La Circular 161

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 161 gener-juny 2015 preu unitari 6,50 €

Maria Martorell Monogràfic: Concert o espectacle?

3Opinió Editorial

13 Monogràfic 25

Notícies del MCC

4 A la memòria de la Maria - La Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi a la Maria l’any 2013 - Entrevista a Maria Martorell: L’Aurora de Clavé va aconseguir-la - Posem les coses al seu lloc: Un text inèdit de la Maria - Pensant en la Maria, l’Esquitx i la Coral Sant Jordi - Estimada Maria - Maria - Pel funeral de la tia Maria

28 Han dit...

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 161 maig 2015 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Portada Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Maria Martorell amb cantaires de les corals infantils de Barcelona, en d’un dels Concerts de Reis al Palau de la Música (1968) Fotografia de Antoni Bassó

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Editorial

Fa justament dotze anys que la Maria en va fer vuitanta.

Per celebrar-ho, i com que la Maria no ens deixava fer res que no passés d’un aplaudiment després d’una reunió, i encara, l’equip de La Circular vam decidir fer-li, en rigorós secret, un exemplar especial que no va transcendir a tot el SCIC. I fins i tot, a hores d’ara, hi ha tants directors i directores diferents del 2003, que qui llegeixi aquesta revista hi trobarà, de segur, reflexions i idees noves. Així Fotografia de Cesc ho creiem.

Rovira

Creiem que la Maria estaria molt contenta que no féssim res més especial que aquell homenatge que li vam fer en vida. Sense allò tan fals d’ensabonar algú que ja no hi és. Sense complexos. Sense oblits. Però amb amor, amistat, admiració, respecte mutu, sinceritat i complicitat.

encantat, segur-.

Els qui no heu pogut treballar al seu costat, si remeneu en el seu llarg repertori d’adaptacions i l’estudieu i el rellegiu atentament, podreu emportar-vos també un bon bocí de la seva saviesa. És el seu llegat.

Això, i el gust per la feina ben feta que només es pot aconseguir amb perseverança, Per a nosaltres, tot això era la esforç i treball.

Maria. I escrit sobre un paper no ocupa gaire. Però és mol- L’equip de La Circular tíssim. - A ella, això que no ocupi gaire també li hagués

Quan ens vam reunir per decidir què havíem de fer en aquest número, que voliem dedicar a la Maria, vam veure clar que els continguts d’aquell especial eren vigents i les opinions, molt sentides i sinceres. Per tant, vam acordar que ho havíem de compartir amb vosaltres. Com que la normalitat i el dia a dia li encantaven, hem volgut seguir també amb part de la revista que teníem prevista amb el monogràfic.

maig del 2015 3

A LA MEMÒRIA DE LA MARIA LA GENERALITAT DE CATALUNYA VA CONCEDIR LA CREU DE SANT JORDI A LA MARIA L’ANY 2013 El 23 de maig de 2013, recollint la Creu de Sant Jordi a mans del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas Fotografia Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya va concedir, l’any 2013, la màxima distinció d’aquesta institució, la Creu de Sant Jordi a MARIA MARTORELL I CODINA pels seus mèrits i pels seus serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

El 1962, juntament amb M. Dolors Bonal, Montserrat Solanic i M. Teresa Giménez va fundar el cor infantil L’Esquitx, de la Coral Sant Jordi.

Però sobretot cal destacar la importantíssima tasca en el món de les corals infantils i concretament en el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC):

Del 1989 al 1997 va ser Secretària de Coordinació General de la federació.

A partir del 1998 ha estat Coordinadora de l’equip de redacció de la revista del SCIC, La Circular, fins el 2011 i

El 1967, continuant la tasca començada a l’Esquitx, conscient de la necessitat de suplir l’ensenyament de música que En aquella ocasió el SCIC va elaborar una no es feia a l’escola i considerant-la una petita nota de pemsa que incloïa els trets part essencial de l’educació dels infants, biogràfics que va destacar el govern de la juntament amb un grupet d’altres corals Generalitat com a mèrits de la Maria. infantils que ja funcionaven, va fundar el Secretariat de Corals Infantils de CataLa Maria no es pot reproduir en unes rat- lunya - SCIC. Ella va ser la inspiradora lles, aquest text és només una petitíssima dels primers principis bàsics en què es introducció: de la personalitat de la Maria basa encara aquesta federació. En els i del seu llegat en tindreu una petita idea primers vint anys del Secretariat va quan hagueu llegit tots els textos. formar part de l’equip responsable del funcionament de l’entitat: recerca de repertori, adaptació de cançons al cataMaria Martorell, provinent d’una família là, organització de jornades de treball i d’importants pedagogs, va exercir de formació per a directors, intercanvis de mestra durant més de 40 anys. corals, trobades, etc.

4 La Circular

actualment hi continua col·laborant com a assessora.

La gran importància de la tasca de la Maria no només ha abastat el SCIC sinó tot el món coral infantil a Catalunya.

L’existència mateixa d’aquesta federació, que té més de 45 anys, agrupa 5.000 nens de més de 100 corals, ha encarregat cantates i cançons que s’han estrenat en trobades, edita cançoners, organitza jornades de formació, té contactes a nivell europeu, etc.

El SCIC no s’entendria sense la tasca constant, l’ajuda i la inspiració de la Maria Martorell. El SCIC i tots aquells que creuen en la importància de la música i del cant coral com a eina per contribuir a la formació integral dels infants mai no podrem agrair-li prou el seu mestratge.

Fotografia Cesc Rovira

ENTREVISTA A MARIA MARTORELL: L’AURORA DE CLAVÉ VA ACONSEGUIR-LA La revista L’Aurora de Clavé publicava el XX de XX de 2005 una de les poques entrevistes que s’han fet a la Maria. La reproduïm tot seguit amb el text íntegre.

Parlar de la Maria Martorell és parlar d’una persona que sempre ha mantingut una presència i una dedicació constants al món coral especialment l’adreçat als infants, dedicació marcada per una profunda actitud pedagògica.

No ha estat fàcil que la Maria ens permetés fer-li una entrevista, de fet, com ella mateix diu, “sóc una persona que he anat fent el que he pogut i que no he demanat mai cap tipus de reconeixement”.

Tanmateix, i després de parlar-hi força, estem molt satisfets de poder compartir amb tots vosaltres una conversa d’allò més interessant.

La pedagogia i l’ensenyament als nens i nenes sempre ha estat una constant en la vostra vida.

El meu ofici ha estat el de ser mestra.

Sóc mestra jubilada. He exercit de mestra durant 42 anys. Dins de la meva trajectòria professional, la faceta musical ha estat d’allò més important. Tot i que no he tingut una formació musical oficial, l’ensenyament musical m’ha servit molt per fer cantar els meus alumnes i aprofitar el cant com un element molt essencial, com a estri d’educació i de formació i com un complement de l’ensenyament que en aquells moments es podia donar.

fills dels pares de la Coral Sant Jordi vàrem formar la coral L’Esquitx i el 1967 amb un grup de gent que feia cantar infants a Barcelona, a Vilafranca, a Lleida, a Vic, a Manresa... se’ns va ocórrer d’organitzar una trobada d’aquestes corals infantils i això va ser la llavor del SecreLa vostra relació amb la música ve tariat de Corals Infantils de Catalunya de lluny...

(SCIC), el qual treballa des d’aleshores El meu pare, que era una persona en la formació de directors, l’elaboració molt cantadora, havia tingut la sort de material propi, de traducció, tot prode formar-se amb persones com Joan curant potenciar els compositors d’aquí Llongueres, Gerard... tots ells proi organitzant activitats ben estructurafessors de l’escola de mestres Joan des per a les corals.

Bardina.Va ser el meu pare qui em va encomanar l’afició a cantar. De fet, tots Quin era el perfil dels fundadors els meus germans, des de molt petits del Secretariat? hem cantat sempre a casa. El fet que el La majoria dels que vàrem iniciar el meu germà Oriol fundés la coral Sant SCIC érem mestres i patíem les prohiJordi i s’impliqués molt activament en el bicions que patia l’escola del moment, moviment coral català i europeu em va quan no era possible treballar elements ajudar molt, juntament amb els cursos essencials com eren la llengua, la coedude cant coral a Lleida... cació i el coneixement del país.

Els nens i les nenes d’aleshores, descoFa molts anys que treballeu dins neixien moltes coses de Catalunya. A del món de la música amb infants. través del cant coral, amb adaptacions El 1962, un grup de cantaires, amb els

de cançons, incorporant repertori de fora... vam anar creant una sèrie de propostes que constituirien un complement educacional que ens semblava imprescindible.

Quins principis defensàveu des del SCIC? Estàvem profundament convençuts que calia enfocar la seva acció com una activitat extraescolar i que aquesta s’adaptés a aquests principis fundacionals: promoure la llengua pròpia, la coeducació (nens i nenes junts) i el coneixement del país. I els intercanvis entre corals foren l’element clau de difusió i de treball entre les corals i de tenir consciència de pertinença a un país.

Quin és el límit d’edat per poder estar afilat al SCIC? Inicialment el límit d’edat el vàrem posar als 13-14 anys. A Europa, però, el que es considera com a coral infantil arriba als 16 anys. És per això que

maig del 2015 5

nosaltres també hem adaptat aquest criteri en el Secretariat.

Durant aquests anys de treball i d’acció social i musical, hi ha hagut en la realitat del país, canvis significatius...

A partir del 1975 les coses poc a poc han anat canviant. El català és a l’escola, el cant coral també... Hi ha bons directors i ex cantaires del SCIC que actualment fan música a l’ensenyament primari i a moltes escoles de música.

Això ha fet que progressivament la presència al Secretariat de corals d’escoles de música i de l’ensenyament primari hagi anat en augment.

En aquests darrers anys aquesta situació ens ha fet constatar que hi ha al Secretariat menys corals que en podríem dir independents o que formen part de famílies corals, és a dir, aquestes corals que tenen diferents segments de cantaires, com per exemple, Tarragona, els Lluïsos de Gràcia, la Coral Sant Jordi, el Madrigal, però s’ha de pensar que actualment els nois i noies tenen molta oferta d’activitats extraescolars, i si ja practiquen el cant coral a l’escola és natural que es vulgui diversificar en d’altres activitats. S’ha de dir també que moltes escoles canten el repertori que nosaltres tenim.

S’ha observat el fet que moltes de les escoles de música de força pobles han estat impulsades moltes vegades per les corals que ja hi havia a la població...

Cert. Moltes de les escoles de música que hi ha als pobles han sortit de les corals locals, com a resposta a una necessitat d’aprofundir en el coneixement de la música. Poc a poc moltes escoles han anat ampliant la seva oferta. Crear la necessitat d’escoles de música a molts pobles i potenciar els professors de música són possiblement alguns dels aspectes que el SCIC ha ajudat a fer créixer en aquests darrers anys.

Així doncs, què fa actualment el SCIC? El que encara continua fent-se al SCIC i amb molta força són els intercanvis, conèixer llocs, aprendre el fet que si treballes en grups més grans pots fer coses més importants... Un exemple molt característic són les trobades generals que actualment fem cada cinc anys -perquè quatre o cinc mil nens i nenes són molt difícils de moure-, i que són una molt bona oportunitat per aprendre, intercanviar i participar en quelcom transcendent i únic. És com un gran puzzle: gràcies a les petites peces

6 La Circular

que aporta cadascú es converteix en un par totes les federacions i iniciatives del acte emblemàtic, important i únic. món coral català era fonamental per poder avançar i conèixer-nos millor.

Quina és la realitat “social” que actualment configura el SCIC? Actualment el Moviment Coral Català De les vuit corals fundadores, avui en agrupa totes les federacions corals cadia almenys en queden sis en actiu. talanes. No es fàcil. Penso que activitats Actualment les corals afiliades al SCIC com el cant coral haurien de tenir una passem del centenar llarg, més una protecció oficial molt més forta de la bona colla de corals que en diem aspi- que tenen. No dic que no hi hagin ajuts rants que estan pendents d’entrar. puntuals. Tanmateix es fa difícil muntar Organitzativament parlant constem de propostes a tot Catalunya si no hi ha 9 demarcacions distribuïdes arreu de un suport decidit i important per part Catalunya, les quals agrupen diverses de l’administració. El Moviment Coral comarques cadascuna d’elles.

Català el que fa es donar suport a les diferents iniciatives que sorgeixen arreu També he de dir que dins del SCIC s’ha i sobretot possibilita un coneixement treballat i es treballa molt en equip, hi mutu i l’establiment d’uns lligams que ha hagut gent de tota mena, de totes les altrament no teníem. edats... De fet jo sempre m’he mogut i em continuo movent principalment Què suposa haver estat germana entre joves. d’Oriol Martorell?

Un gran orgull. Els quatre germans Quin creieu que serà el futur del hem anat sempre molt junts. Tots vam SCIC? començar a cantar a la Coral Sant Jordi.

De moment crec que anirà seguint per I de fet, ara que s’ha fundat la coral Poaquest camí, aprofundint en propostes nent, que és la dels veterans de la coral tècniques i temàtiques, en la recerca Sant Jordi, els que quedem hi cantem. en la cultura popular catalana, en la promoció de músics nous... i ara ja estem Quin futur li veieu al moviment preparant la propera trobada general coral a Catalunya? que es farà el 2007.

No em sento amb massa autoritat...

Tanmateix constato que el nivell tècnic Pel que veig, continueu estant al i musical ha pujat molt. Moltes corals peu del canó. actualment poden assajar llegint una He estat molts anys secretària, dues partitura, cosa inversemblant quan vam vegades a l’equip tècnic... ara només començar als anys quaranta. m’ocupo de La Circular. Inicialment, La Circular era un full on constaven les Penso que t’has d’adaptar als temps. Pel activitats de les corals i poc a poc s’ha que fa a les corals d’adults les veig en anat convertint en una revista dedicada general poc actives en participar en acal món coral infantil. No n’hi ha cap tivitats comunes. Només ho constato, la més a Europa, que sapiguem, d’aquestes vida evoluciona... Ara, jo penso que no característiques. es deixarà de cantar. Sóc del parer que hi ha d’haver cors que s’apleguin per Com a SCIC formeu part del Mo- cantar per passar-s’ho bé... però també viment Coral Català. n’hi ha d’haver que siguin molt exigents En som fundadors. També formen part perquè és una manera d’estimular els d’Europa Cantat (en el qual sempre altres. hi ha hagut un català a la junta) i de la Federació Internacional del Cant Coral. Joan-Ramon Gordo i Montraveta La creació del Moviment Coral Català era una proposta molt necessària. AgruFotografia de Cesc

Rovira

POSEM LES COSES AL SEU LLOC Un text inèdit de la Maria ció i funcionament d’una estructura complexa i complicada; penso en les dificultats i lluites econòmiques, moltes de les quals son fruit de la total incomprensió –per no dir menyspreu, ja crònic- de la nostra cultura quan s’expressa amb el cant coral i especialment l’infantil; penso en la sobrecàrrega de la secretària administrativa per atendre a constants modificacions en el nombre d’infants participants i per lluitar amb les peticions no contestades, les trameses mal compreses i les respostes fora de temps; penso en la tasca duríssima de preparar la col·locació Aquí teniu el text. dels cantaires per al dia del concert; penso en els allotjaments per a les Hem celebrat, amb l’èxit que es corals més llunyanes; penso en les mereixia i que esperàvem, la 40ena eternes preocupacions –que potser Trobada del SCIC, amb un concert són supèrflues- per les qüestions de extraordinari tant pel seu caràcter innovador com pel seu merescut èxit. protocol; penso en els contactes amb No cal dir com ens alegra i com ens els mitjans de comunicació; penso en la preparació i repartiment del matefa, a la vegada, feliços i melancòlics, especialment a persones que, com jo, rial gràfic… La llista és llarga però sé tenen poques probabilitats de viure que és incompleta perquè em deixo, entre altres aspectes, la sobrecàrrega cap altre celebració com aquesta, al mateix temps que dóno gràcies per de responsabilitat total que cau sobre les espatlles de la Coordinació i de haver pogut viure’n tantes. tot el grup que ha integrat el COT (Comitè Organitzador de la Trobada) Però val la pena aturar-nos un moment per fer una reflexió seriosa i que tantes nits els ha robat. sobre què ha representat organitzar aquesta festa. No voldria que passes- No hi ha paraules per agrair-los tot sin per alt aquelles persones que ho això i més. En pensar-hi, sento una fredor esquena avall, produïda per han viscut tot des de dintre i hi han una barreja d’afecte i de gratitud deixat, sense recança i sempre amb immenses i fins i tot –vull ser sincerail·lusió, molta energia, molt treball, per la recança de ja no poder-hi ser. moltes hores i, segurament, molta son.

Però sento també un orgull molt sa, molt sincer i molt intens: Molts Penso en les angúnies per tenir a d’aquests que han fet tota aquesta temps la cantata i les cançons per tal que estessin publicades l’octubre tasca immensa –en l’organització, o des de les corals- gosaria dir que són, passat quan es van presentar a una Jornada de Treball; penso en el treball la majoria, antics cantaires que no han oblidat les emocions que havien d’alguns membres de l’equip tècnic viscut i que saben transmetre amb per facilitar la tasca del directors – alguns dels quals es veien desbordats afecte i saviesa als infants que ara dirigeixen. No vull pas dir que els que davant de les obres, i especialment de la cantata, que té un caràcter i una no són d’aquest grup no hagin fet una estructura totalment diferents d’allò tasca tan meritòria com la dels altres.

Però voldria que s’entengués l’emoque s’havia fet fins ara-, penso en l’esforç ímprobe d’alguns cantaires i ció i el sentiment que hem sentit els directors per poder gravar el CD el que encara quedem d’aquell grup que mes de febrer; penso en l’organitza- el 1967 ens vam inventar una “cosa” Tot l’equip de La Circular ens trobem reunits, la Maria ens ha deixat fa poques setmanes i volem dedicar-li aquest número especial de La Circular. Parlem, recordem, se’ns entelen els ulls a tots en determinats moments, parlem abastament sobre què publicar i què deixar en l’àmbit de la intimitat sempre pensant en allò que hauria volgut i allò que no hauria volgut la Maria i en un moment concret en Toni treu un paper de la maleta on al final hi ha unes paraules manuscrites i signades per la Maria -“L’he trobat tot endreçant papers”.

Es fa silenci mentre el llegim i, en arribar a les darreres paraules, nosaltes ens en quedem sense.

per a la qual no prevèiem cap futur i que mai no vam imaginar on arribaria.

Comprengueu que les llàgrimes ens vinguin als ulls.

Moltes, moltíssimes gràcies a tots els qui heu preparat un acte com el del dia 13 de maig. I entengueu que, personalment, em senti profundament dolguda per les paraules d’un dels textos publicats al programa del concert. En ell se’m cita d’una manera que sembla que el SCIC l’hagi fet, i l’hagi fet arribar fins aquí, jo sola. Arribo a comprendre la bona intenció d’algú que potser no ha entès bé el vertader esperit de la forma de treballar del SCIC. El SCIC som tots, i cadascú hi aporta allò que les circumstàncies i les capacitats li permeten aportar. Mai no ens ha passat pel cap personalitzar d’aquesta manera i mai no s’havia fet. Demano als que, en llegir-ho, m’hagin pogut atribuir un protagonisme que mai no he buscat, ni volgut, ni tingut, que no ho tinguin en compte. Sé segur que ha estat fet amb molt bona fe, però a mi m’ha fet mal i m’ha amargat la festa.

Una abraçada a tots els que ara fan rutllar el nostre SCIC i que per molts anys puguin anar tirant endavant un projecte que va néixer per lluitar contra unes condicions adverses per a la formació desitjada per als nostres infants que, encara que no ho sembli, no s’han esvaït del tot.

MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS ANYS A TOTHOM. Us estimo molt i quan ja no hi sigui, penseu en això que avui us dic.

Ben vostra, Maria maig del 2015 7

PENSANT EN LA MARIA, L’ESQUITX I LA CORAL SANT JORDI

La Maria el gener de 1968

Hi havia una vegada, d´aixó fa 53 anys, uns mestres que somniavem apassionadament en fer una acció educativa trascendent mitjançant la música i el cant. Així va neixer l´Esquitx, tan la Maria com jo mateixa voliem “esquitxar “ de cançons i cors infantils tot Catalunya! La proposta va ser inmediatament acceptada per l´Oriol i tota la Coral Sant Jordi i sota el seu recer vàrem néixer.

La Maria era una mestra en tots els sentits i va ser per a mi una companya per fer camí.

En les llargues converses que teniem, somniavem fer cantar infants col.lectivament, com a gran valor formatiu, teniem en el cap una barreja de racionalitat i inconsciència, imaginació i sentiment, expressivitat, comunicació, art i ciència.

El plaer d´aprendre, de coneixer, és una de les primeres sensacions fonamentals que cada infant espera de l´experiència a què s´encara; si aquest plaer sobreviu, es transforma en joia i és per a sempre. Només es pot ensenyar el que s´estima i la Maria n´ha sigut un exemple.

La Maria, amb el seu treball constant, ha deixat un llegat a les Corals Infantils, de cançons traduides, reculls de Cançoner Popular, adaptacions d´obres per a infants, i la valuosa col.laboració a la Revista La Circular del SCIC .

Em ve a la memòria una imatge descrita per un professor, pensant amb Paolo Freire: el comparava amb un arbre que, una vegada arrencat del pati familiar, deixava un forat ple de llum. Per als qui s´havien acollit a la seva ombra i compartit la seva presència, aquell espai de cel obert els feia presents el seu record a cada alba. Cada pas de la Maria ha deixat un rastre que no oblidarem i podeu estar segurs que és perdurable.

Maria Dolors Bonal 8 La Circular

ESTIMADA MARIA Avui no t’escric per demanar-te ajuda per trobar aquella cançó que se m’ha esbarriat enmig del maremagnum de partitures per a veus d’infants, ni per preguntar-te qui va fer l’adaptació catalana dels Valsos Amorosos de Johannes Brahms, ni perquè em diguis de quin poeta has espigolat per posar un text tan adient a una melodia txeca o alemanya o hongaresa.

del dia” (jo en deia així); tant si feia sol, com si ventejava, o plovia, o feia un fred que pelava.Tu tenies sempre a punt una cançó adient al temps, a una data per recordar, a una anècdota… i a la coral infantil, de cap manera permeties que s’organitzessin desoris, tant abans de començar l’assaig com quan aquest arribava a la fi!

I quina companyia que em feies als Cursos de Direcció Coral de Lleida, on l’Oriol em va matricular per tal que millorés el meu gest de direcció (i directament al curs superior!).

Quins tràfecs preparant les partitures a quatre veus! I com rèiem a Tu trobaves sempre –o quasi sempre- la solució adient als meus dub- l’hora de dinar amb l’Erwin Liszt, alt, tes; m’has ajudat sempre moltíssim, ben plantat, ros i alsacià, que s’estrenava com a professor i venia a comtant en els aspectes musicals com partir taula amb nosaltres per “fugir” organitzatius.Tu eres la MESTRA de les jovenetes que l’admiraven. Ell així, amb majúscules. Recordo com ens deia que amb nosaltres estava agrupaves els infants a l’Escola Sant Gregori abans d’entrar a les classes molt més tranquil. I tant! Quasi podírespectives i els feies cantar “la cançó em ser les seves mares o tietes!

Ja no ets entre nosaltres, ja no ens podràs donar el cop de mà desinteressat i sincer que et demanava molt sovint.

Gràcies a la teva companyia em vaig atrevir a portar les noietes del Grup Llevant a les “Cantilènes” de Vaison la Romaine. Allà, poc després de la fundació del Grup, vers els anys seixanta, vam participar en els diversos tallers de música coral per a veus femenines, d’autors i estils diversos, en mans d’acreditades directores franceses, belgues o d’altres nacionalitats. I aquella “mestralada” que se’ns va endur les tendes de l’exèrcit francès on estàvem allotjades, la recordes, Maria?

Quantes i quantes traduccions o adaptacions deus haver fet durant tants anys! Quantes vegades més, petits o grans, cantarem “L’homenet de la sorra” amb el deliciós acompanyament de piano que va inventar Brahms per fer-la encara més dolça i interessant! Quina sort hem tingut de tenir-te entre nosaltres!

Has estat sempre vinculada al món de l’educació i molt especialment al de l’educació musical d’una manera que, com hem fet molts de nosaltres, no exigia coneixements previs, veus escollides, pertinença a tal o qual institució; només calia que l’infant, amb la col·laboració de pares, germans o amics, mostrés ganes de cantar i relacionar-se no solament amb els amics de l’escola, si no estendre els contactes afectius més enllà a través de les cançons.

en quins moments i èpoques es cantaven i per què, donant-nos sempre les versions més acurades dels textos i adaptacions.

Mai t’agrairem prou, Maria, tot el que ens has aportat i enyorarem la teva amistat, la teva bonhomia, la teva manera tan senzilla i tan afectiva d’EDUCAR, sempre amb la Música ben present.

Et trobarem a faltar molt, Maria…!

Gràcies de tot cor i una abraçada Maria, has estat un puntal inestima- plena d’enyorança. ble en la fundació del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, avui M.Teresa Giménez i Morell encara ben actiu i ple de veus d’infants que no t’han conegut. Els que ens dediquem a aquesta preciosa tasca, tenim el deure d’explicar-los qui vas ser i com ens vas ajudar a descobrir les nostres més velles i belles cançons i les d’altres països,

MARIA Mestra...per sempre. Encara ara ens demanem quan escrivim alguna frase, com la diria ella. I si triem una cançó, si el text és l'adequat als nens que l'han de cantar. I si n'adaptem alguna, li donem unes quantes voltes abans de dar-li el vistiplau, com ella faria.

Amiga. Confident. Malgrat la diferència d'edat, l'empatia era enorme.

Rapidesa. Treball, eficiència, amor per la feina ben feta.

Igual. Entre els companys de feina del SCIC tots la vèiem com un refe-

rent. Però ella s'entestava a ser igual i a estar entre nosaltres. Apreníem tots de tots.

Àvia. Oficialment no ho era, però ens declarem néts seus unilateralment.

I molts de vosaltres, segurament també.

Equip de la Circular

maig del 2015 9

PEL FUNERAL DE LA TIA MARIA En nom dels germans de la Maria —en Josep i la Roser, la Montserrat i en Raimond (i amb l’Oriol i la Montserrat en el record més viu)—; en nom dels nebots de la Maria —la Laia i en Jaume, la Lulú, en Toni i la Maria Lluïsa, l’Enric i la Dolors, jo mateix i la Paula, i l’Anna (i amb la Clara i la Pilar també en el record més viu)—; i en nom, encara, dels renebots de la Maria —la Maria i en Juli, la Margarida i en Pau, en Jordi i en Pere, en Pol i en Quim, i la Bruna (i perdoneu que en aquest cas m’estalviï les parelles)—; en nom de tota la família, que no s’acaba amb aquests noms que he dit, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest acte de record i comiat.

gent. Per cadascú el nom té una forma característica però per tots és la mateixa persona: una persona que tots hem estimat, cadascú en el seu àmbit i des del tracte que hi tenia.

que la Maria Martorell (i la Montserrat Solanic, i la Dolors Bonal, i la Teresa Giménez) els descobrissin el món fertilíssim de les cançons, que són alhorapoesia i música, com els que van ser alumnes seus a l’Escola del Bosc o al Sant Gregori; tant L’hem estimada molts: a molts se’ns els que van treballar colze a colze ha fet una persona indispensable, amb ella en aquestes escoles, o a una amiga entranyable o una com- l’Institut Municipal d’Educació de panya insubstituïble. Permeteu-me Barcelona, com els que ho han fet que no parli com a nebot i fiol de la al Secretariat de Corals Infantils tia Maria.Ara nofaig de portantveu de Catalunya, o els que van cantar de ningú: el que dic em sembla que tants anys amb ella a la Coral Sant puc dir-ho en nom de tots els que Jordi. Si els volguéssim dir tots, no acabaríem.

I moltes gràcies a en Lluís Saumell, també, per haver oficiat la missa com a ella li hauria agradat. I als cantaires i els músics que hi han intervingut, i als que encara hi intervindran, per haver fet la música que ella hauria volgut sentir i que hauria volgut cantar.

Tots l’hem cantada una mica en nom d’ella, amb la turgència del seu record presentíssim.

No caldria que digués res més, perquè tots sabem què fem aquí i per què hi som. Però potser està bé que algunes de les coses que sabem les sentim dites en veu alta en aquest moment.

Acomiadem la Maria Martorell Codina: la Maria pels germans i els cunyats, la tia Maria pels nebots i els renebots, la senyoreta Maria pels que la van tenir de mestra, la Maria Martorell per tanta i tanta 10 La Circular

som aquí, congregats per un sentiment que cada vegada pendrà més la forma bona i dolça del record, convocats per un buit que ja es va omplint de memòria agraïda.

La Maria ha viscut noranta-un anys i dos-cents seixantanou dies, que fan una vida realment llarga. Tots aquests anys els ha viscut amb plenitud.Ha conservat fins al finallaintel·ligència desperta, el coneixement amplíssim, la memòria precisa, la sensibilitat educada i l’atenció infinita cap a les coses més menudes que caracteritzaven la seva manera de fer i de ser. N’hi ha per estar-ne molt contents i molt agraïts. Per ella, però també per nosaltres, perquè l’hem disfrutada molt temps. L’hem poguda estimar tant, i de tan a prop, que tenim moltíssim per agrair-li.

Hi ha persones que passen pel món amb un ànim agònic i esportiu, per omplir-se la pitrera de medalles La Maria l’hem estimada tant els i els prestatges de trofeus. Hi ha que hi hem estat lligats per un persones, en canvi, que no senten sentit familiar de pertinença com aquesta necessitat d’autoafirmació els que conserven el record d’una perquè saben que, si tenen el que mestra que va valer la pena haver tenen, és perquè ho han rebut, i per tingut de criatures; tant els que van tant això que tenen no és res que cantar a L’Esquitx i van tenir la sort hagi de servir-los per singularitzar-

La Maria, a la 10a Trobada, el 1977, on es va estrenar Tirant lo Blanc

se enmig o enfront o per damunt dels altres, sinó que és per compartir-ho, per transmetre-ho, per llegarho. Hi ha persones que s’enriqueixen i es converteixen en icones de celebritat, i hi ha persones que ens enriqueixen personalment i col·lectivament i es converteixen en tradició. No cal que digui quina mena de persona era la Maria. Tots ho sabem. La Maria és tradició.

A tots ens ha fet molt més rics del que hauríem estat sense ella. Els que hi hem compartit una intimitat familiar llarga i intensa ho sabem d'una manera especialment tangible, però els altres també.Tots els que hem conviscut de més a prop o de més lluny amb la Maria som conscients que, si tenim tots els motius del món per enyorar-la (i els tenim), i si la trobarem tant a faltar (i l'hi trobarem moltíssim), és per tot el que ens ha donat la seva companyia.

Les paraules de vegades ens traeixen. De vegades ens hi enganyem.

Les tergiversem sense cap mala fe, per ganes de fer-los dir coses que sentim amb tanta força que ens sembla que unterme massa modest rebaixaria el que volem expressar. I llavors diem, per exemple, «pedagoga» en lloc de dir «mestra». Doncs no, perdoneu. La Maria no era una pedagoga en el sentit tècnic de la paraula, o si ho era ho era per escreix; el que va ser és una autènAmb Monique tica mestra. De la mateixa manera Lessene, de la que no era una professional de la federació coral música sinó algú que havia posat belga la música al centre de si mateixa Koor&Stern, i de la seva relació amb els altres; una de les de la mateixa manera que no era llargues amisuna gestora expeditiva sinó una tats que la companya entregada i increïblemenMaria tenia per teficient; de la mateixa manera que Europa.

no era un autora sinó una gran lectora i una adaptadora de lletres de cançons. La Mariano tenia ànima de solista: era una veu que volia sumarse a les altres a l’hora de cantar.

(que vol dir molt més enllà del que hauríem esperat de qualsevol altra persona), va difondre ahir o abans d’ahir unes paraules de record que acaben precisament amb aquesta frase: «Àvia. Oficialment no ho era, Perquè la Maria, filla dels mestres però ens declarem néts seus unilaArtur Martorell i Maria Codina, era teralment». sobretot una mestra. En tenia tota la noblesa. D’això sí que se’n va fer Vet aquí, molt ben resumida, la pleuna vocació, i l'exercia fins i tot amb nitud de la vida llarga i acomplerta nosaltres, els nebots i els renebots, de la Maria Martorell Codina. Ella, amb discreció i amb eficàcia.Va de- que ha mort soltera però envoltada dicar la vida, en tots els seus camps de família, en realitat va guanyar-se d’activitat, a transmetre el saber molts néts. Els té. Néts i besnéts. i el gust per entendre el saber, i a Aquest petit miracle el va fer sense educar-nos en la idea que el saber i grandiloqüències, sense gestos el gust per entendre el saber són la estridents; amb una constància tosmateixa cosa.Iens va ensenyar, sen- suda i generosa.Va donar exemple se necessitat de formular-ho mai, cada dia sense ostentar cap pretensió de passar per exemplar.

En això s’assemblava als seus pares: continuava una tradició. Per això, com a germana o cunyada, com a tia, com a mestra, com a educadora musical, com a companya de feina o de que d’aquesta cosa se’n diu cultura, coral, com a amiga, com a àvia, ens i que viure en la cultura serveix per ha semblat i ens semblarà sempre viure de la millor manera possible, tan inequívocament exemplar. amb més plenitud com més fondes són les arrels.

Moltíssimes gràcies per tot, Maria, i per l’amor amb què ens ho has Com tot el que és tradició, la donat. nostra cultura no depèn tant del fet que tinguem avis, que tots en Jordi Cornudella i Martorell 24 març 2015 tenim(si sabem d’on venim)senzillament perquè hem nascut; depèn sobretot de l’esforç que posem a tenir néts, és a dir gent més jove a qui podem passar el relleu sense que es trenquin els lligams d’afecte, sinó al revés, multiplicant-los i enfortint-los. L’equip de redacció de la Circular del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, amb qui la Maria va col·laborar estretíssimament mentre l’edat l’hi va permetre maig del 2015 11

En aquestes dues pàgines hi trobareu tot de retalls de poemes. Són versos que la mateixa Maria anava seleccionant per a que ocupéssin les contrapotades de les moltíssimes circulars que ella va coordinar.

L’equip de La Circular

Ja ve la nit, s’acaben les cançons, Però en l’aire fi roman el seu ressò.

Hem escoltar veus de l’aire i del bosc, Alats ocells, conills, xics esquirols.

Ja ve la nit, s’acaben les cançons, L’aire i els cors en guarden la frescor. (de la cantata Les veus misterioses) M. Àngels anglada (1930-1999)

Àngel Que vola En un espai de fam.

Nen Que plora En un sospir d’esperança.

Cançó d’hivern Cançó de desembre verd de Nadal Lola Casas (1951)

Plou i fa sol, cor meu pla ho endevines, Plou i fa sol i riu clar l’horitzó, Plou i fa sol les bruixes es pentinen I el vent manyac s’emporta la cançó.

Fotografia de Cesc Rovira

La cançó que vull cantar No me l’han dictada els homes, Me la van cantar els ocells Un captard d’aram i roses.

La cançó que vull cantar Me l’han dita les onades, Cavallets d’escuma i sal A la platja més daurada.

La cançó neix tota sola I se’n vola Cap el cel i les estrelles Joan Maragall (1860-1911)

La cançó que vull cantar Ve de l’aigua que somnia Als estanys de Castelló Entre els joncs i les gavines. (de la cantata El Bruel de l’estany) M. Àngels Anglada (1930-1999)

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Flor de romaní l’amor fa venir; en el fonollar l’amor fugirà.

A ta cançó Semblava el cel, la terra, viure; Un arbrissó S’encomanava de ton riure…

Al mateix cor de la nit Un nou càntic començava Perquè us acompanyi el pas Al llindar de l’esperança.

Si canta un ocell hi ha gaudi novell; si mira i em fuig, l’amor és enuig.

Josep Carner (1884-1970)

Salvador Espriu (1013-1985)

Josep Carner (1884-1970)

12 La Circular

Nadal

L’estel brilla en la nit pura I es detura al firmament.

Els camps són sembrats d’argent.

Fa una nit quieta, profunda.

Si aquesta nit sents una remor estranya Que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, I enyores gust de mel I tens desig d’una pau que no enganya…

Joan Alavedra (1899-1981) Perquè cantes, rossinyol, Si no t’escolta ningú?

Qui canta mai no està sol, Potser cantava per tu.

Manuel Pal Casanovas (1932) A molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur Amb cel on les cançóns tenen un joiós vol segur.

És que a través dels aires de la nit T’arriba aquell ressò de l’Establia De quan l’infant naixia I s’elevava un càntic infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret, Ni aturar-te a entendre el bell missatge, Almenys, tingues coratge De seguir el teu camí amb el cor net.

Joana Raspall (1913-2013)

Agustí Bartra (1908-1982)

Al voltant del pessebre tothom canta cançons.

Si el sol és a la posta Encenen els gresols: Per no veure el cel rúful Tanquen els finestrons.

Al voltant del pessebre hi ha una gran tebior.

“El desembre congelat Confús es retira.

Abril, de flors coronat Que els àngels admira.

Una bella aurora Que al cel enamora”.

Fotografia de Cesc Rovira

Francesc Pujols (1882-1962)

Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades, Dir-te llaors, oh terra de salut!

Enmig de coses fresques i vides oblidades Com aquest grill que canta dins d’un camí perdut.

Josep Carner (1884-1970)

Poema de Nadal (fragment)

Quan ve Nadal, la cançó del miracle Amb el pessebre de molsa i arboç, Ens fa pensar en unes ganes molt vives, Ens fa pensar en un desig de debò, De donar coses al Noi de la Mare, Coses que vinguin de dintre del cor, Perquè si és llum i misteri que espanta, Perquè si aguanta la bola del món, Té la carn nua ajaguda a la palla I té les galtes mullades de plor, I vol sentir-nos molt més a la vora, Ben acostats al voltant dels pastors, I vol sentir a la pell les nostres ànimes Com l’alè de la mula i el bou!

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) maig del 2015 13

EL TAULER DEL SCIC

6a EDICIÓ DEL CURS DE DIRECCIÓ DEL SCIC Ja podeu reservar les dates de la propera edició del Curs de Direcció per a Directors de Cors Infantils del SCIC del curs 2015 – 2016: - 24 i 25 d’octubre de 2015 - 28 i 29 de novembre de 2015 - 30 i 31de gener de 2016 - 27 i 28 de febrer de 2016 Com sempre, també teniu la possibilitat de participar en els tres “Treballem amb...” que comptaran amb Verra Voima, Clara del Ruste i Josep Vila i Casañas.

El curs es realitzarà a Barcelona, a l’escola Xamfrà, c/ de les Tàpies nº 9, El Raval, Barcelona.

96 JORNADES DE TREBALL D’OCTUBRE DEL SCIC

Ja podeu reservar-vos també les dates de les Jornades de Treball per a directors i responsables, que donen el tret de sortida al nou curs 2015 – 2016 del SCIC: seran el 17 i 18 d’octubre, a Sabadell.

Fotografia de Cesc Rovira

14 La Circular

Concert o espectacle?

L’espectacle del cant coral La reflexió que ens ha portat a pensar aquest monogràfic va més enllà dels moviments i jocs d’escenaris que s’utilitzen en els concerts per emfatitsar una interpetació i sobre els quals ja hem parlat en altres ocasions. No és, per tant, una reflexió sobre el concert ni sobre aquells elements visuals i escènics que ajuden a millor comunicar i transmetre, si s’escau, la música.

No és, per tant, un monogràfic sobre el concert de cant coral sinó sobre l’espectacle de cant coral. Dues coses que, al meu entendre, són diferents per definició. En el primer, el cant coral és l’element bàsic, essencial i imprescindible i en el segon el cant coral és un element més, important, segurament, però no imprescindible i, sovint, no estem parlant d’espectacles amb cant coral sinó amb cant.

Els darrers anys els espectacles musicals on es conjuguen diferentes disciplines artístiques han anant guanyant terreny en els diferents àmbits del cant i també s’han intoduït en l’àmbit del cant coral.

Monogràfic

escènic, i en aquest sentit suposo que poc innovadora però sublim, de la Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach. De vegades, poc és molt.

Però és que són dues coses diferents.

Afegim-hi un altre ingredient: el marketing què és més atractiu, un concert o un espectacle? Doncs depèn...Tot plegat, si voleu que us ho digui, em sembla una dicotomia molt poc moderna.

Al final, però, allò que és important és que, ja sigui concert o espectacle, estigui ben pensat, que hi hagi una reflexió sobre allò que es vol ensenyar, treballar, transmetre i interpretar, sobre les persones adequades per dirigir el projecte i, sobretot i tenint en compte que estem parlant de corals infantils, que sigui per als nens i nenes una experiència coherent i ben construida dins del marc general de la coral.

Per tal de completar el monogràfic i més enllà d’aquesta dicotomia us presentem dues experiències encarades a buscar nous públics. Un dels plantejaments ens ve d’Hongria i l’altre, de la Gran Bretanya.

Esperem que les reflexions que gentilment han No em sembla que hagi de ser una confontació: acceptat de fer els autors d’aquest monogràfic m’ho he passat molt bé amb espectacles de Cor us siguin útils. de Teatre però també m’he emocionat amb la bellesa d’una interpretació sense cap moviment Núria Tura maig del 2015 15

EL CONCERT CLÀSSIC Albert Torrens Periodista musical Crec que no m’equivocaré si afirmo que he sentit parlar de la necessitat de renovar el format dels concerts d’ençà que em vaig iniciar en la pràctica del cant coral, gairebé per casualitat, ja fa una vintena d’anys.

I no cal referir-se tan sols a les audicions corals ni a les nostres latituds: recordo haver llegit sovint, en publicacions especialitzades estrangeres, crítiques a l’estatisme dels cantaires dalt de l’escenari, al

(No) he tingut ocasió de conèixer, cap experiència que superi la del concert clàssic.

formalisme dels seus moviments davant del públic, a la seriositat dels uniformes i a la vinculació de l’activitat a determinats entorns – bàsicament, les esglésies-.

Personalment, però, encara no he sabut trobar, en cap de les alternatives suposadament més “modernes” que he tingut ocasió de conèixer,

cap experiència que superi la del concert clàssic. Sovint, se’m fa difícil evitar que els intents d’introduir-hi nous elements no em distreguin l’atenció de la música i em facin creure que sóc al davant d’un espectacle d’un altre àmbit artístic. És clar que potser tot és qüestió d’acostumar-s’hi…

COR DE TEATRE Una mica més de nosaltres Ignasi Marco i Sanclement Primer de tot em presento: Porto tota la vida vinculat al món coral, el meu pare ja havia cantat al Cor Madrigal, i jo vaig seguir les seves

passes. Des de fa cinc anys, després de passar per molts grups vocals, cursos de direcció i teatre, classes de cant, i una colla d’escenaris,

Membre de Cor de Teatre formo part de la companyia Cor de Teatre, que va néixer fa 16 anys a Banyoles com a cor amateur creant espectacles que no són ni corals ni

teatrals, sinó totes dues coses.

Darrerament, com sabeu, el món coral viu una transformació que hem d’agrair en part a la televisió, però només en part —confesso que no he vist ni un sol programa sencer d’Oh, happy day—. Des de fa temps hi ha cors que volen anar més enllà del concert «de tota la vida», barrejar disciplines artístiques: cor + instruments; cor + dansa; cor + poesia; cor + pintura —per què no?—. No es tracta de fer ús de gèneres ja establerts com l’òpera o el mu16 La Circular

Els cantaires volem donar més de nosaltres i al públic no tant sols li està bé, sinó que se’n mor de ganes. sical, sinó d’expandir-se amb el que tenim a l’abast. Deixeu-me dir, amb tot el respecte, que està passant el que calia que passés: el «clàssic-concert-de-cançons-tradicionals-catalanes-cantat-en-semicercle-amb-el-nas-enganxat-a-lapartitura-vestits-de-blanc-i-negre», és un esdeveniment en el qual tots hem participat, però ara ja no l’aguanta qualsevol, ni cantaires, ni públic. Els cantaires volem donar més de nosaltres i al públic no tant sols li està bé, sinó que se’n mor de ganes. I aquest fenomen ja fa temps que passa. Per posar un parell d’exemples: deu fer uns cinc anys, la coral de Santa Eulàlia de Vilapiscina, va representar un programa confeccionat sobre la base de «La bomba», de Mateu Fletxa, amb peces populars i actuals intercalades amb ironia, escenificant el naufragi

d’un creuer. Encara cantaven amb partitura, però vaig sortir emocionat; la coral Cantiga, des de fa molts anys que cerca noves formes d’expressió, des de un programa de samba on el cor cercava el ritme ballant, fins a música combinada amb el recitat de poesies de Rilke; i això són només uns pocs exemples del que està passant a tot nivell i arreu del món.

El darrer espectacle, de Cor de Teatre, que m’agradaria que us sonés, va ser «Operetta», que vam estrenar l’any 2011 i aquest març encara estàvem passejant per Europa. Hem actuat al Liceu, al TNC, al Poliorama, al Victòria, hem fet una temporada de tres mesos a París i dues gires internacionals. Ara mateix tenim un espectacle anomenat «Allegro» acabat de sortir del

forn, dirigit teatralment per Paco Mir; i tot per seguir la idea de voler donar «una mica més de nosaltres».

Sempre he cregut que el que fem és l’evolució natural per a un cor, encara que ens hem mogut en un circuit més teatral que no coral.

Funció rere funció hem anat sumant experiència, esforç i contingut.

En total, hem fet més de tres-centes representacions d’«Operetta», i sempre amb emotiva resposta. Hi hem posat un munt d’hores. I estic segur que sempre es pot millorar, però el que hem viscut no es pot explicar fàcilment.

Amb una guspira de creativitat s’obre un món de possibilitats per compartir amb els espectadors uns moments únics. Us convido a què hi viatgeu.

CAL INNOVAR, EN EL CANT CORAL? Pablo Larraz Mestre de música i director de cors Els cors infantils, els del SCIC i molts altres, ja fa temps que ho estan fent! Molts d’ells incorporen al cant una certa posada en escena, coreografies, o textos recitats.

També en els cors juvenils això s’ha anat fent habitual, així hi troben una motivació extra i, en conseqüència, el concert esdevé un espectacle més interessant. En canvi, no passa tan sovint que s’innovi en els concerts de cors d’adults… I ens podem preguntar: ¿fins a quin punt és

motivadora l’actuació d’un cor en formació estàtica, cantant sempre de la mateixa manera?

De fet, quan jo mateix vaig a un concert coral les meves expectatives són unes o altres segons què i a qui vaigi a escoltar. Si és música sacra, espero sobretot que estigui ben afinada i que la interpretació em transmetin l’espiritualitat i la musicalitat de les obres. Si és un repertori més lleuger, potser m’agradarà que em sorprenguin amb

alguna proposta més visual i més comunicativa a nivell corporal. Tot depen del tipus de música de què es tracti, perquè evidentment no és el mateix fer música sudamericana, que per ella mateixa ja convida a ballar, que fer música sacra –i molta de la música coral que tenim ho és.

El més important és que la persona que va al davant del cor entengui quin grup té, com és la música que vol preparar, i a partir d’això decideixi si és adequat i si vol o no incorporar-hi algun element visual o de gestualitat.

També en això hi ha modes… ara vivim una època molt extrovertida.

Però malgrat la tendència general també es poden fer coses més maig del 2015 17

En resum, la manera de preparar la música i el resultat final en el concert dependran de dues coses: del repertori, i del grup de persones que l’han de treballar. de jazz al qual vam afegir coreografies i petits tocs escenogràfics.

Aquest espectacle es va presentar quan jo ja no dirigia la coral. No hi estaven gens acostumat i alguns cantaires inicialment es trobàven una mica fora de lloc. Posteriorment vam poder fer un Dido i Enees amb alguns tocs de gestualitat. I tots dos concerts van acabar funcionant molt bé.

Amb el cor Albada, el cor jove de l’Agrupació Cor Madrigal, cada tres o quatre anys feiem un espectacle: un repertori “pop” a Lux de Gas, un espectacle de jazz amb una alguna coreografia a la sala Apolo, un musical a la sala Barts (de memòria, amb vestuari i coreografies)… Repertoris adequats per a cors joves -no tots els cors tenen la mateixa idiosincràsia. Cada espectacle era la feina de Insisteixo que el més imporant és que el director ho tingui clar. Jo ho tot un curs. En els cursos d’entremig vaig experimentar amb el cor de la també treballàven amb igual il·lusió Diputació de Girona, en un concert obres com el Glòria de Vivaldi, l’Starecollides i senzilles, com ara una música ben afinada a cappella. És cert que el públic no iniciat sovint té tendència a identificar la música coral amb alguna cosa seriosa i avorrida, i sabem que hi ha gent que no anirà mai a sentir música simfònica o segons quins repertoris cultes. Bé, potser cal assumir que alguns tipus de música sempre seran minoritaris. Però estic convençut que es pot intentar educar el públic en aquest sentit.

Precisament amb la idea de fer més visible el cant coral, de vegades s’han fet concerts puntuals en llocs poc habituals, com una estació de metro o de tren, un mercat… Si un concert i un espectacle son actes de comunicació, això ho és!

bat Mater de Pergolesi, una missa de Haydn, música catalana… S’ha de fer tot tipus de música!

En resum, la manera de preparar la música i el resultat final en el concert dependran de dues coses: del repertori, i del grup de persones que l’han de treballar. És feina del director anar trobant els camins adequats, perquè el resultat tindrà molt a veure amb el seu encert per triar el repertori i la seva capacitat per traslladar al grup la seva visió d’aquest repertori. Ha d’aconseguir que els cantaires s’hi trobin còmodes, perquè finalment ells ho hauran de transmetre al públic durant el concert, i una coreografia feta sense passar-s’ho bé i amb vergonya no podrà transmetre res. Qualsevol recurs és vàlid mentre estigui ben fet, i això vol dir que estigui musicalment ben treballat i es faci amb convenciment.

La música del cos Sol Picó Ballarina i coreògrafa

M’agrada col·laborar amb altres arts.Vaig començar ara fa tres anys en un concert amb la Banda Municipal de Barcelona dedicat a un pùblic infantil, i els xavals van estar tota l’estona molt atents i interessats. Era molt complicat moure 50 músiccs amb els seus instruments 18 La Circular

per donar color a un concert de peces tradicionals catalanes, que ja era bonic però que amb aquest plus va ser més atractiu. Al començament els músics pensàven “què ens faran fer?”, tothom estava una mica espantat; però jo els deia que no patissin perquè tot aniria en funció

del seu cos i de la seva música.

Darrerament m’han demanat de posar moviment en el programa Cançons de la lluna al barret del Cor Infantil Amics de la Unió i ho he fet amb molt de gust. He considerat primordials en tot moment la veu i la música, tot el que jo hagi afegit haurà anat a favor del que canten, sempre els ho he dit, el moviment està sempre orgànicament connectat amb la veu. En els meus espectacles propis puc ser tan antiorgànica com vulgui, perquè els professionals de la dansa treballem amb el cos i el podem forçar fins on vulguem.

Però aquestes col.laboracions son una altra cosa.

Música i moviment estan sempre connectats. En un concert d’una

Música i moviment estan sempre connectats hora d’un cor infantil, enlloc de tenir-los quiets aquesta aportació hi donarà un cert atractiu.Vaig veure fa temps un espectacle d’una coreògrafa alemanya amb cantants d’òpera, amb moviments molt d’acord amb el que estaven cantant, i era un treball impressionant, espectacular.

Doncs aquesta idea es pot aplicar a qualsevol tipus de música, si es fa bé sempre serà sumar i no restar, anar més enllà, evolucionar.

També em sembla que altres ele-

ments poden ajudar a fer interessant un concert: una bona escenografia, una bona plàstica, o bé uns videos bonics, o algunes coreografies fantàstiques. És bo afegir-hi tot allò que hi pugui anar a favor. Però l’especialista col.laborador sempre ha de saber que no és el protagonista sinó que hi fa una aportació; si durant un concert ens adonem que ens interessa més l’escenografia que allò que estan cantant, vol dir que potser no ho hem encertat.

He de dir que el cant m’agrada molt, jo hauria volgut ser cantant!

Tan de bo cantés més gent… I tan de bo més gent tingués l’afició que tenen aquests nens del cor infantil, que canten en tot moment, fins i tot quan fan un descans en els assaigs! Estic segura que sempre es cantarà, ja sigui de forma amateur o professional. El cant no morirà mai, amb qualsevol música i a qualsevol edat, perquè és una expressió profunda i essencial del ser humà.

Com augmentar l’atractiu d’un concert?

Marcel Gorgori Com augmentar l’atractiu d’un concert?

A Catalunya hi ha hagut una gran tradició coral que potser últimament s’ha perdut en determinats àmbits socials; com passa també, segons em dieu, en altres països.

Sembla, doncs, convenient aconseguir nous públics per al cant coral.

Per això fem aquestes consideracions.

Si es vol treure el cant coral dels circuits habituals i eixamplar la seva audiència, em sembla evident que algun peatge s’haurà de pagar. Però aquest peatge no cal que impliqui rebaixar la qualitat del cant coral.

Si volem que agradi a un públic massiu que no hi tingui prèviament un interès, indiscutiblement és feina nostra generar aquest interès; hem de pensar què voldrà aquest nou públic, com podem emocionar-lo, com hi podem arribar. Si l’única manera que trobem és canviant el repertori que volíem fer, llavors no estarem divulgant el repertori que creiem interessant sinó rendintnos a allò que la gent ja coneix, allò que la gent vol veure. La resposta, doncs, no ha de ser deixar de fer allò en què creiem sinó buscar

Periodista i Especialista en divulgació

recursos comunicatius per aconseguir nous públics sense renunciar a la nostra feina.

Els espirituals negres, la música pop, el musical, les coreografies i balls, sabem que en general agraden (per cert, jo crec que l’O happy day de la tele és un cert pas, en el sentit de popularitzar els cors). Però no cal pressuposar d’inici que seran més atractius que un altre tipus de repertori. No ho seran, sempre

i quan sapiguem aconseguir que el públic accedeixi a aquest altre tipus de repertori per algun canal que sapiguem crear i que els faciliti l’accés. Es tracta de trobar recursos que facin que el públic que tenim davant tingui unes ganes enormes d’escoltar allò que els hi proposem.

Aquests recursos poden ser una simpre explicació prèvia, o bé un joc de llums que remarqui certs moments de la partitura –sense

(Hem de) buscar recursos comunicatius per aconseguir nous públics sense renunciar a la nostra feina maig del 2015 19

alterar l’obra ni la interpretació que en faríem normalment- que facin que el públic l’escolti amb més atenció i que, ademés, li agradi.

Un exemple seria l’obertura de Lohengrin que inncloem en l’espectacle de Simfonova Només per a uns quants?; dura 8 minuts i d’altra manera resultaria feixuga per a una bona part del públic. A un espectador no iniciat tampoc li podem fer sentir una peça barroca absolutament desconeguda, perquè entrarhi li costarà massa esforç. En canvi, podem fer-li veure que aquesta música està relacionada amb alguna cosa que li agrada, i això el portarà a escoltar la peça amb interès.

Una altra possiblilitat és vincularse a l’èxit, el que en diem buscar

“prescriptors”. És un fet que l’èxit no es discuteix: sigui en el terreny que sigui, a qui té èxit –i per tant és públicament reconegut- ningú li discuteix la qualitat; se suposa que la té perquè té èxit. I com que té èxit, molta gent s’interessarà per allò que fa, sigui el que sigui. Suposem que un dia una coral aconseguís que hi anés un esportista famós, o una altra persona de la qual no es discuteixi l’èxit; immediatament, per associació, la coral despertaria un interés que no desperta sense aquest prescriptor. Aquesta és una altra manera.

Es tracta, doncs, de rumiar-hi i trobar la millor manera en cada cas. També cal, naturalment, que les formacions corals que ho ha

de portar a terme admetin pagar aquest peatge. Per exemple, el cor de pescadors a boca closa de l’òpera Madam Butterfly és extraordinari, però potser no serà vist com una peça important per un bon cor; però si aquest bon cor només accepta cantar allò que li sembla important potser només l’escoltarà el públic iniciat de sempre.

Estem en un mon de barreges, i un músic, un cor, ha de ser dúctil. No ha de trair mai la seva feina; però ha d’entendre que per arribar a un públic al qual dificilment arribaria s’haurà d’adaptar per aconseguir que aquest públic “entri en el joc”.

Si no ho fa així, segurament es quedarà amb un públic addicte però més reduit.

La comunicació és el secret!

Carles Josep Comalada

Al Conservatori Municipal de Barcelona s’enfoca el cant coral amb dos grups d’iniciació (Cor Juvenil amb alumnes de 14 a 16 anys i Cor Mixt amb alumnes més grans) i dos grups per als que ja tenen un cert nivell i una predisposició activa i positiva envers el cant coral (Cor de Noies i Jazz Choir). En el conjunt de Catalunya cada conservatori treballa de forma autònoma, d’acord amb la seva creativitat i les seves possibilitats.

Pel que fa als tipus de música que fem, procuro no partir de presupòsits perquè de música bona n’hi ha de moltes menes. Un dels nostres grups de més èxit entre els alumnes és el cor de jazz. Aques20 La Circular

Director de Cor Profesor de Cant Coral i Responsable de l’Àrea de Formació del Conservatori Municipal de Música de Barcelona

ta música els interessa, i això és bàsic, i a mi també m’agrada perquè permet que l’anem descobrint junts.

Als més grans, alguna obra clàssica dels grans compositors també els resulta interessant.

Ja fa molts anys, partint dels Estats Units es va posar de moda en els centres de secundària el “show choir” o actuació coral amb moviment, i vaig començar-ho a experimentar, amb molt bons resultats, com a opció educativa. Els nostres nois i noies d’iniciació, que estan en una edat en què comencen a descobrir moltes coses, necessiten trobar una música amb què es puguin identificar, sovint del tipus “musical”,

o amb textos que parlin de sentiments i vivències properes. Treballem amb una persona especialista en dansa i moviment, perquè integrar moviment i música els ajuda a desbloquejar el cos i per tant la veu, i de seguida canten de memòria, se situen en l’espai, es desbloquegen, es comuniquen. A final de curs, han adquirit una soltura i una seguretat que no tenien. La música és ritme, moviment, expressió, extroversió; un conservatori sempre ho ha de tenir present. Compartir-la fent el cant coral d’aquesta manera és comunicar-se i és molt formatiu per als alumnes musicalment i personalment. (Això no té res a veure amb

El director ha de triar sempre unes obres adequades a allò que el cor pot entendre i cantar amb seguretat i, sobretot, amb expressivitat

un programa televisiu on el cant coral és l’excusa per fer un determinat tipus de reality show, igual com l’òpera ho pot ser per a un altre tipus de programa: son espectacles que tenen impacte en el moment, que son populars i després ja no se’n parla més).

Un cor no té els recursos d’una orquestra que permetin una gran varietat tímbrica. L’eina principal del cant coral dalt d’un escenari consisteix en adreçar-se a algú en concret, buscar complicitat. S’hauria de cantar sempre sense partitura -sovint en depenem massa- i no pujar a l’escenari a fer música sinó a posar en valor la música que fem.

S’ha d’aconseguir que el públic s’hi impliqui, que rebi i alhora transmeti al cor les seves emocions, positives

o negatives, amb esperit crític.

Com a altres experiències personals, amb el cor femení Actea vam fer dos programes que ens van funcionar molt bé. Un era de jazz, amb ritme i moviments. L’altre amb obres de Monteverdi de temes molt tristos i dolorosos; vam treballar les emocions amb una directora de teatre; vam fer el concert en formació gairebé convencional, amb una explicació que posés el públic en situació i vam aconseguir transmetre una gran emoció mentre cantaven. A Barcelona Coral Àsia, un cor format a Casa Àsia amb el suport de l’Àrea d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona amb gent de diversos països asiàtics, vaig constatar que persones que no tenen el que nosaltres entenem per formació musical son capaces

de cantar molt bé i expressivament les músiques que els son pròpies. I és que sovint ens pensem que a tot el mon els cors –si és que n’hi hason com els nostres i no és cert, en altres cultures la música es concep d’una manera diferent (l’afinació, la veu, la manera de cantar…).

El director ha de triar sempre unes obres adequades a allò que el cor pot entendre i cantar amb seguretat i, sobretot, amb expressivitat. Així el concert podrà ser un acte de comunicació en el qual la persona que ho veu des de la cadira se senti implicada en allò que està passant. Aquest és “el secret”, tan se val que l’intèrpret s’expressi ballant o movent-se, si s’hi troba bé, o no fent-ho si no és el cas, sempre que això s’aconsegueixi.

Pensem com a públic Pau Jorquera Sotsdirector de l’Escolania Ja fa temps que intento que els con- de Montsercerts siguin atractius per al públic. rat, Ja sigui per un motiu o per altre, que cada concert sigui un impacte Confundador de bellesa, un discurs que convidi a del projecte la reflexió, o al silenci... un trasbals, BZM. vaja, dins d’aquell que l’ha sentit. Un concert ha de ser, en la mesura que poguem, una experiència transformadora, pel públic! Nosaltres, els intèrprets, som l’instrument, només l’instrument, i el nostre goig ha de venir de la feina ben feta, de la seguretat que allò que hem ofert és el millor producte possible, de la confiança que hem fet gaudir el públic, i així també nosaltres mateixos. Cada vegada veig més clar que el protagonista del concert, és el públic, i a ell ens devem en cos i ànima, si em permeteu dir-ho així.

Aconseguirem aquest objectiu més fàcilment si cuidem els aspectes escènics com poden ser petits gestos (cap, mans, espatlles...), elements so-

Un concert ha de ser, en la mesura que poguem, una experiència transformadora per al públic! nors o visuals que els cantaires puguin manipular durant la interpretació, varietat de disposicions del cor que expressin millor el sentit de la música que canten, cuidar l’ordre i les entrades i sortides d’escena buscant sempre alternatives, també autèntiques coreografies o sèries de gestos i posicions, que acompa-

nyin parts de la cançó, tenir un vestuari bonic... Tals aspectes, donaran una expectativa, una imatge, del cor que hi ha dalt de l’escenari. Però el més important, el truc definitiu, allò que fa que un concert impacti al cor del públic (per sobre de tota la resta de consideracions!) és que els intèrprets, grans o petits, més maig del 2015 21

o menys formats, han de creure en allò que fan, i deixar que la seva cara ho expressi. La cara transmet més, empatitza més, que qualsevol altre gest per gran que sigui.

La cara no fingeix, tradueix sense mentida el patiment i el gaudi, i som els directors que hem de vetllar pel control d’aquest aspecte, tot comença en la nostra pròpia cara, en el nostre gest.

que el públic s’aixequi del sofà de casa, hi dediqui el seu valuós temps, i fins i tot accepti, en ocasions, rascar-se la butxaca i pagar una entrada. Pagar una entrada!!

Pensem en un concert del nostre cor com si fos un producte agrícola fet al nostre propi hort (deu quilos de taronges dolces, per exemple) que pretenem portar a vendre en una fruiteria, és a dir, posar a l’abast del públic, a l’aparador. Per vendreConcert o espectacle? No són les, no n’hi haurà prou amb que contradictoris. Un concert és un dels molts tipus d’espectacles que siguin bones, sinó que caldrà treureles de les caixes de plàstic i posar-les podem posar dalt d’un escenari.

Però hi ha una cosa que sovint em en cistells bonics o caixes de fusta, preocupa; el que oferim val la pena potser algunes obertes per la meitat, perquè es vegin brillants, madures i de ser sentit? I no em refereixo només a la qualitat musical (afinació, sucoses. Segurament algunes tindran ritme, empast, treball expressiu...), etiquetes enganxades, disenyades a fi de donar imatge de qualitat sinó a l’objectiu final de qualsevol i autenticitat. Són totes aquestes concert, de l’art. Cada concert ha consideracions escèniques les que de contenir una idea artística (no donaran a les nostres taronges la només un enfilall circular de canimatge de producte acabat, atractiu çons), hem d’assegurar que tingui i de qualitat. El faran més estimable prou qualitat com per merèixer

al públic, doncs. (Ara, després caldrà que siguin realment dolces...)

No hem de renunciar mai als aspectes escènics, i molt especialment en concerts de corals infantils, on una posada en escena senzilla i atractiva, amb elements visuals es fa, al meu entendre, gairebé imprescindible. En la mesura del possible, cal deixar de preparar als cors infantils de manera que només resultin bonics per a aquells amb els quals hi tenen vincles familiars. Proposo que deixem d’acceptar que una quinzena de nens només cantant (més aviat fluix i poc empastat) és un espectacle prou digne pel públic general, encara que rebin els més apassionats aplaudiments de pares i avis. Afegint-hi només petits (o grans, si es vol) elements d’escena ho podem convertir en un espectacle valedor de pujar a un escenari i ser presentat davant del públic, perquè... què és un concert, sinó una mostra al públic, un espectacle.

depèn...

Xavier Puig Director i professor de l’ESMUC

Un tema interessant i ben actual... D’entrada diria que revisar el concepte del concert, repensar-lo i assajar nous plantejaments és positiu. Sempre és bona aquesta inquietud, enfront de l’encarcarament d’un model que va funcionar en una època. El concepte de concert del temps de Mozart poc té a veure amb l’actual: el públic d’ara no aguantaria aquells concerts de quatre hores, amb el xivarri i moviment del públic que sembla que hi havia...

Actualitzar-lo em sembla lògic si no volem ser una peça de museu.

22 La Circular

I la innovació que ens permeti connectar amb el públic d’ara serà benvinguda.

Dit això, també hem de confiar en la nostra capacitat de generar un “espectacle sonor”, això és: que en un món eminentment visual, reivindiquem l’abstracció del món sonor com un llenguatge autosuficient i independent. Per tant, el fonament d’un concert hauria de ser el so. I si la imatge hi juga a favor, l’espectacle hi guanya. Cal servir l’obra musical i construir el concert en funció d’aquesta, no a la inversa. Fins i

tot quan la música ha estat escrita al servei d’una imatge o relat, té una entitat pròpia: totes les bones òperes funcionen musicalment sense l’escena (com les músiques de pel·lícula, els contes musicals... feu la prova) El primer company de viatge que tenim els cors és un text, i per tant procurar que tan cantaires com públic entenguin el relat que expliquem seria un primer pas ben evident, però no sempre solventat. A partir d’aquí, si hi afegim una imatge creativa, que reforça el context musical o el relat del text... pot ser un element favorable. Si una coreografia o gest físic reforça l’expressió i el “gest” musical, doncs sumarà en la mateixa direcció. Però alerta, que damunt l’escenari tot allò que no

suma, resta! Cal ser conscients de les limitacions de cada col·lectiu i no copiar d’altres èxits...

Concert o espectacle? Doncs depèn... Com tot en la vida, la clau del tema és que estigui ben fet. Si la idea és bona i està feta amb precisió tècnica i sensibilitat i creativitat artístiques, doncs captivarem el públic en tots els sentits (també l’auditiu). Si l’afegit no s’hi escau, és buit de contingut i imprecís, podem caure en el patetisme.

Poso un exemple de fa temps: l’espectacle VEUS del Cor infantil Amics de la Unió em sembla un

El fonament d’un concert hauria de ser el so. I si la imatge hi juga a favor, l’espectacle hi guanya exemple de com captivar un públic divers amb música coral contemporània. Unes coreografies amb molta força i una execució precisa i molt treballada aconseguien una atenció sonora insòlita. En canvi, no he seguit gaire l’Oh happy day, però en molts casos em sembla-

ven gesticulacions ben accessòries, exagerades i naïfs. Malgrat tot, hem de diferenciar un concert d’un producte televisiu. Cada cosa té el seu format, el seu objectiu i el seu públic... tot depèn del propi concepte de creació artística i d’èxit personal i col·lectiu.

Vocal futures (Un futur per a la música vocal) Suzi Digby Directora musical, fundadora de Vocal Futures

Fotografia de Vocal Futures

jove, i se servirà de les seves experiències i d’allò que ells en pensin per anar millorant treballs posteriors.

El projecte té tres nivells: Inducció, Conducció i Continuïtat. Associats amb l’organització “Pods”, enrolen Les estadístiques mostren que el 300 “Joves Ambaixadors” (JA) i públic de la música clàssica està en- comencen el procés. vellint.Vocal Futures ho vol canviar 1.- Inducció: Tallers interactius oferint als joves una experiència dirigits per equips artístics i altres inoblidable de les grans obres de experts, donen als JA accés a les la música clàssica. Fent servir les obres, incloent-hi l’exploració del text, situaciço en el context històric, tecnologies més avençades,Vocal Futures produeix interpretacions detalls de la preparació i del procés corals ambicioses en espais inusuals de producció. Les xarxes socials contribueixin als contactes persoi innovadors per atreure a la gent Projecte inciat el 2010 per Suzi Digby OBE (Gran Bretanya), adreçat a joves de 16 a 22 anys amb la intenció d’interessar-los en la música clàssica. La seva intenció bàsica és acostar-se allà on rau el futur: el joves que ara pugen.

nals i a interessar els participants.

2.- Conducció: Els JA reben entrades gratis per a la representació coral professional de Vocal Futures, una esdeveniment inusual. Es vol aconseguir que aquests nois i noies visquin un moment “d’il·luminació” que els creï un unterès per la música clàssica que els duri tota la vida.

3.- Continuïtat: Un període de sis mesos de contactes “online” amb els JA, amb ofertes d’entrades gratis a concerts per assegurar-se que continuin anant-hi. Es distribueixen DVDs de la producció a totes les escoles secundàries de la Gran Bretanya amb la intenció d’aconseguir l’atenció de més gent jove.

Vocal Futures creu que aquesta experiència pot ser una pràctica interessant i es podria aplicar a tota la música clàssica. Un objectiu primordial d’aquesta experiència és descobrir què interessa als joves i què els motiva per anar a concerts.

Aquest programa d’educació es basa en els estudis de l’eminent psicòleg musical John Sloboda.

S’investiga l’impacte d’aquests tres passos sobre l’actitut dels joves que assiteixen a aquests concerts clàssics, i allò que es descobreixi maig del 2015 23

s’aplicarà a treballs futurs i ajudarà a intèrprets i promotors de tot el mon a reflexionar sobre la millor manera d’establir un compromís durable dels públics més joves amb la música clàssica.

Per començar, el desembre del 2011 es va representar completa la Passió s. Sant Mateu, de Bach, en P3 Ambika, en l’espai d’un magatzem del centre de Londres, amb grans elogis i una qualificació de quatre estrelles dels diaris The Times i The Telephaph. Els directors Suzi Digny i Patrick Kinmonth van dirigir un repartiment jove al costat de Sir Willard White en el paper de Crist i de l’Orchestra of the Age of Enlightment, en una experiència de música clàssica inigualable. Les aportacions tecnològiques incloïen la filmació d’un cor virtual fet pels mateixos JA que cantava els corals,

Un objectiu primordial d’aquesta experiència és descobrir què interessa als joves i què els motiva per anar a concerts en una demostració de la importància i la potència d’una de les obres corals més grans que s’han escrit.

Paraules d’un JA del 2010: “Ho recomaria a aquells que vagin per primera vegada a un concert clàssic. És creatiu i innovador i s’allunya de la idea tradicional de “seure i escoltar” dels concerts a les esglésies”.

Després d’aquest èxit,Vocal Futures haurà muntat el 2013, amb P3 Amibka, una altra gran obra coral, La Creació, de Haydn, també amb un repartiment de luxe. Un altre JA en diu:

“Vocal Future és un projecte fantàstic.

Facilita una porta d’entrada a públics nous i pot ser un pont que salvi per sempre la distància que els separa d’aquesta música. El fet que s’hagi triat La Creació, de Haydn, és significatiu, perquè es crea alguna cosa molt especial per als futurs espectadors de concerts.”

ens explicava, és la de projectar el cant coral més enllà dels auditoris i dels llocs de concert més habituals per tal d’arribar a la gent que no canta i que, fins i tot, no hauria anat mai a escoltar cap concert de cant coral.

pels nens i nenes el fet de cantar és una manera d’expressió natural que mica en mica anem reprimint.

www.vocalfutures.org Aquest article va ser publicat originalment a l’European Choral magazine 2/2014 i el reproduïm amb autorització.

Buscant nous públics Una sessió amb Àrpád Tóth Núria Tura Membre de l’equip de La Circular i editora de l’European Choral magazine.

24 La Circular

Árpád Tóth dirigeix diferents cors a Hongria i ha treballat al llarg de més de 12 anys amb la minoria eslovaca d’Hongria com a director coral i educador musical. Té un interès especial en la música contemporània i és director d’artistic d’esdeveniments corals moderns com la “Nit dels cors” de Budapest o el ’Hajnalok Völgye’, el primer festival coral contemporani eslovac . Des de fa anys, ha desenvolupat una tècnica especial d’improvisació coral amb els seus cors.

Ell va ser a Barcelona el passat novembre i va presentar, en el marc de l’Assemblea de l’European Choral Association-Europa Cantat, la seva experiència de sortir (literalment) per captar l’atenció de nous públics amb “concerts” en llocs inusuals i implicant els oients mitjançant improvisacions. La idea,

I ell es va plantejar, a partir d’aquest fet, com fer-ho per “despertar” aquestes ganes de cantar que la majoria dels éssers humans portem a dins. I ho va fer plantejant-nos L’Árpád Tóth es va presentar a ell mateix tot explicant una anècdota diversos exercicis per posa en evidència, per una banda, que tothom, personal: “Als set anys algú em va sàpiga música o no, pot cantar i, per dir: tot el dia cantes, a tot arreu, altra banda, la importància d’escoli sovint amb veu forta. No et fa tar-nos els uns als altres i com les vergonya que et senti la gent que veus que canten el mateix tendeipassa?” Jo mai hi havia pensat, em semblava natural; però vaig comen- xen a trobar-se si ens escoltem çar a reflexionar-hi, i des de llavors els uns als altres. Per exemple, un ja mai més he cantat pel carrer... és dels exercicis: tot el grup havia de una anècdota que ens recorda que pensar un nombre de l’1 al 6 i ens

havíem de passejar per l’habitació on ens trobàvem tot fent petar els dits tantes vegades com el nombre que havíem triat i trobar-nos, tot passejant-nos i escoltant, amb tots els altres que havien triat el mateix nombre que nosaltres.Vam acabar tots ben agrupadets.

únics elements necessaris són un cor i un públic. Qualsevol part de la ciutat pot ser un bon escenari per a un concert coral: un aparcament subterrani, l’interior d’un vagó de metro, un balcó, davant d’un monument...

En general el plantejament d’Àrpád Tóth és el de trencar els convencionalismes imposats en tots els àmbits del cor, ja des de l’assaig i fins el lloc del concert, tot anant a buscar la nostra capacitat “natural” de cantar, improvisant mentre assagem, buscant noves actituds en els cantaires i en la manera de cantar, essent creatiu des del mateix procés d’aprenentatge de l’obra: “Si nosaltres ens ho plantegem d’una manera diferent, el públic ho viurà com una experiència nova”.

En aquest sentit l’Árpád ens va explicar el projecte de la “Nit dels cors” que es fa a Hongria on es canta en espais d’aquest tipus: diversos concerts tenen lloc de forma simultània en llocs inesperats, de vegades inaccessibles al públic sinó és per aquesta activitat. Al YouTube se’n poden trobar vídeos i també podeu llegir més sobre aquest projecte a l’ECmagazine 3/2014 (que podeu consultar en línia a http://www.europeanchoralassociation.org/publications-press/ ec-magazine/)

Fet això, el pas següent fou plantejar-se com treure els concerts dels auditoris i l’Árpád Toth ens va explicar diferents experiències tot partint del plantejament que els

Árpád Tóth dirigeix tant cors de cantaires que saben música com que no en saben. Ell deia que el més important és treballar amb gent motivada i que en aquest sentit allò

que el fa més feliç és cantar amb persones que es pensaven que no podien cantar. Sobre com fer cantar a persones que no “saben” cantar també podreu trobar un article de l’Àrpád en el mateix ECmagazine 3/2014.

El festival Europa Cantat 2015 que ha tingut lloc a Pécs (Hongria) aquest juliol, ha tingut com una de les seves línies bàsiques aquesta idea de sortir a buscar nous públics, de manera que el cant corals arribi al màxim nombre de persones possibles. És per aquest motiu que el Cant comú ha estat una de les activitats principals, amb un cançoner fet a mida pe a que pugui cantar des del cantaire més experimentat fins a algú que passi per allà i vulgui afegir-s’hi. Per a més informació podeu mirar a la seva web www.ecpecs2015.hu

Notícies del MCC

V Conferència sobre Cant Coral i Inclusió Organitzada pel Moviment Coral Català, es va celebrar l’11 d’abril de 2015, a l’auditori del Consell Comarcal del Barcelonès, la V Conferència sobre Cant Coral i Inclusió, enguany no dedicada a cap tema en concret. Només a tall de recordatori, la I conferència va ser organitzada pel SCIC sobre Cors amb Cor, la II va versar sobre immigració, en la III es va tractar sobre la intergeneracionalitat del cant coral i edats de la veu i en la IV sobre l’autisme i altres dificultats d’aprenentatge.

Es van presentar quatre projectes en els quals el cant coral servia com a disciplina per a millorar la qualitat de vida de persones afectades d’afàsia; com es pot fer pedagogia sobre el fet que tothom, amb unes o altres capacitats, pot viure la música; com donar uns coneixements musicals a uns col·lectius minoritaris i com finalment la pràctica coral té com a objectiu fomentar la integració social d’infants i joves.

Va iniciar la conferència el Cor Canta Sant Pau, de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, primer cor de persones afàsiques de l’Estat

Espanyol, creat fa un any i mig i format per 15-20 membres que, de la mà de Rubén León, van oferir un petit concert, una cançó del qual explicava què és l’afàsia i perquè cantaven. El cor assaja tres dies per setmana i els seus membres tenen un paper molt actiu proposant cançons o escrivint-les i, sobretot, gaudint d’una activitat que els aporta benestar psicològic, cosa molt important en el seu procés de recuperació del llenguatge.

La Dra. Carmen García Sánchez va exposar de manera molt didàctica en la presentació Rehabilitació maig del 2015 25

de l’afàsia què és aquest transtorn, normalment conseqüència d’una lesió o dany cerebral; un trastorn que pot alterar la producció del llenguatge i de la comprensió verbal i la lectura i escriptura; això comporta dificultats comunicatives i pèrdua de confiança en les situacions i activitats socials, per tant pot portar la persona afectada a un aïllament progressiu.

Albert Tort, cantaire, músic i president de la Coral Laroc de Vilafranca del Penedès, ens va presentar la Jornada de les Capacitats Musicals amb Univers Penedès (associació d’amics i familiars de persones amb discapacitat, dedicada al lleure i l’esport). Aquesta iniciativa -sorgida, com és força habitual, perquè una cantaire de Laroc tenia un familiar a Univers Penedès- va ser concebuda sota tres objectius fonamentals: entendre la coral com un grup humà més enllà dels assajos i concerts, compartir una experiència de relació amb altres persones, i fer pedagogia sobre el fet que tothom, amb unes o altres capacitats pot viure la música. El resultat de l’experiència la valoren com a molt positiva, creuen que tindrà continuïtat, i afirmen que tots plegats hi han après molt.

Educació, Música i Ciutat – Projecte Carles Riera va ser presentat per Àngels Costa i

Roger Santaeugènia, de l’escola de Música Art9. L’Ajuntament de Granollers, amb el patrocini de La Caixa, compta amb la col·laboració d’algunes escoles de música, escoles de primària o secundària i altres centres de la ciutat amb l’objectiu d’estendre la pràctica musical a tothom, tot proporcionant les eines necessàries perquè tothom pugui desenvolupar la seva creativitat amb independència d’edats i condicions de tota mena. Dins d’aquest marc, l’any 2012 Art-9 va tenir l’oportunitat de donar coneixements musicals a un col·lectiu de gent gran i a un altre de persones amb problemes de salut mental. Durant el 2014 va treballar amb usuaris del Centre de Rehabilitació de Salut Mental Benito Menni de Granollers. Art-9 valora com a important el fet d’ensenyar música a col·lectius que sovint no tenen possibilitats d’accedir-hi. A més, treballar en grup aporta valors que van més enllà de la música, com són l’esforç i el treball en equip; sense menystenir l’aspecte terapèutic que la música ofereix.

Esteve Nabona, director artístic del Projecte Clavé XXI, va fer-ne la presentació. És una iniciativa social impulsada per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana que, a partir de la pràctica coral, té com a objectiu fomentar la integració social d’infants i joves.

El projecte s’ha consolidat enguany

amb una trentena de formacions corals d’entitats socials i escoles de primària de Barcelona (Ciutat Vella, Verdum i Verneda), Sabadell, Mataró i Manlleu que impliquen un total de 560 infants i joves. Els directors i professors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català encapçalen l’equip de directors dels cors del projecte.

El Projecte Social de la Fundació OC-PMC reivindica la figura de Josep Anselm Clavé com a figura cabdal en la història del cant coral a Catalunya.

Un cop presentats els projectes, va arribar el moment més emotiu de la conferència, In Memoriam Juli Hurtado, en paraules de Christian Garcia: “el record a un gran mestre, amic, pare i persona excepcional que durant tants anys ha fet créixer cada dia en tants joves el compromís amb la música, la solidaritat i la vida.Tot el que ell va fer va estar amarat per una generositat i tenacitat insaciable i un irrenunciable amor a la llibertat, l’esforç i la superació personal” Els directors i els nois i noies més grans del SCIC podran recordar encara el concert Cors amb Cor celebrat a l’Auditori de Barcelona, amb la participació del Kor Laene de Trondheim i la coral Allegro ONCE de València, el maig de 2010.

La imatge de l’amic Juli moventse amb força per tot l’escenari va omplir llavors d’energia, musicalitat i alegria el cor de tots els cantaires i ho va contagiar al públic assistent.

En Christian, director actual de la Coral Allegro ONCE València i altres cors de València, membre del SCIC, que va venir acompanyat de la també directora Pilar Silvestre, va preparar unes imatges i uns records que ens van fer present el gran músic i pedagog que en Juli va ser. La millor manera d’acabar són les paraules que en Christian li va dedicar: “Seguir l’estel de la seua passió és ara l’homenatge, tan magnífic com discret, a l’educació rebuda del seu magisteri, sempre animant-nos a emprendre el nostre propi camí”.

El MCC disposa d’un resum més extens de les diferents intervencions.

Montserrat Gual Moviment Coral Català

26 La Circular

A casa som colla i anem de bòlit, però també tenim temps per reciclar.

Amb una mica d’organització és fàcil!

Eduard Farelo

Recorda que el groc és per als envasos lleugers: els de plàstic, els brics i les llaunes. #pqreciclem

Amb la col·laboració de:

maig del 2015 27

HAN DIT

La revista Choraliter, de la federació coral italiana FENIARCO, publicava el 2009 l’article “El cor per als joves” en què s’explica el resultat d’una enquesta feta a un centenar llarg de nens i joves de 8 a 24 anys. És un estudi de ja fa cinc anys, sobre un nombre de joves limitat i en un lloc molt concret.Tanmateix, en citem uns extractes perquè els resultat poden ser extrapolables als nostres cors actuals.

La redacció

Tots som perfectament conscients que reflexionar sobre el cant coral infantil i juvenil és un gran desafiament, perquè és una realitat que canvia constantment. Com diu Giovani Acciai, “el cant coral és el mitjà perfecte per acostar-se a la música en l’edat precoç perquè exigeix la participació de les facultats lògiques i perceptives, la memòria i l’oïda, la intuïció, la rapidesa de reflexes.

L’experiència coral és, per tant, un element important per a la formació global de l’individu”. Partint d’aquestes consideracions, vam endegar un estudi entre cantaires de 4 a 24 anys de la nostra associació per tal de recollint idees, observacions, crítiques… que ens ajudessin a fer música per educar, estusiasmar i apassionar. Crec que l’entusiasme desperta la curiositat, i de la curiositat en surt el desig d’aprendre.

Es veu a les respostes que l’adhesió al grup és més gran quan més anys fa que hi canten; i que és positiu fer cantar junts en alguns moments a grups d’edats diverses, no només grups coetanis.

Pel que fa al repertori, la varietat estimula la curiositat. Per ordre de

D’una entrevista a John Rutter, compositor i director britànic: En un món cada dia més tecnològic, amb persones que aprecien menys les arts formals i són menys capaces de centrar la seva atenció durant una estona llarga, com veu el futur de la música coral?

preferència, els agraden aquestes categories musicals: (Només indiquem les preferències de 8 a 18 anys) 8-10 anys: Popular 28.5%, Polifonia moderna contemporània 21,5%, Spiritual i jazz, 21.5% 11-14 anys: Popular 33,5%, Pop musical i Spiritual i jazz 33,5%, Polifonia moderna 32,5% 15-18 anys: Polifonia clàssica sacra 24%, Pop musical 23%, Spitirual I jazz, I Popular 19% També es desprèn de les respostes que els elements coreogràfics agraden (54%), diverteixen (57%), i enriqueixen la cançó (62%). Aquest aspecte dona feina, però crec que és un camí a explorar perquè és estimulant a nivell creatiu i expressiu.

A la pregunta: Quins moment de l’activitat coral son més significatius per a la teva formació i perquè?, les respostes van ser: 1.- Els viatges i els intercanvis; per conéixer persones I realitats noves, tan de llocs llunyans com del país.

2.- Les sortides i colònies musicals, de durada d’un dia fins a una setmana; per divertir-se fent música junts.

3.- Els assaigs; per millorar musicalment i per integrar-se en el grup

4.- Els concerts; perquè permeten demostrar les capacitats 5.- Els concursos; per posar-se a prova 6.- Les festes, sopars, reunions, etc.; per conèixer millor els companys del cor.

Allò que més els fa sentir-se lligats a l’associació coral és, per aquest ordre d’importància, l’amistat entre els components del grup, l’amor per la música, la diversió, els èxits obtinguts i els viatges.

No crec dir res de nou si afirmo que nosaltres, els directors, som els principals responsables de la marxa del cor que dirigim. No hi ha receptes, és una aventura extraordinària des del punt de vista humà i musical, que demana un gran equilibri personal, energia, passió i l’esforç d’estar sempre al dia. L’objectiu ha de ser educar amb atenció i esperit positiu per ajudar a desenvolupar competències musicals mitjançant l’entusiasme i la joia, la recerca de la bellesa, la tria d’un repertori adequat i la confiança en la capacitat dels infants i joves.

Cinzia Zanon

La música coral mai no es perdrà (…). Cantar junts és un impuls humà fonamental i crea un sentiment tan meravellós que és segur que, d’una manera o d’una altra, sobreviurà. Mireu, sinó, qualsevol període de la història coral: a tots hi trobareu música inoblidable.

Allò que és bo permaneix, allò que és oblidable es va difuminant amb el temps. I així serà també pel que fa a la música coral dels nostre temps.

(International Choral Bulletin, 2013)

A l’editorial (pàgina 3) d’aquesta Circular us explicàvem que vam decidir una circular especial que vam dedicar a la Maria en ocasió del seu 80è aniversari. Aquí la teniu. Íntegament i en estat pur. Sense correccions ni revisions (hi ha algunes errades ortogràfiques, sintàctiques i de maquetació, disculpeu-les, si us plau). Només volem fer una puntualització i és sobre la tasca de la Maria: el llistat que trobareu d’adaptacions i textos de la Maria no és complet. Tenim en projecte actualitzar-lo i difondre’l (probablement a través del web www.scic.cat) en un futur esperem no massa llunyà. Us n’informarem puntualment.

Equip de La Circular 28 La Circular

la

CIRCULAR DEL SECRETARIAT DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA

edició única · 31 maig 2003 Preu unitari: incalculable

Monogràfic: Per molts anys!

Conversa al voltant de... el SCIC i Maria Martorell

especial Maria

Editorial Benvolguda Maria, Fa unes setmanes, a la reunió dels 17 on tu no vas poder assistir, algú va dir que aquest any tenies un aniversari rodó i de seguida tothom va estar d’acord que calia celebrar-ho d’alguna manera especial. Però no havia de ser una cosa massa escandalosa perquè cada vegada que et fèiem alguna insinuació ens deies que si, que bé, que ja en parlaríem...El marc dels 17, en unes Jornades de Treball, ens va semblar el més adient pensant en tu. No creguis, la idea de ferla més grossa ja ens ha passat pel cap, ja pots imaginar-t’ho, però els teus desitjos són ordres per a nosaltres i hem fet una cosa discreta.

gonya de proposar. Però només parlar d’un encàrrec per celebrar l’aniversari de la Maria tothom ja deia que si. Segur que hi hauria hagut moltíssima altra gent a qui li hauria agradat col·laborar...t’amenacem amb una altra edició “especial Maria”!! Però és només una amenaça perquè no crec que gosem endegar cap més número sense la nostra coordinadora: fer els encàrrecs, saber quins ens havien arribat i quins no, a quina secció posar-los, seleccionar les imatges...tot plegat sense protocol ni sumari...

Hem fet aquesta petita Circular amb tota la nostra il·lusió, esperem haver sabut transmetre-la.

EDITORIAL

I, per cert, per molts anys!

I el regal? Doncs hem decidit regalar-te allò que fa que treballem plegats, allò que ens enllaça com a equip: una Circular.

L’equip de La Circular Per descomptat que és una Circular especial : les Notes del SCIC han passat a ser les Notes de l’Equip de La Circular, la Conversa, com que mai has volgut que te’n féssim una, se l’ha hagut d’empescar la Maria Mercè d’una manera imaginativa...i així hem anat emplenant seccions...amb la generosa col·laboració de tots els qui han accedit a fer-nos algun escrit. Aquesta ha estat la part més fàcil: tothom a qui hem demanat la col·laboració ha acceptat encantat, complint uns terminis que fins i tot ens feia ver-

2

especial Maria

Sumari NOTES DE L’EQUIP I ARA GUANYA EL DE LA CIRCULAR MÉS VIU 4/6 18 -tot fent La Circular -Continuem fent La Circular -Una mica més de La Circular -I acabem cuinant!

MONOGRÀFIC 7/11 -Del suport virtual al format real -Maria Martorell, un gran exemple -Maria Martorell...de l’admiració a l’amistat -Em falta un cantaire -A la Maria -Records i vivències -Sobre la Maria, amb la perspectiva de més de 40 anys d’amistat i col. laboració

CONVERSES AL VOLTANT DE...

12/13

La Circular [especial Maria] MAIG 2003

LES CANÇONS DE LA CIRCULAR 19/22

EDITA Secretariat de Corals Infantils de Catalunya Pl. Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona Tel. i Fax: 93-310 47 21 scic@scic.net COORDINACIÓ Maria Martorell REDACCIÓ Maria Martorell Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura MAQUETACIÓ Núria Tura

-El SCIC i Maria Martorell

EL TÈCNIC A L’ABAST 14/17

DIPÒSIT LEGAL B - 12.122 - 2002 El SCIC i la revista La Circular del SCIC es sumen a les felicitacions dels articles que van signats

-Cançons i cantates adaptades per Maria Martorell

La Circular del SCIC

3

TOT FENT LA CIRCULAR

NOTES DE L’EQUIP DE LA CIRCULAR

Potser no em sabré explicar... voldria dir senzillament que per a mi col·laborar en La Circular ha estat i és tota una experiència.

Ho és en l’època actual, especialment per la qualitat humana de les persones de l’equip, també –perquè no dir-hoperquè m’ho passo francament bé fenthi el que puc, i finalment perquè és un goig treballar per a un SCIC constantment renovat amb projectes i empenta. Fer la Circular és molt engrescador.

Però ha estat una experiència sobretot anys enrera, quan la fèiem amb la Maria “maquetant-la” amb el sistema casolà de “retallar-enganxar-fotocopiar”. Maria, recordes aquella capsa de cartró plena de dibuixets per a les

il·lustracions? Ens vam anar atrevint a fer petites innovacions: primer fulls de color per a algunes seccions, després fotocòpies làser de fotografies de nens cantant i tapes de cartolina, per exemple. I la “revolució” més significativa que va ser passar de tot això a una revista de veritat, la número 100, maquetada originalment per en Cepri i feta en una impremta professional!

Sempre he tingut molt clar que cada persona, pel seu caràcter i la seva formació, val més per a unes coses i menys per a unes altres... així, confesso que des de bon començament el mèrit absolut pel que fa als continguts, cada vegada més interessants, de La Circular va ser del tot de la Maria (encara que ella dirà que no), jo em limitava a ajudar-la aportant algun material que tro-

bava, inventant els entreteniments, fent fotografies –que sempre m’ha agradatorganitzant amb ella els escrits, i altres coses que no recordo en detall. Però en totes les bones estones que hem passat juntes dedicades a La Circular, sempre he tingut clar que el nivell del contingut, el seu interès fonamental, venia de la Maria i de la seva manera d’entendre els nens i el SCIC. M’he sentit sempre molt orgullosa de poder treballar al seu costat i espero i desitjo que sigui així per molts anys!

Maria Mercè Argüelles Equip de La Circular

CONTINUEM FENT LA CIRCULAR Trobar un forat, aquesta és la qüestió, o almenys això ens deia una coordinadora general ara fa uns quants anys.

Definitivament aquest no és el problema més gran que pot tenir un coordinador general del SCIC. Ni tampoc trobar diners o voluntaris per portar a terme un projecte, el més difícil per un coordinador o per qualsevol altra persona que es mogui pel SCIC és fer alguna cosa sense que la Maria ho sàpiga. Pregunteu als qui han coordinat aquest sorpresa,... i finalment sense tenir la certesa de si s’ensuma alguna cosa.

No conec ningú tant jove i constant com la Maria, quant tots els altres ens arrosseguem per terra amb els problemes del SCIC a l’esquena i la feina a les butxaques, ella encara balla pel SCIC recordant-nos que s’hauria de fer una carta d’agraïment a no se qui de no sé on, que t’havies compromès a trucar a l’altre per reclamar això altre, que li

4

especial Maria

devies un escrit per La Circular que ha de sortir no sé quan,... I tot plegat s’agraeix molt, perquè lluny d’atabalarte et dona energia en l’exemple i la tranquil·litat de que hi ha algú que pensa en les coses que no se t’acuden a tu.

La Maria és, (juntament amb la persona que troba els forats i amb algú més del SCIC), una de les principals culpables que m’emboliqués amb “tot això del SCIC”. Però també ha esdevingut una de les persones de confiança en aquest moments que, pel servei que faig a la federació, haig de prendre decisions i acceptar responsabilitats pròpies i col·lectives.

A més de tot plegat, una altra cosa que m’agrada, és que l’amistat de la Maria i el costat que em fa i, i que també ha fet a les altres persones que treballen pel SCIC, és motiu de sorpresa i enveja per moltissima gent d’altres federacions

nacionals i internacionals. Tot i que ella no ho reconeixerà mai.

Perquè, ah! no us ho havia dit, la Maria fa 80 anys, i com ens va dir un dia la Matilde Salvador “xiqueta això no és per amagar-ho, és per presumir, que no tothom hi arriba tant bé com nosaltres”.

Que per molts anys gent de la meva generació pugui presumir de treballar colze amb colze amb tu.

Martí Ferrer Equip de La Circular Coordinador General del SCIC

N

UNA MICA MÉS DE LA CIRCULAR

Un aniversari en si mateix, de fet, no significa gaire res, un dia com un altre, un any com un altre. Però hi ha ocasions en que ve molt de gust fer-lo servir com a excusa. Com a excusa per aturar-me un moment i decidir que dedicaré una estona a posar per escrit allò que significa algú per a mi, perquè potser no ho sap i voldria que ho sabés.

No fa pas gaires anys que treballo amb la Maria. La coneixia, és clar, de veurela a les Jornades de Treball, amb el seu “ponxo” i la seva maleta anant amunt i avall. Per a nosaltres, que veníem a representar la Saba Nova i que amb prou

feines dirigíem, era gairebé un mite, tota una institució. La primera vegada que hi vaig parlar va ser a Manresa, al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a la sessió dedicada al cant coral. I des de llavors, una cosa ha anant portant l’altra i hem anat treballant cada vegada més estretament fins a arribar a treballar en

equip.

No crec que la Maria sigui conscient del que significa per a mi treballar amb ella.

De la punxada d’orgull que sento quan explico a algú que treballem juntes. Del respecte que sento per la seva manera d’adaptar-se a noves situacions, per la seva capacitat d’encuriosir-se per les noves tecnologies i dominar-les en la mesura que li poden ser útils.

L’admiració per la seva constància però també per com ens escolta: la Maria pot canviar tranquil·lament algun text que ha tardat hores a fer per poder integrar aquella idea que algú ha tingut. Així

queda més complet, diu ella.

Hi ha una fotografia que tenim al SCIC que m’agrada molt. És una fotografia a la riba de l’Ebre feta quan passejàvem, havent dinat, un dia que l’equip de La Circular (faltava la Maria Mercè) vam anar a passar “una estona amb la coral” de Flix, deu fer tres o quatre anys. La Maria té aquestes coses: si a algú se li acut la idea d’anar a visitar les corals, ella ho fa.

I després, sobre aquella “estona” vam escriure un article, un dels meus primers articles a La Circular, i el vam signar totes dues, el meu nom al costat del seu...Des de llavors hem fet més articles, encara més protocols, molts “mails” i cartes, reunions i més reunions...I moltes més que en farem!

Felicitats, Maria però sobretot, sobretot, per molts anys.

Núria Tura Equip de La Circular

I ACABEM CUINANT! Gairebé fou per casualitat que vaig començar a dirigir L’Esquitx cap a principis dels noranta.

Fins aquell moment la meva formació musical caminà per camins massa estrets, escolàstics i tibats.

El món coral em feia por. La meva experiència es reduïa a l’assignatura del conservatori – un mal exemple – i a l’escolta d’algun cor parroquial... (glups!). Em mancava clarament aquesta vessant que, de fet, HA DE ser part principal de tota formació d’aquell qui vulgui dedicar-se a la música...

Així doncs, un cop dins del món coral infantil vaig descobrir el SCIC.

I la Maria, és clar!

De fet em pregunto si se’n pot dir un descobriment. Potser seria poc... (i no faig el pilota, no). Tants consells musicals, pedagògics i lingüístics d’aquella mestra que hauria volgut tenir de petit i que el destí te l’ha donat de ganàpia, m’han fet créixer intel·lectualment molt més segur.

Costa entendre com la tasca del SCIC s’ha anat coent durant tants anys a foc lent - a vegades massa – . Però sabent que no es recremarà ni s’enganxarà al perol. I que els cuiners que s’hi han posat davant i els que s’hi posaran sempre tindran un consell proper i sincer a la

vora.

Entre aquests consellers que coneixen els ingredients i la dosi justa perquè el plat tingui la solera del vell i l’empenta i del nou, hi ha la Maria.

Mai no ha volgut cuinar però tots sabem que, sense ella, moltes vegades hauríem hagut de menjar rosegons.

Salut!

Abel Castilla i Casamartina Equip de La Circular Coordinador General Adjunt

La Circular del SCIC

5

NOTES DE L’EQUIP DE LA CIRCULAR

EL TAULER DE LA CIRCULAR

6

especial Maria

M

MONOGRÀFIC

PER MOLTS ANYS!

Habitualment, a la presentació del monogràfic, expliquem quins són els objectius que ens hem plantejat en encarregar els diversos articles que el conformen.

Doncs bé, en aquesta ocasió redactar aquesta presentació ens és ben fàcil. El nostre únic objectiu en pensar els encàrrecs ha estat ampliar una mica el cercle de celebració del teu aniversari.

I, si ens permets citar-te, direm allò de...”sabem que no hem estat exhaustius però hem intentat que fos representatiu”

La Redacció (sense l’autorització de la seva coordinadora)

La Circular del SCIC

7

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! Del suport virtual al format real M. Antònia Guardiet

MONOGRÀFIC

Tens l’habilitat de modificar i adaptar paraules, d’ubicar-les en els espais i temps idonis per fer de les melodies, llenguatge enriquidor i atraient als infants. Feina amagada i discreta que ha quedat reflectida múltiples vegades en cançoners i programes de mà. És en aquest suport que als quinze anys et vaig conèixer, Maria.

Amb el temps, el suport virtual va anar transformant-se de manera més real: en trobades i jornades de treball del Secretariat de Corals Infantils, en concerts de l’Esquitx, com a cantaire de la coral Sant Jordi... De lluny, sempre et veia envoltada de persones amigues, banyada fins dalt de responsabilitats; te’m representaves amb gest enèrgic i mira-

da comunicativa, aportant opinions amb un to convincent i de pes...

Més endavant t’he conegut en format real, com a persona, i el que més m’ha meravellat de tu és el teu mestratge.

M’explicaré: la feina de mestra ha de ser encoratjadora i a la vegada pacient; ha de repartir grans dosis de confiança, ha de mesurar amb la mirada les diverses respostes que es van rebent; ha de captar les subtils vibracions que sols es transmeten per l’oïda atenta; ha de saber trobar la mesura de l’exigència; ha de jugar amb el gest i la paraula...

Maria, tens l’habilitat i l’experiència de MESTRA, -en majúscules-. En les teves missives, aquelles que em feies a mà, (els nous avenços tecnològics t’han des-

vetllat nous estímuls per a aprendre), o les nostres trobades fortuïtes en algun concert (recordo la primera oferta a la capella de Santa Àgata en escoltar l’Espinguet), em convidaves a fer quatre ratlles per La Circular, sempre amb algun tema concret, o a formar part d’una taula rodona per reflexionar sobre el SCIC. Tu esperaves pacientment una resposta, jo m’exigia una endreça de pensaments. Val a dir que les teves propostes han estat carregades de confiança, aquella que atorga a qui la rep, d’un cert orgull i satisfacció. Discretament esperones a reflexionar, convides a buscar, dones ànims per iniciar nous projectes... Tens l’ADN que defineix un ofici.

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! Maria Martorell, un gran exemple Pere Artís Sempre, i a tot arreu, les grans coses tenen al darrere persones que, des d’un segon pla, treballen incansablement perquè reïxin. Maria Martorell és una d’aquestes persones. Ella va estar vinculada a instàncies culturals i pedagògiques i també va ser als inicis i a la creixença del SCIC, i hi continua col·laborant amb eficàcia i lleialtat.

Però sí que vull destacar que ella és per a mi el paradigma de la discreció i la voluntat de servei, qualitats que heretà del seu pare ( una de les figures cabdals de la Catalunya moderna ), cultivades sense defallir.

No diré pas tots els mèrits de la Maria perquè els coneixeu millor que jo.

Al costat, doncs, de tots els qui l’estimen ( i són molts! ) li dic: “ Maria

8

especial Maria

Per això és just que ara la festegem en el seu vuitanta aniversari.

gràcies per tot el que has fet, fas i faràs, perquè la teva maduresa és un exemple de joventut, que és la que mai no passa i, en canvi, deixa petja”.

M

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! Maria Martorell...de l’admiració a l’amistat Rosa Rafecas Era la primavera del 1977. Jo tenia 12 anys. Em trobava al Palau d’Esports de Barcelona, amb la intuïció que estava protagonitzant alguna cosa molt especial, alguna cosa que depassava una Trobada de Corals Infantils de Catalunya... la desena.

En algun moment de l’acte, no recordo exactament quin, una senyora d’aspecte venerable i parla enèrgica prenia la paraula. Al meu costat, dues directores de la meva coral, la coral Rossinyols, ploraven mentre l’escoltaven. Novament tenia la sensació que estava vivint un moment històric. Tinc un record molt concret del que vaig entendre, encara que potser no s’ajusti a la veracitat del que va dir. Feia més o menys així: “Fa deu anys, unes poques corals ens reuníem a Manresa per cantar plegats.

Ens unia el gust de cantar, però molt més encara. Eren moments en què les coses no eren fàcils per la llengua catalana, però nosaltres volíem cantar en català, nens i nenes de diferents llocs de Catalunya, per fer música i fer país. Ara les coses estan canviant, i som molts més aquí aplegats. Però ens uneixen encara uns mateixos sentiments.”

No em feu dir si aquest text és pler del que li he sentit després a la Maria, si la meva imaginació m’ha farcit el contingut, o si realment va dir alguna cosa com això. El que sí recordo clarament és la impressió que em van fer les seves paraules i el to amb què les pronunciava, amarat del convenciment d’una persona que proclama en veu alta allò que pensa i sent.

Molt més endavant, i especialment a

partir del 1990, quan vaig començar a fer de cap comarcal, vaig tenir el goig de tractar en primera persona aquella que tant m’havia impressionat a la meva adolescència. Del 92 al 94 vaig compartir amb ella la coordinació del SCIC. I sempre he estat orgullosa de comptar amb una persona com ella, intel·ligent i discreta, organitzada i fidel als seus principis... amb un cop de geni de tant en tant, que també convé.

Perdona, Maria, això m’ha quedat molt seriós... però ja saps que sovint es demanen les coses amb poc temps... i jo encara les faig el darrer dia! No sóc a temps d’organitzar aquest text, i l’he escrit una mica “tal com raja”. Espero que passis un feliç aniversari i que pugui compartir la teva amistat encara per molts anys.

Un petó.

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! Em falta un cantaire Núria Francino -Em falta un cantaire

números no quadraven, va ser terrible.

-No pateixis, porta els altres a l’autocar i espera.

La Maria va tenir la virtut de tranquil·litzar-me amb la seva actitud i les seves paraules confiades.

Al cap d’uns minuts el cantaire havia aparegut i la Maria, somrient, em tranquil·litzava.

Era la meva primera Trobada al Palau d’esports de Barcelona i el meu espant, quan vaig comptar els nens i nenes, i els

central, com el nexe d’unió entre d’altra gent que va passant.

Felicitats Maria i per molts anys!!!!!!!!

Des de llavors fins el passat dissabte a l’Auditori, on la vaig saludar mentre lliurava les invitacions a la gent que assistíem al Juguem Cantant, sempre, en totes les manifestacions del SCIC, la Maria hi ha estat present. És com l’eix La Circular del SCIC

9

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! A la Maria Tomàs Rosado Quan em van dir si volia escriure quatre ratlles amb motiu del 80è. aniversari de la Maria Martorell, no vaig dubtar ni un instant en dir que si i vaig pensar, al mateix temps, que ara seria el moment de poder-li agrair de cara enfora tot el que a mi personalment m´ha representat el fet de compartir amb ella tot allò relacionat amb el cant coral infantil.

MONOGRÀFIC

Per mi, doncs, parlar del SCIC també és parlar de la Maria Martorell sense cap mena de dubte. Jo he pogut relacionar-me amb ella directament i indirecta durant vint anys de la meva experiència coral dirigint Els Picarols. Puc dir per tant que ha estat i és un referent continu dins de la meva activitat musical amb els infants.

Fent memòria, recordo cap els anys 80, a les primeres jornades de treball del SCIC en les que jo participava, que el fet de sentir parlar a aquella senyora amb “monyo” i una mica més gran que els altres membres dels disset m´impressionava pels seus comentaris i per la seva autoritat. Jo tenia vint anys i allò em feia pensar que la Maria era un persona molt important dins de l´Associació, però que molt important, ja que tothom se l´escoltava amb molt de respecte i tothom li feia cas.

No se m´hagués acudit mai que aquella persona esdevindria després un gran referent en la meva vida SCICera.

Van passar els anys i va arribar la primera Trobada “grossa” al Palau Sant Jordi, eren els anys 92, treballar amb ella en diverses comissions i col·laborar al seu costat en molts aspectes em van ajudar a conèixer-la encara més. Renoi! quin pou de saviesa, d´experiència i de fortalesa!. M´agradava veure el seu esperit que no defallia mai i que sempre estava al servei dels altres. Jo em sentia

10

especial Maria

molt recolzat amb el que feia amb ella i això em donava molta tranquil·litat. El resultat d´aquesta trobada i de les següents en les què vam col·laborar molt activament va ser gràcies als esforços de força gent, que com ella, creiem en uns ideals que mai van estar passats de moda i que mica en mica amb la seva complicitat vàrem poder anar actualitzant.

Després de les Trobades vaig poder treballar amb ella dins de la Coordinació General. Durant quatre anys vàrem aconseguir grans fites: obrir una oficina permanent a Barcelona i deixar de reunir-nos a casa seva, també desmantellar l´arxiu de Manresa, cofundar el Moviment Coral Català actual, mantenir d´una forma més activa els contactes amb les associacions estrangeres i ser presents en els fòrums corals més importants d´Europa, així com d´altres actuacions d´un gran valor històric i social per al SCIC, temes que la Maria potenciava i considerava que s´havien de treballar.

El SCIC va anar creixent també amb nosaltres, la seva gestió ja no era cosa de quatre mans i una llibreta i d´unes quantes telefonades, cada cop més les responsabilitats pesaven i les actuacions a realitzar demanaven, de vegades, decisions que entre nosaltres, els més joves, vers els més veterans potser mantenien certes discrepàncies. Però malgrat això, treballar amb la Maria no era difícil, assumíem compromisos de vegades no volguts, col·laboràvem , ens ajudàvem, fent-nos veure que per sobre de tot hi ha l´estimació als valors del SCIC i a les persones que treballàvem per ell.

Durant aquest últims anys en què tant ella com jo ja no estem directament implicats en la gestió directa del SCIC,

encara continuem veient-nos ja sigui en els innumerables concerts que ha volgut acompanyar a la meva coral, com en les comandes d´articles per a La Circular, com quan he necessitat algun suggeriment “professional” i m´ha donat resposta amb els seus coneixements per a complementar la meva tasca sobre tot, com a educador d´infants.

La Maria sempre m´ha donat un cop de mà. En els moments bons i en els poquets de dolents que també hem compartit.

Em sento afortunat , de veritat, d´haver tingut la sort i el privilegi de poder estar al seu costat durant tants anys. És per aquest motiu, Maria, que et vull donar les gràcies per tot i ho vull fer públicament sense cap mena de modèstia perquè t’ho mereixes, i m´agradaria dir que si he crescut dins del Moviment Coral, personal i social, també ha estat gràcies a tu i voldria que continuessis essent així amb mi durant molts més anys i que compartíssim reunions, féssim quilòmetres junts per assistir a concerts o trobades, i que em comentis com puc fer entendre una lletra als meus nens o bé d´un altre sentit....... etc., perquè, Maria , sempre aprenc coses noves amb tu.

Per tot això i per moltes altres coses més, et desitjo que tinguis un bon aniversari i que ho puguem gaudir junts.

M

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS! Records i vivències Maria Carme Valls Els meus records i vivències amb la Maria venen ja de molt lluny (diria que de més de quaranta anys) no vull dir dates exactes, però si que va ésser a partir dels meus primers contactes amb la direcció coral. Un dels meus primers mestres en la direcció va ésser el seu germà Oriol (juntament amb César Geoffray i el meu germà Lluís Virgili).

La família Martorell-Codina fou l’embrió fundador de la coral Sant Jordi.

Per a la gent de les terres de ponent, la Coral Sant Jordi era un gran referent

musical i de defensa dels drets d’una terra catalana amb unes llibertats que no teníem, i la família Martorell-Codina era un puntal evident en aquests aspectes.

En mi, que era molt jove i molt idealista, despertaven una gran admiració.

La Maria, com tota la seva família, han estat marcats per l’esperit de l’escoltisme del “sempre a punt” de treballar, d’ajudar, de servir, d’oferir, etc., és a dir, això que ara anomenaríem el famós “voluntariat” però sense bombos ni platerets.

Vaig aprendre i segueixo aprenent moltes coses de totes aquestes persones que segueixen lliurant la seva disponibilitat i el seu saber als altres, la Maria és una d’elles. Desitjo que la petjada que ella ens està deixant sigui model pels que segueixen al darrera, com ho ha estat per nosaltres. Hem viscut i hem compartit moltes coses, professionalment i humanament, que no s’obliden.

MONOGRÀFIC:

PER MOLTS ANYS!

Sobre la Maria, amb la perspectiva de més de 40 anys d’amistat i col.laboració

M. Teresa Giménez La vaig conèixer quan vaig començar a assajar amb la Coral Sant Jordi, com una de les pianistes que col·laborava amb aquesta entitat, quan varen preparar els Valsos de Johannes Brahms per primera vegada.L’Esquitx, la coral filial, feia ben poc que funcionava... els meus tres fills van ser-ne cantaires i jo feia de pianista, de directora “incipient”, en fi, del que calia.

A més de dirigir el grup de mitjans, la Maria s’ocupava de totes les circulars de L’Esquitx (del “ vell” i del “nou”, després L’Espurna) o sigui que tenia sempre ben informats els pares dels cantaires, que en aquells anys, 1964 i següents, eren una família molt nombrosa.

Penso que, la seva facilitat de redacció i la seguretat de que els escrits no tindrien cap equivocació ortogràfica, li havien assignat aquesta tasca de “secretària”, que tan bé va dur a terme durant anys i

panys!

N’ha fet de la cançó, una eina pedagògica màxima, tant en la seva faceta de mestra com directament a la coral; recordo les entrades a classe de l’escola Sant Gregori, que mai es feien sense una cançó adient a la meteorologia, l’estació de l’any i el que li era més adient, les festes populars i tradicionals de tot l’any... l’entrada a un nou mes, quantes vegades no el vam fer amb el Calendari de tardor que ella va ampliar a Calendari de tot l’any i que tan ens ha servit als qui hem fet música a l’escola, a més de fer cantar aquesta tonada polonesa a les corals!

Gràcies al seu domini de diversos idiomes, li hem d’agrair la gran quantitat de traduccions i adaptacions que ha arribat a fer per als nostres cantaires, petits, mitjans, gran... i adults! Amb elles hem

pogut donar a conèixer melodies tradicionals de països llunyans, i a vegades ben desconeguts, als infants i joves.

També el coneixement dels nostres poetes i escriptors més importants li han permès moltes vegades, fer-ne adaptacions de remarcable interès, o sigui, dos aspectes conjunts: endinsar-nos en les tradicions d’altres pobles i conèixer els nostres poetes una mica més.

Per damunt de tot, la Maria ha sigut i és una companya i una amiga per a tots nosaltres, els “ganàpies”, els “històrics” i fins i tot per a molts dels joves directors, directores i mestres de les noves fornades. Li demanis el que li demanis, sempre ha estat propícia a facilitar-ho en la mesura que li ha estat possible i fent, no pas poques vegades, quasi l’impossible!

La Circular del SCIC

11

CONVERSES AL VOLTANT DE...

el SCIC i Maria Martorell

Aquesta conversa no és “amb...” sinó “al voltant de...” Són algunes experiències, records i opinions que hem reunit.

Amb aquesta modesta col·laboració, Maria Mercè Argüelles, Maria Dolors Bonal, Rita Ferrer, Montserrat Gual i Leonor Ràfols volem felicitar la Maria en aquest aniversari.

Com s’han de tractar els textos de les cançons?

Una part molt important de la cançó és la lletra. Sovint tenim problemes amb les traduccions: accents, etc. Com tenir cura de tots aquests aspectes? D’altra banda, no n’hi ha prou de fer cantar el que trobem escrit, hem de saber qui ho ha traduït, adaptat o proposat i tot i així ens podem equivocar, sovint hi ha dubtes. En les Jornades de Treball els equips tècnics del SCIC ens proposen – cosa que suposa una gran feinada- un repertori que treballarem plegats. Però sempre hi ha aclariments a fer en els textos, i els debats arriben per part de tots amb bona intenció però no sempre

12

especial Maria

amb les solucions encertades. Sort que entre els assistents sentim la veu de la Maria que, amb discreció i saviesa, ens aclareix allò que cal i ens fa pedagogia del perquè; potser en aquell moment no som del tot receptius, ens sembla que només és un detall que no té tanta importància; però ens equivoquem. Cal estar atents i aprofitar les aportacions i els coneixements que ens fa arribar amb bon zel i com aquell que no diu res...

Rita Ferrer

Creus que els objectius que van donar el tret de sortida en les primeres trobades del SCIC es mantenen encara?

Fonamentalment sí. Han canviat les cançons, algunes formes de treballar, el nivell musical dels directors, dels nois i noies i dels cors, i la concreció de tasques responent a cada moment i situació, però ha estat possible mantenir-los en bona part per l’aposta tossuda, constant i fins i tot “rabiüda” de la Maria per l’educació dels nens, la música, la llengua i la cultura pròpies del país.

Montserrat Gual

Quin altres valors et semblen remarcable en el SCIC? A part molts altres valors, jo sempre dic que per a mi ha estat i és una escola de la democràcia. (No ho dic perquè ara tenim en l’ambient el resultats de les eleccions!). Des de la base, que són les corals i els seus directors, es treballa amb il·lusió i quan aquests directors formen part de l’equip directiu, “els disset”, ho segueixen fent tot tenint molt clar que desprès de quatre anys altres companys els rellevaran. Si algú té temptacions d’enganxar-se al poder.... ho té malament, un cop s’acaba el seu mandat torna a la base i a seguir les indicacions, sempre consensuades en reunions i en les Jornades de treball.

Un exemple molt clar d’això és la Maria Martorell. Co-fundadora, organitzadora, coordinadora general, adaptadora de lletres de cançons, la llista és llarguíssima! però desprès l’hem trobat i la trobem sempre disposada a donar informació, facilitar material, fer paquets... És la memòria personificada del SCIC. Per a mi és un referent de fer camí, de fer feina per al nostre país.

Leonor Ràfols

Com afronta el SCIC el relleu generacional?

En aquest aspecte, per a mi ha estat un privilegi treballar en l’equip de Coordinació. Ens hem assegut a la mateixa taula: joves directors, alguns just sortits del grup de grans de les seves corals (a cops encara juganers); directors madurs

dels que alternen altres feines amb la direcció coral i dels que viuen (com poden) professionalment de l’ensenyament musical; i, la Maria, sempre la Maria present, mestre, directora i sobretot enamorada dels nens, dels cant coral infantil i del Secretariat.

Aquesta heterogeneïtat dels grups de treball del SCIC és una de les seves forces i fa que el relleu generacional hagi estat constant dia a dia i any rera any.

Montserrat Gual

La diferència d’edat pot ser un inconvenient en el tracte amb els infants?

Els nens s’entenen amb qui els entén, amb qui parla un mateix llenguatge, no un idioma. Se’ls ha de saber parlar dient coses que puguin ser del seu interès i sobretot és important com es diuen. Perquè hi pugui haver comunicació, a part de diàleg, hi ha d’haver contingut; certament els nens en saben molt d’això.

Et posaré un exemple. Una vegada Els Virolets de Palafrugell vàrem rebre una visita del SCIC per part de la Maria Mercè Argüelles i la Maria Martorell al local d’assaig de la coral. Una mostra evident del que tu em demanes: la Maria, com aquell que no diu res, va

establir una conversa fluïda, interessant i divertida amb els nens i nenes. Era una conversa entre amics -i això que no s’havien vist maiamb un fons didàctic que els va donar fins i tot informació del que volia dir ser un virolet; la Maria, simpàtica, els preguntava si sabien què era un virolet i en Ferran sorprès del que li deia aquella senyora amiga li feia evident que un virolet era ell. Veus com n’és de senzill !

L’edat també és coneixement i d’això la Maria n’és un pou.

Rita Ferrer

M’agradaria dir alguna cosa sobre el treball d’equip...

Sovint quan treballes en grup tendeixes a comptar d’una forma natural amb els companys. Sembla que ja no calgui agrair explícitament l’aportació que algú fa de coses tan valuoses com són la disponibilitat constant, la capacitat de treball, el bon criteri, el consell donat amb experiència i simpatia, i tantes coses més que milloren el contingut i fan pujar el nivell del treball conjunt.

Te n’adones realment quan et pares a pensar-hi... La Maria és una d’aquestes

persones: ens té acostumats a oferir tot això des de fa molts anys, en tot moment i sempre com si no tingués cap importància, en benefici del SCIC i de tots els qui hem treballat i treballem amb ella. Per això, en aquest aniversari “rodó”, li vull agrair personalment de tot cor, treure’m el barret i dir: Maria, col·laborar amb tu és un luxe i un privilegi!

Maria Mercè Argüelles

Finalment, i per tornar a l’enunciat d’aquesta conversa: “el SCIC i Maria Martorell”: “Si en el reialme dels ocells només cantessin els millors, els boscos romandrien en silenci” (H. Thoreau) ... Això ha estat i és el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Una aposta per la qualitat, la disciplina compartida, la no-selecció, el treball col·lectiu, la igualtat d’oportunitats... aconseguint omplir un petit país on cantin tots els ocells gràcies a l’aportació desinteressada de molta gent, i entre ells i des del principi, hi ha la Maria Martorell. Moltes felicitats!

M. Dolors Bonal

La Circular del SCIC

13

C

CANÇONS I CANTATES ADAPTADES PER MARIA MARTORELL informació recopilada i elaborada per Mon Monfort 1-Cançoners

EL TÈCNIC A L’ABAST

Títol

Si de bon matí Quan se'n va l'oreneta Volem cantar Si ajuntem les veus Escolteu els nostres cants Sota el cel ardent Respon tardor Dins la fosca O, goig de la cacera La vaca del pastor De dintre d'una poma Quan vols una cosa Mentre el jorn Els galls Tot navegant El meu país Abril, maig, juny Bona nit L'oncle Tomàs Sentiu el dolç so de la flauta Sant Jordi Lluny de tu El tirolès L'ós Quan el sastre La bella dorment Les perles Al jardí del pare Un cargolet Uh, uh, xiula el vent Obre els ulls Poc a poc Et saludem Nadal Joc d'infants El meu desig Cançó incerta Alemanda de les formigues Ee-oh!

L'aigua sota la neu Som al dia de Nadal Un floquet de neu La festa dels innocents Quan Nadal retorna Any Nou Gai rossinyol salvatge Canten tres àngels Cantem el Nadal Ja ve Nadal!

Et saludem Infant Diví L'arbre de Nadal Ha arribat el dia Canten els àngels la nova Tot cantant El cucut bromista Sonen les trompetes Els instruments El cucut i l'ase Déu vos guard Cantem un cànon Al llit!

Quan el cel és blau El petit estel El corn del caçador Fes non non Quan la nit ja torna Truquen amb mà forta El molí Mireu els meus ànecs Llebreta lluny d'aquí Jo sóc un pobre músic Els oficis

14

especial Maria

Autor1/País

William Lemitt R. Bachinger Anònim s. XVIII L. Van Beethoven Anglaterra Anglaterra Orlando di Lassus Orígen desconegut Alemanya Westfàlia Alemanya Hongria Hongria França Anglaterra Friedrich Baner Zoltan Kodaly Cesar Bresgen França H. Bauman/G.Blumensar Zoltan Kodaly Béla Bartók Alemanya Gotthold Krämer França Alemanya Findlàndia França Cesar Geoffray H. Hamelin Zoltan Kodaly França Gotfried Wolters W. A. Mozart W. A. Mozart W. A. Mozart César Bresgen Benjamin Britten Harri Wessman Auvèrnia (França) Luc Guilloré Jean Naty-Boyer Hongria Westfàlia (Alemanya) França del "Mainzer Cantoral" Jan Holdstock Jan Holdstock Alemanya Lajos Bárdos James Wild Johannes Brahms Popular E. Schmidt Alemanya Alemanya K. Fr. Zelter W. A. Mozart Holanda W. Wehrli K. Kowalczyk Anglaterra Alemanya França J.Ch.H. Rink Alemanya Àustria Fr. Lorenz Alemanya

Autor2/harm.

Cànon 2 v.

Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

Cànon 4 v.

Cànon 4 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v. + ostinat 2 / 3 v.

1 v.

1 v.

Z. Kodály, 2 v.

Z. Kodály, 2 v.

2 v.

1 / 3 v.

2 v.

2 v.

3 v.

1 v.

2 / 3 v.

3 v.

1 v. + piano Thilo Cornelissen, 2-3 v.

Cànon 4 v. + ostinato 1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 2-3 v.+ piano i fl. trav.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 / 2 v.

2 v.

H.G. Pflüger 2 v./cànon Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

2 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v + ostinato Cànon 4 v.

Cànon 1 v.

1 v.

Cànon 4 v.

1 v.

1 v. + flauta Cànon 4 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v.

2 v.

M. D. Bonal, 1v.+ flauta Cànon 3 v.

M. Corneloup, 3 v.

2 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v.

1 v.

2 v.

Cànon 2 v.

2 v.

Text

Josep Carner E. Rechlin Eha Lättemäe

Cançoner

Cançoner SCIC 1-2 " " " " " " " " " " " " " " " " Cançoner SCIC 3 " " " " " " Cançoner SCIC 4 " " " " " " " " Cançoner SCIC 5 " " " " " Cançoner SCIC 6 " " " " " " " " " " " " Esquitx-1 " " " " " " " " " " " " Esquitx-2 " " " " "

Pàg. Observacions 9 12 14 16 16 17 18 22 44 46 46 48 49 51 54 63 64 34 34 36 39 44 45 62 34 37 42 43 50 53 57 61 62 9 10 12 20 29 33 9 10 22 23 23 24 25 26 27 27 28 48 49 3 4 5 6 16 20 25 25 30 32 36 41 50 3 5 6 7 7 10

P.C.73-74 P.C.77-78 P.C.79-80 P.C.78-79 P.C.81-82 P.C.75-76 P.C.78-79 P.C.78-79 P.C.70-71 P.C.80-81

P.C.83-84

P.C.88-89 P.C.90-91 P.C.90-91 P.C.90-91 P.C.94-95 P.C.94-95 Circular 94 Circular 94 Circular 94 Circular 103 Circular 103 Circular 94 Circular 103 Circular 94 Circular 103 Circular 103 Circular 94 Circular 103 P C. 66-67

P.C. 67-68

Verd, verd Si fa sol i fa bon dia Marxa l'oreneta Si no saps mai la lliçó A dalt de l'arbre Zum, zum, zum Deu conillets Els ocells han arribat El violí d'en Pere Tíngluti, tàngluti!

Una veu, dues veus…

Quan sigui jo un ocell La tia Miquela Tots coneixem el gran Colom La campaneta i la campana Calendari de tot l'any El cel i el món Adéu-siau!

Desperteu!

Tanca els ullets Bon any!

Ja s'acosta la diada En la nit més bella S'aplegarà Israel On aneu pastorets?

L'àngel ens deia El trineu Els Sants Reis Beneïda la Verge Maria Cantant tots junts L'estel al cel ha brillat Ens ha nascut un infant Honor a tu, oh Betlehem!

Mentre dormien els pastors De dalt del cel…

L'estrella brilla Siguis benvingut, oh Jesucrist!

Si creix molt l'herbeta Mireu el que ens agrada Tots els ocells que canten Roden les moles L'eriçó La marioneta La mosqueta Sota el pont Un cavall que estira un carro Jo sóc el rei Per què?

L'alosa La pedreta Els gats Què li passa a l'ós?

Dins del bosc La rotllana Serenata Vent, vent!

El matí Oh, la més formosa flor La filla del Iang-Tsé Tots voleu que us digui alguna cosa Quin dolç cant He mirat el prat Els nostres jocs Bells ulls Glorifiqueu Jahvé Bon dia, raig de sol…

No ens refuseu la pau Ve el bon temps Oh quin gran goig Cantarem el teu nom La tardor El papagai

Alemanya Àustria F. Kukuch A. Gutwerger Alemanya Alemanya Alemanya H. Von Fallersleben Noruega Dinamarca Àustria Alemanya França Alemanya H. Bergesse Polònia K. Hauptman H. Oberbobeck J.J. Wachsmann W. Wehrli Popular K. G. Hering F. Silcher A. Ne'eman Anglaterra Hongria Nord Amèrica Àustria Ucraína H. Poos Txecoslovàquia H. Spitta Dinamarca Alemanya.

Alemanya (s. XVII) F. Dietrichs W. Rein Alemanya K. Foltz Catalunya Holanda A. Sylvestre Alemanya Zoltan Kodaly Alemanya Zoltan Kodaly Alemanya K. Foltz França Alemanya K. Foltz Zoltan Kodaly G. Darcy Zoltan Kodaly D. Bughici K. Foltz França Béla Bartók Rússia Polònia Ch. Legros Lajos Bárdos W. Wehrli Anònim anglès G. Ph. Telemann J. Spengel E. Hoffmann Hongria Israel Israel Felicitas Kukuck Herbert Gadsch

1 v.

M.D. Bonal, 2 v. + flauta Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

1 / 3 v.

M.D. Bonal, 2 v.

1 v.

M.T. Giménez, 2 v.

1 v.

A. Kampp, 3 v.

Cànon 3 v.

M. D. Bonal, 3 v.

Ch. Wagner, 3 v.

M.T. Giménez 2 v.

Cànon 4 v.

A. Dawidowicz, 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

Cànon 3 v.

Cànon 2 v.

Cànon 4 v.

Jordi Casas, 2 v.

2 v.

1 v.

M.D.Bonal, 2 v.

A. Stube, 3 v.

1 / 2 v.

F. Brauer, 2 v.

Gottfried Wolters, 3 v.

Cànon 4 v.

R. Passequet, 3 v.

Cànon 4 v.

M. T. Giménez, 2 v.

C. Orff, 2-3 v.

R. Seitz, 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

Cànon 3 v.

1 v.

1 v.

1 v.

M. T. Giménez, 2 v.

2 v.

J. Brahms, 3 v.

L. Jean-Baptiste, 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v.

Cànon 2 v.

Cànon 2 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

" " " " " " " " " " " " " " " " " " " Esquitx-3 Nadal " " " " " " " " " " " " " " " " " Esquitx-4 " " " " " " " " " " " " " " " " " " Esquitx-5 " Salvador Espriu " Cànos d'ahir i d'avui - 1 " " " " " " " " " Cànons d'ahir i d'avui - 2 "

11 14 16 19 23 24 25 26 27 29 32 35 36 38 41 42 44 44 45 3 5 8 11 13 15 20 22 25 26 36 38 39 40 41 42 44 45 4 5 7 8 9 10 11 12 14 15 16 18 21 22 24 25 26 29 30 15 17 32 48 4 9 11 13 19 22 23 25 34 37 5 6

P.C. 70-71

Circular 87 (Orff) P.C.72-73 P.C. 76-77

P.C. 68-69 P.C. 69-70 P.C. 69-70

P.C.70-71 P.C.68-69

P.C.72-73 P.C.69-70

P.C.81-82 P.C.79-80

P.C.79-80

2-Cantates Títol

la formigueta que anava a Jerusalem Els set corbs Cantata d'en Samsó Till Eulesnspiegel El flautista d'Hamelin Molts animals grossos i petits Mira, un rei ve cap a tu Cantata de pastors L'hivern La història de Nadal Yaci i la seva nina Del paradís vinc ara aquí Història de tres locomotores

Autor1/País

Josep Baucells Franz Blaimschein Michael Hurd Günther Kretzschmar Günther Kretzschmar Günther Mittergradnegger Günther Kretzschmar Harald Heimann Jos Wuytack Hermann Schroeder B. Sourisse H. Spitta R. Hess

Autor2/harm.

Text F.Blaimschein M. Hurd M. Oltmann H. Maslo Günther Kretzschmar Harald Heimann H. Fatou.

J Krüss

Editorial

DINSIC / SCIC DINSIC / SCIC NOVELLO HÄNSSLER HÄNSSLER DOBLINGER HÄNSSLER

Pag. Observacions

La Circular del SCIC

SCHOTTS SÖHNE A COEUR JOIE amb M. D. Bonal

15

Els set corbs Cantata d'en Samsó Till Eulesnspiegel El flautista d'Hamelin Molts animals grossos i petits Mira, un rei ve cap a tu Cantata de pastors L'hivern La història de Nadal Yaci i la seva nina Del paradís vinc ara aquí Història de tres locomotores Nadal, encara Fem una ciutat Un viatge esbojarrat Cantata de Nadal

Franz Blaimschein Michael Hurd Günther Kretzschmar Günther Kretzschmar Günther Mittergradnegger Günther Kretzschmar Harald Heimann Jos Wuytack Hermann Schroeder B. Sourisse H. Spitta R. Hess Populars i G. Wolters Paul Hindemith Eric Noyer J. P. Schultz Walter Rein, 1-3 v.+ instr.

F.Blaimschein M. Hurd M. Oltmann H. Maslo Günther Kretzschmar Harald Heimann

DINSIC / SCIC NOVELLO HÄNSSLER HÄNSSLER DOBLINGER HÄNSSLER SCHOTTS SÖHNE A COEUR JOIE

H. Fatou.

J Krüss L. Boff Robert Seitz Eric Noyer

amb M. D. Bonal A COEUR JOIE

amb E. Vilaginés amb A. Batlle/C.107

3-Altres

EL TÈCNIC A L’ABAST

Títol

Autor1/País

Autor2/harm.

Canta el gall La bicicleta Les campanes Dites La cançó de sempre Repiqueu el tamborí Gos i gat El gall, l'ase i l'ocell El matí La perdiu té 9 plometes Pel desert L'estel del matí El camí del molí La sabata La vella ronda El tobogan Passa vent Pregària del vespre Lloeu Déu Creuem el pont de l'esperança Errant Hem après una cançó Els pastors que canten d'alegria Esperàvem des de sempre Roses de Nadal La bella dorment El rossinyol L'homenet de la sorra Vol i vol i vol Rondalla L'amiga descalça Quatre cançons de mar

Noruega Finn Hoffding (Dinamarca) França s.XVI Alemanya s.XVIII Kerenzi Györguy Rússia M. Globoner Findlàndia Rússia País d'Oc Palestina Ernst Pepping Pierre Bigot Pierre Bigot França Pierre Bigot Hugo Distler P. Txesnok G. Triantis Jan Sandström Béla Bartók Zoltan Kodály Zoltan Kodaly Zoltan Kodaly Zoltan Kodaly J. Brahms J. Brahms J. Brahms J. Brahms J. Brahms J. Brahms Györgï Ligeti

1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano 1 v. + piano veus + piano

Bona nox Clara llum Teorema de Pitàgores Tots busquem la llum Fem més nostre cada dia Quan Nadal retorna Adormiu-vos Any nou!

Cançó de bressol de Maria Volem cantar Nadal Alegreu-vos tots amb mí Bon Jesuset Pastors desperteu!

El gran portal s'ha esbatanat Déu etern avui baixa al món Sigues feliç, Adam!

Glòria Desperteu, alegreu-vos La cuca de llum, el gat i el gos L'alosa

W.A. Mozart W.A. Mozart

Cànon 4 v.

Cànon 6 v.

G. Wolters G. Wolters Hongria Hongria Alemanya Silèsia Alemanya Ucraina Alsàcia s. XVIII Alemanya Ucraina Ucraïna Wolfgang Woemer C. Bresgen Jo Akepsimas Polònia

Cànon 3 v.

Cànon 3 v.

1 v.

1 v.

2 v.

1 v.

3 v.

1 v.

1 v.

1 v.

Cànon 3 v.

1 v.

1 v.

Cànon 4 v.

3 v. + flautes 1 v.+ piano 3 v.

Si files filleta meva L'esclop Passaré el riu Quin cant tan bell Vora el riu Tisza La primavera radiant L'aigua sota la neu La llebre i l'eriçó La llebre La filla del rei plorava Cançó d'hivern Brau mariner Cara riallera, cara ploranera Veniu tots Quan l'estelada Era fa temps un rei

Alemanya J.Paul von Eller Béla Bartók W.A. Mozart L. Bardos F. Schubert Harri Wessman H. Werner Clasen H. Werner Clasen Alemanya Anònim S.XVI Dinamarca Finlàndia Anglaterra Fr. Rothenburg Giuliano Manzi

1 v.

2 v.

1 v.

Cànon 4 v.

2 v.

Cànon 3 v.

1 v. + piano 2 v.+ instr.

1 v. + instr.

2 v.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

Cànon 3 v.

1 v. + piano

16

especial Maria

Cànon 2 v.

Cànon 3 v.

Cànon 4 v.

Cànon 3 v.

Cànon 2 v.

Cànon 2 v.

Santi Riera Santi Riera

César Geoffray 2 v.

Text

Cançoner

Pag. Observacions

Carpeta Cànons SCIC " " " " Circular 78 " Carpeta 1 v. SCIC P.C.94-95 " " Carpeta 2 v. SCIC " P.C.72-73 " Poema de Pierre Coran " Poema de Pierre Coran " " Poema de Pierre Coran " Circular 81 Clementina Arderiu " Carpeta 3/4 v. SCIC " " " " Carpeta Nadal " " Deu cançons pop. Alemanyes " " Joan Maragall " " " Poemes de J. Lleonart, J.M. de Segarra, M. Costa i Llobera i G. Colom P.C.90-91 P.C.90-91 Nadal encara "

P.C.99-00 P.C.77-78 P.C.77-78 P.C.79-80 P.C.82-83 P.C.88-89 P.C.90-91 P.C.94-95 P.C 94-95 P.C.94-95 P.C.94-95 P.C.94-95 P.C.95-96 P.C.95-96 P.C.95-96 P.C.95-96 P.C.95-96 P.C.98-99 P.C.99-00

El camí que va al molí Tres barrils Mofa de joventud La primavera radiant Lloc dels àlbers d'argent L'hússar A, E, I

Pierre Bigot György Ligeti Béla Bartók Ph. Hayes Canadà Béla Bartók Alemanya

2 v.

3 v.

3 v.

Cànon 2 v.

P.Paalanon / O. Pohjola 2 v.

Ch. Wagner, 2 v.

Dins el bosc se sent el cucut L'avi Roc i la lluna de setembre El seu cor bat com el nostre En Pau L'eco Dorm en el silenci Amunt, amunt!

L'escala del do Desperteu!

El borinot El món és bell

Alemanya Vietnam C.Geoffray Rússia M. Corneloup Martin Frey A. Davidowitz L. Van Beethoven J.J. Wachmann Herbert Gaelsch Popular

1 v.

Lê Thúróng, 1 v.

1 v.

1 v.

Cànon 2 v.

Cànon 4 v.

Cànon 2 v.

Cànon 3 v.

Cànon 2 v.

Cànon 4 v.

M.T. Giménez, 2 v.

Berceuse cosaque

Ucraïna

Jeno Rehak 2 v.

Danses burlesques dels animals Una cançó vola enllà Sis cançons d'infants

C. Bresguen H. Werner Clasen Béla Bartók

1-3 v. + instr.

1-2 v.+ piano 2-3 v.

El vent

C. Bresgen

3 v.

El cucut a l'abril Cant de benvinguda No s'ha vist past mai El cargol Els elefants El ball al camp de blat El TGV El rock de les tortugues Jerusalem d'or Dues roses Un país on brolla llet i mel Bona nit Repicant, repicant Els gitans volen dansar A Buschlahé…

Adéu, petita rosa Al bosc trobarem maduixes Bon dia, senyora pluja Cantem tots junts al nostre Déu Digues d'on vens, Pepeta?

Duet Els galls

T. Sygiertynski Grècia Popular Marie Tenaille Marie Tenaille Y. Denis / S. François Joy Kane Joy Kane Naomí Shemer M. Zera Eliahu Gamhel C.Bresgen Z. Kodály Z. Kodály Txèquia E. Jacques Dalcroze Turíngia César Geoffray C. Bresgen Bretanya V. Timis França

G. Rubin, 2 v.

C. Orff, 1 v. + instr.

1 v.

1 v.

1 v.

1 v.

Cànon

God's blacksmith Ja plou, la tardor arriba La música és un dó de Déu Les maduixes Musaranya No hi ha res…

Nombres On vas avui, oh Marieta?

Voldràs venir en el meu vaixell?

Cada dilluns…

Z. Kodály França H.Lau Suècia A. Sylvestre Hongria Rumania Itàlia A. Sylvestre Itàlia

Gil Al Dema, 2 v .

Gil Al Dema, 2 v .

Cànon 2 v.

2-3 v.

3 v.

4 v.

H Gadsch 2 v.

H.Ch. Mayor 2 v.

3 v.

Pierre Coran

P.C.99-00 P.C.99-00 P.C.99-00 P.C.02-03 P.C.02-03 P.C.02-03

Circular 108 Circular 109 Circular 85

J. Dauby

E. Rechlin R. Krenzer

Text pop. Polonès Marie Tenaille Marie Tenaille

Naomí Shemer Y Oriard Dent, 26:15 "Gyermekes Nöikarok" "Gyermekes Nöikarok"

Circular 76 Circular 76 Circular 81 Circular 82 Circular 87 Circular 95 Circular 95 Circular 95 Circular 96 Circular 100 Circular 100 Circular 105 Circular 105 Circular 105 P.C. 82-83

3 v.

H.Jeorges Favre 2 v.

2 v.

2 v.

3 v.

3 v.

K. Seidelmann 1 v.

2 v.

1 v.

M. Luter

1 v.

La Circular del SCIC

17

Què sabeu de la Maria?

Respongueu aquest Què en sabeu deqüestionnari! la Maria?

La coral del SCIC que la Maria va dirigir és: 1 L'Espinguet de Vilafranca 2 L'Encís d'Arbeca 3 L'Esquitx de Barcelona 4 L'Estel de Maó

I ARA GUANYA EL MÉS VIU

Les obres a les quals va aplicar versos de poetes catalans per al cant comú del curs... eren de:

Trobeu el personatge amagat en aquestes frases L' A M O R

T R

M I R A R À , M I R A ,

I A

E L

T R

M A R E I

M A R

M O R T A L ?

T A L L A R E M

T R E M O L A R A , L A

E L

L

R A I M

M I R A

A R E M :

O R

M A R

E L O

T O A L L

1 Beethoven 2 Mozart 3 Schubert 4 Bruce Springsteen

En aquesta barreja de 25 coses, trobeu-ne cinc que la Maria mai NO HA FET en el SCIC

El nombre aproximat de cançons de les quals ha adaptat el text és: 1 Trenta-tres

Fer paquets de material

2 Setanta-vuit i mitja

Cobrar inscripcions

3 Més de cent-cinquanta

Fer cantar nens

4 Una

Fundar el SCIC Explicar què és el SCIC a les autoritats

Amb tota la barra, va afegir estrofes "tradicionals" a:

Fer fora de la coral un nen massa baixet

1 La griva, el tord i el gall

Inventar textos "populars"

2 La presó de Lleida

Fer i repassar llistes

3 La ploma de perdiu

Organitzar l'arxiu històric

4 Caga tió

Reunir-se fins la matinada Mantenir contactes internacionals

És l'autora del text de la cantata:

Dirigir la cobla en una trobada general

1 El cargol que anava a fer el cim

Revisar cançoners

2 La cuca de llum que anava de marxa

Adaptar textos de cançons

3 El rossinyol que anava a França

Traduir del suahili

4 La formigueta que anava a Jerusalem

Dormir en cases de colònies Presentar llibres i gravacions

És responsable de la redacció del document:

Fer escrits per a la Circular

1 Els acords de La Carral

Tocar l'harmònica en un intercanvi

2 Els nou punts del SCIC

Barallar-se amb l'ordinador

3 Les Bases de Torroella

Fer de correctora de català

4 L'Estatut d'Autonomia

Perseguir l'equip tècnic del moment Comptar i repartir nens Coordinar la redacció de la Circular Cobrar per totes aquestes feines

Entreteniments realitzats per Maria Mercè Argüelles

18

especial Maria

les cançons de La Circular n.3bis

Maria Música: Leonard Bernstein Adaptació text: Abel Castilla i Mon Monfort El més bell dels sons que mai he sentit Maria, Maria, Maria, Maria tots els sons més bonics de la terra en un de sol Maria, Maria, Maria, Maria, Maria, Maria Venim a cantar-te Maria perquè properament vuitanta anys tots farem, amb tu!

Maria El SCIC et canta Maria tants anys de treball amb nens amunt i avall, tots junts!

Maria! tes cançons ens han dut tendresa i la força per viure amb noblesa Maria, no parem de dir-t’ho, Maria.

A la Maria, en el seu vuitantè aniversari amb tot el nostre respecte i admiració maig 2003

Tot plegat, un conjunt de cançons ensenyades amb il.lusió i apreses amb alegria Maria Martorell

SECRETARIAT DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA

Pl. Víctor Balaguer,5 - 08003 Barcelona - Tel. i Fax: (93) 310 47 21 - scic@scic.net Membre del Moviment Coral Català / Europa Cantat / International Federation for Choral Music