Revista de cant coral infantil
La Circular
Revista semestral NĂşmero 160 juliol-desembre 2014 preu unitari 6,50 â‚Ź
Entrevista amb Manuel Cabero Notes del SCIC: Una mirada al 2014
3Opinió Editorial
22 Parant l’orella 26 Activitats de
4Notes del SCIC Una mirada al 2014 Les corals infantils del SCIC surten al carrer... 4t Curs de direcció Taules Rodones - Jornada de Treball juny 2014 El SCIC al 7è Europa Cantat junior, a Bergen (Noruega) Resum de la memòria del curs 2013-2014 Jornades de treball a Cervera, octubre 2014 El projecte Xamfrà, premi Francesc Candel 2014 El SCIC representat al projecte europeu “LEOsings”, a Tours, França. En record de Juli Hurtado i Llopis El Tauler del SCIC
les corals
15 Conversa amb... Manuel Cabero
31 I ara... juguem
El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats
P
àgines interiors
Les cançons de La Circular La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil
Núm. 160, juliol-desembre 2014 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura
2 La Circular
Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny: Núria Tura Maquetació: Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Redacció, administració i publicitat P.Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat www.coralsinfantils.cat
Portada
Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes
Dipòsit legal B - 12.122 - 2002
Flash-mob davant la Catedral de Barcelona, Desembre 2013 Fotografia de B. Junqué
Editorial
Ja torneu a llegir-nos! Han passat uns quants mesos des de la darrera Circular...! Són els efectes d’aquesta crisi omnipresent que, si bé no afecta la marxa ni els ànims del SCIC per fer feina per i amb les corals, sí que repercuteix en altres coses, com ara aquesta publicació. Malgrat tot, procurarem que la nostra revista us continuï arribant puntualment dues vegades l’any.
Què hi haurà?
Juguem Cantant 2011 Foto: May Zircus
A la que rebreu el desembre –com és ara aquesta-, reflectirem els projectes que el SCIC haurà dut a terme durant el curs anterior, de forma que serveixi com una Memòria, i també informarem dels projectes que estiguin en curs o en
preparació. Malgrat que precisament en aquesta que teniu a les mans no ha estat possible, procurarem seguir-hi posant, al menys un cop l’any, un monogràfic o un grup d’articles de fons que us puguin interessar. I a cada número seguireu trobant, o així ho procurarem, la majoria de les altres seccions habituals: Parant l’orella, la conversa, els entreteniments, informació del Moviment Coral Català, etc...
Activitats de les corals
Butlletí que rebreu per email que servirà de mitjà d’informació ràpid i eficient.Tanmateix, a La Circular sempre estarem contents de reproduir escrits vostres de totes aquelles activitats extraordinàries (concerts i projectes especials, aniversaris importants, estrena de cantates o espectacles, viatges, etc.) que ens volgueu fer arribar; podeu enviar-los a l’email del SCIC (scic@scic.cat), especificant “per a la Circular”.Tant aquesta revista com el Butlletí es fan per a i amb les corals, és feina de tots i a tots beneficiarà que n’alimenteu els continguts.
Pel que fa a les activitats individuals de les corals, com ja sabeu, tenim un magnífic lloc web (www.scic.cat) on es Fins aviat, doncs! penjaran totes les notícies i articles que feu arribar al SCIC. L’equip de redacció A més, està en projecte un
desembre del 2014
3
Notes del SCIC
Una mirada al 2014 Ara que acabem l’any 2014, és bo que fem una parada en el camí i mirem enrere per veure la feina feta. Aquestes Notes del SCIC ens permeten fer aquesta mirada, que s’atura en les activitats més rellevants d’aquest any en la vida del SCIC. La redacció
Les corals infantils del SCIC surten al carrer... Les Corals Infantils del SCIC surten al carrer per Nadal per “convidar” nous talents amb els seus Tastets Corals i “flashmob” davant la Catedral de Barcelona.
tutelats per una persona adulta, escollien una persona, parella o família a l’atzar amb la qual es creuaven pel carrer i, encerclant-los, els cantaven una nadala. La “víctima” obsequiada amb el tastet coral era convidada tant a cantar amb la coral com a compartir aquest moment a les El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) va engegar les xarxes socials tot publicant una foto acompanyada de la coral amb festes de Nadal 2013 una campanya per donar a conèixer les seves el hastag #CoralsInfantilsCat, cosa activitats i per engrescar els infants que li donava dret a participar en i joves a participar activament en més d’un centenar de corals federades que integren prop uns 3.500 nens i nenes.
el sorteig d’un premi que atorgava cada coral participant. Amb tot plegat el SCIC vol arribar, d’una banda, al públic més jove, demostrant que el cant coral pot ser una activitat cultural divertida i plenament connectada a la modernitat; i de l’altra, informar a pares i mares sobre el cant coral per tal que el vegin com una alternativa de qualitat en l’oferta de lleure familiar.
Aquesta campanya es va concretar amb accions que van coincidir amb els dies de més afluència als carrers més cèntrics i comercials durant la campanya de Nadal per atreure l’interès ciutadà cap al cant coral. Encerclar els vianants amb cançons Els tastets corals es van organitzar en colles d’infants i adolescents que, 4 La Circular
Flash mob Foto: B. Junqué
Alguns tastets corals dels quals tenim coneixement: Data Població Coral 8 desembre 12 desembre 13 de desembre 17 i 23 desembre 20 de desembre 21 de desembre 21 de desembre 23 de desembre 29 de desembre
Sarral Camprodon Cambrils Barcelona – Sant Antoni Barcelona - Rambles Sant Vicenç de Montalt Vilafranca del Penedès Barcelona - Gràcia Valls
Multitudinària cantada “sorpresa” davant la Catedral de Barcelona Com a colofó de la campanya, uns 400 infants i joves convocats pel SCIC van protagonitzar una “flashmob” sota la direcció del mestre Salvador Brotons. Les 400 joves veus van interpretar cançons tradicionals de Nadal davant la Catedral de Barcelona. Així és com el SCIC ha volgut posar el punt i final a la campanya
Coral Infantil Al Ritme de Sarral Coral Brins Coral Verge del Camí Xamfrà Xamfrà i Xemeneia Amunt L’Oriola L’Espinguet Coloraines (Gràcia) Cors Alegres
“Tastets Corals”, tot confiant que haurà servit per donar a conèixer les activitats de l’entitat i per engrescar més infants i joves a participar activament en el món de les corals. Cal destacar que aquesta campanya ha tingut un gran ressò mediàtic, se n’ha fet esment en els principals mitjans de comunicació de premsa escrita i televisió. Flash mob Foto: R.M.Garriga
La redacció
4t CURS DE DIRECCIÓ
Una sessió de técnica del gest. Foto: B. Junqué
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) continua formant permanentment als directors de cors infantils. Un cop més, i al llarg de quatre caps de setmana, durant el curs 2013-2014 va organitzar el 4t Curs de direcció per a directors de cors infantils del SCIC, en el qual els alumnes van treballar aspectes diversos de la direcció coral enfocats específicament a la seva aplicació a cors infantils. El
curs va estar organitzat en quatre grans blocs: tècnica de direcció; dinàmiques d’assaig; descoberta de repertori (“Treballem amb...”) i tècnica vocal. Per a aquesta edició es va seguir comptant amb professors de gran experiència com Jaume Sala i Gemma Tatay, que van impartir les classes de tècnica de direcció. Com ja es va fer en les anteriors edicions, es va donar la possibilitat
de participar a tot el curs sencer o bé puntualment als quatre “Treballem amb...”, molt interessants i de temàtiques ben diferents: • dissabte, 16 de novembre: Isabel Mantecón (Cor infantil de l’Orfeón Donostiarra) • dissabte, 30 de novembre: Sònia Moreno (Twocats pel Gospel, Gospel Infant Jesús) • dissabte, 25 de gener: Glòria Coma (Cor Infantil de l’Orfeó Català) • dissabte, 22 de febrer: Pep Prats (Cantiga, Cor Ciutat de Tarragona) El SCIC creu en la formació permanent dels directors i és per això que ja s’ha posat en marxa, aquest curs 2014 – 2015, la 5a edició del curs de direcció! Toni Gálvez
desembre del 2014
5
Taules rodones - Jornada de Treball juny 2014 PARLEM I REFLEXIONEM SOBRE EL TREBALL AMB ELS MÉS PETITS I ELS MÉS GRANS DE LES CORALS
la part motriu, còpia de la gesticulació del grans i ampliació dels referents, importància del nivell cultural que l’infant té en el seu entorn, sensibilitat per a la tendresa, El 28 de juny de 2014 i en el marc individualisme molt fort que s’haude les Jornades de Treball del SCIC, ria de respectar... se celebraren a Vilafranca del Penedès dues taules rodones: OBJECTIUS I FINALITATS: Prenent la cançó i el poema com a - TREBALL CORAL AMB ME- centre, treballar l’atenció, la imagiNORS DE 5 ANYS, nació, la curiositat i l’aprenentatge, amb la intervenció de Marta Badia, per poder escoltar, interpretar i Teresa Malagarriga, Meritxell Segura crear. “Tot ho podem expressar i Gemma Tatay. amb música” - TREBALL CORAL AMB MAJORS DE 16 ANYS, amb la intervenció d’Helena Blanch, Pablo Larraz, Emilio de la Linde i Jaume Sala. Els objectius del SCIC eren oferir experiència, recursos, idees, nous plantejaments... als directors de corals, a l’equip tècnic i als organitzadors de projectes, trobades, repertoris i concerts. Totes dues taules es van estructurar a partir dels següents punts: - Característiques i problemàtiques més habituals de les respectives edats - Objectius i finalitats a tenir present en plantejar el treball - Com dur-ho a terme: repertoris, dinàmiques d’assaig, continguts musicals i pedagògics.. - Concerts (i diàleg amb les famílies, en el cas de la taula dels petits) - Formació dels directors (només se’n va parlar d’una manera directa en la taula dels grans) Cal d’entrada agrair la gran professionalitat, preparació i aportacions que tots els participants a les taules van oferir als assistents a les Jornades, fruit de les respectives experiències. En la taula del menors de 5 anys es podria ressaltar a tall de resum:
COM DUR-HO A TERME: Fer de mestre és, entre altres coses, transmetre l’herència i el bagatge musical, tant en la vessant humana com en la musical: consciència, valors musicals artístics... La veu com a instrument. El repertori sempre ha de ser el més adequat possible segons els nens que es tenen al davant: cançó tradicional, també d’autor, considerant ritmes, intervals, expressivitat, temàtica i interès pedagògic. Els nens afinen si se’ls ensenya a fer-ho. Importància de treballar la veu parlada a través dels poemes. CONCERTS: Són necessaris, encara que és millor fer-ne pocs. S’ha de canviar el concepte “clàssic” de concert. Cal un treball previ en els assajos per preparar i anticipar els nous reptes que els nens es trobaran. Parlar i comentar amb els pares sobre què es fa als assajos i què es pretén amb els concerts. Reproduim un poema molt bonic que ens va facilitar Gemma Tatay. En la taula de majors de 16 anys van anar aflorant diferents idees i conceptes, comentats per tots el participants a la taula:
El cor és un procés i el director cal CARACTERÍSTIQUES: que en tot moment sàpiga on és, Habilitats noves, curiositat i aprequè vol i quan voldrà i podrà arrinentatge constant, més seguretat en bar al llenguatge propi de la coral. 6 La Circular
Poema llegit a la 93a Jornada de Treball del SCIC el 28 de juny de 2014 a Vilafranca del Penedès
Els cent llenguatges de l’infant Però el cent existeix. L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar cent alegries per cantar i comprendre cent maneres de descobrir cent maneres d’inventar cent maneres de somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: de pensar sense mans de fer sense cap d’escoltar i de no parlar de comprendre sense joia d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranta - nou. Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades. Li diuen en definitiva que el cent no existeix. L’infant diu: Però el cent existeix. Loris Malaguzzi
Pel que fa a les edats, va ser difícil definir-ne els trams, depèn de moltes circumstàncies. Lideratge del grup per part del director. És molt important la persona que els cantaires tenen al davant, tant en el pla musical com en l’humà.
compta, l’objectiu o objectius de la seva coral. Hi ha moltes coses que queden al calaix, però tots els ponents van coincidir en remarcar la necessitat d’un bon treball previ i posterior a l’assaig, una gran estimació i respecte pels cantaires i una no menys gran estimació per la música i per la seva transmissió.
En els repertoris, hi juga un gran paper com es preparen i es presenten als nois i noies. Descobrir junts, Montserrat Gual director i cor, nous repertoris i fer- Moderadora ne junts el camí pot ser interessant. Sempre cal, però, que el director tingui un bon criteri. Pot ser útil convidar un director per abordar un repertori concret o especial que pugui facilitar-ne l’aprenentatge des de noves perspectives.
D’esquerra a dreta, a dalt:Teresa Malagarriga, Gemma Tatay, Meritxell Segura, Marta Badia. A baix: Emilio De la Linde, Jaume Sala, Helena Blanch, Pablo Larraz, Montserrat Gual Foto: B. Junqué
És molt important distribuir càrrecs i tasques del cor per ajudar al compromís, responsabilitat i sentit de pertinença dels cantaires. Fer descobrir la pròpia veu. Acollir els nous arribats al cor. És fonamental la formació continuada del director. Hauria d’escoltar molta música, llegir-ne, descobrir-ne, preparar bé els assajos i decidir, a partir del grup humà amb què Webgrafia www.scic.cat www.coralsjoves.cat www.conservatorioleioa.com/leioakantikakorala alberto.fundacionscholacantorum.org.ve www.europeanchoralassociation.org www.coralea.com Dinsic Publicacions Musicals www.dinsic.com Editorial Clivis www.clivis.cat CM Ediciones musicales www.cm-ediciones.com A Coeur joie edacj.musicanet.org Ediciones GCC Argentina www.gcc.org.ar David Azurza www.oihuhau.com Choral Public Domain Library www.cpdl.org
Bibliografia: - VILA i CASAÑAS, Josep, Cançoner 5. Barcelona: Dinsic, 2002. - MAIERHOFER, Lorenz Sing and swing. Das chorbuch. Jugendchor, Schulchor,Vokalensemble. Für Gleiche Stimmen (SAA) und junge gemischte Stimmen (SAB). Rum/Innsbruck.: Helbling, 2005. - MAIERHOFER, Lorenz, Das chorbuch für Gemischte Stimmen, SATB. Rum/Innsbruck: Helbling 2007. - BRECHT; SCHÖNHERR; WEIGELE (Ed); Chorissimo! Chorbuch für die Schule. Stuttgart: Carus, 2008 - SUTTNER, FREY, KALMER, METTKE (Ed) Let’s get singing . Music for mixed choir from around the world. Kassel: Gustav Bose, 2008
desembre del 2014
7
EL SCIC AL 7è EUROPA CANTAT JUNIOR, A BERGEN (NORUEGA)
El passat juliol, 12 corals infantils del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya - Sant Medir, L’Esquitx, L’Esquellerinc i Cor de Músic de Barcelona; Art 9 de Granollers, Cor Verdaguer de Ponts, Shalom de Lleida, Nova Cervera de Cervera, Cors Alegres de Valls, Els Virolets de Palafrugell, OVI i Vicente Gaos de València, vam participar en el Festival Europa Cantat Junior a Bergen.
crescut musicalment i se n’emporten una vivència que també els ha fet créixer com a cantaires i com a grup.
Aquesta experiència excel·lent contrasta amb la vivència que n’hem tingut els directors respecte de l’organització del festival, que ha tingut molts errors i molts punts a millorar. La falta d’organització i de previsió ens va donar algun mal Una experiència única per als apro- de cap. Afortunadament, ho vam ximadament 150 cantaires de les superar i vam tirar endavant amb nostres corals de terres catalanes i l’estada. El sabor agredolç que ens valencianes, que van omplir els car- ha quedat als directors contrasta rers de la ciutat noruega i els vuit amb el paladar endolcit que s’emtallers que s’hi organitzaven: Música porten els nostres cantaires. noruega Hearts in harmony, Northern Music, If the Cobbled Streets could Mercè Pérez, directora, Sing, Music from the chilly North, Secretària de Coordinació del SCIC Songs from the Sunny South, música mediterrània amb Basílio Astúlez, cançons africanes Lions and Diamonds, musical i pop Stage Lights i Pop Stars. L’experiència va ser fantàstica; amb els directors de tots els tallers, els cantaires van poder treballar uns repertoris molt atractius. Sense deixar de banda l’experiència social i vital que ha estat per a ells conèixer cantaires de tants països diferents: hi havia 800 cantaires procedents de Bèlgica, França, Alemanya, Rússia i fins i tot de la Xina! Tots els directors ho valorem com una experiència fantàstica per als nostres cantaires, que ho recordaran sempre amb un somriure. Han 8 La Circular
El Cor del SCIC en concert
Els cors del SCIC havien d’oferir un concert el dilluns 4 d’agost a l’església Johanneskirchen, però posteriorment es va canviar a una altra església mes petita i allunyada del centre de la ciutat. El concert va ser acompanyat per la pianista Margarita Cano i en Josep, un cantaire del cor Els Violents de Palafrugell, i jo el vaig dirigir.Vam preparar-lo amb l’assessorament escènic de Joan Maria Segura i Bernades. El repertori va ser el Patrimoni Coral S.XXI d’aquest curs, dedicat a cançons tradicionals en estil de jazz, i també vam estrenar les adaptacions que Joan Vives va escriure per a l’ocasió de dues peces del musical Gaudí. Vam tenir l’església plena i el públic va disfrutar molt del concert. Nosaltres vam gaudir moltíssim!!!! Moltes gràcies als directors per la feina, als cantaires per la dedicació, i a tots els participants per deixarme gaudir d’aquesta experiència al capdavant del conjunt! Manel Cubeles, director, excoordinador general del SCIC
Un dels tallers Foto: Coral Vicente Gaos
Fuglseth, que ens va deixar a tots impressionats amb la seva veu. Tos vam gaudir molt de les cançons que vam treballar i, al final, ens va sortir un concert molt bonic. Juntament amb el taller, l’altra cosa que ens va agradar molt va ser l’Open singing, una estona de cant comú on es trobaven totes les corals del festival i on vam cantar cançons de molts països.
Foto: L’Esquitx
També va ser molt especial el concert que vam fer amb el SCIC, l’havíem treballat molt i tot el públic que va venir ens va dir que havia sigut molt bonic. Aquest estiu, el grup de grans de L’Esquitx vam participar a l’Europa Cantat Junior a Bergen (Noruega). Una ciutat molt bonica i acollidora.
La rutina de cada dia era: esmorzar a les 8.00h, a les 9.00h començava el taller i durava fins les 12.00h. Després dinàvem, a les 16.00h començava l’Open singing, i a les Nosaltres ens vam instal·lar a l’es- 17.30h ja sopàvem! Després de cola St. Jakob, juntament amb altres sopar, a les 19.00h, hi havia concerts corals que participaven al festival. de corals participants al festival.Va Les habitacions eren les classes i ser molt interessant poder sentir dormíem ens uns matalassos a ter- cors de tants llocs d’Europa, n’hi ra. Allà també esmorzàvem i sopà- havia de tots nivells. vem en una mena de menjador que van muntar al gimnàs de l’escola. El taller que vam fer nosaltres era Fos a l’hora que fos, sempre hi havia de cançons medievals noruegues, es molta gent amunt i avall, era un deia If the Cobbled Streets could sing ambient molt especial i agradable. i el dirigia una cantant especialista en música medieval, la Linn Andrea
A més de cantar, també vam tenir estones lliures que vam aprofitar per visitar la ciutat i fins i tot fer un tour amb vaixell pels fiords. Tot plegat va fer de l’Europa Cantat una experiència molt interessant i recomanable, i una molt bona manera d’acomiadar-nos de la coral infantil (ja que era el nostre últim any). Tal i com ens havien assegurat les directores, ens ho vam passar d’allò més bé. Cantaires grans de la coral L’Esquitx
RESUM DE LA MEMÒRIA DEL CURS 2013-2014 En el curs 2013-2014, van estar inscrites al SCIC 92 corals, repartides entre nou demarcacions comarcals, amb un total de 3.500 cantaires d’entre 5 i 16 anys. El consell directiu o “dels 17” ha estat format per un total de 28 membres, dels equips de Coordinació (4), Comarcal (13), Tècnic (5), Administratiu (1) i Redacció de La Circular (5). S’han celebrat reunions periòdiques de Coordinació, més quatre dels “17”, 25 de l’equip Tècnic i un mínim de dues per demarcació comarcal. Les Jornades de Treball han estat dues, la de principis de curs l’octubre 2013 a Manresa –que va
incloure l’assemblea anual- i la de La trobada de Mitjans i Grans ha final de curs el juny 2014 a Vilafrana estat d’intercanvis. I el mes de maig del Penedès. 2014 es va fer el concert Un pont de Cançons a L’Auditori, amb diverEl programa comú per a Petits i ses corals i un repertori al voltant Mitjans va ser elaborat per l’equip de Catalunya, versió jazz . Tècnic; el dels Mitjans i Grans han sigut cançons del volum 13 del Pel que fa a les edicions, només Patrimoni Coral XXI. Els Petits s’ha pogut publicar un número s’han trobat en els habituals Juguem de La Circular (159) i el volum nº Cantant de les demarcacions, en 13 Catalunya, versió jazz -cançons tradicionals arranjades per músics aquests llocs i dates: Igualada, 12 de jazz- de la col·lecció Patrimoni d’abril; Molins de Rei, 27 d’abril; Coral XXI. Tàrrega 4 de maig; Maçanet de la Selva, 10 de maig; El Perelló, 11 de maig; Barcelona, 18 de maig; Arenys En l’aspecte de la formació de directors, el SCIC ha organitzat el de Mar, 1 de juny. Quart Curs de Direcció, durant desembre del 2014
9
Pont de Cançons, a l’Auditori de Barcelona, maig 2014. Foto:Tristán Pérez-Martín
quatre caps de setmana, del qual El SCIC ha participat com a federahan estat professors Gemma Tatay i ció en diverses activitats externes: Jaume Sala. l’assemblea d’Europa Cantat a Pécs (Hongria); la Convenció del Cant L’activitat internacional d’aquest Coral a Catalunya, a Barcelona; la curs ha estat la participació d’uns visita a Barcelona del projecte LEO150 cantaires de 12 cors a l’Europa sings; tres assemblees del Moviment Cantat Junior de Bergen, Noruega, Coral Català-MCC; Dia de l’Associel juliol de 2014. acionisme Cultural; concert del Cor del SCIC a l’Europa Cantat Junior
de Bergen; diverses reunions de la FOCIR, Ens de Comunicació, Moviment Coral Català, amb L’Auditori, i a la Generalitat de Catalunya amb el Sr. Lluís Puig, Director General de Cultura Popular i Associacionisme, i amb els Departaments d’Ensenyament i de Joventut. La redacció
JORNADES DE TREBALL A CERVERA, OCTUBRE 2014 El curs 2014-2015 l’engeguem carregat d’energia! Aquest 22 de Novembre el Cor del SCIC, format pels diversos cors que van fer el concert a l’Europa Cantat de Bergen del passat juliol i dirigits novament per Manel Cubeles, cantaran al Palau de la Música de Barcelona per als assistents a l’Assemblea d’Europa Cantat. Aquest curs toca trobades-taller. Moltes demarcacions ja estan treballant per trobar els espais adients per dur-les a terme. Els tallers es dividiran en tres nivells -A, B i C- de dificultat musical, per tal que totes les corals puguin escollir el nivell que els convingui. Entre els repertoris que es treballaran destaquen les cançons del Patrimoni Coral XXI d’enguany En clau de musical, 10 La Circular
un repertori que també podrem escoltar el 16 de Maig del 2015 en el Pont de Cançons a l’Auditori de Barcelona. La darrera edició del Pont de cançons (maig 2014) va ser un èxit i aquest curs, amb harmonitzacions a l’estil de musical, els nostres cantaires segur que sorprendran i faran gaudir el públic! El 13 de desembre algunes de les corals del SCIC hauran cantat a Montserrat un concert on es recuperarà el repertori amb acompanyament d’orgue del Patrimoni Coral XXI num 11, que tanta il·lusió fa escoltar novament. Hi ha hagut moltes corals interessades en participar-hi, esperem poder-ne fer un altre concert més endavant. Celebrarem el 42è Juguem Can-
tant! Les nou demarcacions ja s’han Foto: B. Junqué posat en marxa juntament amb les corals organitzadores per preparar aquesta trobada dels més petits. Segur que a tot arreu anirà molt bé! Com es detalla en nota a part, destaquem la 5a edició del Curs de Direcció del SCIC, que es farà durant quatre caps de setmana,
amb la incorporació enguany de Montserrat Meneses a l’equip de professors; i la d’Ester Bonal, la Dra. Cori Casanova, Elisenda Carrasco i Mireia Barrera a càrrec dels quatre “Treballem amb...”. Els alumnes hi
podran veure treballar diferents as- concerts i activitats per a tots els pectes de la direcció coral, enfocats grups. Desitgem que totes vagin específicament a la seva aplicació molt bé! Molt bona feina! als cors infantils. Mercè Pérez, Tenim per endavant un curs ple de Secretària de Coordinació
MÉS ACTUACIONS DEL COR DEL SCIC Posteriorment al tancament d’aquest número de La Circular,el Cor del SCIC haurà fet dos concerts corresponents al darrer trimestre de 2014: - el 13 de desembre, a l’Abadia de Montserrat - el 22 de novembre, a Barcelona per als assistents a l’Assemblea d’Europa Cantat. La redacció
El projecte Xamfrà, premi Francesc Candel 2014 L’onzena edició dels premis Francesc Candel ha distingit aquest any projectes relacionats amb la música i les arts escèniques. Les iniciatives premiades aquest 2014 són Xamfrà, de l’ARC Taller de Música de Barcelona; el Cor Àkan, de l’Associació Àkan (Gironès) i el Taller de Teatre de Tàrrega. Els guardons es van entregar aquest octubre en
una cerimònia al Pati Llimona de de Barcelona, presidida per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté. A l’acte també hi va assistir la presidenta de la Fundació Lluís Carulla, Montserrat Carulla. Felicitem de tot cor els amics de Xamfrà per aquest premi tan merescut I per l’excel·lent tasca
Just abans de tancar aquest número, els amics de Xamfrà ens informen d’altres guardons que també els han estat atorgats i que, ells i nosaltres, celebrem: Una altra bona notícia, l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha atorgat el guardó Marta Mata a Xamfrà pel seu treball de clara emancipació cultural i social que contribueix i enforteix la convivència en el Raval.
educativa i integradora que des de ja fa anys estan fent al barri del Raval de Barcelona. Estem segurs que les conviccions que els inspiren i l’empenta i dedicació del seus gestors, mestres i col·laboradors faran que aquesta tasca tan útil i bonica continuï per molts anys! La redacció El diari ARA, ens acaba de comunicar que ens ha concedit el premi Tatiana Sisquella a la contribució social. Tot plegat se suma als premis Francesc Candel, de reconeixement a la integració social de ciutadans catalans d’origen immigrant. També, Ester Bonal, directora de xamfrà, ha rebut el premi d’Actuació Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla.
El SCIC representat al projecte europeu “LEOsings”, 19 al 22 d’octubre 2014 a Tours, França. Una delegació catalana integrada per Marina Velázquez (Gerent del MCC-Moviment Coral Català), Lluís Vila i Casañas (Coordinador de l’Àrea de Cant coral a l’ESMUC i director de la Coral Sant Jordi), Josep Vila i Jover (director de l’escola de música i del cor infantil Amics de la Unió de Granollers) i
jo mateixa representant el SCIC, vam assistir per gentilesa del MCC a aquestes jornades. LEOsings és un projecte que vol facilitar contactes i intercanvi d’experiències entre institucions i organitzacions europees relacionades amb l’ensenyament i la pràctica del cant coral en totes les seves modalitats.
Les sessions de Tours van tractar un ventall molt ampli de temes. Cada matí es feia escalfament de cos i veu amb tècniques variades, i durant la resta del dia hi havia conferències i demostracions pràctiques d’experts sobre temes com: treball orgànic amb el cor, jocs de veu i de rítme, hip hop i cant coral, percussió amb desembre del 2014
11
la veu, creacions interdisciplinars amb adults o nens, concerts en espais urbans, disciplines innovadores (per exemple el “Sound paiting”, o pintar el so), xerrada sobre la funció social del cant coral a les presons i hospitals, etc. També hi va haver una sessió per informar de les xarxes corals que funcionen a Europa, en la qual Marina Velázquez va explicar el funcionament d’Europa Cantat i de la seva Oficina per a la Mediterrània. En una altra sessió, dedicada a arranjaments contemporanis de cançons tradicionals, Martí Ferrer havia de presentar el Patrimoni Coral XXI del SCIC i muntar-ne una cançó, però dissortadament va haver de cancelar el viatge i aquest tema va quedar pendent... En aquesta sessió, Lluís Vila va fer cantar l’harmonització d’Enric Ribó d’El cant dels ocells.
I un concert de clausura al saló principal de l’Ajuntament, en el qual el cor Mikrokosmos, àmpliament reconegut i premiat - entre altres, en el concurs de Tolosa, al País Basc- va impressionar tothom per la qualitat del seu so i la manera de jugar amb l’espai de la gran sala. El seu director, Loïc Pierre, també va oferir una sessió de treball sobre la influència de les arts visuals i el teatre en el cant coral actual.
Tot va ser molt interessant. Ser conscients d’allò que es fa més enllà del nostre entorn obre noves perspectives i és cada dia més necessari per millorar la pròpia feina. En l’aspecte pràctic, em van semblar aplicables als nostres cors del SCIC algunes sessions d’escalfament o de treball orgànic amb el cor –com les de Peder Karlsson Les jornades van incloure dos con- o Melanie Jackson- que ajudaven a certs molt interessants. El primer, percebre la relació entre cos i veu, en una capella gòtica molt bonica, reforçaven l’escolta atenta d’un a càrrec del Cor Jove Nacional de mateix i dels altres i contribuïen a França, que va interpretar un reper- desinhibir el cantaire, tot incortori modern molt complex; aquest porant gradualment el so, primer cor també va participar en una lliure i després polifònic, de forma sessió pràctica de treball de veus. que preparaven molt bé el grup en
D’esquerra a dreta, Josep Vila Jover, Personalment, agraeixo al MCC i al Marina VelázSCIC l’oportunitat d’haver-hi estat quez, M. Mercè present, d’haver tingut ocasió de Argüelles i conèixer la bonica ciutat de Tours Lluís Vila -les sessions es feien molt a la vora de la magnífica Catedral gòtica i no lluny del barri vell-, de reforçar l’amistat entre els membres del nostre grupet i de fer o renovar contactes amb gent del mon coral europeu. veu i actitud per al treball coral.
M. Mercè Argüelles
En record de Juli Hurtado i Llopis El passat dia 8 de novembre va celebrar-se la cerimònia de comiat a Bétera,Valencia, de Juli Hurtado i Llopis, director de la coral Allegro
de la ONCE de Valencia, a més d’altres cors, i professor de Didàctica Musical de la Universitat de Valencia. Amic del SCIC, entusiasta
pedagog i director, convençut del poder de la música i en concret del cant coral com a eina integradora. Molts dels nostres directors i potser alguns nois i noies el recordaran en el memorable concert del dia 15 de maig de 2010 a l’Auditori de Barcelona, dins del projecte Cors amb Cor, on la coral Allegro ONCE de Valencia va participar. La força, la vitalitat i la voluntat de compartir sentiments amb cantaires, públic i músics d’en Juli ens va emocionar a tots.
Amb el cor Allegro, de la ONCE de València 12 La Circular
El teu record, Juli, ens esperonarà a continuar treballant per tot allò que tu tan estimaves. Montserrat Gual
SIGUES AMIC DEL SCIC! PER QUÈ? Aquesta és una figura creada per aquelles persones que vulguin col·laborar amb l’entitat, o que tinguin interès en conèixer els nostres materials i activitats.
QUÈ? Si ets “amic del SCIC” tindràs dret a: - un volum del Patrimoni Coral XXI que editem cada any amb cançons tradicionals catalanes amb nous arranjaments. - un número de la revista La Circular. - una entrada pel concert Pont de cançons a L’Auditori de Barcelona. - preu amb descompte com a membre del SCIC en els cursos i sessions de formació que organitzem.
COM? Omple el formulari que trobaràs a la web (www.scic.cat) o envia un correu a scic@scic.cat
QUANT? La quota és de 50€ anuals. Amb el teu suport, ens ajudaràs a seguir organitzant activitats pels cors infantils i promoure la creació de nou repertori, així com a difondre la nostra tasca!
EL TAULER DEL SCIC
CURS DE DIRECCIÓ Els “Treballem amb...” corresponents al al 5è Curs de Direcció d’aquest curs i que es faran a partir del gener, són: 24 de gener (de 17 a 19:30) Masterclass amb Mireia Barrera 21 de febrer (de 18 a 20:15) Treballem amb la Dra. Cori Casanovas (foniatra) Totes les sessions es faran a Xamfrà (Bracelona) Encara sou a temps d’assistir-hi! Més informació i inscripcions a www.scic.cat
UN PONT DE CANÇONS-EL SCIC A L’AUDITORI El 16 de maig de 2015 a les 12:30h se celebrarà a l’Auditori de Barcelona aquest concert, amb el repertori del 14è volum de la col·lecció Patrimoni Coral XXI En clau de musical. Apunteu-vos aquesta data, no hi podeu faltar!
PROPERA JORNADA DE TREBALL La Jornada de Treball de final d’aquest curs 2014-2015, serà: 28 de juny, dissabte, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Més endavant us donarem tots els detalls. Una altra data important a recordar! desembre del 2014
13
14 La Circular
Manuel
Foto: Josep Martí
Cabero
L’any 1998, a La Circular número 100, ja vam parlar amb el mestre Manuel Cabero. La conversa d’ara vam iniciar-la el 2012, després de l’any europeu per a la multigeneracionalitat. Vam centrar-nos especialment en els concerts de Nadal de les “famílies corals”, en motiu del 25è aniversari de l’Agrupació Cor Madrigal que reuneix els cinc cors d’aquesta “família” (L’Esquellerinc, Albada, Ariadna, Madrigal i Signum). Com que encara no havíem pogut publicar-la, ara hem volgut reprendre-la i aprofitar l’avinentesa per comentar altres temes del cant coral -Cabero prefereix anomenar-lo Art Coral- que ell, amb la seva llarga experiència, coneix tan bé.
Conversa amb...
Permeteu-me afegir que parlar amb Cabero sempre és un goig. Sóm molts els qui li estarem sempre agraïts perquè hem après a estimar la música i a gaudir practicant-la amb respecte i exigència gràcies a haver estat alumnes, cantaires o amics seus. M. Mercè Argüelles desembre del 2014
15
Manuel Cabero i Vernedas Nascut a Barcelona el 1926, va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1951 fundà el Cor Madrigal, que dirigí fins al 1991, amb el qual feu conèixer moltes obres catalanes contemporànies i de la polifonia històrica internacional, a més d’interpretar en repetides ocasions grans produccions del repertori simfònico-coral. Com a pedagog de la direcció coral, cal remarcar els seus cursos AUDICOR (Aula de Direcció Coral) de l’Institut Joan Llongueres de Barcelona. Ha impartit cursos de direcció a Astúries, Cantàbria, Cadis, Euskadi, Las Palmas de Gran Canaria, Cervera, Lleida (Cursos Internacionals de Música de l’Orfeó Lleidatà), Palma de Mallorca... Són nombroses, també, les formacions corals amb les quals ha col·laborat com a director invitat. De 1993 fins a 2005 fou mestre de capella de la Capella de Música de la Basílica de Santa Maria del Pi, de Barcelona, institució musical històrica que contribuí a recuperar. Actualment dirigeix una formació reduïda, el Cor Magister Artis, de la Pastoral Universitària, i és membre emèrit de l’Equip Tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Es casà amb Montserrat Pueyo i Bertran, cantant, mestra de cant i logopeda. Cabero, al llarg de la seva vida, ha rebut diversas distincions, i el 2002 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
Perquè creus que el Nadal és una bona ocasió perquè les “famílies corals” facin el seu concert conjunt? Per fer reunions d’amics i familiars, les festes de Nadal són tradicionalment les més entranyables. Per a un grup que canta, doncs, quin moment millor –entre altres, és clar- per fer la seva trobada anual? Com van començar els concerts de Nadal de la “família Madrigal”? Fins i tot abans de l’inici “oficial” del cor, a finals dels anys cinquanta, anàvem a cantar nadales a casa d’uns veïns, davant d’un pessebre molt bonic, molt càlid. Després, quan amb el Cor Madrigal vam iniciar el cor infantil, l’Esquellerinc, vam començar a fer junts un concert de Nadal, seguint la idea que ja posava en pràctica la Coral Sant Jordi d’Oriol Martorell. Els nostres cors Albada, Signum i Ariadna s’hi van afegir successivament a mesura que s’anaven creant. Ja fa anys, doncs, que els cinc cors que formen l’Agrupació Cor Madrigal ens retrobem cada Nadal per cantar junts. Sortosament tenim a Catalunya
altres grups o” famílies corals” molt cançons d’altres procedències o en actives que també ho fan. altres llengües. Tot i això, voldria dir que en el cas de les cançons esQuina orientació t’agrada que trangeres amb un text abastament tingui el repertori d’aquest popularitzat en català, com és el cas tipus de concert? de Santa nit, Oh arbre sant i altres, De cançons dedicades al Nadal n’hi m’agrada més que es cantin en les ha de diversos estils, tradicionals nostres versions catalanes. o d’autor... Històricament ha estat sempre així. Per a mi, com per a Et sembla que el públic actual tantes persones, celebrar el Nadal aprecia prou aquest repertori? cantant nadales ha estat una cosa En general, l’audiència està molt inespontània i natural. En el Madrigal, fluïda pels mitjans de comunicació. A fa més de 50 anys que encarreno ser que es busqui expressament, guem a diferents músics amics que poca música coral catalana se un arranjament nou d’una nadala sent a la ràdio o a la televisió! Un tradicional catalana, per estrenar-lo concert amb tota una part d’espirien el nostre habitual concert de tuals negres o cançons d’aquest estil Nadal. Crec que les nadales catala- -i en anglès, perquè està molt de nes s’han de preservar, formen part moda- acostuma a tenir èxit d’acollidel nostre patrimoni. I també és da popular. No hi estic totalment en interessant, quan s’escau, cantar-les contra, però sempre he pensat que en noves versions: un Noi de la mare la cultura i l’educació es construo un Cant dels ocells amb sonoritats eixen des de baix, i al públic també que ens sorprenguin poden ser ben se’l pot guiar en aquest sentit. Crec agradables. que en els nostres repertoris hem de seguir una pauta de personalitat I sempre he defensat que una pròpia. Si no, comprovem-ho en part important del repertori d’un els programes dels cors estrangers concert, de Nadal o no, sigui amb quan ens visiten: sempre “escombren presència de música catalana. Natu- cap a casa”. ralment també és lògic incloure-hi
Sempre he pensat que la cultura i l’educació es construeixen des de baix, i al públic també se’l pot guiar en aquest sentit 16 La Circular
La finalitat principal de fer cantar els infants no és que esdevinguin músics sinó transmetre’ls l’amor a la música i els valors i aspectes humanístics i de sensibilitat que infón llengua d’orígen. No deixen de ser minories, més grans o més petites, de vegades tancades en elles mateixa. Doncs bé, des del món coral podem ajudar a integrar aquestes persones a la nostra llengua i a la nostra societat, si pot ser començant des de la infantesa. El cant coral pot ser un mitjà molt poderós per facilitar-ho.
Portada del llibre Les nadales del Madrigal (nadales de 1967 a 2001) Programa d’un concert de Nadal de l’Agrupació Cor Madrigal
Sempre dius que actualment es canta més bé que abans. Perquè creus que això passa? La cultura acostuma a ser evolutiva, globalment no anem a menys. En el nostre país això està constatat. Alguns plans d’estudi ho han afavorit perquè han coincidit amb aquesta inquietud per la música i el cant coral que aquí sempre hi ha hagut. En aquest punt, però, hem de lamentar la regressió d’aquests últims anys en què hem sofert la política destructiva imposada pel govern de models, a la vida, no s’imposen sinó Madrid. Tanmateix, ara tenim més Perquè creus important que que es transmeten per la influència infants que canten i fan música, i el els cors infantils participin d’un exemple regular i constant amb els de més edat en els nombre de cors juvenils i d’adults –aquí hi compten molt les vivènconcerts de les “famílies coha augmentat; hi ha més cantaires cies familiars. Després cada infant i més directors. I això, gràcies a rals”? aprofundirà més o menys en els L’estímul dels cors de joves o la labor de formació de directors coneixements musicals segons el d’adults on canten, potser, els que, en l’àmbit del país i ja fa força seu gust o aptituts, algun potser seus germans, pares o avis, és un temps –potser uns 50 anys- van exemple molt important per a ells. fins i tot triarà dedicar-s’hi. Però la començar Oriol Martorell i Lluís finalitat principal de fer-los cantar Virgili, i altres que després ens hi Sempre he cregut que l’ensenyament, la influència de les humani- no és que esdevinguin músics sinó vam afegir, entre ells jo mateix. tats, s’impregna des de la primera transmetre’ls l’amor a la música i Oriol Martorell i Lluís Virgili es els valors i aspectes humanístics i van associar amb el moviment infància. A un infant que no ha de sensibilitat que infón. viscut l’ambient musical sempre francès À Coeur Joie i van crear a li serà més difícil comprendre la Lleida uns cursos de direcció coral S’ha parlat molt dels efectes música. En canvi, si de petit ha d’ampli abast i molt ben rebuts, tingut una formació musical, podrà integradors del cant coral... que van ser els primers que hi va La música és una llengua universal haver a Catalunya. Aquests cursos desenvolupar–la més tard, si se li i complementària en la comunidesperta l’afició o la vocació. I si van anar evolucionant. Més tard és positiu que els infants estudiïn cació humana i qualsevol infant vam començar a anar-hi la meva instrument, encara ho és més que està capacitat per aprendre-la, muller, Montserrat Pueyo, i jo, i cantin en un cor, perquè el record igual com aprèn de forma natural vam continuar-hi fins que es van de les vivències conjuntes amb els la del pares. Actualment tenim a acabar. companys no se’ls esborrarà mai. Catalunya moltes persones d’altres cultures que en família i amb els És una educació que adquireixen Tu vas crear els cursos AUDIsense adonar-se’n. Perquè els bons seus amics només parlen la seva COR (Aula de Direcció Coral) desembre del 2014
17
i vas intervenir en la creació dels de Mallorca... Quins altres cursos hi havia? A AUDICOR, la meva modesta aportació, fèiem anualment quatre cursos, tres dels quals durant el curs escolar -un per trimestre- i el més important a l’estiu. Erem en un moment floreixent.Van durar uns 30 anys i sempre van tenir molt bona acollida.
Com a complement, també he de comentar que Enric Ribó va crear els seus propis cursos, que tenien un caràcter més acadèmic -per l’ambició del programa-, els quals s’impartien al Conservatori Municipal de Música del carrer Bruc, de Barcelona.
En general, els cursos que es feien quin caràcter tenien? A Mallorca, juntament amb Joan Inicialment anaven adreçats tant Company, Mossèn Batle i el Pare a gent amb formació musical Antoni Martorell, vam fundar uns no massa extensa com a altres cursos que es feien als estius. La deixebles amb més coneixements Montserrat i jo hi vam ser presents i ambició de progrés. És així com durant uns 20 anys, a partir dels el nivell va millorar considerablequals vam retinar-nos. Després, els ment. Com a mostra de l’evolució cursos de Mallorca van continuar natural, recordo un fet molt del altres deu anys, i el resulat d’aques- començament: en un curs experita tasca va ser brillant. Balears va mental promogut per Oriol Marcréixer coralment en nombre de directors, de grups i de cantaires, i també en qualitat. Mentrestant, la Federació Catalana d’Entitats Coral-FCEC va reforçar aquestes iniciatives instaurant els seus cursos, que abastaven tot el territori català i que fins el moment continuen impartint-se amb grans resultats. En el programa pedagògic, a més a més, la FCEC inclou reunions de treball i conferències especialitzades, amb la col·laboració de mestres i professionals reconeguts, que són fòrums i oportunitats d’intercomunicació dels directors de la federació. 18 La Circular
torell a Manresa, als alumnes que començaven només se’ls demanava coneixements elementals i primaris de música, o ni això, i comptàvem sobretot amb les condicions innates –de vegades quasi inconscients- que el deixeble pogués tenir per comunicar als cantaires la música que sentia.
Concert del 25è aniversari de l’Agrupació Cor Madrigal a l’Auditori, Barcelona (desembre 2012). Foto: Núria Lladó
En general, tots aquells primers cursos tenien un caràcter de divulgació, com els que havia ideat el francès César Geoffray, el fundador d’À Coeur Joie. La postguerra europea havia deixat França en la misèria cultural. Geoffray, pedagog, director coral i compositor, venia de l’escoltisme catòlic i, amb esperit aglutinador i formador, va posar en marxa À Coeur Joie i va començar uns cursos per ensenyar a fer
D’esquerra a dreta, Enric Ribó, Sergiu Comissiona, Oriol Martorell i Manuel Cabero. Després del Rèquiem de Brahms al Palau de la Música (1965)”.
En la música, al marge de la dificultat de l’obra, l’important és entrar en l’esperit o en la intenció del compositor cantar en grup, tot creant un gran noviment coral.
La suma de tot plegat va portar una evolució. En aquell moment no ho valoràvem perquè naturalment no Entremig d’aquests fets, recordo les en teníem la perspectiva. Ho pasvivències que vaig tenir en conèixer sàvem molt bé fent allò que crèiem Pierre Cao. Després d’haver-me’n que haviem de fer, amb conviccions parlat un col·lega francès, m’hi vaig profundes d’amor a la música i al interessar i vaig viatjar a França per país, sense adonar-nos que feiem conèixer-lo. D’aquesta trobada en història... va sorgir una estreta relació que encara perdura, a conseqüència Això mateix va passar amb el de la qual el vaig presentar a Jordi Secretariat de Corals Infantils Subirà i a la FCEC. A partir d’aqui de Catalunya! En els primers van començar les seves ensenyan- temps treballàvem amb conces a Barcelona, per cert, amb molt viccions semblants, perquè d’èxit. Anys més tard Pierre Cao calia fer-ho i volíem ser útils! va ser contractat per l’ESMUC per I l’evolució del mon musical a la càtedra de Direcció Coral. La i coral va portat a la creació, seva labor durant tots aquests anys l’any 2001, de l’ESMUC, oi? ha deixat molts amics i una valuosa Efectivament, al nostre país tot petjada. això ha tingut un colofó, que és la creació, a partir d’un Conservatori Amb tot això, la formació dels Superior, d’una universitat musical directors va anar millorant que no teníem, l’Escola Superior de progressivament de nivell... Música de Catalunya-ESMUC. La
seva creació ha revaloritzat l’estudi de la música i li ha donat consistència de titulació. De l’ESMUC han anat sortint directors amb molta formació, i bons alumnes en totes les especialitats i disciplines. El nivell vocal també ha millorat amb els anys, ens n’adonem escoltant enregistraments antics dels millors cors de l’època. S’ha avençat en tots els aspectes. En la millora de la direcció coral l’aspecte vocal hi va inclòs. L’evolució del cant coral a Catalunya ha portat també la conscienciació que per cantar s’ha de conèixer la tècnica de l’instrument, la veu -la qual cosa en algun cas ja existia. Però en aquells primers moments mancava informació. Pensem que encara patíem el llast de la postguerra... En canvi, avui dia és normal i habitual que els directors donin importància
Dirigint el Cor Madrigal, al Palau de la Música (1970) desembre del 2014
19
Voldria insistir en la importància de fer música amb responsabilitat i respecte. Sobretot amb els infants, per influir en la seva tendra personalitat artística des que són ben petits a la tècnica vocal, aquest aspecte tan vital del cant coral.
una partitura i a partir d’aquesta hem de saber-ho esbrinar. Naturalment en els cursos de direcció ja Com t’ho feies, en els primers s’ensenya a analitzar les partitures. temps del Cor Madrigal, quan Però és bo afegir-hi una aguditels cantaires no tenien prepa- zació profunda buscant-hi allò que, ració tècnica vocal? fins i tot inconscientment, l’autor Llavors no me n’adonava massa, volia expressar... El director ho ha però tenia l’ideal d’un so a la ment de descobrir i, en conseqüència i treballava per aconseguir-lo. Mai variar, potser, algun tempo, matís, vaig estudiar cant, però tenia una dinàmica o fenòmens agògics. parella, la Montserrat, que era Ha de revisar, amb respecte, el titulada superior i cantava molt fraseig i determinar, si convé, bé (jo l’admirava, és clar) i, amb el les cesures o respiracions que temps, una veu formada encoma- donaran coherència al caràcter i na a la resta del cor. Jo mai m’he a la línia expressiva de l’obra. Per sentit prou preparat per enseextensió, axò és aplicable també a nyar com s’ha de cantar amb un la melodia tradicional més simple i prograna acadèmic, però amb el elemental. Després l’intèrpret, en meu model i algunes explicacions la seva funció d’artista, n’extreurà he pogut aconseguir del cor el so el contingut més profund. que volia. Evidentment, el director que té una veu bonica i una bona tècnica de cant té molt de guanyat, sobretot si ha arribat a fer la carrera. Fes-nos alguna recomanació que pugui ser útil als directors de cor De fet, jo mateix continuo tenint dubtes. Sempre m’he interessat per noves experiències i observacions, amb les quals la vida m’ha anat ajudant a concretar més d’un principi. He arribat a la conclusió que en la música, al marge de la dificultat de l’obra, l’important és entrar en l’esperit o en la intenció del compositor. Veiem l’obra en 20 La Circular
I, ja que tinc la paraula, voldria insistir en un aspecte prou conegut i que sovint es recomana: que els directors abordin només aquelles obres que tècnicament es vegin capaços de superar ells mateixos i els seus cantaires. Si tenen inquietuts per anar més enllà, tot estudiant el seu nivell tècnic millorarà juntament amb les seves facultats. Vols dir-nos alguna cosa més? Només voldria insistir en la importància de fer música amb responsabilitat i respecte. Sobretot amb els infants, per influir en la seva tendra personalitat artística des que són ben petits. Així els educarem i també els donarem la possibilitat de gaudir amb la música en moments posteriors de la seva vida.
Rebent la Creu de Sant Jordi (2001)
Notícies del MCC
EDICIÓ D’ESTIU 2014 DEL COR JOVE NACIONAL DE CATALUNYA El Cor Jove Nacional de Catalunya aquest estiu va treballar un programa titulat “Europa de Nord a Sud”. Es tractava d’un recorregut per la música coral europea dels segles XIX, XX i XXI, amb un viatge que començava en terres del norueg Ragnar Rasmussen, la primera part, i acabava amb música de casa nostra dirigida pel català Josep Vila
i Casañas. El viatge s’iniciava als països nòrdics (Noruega, Estònia, Dinamarca), passava pel Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya i França, i finalitzava a la costa mediterrània amb música d’Itàlia i Catalunya. Al llarg del recorregut, la música d’arrel tradicional hi tenia un paper important i es maridava feliçment amb la de compositors actuals.
En aquesta segona edició del projecte del Cor Jove Nacional de Catalunya, hi van participar 26 joves cantants: 6 soprans, 6 contralts, 7 tenors i 7 baixos, escollits d’entre un centenar d’aspirants. El treball dels dos directors esmentats va ser complementat pel d’Oriol Castanyer, com a pianista acompanyant i repetidor, i Salvador Parron, com a instructor vocal. La seu central del treball va ser el mil·lenari Monestir de Sant Daniel de Girona. El cor va oferir tres concerts, fruit dels assajos d’una setmana ben intensiva: a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, dins del marc del Festival de Música Pau Casals; a l’Auditori de Lleida; i, finalment, a l’incomparable marc del claustre romànic del Monestir de Sant Daniel, dins dels concerts del Cicle del Mil·lenari. De manera excepcional, el CJNC oferirà un concert fora de la temporada d’estiu: serà el dia 21 de novembre al Petit Palau, de Barcelona, dins de la conferencia “Reaching Out” del projecte europeu VOICES, d’European Choral Association-Europa Cantat (ECAEC). Aquesta actuació servirà com a presentació oficial europea del cor. Marina Velázquez,
Cor Jove Nacional de Catalunya 2014
Gerent del Moviment Coral Català
desembre del 2014
21
Parant l’orella
Els dos escrits d’abast europeu que segueixen ja fa temps (el 2012) que van ser publicats a l’Europa Cantat Manazine. Malgrat el temps transcorregut, el primer (La Declaració de Bonn) és absolutament vigent perquè la seva importància i la seva aplicació s’extenen als anys a venir. El segon (Una veu per a la formació vocal) també és interessant, tot i que en principi s’aplicava al curs ja acabat, 2013-2014. Si rebem més informació sobre com s’ha desenvolupat aquest projecte, us ho farem saber.
La Declaració de Bonn: El pas següent En el seminari sobre educació de l’EMC el maig de 2011, els participants van explorar les possibilitats de compliment de l’Agenda de Seul per al Desenvolupament de l’Educació Artística de la UNESCO, i van cercar maneres d’adaptar aquest document al sector musical europeu. El resultat d’aquestes discussions és la Declaració de Bonn, que inclou els tres objectius, estretament relacionats entre ells, de l’Agenda de Seul i ofereix camins concrets per al desenvolupament de l’educació musical a Europa. L’Accés a l’Educació Musical és el primer objectiu de la Declaració de Bonn, que fa preguntes com ara Qui ofereix activitats musicals? Estàn aquestes activitats disponibles per a tots aquells que hi vulguin participar, i si no és així, perquè? Aquest document emfatitza el drets de qualsevol persona a l’educació musical i, en conseqüència, afirma que qualsevol obstacle que puguin trobar-se aquells que hi vulguin participar ha de ser corregit.
22 La Circular
El segon objectiu examina la necessitat d’una alta qualitat en l’educació musical i analitza si els educadors musicals han rebut la preparació necesària per a la feina que fan. Qualsevol mancança s’ha de superar mitjançant la col·laboració dels organismes que donen formació musical -reglada,
no reglada i informal-, entenent que la responsabilitat de formar adequadament els ensenyants recau tant en les institucions que els preparen com en aquells que més endavant la posen en pràctica. Els Reptes Socials i Culturals amb què es troba el sector de
Cantada escolar a Badalona Foto: Cesc Rovira
l’ensenyament musical són el tercer objectiu de la Declaració de Bonn. S’està d’acord què en la música hi ha valors més enllà dels artístics; l’educació musical ha demostrat ser un intrument per superar les desigualtats de la nostra societat. Així ho admeten tots aquells que actuen en el camp de l’educació musical. Tanmateix, qui vulgui fer servir la música amb aquesta finalitat ha de tenir la informació adequada i l’entrenament necessari. La Declaració de Bonn, que conclou amb un conjunt de recomanacions per a aquells que prenen les decisions (vegeu el quadre), és un document polític important que ajudarà no només a què el sector europeu de l’ensenyament musical assoleixi els objectius plantejats a l’Agenda de Seul, sinó que també –esperem-ho- prepararà el camí perquè els valors de l’educació musical siguin reconeguts a Europa en el segle XXI. Perquè això passi, el sector s’ha d’unir i, respectant el principi de subsidiaritat, elevar el document a l’atenció dels polítics a nivell local i nacional. Només si se’n pren consciència a aquests nivells podrà haver-hi canvis en la legislació a nivell europeu.
Què puc fer? - Posar en pràctica el document a l’organització on treballis - Encoratjar altres organitzacions a fer el mateix! - Fer que el document arribi a les autoritats educatives i polítiques locals - Evidenciar el teu suport a la Declaració de Bonn afegint el nom de la teva organització a la llista oficial d’entitats que la recolzen - Adaptar la Declaració de Bonn al teu entorn educatiu - Visitar la web de l’EMC per revisar el document de Bonn en la seva totalitat
Recomanació als polítics que prenen les decisions a nivell local, nacional i europeu Els governs i les legislacions ham de procurar i assegurar: • Accés a la música igual i democràtic per a tothom; • Entorns educatius adequats, reglats, no reglats i informals, perquè la diversitat cultural i l’educació participativa son essencials per als aprenentatges posteriors; • Finançament públic per a l’educació musical reglada, no reglada i informal, per tal d’assegurar que l’educació musical sigui accessible a tothom; • Accés a una educació musical assequible per a tots els entorns socials, per exemple mitjançant beques per evitar l’elitisme; • Diversitat d’ensenyament i transmissió del concepte de la música per a tothom amb un alt nivell de professionalitat; • Finançament suficient per proveïr un professorat amb formació de qualitat i moderna; • Bona qualitat de l’ensenyament musical que es dona als educadors. Si l’educació musical es vol fer seriosament, els educadors han de tenir la preparació musical adequada; • Manteniment continuat de la preparació dels ensenyants, fins i tot després que hagin rebut el títol de professionals; • Finançament suficient, tant per als projectes més centrats en els beneficis socials de fer música com per als d’educació musical tradicional; • Finançament sostenible i una legislació que asseguri la qualitat de les futures avaluacions, que donaran una informació molt valuosa sobre l’impacte social de l’educació musical; • Finançament creuat per projectes multi-sectors, com ara salut, benestar, desenvolupament, etc. • Sostenibilitat de les pràctiques de finançament; equilibri entre finançament estructural a llarg termini i finançament de projectes concrets a curt termini. Això inclou finançament bàsic per a entitats que organitzin activitats en el camp de música i educació.
desembre del 2014
23
Una veu per a la formació vocal! Exemples de pràctiques exemplars amb infants El projecte “Una veu per a la formació vocal” forma part de l’europeu “ VOICE-Visió de la innovació en la música coral a Europa”. Aquest projecte “Una veu... ” el desenvolupa Koor&Stem, l’organització per a la música coral i vocal de Flandes, en col·laboració amb Expertisecentrum Stem (Bèlgica), Kota (Hongria), Moviment Coral Català (Catalunya) i l’escola de cant Den Jyske Sangskole (Dinamarca). Heu sentit mai aquestes expressions? “Els nens ja no canten a l’escola” “Es preparen els mestres per cantar amb els nens?” “Perquè les escoles dediquen tan poc temps a la pràctica vocal?”
1. El món coral estimula el cant coral infantil a l’educació primària? 2. El món coral estimula el cant coral infantil dintre del curriculum escolar? 3. Els programes educatius inclouen alguna iniciativa innovadora i inspiradora relacionada amb el cant infantil a primària? 4. Podeu donar algun exemple d’iniciatives innovadores i inspiradores relacionades amb el cant infantil que hagin estat desenvolupades en els programes educatius?
Koor&Stem no vol fer aquestres preguntes a organitzacions oficials (ministeris d’educació o de cultura, escoles superiors,etc.); les vol adreçar a persones que treballin Aquells que segueixen el tema activament tan en cors com en l’ende l’educació musical a Europa, senyament de la música a primària, especialment la vocal, senten ja siguin voluntaris o professionals. sovint aquests comentaris. De Vol poder fer un inventari de totes seguida se n’assenyala com a les iniciatives innovadores I inspicausa l’ensenyament i la formació radores en escoles i cursos que dels ensenyants, i el debat deriva aquestes persones sàpiguen, i de ràpidament cap a una llarga llista on i com el món coral ha establert de queixes sense cap efecte positiu. llaços de col·laboració amb el mon És fals, però, que l’ensenyament en de l’educació. sigui el gran culpable. La pressió sobre l’educació artística i musical, i Per tal d’obtenir tantes respostes sobre la formació vocal en particu- com sigui possible, Koor&Stem lar, és un fenòmen social general ha demanat la col·laboració de que afecta tota Europa Occidental. l’European Choral AssociationEuropa Cantat, perquè l’èxit Amb el projecte “Una veu per a la d’aquesta recerca és a les mans formació vocal”, Koor&Stem vol en- de les organitzacions corals que hi focar correctament el debat sobre pertanyen.Voldran col·laborar-hi? la formació vocal dels infants i dels Segur que sí, perquè els resultats de mestres en l’ensenyament superior, la recerca es publicaran i inspiraran, endegant un diàleg constructiu així ho esperen, tots aquells que sobre la formació vocal a l’escola estiguin interessats en desenvolupar primària, malgrat situacions de projectes per fer cantar els infants manca de temps, recursos limitats i a primària. pressupostos reduïts. Més coses! El projecte “Una veu...” “Una veu per a la formació coral” vol seleccionar 20 pràctiques exemcomença fent un inventari de totes plars amb nens, que siguin: les iniciatives que s’estan duent o • Inspiradores (a nivell internacional) s’han dut a terme per part del món • De qualitat coral europeu i les organitzacions • Atractives corals o les d’ensenyament per • Amb una base musical àmplia promoure i estimular el cant a les • Innovadores. escoles. Koor&Stem recullirà les dades mitjançant una enquesta amb Aquestes bones pràctiques seran aquestes quatre preguntes: descrites i documentades en detall i 24 La Circular
es difondran, de manera que puguin Cantaires del inspirar altres persones que vulguin SCIC (2013) desenvolupar projectes innovadors Foto: May Zircus per fer cantar els nens i els futurs professors. A més de l’inventari d’inciatives interessants, “Una veu...” vol fer cantar als mestres del futur; que els joves que estudien per ser professors es concienciïn de la seva pròpia veu I del fet de cantar en grup. També, aconsellar-los sobre com cantar amb els infants de primària amb qualitat. Koor&Stem farà servir les pràctiques excel·lents que hagi descobert durant la recerca. El projecte s’impulsarà el curs escolar 2013-2014 en els centres educatius de Flandes, i Koor&Stem espera trobar altres organitzacions europees que vulguin desenvolupar aquest projecte també en els seus països. Amb les vostres reaccions i informacions, l’inventari i l’impuls d’aquest projecte seran millors i més reeixits! Informació pràctica: www.koorenstem.be/avoiceforvocaltraining Més informació sobre VOICE: www.europeanchoralassociation.org/voice Koenraad De Meulder, Managing director Koor&Stem
Article de Xavier Chavarria En el número 650 de Serra d’Or (febrer 2014), hem trobat l’article de Xavier Chavarria “Educar i formar cantant. El Cor Infantil Amics de la Unió”. Chavarria hi expressa la seva admiració per la tasca que fa aquest cor - el treball rigorós, l’alt nivell musical, l’enorme implicació dels cantaires, el seu compromís i l’orgull de sentir-se’n part, etc.- alhora que remarca els valors educatius del cant coral infantil en general. Us recomanem la lectura de l’article sencer i en citem a continuació, amb autorització, alguns paràgrafs molt interessants referents a la tasca dels cors infantils. Sempre he sentit admiració, àdhuc fascinació, per la meritòria tasca, quasi heroica, que es fa als cors infantils. És l’al·legoria pura i essencial del sentit efímer de la música, de la fugacitat del temps i de la vida, del valor de la constància i la tenacitat en el treball tècnic i artístic. Un cor infantil és ben bé com un jardí: un conjunt de veus en procés de formació, que cal fer créixer pacientment i del no res, infonent alhora hàbits subtils, bon gust i amor a la música. Un cor infantil és un bell instrument en transformació constant, prenyat de vida present i futura, d’infinites possibilitats però amb data de caducitat irremissible. (...) ...una explosió de colors i perfums que tan bon punt arriba comença a marcir-se amb la inevitable sagnia dels cantaires més grans i experimentats, per acabar desapareixent. I aleshores cal tornar a començar de cap i de nou. El Juguem Cantant 2014 a Tàrrega
La tasca dels directors d’aquest cors, que es passen anys picant pedra (o polint diamants), és
l’apoteosi de l’altruisme: prohibit als vanitosos, impacients o superbs. I la millor recompensa per a ells és veure com el petit cantaire acaba estimant la música i expressant-s’hi. Senzillament admirable. (...)
no hi ha premis individuals: tots hi guanyen de la mateixa manera. I si es treballa bé s’obtenen resultats magnífics. Són valors que l’infant apren sense adonar-se’n, simplement fent música d’una manera lúdica, divertida però alhora seriosa.
Les corals infantils són un tresor per a una societat. I cantar i fer música en aquestes edats és una experiència inesborrable que proporciona intangibles molt valuosos. (...)
I, el que és més important: tot i que en algunes ocasions n’acaben sortint professionals del ram, les corals no formen els músics del futur, sinó persones que estimaran la música per sempre més perquè l’han visA la coral, l’infant reforça el sentit cuda des de dins, que la valoraran del ritme, poleix l’oïda, aprèn a perquè han tastat el que costa i el escoltar, a treballar en equip, a que exigeix; melòmans i aficionats aportar un esforç anònim però especialment sensibles al fet musical imprescindible per al bé col·lectiu; i a la veu, que d’una manera o altra amplia el seu llenguatge, descobreix sempre romandran a prop del món un repertori tradicional que d’altra de la música, i al qual mai més no manera potser no coneixeria, renunciaran. Perquè, encara que la adquireix uns valors de comunimúsica pugui quedar un xic arratat, de relació amb els altres nens, conada en certes etapes de la vida, acceptant lliurement i de bon grat aquest amor sempre restarà latent i unes normes de funcionament i pot renéixer en qualsevol moment, una disciplina, manifestant-se sense per fer-nos-ho passar bé, o per fervergonya, assumint responsabilitats i nos més feliços. compromisos envers el grup... Aquí
desembre del 2014
25
Activitats de les corals
En aquesta secció publiquem només aquells escrits i fotografies d’activitats extraordinàries que ens arriben per a la revista. Evidentment, la vida d’un centenar de corals en comporta moltes més de les que aquí llegiu! Podeu ampliar informació al web del SCIC www.scic.cat o www.coralsinfantils.cat La redacció
LA CORAL MESTRE GÜELL DE TÀRREGA CELEBRA EL SEU 50è ANIVERSARI Aquest passat any 2013, la Coral Infantil Mestre Güell de Tàrrega hem celebrat el nostre 50è aniversari! Durant tot l’any hem anat fent diversos actes a la ciutat de Tàrrega. El mes de gener, vam començar participant als Tres Tombs, en la festivitat de Sant Antoni, muntant una magnífica carrossa on no hi podien faltar motius musicals, com ara un piano, instruments i els més petits de la coral que anaven oferint algunes cançonetes durant el recorregut. D’aquesta manera vam
Concert de cloenda. Foto: Coral Mestre Güell 26 La Circular
anunciar a la ciutat el nostre aniversari. Ens van atorgar el 3r premi! Cal destacar i agrair la implicació de les famílies. Per Pasqua, vam fer la tradicional cantada de caramelles pels carrers de Tàrrega, amb la col·laboració dels pares i mares, a més dels músics que acompanyaven les cançons amb saxo i acordió. En aquesta ocasió hi van haver novetats importants: la primera, que es va sortir dos dies, el dissabte a la tarda recorrent tot l’eix comercial
de Tàrrega i el diumenge al matí. D’aquesta forma ens vam donar a conèixer a molta més gent. La segona noveta: que ens van acompanyar durant tot el recorregut la colla de grallers de Tàrrega i els capgrossos, la qual cosa va fer que fos una festa molt lluïda i de caire molt alegre. I finalment, vam estrenar una cançó exclusiva en motiu dels 50 anys de la coral. Durant el mes de maig i aprofitant la festa major, vam fer una exposició de fotografies que va
tenir una gran afluència durant els quinze dies que va estar oberta al públic. Hi havia fotografies representatives dels 50 anys d’existència ininterrompuda de la coral. Les fotografies eren molt grans i feien molt fàcil que els excantaires s’hi reconeguessin; això va fer que molta gent la visités per recordar els bons anys passats, assajos, concerts, trobades... quins bons records!!! A més, donat que era difícil encabir tot el recull fotogràfic a la sala d’exposició, es va acompanyar amb una pantalla que anava passant fotografies digitals amb fons musical de cantates de les diferents trobades a les quals la nostra coral va assistir. El dia de la inauguració ja es va omplir del tot la sala i, després dels parlaments de les autoritats, tots junts vam cantar. No hi havia millor manera de donar per inaugurada l’exposició. Com a refrigeri, vam oferir al públic assistent unes originals pastes fetes expressament per a l’ocasió amb el logotip de la coral.
molt variat i en el qual els nostres nens i nenes van col·laborar cantant conjuntament amb ells en les dues últimes cançons.Va ser una experiència molt enriquidora per als nostres nens. I també cal remarcar que el teatre es va omplir de gom a gom.
gaudir de la mateixa música, nosaltres cantant i ells ballant.
Des de l’inici del mes de setembre, es va fer una crida a tots els excantaires per participar en un gran esdeveniment de la coral. I, després de mesos d’assajar, el dia 22 de desembre vam celebrar el concert Per acabar el curs, però no els ac- de cloenda del 50è aniversari.Va tes d’aniversari, vam fer un concert ser molt emotiu veure més de cent homenatge als fundadors de la nos- cantaires, de cinc dècades diferents, tra coral al parc més emblemàtic cantant junts en un mateix escede ciutat: El Parc de Sant Eloi. Allí es nari! va inaugurar una placa commemorativa del 50è aniversari, al costat Tot i ser un any molt intens, tots els de la del 25è. Tot seguit es va fer un actes que es van dur a terme dins concert amb cançons dedicades a de la commemoració de l’aniversari la natura, molt escaient pel lloc on ens han encoratjat encara més a ens trobàvem i pel magnífic dia que continuar la tasca de fer arribar el ens va acompanyar. Per a aquesta cant coral a tots els infants de la ocasió tots els cantaires portaven nostra ciutat, a estimar la música i una samarreta commemorativa de els valors que el cant coral sempre l’aniversari. ens ha aportat, i, com no podia ser d’altra manera, a continuar fent país. El curs 2013-14 vam iniciar-lo amb la participació al tradicional concert Podeu seguir les nostres activitats a de Santa Cecilia que s’organitza a través de faceboock i el nostre bloc: nivell municipal i vam convidar-hi www.coralmestreguell.blospot.com El diumenge dia 26 de maig, vam els nens i nenes de l’Esbart Albaconvidar el cor infantil de l’Orfeó da perquè ens vinguessin a ballar Coral infantil Mestre Güell, Català, que ens va oferir un concert algunes cançons. Així tots junts vam Tàrrega
L’ARC celebra el final de curs 2013-2014 El dissabte 14 de juny de 2014, a 2/4 d’1 del migdia, a Caixaforum hi va haver un extraordinari concert de la coral infantil de l’ARC, amb les orquestres de l’escola (vent i corda grans). A més de ser un concert de fi de curs, també volia ser una ocasió per a allò que tan ens agrada: col·laborar i interactuar entre instruments, agrupacions, edats i fer un projecte d’escola. Dies abans, els petits s’havien reunit per interpretar Al Ball sense un badall, amb el mateix esperit. La selecció de les obres, la preparació musical de les orquestres i el cor, la tria dels textos per lligar l’espectacle... tot era part essencial del mateix objectiu. Un procés que culminaria en un concert. Dos, de fet, perquè el 30 de novembre ho repetíem a La Sénia. En programa, entre altres, adaptacions d’obres de
Mendelssohn, Schubert, Beethoven, Brahms o Dvorák... Aquest és el comentari que el concert va inspirar a Maria Teresa Giménez: UNA TROBADA MÀGICA... que hauria pogut ser. Dissabte, 14 de juny, any 2014. Al vestíbul d’una sala de concerts de renom, es troben cinc personatges, compositors d’éxit... Es coneixen - més o menys- però no solen coincidir. No viuen a la mateixa ciutat, però avui hi han fet cap; els han convidat a un concert de Fi de Curs d’una escola de música... Ai, Déu meu!
d’una de les seves obres i n’han tret força partit amb les adaptacions per a veus d’infants i petita orquestra... Ho comenta amb un bon amic – que l’admira – en Franz, grassonet, rialler i curt de vista...També està satisfet de la traducció i la interpretació dels tres “lieder” (la Truita, pobreta!... el Tell i la romàntica i suggeridora Rosa de bardissa)
Johannes, que els veu de lluny, s’hi acosta per tal d’afegir-se a la conversa. També té una expressió feliç, tot i que potser diu que la versió d’”Allà dalt, entre cingles”, té també un altre text més “amorós” i potser una mica desgraciat. Molt bé les veus del cor, tan fresques, tan joves com les que ell dirigia en la seva Fèlix, esvelt, elegantment vestit, està joventut. Feia temps que no l’havia satisfet! S’han interpretat fragments sentit i, ves per ón... li ha agradat! desembre del 2014
27
Ludwig, sorrudot, despentinat, mans a l’esquena, s’uneix al petit grup; com que no hi sent gens bé i se li barregen les veus, treu de la butxaca la seva trompeteta i la posa prop de l’orella esquerra, bo i demanant als col·legues que parlin més lentament... i ”si us plau no crideu tant! Ja m’ha agradat que cantessin els diferents temes del segon moviment de la meva setena, ja... Li han donat un caràcter molt íntim i assossegat, i quan ha fet falta, l’orquestra ha canviat el decorat! Aquesta joventut –no tota, naturalment- en sap d’apropar les nostres obres als infants!”
interpretació d’una antiga cançó que va aprendre de la seva mare La Poma-, tota ella amor i melangia. Se sent honorat de fer part d’un programa juntament amb noms tan il·lustres... però en el que no s’ha oblidat el nom de músics i poetes del país on ha tingut lloc.
Tots cinc fan elogis de les interpretacions, de les veus, dels instrumentistes (professors i alumnes) i de la manera d’encaixar cadascuna de les obres amb uns textos que s’adiuen perfectament amb el títol que figura en el programa: SOMNI D’UNA NIT DE PRIMAVERA: Paisatges romàntics i personatges fantàstics. Antonin, que els ha vist ja fa estona, I Ludwig fanfarroneja una mica; “Han repetit el fragment de la meva frisa per escoltar-los; es presenta Setena com a bis!” bo i indicant que d’ell, n’han fet la
Tanmateix, ha valgut la pena el desplaçament...en el temps i en la distancia. Les fades i els follets que s’han ocupat dels recitats hi han fet un treball d’autèntic encanteri, vestits amb roba blanca i coronats de flors i fulles. Ludwig, baixet, encara va murmurant: “aquest jovent treballa... i fins i tot ho fa be!” Tots cinc, bo i comentant l’experiència musical viscuda, s’encaminen poc a poc a la cerveseria de la cantonada... Això s’ha de celebrar! (Del Concert de l’Escola de Música Can Ponsic a Caixaforum, 14 de juny de 2014)
JUGUEM CANTANT DEMARCACIÓ DEL TARRAGONÈS
DIUMENGE 11 DE MAIG DE 2014- EL PERELLÓ (TARRAGONA) EL VIATGE DE LA LLÚCIA, PETITA HISTÒRIA DE CATALUNYA
través de fets locals la història del poble, El Perelló, que no deixa de Aprofitant que aquest 2014 les ser –en miniatura– la història de Una cantata infantil és un recull de corals de l’Escola de Música MuCatalunya. La idea, impulsada per la cançons que expliquen una història nicipal del Perelló organitzàvem el professora de la coral i directora i que, normalment, té actors i esce- Juguem cantant, vam pensar escriu- de l’Escola de Música, va comptar nes que complementen la música. re una cantata nova: El Viatge de la amb la col·laboració de tres pereLa nostra cantata té acompanyaLlúcia. Una cantata històrica per llonencs: el text és de Jordi Lleixà ment instrumental, actors, ballaals petits, en què una àvia explica a Moliné, mestre d’infantil al CEIP Jaume II del Perelló; la música és d’Andreu Ferré Llaó, director de cors, professor de música al Conservatori de Tortosa i ex-director de l’Escola de Música del Perelló; i vam comptar amb Pere Campoy Benaiges, mestre i professor de teatre i joc escènic.
Estrenant la cantata 28 La Circular
rins... i moltes més sorpreses!
Hi van participar les corals: • Coral Infantil Cors Alegres de Valls • Escola Coral Vicente Gaos de València • Conservatori de Tortosa • Coral de l’EMMT de Torredembarra • Associació coral infantil Xaloc “Els Rossinyols” de Torredem-
Un cop acabats el joc i l’esmorzar, vam començar la difícil tasca de situar-nos a l’escenari. Semblava fàcil, però trobar una bona disposició perquè tots puguessin “sortir a la foto” i veure el director era una mica complicat, amb 150 nens a l’escenari... Seguidament vam posat la veu a punt per assajar les Per arribar al Perelló, les corals de tota la demarcació van matinar tres cançons proposades pel SCIC. força, més d’un va començat el dia I finalment va arribar el moment. A les 11:15 del matí el narrador cap a les set del matí. A les 8:45 començava a dir les primeres vam començat una gimcana. I us paraules de la cantata. L’espectacle preguntareu, calia? Doncs sí, perquè l’acte es diu Juguem Cantant, i va ser molt bonic i vam aconseguir així els nens i nenes van jugar du- que tot funcionés i es desenvolurant una hora amb tots els temes pés tal com ho havíem somniat. importants que després havien de (...) Veure com des del més petit cantar, la història del nostre poble, fins al més gran aprèn música i moltes altres coses com la història del nostre país: Catalunya. del nostre país, o la cultura de les barra • Els Rossinyols de Tarragona • Infantil Juventuts Unides de La Sènia • Coral Infantil Al ritme, de Sarral • Corals de l’Escola de Música Municipal del Perelló
religions, o la pulsació, les notes, les divisòries, els dictats... ens fa sentir una mica més feliços i dóna sentit a la nostra forma d’entendre la música i el món. Volem donar les gràcies per haverho fet possible a les corals participants, als creadors, als alumnes de l’escola de música municipal del Perelló, als ex-alumnes, al professorat, a l’AMPA, a l’Ajuntament, als organitzadors, a tots els col·laboradors externs i a qualsevol persona que, d’alguna manera o altra, s’hagi sentit implicada en el projecte. Montserrat Bella Roma i Ester Cunillera Montcusí
GRAN ÈXIT DEL MUSICAL PETER PAN de la CORAL GATZARA d’IGUALADA Tota bona feina té recompensa, i així ha estat amb l’èxit de les quatre representacions del musical Peter Pan, la nova producció de la Coral Infantil Gatzara.
l’escenari, un conjunt de 80 cantaires d’entre 7 i 17 anys d’arreu de la comarca van mostrar i oferir un gran espectacle, tot cantant, ballant i lluint els vestits i decorats fets per ells mateixos. Tota la feina realitzada durant els dies anteriors va donar el seu fruit, i tant el públic com els mateixos participants en van gaudir al màxim.
Un divendres, diumenge i dilluns d’aquest setembre, el Teatre Municipal l’Ateneu va omplir totes les butaques amb un públic delerós per veure el resultat de nou dies de treball i d’il·lusió per preparar un Els nens i nenes amb entusiasme, musical començant des de zero. A motivació i seguretat van aconse-
guir traslladar el públic al País de Mai Més. Durant l’aventura no hi van faltar els indis, ni les sirenes, ni els pirates, ni els nens perduts, ni les fades... ni la màgia de volar! Per un moment tothom va esdevenir un nen que no volia créixer. Tot un fantàstic viatge al País de Mai Més que va deixar al públic ben impressionat i amb ganes de repetir. Peter Pan ha estat possible gràcies a la il·lusió, l’actitud i l’excel·lent treball dels nens i nenes; la col· laboració de les famílies; i també la dedicació i el talent de l’equip d’especialistes, format pels responsables de la Coral Infantil Gatzara, Pep Farrés com a director escènic, Susana Enrich i Elisabet Farrés en la part de decorats i Sònia Mateu en la part de vestuari. Moltes gràcies a tots aquells que ho han fet possible! Coral Catzara d’Igualada
desembre del 2014
29
HAN DIT L’educació musical s’ha basat fins fa poc en l’adquisició de coneixements que, amb una progressió lògica de lliçons, es traslladava d’aquells que els tenien a aquells que no. Aquest model s’adreça al mon del treball: igual com l’escola entrena futurs treballadors, l’escola de música forma futurs professionals. Avui dia, però, es reconeix el valor de les habilitats pràctiques, es gaudeix més del temps lliure i el mercat de treball ha deixat de complir les expectatives. (...) Les millors pràctiques d’aprenentatge són les col·lectives, que es basen en tres supòsits: la solidaritat, l’avenç cap a un objectiu que ens marquem nosaltres mateixos, i el suport dels altres per reforçar el propi camí. Perquè el coneixement flueix en dues direccions: cada individu és únic i té uns coneixements i un capital cultural propis que aporta al procés d’aprenentatge. En el cas d’un grup, la personalitat musical es reforça quan hi ha valors compartits (...). L’aprenentatge de la música és una forma d’educació que ha de transmetre coneixements i comportaments que van molt més enllà del camp estricte de la música. La nostra preocupació principal no ha de raure en l’adquisició dels coneixements; més aviat hem de motivar l’estudiant de manera que siguin un pretext per a la seva formació global. (...) Els estudiants es formaran amb les eines que se’ls facilitin, tot creant el seu propi camí, des del seu punt de partida personal i en intercanvi amb els seus companys en aquest procés. (...) Les metodologies pedagògiques són complexes i múltiples. Totes poden ser bones, sempre que la qualitat de la comunicació faci que influenciïn l’alumne de tal manera que contribueixin al seu desenvolupament personal. De l’informe “Aprendre i ensenyar música popular” (2013) del col· lectiu francès per a l’ensenyament de la música Recherche et Pédagogie Musicale (www.collectifrpm.org) 30 La Circular
El cant és un mitjà de transmissió potent: el so es contagia i els més joves tenen l’oportunitat de nodrirse també de la expèriència vocal dels més grans. Sobretot si es té la sort de cantar a la mateixa associació, perquè en aquest cas es crea una mena de contaminació recíproca que és fonamental per créixer. Quan es creix, es necessiten referents, ideals. Amb el cant l’intercanvi entre genereracions s’enriqueix i el sentit mateix de la vida adquireix una continuïtat humana i cultural. Els joves necessiten que algú els acompanyi i els faciliti el camí sense imposar-se’ls. Han de ser lliures d’experimentar però han de tenir la certesa de la presència d’un guiatge. Nosaltres, com a directors de cor, tenim la responsabilitat no només de la seva veu sinó de tota la seva persona (…) Silvana Noschese (Choraliter nª 29, maig-agost 2009)
Que els cants contribueixin a l’esperança de viure el demà. Que el viure de demà sigui ple dels cants de sempre. Cor Valpellice (De Choraliter, FENIARCO, Set-dec. 2011)
L’aprenentatge de la música és una forma d’educació que ha de transmetre coneixements i comportaments que van molt més enllà del camp estricte de la música.
I ara... I ara...juguem
juguem
Els coneguts mots que tan poden ser musicals com no ser-ho…. _ _ _ T
Se situa sobre el riu i sobre l’instrument de corda
_ _ R _ _
Aquesta, o et lliga o canta
_ _ _ O_ _ _ _ _
Mussorski en va musicar una de quadres
_ B _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ A _ _ _ _
Sempre li cal almenys una clau No et deixa moure ni trencar frases
_ _ _ D _
Ho pot ser una veu, una nota o una paraula, tot i que que no punxi
_ _ _ _ A
Encara que no sigui simfònic, sempre té música
_ _ _ _ _ C _ _
Plagi o bé reproducció d’un motiu melòdic
O_ _ _ _
L’esdrúixula va al Liceu, la plana al quiròfan
_ _ _ _ R _ _ _ _ _
En els estudis i en el pentagrama, ha d’anar adequadament
_ _ _ _ _ A _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ L _ _
Tan pot guarnir el “tall” con la melodia Acompanyada d’una “a”, no l’acompanya cap instrument
LA FRASE DESORDENADA SIDOKU
Ordeneu adequadament les paraules i trobareu una frase de CONFUCIO: ÉS UN PLAER
SI FA
LA
RE
FA
LA NATURALESA
SI
RE SI
DEL QUAL PRODUEIX
LA SOL
LA MÚSICA NO POT PRESCINDIR
RE SOL LA
DO FA FA
DO
LA SI
RE
HUMANA
SOLUCIONS DELS JOCS DE LA CIRCULAR ANTERIOR LA FRASE INCOMPLETA Procura tocar bé i amb bellesa obres senzilles, això és millor que interpretar mediocrement obres difícils.
L’arbre sant (tradicional alemanya) QUESTIONARI PER A CANTAIRES 1-b) afinar, 2-c) una mca abans, 3-d) ben atents, 4-a) un amic, 5-c) cantant, 6-b) l’uniforme, 7-d) el director, 8-a) amb ordre.
Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas
desembre del 2014
31
Foto: May/Zyrcus
Poema de Nadal
(fragment)
Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor, perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor, i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l’alè de la mula i el bou!
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894- 1961) (Barcelona 1894, 1961)
La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: