’enfrontes a un jurat i a un públic que t’avaluarà i també t’avalues tu mateix i la teva feina. De fet, la diferència entre un concurs i un festival no competitiu és sobretot de portes endins, té a veure principalment amb la manera com prepares el cor, fins i tot psicològicament. Crec que és important que els cantaires del cor visquin d’un manera totalment sana i natural la competició i que entenguin que els resultats finals, el tenir premi o no, moltes vegades depèn de factors que nosaltres no podem controlar (criteri i gust estètic d’un jurat, altres cors participants…). Si el cor assumeix això, evitem el perill de crear frustració si els resultats no són els esperats i, a la vegada, afavorim que sàpiguen païr bé l’èxit si el resultat és bo, evitant els fums i actituds de superioritat que, a la llarga, ens poden perjudicar molt com a grup. Convé tenir-ho en

S’ha de viatjar per aprendre i compartir el que fem. juny del 2018 29


compte a qualsevol edat, però més en infants i adolescents que estem educant.

Nivell del cors i dels directors

Tendim a pensar que a fora tot ho fan millor que nosaltres. El cert és que anant pel món t’adones que aquí fem bé moltes coses i que, igual que aquí, a tot arreu hi ha de tot. No es pot negar que alguns països, per exemple Hongria, tenen més tradició coral i en conseqüència més cors que canten molt bé; però també tenen molts cors diguem-ne discrets que et trobes en festivals i fins i tot en concursos. Cada cor és un món, hi ha ambients, circunstàncies culturals i casuístiques molt diferents, però amb més o menys esforç tothom pot arribar a cantar bé. Al Cor Infantil Sant Cugat hi entra tothom que ho demana i que tingui una veu sana (només recordo el cas d’una nena amb problemes vocals que vam enviar al foniatra) i, com a qualsevol cor, els directors treballem el millor que podem en cada moment amb els cantaires que tenim. Pel que fa específicament als directors, cal dir que anant pel món en trobes que tenen una formació molt àmplia i d’altres que no tant. En el meu cas concret, no va ser fins ja més gran que vaig fer la carrera de direcció a l’ESMuC. Durant molts anys feia sobretot de pianista dels assaigs i concerts del nostre cor, en tallers amb altres directors, etc. i he

El Cor Aglepta al Festival Internacional Cantemus d’Hongria (2014)

constatat que tenir el bagatge de pianista és ideal per a un director. A mi m’ha ajudat moltíssim, perquè veient treballar bons directors s’aprenen sistemes, mètodes i maneres de fer molt interessants.

Preparació dels cantaires

Hem de transmetre als cantaires que l’exigència en el treball és bàsicament la mateixa per competir en un concurs, anar a un festival estranger, o cantar al casal del barri. Sí que quan es fan activitats extraordinàries, com un viatge o un concert molt important, és bo parlar-ne amb el cor, fer un treball de concienciació d’allò que es va a fer. Però sempre en positiu i perquè hi estiguin engrescats, evitant transmetre’ls qualsevol tensió que

Hem de transmetre als cantaires que l‘exigència en el treball és bàsicament la mateixa per competir en un concurs, anar a un festival estranger o cantar al casal de barri. 30 La Circular

nosaltres poguem sentir.

S’ha de viatjar!

Crec que no hi ha “un nivell per anar a fora”, s’ha de viatjar per aprendre i per compartir el que fem. Passi el que passi, segur que en tornar estarem millor que abans! És feina del director trobar el moment en què pugui ser més profitós per al cor. Però atenció: si esperem massa per arribar a un nivell òptim, hi ha el perill que mentrestant alguns cantaires es facin massa grans i es perdin una experiència que tots haurien de poder viure. Potser convé començar per un intercanvi, o un festival no competitiu, abans d’anar a un concurs... s’ha d’evitar posar el cor en una situació que resulti estressant. Sortir fora ens obra una finestra gegant. Per als cantaires és una experiència educativa fantàstica, i per al director és una oportunitat de veure altres maneres de treballar, conèixer repertori diferent i descobrir perspectives noves. Oriol Castanyer Director del Cor Infantil Sant Cugat, Cor Aglepta, Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia i Coral Sant Jordi


L’experiència d’un cor flamenc El cor que dirigeixo és el Sjaloom Children’s and Youth Choir, i és un cor amb activitats pròpies però que funciona com a cor escolar.

Sortides

El nostre cor viatja cada any, sovint fora del país. L’organització dels viatges no ens suposa cap problema perquè tenim un equip que s’ocupa de tots els detalls logístics com són calcular els preus de l’autobus o l’avió, l’allotjament, etc. I també s’ocupen de buscar subvencions perquè no ens costi tan car.

La despesa

Als pares sempre els expliquem el cost real del viatge i tot el detall dels comptes. Normalment la caixa del cor cobreix una part de la despesa, i qualsevol subvenció que haguem pogut aconseguir també rebaixa el cost. Fent un exemple: anar al darrer festival Europa Cantat Junior ens costava 740 euros per cantaire. Cobrint 100 euros per persona amb els fons de la caixa del cor, el cost individual baixava a 640. Amb una subvenció que vam poder obtenir que, repartida, corresponia a 150 euros per persona, ja eren 490 euros... Tenim sempre molt clar que els diners no serán mai un motiu perquè un cantaire no vingui, si hi ha alguna dificultat diem als pares que ens ho vinguin a explicar i en parlem, sempre es poden trobar solucions, per exemple pagar en petites quantitats o fins i tot pagar menys si cal. A més, també tenim grups d’ajuda disposats a posarhi els diners d’un nen del qual els

pares no poden pagar per evitar que s’hagi de quedar a casa. De totes maneres, insisteixo que no deixarem mai un cantaire a casa per causa dels diners.

Programació de les dates

Per evitar que els nois i noies hagin de faltar a classe, sempre que sigui possible intentem programar les sortides en èpoques de vacances escolars. Tanmateix, com que el cor pertany a una escola i durant el curs ja participem en un festival escolar, el director d’estudis normalment no ens posa dificultats si els nois i noies han de faltar algun dia a classe per viatjar amb el cor.

Repertori

No ens representa cap problema la preparació d’un repertori especial per a una sortida. Al contrari, si tenim les partitures amb prou temps, ens agrada molt treballar expressament alguna obra específica per a un viatge o intercanvi. Sempre intentem portar preparada una cançó en la llengua del país on anirem. Com sabeu, en la visita que vam fer a Catalunya el curs passat amb altres dos cors flamencs per al Pont de Cançons del SCIC a l’Auditori, vam preparar El cant dels ocells amb la intervenció d’una violoncelista del cor.

Intercanvi, festival, gira de concerts...

M’agraden els festivals i els intercanvis. Una gira de concerts no l’hem feta mai. Els festivals són molt bons per millorar el nivell del cor, sentir molt

Anar junts a un festival reforça el cor com a grup, però el contacte humà és molt més viu en un intercanvi.

altres cors diferents, treballar junts amb cantaires d’arreu, veure un director estranger. A un director, un festival li ofereix moltes possibilitats de sentir nou repertori i de recollir partitures interessants. Com a directora, diria que els intercanvis són una experiència molt més rica.Veus no només com altres persones assagen sinó també com viuen. El contacte humà és molt important. Et dóna moltes més possibilitats de mantenir-te amb contacte posteriorment amb les persones que has conegut. Cal dir també que un intercanvi surt menys car que un festival. Per als cantaires un intercanvi també és molt interessant, potser s’ho passen millor que en un festival. Anar junts a un festival reforça el cor com a grup, però el contacte humà és molt més viu en un intercanvi. Alguns cantaires, per exemple, han tornat amb els seus pares a visitar les famílies que els havien hostatjat. En general mantenen el contacte molt més temps; coneixen altres costums, juny del 2018 31


Pont de Cançons a L’Auditori (2017)

es veuen forçats a parlar una altra llengua….és una experiència més completa.

Consells

Més que donar consells, us diré què fem nosaltres. A les reunions prèvies amb els pares expliquem detalls del viatge que planifiquem, per engrescar-los, i fem que alguns cantaires argumentin amb les seves pròpies paraules i el

seu convenciment perquè totes les famílies haurien de deixar als seus fills anar al viatge. El director de l’escola també parla i dona la seva opinió sobre els aventatges educatius, les moltes coses que els nois i noies aprenen en aquests viatges, sigui intercanvi o festival.

alguna part dels diners que van pagar; i en tornar, el director sempre pregunta -molt i molt amablementsi hi ha alguna família que no vol que li retornin res... i qualsevol diner sobrant va directament a subvencionar aquells nens que no han pogut pagar el preu complet.

Sempre fem els números intentant que quedi un remanent econòmic per poder tornar a les famílies

Directora del Sjaloom Children’s and Youth Choir, Flandes

Maarleen Annemans

Corearte, un festival internacional a casa nostra Des del 2007, Corearte promou anualment a la Ciutat Comtal el Festival Internacional Corearte Barcelona, una trobada coral no competitiva de referència mundial, en la qual han participat cors infantils d’Uruguai, Mèxic, Colòmbia, Espanya, Grècia, Rússia, Perú, Xile, Islàndia, Brasil i Catalunya. Ademés del festival de Barcelona, Corearte també organitza festivals per a cors de totes les edats en altres llocs del món (Illes Canàries, França, Brasil,Venezuela, Mèxic, Colómbia, Puerto Rico, Noruega, Grècia, Rúsia, etc.) 32 La Circular

Em centraré en el de Barcelona. Quan em van proposar escriure un article sobre la participació de cors infantils, em va semblar una manera excel·lent de poder explicar totes les bones sensacions que ens queden després de cadascuna de les edicions dels nostres festivals i colònies d’estiu; principalment, la frescor i l’alegria dels nens que vénen de diferents parts del món a conèixer Barcelona i rodalies des d’una perspectiva musical. Programar un viatge a un festival, per a un cor infantil que ha de venir


des de tan lluny, no és fàcil. És tot un desafiament d’organització, els seus equips de treball, pares i autoritats intervenen conjuntament en tots els aspectes de la planificació (cerca de recursos, visats, permisos, preparació de tallers i repertori, etc.). També és un desfiament per als nens, que intensifiquen el seu treball coral per poder presentar bons concerts. Nosaltres, com a organitzadors del Festival, veiem molt positiva la participació dels cors infantils i sempre fem el possible perquè tots ells puguin tenir un lloc dins la nostra trobada. Si bé normalment fem una selecció de cors, quan es tracta de corals infantils entenem que tots han de poder participar a Corearte. Totes les corals infantils que vulguin venir hi tenen sempre un espai, es feina nostra adaptar els tallers, concerts i altres activitats a les possibilitats de cadascun dels grups participants. Els tallers són per a nosaltres un pilar fonamental, sempre procurem tenir algun mestre director de Catalunya perquè els nois incloguin en els seus repertoris cançons catalanes. Des de l’organització enviem amb quatre mesos d’anticipació algunes obres (tres o quatre) per al seu estudi previ, així els directors en els tallers poden treballar sobretot els aspectes interpretatius de les diferents cançons. Per a Corearte és essencial estar molt a prop dels grups, des del moment que arriben fins al seu comiat. Per a nosaltres és imprescindible que els nens coneguin Barcelona i puguin experimentar com es canta a Catalunya. És per això que, a més

Concert al Paranimf de la Universitat de Barcelona

dels cors de fora que participen en el Festival, convidem cada any a cors infantils catalans perquè els cantaires puguin compartir les músiques dels seus respectius països. Generalment vénen molts cors llatinoamericans, al festival de Barcelona. Per a ells és un dels llocs emblemàtics a escala mundial; conèixer la ciutat és per als ciutadans del continent americà gairebé imprescindible ja que compartim molts aspectes culturals. Gairebé sempre els cantaires que hi han participat s’acomiaden del Festival amb nous amics, vivències per recordar… i, de fet, hem tingut molts casos de cors que repeteixen l’experiència anys més tard. Des de ja fa més de deu anys, doncs, Corearte participa activament en el desenvolupament de la cultura, promovent la trobada i l’amistat entre els pobles, estimulant

l’intercanvi d’informació, apostant per una societat on la tolerància i la comprensió d’allò que és diferent i nou siguin un fet quotidià. La música, com a llenguatge universal, és una bandera que s’enarbora amb orgull i una clara convicció. La música coral, particularment, crea vincles inexplicables entre els cantants. Si aquests vincles els establim durant la infància, arribarem a un món més tolerant, més just i més feliç. Sempre estem oberts a rebre cors infantils a Corearte i estem orgullosos de ser amics del SCIC i de l’excel·lent treball que fa a Catalunya. Ens trobarem cantant als escenaris!!! Carlos Sesca Director de Corearte Festival Internacional

Els cantaires que han participat en el festival s’acomiaden amb nous amics, vivències per recordar… De fet, hem tingut molts casos de cors que repeteixen l’experiència anys més tard. juny del 2018 33


El Tècnic a l’abast

EL NOSTRE COMPROMÍS AMB LA MÚSICA CLÀSSICA Aquest curs l’Equip Tècnic hem apostat per la música clàssica per al projecte Pont de Cançons, i aquesta decisió va néixer d’unes necessitats o intencions. D’una banda, del fet que som amants de la música clàssica. La majoria de directors de corals som també cantants amateurs o amb estudis de cant clàssic; altres hem passat per un conservatori o una escola de música, on hem analitzat i interpretat els grans compositors de la història. Per què no compartir amb els nens el que tant ens agrada? D’altra banda, de la necessitat d’impulsar el

coneixement i, sobretot, de gaudir d’aquesta música amb els nostres petits cantaires.

Per què la música clàssica no està dins les preferències musicals dels nostres cantaires?

Reflexionant sobre aquest tema, em venen al cap dues preguntes: per què no és habitual en els nostres programes aquest tipus de repertori? Per què, en principi, considerem que no és tan atractiva per als cantaires com altres tipus de música? Pot haver-hi diverses raons, que crec que ens ajudaran a “llançar-nos a la piscina” més sovint amb la música clàssica.

Aquí caldria preguntar-se amb quins tipus de música conviuen els nens. No cal estar gaire atent per saber que tant ells com nosaltres estem envoltats de música pop, rock i altres estils de música moderna que escoltem a la ràdio, a la televisió, per Internet... Pregunteu als vostres petits cantaires quanta estona dediquen a escoltar música clàssica, si ho fan a casa seva o a l’escola, i si de tant en tant van a concerts. Els nens Assaig del Pont de Cançons amb Josep Vila Jové

34 La Circular


se senten més lligats a aquests altres estils musicals simplement perquè són els que escolten habitualment, de fet cada dia! Però això no vol pas dir que no els pugui agradar la música clàssica o que, fins i tot, els pugui apassionar (segur que molts de vosaltres ho esteu experimentant preparant el concert del Pont de Cançons). El que ens “enganxa” a la música clàssica són les melodies, tan fantàstiques, les harmonies o la relació del text amb la música; en definitiva, tots aquests elements que formen una obra i la fan art.

Per què no és habitual programar música clàssica als nostres concerts?

Els directors estimem aquest tipus de música perquè l’hem viscut des de petits en el nostre dia a dia. Hem cantat en corals, hem anat a concerts, ens hem emocionat, ens hem divertit, ens han fet conèixer històries. Per què no donar aquestes oportunitat als nostres cantaires? Al cap i a la fi serà a través nostre que puguin admirar-la i sentir-la més propera, més seva. Siguem l’exemple i els que obrim aquesta meravellosa finestra!

Una altra causa podria ser la dificultat del repertori. De vegades ens trobem que els nostres cantaires no estan preparats tècnicament per resoldre amb solvència el que la partitura demana. En alguns casos aquesta situació podria ser una oportunitat per millorar la qualitat del grup: per què no? I també per millorar nosaltres com a directors, pel fet que ens porta a buscar recursos per ensenyar la música de la manera més clara possible.

Una de les possibles causes de no programar música clàssica és el desconeixement del repertori. Si és el vostre cas, no patiu: podem solucionar-ho! Una opció molt bona és demanar ajuda i una altra fer un mateix una investigació buscant partitures, consultant catàlegs, escoltant enregistraments o assistint a concerts, cursos i seminaris. Aquesta és una feina fonamental per a qualsevol director.

En altres ocasions és l’idioma el que ens condiciona, però hi ha adaptacions i també es poden encarregar per poder crear material útil per a altres corals. A més a més i, per la part que ens toca, podem contactar amb especialistes que ens ajudin en aquesta tasca i millorar els nostre coneixement i formació com a directors. I els nens poden aprendre diferents llengües fàcilment: deixem-los que experimentin altres sonoritats! Com a conclusió, no vull deixar de dir-vos (ni de dir-me a mi mateixa): no permeteu que les vostres mancances i dubtes afectin el grup, milloreu vosaltres! Deixeu enrere els prejudicis i engresqueu-vos i engresqueu el cor amb la música clàssica! És un gran patrimoni que hem de conservar i que aportarà experiències noves i boniques als cantaires. Isabel Mantecón Equip tècnic

Notícies del MCC

XLII Congrés Internacional de Pueri Cantores Organitzat per la Federació Catalana de Pueri Cantores, amb la coorganització de la Federació Internacional de Pueri Cantores i la col·laboració del Moviment Coral Català, l’Església Interdiocesana de Barcelona i la Sagrada Família, entre altres.

VOS ESTIS LUX MUNDI - La Sagrada Família d’Antoni Gaudí: art, ciència i fe Vosaltres sou la llum del món Aquest és el lema elegit per al Congrés Internacional que se celebra de l’11 al 15 d’aquest juliol a Barcelona, perquè aconsegueix

articular molts dels elements que han propiciat i protagonitzaran aquest esdeveniment: • la lluminositat idiosincràtica que identifica la nostra regió mediterrània i Barcelona • la llum com icona tant de la raó com de la ciència juny del 2018 35


• la llum com a metàfora de la fe • la llum com a símbol de la creativitat • la llum com a element especulatiu i configurador d’espais per la manipulació que en fa l’arquitectura • la llum com a indicador d’un futur millor amb justícia social i equilibri ecològic que encarnen els cantaires que participen a la trobada Antoni Gaudí i la seva creativitat i ciència inspirada i en equilibri amb la natura, i la Sagrada Família i el seu missatge de pau universal, seran el gran lema de tota aquesta trobada internacional. El fet que l’any 2010 el Papa Benet XVI dediqués el temple de la Sagrada Família i que aquest esdeveniment fos retransmès per tot el planeta, va despertar en moltes federacions nacionals de Pueri Cantores un gran interès per la ciutat de Barcelona i per aquest temple. El congrés de Barcelona del 2018 neix, doncs, per la voluntat popular de les diferents federacions nacionals que, reunides en diferents assembles de la federació internacional, expressen el seu desig de celebrar-lo a Barcelona amb l’obra d’Antoni Gaudí com a centre temàtic de l’esdeveniment. La Federació Catalana de Pueri Cantores acceptà l’encàrrec i el repte d’organitzar aquest esdeveniment amb la il·lusió de contribuir al coneixement del nostre país, la nostra 36 La Circular

ciutat i la nostra cultura. I amb el convenciment que un esdeveniment d’aquesta magnitud tindrà un retorn intangible de gran valor per a tot el moviment coral català i de forma especialment significativa per a la seva Federació. Són gairebé 3.800 cantaires els que participen en el Congrés, nombre limitat per la capacitat de la Sagrada Família, on es fan els dos concerts centrals, el de gala i el de cloenda. La cerimònia de benvinguda té lloc a la plaça de l’Univers del Recinte Firal de Montjuïc; al Monestir de Montserrat s’hi fa una pregària per la Pau, i hi ha més de 30 concerts simultanis en esglésies i catedrals de Catalunya, fet que permetrà irradiar el Congrés a tot el territori català i donar la possibilitat de conèixer i sentir cors de gran interès.

S’han encarregat expressament per aquest Congrés les obres: • L’himne del Congrés, de Josep Ollé • Missa Sagrada Família per a veus blanques o veus mixtes amb acompanyament d’orgue, de Josep Vila • Magnificat Brevis amb acompanyament d’orgue al libitum, de Bernat Vivancos • Antífona i doxologia, de Miquel Oliu • Així com altres obres de petit format de Torrents, Miserachs i Ferrer. Música que quedarà per a la interpretació i gaudi de la comunitat coral catalana, en primer lloc i de tots els cors, directors i músics que hauran tingut la possibilitat de cantar-la i conèixer-la en el Congrés. El Cor Jove Nacional de Catalunya comença el seu projecte de juliol 2018 actuant de cor pilot en aquest Congrés. Del coneixement i interpretació d’aquestes estrenes, el CJNC prepararà el proper octubre l’edició del seu primer CD, “Música de Compositors Catalans” incorporant-hi autors i música de tots els temps, dirigits per Josep Vila i Casañas. Convidem des d’aquí al seguiment d’aquest Congrés, tant rellevant per a la Federació Catalana de Pueri Cantores, i de gran importància per a la seva projecció internacional. Trobareu informació més detallada a: www.puericantores.cat. Moviment Coral Català


Parant l’orella

Memòria i homenatge Amb els escrits que segueixen, volem recordar Santi Riera, Carles Santos i José Antonio Abreu, que ens han deixat fa poc. Cadascun d’ells ha fet contribucions importants en diferents camps i aspectes de la música i la seva difusió. Ens ve de gust i ens emociona d’una manera especial recordar qui ens era més proper, Santi Riera i Subirachs. Nascut a Sant Julià de Vilatorta, musicòleg, compositor de cançons –entre elles el cànon que tant hem cantat Pujarem dalt dels cims- i autor de llibres de pedagogia musical; director de l’Escola Municipal de Música i del Conservatori de Vic; cofundador i professor dels Cursos de Pedagogia Musical del Pare Irineu Segarra; gran impulsor de les Caramelles del Roser… Santi Riera va ser director i membre del SCIC els primers anys, aportant el seu saber i compartint amb els fundadors i primers directors aquella dèria comú d’impulsar el cant coral infantil, en uns moments en què tot estava per fer i res no era fàcil. El recordarem amb admiració i afecte, especialment sempre que cantem les seves cançons. La redacció

Oportunitat dels jocs musicals És molt important que qualsevol joc o exercici tingui la seva finalitat, que sapiguem què volem aconseguir: solucionar una dificultat que es presenta o, encara millor, prevenir un obstacle. Serà bo d’aprofitar les ocasions que ens oferiran les cançons per muntar, sobre la marxa, jocs d’articulació, de ressonància, etc. partint d’algun element de la mateixa cançó. Potser la norma fonamental és la de no desaprofitar cap ocasió sense, però, esperar-ne resultats immediats. El “poc, però sovint” és el que, a la llarga, potser molt a la llarga, serà realment eficient. Hem de saber adequar el treball a cada grup i a cada moment; no podem anar amb esquemes prefabricats que qualsevol detall imprevist pot portar al fracàs. El pedagog ha de ser sempre un creador.

Hi ha d’haver un clima de simpatia i d’alegria que estimuli per al treball de conjunt sense que el riu surti de mare. Tampoc no ens podem acontentar fent només jocs musicals: els infants han d’aprendre que hi ha un treball seriós a fer. Els hem de portar cap els exercicis de tècnica vocal feta d’una manera molt conscient. I amb això obrim la porta a un altre camp, immens i més interessant, que supera la finalitat d’aquest treball. La millor escola de tècnica vocal és el cant. No ho oblidem. La pràctica del cant solucionarà la major part de les dificultats. Hem de saber-lo conduir per fer descobrir per ell als infants el goig de la bellesa. Santi Riera Barcelona, gener del 1975 (revisat abril 1991) Publicat a La Circular del SCIC nº 69, abril 1991

juny del 2018 37


Carles Santos i els 3.000 nens… Quan em van proposar d’escriure una cantata per a cors infantils immediatament vaig dir que sí. (Flor d’escarabat, estrenada al Palau Sant Jordi, a la 40ª Trobada del SCIC, l’any 2007). És que tenir 3.000 nens davant per treballar amb ells és una oportunitat única a la vida! Penses que una cosa així no et tornarà a passar, és un luxe inesperat, al Conservatori no t’avisen que t’hi trobaràs. M’hi he trobat i n’estic molt content. No tinc fills i, encara que el meu pare era pediatra, jo sóc un desastre amb els nens. La primera experiència va ser la gravació del CD i crec que vam tenir prou comunicació (…) La setmana abans de la Trobada, quan pensava en el primer assaig on tindríem tots els nens reunits, a vegades em despertava de matinada i veia -amb certa procupació- els ulls de 3.000 nens que em miraven! (…)

Quan et trobes en una situació tan nova és millor posar-s’hi i veure què va passant. El que volia, sobretot, era que perdessin la vergonya, la por d’equivocar-se, els volia provocar perquè es llencessin, que cridessin si volien. L’obra té alguns atreviments, per exemple en algun moment els nens han d’improvisar, que sembla fàcil però és la cosa més difícil, perquè generalemnt la gent prefereix que els manin coses concretes.També vaig fer improvisar els músics perquè els nens vegessin què passa, i després tots tornàvem a la quadratura del compàs i la partitura. Això és el que m’agrada més, que hi hagi el rigor d’una partitura però també aquests espais de llibertat. (…) Em crida molt l’atenció la memòria que tenen els nens, jo seria incapaç d’aprendre’m una cosa així. Se saben de memòria la lletra i la música de la cantata, més les sis cançons noves,

sense saber música molts d’ells, que encara té més mèrit. I el seu comportament va ser espectacular. El primer assaig general, dissabte a la tarda, quan molts d’ells arribaven de viatge, va durar gairebé quatre hores i sense dinar... Ha estat una experència fantàstica. Carles Santos Juliol 2007, de la Conversa a la Circular nº 138

El mestre Abreu: el poder de la música Tot va començar el 1975 amb la creació de “El Sistema”. Com s’han beneficiat milers de nens veneçolans d’aquesta iniciativa visionària? La música i la seva pràctica col·lectiva des de molt petits, fins i tot abans del naixement, ofereix a l’infant l’oportunitat d’anar-se formant en una escala de valors espirituals i humans, començant per l’esforç compensat: en el mateix moment què un infant agafa un instrument oblida el “no puc” davant l’evidència del premi que representa el reconeixement en forma d’aplaudiment de familiars i amics. Aquest sol fet és la porta que li donarà accés a valors com la constància, l’autovaloració, l’autoestima, el 38 La Circular

treball en equip i la solidaritat. (…) Quina funció ha de complir la música en l’educació dels nostres nens i joves? La formació artística compleix un deure fonamental en l’educació dels nens i joves. Complementa l’educació tradicional i la converteix en un sistema d’educació i de salut integrals. Es una vía per fer ciutadans més complets, més conscients i, sobretot, formats en la dimensió estètica de la vida. La consciència moral d’un país depen en gran mesura de la projecció humanística en el sistema educatiu. Un equilibri sà i fecund entre l’educació humanística i l’educació tecnocientífica esdevé en homes i dones preparats per entendre d’una

manera més integral el repte de l’existència. José Antonio Abreu D’una entrevista a Cambio16


Trobada General de la federació Corals Joves de Catalunya Aquest curs, a la federació Corals Joves de Catalunya li tocava organitzar una Trobada General. Per celebrar l’esdeveniment es va triar el Magnificat de John Rutter. La formació que acompanyava els cors fou la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Salvador Brotons. El fet d’entrar dins el cicle de concerts de la Banda va permetre sumar

sinèrgies i poder tirar endavant el projecte en comú. Gairebé 400 joves de tot el Principat i Mallorca van poder gaudir de la Trobada, de l’obra, de la preparació (molt especialment) i del concert. I quan dic Trobada, em refereixo a trobar-se amb altres joves i directors, veure que no estem sols i que tenim molta força si anem junts!

Un projecte preciós que fa pensar en l’estabilització definitiva de la federació de Cors Joves després de la seva refundació. Gràcies als preparadors Esteve Costa, Raimon Romaní, Laia Santanach i Pablo Larraz pel camí... Abel Castilla, Director del Cor Jove de la Coral Sant Jordi

S’estrena Sigues molt benvingut!

“L’epopeia del Moianès contada i cantada en una òpera juvenil”. Castellterçol, tarda del 20 de maig. Queia una forta pedregada… però els 27 cantants, nois i noies de l’Escolania de Castellterçol, i tothom que intervenia en l’espectacle ja feia estona que era al local preparant-ho tot (maquillatge, vestuari, escenografia, potser repàs d’un diàleg o un passatge musical…). La tarda anterior s’havia fet la preestrena, i la demanda de

localitats per a l’estrena superava les possibilitats de l’aforament. Només començar, la impresió ja va ser molt grata i es va anar confirmant durant tota la representació. La partitura –no pas fàcil- de Gerard López Boada, suggerent i descriptiva, inspirada en la història de caire mitològic i màgic, amb solos, duets, trios, juny del 2018 39


Fotografia: M. Mercè Argüelles

moments corals i una gran fuga final. L’ajustadíssim acompanyament al piano de M. Montserrat Cabero. Les veus ben treballades, segures i afinades. Maquillatge i vestuari originals, molt bonics i acolorits. Pocs però eficaços i ben aconseguits efectes escènics… Un conjunt d’encerts! S’ha de felicitar tots els que hi van treballar, no només per l’esforç que hi ha darrere d’una iniciativa com aquesta sinó també pel remarcable nivell artístic que van aconseguir.

A finals de l’estiu del 2015, l’Escolania de Castellterçol vam encarregar a Antonio Bermejo i Teresa Arrufat el llibret per aquesta òpera. Els hi demanàvem una mena de conte a mida ambientat en la nova comarca del Moianès, carregant les tintes en els valors ètics i on la narració evolucionés alternant fragments escrits per a ser dits amb altres escrits per a ser cantants. Malgrat la dificultat de l’encàrrec, pocs mesos més tard el

compositor Gerard López Boada ja disposava d’un text adequat a partir del qual escriure la seva obra (...) L’Escolania hem començat a treballar intensament l’obra a partir de l’inici del curs escolar que aviat acabarem. Ho hem fet colze a colze amb un magnífic equip de professionals. (...) Tots plegats hem cregut en aquest projecte que impulsa l’obra dels nostres creadors, fa créixer artísticament cadascun dels/les cantaires de l’Escolania i col·labora a signularitzar un entorn que estimem.(...) Desitgem molts més èxits a l’Escolania de Castellterçol i bona feina en la preparació de les obres per al proper Congrés Internacional de Pueri Cantores, aquest juliol 2018 a Barcelona!

Ens plau reproduïr a continuació unes frases del directors musicals i ànimes d’aquest projecte, Carles Farreras i Elisenda Cabero, en el programa de mà: Vet aquí com neix la primera òpera del Moianès: 40 La Circular

Fotografia: M. Mercè Argüelles

M. Mercè Argüelles


Allà on manquen les paraules parla la música (del dossier europeu “Música i diplomàcia cultural”) La globalització, el desenvolupament de les tecnologies digitals i l’accès immediat a la música en directe han transformat l’experiència musical. La música pot ser tan una vivència privada com compartida, una expressió d’identitat personal o col·lectiva. Aquest és el poder de la música, que pot crear connexions més enllà del temps i de l’espai. (…)

L’establiment de relacions culturals internacionals que, més enllà d’esdeveniments puntuals, incideixin en l’educació, l’economia, el turisme, les noves tecnologies…

Europa és una cultura de cultures, s’haurien de bastir ponts entre les diferències tot salvaguardant les identitats i les tradicions locals. “Units en la diversitat” seria el lema per a la integració europea. Temes com migració, terrorisme, pobresa, desigualtat de gènere, dificultats econòmiques i reptes mediambientals, s’han d’encarar amb un esforç concertat i solidari que inclogui:

La promoció d’oportunitats per als nous talents musicals, especialment dels joves

L’adopció d’estratègies que tinguin en compte les diverses polítiques culturals

La música com a eina diplomàtica, no només referida a allò que un país exporta sinó a la música que realment s’hi fa

L’educació musical considerada com un actiu perquè eixampla la comprensió que una comunitat té de la resta del món

Voldria remarcar la importància del paper que la música juga en els reptes actuals com són promoure el diàleg intercultural, la solidaritat i la democràcia. Com deia Hans Christian Andersen, “Allà on manquen les paraules, parla la música”. Certament, la música pot esdevenir un mitjà de diplomàcia cultural poderós i d’efectes duradors. Dra. Elena TheodoulouCharalambous Ministra d’Educació i Cultura de Xipre i Membre del Comité Europeu d’Afers Culturals (Sounds in Europe nº 12, 2017, butlletí del Consell Europeu de la Música)

La música com a promotora de diàleg intercultural i com a element important en la recerca internacional de pau i estabilitat La formació mitjançant projectes conjunts entre països Europeus i d’altres continents.

juny del 2018 41


Els cinc drets fonamentals El IMC (Consell Internacional de la Música) va ser fundat el 1949 amb la missió d’afavorir l’accés de tothom a la música, basant en el convenciment del valor que la música té per a tots els pobles. Després de llargues consultes a experts de tot el món, ara fa 16 anys va establir els cinc drets bàsics fonamentals relacionats amb la música. El 2016 va anomenar com a embaixadors tres músics reconeguts, de disciplines i països diferents, per tal de donar més visibiltat a aquesta reivindicació. Hi ha molta feina a fer abans no arribem a un mon en què els drets de tothom,

músics i no músics, adults i nens, siguin respectats. Aquests cinc drets fonamentals són:

De qualsevol adult o infant: 1.- Expressar-se musicalment amb tota llibertat 2.- Aprendre els llenguatges i les habilitats musicals 3.- Poder accedit a la música mitjançant la participació, l’escolta, la creació i la informació. De qualsevol artista musical: 4.- Desenvolupar el seu art i tenir accés als mitjans per difondre’l 5.- Obtenir un reconeixement just i una remuneració adequada per la seva feina. (del Butlletí del Consell Europeu de la Música)

curiositats La durada d’un CD A finals dels anys setanta del segle passat, les empreses Sony i Philips es van unir per crear un suport òptic on emmagatzemar música en un format més lleuger i manejable que els vinils que existien. El pla inicial era fabricar un disc d’11,5 cms de diàmetre que contingués 60 minuts de música, aproximadament la durada de les dues cares d’un LP. Però l’any 1980 el japonès Norio Ohga, amant de la música clàssica i llavors president de Sony, va demanar que la capacitat s’extengués fins a 74 minuts i 33 segons exactament. Perquè? Doncs per la influència del reconegut director Herbert Von Karajan, que volia que hi capigués completa la Novena Simfonia de Beethoven, en la interpretació que el 1951 havia dirigit Wilhem Furtwängler, la versió més llarga enregistrada fins llavors. Amb aquesta durada, però, el disc se n’anava als 12,7 cms de diàmetre. Finalment, les dues companyies van pactar un estàndard de com-

42 La Circular

pressió digital que fes que un disc de 12 cms pogués contenir aquells necessaris 74 minuts i 33 segons de música... Hi ha qui diu que la petició de Norio Ohga va ser una estratègia comercial, que en realitat els japonesos volien guanyar temps com fos per poder-se posar al nivell de la competidora Philips, que anava més avançada en la fabricació de discs compactes. El cas és que els CDs es van començar a comercialitzar el 1982 i la durada establerta llavors com un estàndard a nivell mundial s’ha mantingut vigent –amb molt poques desviacions- en els que encara es fabriquen avui dia. I això, gràcies a Von Karajan, a Beethoven i a la seva Novena Simfonia, una de les obres més importants de la història de la música. Fonts: Catalunya Música, El taller del luthier, de P.A.Jariod i Web “Muy Interesante”


I ara... I ara...juguem MOTS ENCREUATS

juguem

Els resoldreu millor si abans canteu les Aventures sense sortir de casa. 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

1 2

FEU PARELLES

3

Aparelleu correctament els números amb les lletres i trobareu els títols de 13 cantates estrenades en diversos Juguem Cantant i Trobades del SCIC.

4 5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

6 7 8 9 10 11 12 HORITZONTALS: 1. Part del dia o d’alguna cosa que ja va de baixa, wagnerianament, dels déus; País asiàtic, pàtria de l’estimat Ghandi. 2. Juguem fent-ho; Nom de la compositora de les Aventures sense sortir de casa. 3. Tossut català; Forma musical que malgrat basar-se sempre en el mateix, és molt amena i variada. 4. La primera; Nova alemanya que pronunciada a la catalana sembla de Sant Sadurní; Copulativa 5. A Xina no la saben dil; La gallina ho fa amb l’ou, i el sol, amb ell mateix; S’hi amaga un codi secret, segons la protagonista de les Aventures... 6. Aquest gegant ha perdut la inicial i ha quedat ben untat; Si és doble, és doblement novella; Un cantaire mascle grandet.

12

7. Ho fa tothom que es mou massa enmig de l’agost; Cognom de la compositora de les Aventures...; La nostla amiga oliental. 8. La de després de la ema; Nom massa familiar de l’escriptora de les Aventures...; apa, vés; I torna-hi! 9. Em pens que entens el que sents, eh?; Alguns no la saben fer ni amb un tub; Nota musical de gairell; inamarca; Agulla de pit moderna. 10. Clor; Un cistell per portar la bugada, cap per avall; ortugal. 11. No es pot dir gaire alt que darrere el quadre... ha fugit un extraterrestre; Encara no han après a fer la del tub; Un que s’està a un tètric hostal i per això ha perdut el cap i va de gairell. 12. Quan te’n vas, ho has de dir!; La primera part del Cantant!

L’hora desconcertant Les veus d’escarabat El follet que anava a Jerusalem L’ocell i la lluna En Pere a la cuina Un concert sense un badall La formigueta perduda La ciutat del Bruc La rebel·lió de la natura Al ball sense por El bruel daurat El timbaler valent Flor de l’estany

VERTICALS 1. Au juganera de sobretaula que sempre vol trobar una parenta; Aparell per pujar a pisos alts que va de baix a dalt. 2. Sempre n’hi ha alguna per a tothom encara que el Sisa ho dubti; Part baixa de l’esquena vista des dels peus; Contracció també des de baix. 3. En aquest cas, l’ocell a la taronja ha perdut el peu; Instrument que acompanya les nostres Aventures...; Tercera lletra de les beceroles. 4. Un sant abreujat; Nom de nena marinera marejada; El número de la por!; Està tan poc cuit que li falta la primera lletra. 5. Les que té la nostra protagonista. 6. Vaixell; Que dóna voltes. 7. Cognom de l’escriptora de les Aventures.. però capgirat; Aquella noia està com una cabra i, a sobre, ha perdut el peu.

A B C D E F G H I J K L M

8. La d’abans de l’O; Copulativa; Un cop d’ull; El número terrorífic altre cop! 9. Inamarca està de moda; Ocell que comença i acaba amb la mateixa lletra amb reminiscències cul.linàries i que ha perdut el cap; Ni tou ni complet; La vaca de Maragall havia perdut un ull, però aquesta també la darrera lletra. 10. Institut d’Estudis Catalans; Un famós ocell a la taronja, que es diu com el president dels EUA; Després de l’O; Ni jo ni ell. 11. Qui perd les ulleres a les Aventures...?; Nota musical de pit; La Laia, protagonista de les Aventures... ho vol ser i per això està ben amagada, i de baix a dalt. 12. Primera i quarta vocals, així de fàcil, coi!; Ara sí, el nom de pila de l’escriptora de les Aventures... capgirada; Sota de l’olailom.

Solucions als entreteniments de la Circular 166 QUIN DESORDRE! A LA 50ª trobada va haver-hi més de 2.500 CANTAIRES d’un centenar llarg de CORALS. S’hi va fer molt bona MÚSICA perquè LES VOCALS FUGISSERES Canta en un cor amb dedicació, sobretot les veus tots els CANTAIRES s’havien après molt bé totes les PARTITURES del REPERTORI i van fer molt cas dels dos DIRECTORS. S’hi va fer un PROGRAMA molt interessant. Ah, quines MELODIES! interiors. Això millorarà la teva musicalitat (R. Quines HARMONIES! Quan finalment es va fer el SILENCI, van sonar grans APLAUDIMENTS. Schumann)

Secció a cura de M. M. Argüelles i Abel Castilla

juny del 2018 43


Fotografia: May/Zircus.

Canta el sol com un ocell en el balcó; xiula el sol de bon matí com el trenet que creua l’horta i els canyars

Vicent Andrés Estellés Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 – València 1993)

(Burjassot 1924 – València 1993)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de:


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.