La Circular 166 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 166 juliol-desembre 2017 preu unitari 6,50 €

- Conversant amb Joan Font. - Monogràfic: Tot el que volies saber del 50è aniversari i no gosaves preguntar…

3Opinió Editorial

4Notes del SCIC 11 Conversant Activitats federatives curs 2016-2017 Feina feta i feina per fer

El Tècnic a l’abast

Notícies del MCC

50è aniversari del SCIC. Perquè les trobades? Els “treballem amb...” dels cursos de direcció del SCIC. Una mirada oberta per trobar referents

amb...

Joan Font

17 Monogràfic

Josep Lluís Guzmán. El nou romanticisme

Tot el que volies saber del 50è aniversari i no gosaves preguntar...

39 Han dit...

41 Parant l’orella Simposi Mundial de Cant Coral a Barcelona Cantant ens en sortirem millor

46 El Tauler del SCIC

47 I ara... juguem

eparata

Número 44

Les cançons de La Circular Portada

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 166 desembre 2017 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Mercè Pérez.

2 La Circular

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura i Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

50ª Trobada al Palau Sant Jordi de Barcelona, 21 de maig 2017.

Redacció, Administració i publicitat Fotografia: May/Zircus P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Contraportada Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 Fotografia: May/Zircus scic@scic.cat www.scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Editorial

Llum als ulls i força al braç! Diuen que en el món quàntic les coses poden ser a dos llocs alhora. A vegades passen coses que ens fan pensar que som en el present i en el passat alhora, que hem tornat enrere alhora que sembla que haguem anat endavant. Podríeu pensar que parlem de la Trobada General i els altres actes commemoratius del 50è aniversari, uns actes que ens han fet reviure, retrobar, recordar, reivindicar tantes coses i tanta gent, que ha donat veu a cantaires del present i del passat, que han fusionat en una obra pel futur les cançons de les cantates del passat. No, de tot això ja en parla La Circular que teniu a les mans.

Fotografia: May/Zircus

Parlem d’unes escenes i d’uns fets que havien pogut viure i combatre alguns dels directors del SCIC (fundadors, veterans i savis), però que molts d’altres no havíem viscut mai i no hauríem imaginat mai viure. Situacions per a les quals no estàvem preparats ni segurament volem estar-ho i que no podem acceptar com a normals.

Hi ha una generació que recorda amb qui estava i què feia el 23 de febrer de 1981; n’hi ha una altra que recorda l’11 de setembre de 2001; nosaltres recordarem sempre més l’1 d’octubre de 2017.

de posar en risc algun finançament públic que el SCIC pugui rebre? Totes aquetes preguntes les podem fer sobre el SCIC, però també sobre la nostra coral i fins i tot sobre nosaltres mateixos.

Tot això ens fa pensar en el 4 de març de 1996. Era dilluns i la Maria Martorell era, com sempre, a les oficines del SCIC, a Barcelona. Estava molt preocupada pels resultats d’aquelles eleccions i vàrem arribar a la conclusió que seria dur però que segurament només serien, com a molt, quatre anys. Ens vàrem ben equivocar. El dia 2 d’octubre i molts altres dies l’hem recordat i l’hem trobat molt a faltar.

El SCIC té testimonis, molts (alguns ja no entre nosaltres, però ben presents, més presents que mai), de fundadors i primers directors que ara poden mirar als ulls a les noves generacions amb el cap ben alt. Gent que va fer coses il·legals i censurables segons la legislació franquista. Podrem, nosaltres, directors en actiu, dirigents actius del SCIC, mirar als ulls a les futures generacions de directors (actuals cantaires) sense haver de baixar el cap?

Què han de fer les corals i les entitats com el SCIC davant de tot això? Amb els anys hem aconseguit fer cantar bé, publicar millor que mai les obres que encarreguem, comunicar millor les fites (com la trobada general d’enguany, que ha aconseguit un bon ressò mediàtic); però tot això és suficient? Què hem de fer les corals, els directors, el SCIC? Com podem no perdre la integritat, ni la dignitat de catalans, d’educadors, d’activistes culturals, sense perdre els papers?

Avui, des d’aquesta editorial, diem que no oblidem als directors que ens han precedit i la seva dignitat; no oblidem els presos polítics ni els exiliats i, d’una forma molt especial, tenim present l’Honorable Conseller de Cultura, Lluís Puig, a l’exili també, que ha mostrat un suport i estima pel SCIC i el cant coral com cap Conseller de Cultura ho havia fet abans. Seguirem el nostre camí amb els cants a punt!

Els nostres cors són inclusius, oberts a qualsevol persona de qual- L’equip de redacció: M. Mercè sevol fe, creença o ideologia, però Argüelles, Abel Castilla, Martí podem renunciar a l’acció davant Ferrer,Toni Gàlvez i Mercè Pérez la barbàrie? Hem de callar per por

desembre del 2017 3

Notes del SCIC En aquest apartat trobareu informació sobre temes federatius, completada, aquesta vegada, amb les opinions de M. Dolors Bonal sobre el 50è aniversari, el SCIC i les trobades; les de Jaume Sala sobre els aspectes formatius dels nostre Cursos de Direcció; i un record molt especial d’Eulàlia Casso del gran músic i estimat amic Josep Lluís Guzmán. La redacció

ACTIVITATS FEDERATIVES CURS 2016-2017 Com cada any, us fem el resum de les activitats del SCIC dutes a terme durant el curs anterior, 20162017. Ha estat un any molt especial, per això ho fem en dos blocs: les activitats referents a la celebració del 50è aniversari del SCIC, les trobareu en el magnífic Monogràfic d’aquest manteix número de La Circular. La resta d’activitats fetes, que no deixen de ser importants, les podeu trobar sota aquestes ratlles. A més, en el resum de la 100a Jornada de Treball hi trobarem els projectes per a aquest curs 2017-2018. 99es Jornades de Treball Enguany hi ha hagut una novetat en les dates de les Jornades de Treball. Fruit del canvi del punt dels nostres estatuts que diu que ara l’economia del SCIC es comptabilitza per anys naturals i no per cursos (com fins l’any passat), les Jornades de Treball que es feien al juny ara es faran al febrer. El format d’aquestes Jornades pretén englobar dues activitats:

4 La Circular

l’Assemblea ordinària, on s’aprovaran els comptes anuals i el pressupost, i una activitat formativa que en aquesta ocasió va ser la preparació dels moviments escènics de la cantata ... i no em venien a buscar per part d’en Jordi Vidal, actor i col·laborador de Joan Font. La participació va ser força nombrosa i això ens anima a continuar en els propers anys amb aquest format “assembleo – formatiu”! 44è Juguem Cantant Se n’ha fet a set demarcacions: - 22 d’abril a Calella (Maresme-Vallès Orinetal) - 14 de maig a Sarral (Tarragonès) - 28 de maig a Esplugues (Eic del Llobregat – Vallès Occidental) - 7 de maig a Agramunt (Terres de Ponent) - 13 de maig a Calafell (Penedès-Anoia) - 13 de maig a Ullà (Gironès-Osona) Enguany, com sempre que hi ha Trobada General, els Petits del Barcelonès s’han distribuiït en altres demarcacions. Roda de premsa al Palau Marc El dia 4 de febrer es va fer una roda de premsa a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat per presentar els actes de celebració del 50è aniversari. Juguem Cantant a Agramunt

Un pont de cançons-El SCIC a L’Auditori El concert es va fer a la Sala Oriol Martorell el dia 4 de març, amb tres cors convidats de Flantes, sota la direcció de Marleen Annemans. La visita es va enfocar com un intercanvi. Els flamencs van ser acollits per cors de Barcelona i rodalies, que posteriorment els tornaran la visita. (A la Circular anterior us en parlàvem). Juguem Cantant a Calella

Participació del SCIC en activitats externes Novembre 2016 a Utrecht, Assemblea d’ECA-Europa Cantat Juliol 2017 a Barcelona, participació en el Simposi Mundial de Cant Coral. 100es Jornades de Treball Doncs sí, amb dues Jornades de Treball per curs, multiplicades per 50 anys en què s’han organitzat ininterrompudament, hem arribat a les 100es Jornades de Treball! Aquestes Jornades d’octubre 2917 han tingut el mateix format que les dels darrers anys: Assemblea ordinària, reunions comarcals, valoracions, presentacions d’activitats i repertori, estones de coneixença i relació entre directors... però enguany no es podia deixar de celebrar un número tan rodó com aquest i es va organitzar un gran dinar de celebració. En l’apartat ReTrobada del Monogràfic en podreu llegir el resum.

Roda de premsa: tret de sortida del 50è

Equip de Coordinació • Coordinadora general: Júlia Olivés • Coordinadora general adjunta: Gemma Ruíz • Secretaris Tècnics: Marta Narberhaus i Toni Gálvez • Tresorers: Abel Castilla i Josep Ollé

Els cors de Flandes a Montserrat Fotografia: L’Esquitx

Equip Tècnic • Caterina Clos, Clara Florit, Isabel Mantecón i Mireia Cadevall. Caps comarcals : • Laia Nieto Carreño i Anna Jordana • Cèlia Tort • Marta Linares • Elisabet Kubesch • Núria Puig i Carles Sala • Meritxell Bascompte Vilà • Anna Moncunill i Núria Llacuna

Barcelonès Gironès - Osona Tarragonès Eix Llobregat – Vallès Occidental Terres de Ponent Maresme – Vallès Oriental Penedès – Anoia

Equip de la Circular • Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Pel que fa a l’Assemblea General, el Toni Gálvez, Martí Ferrer i Mercè Pérez. més destacable es pot resumit en tres punts: A tots ells desitgem grans encerts! 1. L’aprovació de la gestió econòmica relativa a la Trobada General i de la gestió de la Coordinació. 2. La renovació de càrrecs del Consell dels 17’s. En aquest punt, tots els assistents van expressar el gran reconeixement que es mereixen els càrrecs sortints per la feina feta; i en especial la Coordinadora General, Mercè Pérez, que ha portat amb gran eficàcia el timó del SCIC en el difícil repte de celebrar el 50è aniversari de la nostra entitat. Un cop fetes les ratificacions pertinents, el Consell dels 17’s va quedat constituït així:

100es JT, Eva Ugalde presenta la seva cantata

desembre del 2017 5

3. La presentació del projecte de curs 2017 – 2018:

PLA DE FORMACIÓ PERMANENT 20162017 1. 8è Curs de Direcció Es realitzarà en 4 caps de setmana, amb els professors Gemma Tatay, Montse Meneses, Oriol Castanyer, Marta Cordomí i Jaume Sala.

Fotografia: Toni Márquez

3. 24 de febrer, Buia Reixach, directora: Recursos i repertori per avançar amb els grups de grans

repertori està format per un recull de cançons proposat per l’equip tècnic. Donat que serem en un any d’aniversari d’aquesta trobada de petits, es proposa –com ja s’ha dit4. 17 de març, Josep Ollé, com- l’estrena de la cantata Aventures senpositor: La seva obra per a cors se sortir de casa, que s’ha encarregat infantils i criteris d’interpretació a la compositora basca Eva Ugalde sobre un tex de Núria Albertí.

JORNADES DE TREBALL PER A DIRECTORS DEL SCIC

Dins del curs s’hi han organitzat quatre sessions de Treballem amb...: 101 Jornades de Treball: Serà el diumenge 4 de febrer de 1. 25 novembre, Montse Colo2018 a l’edifici de l’INEF a Barcelomer, coreògrafa: Recursos per na. S’hi farà l’assemblea ordinària i treballar una bona actitud escènica. dues sessions formatives: 2. 27 de gener, Mariona Fernán- - recursos didàctics a l’entorn de dez, directora: Els cors de pe- la cantata de petits Aventures sense tits: reptes i propostes de treball sortir de casa - Treball a l’entorn del repertori del Pont de Cançons d’enguany, amb Josep Vila i Jover

ACTIVITATS PER A LES CORALS DEL SCIC

Ja tenim constància de gairebé totes les dates i localitats on se celebraran els Juguem Cantant, les trobareu detallades al Tauler. GRUP DE MITJANS I GRANS. Enguany la modalitat de Trobada és d’intercanvis entre corals UN PONT DE CANÇONS – EL SCIC A L’AUDITORI En aquesta edició s’ha encarregat la direcció a Josep Vila i Jover, que ha proposat, d’acord amb el SCIC, un repàs musical a la història de la música interpretant obres de repertori “més clàssic”. El concert serà el dissabte 2 de juny de 2018 i les corals participants faran un assaig previ el cap de setmana del 5 i 6 de maig.

GRUPS DE PETITS – 45è Juguem Cantant El 45è Juguem Cantant és una trobada a mida per als més menuts (5 Bon curs a tothom! a 7 anys), organitzada amb el suport de les respectives demarcacions. El Toni Gàlvez i Carceller

Feina feta i feina per fer Sembla que fagi poc que vam començar aquesta nostra gran aventura, però ja fa uns quants anys. Quan, ara en fa quatre, vam començar l’equip de Coordinació, teníem davant molts reptes que ens havíem plantejat.Volíem millorar la web, millorar a nivell organitzatiu i en la comunicació amb les corals; i sobretot teníem un gran repte... el 50è aniversari!

energia per tirar endavant 50 anys més. Si una cosa tenim al SCIC de bo és que els equips es renoven sovint i que, per tant, hi ha saba nova amb noves propostes, noves energies i criteris que fan que no només no ens estanquem sinó que mantinguem l’esperit del SCIC viu i actiu.

I com es renova un equip? Doncs no és del tot fàcil, no tothom pot o vol Ara, mirant enrere, sembla que en- involucrar-se, depèn del moment vicara podríem haver fet més i segur tal i personal de cadascú. Però estem que trobem molts punts a millorar. ben segurs que tothom hauria de Però us ben assegurem que tota la passar algun cop a fer aquesta tasca, feina que l’equip ha fet ha tingut un ja que és un aprenentatge no només tècnic durant aquests anys, hi finalitleitmotiv constant: il·lusió i empenta! de l’entitat sinó de vida. zava la seva etapa; havíem treballat colze a colze i molt intensament A dia d’avui, estem orgullosos de En aquesta ocasió coincidí que la Júlia Olivés, membre de l’equip aquests darrers cursos en la pretenir una entitat ferma, sana, amb 6 La Circular

paració de la Trobada General.Vam veure molt clar que la Júlia seria una gran Coordinadora i vam tenir la gran sort que ens va dir que sí!!! Quina alegria tens quan veus que es va conformant un equip nou fet, a més, amb persones brillants!

ha deixat feta l’equip sortint deixa una entitat molt sana i cohesionada. En els propers mesos, una part de la feina l’haurem de destinar a sistematitzar aquest ordre a nivell d’administració interna perquè tot segueixi funcionant igual de bé durant molt de temps.

amb bons ulls! Però segur que encara pot ser millor.

Volem aprofitar aquesta estabilitat interna per mirar cap a fora i treballar en com mostrem el SCIC, què en mostrem i com ens veuen. Això va des dels projectes musicals que En Toni, en Josep, l’Abel, la Júlia! Ja endeguem fins a donar més vida a teníem un bon planter però calia És indiscutible que una part de tantes publicacions ben fetes que buscar un parell de persones més l’estabilitat dels darrers anys ens l’ha tenim (algunes una mica oblidades), que acabessin d’arrodonir l’equip! donat el Conveni Triennal que va passant per la imatge gràfica, la La Júlia i el Toni van pensar en el seu pactar el Moviment Coral Català el web... No estalviarem hores de seuideal d’equip i el van aconseguir a 2016 i que ens va assegurar tranquil· re a reinventar (i inventar) projecla primera! La Marta Narberhaus i litat econòmica fins el 2018. De tots, tes per al SCIC. Estem convençuts la Gemma Ruiz van dir que sí amb potser aquest és el fil més delicat que la feina ben feta és la que crida ganes i il·lusió! Què més podem de- en aquest precís moment -degut les coses boniques. manar? Un equip de Coordinació co- a la situació política del país- però hesionat, amb gran experiència, amb confiem que, des d’ara fins que acabi Ens agradaria consolidar la imatge noves idees i, sobretot, amb força la vigència del conveni actual, les d’entitat ben estructurada i alhora per continuar els projectes engegats institucions hauran superat la incer- diversa perquè qualsevol coral i molts més que en generaran! No es tesa i podrem seguir comptant amb infantil del territori s’hi pugui sentir pot ser més feliç com a coordinadora aquest suport econòmic. identificada i trobar-hi el seu espai. sortint en deixar en tant bones mans l’entitat que tant t’estimes. Malgrat això, és clar el bon moment Superat el gran repte de la Trobada del SCIC perquè, a dia d’avui, hi General i tancats els primers 50 I tampoc es pot ser més feliç com ha un bon ambient admirable dins anys de la història del SCIC, la bona a equip de coordinació entrant, en els equips de treball. També ens feina feta i consolidada és la que recollir el relleu d’una feina feta hem adonat que darrerament ens ara ens motiva per imaginar-nos amb tant entusiasme, ganes de fer arriben moltes propostes externes una nova etapa, per reinventar i per bé les coses i, alhora, amb molta i que hi ha una pila de gent disposa- adaptar-nos, també, als nous temps. humilitat. Això ho fa tot molt més da a engegar projectes molt bonics senzill. La feinada d’endreça que amb el SCIC. Senyal que ens veuen Mercè Pérez i Júlia Olivés

50è aniversari del SCIC. Perquè les Trobades? La cançó que vull cantar no me l’han dictada els homes, me la van cantar els ocells un captard d’aram i roses La cançó que vull cantar me l’han dita les onades, cavallets d’escuma i sal a la platja més daurada La cançó que vull cantar neix de l’aigua que somnia als estanys de Castelló estre els joncs i les gavines

quat- i les Trobades, que facilitessin el contacte entre els cors per aprendre i cantar un repertoti comú.Teníem la intenció de fer una política cultural, volgudament popular, per impulsar dos elements fonamentals: la música coral i la llengua.Va ser una pedagogia utòpica? El temps ha demostrat que no solament no ho era, sinó que, com una taca d’oli, ha anat escampant arreu de Catalunya un gust i una afecció per el cant coral infantil.

D’on deriva l’estrany poder de la Música, que tots els mites, en les cultures més diverses, li atribueixen Quan, fa 50 anys, un grup d’il·luminats un poder incomparable? Quin esvarem “inventar“ el SCIC, teníem trany misteri lliga la música a la vida, unes prioritats: la Música en forma al cos i al pensament dels homes? de Cant Coral col.lectiu -que també implicava la formació i el contacte en- Aquesta meravellosa poesia de tre els diferents directors, la recerca Mª Àngels Anglada va ser el cant i posada a l’abast d’un repertori ade- d’entrada de la Cantata El bruel

de l’estany, estrenada per la XVI trobada del SCIC, amb música d’Enric Ribo. És una de les cantates més boniques que s’han fet, els nens i nenes que la varen cantar encara se’n recorden, se’ls va gravar a la memòria. Facilment la poden cantar sencera. Perquè dic desembre del 2017 7

aixó? Perquè quan una composició musical es serveix d’un bon text, tant per les melodies com per les poesíes, el resultat és tan sòlid que desperta la curiositat, l’emoció i el coneixement. Una obra ben feta, ben treballada, deixa una empremta interior que no s’esborra mai i resulta perdurable. El SCIC ha promocionat en les Trobades moltes cantates de sòlida composició musical i poètic text.

Les Trobades A més de l’experiència musical que representa el concert que s’hi fa, les Trobades tenen uns valors en elles mateixes que vodria resaltar: Una eina educativa Les Trobades del SCIC ens humanitzen en la socialització, amb fonaments sòlids. Els intercanvis entre corals tenen un gran valor, permeten descobrir nous paisatges urbans i rurals -barris, pobles- i coneixer ambients distants pels seus orígens, entrar a les cases, connectar amb families diverses. Aquest entorn, que és eminentment educatiu, portarà

l’infant a ser respectuós amb la singularitat de cada persona i cada ambient que es trobi.

La bondat de les Trobades

Fixeu-vos que el terme bondat, en la furiosa competivitat en què vivim, ha anat a parar al calaix dels mals Compromís social endreços; en la cultura dominen Aquesta expressió, compromís, molt sovint criteris economicistes. s’evidencia en la voluntat de contri- La bondat és aquella disposició buir a que els ideals i principis que íntima per la qual volem el bé dels ens han inspirat trobin concreció altres abans que el nostre. Les en el sí de la societat; tenen una Trobades del SCIC tenen la bondat determinada càrrega política, perde realitzar una obra bella, engresquè fan d’aquesta educació musical cadora, en un clima estimulant, i humana un instrument de progrés equilibrat i actiu. per a tota la societat. Que les nostres cançons col Un treball en equip ·lectives siguin un missatge de pau, La clau d’un bon treball d’equip és d´amor. El miracle de les Corals el respecte de tothom vers tothom. Infantils de Catalunya han de ser Les obres que es programen, la un orgull per tots els que hi hem manera de fer i de plantejar una treballat i els que actualment encaacció amb infants, les discusions ra hi sou. obertes amb diàleg entre tots, són un enriquiment col.lectiu que no es I acabo amb unes paraules de Raitroba quan es treballa sol. El treball mon, d’Al vent: en equip és la clau de volta de qual- Al vent, de cara al vent, el cor al vent les mans al vent ... sevol projecte educatiu. Crec que els bons resultats d’un projecte de Tots plens de nit, buscant la llum, Trobada estaran sempre en relació buscant la pau.. directa amb l’excel.lent preparació, l’alta competència i la dedicació in- M. Dolors Bonal condicional dels seus organitzadors. Cofundadora del SCIC

Els “Treballem amb...” dels cursos de direcció del SCIC. Una mirada oberta per trobar referents Un dels aspectes més importants en la formació del director de corals infantils és el d’aconseguir que els futurs directors tinguin una mirada oberta, curiosa, i alhora ambiciosa, tant pel que fa a la feina pràctica i contínua, com pel que fa a la planificació i reflexió sobre els projectes a curt i llarg termini.

els àmbits. Això implica formar-se de manera contínua, escoltar molta música amb esperit analític i crític, anar a concerts, veure assaigs, buscar enregistraments, aprofundir en determinats estils i obrir-se també a estils diferents. I també, sobretot, tenir uns referents, uns models que ens serveixin de guia per orientar un treball del tot necessari amb La feina del director de cors infan- directors i cors de més nivell que tils sovint s’emmarca en el dia a dia, el propi. en preparar assaigs pels propers concerts. Però és necessari, si Per això, ja des de la primera edició, volem que el cor creixi i assoleixi hem convidat a especialistes en cada dia un millor nivell, tenir uns àmbits molt diversos que van molt objectius planificats a mig i llarg més enllà de la tècnica de direcció. termini i, en funció dels elements Especialistes de prestigi disposats de què es disposa, marcar nous a compartir els seus projectes, a reptes per assolir millores en tots mostrar els ingredients amb els 8 La Circular

que “cuinen” cada dia. I ho hem mirat de fer en un espai proper, que convida a la participació i al debat. Podem descriure el gust d’una llimona i parlar llargament sobre aquest gust tan intens, però

això mai s’assemblarà al gust real de la llimona. Podem parlar de com treballa determinat director, com assaja un cor que ens agrada, però no hi haurà res més efectiu que compartir amb ell i tots ells, de ben a prop, una estona de feina. El curs de direcció del SCIC va començar fort. Després d’un primer any amb mòduls diferenciats vam apostar pel format actual, amb 4 tallers, els anomenats Treballem amb... oberts a tot el públic interessat, més enllà dels alumnes propis del curs de direcció. A la segona edició ja vam convidar en Bob Chilcott, que ens va oferir un dels tallers més interessants que he sentit mai en aquests anys.Va compartir curs amb Basilio Astúlez i el seu cor Kantika Korala. I també han portat els seus cors Josep Vila Jover, amb els Amics de la Unió, Elisenda Carrasco, amb el Cor Infantil de Sant Cugat i Glòria Coma, amb el cor infantil de l’Orfeó Català.

Hi han passat directors molt diferents per treballar amb els alumnes aspectes com la tria de repertori, la dinàmica d’assaig, els recursos didàctics, el moviment i la dansa.... Directors com Mireia Barrera, Mireia Besora, Ester Bonal, Maria Guinand, Alberto Grau, Martí Ferrer, Isabel Mantecón, Sònia Moreno, Pep Prats i Gemma Tatay. I n’hem portat de fora com Veera Voima i Marleen Annemans. Han vingut compositors a parlar del seu repertori, com ara Josep Vila i Casañas, Francesc d’Assís Pagès i Jordi Domènech. I han vingut a parlar de temes prou interessants com la veu de l’infant especialistes com Cori Casanovas, Marta Cordomí i Manel Cubeles. Finalment, ens han mostrat pinzellades de direcció i actitud escènica actrius com Clara del Ruste i directores d’escena com Marta García Otín. L’interès de treballar amb ells va més enllà d’allò que expliquen. Tots

ells traspuen una saviesa, una experiència i un compromís amb la feina que fan d’aquests tallers un espai de revelació molt especial. Aquest proper curs -i ja en van vuit!- seguim en la mateixa línia. Tindrem a la Montse Colomer, coreògrafa i directora escènica, que va col·laborar en tots els actes de la 50à Trobada del SCIC. La Mariona Fernàndez i la Buia reixach, totes dues directores de l’escola coral de l’Orfeó Català, ens parlaran de recursos pels cors de Petits i els cors de Grans. I finalment Josep Oller, compositor i molt vinculat al SCIC, ens mostrarà criteris d’interpretació per la seva obra. A tots i a totes, moltes gràcies per la vostra feina i el vostre temps. I sobretot moltes gràcies per la vostra generositat! Jaume Sala Curs de direcció del SCIC

Josep Lluís Guzmán. El nou Romanticisme vegades, assegut a l’entrada de Musicant quan arribava a la tarda, em deia: - Eulàlia, pots estar cinc minuts per a mi? I sí, hi estava, parlàvem... però, ara penso que l’hauria hagut d’escoltar més.“Sempre estàs enParlar d’en Josep Lluís em fa molta feinada per l’escola.... però els amics il·lusió i, alhora, un gran respecte. també et necessitem” Aquestes Però sobretot, el que sento és una paraules teves, Josep Lluís, les regran tristesa perquè l’he tingut al cordo molt sovint i procuro, en la costat, hem treballat colze a colze mesura del que puc, viure amb més a l’escola durant una pila d’anys, i intensitat amb els qui més estimo. Josep Lluís amb ara que no el tinc sé que l’hauria Alba Manoyses d’haver escoltat més. Quantes D’en Josep Lluís, o Lluís com ell volia que l’anomenéssim els més pròxims, m’agradaria evocar dos aspectes que, des del meu punt de vista, van ser les seves raons de ser, el que per a ell donava sentit a la vida: d’una banda la seva relació amb l’educació i, d’una altra, la vivència de la música. “Hem de voler que el folklore no sigui un llastre anacrònic per a les futures generacions.....” Sara Llorens de Serra 1931 (Introducció Vol. I El Cançoner de Pineda)

tan senzill com donar classes d’Història, Formes i Harmonia a una colla d’adolescents i joves, la majoria dels quals mai s’havia plantejat fer la carrera de música. Perque s’emocionava quan un alumne li presentava la composició d’un petit minuet o un senzill arranjament instrumental per Santa nit...

Perque, un músic com ell es va entusiasmar amb la proposta de treballar en la “Història de la Música Catalana des de la Renaixença fins als nostres dies”. Quan li vaig plantejar, em va confessar que així aportaria el seu granet de sorra que ajudés a acabar amb el desconeixement de la música de casa nostra. Aquest desconeixement li produïa una gran tristesa,tal i com va escriure’m en una carta de les d’abans, vull dir escrita a mà, on em Pel que fa a la seva relació amb detallava el programa del Concert l’educació, he de dir que el seu pas de Santa Eulàlia del 12 de febrer per Musicant va ser un regal, per la del 2012: ”Si Déu vol, serà un concert seva generositat. Perque un músic preciós, memorable, hi sonarà música de cap a peus com era ell va ser ca- catalana, o sigui música menystinguda paç d’il·lusionar-se per un projecte pels mateixos catalans, música que els desembre del 2017 9

programadors de concerts procuren estalviar-se per por de perdre diners (donat el baix nivell d’alguns públics endormiscats, que prefereixen escoltar les mateixes músiques una i altra vegada)....”

Cançoner popular, ho haig de dir amb el cor a la mà, amb sinceritat, em dol tant pensar que aquest patrimoni l’hem tingut al congelador des de Pel que fa a la música, i continuant la desfeta de la guerra en la línia del que acabo d’escriure, fins a l’any 1991 que diria que en Josep Lluís ha estat el retorna! Perquè crec representant català més important que, per exemple, en del Nou Romanticisme, que no és el moment de la gran el del segle XIX. Un Romanticisme florida de la Nova actual, no gens carrincló. Enorme Cançó o en altres admirador de la terra que trepitjava, moments de la nostra de tot el que s’hi crea, la caractehistòria, haver disposat ritza i la fa diferent d’altres terres, de tot aquest material es va desviure per la seva música potser hauria obert popular, la tradicional, la de comaltres camins. Gràcies positors de sardanes i de qualsevol a Déu, ara el tenim, i és un corpus estil que fos digne de ser anomenat tan gran i ampli, i tan bonic poder-hi “bona música”: “Fa temps que m’es- treballar!...” (de la seva conversa amb forço en defensar una línia de treball, Josep M. Ainaud de Lasarte i Monten la doble vessant de la composició i serrat Rotllan també enregistrada l’estudi dels valors sintàctics del feno- en el disc Cançoners del meu país) men musical, que valori la ingenuïtat indispensable, per tal de superar els Com a bon Romàntic que era, en posicionaments ideològics totalitaris Lluís també coneixia i admirava els de les avantguardes nascudes després poetes del seu país (Jacint Verdaguer, de la gran desfeta de la segona guerra Pere Quart,Vicenst Andrés Estemundial” .. (de Cançoners del meu llés....) que el van inspirar en moltes país). de les seves composició corals. Quan no era així, ell mateix escriLa cançó del seu país era per a ell via les glosses de les cançons per una font d’inspiració inesgotable. a cor de veus banques com, a títol Se’n va impregnar, la va estudiar d’exemple, Quinze mariners per a cor a fons fins fer-se-la seva, tan seva de veus mixtes, com Flor d’ametller, que ens va regalar harmonitzacions Endreça, o bé per a veu i guitarra corals per a veus blanques i per a S’Arenal, Jo no conec més fronteres, A veus mixtes, duets per a cordes, contravent ... aquestes tres darreres arranjaments per a piano..... I tot estrenades per ell mateix a la guitaraixò, amb una humilitat extraorra i amb la veu d’Alba Manyoses. dinària. Semblava que li fes por no copsar suficientment el sentit de la Mostra d’aquesta capacitat d’escriumelodia que tenia entre mans i que re n’és la presentació que va fer del manejant-la pogués destruir la seva disc Cançoners del meu país al qual essència. Així ho expressava en una he fet referència diverses vegades, carta que em va enviar a comeni que transcric per la seva gran çaments del 2007, quan em va fer càrrega de poesia, entenent aquesta a mans les harmonitzacions d’unes com la forma bella d’escriure. El nadales compostes per Esther disc, a la memòria de Rafael Patxot, Sordé (fundadora de l’Escola de està acompanyat d’un llibret que Música de Ponts): “ feia temps que no té pèrdua. La transcripció que volia posar-m’hi, però em mancava en faig és de l’escrit “Visions d’un humilitat per admirar la bellesa que paisatge”: contenen”. “... Estranyament, aquell dia va succeir L’eina principal del seu estudi sobre un fet que tots creiem circumscrit a la cançó del seu país era l’Obra l’àmbit de la fantasia.Vingueren les del Cançoner Popular, de la que fades – volant, és clar – i ens dugueen Josep Lluís deia. ....“L’Obra del ren noves cançons; noves eren, de tan 10 La Circular

antigues i oblidades! Fins i tot, un drac blau seguia el vol d’aquelles figures femenines que es confonien entre les llums de la tarda. Així, dels raigs del sol entre els núvols, davallaven damunt els camps llaurats i escampaven les seves harmonies entre voladisses dels ocells, delerosos d’aliment. La gent dels pobles més propers va sortir a rebre-les portant cistelles plenes de fruita.També hi anaren els més petits i saberen escoltar en silenci, embadalits, el sospir de cada frase i l’alè de cada motiu... ... En l’horitzó solar apareixia clarament el perfil de la muntanya santa, vibrant les roques com cordes suaument polsades per una mà invisible. Llavors, vàrem entendre aquell llenguatge antic i les noves cançons esdevingueren oració (etern plany de l’home i de la dona), cant de lloança, acció de gràcies....” Josep Lluís Guzman i Antich – estiu 2002 La cançó, la poesia, la prosa, les composicions instrumentals d’en Josep Lluís són pures, ingènues, fràgils, intenses, senzilles, humils, generoses..... talment un mirall d’ell mateix.“No invento res musicalment. La meva aportació està en la poesia musical, en les estructures poètiques, en la transmissió d’afectes entre el compositor i l’intèrpret”. Eulàlia Casso i Samsó Directora de Musicant, amiga d’en Lluís i de la seva música. Novembre 2017

Amb en el seu renebot Roc

Joan

Font

Conversant amb...

En una conversa molt viva i agradable i amb l’ajut de la tècnica –vam conversar per videoconferència, perquè en Joan era a Toronto per muntar una producció de l’òpera La Cenerentola–, vam anar repassant el naixement de la seva vocació, algunes de les seves opinions i els esdeveniments del nostre aniversari. En Joan és una persona oberta, dinàmica, compromesa; un apassionat de l’espectacle i de la festa... Ha estat un privilegi poder comptar amb les sevs idees i la seva col·laboració en aquest aniversari. M. Mercè Argüelles

desembre del 2017 11

Joan Font i Pujol és un actor i director teatral i d’òpera català. Ja de nen participava activament en els muntatges de La Passió d’Olesa i Els Pastorets. Es va titular a l’Institut del Teatre de Barcelona i va estudiar a l’Escola Jacques Lecoq de París. Ha participat com a ajudant de direcció i codirector en diversos muntatges de directors catalans, on sovint també es responsabilitzava del disseny i la il·luminació dels espectacles, i ha estat assessor i director artístic de nombrosos actes. El 1971 va fundar el grup de teatre Comediants (Creu de Sant Jordi 1996, entre molts altres guardons), del qual és el director artístic, tot i participar-hi també com a actor. Comediants, sota la direcció de Joan Font, ha presentat les seves produccions als cinc continents, ha realitzat espectacles especials per al Festival d’Avinyó i per al Carnaval de Venècia i ha donat la volta al món amb les seves propostes. Joan Font va ser l’impulsor del Centre de Creació de Comediants La Vinya, a Canet de Mar. Com va ser que col·laboressis amb el SCIC en els actes de celebració del 50è aniversari? Un dia va sonar el telèfon i a l’altre cantó de les ones hi ha una veu femenina, la Mercè Pérez, del SCIC, que em va dir que li agradaria veure’m i xerrar sobre els actes de celebració dels 50 anys de les Corals Infantils de Caralunya.Vam quedar a la seu que té la federació al barri de la Ribera. Allí hi havia molta gent jove i amb moltes ganes de fer coses. M’ho van explicar i em van proposar d’ajudar-los a muntar les idees que tenien... No van trigar gaire estona a convèncer-me! Així va ser com vam començar a caminar plegats, participant activament en el planteig conceptual de tot l’esdeveniment. Per mi es tractava Quan et van parlar del l’anid’organitzar una gran festa amb versari del SCIC, vas saber de molts capítols diferents. seguida què es podia fer? No era senzill, hi estaven implicats Havies treballar abans, o havies molts nens! muntat abans alguna cosa amb És que eren 50 anys! De seguida o per criatures? vaig dir a tota la colla del SCIC El segon espectacle de Comediants, que era una ocasió única, s’havia el 1973, era una obra de teatre per de fer alguna cosa especial. Calia nanos que es deia Catacroc. El vam aprofitar el moment històric per estrenar a La Coruña, i els nanos es tornar a refermar els valors, per van entusiasmar tant que s’empor- crear interès en el cant coral infantaven mig teatre, les cadires, les til. En vam anar parlant i els vaig cortines… és a dir que va ser un proposar les línies del que després èxit per una banda i per l’altre un es va fer. fracàs perquè els va excitar sobremanera.Va ser l’única vegada que Començant pel concert de va passar una cosa així, eh?! Des de Manresa… llavors, sempre he fet coses per na- El concert de Manresa, per conos. Per al Petit Liceu, de Barcelona, mençar, era una celebració del fet La Petita flauta màgica, després La fundacional, ja que s’hi havia fer la Cenerentola (La ventafocs) i Alegro primera trobada de les corals infanVivace. I per al Teatre Nacional de til. Per tant, era important que fos Catalunya, Sergi Belbel em van venir una retrobada dels cantants d’abans a buscar perquè assessorés tota i els d’ara. Aquest “seguir el fil” la part de teatre infantil i familiar. I s’havia de tocar a Manresa, perquè mai he deixat de fer-ho, mai, amb el Palau Sant Jordi és massa gran i projectes petits, mitjans o grans. hauria quedat diluït…

12 La Circular

Amb Comediants a Avinyó. A primer terme, repassant aspectes tècnics (1980?)

Comediants a Canet de Mar (1975), Joan a dalt, amb americana

Va ser un acte molt emotiu i molt bonic! Sí, es tractava d’un recorregut en el temps, per això vaig creure important que hi hagués una representació dels cantaires i directors de la primera trobada, cadascun d’ells va rebre una ofrena d’un cantaire actual en el moment d’incorporarse a l’escenari per cantar junts. I després els nens estrenaven l’obra l’Enfilall d’en Josep Vila, que fa un repàs del que les corals han cantat al llarg d’aquests anys.Vaig pretendre reforçar aquesta sensació de continuïtat. Hi intervenien 200 cantaires, una xifra gran però perfectament manejable que permetia que l’acte tingués la calidesa que buscava. I després, de seguida vas pensar en sortir al carrer! Tot era bonic, d’aquesta celebració, però el més important per mi era sortir al carrer. De quan érem petits recordo les caramelles, aquelles corals de gent del poble, petits i grans, que sortien per Pasqua Florida a festejar que venia la primavera. Cantaven pel carrer, barrejats amb la gent, i portaven un pal llarc amb una cistella perquè des dels balcons els donessin diners o regals, i després anaven a celebrar-ho… I vas suggerir la idea que es fessin cercaviles a diversos llocs… Es tractava de recrear aquest esperit, una mena de caramelles però

amb un caire actual. És molt bonic que la música passi al carrer, que s’hi canti, que els nens ho visquin amb alegria. El carrer no té barreres, qui vol s’hi para i escolta, altres s’hi estan una estona i després se’n van… El carrer és la nostra segona casa, l’hem de fer servir al màxim perquè sigui un àgora, un lloc viu, un lloc d’amor, de contacte, un lloc també d’aprenentatge. El carrer per mi és molt important. Les cercaviles van ser espectaculars, molt vives. La felicitat, el cant, els companys, gent fent música, grups de percussió, gegants, els de les xanques… tot això estableix una comunicació que d’altra manera és impossible.

Per poder muntar un acte així ens calia ajuda institucional i promoció, i tu també t’hi vas implicar, oi? Sí, des del primer moment vaig anar de la mà del SCIC a demanar la col· laboració, per exemple, de la Xarxa de Televisions Locals –que en va fer promoció, va donar en directe l’acte de Manresa i va enregistrar el concert del Palau Sant Jordi. Jo penso que és lícit fer servir totes les armes que es tenen, quan és per a una bona causa. Aquest era un projecte global que s’havia de fer bé i em sento orgullós d’haver-hi ajudat. L’acte de Manresa era d’emoció; després, sortir al carrer era dir El tercer bloc era l’acte al a tothom “som feliços amb el cant i Palau Sant Jordi, el concert sortim al carrer per mostrar-ho”; i important de totes les corals finalment, reunir tota aquella canalla juntes per commemorar els 50 al Palau Sant Jordi era fer un acte anys… que anava més enllà d’un concert. Efectivament, vaig defensar des del primer moment que un concert així no podia ser només per cantar, això ja ho heu fet altres vegades. Havíem de crear un espectacle, un esdeveniment especial. Per tant li havíem de donar llum, efectes de color, narrativa, moviment, que fos una història una mica diferent.

Amb Pepe Rubianes

El carrer és la nostra segona casa, l’hem de fer servir al màxim perquè sigui un àgora, un lloc viu, un lloc d’amor, de contacte, un lloc també d’aprenentatge desembre del 2017 13

Cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Com vas projectar l’espectacle del Sant Jordi? Si bé no era un espectacle teatral, m’interessava que hi hagués alguns elements com la llum, els climes, els personatges que narraven, els moviments. Que els espectadors ho seguissin bé i hi estiguessin interessats tota l’estona. Això és important, perquè ¿què passaria si els espectadors, enlloc de ser familiars i amics, fossin neutrals, persones no connectades amb aquest ambient? Doncs jo penso que si hi havia algú així (que potser sí) s’ho devia passar igualment bé, perquè va ser més que un concert, va haver-hi moments molt emotius i efectes molt bonics.

de l’any 1992- un espectacle que ella preparava per fer en un àmbit estrictament familiar. I, per altra banda, un cop vam posar amb Comediants12.000 músics al Palau Sant Jordi per una trobada d’Escoles de Música de tot Europa, que van interpretar l’Himne a l’alegria, de la 9ª Simfonia de Beethoven, bufant les notes per torns en uns tubs de colors… I, no cal dir, l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpicsde El Sant Jordi és molt diferent del teatre de Manresa, t’havies Barcelona del 1992 era pensat per un espai enorme. d’adaptar a l’ambient i l’espai… Vols dir que cada espai dona el Per la meva feina estic acostumat seu joc? a treballar en tota mena d’espais. És així. El primer que faig, quan preFa poc he muntat amb una actriu paro qualsevol muntatge, és passeamiga meva –que vam col·laborar en la desfilada de l’Expo de Sevilla jar-me per l’espai per veure el punt de vista que tindrà l’espectador des de cada lloc. Faig tot el recorregut i m’imagino tot el que hi passarà. Penso que si treu una entrada i ve a l’espectacle, en lloc de quedar-se a casa o anar, per exemple, a un partit del Barça, és la meva feina fer que l’espectacle li resulti interessant, si no ¿perquè hauria de venir? L’entrada dels 2.500 nens, tan fluïda, i el fet que es canviessin tan ràpidament per formar un sol gran cor, tos vestits de blanc, va ser sorprenent, emocionant! Sí, de fet és una idea ben senzilla, només cal preparar-ho bé perquè funcioni!

I els espectacles amb música? Has fet molts muntatges amb música i ara, per exemple, estàs muntant La Cenerentola a Toronto... A tots els meus espectacles de 14 La Circular

La música i el cant són imprescindibles per als nens, tot el que es pugui fer per atraure’ls cap aquest mon serà bo Comediants hi ha hagut música en directe, a tots, de vegades un quartet, o cantants, o orquestra i cor; música contemporània, tradicional, moderna, de molts estils diferents… Sempre m’ha agradat la música, és un llenguatge universal que no té fronteres i crea aquesta emoció que se suma a la teatral. També m’agrada molt la cançó.

avis no tenien gaires possibilitats de sentir música en bones condicions acústiques si no era en directe, per tant qualsevol concert els podia interessar. Actualment tenim mitjans per sentir molt bé la millor música sense sortir de casa. Una altra cosa és que t’agradi escoltar-la en una determinada atmosfera -un concert al Palau de la Música, o un concert a la platja, que és absolutaEn contraposició a l’espectacle ment diferent, cada espai te el seu musical, creus que el concert ambient i la seva sonoritat. El que de format convencional, és realment ens interessa de la música a dir, amb només música, és en directe, almenys a mi, és veure obsolet? aquell engranatge en funcionament, No crec que sigui obsolet però sí veure com la música es crea de nou que la forma concert ha canviat. davant els teus ulls. Perquè va la Anys enrere, els nostres pares i gent als concerts del Rolling Stones

o d’en Serrat o de Gossos per exemple? Per veure sorgir la música en temps present i en l’ambient que ells saben crear. El tipus de concert potser depèn del tipus de públic, doncs? O de l’edat? Un concert convencional funciona i funcionarà tota la vida. Però és cert que entre les noves generacions domina el llenguatge audiovisual. Molts joves –i no tan joves- ja no van a un concert només a escoltar sinó també a veure com els artistes es belluguen, o ballen… també, i no ho podem oblidar, per l’acte social que representa. La música clàssica crec que sempre agradarà, però

A Manresa, amb el SCIC

desembre del 2017 15

Cal fer la música bé, això és abans que res. Però és interessant deixar escletxes perquè hi entrin altres formes d’art el seu atractiu hauria d’anar més enllà de tancar els ulls i escoltar-la, perquè el que veus quan els obres està bé però és limitat. Per això un concert clàssic potser no formarà part del món de molta gent jove, li correspon un públic més madur i tranquil, en canvi la nit i les noves propostes atrauen a un públic jove.

hi podrem afegir poesia, imatges, acció, que ho facin més complert, elements que sense trair la música li donin un plus, facin que aquest moment sigui irrepetible, molt més interesant i més emocionant. Si es fa bé, s’hi guanya molt.

Penso altra vegada en els detalls tan bonics del concert de La barreja d’altres arts (teatre, Manresa… Penses que els nens plàstica, pintura) amb la músi- poden captar la poesia i la imaca afavoreix el resultat… però ginació dels teus espectacles? no creus, com de vegades diem Els nens s’hi fixen I ho capten tot! Precisament a Manresa, en els músics, que “si comences el primer assaig on hi havia tots a fixar-te en l’escenografia aquests elements, una acció una és que la música no és prou mica més teatral i l’artista Joma bona”? Cal fer la música bé, això és abans dibuixant en directe el que la que res. Però és interessant deixar música li suggeria, els nanos no estaven concentrats, miraven tot escletxes perquè hi entrin altres aquest mon nou. Nosaltres no formes d’art en algun moment (això als Estats Units, per exemple, paràvem de repetir : “mireu al director, no us distreieu”... Vam ho tenen molt clar).Si munto una haver de fer una primera passada òpera, als cantants sempre els dic el mateix: “el més important és especialment perquè ho poguessin que canteu bé, que sigueu feliços i veure tot, i a l’hora del concert que la gent quedi il·lusionada amb van estar concentrats en el que el cant”. Aquest aspecte ha de els tocava fer a ells: cantar. funcionar perfectament. I llavors

16 La Circular

Omaha, EEUU Vols comentar alguna cosa més? Aquesta feinada no la vaig fer jo sol. Per una banda, sense la presencia de Montse Colomé i Jordi Vidal hauria estat del tot impossible arribar a bon port. Per l’altre, vull remarcar l’esforç dels organitzadors i de les corals en pensar no només en la música i el cant: van saber valorar que en un concert-espectacle o presentació hi ha altres factors que s’han i s’hauran de tenir en compte si es vol avançar cap a una projecció més oberta de la música i es vol que en els concerts puguin venir espectadors de totes les edats a veure les creacions i interpretacions que se’n fan.Voldria felicitar l’equip de creadors de tos els actes d’aquesta celebració, compositors, guionistes, músics, cantants, producció... Vull afegir, per acabar, que la música i el cant són imprescindibles per als nens, tot el que es pugui fer per atraure’ls cap aquest mon serà bo. Per això aplaudeixo la feina del SCIC. He de dir que, d’aquest aniversari, em fan una especial il·lusió els actes de sortir amb els nens a cantar pels carrers. Els carrers no són només per fer-hi manifestacions, han de servir per a la vida, per a la festa. Jo us animaria a continuar-hi sortint, perquè l’alegria dels nens cantant al carrer té un ressò molt gran i segur que servirà perquè la gent conegui millor qui sou i que feu.

Fotografia: May/Zircus.

Tot el que volies saber del 50è aniversari i no gosaves preguntar... Renoi, quin any! Inoblidable, per tota la vida. Inassumible d’emocions. Increïble de col•laboradors (com sempre). Infinitament millor que mai. Inferior al proper (com a objectiu). Ingent de quantitat i diversitat (d’actes). Interessant per descobrir nous companys de viatge. I també inhòspit a l’hora de trobar finançament (com sempre). Increïble de dates ajornades per causes externes a nosaltres. Intens. Aquí teniu un resum de tot el viatge. Anirem fent parades en tots els esdeveniments que el SCIC ha endegat, promocionat i editat durant aquest magnífic curs. Serveixi com a memòria gràfica del curs i per poder-ho explicar a les generacions properes que hauran de celebrar el 100 anys!

Monogràfic

Abel Castilla i Casamartina Equip de Redacció desembre del 2017 17

QUI CANTA, RECANTA. MANRESA No creieu que l’emprempta dels qui van començar va ser tan forta i decidida que ens ha portat fins on som per un camí ben pensat i traçat? I no és de justícia recordar aquest fet i les persones que han fet possible l’aventura col·lectiva del SCIC? Aquest era l’objectiu de l’inici de les celebracions a Manresa, el mateix lloc on va començar tot… Per això, s’hi van reunir uns quants cantaires de la 1ª Trobada que, com aquell dia, van ser dirigir per Miquel Saladrigues, Enriqueta Anglada i M.Teresa Giménez. Un cop passat simbòlicament el relleu, van ser els cantaires actuals de les mateixes corals qui van continuar el concert. Com havia de ser…

Els 50 anys del SCIC Concert commemoratiu a Manresa L’equip pren possessió del Teatre Conservatori Fotografia: Toni Márquez

Quan des del SCIC em varen dir que es volia fer un acte-memoràndum de la fundació del Secretariat amb motiu dels 50 anys, la veritat és que em va alegrar moltíssim (jo interiorment també hi havia pensat) perquè creia que era de justícia tenir en compte les persones que cap als anys seixanta ja estaven treballant en la fundació de corals infantils. Repassem les situacions socials i polítiques d’aquells moments (en plenitud del franquisme): l’ensenyament era tot en castellà i cantar era una de les possibilitats de fer-ho en català. La nostra llengua era prohibida en els mitjans públics i escolars, les corals i les agrupacions escoltes eren els únics espais que ho permetien.

18 La Circular

Uns quants “caps pensants” del nostre país –Oriol Martorell, Manuel Cabero, Lluís Virgili, etc.- vinculats amb el cant coral d’adults i

Els nens de coneixedors dels moviments corals 1967 es posen i de la pedagogia musical que havien a punt sorgit per Europa, varen començar Fotografia: a moure fitxa en la formació de M. Mercè Argüelles possibles candidats sensibles en

Els nens de 2017. Fotografia: Toni Márquez

la pedagogia i direcció coral per a nens/nenes. D’aquí varen començar a sorgir les primeres corals infantils a diferents punts de Catalunya (Vic, Barcelona,Vilafranca del Penedès, Manresa, Lleida).

Argüelles, M. Dolors Bonal, Jordi Casas, Josep Anton Casas, M. Teresa Gimenez, Maria Martorell i M. Teresa Masats, va ser el dia 4 de febrer de 1967 a Barcelona. De seguida es va nomenar un coordinador general que va ser l’Onofre Boqué. Tots A causa de la necessitat de coells, moguts per un mateix ideal de ordinació i per poder compartir compartir el cant coral, mitjà i eina experiències entre els directors, de coneixement social i cultural per es va acordar fer que Manresa fos als nostres infants, que els esperoel centre neuràlgic del nou Secrenava a organitzar activitats en què tariat, ja que es troba en un punt els nostres nens cantaires poguescentral de Catalunya, i allà es van sin compartir una llengua comuna fer les primeres reunions i jornades però amb una gamma d’accents dels directors. Hi havia, a més, la molt rica; era fantàstica la descoCantant possibilitat de ser inclosos a Joven- berta que experimentaven (les “e” plegats tuts Musical de Manresa. La primera lleidatanes, gironines, barcelonines, Fotografia: reunió fundacional, amb Onofre de terres de l’Ebre, etc.). M. Mercè Argüelles Boqué, Enriqueta Anglada, M. Mercè

L’equip de treball es va posar ràpidament en marxa, amb l’empenta característica de tots ells. Aquell mateix any 1967, es va organitzar la primera trobada a Manresa (va ser un èxit). Jo hi vaig ser com a sotsdirectora, era de les grans de la Coral Infantil de l’Orfeó Lleidatà.Va ser molt emocionant sentir tants nens junts cantant. Temps inoblidables que van ser i segueixen essent... El 19 de febrer d’aquest any 2017, dia del concert inaugural del 50è aniversari del SCIC, vaig sentir una gran emoció en retrobar amics i amigues que feia molts anys que no ens vèiem i amb els quals havíem compartit experiències i emocions viscudes, amb la música i el cant

desembre del 2017 19

coral. Amistats que m’han ajudat a créixer humanament i professionalment. Crec que amb la música i sobretot amb el cant coral es crea una empatia, no sé si és per les vibracions que es comparteixen i els llaços d’unió que sentim en la nostra pell, però són invisibles. En resum, el dia 19, les emocions varen ser ben evidents, tant per als que hi érem com pel fet de recordar els que ja no hi són, com en Josep Anton Casas i la Maria Martorell, que ens han deixat en el camí de la vida terrenal. Gràcies pel concert. Es va palesar que havia estat molt reflexionat pel que fa al contingut i la seqüència en què es va estructurar, remarcant passat, present i futur del Secretariat. I gràcies també per l’obsequi de l’espelma per als veterans (símbol d’espiritualitat, d’alè de vida...). Un gran encert L’enfilall, recopilació de cantates encarregades pel SCIC elaborada per Josep Vila �i Casañas, que ens va fer rememorar la quantitat

de música de diferents compositors dels que el van iniciar, malgrat que i textos d’escriptors que els nostres hi pugui haver situacions difícils. Ennens han pogut conèixer. davant, amics del SCIC, els nostres nens s’ho mereixen. Hem de desitjar una vida llarga i pròspera per al SCIC, mantenint M. Carme Valls Farrà (Lleida, novembre de 2017) l’esperit positivament impetuós

Estrena de L’Enfilall Fotografia: Toni Márquez

CANTANT I CAMINANT ANEM ENDAVANT Mai no podrem dir que el camí cap a la trobada fos tan clar com el d’aquest any. La batuta que en Joan Font va portar des d’un principi ens ha fet veure, amb la perspectiva dels fets consumats, que era una gran idea: l’inici (Manresa) i el final (Trobada General), aquest cop tenien un camí visible, tangible: les Cercaviles. N’hi va haver a Lleida,Valls, Arenys de Mar, Montserrat,València , Vic, Sant Cugat i Barcelona. Fixeu-vos que, curiosament , aquesta vegada Lleida era a Llevant -la primera cercavila- i Barcelona a Ponent -la darrera-. Una mostra que prova com hem hagut de capgirar tot l’engranatge de la federació per poder celebrar com es mereix aquest esdeveniment.

Cantar junts ens fa feliços ...i ens fa viure somnis. Així va ser el 25 de març quan ens reunírem totes les corals a la porta de la catedral de València per iniciar la nostra cercavila. Tinguérem la sort que al capdavant, animant la festa, es trobaven uns cuiners molt especials, en Joan Font i la Maite Aguilera, que entre rialles i crits d’alegria acostaven a la gent que passejava en un dia calorós i assolellat. Allí es reunírem i cantàrem El tio Pep i La manta al coll, cançons tradicionals valencianes.

Cercavila Valls 20 La Circular

Tots els cantaires portaven xiulets, capells, disfresses i unes grans pancartes anunciant els 50 anys del SCIC i l’alegria d’aquesta celebració. Un gran home, si,si.. un xancut immens, graciós i ple de colors i fantasia, ens va acompanyar en tot moment i uns músics darrera nostra omplien de música els pas de la cercavila. Pas a pas, entre molta gent que ens acompanyava, arribàrem a la Plaça de la Verge i finalment a la Plaça dels Furs, als peus de les Torres dels Serrans, on interpretàrem Cantar junts. Deixàrem bocabadats a la gent que passava per allí i tothom comentava Cercavila l’entusiasme dels nens i el plaer Montserrat d’escoltar les seues veus. Equip Coral Gatapata. Orfeó Valencià Infantil

Cercavila Sant Cugat

Cercavila València

Cercavila Barcelona

Cercavila Valls

Cercavila Arenys de Mar

desembre del 2017 21

Cercavila Sant Cugat

Cercavila València

Cercavila Lleida

Cercavila Vic

CUINANT LA TROBADA GENERAL Aquest cop farem un homenatge a tots els qui durant el curs han anat cuinant a foc lent (com els millors rostits) un plat de qualitat com és el de la Trobada General. Molts petons a tots els membres del COT (Comité organitzador de la Trobada). I gràcies, Ramon Solsona per inspirar les meves lloances: Comproveu bé que tingui cadascú (ú) un pencaire que sigui coratjós (dos), s’ hi dediqui amb amor, i que allargui el dia i trobi temps (tres). Després, fent una mica de teatre (quatre) tot dient, sisplau, volem pistrinc! (cinc)

En el moment de màxim compromís (sis) deixeu l’acte ja a punt, tot untadet, tot untadet (set) i que res grinyoli gens: tot ben servit (vuit). Un cop ben acabat, en tindreu prou (nou) i és ben segur que pels descosits aplaudireu! (deu)

De la cantata Set dies que van canviar el món (A.Ros-Marbà/ R.Solsona)

Com funciona el COT o Quantes pizzes fan falta per preparar un Trobada General? Els anys de Trobada General tots els directors del SCIC saben que el COT està treballant per preparar l’esperat cap de setmana. Però què fa exactament, el Comitè Organitzador de la Trobada? El COT està format per, mínim, un representant de cada coral de la demarcació del Barcelonès, l’equip Tècnic i l’Equip de Coordinació. 22 La Circular

periodista, tècnic de llums, coordinador d’autocars, productor de concerts, editor de programes… a principi de curs no t’imagines, Però aquestes comissions tenen per exemple, que acabaràs parlant una particularitat: els seus membres, per telèfon amb el departament de en la seva majoria, no tenen ni idea Cultura o corrent amunt i avall pels de com es fa la feina amb la que passadissos del Palau Sant Jordi amb es comprometen. Entenguem-nos, un walkie-talkie. Aquestes són algutothom és capaç de fer-ho i tothom nes de les feines que aprenem a fer, n’aprèn, però ningú és realment malgrat que “només” som directors Tota aquesta gent es reparteix la feina d’organitzar la Trobada General en diferents comissions.

de coral. És com un petit miracle i tot acaba sortint. Per sort tots els passos a seguir estan pautats a les memòries de les Trobades d’anys anteriors, aquest és el secret. Les tasques estan molt ben definides en el temps (has d’haver fet “x” tres mesos abans de la trobada, “x” dues setmanes abans…). És una ajuda imprescindible perquè no se’t tiri el temps a sobre: petits reptes amb els que aconsegueixes un gran muntatge. I sembla una evidència, però sense les memòries la nostra feina es aquestes coses i la feina d’aquesta multiplicaria per un número que no comissió (i de muntar intercanvis em ve de gust calcular. en general) tots sabem que és preciosa però també difícil. Aquest és el secret, però com s’or- Producció: saber què ha de passar ganitza el COT? a cada minut de la trobada, quines A la reunió comarcal de les Jorna- corals entren per quina porta i en des de treball es reparteixen les quin ordre, presentar als nostres corals a cada comissió depenent de cantaires tot el que estan a punt quines coses poden aportar. de viure… Sí, son els que diuen Aquestes tasques s’han d’adaptar “macarrons” pel micròfon quan els a la nova situació de cada trobada nens es moren de ganes de marxar (per exemple, qui ens hagués dit a casa a dinar. que en aquesta ocasió necessitarí- Infraestructures: El Palau Sant em una pantalla gegant??) i a cada Jordi té moltes possibilitats i tot reunió es passa revista de quines tipus de tarimes i cortines, però feines ha acabat cada comissió i per coordinar-ho no ho posen fàcil. quines ha de portar preparades el Aquesta comissió es baralla regularmes següent. ment amb els tècnics del Sant Jordi per aconseguir que no ens arruïPerquè us en feu una idea, aquí nem posant una tarima al director. teniu un resum molt resumit de Protocol: invitacions, distribució quines són les comissions del COT: dels convidats a les cadires (que Economia: per sort, d’això se després seuen on volen), obsequis n’encarreguen els fantàstics treso- per a les corals… no sembla difícil, rers del SCIC, els números desorbi- però quan els números de nens tants de diners que mou la Trobada son tan elevats res no és senzill, no són fàcils d’assimilar. creieu-me! Tècnica: s’encarreguen de la part Publicacions: coordina el programusical, l’organització dels cantaima de mà, els cartells, els distintius res a escena, els músics i directors, dels nens… sí, és una altra de les timings d’assaig i, en general, dels te- comissions on, de cop, et trobes esmes propis i exclusius del concert. crivint al President de la Generalitat Premsa: la seva feina és fer arribar per si et podran escriure alguna a tothom totes les notícies relacio- cosa per posar al programa… nades amb la trobada perquè tingui Ordre: una de les feines que, molt de ressò i deixar-ne constàn- segurament, passen més desapercia també pels arxius del SCIC. cebudes pel públic de la trobada. Allotjament: una feina que sem- Els acomodadors, guies que porten bla fàcil però que no ho és gens... amunt i avall els nens, quantes am“Vindrem 34 a dormir! ai no, al final bulàncies necessitem tenir a punt serem 6…” ja sabem com funcionen per si hi ha emergències, per on

Un COT rialler, celebrant el Premi Nacional de Cultura

entraran els autocars, com repartim els obsequis, qui col·loca els programes a les cadires… i el més important: són els que coordinen els voluntaris de la trobada, sense ells no ens en sortiriem pas! Totes aquestes comissions estan coordinades, evidentment, pel Coordinador o Coordinadora General. En aquesta ocasió, la Mercè Pérez (ajudada de prop i substituïda en algun moment per Toni Gàlvez) va fer una feinada preparant-nos dossiers, animant-nos a seguir malgrat tots els impediments que s’anaven presentant (la pantalla, no us podeu arribar a imaginar quin mal de cap! els canvis de dates…). Moltíssimes gràcies a tots dos!! Ah, en referència al títol de l’article… el COT és molta feina, però no sobreviuríem si no fos, també, un immens caliu humà, anècdotes, aprenentatges personals i col· lectius... Un cop al mes hi ha reunió de COT que sol allargar-se fins a altes hores de la nit. Com que tots venim de treballar i és hora de sopar, doncs un cop al mes sopem pizzes en comunitat (ja ens coneixen, som els bojos que demanem 10 pizzes familiars des d’una escola de música…). Calculeu per sobre… la resposta a la pregunta del títol és… unes 70 o 80 pizzes! Laia Nieto Carreño Directora de l’Esquitx (comissió de Protocol).

Un COT seriós, treballant

desembre del 2017 23

ARRIBA EL GRAN DIA Quina il·lusió que desprenia tothom, ja el dissabte, amb la presa de possessió del Palau Sant Jordi. Quin honor pertànyer a un equip humà...tan humà. Quantes emocions que es viuen en un cap de setmana tan intens. Quants problemes solucionats amb coratge i esforç... i entre tots! I entremig d’estrenes de cantates i d’interpretacions sublims, m’agradaria destacar un moment de l’acte que va cohesionar els cantaires i el públic fins a fer que la Trobada (en el sentit etimològic del mot) tingués tota la seva raó de ser: el moment enquè Natxo Tarrés i Santi Serratosa ens van fer moure i picar, tots junts, el corren pels carrers, corren. Ho vaig trobar preciós!

24 La Circular

Fotografies: May/Zircus.

desembre del 2017 25

De la idea a la festa: un camí compartit Encarar una Trobada General és inicialment vertiginós perque hi ha molts interrogants que es van resolent poc a poc i a mida que el projecte es defineix i consolida. Tots els equips que conformen el COT tenen una feina titànica que en xarxa fa un gran teixit organitzatiu. Des de l’equip de Coordinació les tasques eren moltes i de responsabilitat, el pressupost, el finançament, la cerca de proveïdors, els Fotografia: contractes, les infraestructures, les May/Zyrcus assegurances... però comencem pel principi i la clau de tot plegat: el projecte musical. L’elaboració del projecte de la TG es va iniciar el 27 de març de 2015, en una reunió amb un consell assessor on hi havia l’equip tècnic i directors de renom de Catalunya; d’allà en sorgí el primer esbós del que després seria el 50è aniversari. Fruit d’aquella reunió es va veure clar que calia integrar un director artístic al projecte i es pensà amb Joan Font de Comediants, que de seguida va fer donar un gir a la idea del 50è i que marcaria no només pel que fa a les idees inicials sinó a nivell pressupostari. La posta en escena requeria fer un gran espectacle, era una aposta per la il· luminació i la imatge que fins ara no havíem fet mai en un macroconcert d’aquestes característiques. Tot plegat va derivar en reunions Fotografia: amb el Departament de Cultura May/Zyrcus de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, SGAE, BSM, la Xarxa de Televisions Locals, entre molts altres interlocutors, per fer viable un pressupost que demanava un esforç econòmic gegant i que realment impressionava. Era un 50è en diverses etapes, començant per Manresa, en un concert en honor de l’inici del SCIC; després, com el Flautista de Hamelin, aniríem recorrent el territori fent cercaviles fins arribar a la TG! La proposta no podia ser millor, però com ho faríem? La idea era majestuosa però també arriscada. No ens vam fer 26 La Circular

aconseguit múltiples subvencions que han fet viable i sostenible el projecte. Finalment ho vam fer tot: un concert emocionant a Manresa, unes cercaviles que realment van aconseguir el caliu que es pretenia per caminar cap a la TG i un concert al Palau Sant Jordi que recordarem durant molt temps per la nova proposta que suposava i perquè va ser el punt àlgid i enrere, ans al contrari, estàvem tant final d’un gran aniversari. segurs de que el projecte s’ho valia, Hem tingut la sort de ser un equip a cada reunió vèiem tant clar que aquest 50è havia de ser històric que unit, amb força i molt treballador, que hi ha dedicat moltes hores ningú es va arronsar en les seves sense mirar rellotges i sempre il·lusions. amb un somriure, sabent que on no arribava un arribaria l’altre. No tot han estat flors i violes Aprofitant la meva arrel vallenca, durant el procés: pagaments de diria que hem fet un gran castell, grans sumes per avançat que ens amb una pinya ferma, sòlida, capaç han fet molt complicats els dies previs a la trobada, canvis de data, de resistir qualsevol moment de trontoll un cop s’apropava la fita i requeriments de documentacions l’enxaneta era a punt de carregar no previstes inicialment, noves despeses d’última hora i algun que el castell. Aquesta és la gran sort altre incident. Però també ha estat que tenim a la nostra entitat, que un procés molt bonic, realment un en som molts i amb molta energia per treballar per una fita comú. La camí cap a la gran trobada, on tot il·lusió i amor per allò que genera l’esforç ha valgut la pena. i és el SCIC és el motor de la seva Com us podeu imaginar n’hem pas- ànima, la font d’inesgotable energia, sat de tots colors: dies bons, dies de que ens fa pensar que la salut de preocupació, de focs per apagar, de l’entitat és més forta que mai, amb rialles i d’algun plor per la pressió un camí ben llarg per continuar i de que tot anés bé, malgrat en cap molts més castells per carregar i moment ho vam posar en dubte.Val descarregar. a dir que hem tingut un gran suport de les Administracions. Hem venut Mercè Pérez moltes entrades, però també hem Coordinadora General del SCIC 2015-2017

Sensacions especials de la 50ena Trobada del SCIC Quina diversitat de sensacions que d’haver milers de cantaires a punt vaig sentir diumenge 21 de maig en per començar el concert; però pujar al Palau Sant Jordi! al cap d’un moment de iniciar-se l’acte, de manera molt organitzada, Veient les corals agrupades a l’en- s’omplien de nois i noies alegres, torn dels seus directors preparant- contents, engrescats, amb ganes se per entrar, revivia les trobades de transmetre al públic assistent la que, com a directora de la Coral música que havien après amb les Xic Estel, havia compartit amb els seves corals i que allà en unir-se meus cantaires i els nervis d’arribar amb la resta de cantaires sonaria finalment a l’hora del concert. com no s’havien imaginat! En veure els voluntaris fent entrar a la gent i als cantaires amb ordre, em transportava al meu primer contacte amb el SCIC, a la Trobada del Tirant lo Blanc, en què vaig participar com a servei d’ordre... I en ser a dintre, una sensació de “déjà vu” em va transportar al diumenge 12 de maig de 2002. Llavors jo era Coordinadora General i estàvem a punt de començar el concert de la 35ena Trobada. Aquesta vegada estava també entre el públic, en lloc preferent però sense haver passat les angúnies pròpies de l’organització: treball de sonorització que es fa llarg, repetir l’assaig de les cançons que volem que sonin com cal però sembla que no surten prou bé, o haver de posar solució a situacions imprevistes diverses... Encara recordo el “diluvi” que ens va caure el dissabte a la tarda de la 35ena trobada a l’hora d’arribar les corals, quan vàrem haver d’improvisar cuita-corrents l’entrada dels cantaires abans que quedessin ben xops; nosaltres que ho havíem planificat amb tanta precisió!

I va sonar l’Enfilall, magnífica composició d’en Josep Vila i Casañas amb trossos de les diverses cantates pròpies que s’han cantat al SCIC, totes elles ben diferents de temàtiques, ritmes i estils, però tan ben enllaçades que formaven un tot únic, gens fàcil d’interpretar però magníficament cantada per les corals sota la direcció del mateix Josep. Quin regal per les oïdes i quina emoció anar recordant a quina cantata corresponia el fragment que es cantava...

Sobretot em va arribar la il·lusió dels cantaires i els seus directors en haver aconseguit un magnífic concert -tot i el cansament que reflectien després de dos dies d’intens treball- i les ganes de seguir cantant noves cançons i compartir-les amb els companys i amb el públic.

I des de les primeres files, les persones que al llarg dels anys havíem treballat pel SCIC, i que ens havíem retrobat en aquest 50è aniversari, ens sentíem joioses de formar part I després la cantata ...i no em venien d‘aquest col·lectiu i d’haver-hi posat a buscar!, alegre, festiva, retratant al- el nostre granet de sorra perquè, guns moments importants que hem de manera continuada durant 50 viscut durant aquests 50 anys i que anys -que no son pocs-,tants nois els nois i noies cantaven i mimaven i noies hagin pogut gaudir del cant amb gestos i sons, ben atents a les coral, tant com a enriquiment indicacions dels directors. personal com de creixement de la cultura del nostre país. Va acabar el concert tal com m’esperava: fantàsticament bé! S’hi Gràcies SCIC i per molts anys!! va veure una frescor, un dinamisme, unes ganes d’innovar formes Montserrat Rosés d’expressió que ja ens havien anat Coordinadora General del SCIC 1999-2002 mostrant altres corals d’arreu.

Fotografia: May/Zyrcus

Ara hi anava amb tota la tranquil· litat de saber que el concert sortiria com estava previst perquè conec a fons la capacitat i l’esperit que ens mou a totes les persones que formen o han format part del SCIC. Però, tenia molt poc coneixement del que m’hi anava a trobar perquè no n’havia parlat massa amb la gent que hi participava. La primera sorpresa va ser veure buides les grades on hi havia desembre del 2017 27

LE SCIC EN EUROPE No n’hi havia prou amb tots els actes que s’han fet en el territori d’abast de la federació? Des de fa molt de temps, potser no als inicis, perquè eren molt complicats, obrir les corals al món coral europeu era una prioritat. La nostra feina com a federació és molt apreciada a Europa. Recordem que també som fruit, en certa manera, dels consells d’un dels fundadors del moviment Europa Cantat, l’Oriol Martorell. El nostre tarannà i Europa Cantat tenen el mateix concepte: fer arribar el cant coral a tothom i que sigui eina de trobada entre pobles.

El SCIC a Lió

El cor del SCIC en concert

28 La Circular

Quan em van proposar de fer aquest escrit sobre l’experiència dels cors del SCIC a l’Europa Cantat Junior d’enguany a Lió, em vaig posar a rumiar des de quina perspectiva escriure’l. No tenia molt sentit fer-ho en nom de les corals perquè, pròpiament, jo no hi anava amb els meus cantaires sinó com a pianista dels SCIC. I tot i que vaig viure intensament la setmana sencera amb els nostres directors i cantaires, no sentia que tingués el coneixement dels cantaires de les corals com per llegir en profunditat com havien viscut aquesta experiència més enllà de la impressió general que s’ho havien passat “pipa” amb els concerts, assaigs, convivències amb corals d’arreu del món, passejades (casc antic, zoològic, piscines...) “open

singings” i fi de festa a la carpa del Cirque Imagine.

Però el que realment em ve de gust fer és aprofitar l’excusa del viatge a Lió per compartir la meva expeUs podria explicar que les coriència personal d’aquest any tan rals del SCIC estaven allotjades a intens en el marc del 50è aniversari diferents punts de Lió, la majoria del SCIC i que d’alguna manera va tan allunyades del centre (en dèiem concloure amb el concert dels cors Pedralbes, el Raval, el Gòtic, l’Hospidel SCIC a Lió. talet...) que vam fer un màster en transport públic a Lió. També que es No és cap secret que aquest veu que a França això del celiaquis- any en clau de SCIC ha estat me i altres al·lèrgies alimentàries no una bogeria en molts sentits. s’estila gaire i no ho tenien previst Pel significat de l’aniversari, per les dimensions de la celebració, als menús del centre on fèiem els perquè tornàvem al Palau Sant àpats. O que a les piscines de “la Jordi, perquè els Comediants mai France” no s’hi pot entrar amb banyadors que no s’arrapin a la pell! s’hi posen per poc, perquè “de facto” estrenàvem dues cantates O que a Lió fan un castell de focs preciós per la diada nacional del 14 encarregades per l’ocasió, perquè involucràvem tot el territori de juliol... amb les cercaviles, etc. (tot això

quedarà extensament palès en aquest monogràfic de la Circular, segur). I personalment, com a membre de l’equip tècnic, del COT, director de Coloraines de l’Orfeó Gracienc i pianista de la TG, aquesta celebració em tocava per totes bandes. Només puc sentir agraïment cap al SCIC per haver-me donat l’oportunitat de viure tantes i tantes experiències tan intenses i tan enriquidores a nivell humà, artístic, professional, d’orgull de pertinença...GRÀCIES! Com deia, aquest curs passat va ser molt intens i un cop acabada la Trobada General, vaig sentir una descompressió brutal. Tot d’una sentia una buidor...em trobava anestesiat emocionalment i fins i tot el fi de curs (que normalment és una època d’estrés i esgotament) em va semblar “light”. Semblava que tot feia baixada. Se’m feia estrany no tenir 50 reunions setmanals, ni trucades, ni gestions, ni problemes a resoldre per ahir, ni haver de treure hores d’estudi de sota les pedres... I crec que és precisament per aquest moment de “síndrome post-TG” que el viatge a Lió va ser important per mí. Em venia molt de gust tornar a sentir la màgia del SCIC. Ja a l’assaig comú que vam fer dos dies abans de marxar amb bona part de les corals vam tornar a sentir l’adrenalina de L’Enfilall (menció especial a Laia de las Heras que va acceptar la proposta de dirigir-lo i ho va fer fantàsticament) i de les peces del Patrimoni Coral XXI que també cantaríem a la primera part del concert a Lió i que va dirigir tan bé Júlia Olivés. Va ser maco tornar a veure i viure les complicitats nascudes de la Trobada General. L’assaig augurava un molt bon concert. Finalment va arribar el dia 13 de juliol i, tot d’una, ja érem a Lió al concert inaugural, el festival en marxa i el SCIC aportant la meitat dels cors participants! El nostre concert era el dia 14 i amb prou feines havíem començat els diferents tallers i paït el primer dinar continental (a les 12:00h)

que ja ens tornàvem a trobar els acompanyants de les corals que, gairebé 200 cantaires per assajar el des del públic també s’emocionaconcert d’aquell vespre. ven. I, sobretot, veure els cantaires donant-ho tot i gaudint el concert Tot el repertori del concert estava a la preciosa Basilique d’Ainay. triat amb cura i esment. Una primera part amb cinc harmonitzaci- Un cop fet el concert, vam ons dels darrers Patrimonis Corals tenir temps de fer una digestió XXI (Sol, solet; Plou i fa sol; La calma tranquil·la perquè encara teníem de la mar; Marieta, el soldat i el uns quants dies per endavant al gegant i El noi de la mare) i una festival i això ens va permetre anar segona part amb L’Enfilall de Josep compartint impressions amb uns Vila i Casañas. i altres. Algunes corals del SCIC van oferir concert propi al festival Va ser un èxit! Els nostres cantai- (Gatzara d’Igualada i Vicente Gaos res ho van donar tot i el SCIC va de València) i els tallers es van anar deixar el llistó ben alt. Vam rebre desenvolupant amb més o menys molts comentaris de gent del normalitat fins al concert de públic que, tot i no entendre el cloenda del festival, on van poder català, van apreciar la musicalitat oferir una mostra del que havien del repertori i de les músiques de estat treballant durant la setmana. casa nostra. En fi, el viatge a Lió va ser una Em va emocionar tot, del concert. preciosa manera de fer el tancaVeure la Júlia Olivés (vam entrar ment d’un any molt intens. Gràcies junts a l’equip tècnic i hem comnovament al SCIC per tot el que partit tantes i tantes coses) dirigir em dones! És un goig veure que el tan bé les cançons d’un Patrimoni SCIC està molt viu i que a tots els Coral que hem vist néixer pleque hem participat d’una manera gats...la mirava i la veia feliç! Com- o una altra d’aquests 50 anys de partir L’Enfilall amb la Laia de las vida tenim, de ben segur, uns quants Heras (el va dirigir de memòria!) records capaços de fer-nos brillar amb qui vaig coincidir als meus els ulls. I, això, amics i amigues, no inicis del tècnic, a la “gira” de L’ho- té preu! ra perduda pels diferents Juguem Cantant d’aquell any i tantes altres Llarga vida al SCIC! vegades... També sentir l’escalf de tots els directors, directores i Paul Perera Arguedas

Pianista i directores: Paul Perera, Laia de las Heras i Júlia Olivés

desembre del 2017 29

RETROBADA, PUNT I SEGUIT Va ser un final apoteòsic. Retrobar els protagonistes de Manresa de fa 50 anys i del febrer passat, copsar-ne la força i l’esperit per tirar endavant. Mil converses, abraçades, complicitats. Sí, flors i violes, però és que s’ho valia, què caram! Fotografies:Toni Márquez

30 La Circular

desembre del 2017 31

CANÇONER DE LA MARIA MARTORELL Un dels actes de la celebració del 50è aniversari que ens ha fet més il·lusió ha estat la presentació del 9è cançoner del SCIC, dedicat al treball com a adaptadora de la Maria Martorell. No era persona d’homenatges en vida i per això creiem que calia aquest reconeixement. Per una banda, per fer present la Maria en aquest aniversari i donar-la a conèixer a tots els que no han tingut la sort de compartir temps, cançons i feina amb ella. I per altra banda, per fer un homenatge molt personal nostre per tot el que ens va transmetre durant molts anys com a cantaires, col·legues, alumnes i companys de viatge. I perquè ens l’estimàvem molt!

Estem agraïts a l’Equip de Coordinació del SCIC per fer-nos confiança i encomanar-nos el projecte. I també a l’Equip Tècnic per creure que algunes de les cançons podíem formar part del Programa Comú d’enguany. També volem donar les gràcies a Mireia Hernández, Josep Ollé i Quim Bonal que ens han ajudat en l’elaboració del cançoner.

cançoner: La Maria Martorell, gran amant de la cançó tradicional (la seva i la d’arreu), per fer les seves adaptacions s’esforçava a transmetre’n l’essència copiant-ne els girs populars i inspirant-se també en els grans poetes de casa nostra. Procurava fer les rimes properes i belles perquè els nens i nenes, futurs ciutadans, i els directors,tinguéssim ganes de cantarles i no perdéssim els mots. Mon Monfort i Abel Castilla

Tal com diem a la presentació del

Fotografia: Toni Márquez

Vam corroborar la gran tasca que havia fet la Maria durant tots aquests anys quan vam posar sobre la taula la immensa quantitat de cançons que havia adaptat i que encara no estaven editades. Les havíem de conèixer i seleccionar per fer un cançoner equilibrat pel que fa a temes i nivells. Encara hi ha prou cançons per publicar dos cançoners més.

Refer l’història...tota una aventura!!! suposat crear uns lligams que ens coral, han treballat de manera desinteressada aportant el seu granet han deixat petjada. de sorra per contribuir a l’educació És per aquest motiu que un petit musical dels infants. grup, tot aprofitant aquest any Molts ja no estem vinculats activa- d’aniversari, vam veure la necessitat ment amb el SCIC, però sí que de retrobar-nos per celebrar i reens hi sentim lligats emotivament cordar conjuntament aquests anys Tota la feina feta durant aquests 50 perquè els anys que hi vàrem viscuts. Ens vàrem posar en contacte amb l’equip de coordinació del anys s’ha d’agrair a un gran nombre dedicar van ser molt gratificants SCIC per veure com ho podríem de persones, repartides per tot el a tots nivells, ja sigui pel contacvehicular i vam posar fil a l’agulla. país que, convençudes de la impor- te amb els infants com pel fet tància que té per als infants el cant d’haver treballat en equip. Això ha Com ja s’ha anat dient, 50 anys de Corals Infantils és quelcom prou important i mereix una celebració sonada. I així s’ha fet; a més, amb la concessió del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat. Quin orgull!!!

32 La Circular

El més urgent i necessari era aconseguir el llistat de tots aquells que al llarg d’aquests 50 anys havien format part dels “equips dels 17”. Com podeu comprendre, aquesta ha estat una tasca no gens fàcil, ja que molta gent feia molt temps que n’estava desvinculada i les dades que teníem ja no eren vigents. Però amb tenacitat, un xic de memòria i, per descomptat, gràcies a l’equip actual, als ordinadors i als mòbils, vàrem anar refent el llistat el més acuradament possible. En contactar amb aquestes persones, se’ns va fer evident que n’hi havia moltes d’altres que també havien estat vinculades al SCIC a qui igualment feia il·lusió una retrobada. Va ser aleshores que vàrem obrir la convocatòria a totes aquestes persones. Eulàlia Salbanyà, de Ciutat de Palma, Mallorca. Faltava veure com ho concretàvem. - Amb aquesta cançó tan religioDes de coordinació va sorgir la sa, A qui Déu vol donar una gràcia, idea de fer coincidir en que n’hem demanem i supliquem l’assistència dit, efectivament, la Re-Trobada del Déu que “conserva l’estelada” amb la 100a Jornada de Treball i així per tal que no ens abandoni mai. aglutinar gent antiga amb la gent Dirigeix: Pere Sellarès, de Manlleu que en aquests moments està en - Posats a fer, cantem amb preciactiu. sió suïssa El cànon del rellotge per tal que tots estiguem ben atents Era evident que en aquesta celei coordinats per fer bé les coses bració no hi podia faltar el cantar encomanades. Recordeu que és un junts! Com que els organitzadors rellotge que no està mai “espatllat”. ja s’encarregaven dels actes del dia, Dirigeix: Antònia Guardiet, de Vilaamb la col·laboració d’Enriqueta franca del Penedès Anglada vàrem pensar en proposar - Aquesta precisió ens ha portat a algunes de les cançons emblemàti- detectar qualsevol moviment que ques d’aquests anys. Un repertori ultrapassa països. A Els contrabanque Pere Sellarès descriu així: distes, a aquells que passaren la frontera fent el salt de la pantera “Guió improvisat sobre cançons es- els desitgem no ser detectats ni collides deliberadament”, per cantar detinguts. Dirigeix: Teresa Giménez, en aquesta Re-Trobada músicode Barcelona gastronòmica on ens apleguem una - Però sol passar que sempre n’enbona colla dels qui varen començar ganxen algun i ... malament rai! Amb aquesta moguda infantil i dels qui la cançó El poder del cant, és a dir encara creuen en aquest projecte Don Francisco, atrapat i empresonat exitós: sense causa, enviem coratge amb - Ens donem la benvinguda amb el les nostres cançons a qui podria cànon Déu vos guard! per tal que estar pres. A ell, en Francisco, li va entre el Ser Suprem i Mozart ens funcionar… Dirigeix: Mercè Cano, facin passar un bon retrobament. de Barcelona Dirigeix: Toni Miralpeix, de Sant - I passant al camp del no-retorn, Hilari Sacalm. millor dirigir-se a La Jungfrau on es - Continuem amb el cànon Pujarem podrà buscar tota mena d’ajuda i dalt dels cims amb clara al·lusió a les de refugi. El País muntanyós dels ganes que tenim d’arribar al cim sa- Alps potser està disposat a ajudarbent que a la nit ens acompanyaran nos, de moment. Dirigeix: Enriqueta els nostres cants estimats. Dirigeix: Anglada, de Vic.

Les integrants d’aquesta comissió ens ho hem passat molt bé, tant reunint-nos, organitzant-ho i recordant anècdotes i vivències diverses, com participant en aquesta jornada. Segur que algú se’ns va escapar, ja que no vam poder accedir a tothom. A més, el fet que la data coincidís amb altres activitats corals (Musiquem Lleida, Trobada de Cors Joves de Catalunya, Trobada dels grups de Cant Gregorià de Catalunya... ) va fer que l’assistència no fos més nombrosa. Tot i així, valorant el fet que érem més de 100 persones i l’ambient que s’hi respirava, podem afirmar que va ser un èxit i que la del passat dia 8 d’octubre a Vic va ser tota una Re-Trobada en majúscules.

Àlbums antics porten records... Fotografia: Toni Márquez

Volem acabar amb el text d’un cànon que va sorgir espontàniament durant el dinar i que, donades les circumstàncies actuals del país, va ser cantat amb especial emoció. És aquell que diu: Cada dia surt el sol i tot recomença i la fosca de la nit amb força hem de vèncer. Tots volem un món millor ple de pau i de claror: Res no ens pot fer por! La comissió organitzadora M. Mercè Argüelles, Mercè Cano, Mont Massó i Leonor Ràfols desembre del 2017 33

Jornada 100... i 50 anys de jornades. “Som el SCIC, fem 50 anys”... En trobar-se de cara amb una commemoració sonada, alguns històrics del moviment van emprendre l’aventura d’organitzar un acte més del 50è aniversari del SCIC. I quina manera més adequada, en el marc de les 100es Jornada de Treball, un número també ben rodó! L’acte central de la celebració va desenvolupar-se durant el dinar del diumenge... que potser hi ha una manera més mediterrània de fer-ho, que no sigui al voltant d’una taula? Fundadors i actuals responsables i directors, tots barrejadets i feliços. I jo, com tants d’altres, al mig; ni dels fundadors ni dels actuals directius. Però des de molt a l’origen com a cantaire, i encara fent tasques de direcció en algun grup de la coral que m’ha vist créixer. Una baula de la cadena, entre els que m’han precedit i aquells a qui jo he precedit. Al dinar del passat diumenge 8 d’octubre, vam menjar, vam cantar, vam riure, vam repartir homenatges en forma d’obsequi (una litografia del dibuix que va fer en Joma durant el concert de Manresa per tots els fundadors i excoordinadors generals), ens vam fotografiar amb

34 La Circular

unes grans lletres que formaven la paraula SCIC (dispulpeu que li doni la caategoria de paraula)... podria fer una crònica, però em ve més de gust relatar impressions i emocions, ja que va ser per damunt de tot una estona emotiva, de retrobament amb aquells a qui feia tants anys que no ens vèiem.

estimar el SCIC, des de la discreció, perquè “al davant hi han d’anar els joves”. Jo la recordo com a memòria vivent, com a organitzadora eficient, com a treballadora incansable; d’altres la deuen recordar com a directora i pedagoga, i tots com a adaptadora de tantes cançons! I encara tants altres noms... Montserrat, Jaume, Pilar, Roser, Joana, Miquel... Primer vull parlar dels fundadors de cadascú té els seus… Jo me’n sento tot aquest enrenou. Unes dones i hereva, dels que em van precedir. homes de caràcter, de conviccions... Tanmateix, quina herència m’han però es va percebre clarament deixat? Una herència que potser que, després de tants anys, preval jo he participat a deixar? Però l’afecte, el respecte mutu, l’estima- deixem-nos de temes que ratllen la ció per tantes experiències, lluites metafísica i tornem al dinar! i discussions que els han lligat, irremissiblement, ja per sempre. En aquella estona emotiva i diverAmb el fil del nostre SCIC. Per això tida alhora, suportada per un bon els tocava bufar les espelmes del àpat i amanida per un bon vi (i és pastís. I els que ja no hi són. No puc clar, les cançons que no hi faltin), el deixar de pensar-hi. Pere Sellarés va saber trobar sentit i fil conductor a les cançons triades, Encara que sé que són molts, i que com si fa tants anys haguessin sigut cadascú té un munt de noms al cap presagi de la complicada i torrencial i al cor, deixeu-me que esmenti en realitat política que estem vivint. Josep Anton Casas, de Vilafranca... Una mica com tornar als inicis, quan ell agafava el micròfon a les quan només reunir-se sense ser de trobades generals encomanava res- familia era delicte si no ho havies pecte i seguretat; i quan dirigia sabia sol·licitat formalment... I aquells hotreure tota la passió dels cantaires. I mes i dones no es van reunir sols, què podria dir de la Maria Martosinó que van fer reunir molts nens rell? La nostra Maria, que tant va i nenes de procedències diverses.

Contents de retrobar-nos Fotografia: Toni Márquez

Fotografia: Toni Márquez

Quan a la majoria d’escoles feien segregació per gènere, proposta de coeducació; quan el català era una llengua ignorada, normalitat per portar-lo a la primera divisió. I una vivència d’educació comprensiva, sense marginar ningú pel seu grau d’habilitats, però demanant a tothom un autèntic compromís. I en van venir tants d’altres que s’hi van afegir, que ens hi vam afegir. Quants records en aquests anys, durant els quals he sigut cantaire, directora, cap comarcal i coordinadora general... Ara suposo que es coordinen “on line” i al despatx de Barcelona. Queda lluny aquella descentralització volguda i buscada intencionadament que ens va portar a tants racons de Catalunya, que potser no hauríem descobert si no hagués sigut per aquelles reunions de 17, ara a St. Hilari Sacalm, ara a la Sènia, ara a Vallfogona de Riucorb....Vinga, agafa el cotxe i un mapa de carreteres (res de tomtom o google maps!), passa a buscar algú de la vora i... a recórrer país! Les mateixes jornades ens portaven

amunt i avall, des de Banyoles a la Caparrella de Lleida, Sant Martí Sesgaioles, La Carral... o també a llocs més cèntrics, com St. Cugat del Vallès. Així vaig aprendre geografia. Què més puc dir per acabar d’explicar el cúmul de sensacions que em va produir el dinar? Segur que toca agrair a les organitzadores la iniciativa: la M. Mercè Argüelles (fundadora i membre actiu encara al SCIC!), la Mercè Cano, la Leo

Ràfols i la Mont Massó. I també toca afirmar, una vegada més, que jo (com tants d’altres) no seria qui sóc si no hagués viscut el SCIC. Una família amb imperfeccions i tensions puntuals, és clar. Però cal que no oblidem que és una família que no s’atura, que no resta indiferent, que lluita. Una família plena de vida. Gràcies, SCIC! Rosa Rafecas

El Tècnic a l’abast

QUÈ FA EL TÈCNIC? Com molt bé van explicar els nostres avantpassats tècnics en un anterior article per La Circular (vegeu n. 146), tothom que passa per l’Equip Tècnic en surt amb un grau homologat per l’espai europeu d’educació: Enginyeria Tècnica de Ponts i Cançons.

Trobades de Corals Infantils, especialment recomanable si el pas pel Tècnic coincideix amb una Trobada General.

Aquest màster es compon d’assignatures com “Èxcel per a corals infantils”, “Formularis de Google” i conté una menció especial en retoladors Per al perfeccionament de compe- de colors i subratlladors. Podeu contències, també existeix la possultar totes les matèries troncals a sibilitat de cursar un Màster en l’article “El Tècnic a l’abast” de la cirEines 2.0 per a l’Organització de cular n. 146 però el que no us hem

Prova gràfica de la xocolatada desembre del 2017 35

explicat mai és que la titulació inclou també un alt percentatge de crèdits optatius que són variables en funció del curs i la tipologia de Trobada que s’hagi de desenvolupar. Us detallem el que ha estat el pla d’estudis de l’Equip Tècnic 2016-2017:

Cal aprendre que els membres de l’equip tècnic no diran mai “Sí” sinó “SCIC”, i poden presumir de saber que la càmera que es mou amb desplaçament horitzontal es diu “travelling”. Durant el màster també hem après termes com “pea”, “acting”, Un dels crèdits amb més pes es ti- “riging”... us convidem a apostar tula “PORTAR COSES AL COTXE”. sobre les situacions en les quals ens Entre tots sumem un repertori vam haver d’enfrontar a aquests ampli i variat. Algunes coses poden vocables. acollir-se a l’etiqueta de “normal”: xilòfons, tabals, faristols, aigües, “MANTENIMENT”: caixes de programes... al següent Per obtenir el títol oficial caldrà nivell hi trobaríem cubells plens adquirir, també, unes petites nocide rams de flors (i aigua perquè ons bàsiques de “manetes”. Sort, si no es panseixin, clar!) lligats amb no no sabem com hauria acabat la els cinturons dels passatgers, dues història el dia que se’ns va espatllar pancartes de 10 i 20m respectila cisterna del vàter del SCIC a vament que van fer la ruta Lleidamitja reunió... Valls-Arenys-Montserrat-València- Aquesta assignatura és impartida Vic-Sant Cugat- Barcelona en dos per professors autòctons de Valls, mesos i al nivell expert, una tela de que solucionen apagades generals pintor de 2x2m. Aquesta, evidentde llum a mig assaig comarcal. I si ment, no anava dins un cotxe sinó d’una furgoneta de 10m3. No us feu una idea de com de grossa era, oi? Nosaltres tampoc quan la vam llogar per telèfon. La ruta ManresaBarcelona va ser superada amb èxit per dos dels membres del tècnic que prefereixen no revelar la seva identitat per evitar possibles sancions pels desperfectes. Si la feina sobrepassa els límits de la vida quotidiana s’accepta incloure elements com “La Parella” entre les coses que es poden portar al cotxe. Si cal, fins a València. Més crèdits optatius: “VOCABULARI”

36 La Circular

Dos quarts d’onze de la nit i encara gravem…

Els tècnics de manteniment

no, canvien 300 nens de teatre en mitja hora. I per últim, “CONCURSOS I COMPETICIONS”: Per superar les sessions de treball maratonianes cal aprendre a amenitzar-les amb activitats dinàmiques. Al primer trimestre, la formació se centrarà en aprendre a jugar a “El tècnic”, que consisteix en repartir-se llistes de corals per revisar mentre un dels jugadors va dictant corals. Qui la tingui a la seva llista cridarà “tècnic” ben fort per indicar “tengui”. Al segon trimestre, el concurs estrella consisteix en revisar els coneixements de geografia tot repartint les corals per cercaviles sense utilitzar GoogleMaps. A més 50km d’error la penalització serà de dues vocalitzacions al Palau Sant Jordi... Ja sabeu qui va perdre, eh?

Quan els objectius de “Concursos i competicions” es consideren assolits, el treball final de l’assignatura consisPenent mides teix en organitzar un DiverSCIC per a

la nit de dissabte de les Jornades.Vestir-se amb tutú dona punts positius. Els darrers crèdits es completen amb petites pràctiques com: posar les ulleres de sol al Joan Vives perquè té les mans brutes de calçots, ballar Lindy hop amb el Josep Vila mentre els nens canten De cop i volta i esmorzar croissanets amb xocolata desfeta a casa el Pep Prats. La matrícula d’honor: subornar un conserge amb una ampolla de cava perquè obri una sala per poder fer un assaig.

Què, us hi animeu? La formació és molt recomanable i la matrícula està oberta. Ja sabem que sembla un màster delirant però, ep!, us assegurem que ens ho hem passat moooolt bé. Caterina, Clara, Gina, Júlia, Marta, Mon i Paul. NOTA: Basat en fets reals –Sí, sí, que us pensàveu que ser del tècnic només volia dir dirigir a les Jornades? Alguns dels fets poden haver estat lleugerament alterats en benefici del relat. Altres no, però no us direm quins.

Allò que dèiem de la menció especial en retoladors de colors Les pancartes també van en carro (gràcies, M. Carme!) L’endemà de la Trobada General (ens trobàvem a faltar!) Cap a València!

Tornant de vacances amb bona cara… i noves incorporacions

El concert de Manresa és a punt de començar!

Diver Tècnic desembre del 2017 37

Notícies del MCC

Cantar en grup, una potent eina per a la inclusió de la junta de l’European Choral Association i del Moviment Coral Català, un dels participants del projecte. A partir d’aquestes “pràctiques inspiradores” es va elaborar l’esborrany de quatre manuals, que seran el resultat del projecte.

Sessió de treball

• El projecte europeu “Sing Me In” elaborarà manuals per treballar la inclusió de joves migrants i refugiats a través del cant col·lectiu • Girona acull una sessió de treball del projecte, amb formació i visites a experiències catalanes La realitat de joves migrants i refugiats a Europa és un fet, i la seva integració a la societat, una necessitat, a la qual cal parar atenció. Una manera d’afrontar-ho és a través del cant en grup, i és que cantar col·lectivament és una eina potent per ajudar a construir comunitats, sentiment de pertinença i interacció. De fet, arreu d’Europa ja hi ha diferents organitzacions corals amb joves migrants o refugiats, o bé que volen integrar-los, però això comporta sovint nous reptes que

38 La Circular

Girona ha acollit aquest octubre, durant cinc dies, el test training, una nova sessió de treball del projecte amb un doble vessant formatiu i de testeig. Hi van participar una vintena de persones, membres del projecte, provinents de Bèlgica, Estònia, Espanya, França, Finlàndia, el Líban, Noruega, Països Baixos i Turquia, amb experiències com per exemple el Fayha Choir, que té necessiten diferents enfocaments i diferents grups corals amb infants dels camps de refugiats del Líban, a eines de treball específiques. través dels quals busquen millorar El projecte Sing Me In, a través d’un les seves vides a nivell social, educaErasmus de cooperació estratègica, tiu i psicològic. pretén elaborar eines i recursos A Barcelona ja fa 13 anys que pràctics que puguin ser usats per Xamfrà treballa la inclusió social directors i d’altres professionals d’infants i joves a través de les arts que vulguin treballar la inclusió escèniques (teatre, música i dansa). social de joves migrants a través L’experiència de la seva fundadora i del cant col·lectiu. En el projecte, directora Ester Bonal, amb una llarliderat per la federació de cors d’Europa European Choral Associ- ga trajectòria també en la direcció ation-Europa Cantat, hi participen coral i la pedagogia musical, li ha servit per crear el curs de formació 11 organitzacions musicals que treballen amb infants i joves en deu del test training. A partir d’aquesta països, incloent-hi Turquia i el Líban. formació i les experiències de cada participant, aquests van fer una El projecte va començar recopirevisió crítica dels manuals “inlant bones pràctiques i exemples, corporant-hi tot el que han après, “experiències que tinguin a veure amb això, que hagin funcionat o que tant amb la formació, com amb les hagin fracassat, per veure què se’n visites a escoles i projectes com ara pot aprendre”, explica Martí Ferrer, Xamfrà, Clavé 21 i Associació Àkan,

entre d’altres”, explica Ferrer, que de la música, a les corals d’infants refugiats al Líban treballen aspecdestaca que “aquí ja es fan coses ben fetes que val la pena ensenyar”. tes com la puntualitat i la higiene; i també aconsegueixen transmetre El cant col·lectiu, una valors, incidir en l’autoestima o transformar actituds agressives.

eina potent

Cantar en grup és una activitat col· lectiva, igualitària, on els cantaires canten amb d’altra gent, on tothom està contribuint a un objectiu comú que és fer música. “Cadascú entén que depèn de la resta, i la resta depèn de tu”, explica Côme FerrandCooper, un dels organitzadors del projecte i membre de l’European Choral Association. Per treballar la integració amb immigrants, és una plataforma interessant, “no és competitiva, i connecta amb emocions”, és una eina potent per aplegar persones. A més, és barat i flexible, ja que “es pot muntar un grup de cant pràcticament a tot arreu on tinguis parets i un sostre i algú amb coneixements musicals”, explica Ferrand-Cooper. “Potser no serà una música meravellosa, però pot ser una experiència meravellosa”, afegeix.

De fet, el treball amb joves refugiats al seu entorn (ja sigui en camps de refugiats o d’altres allotjaments) és el tema d’un dels manuals. Un segon manual se centra en la integració de joves migrants a corals ja existents, i el tercer està enfocat al treball en entorns escolars. Finalment, el quart llibret recopilarà cançons i d’altres recursos musicals útils per treballar en aquests contextos. Les versions definitives seran traduïdes a 11 idiomes i es podran descarregar gratuïtament d’internet.

ens encantaria fer” i que plantejarà als seus companys.Veu clar que “la inclusió, a la coral, ha de ser més real i més ben feta, amb objectius més definits, més educatius i inclusius”. És conscient que amb la seva pròpia experiència només ha pogut aportar un petit granet de sorra, però està molt contenta d’haver pogut participar-hi. “Nosaltres venim a aprendre; hi ha molta gent que ve a aportar el contingut, i nosaltres ens l’emportem, i l’aportarem a d’altres llocs”, diu. I afegeix: “hi ha moltes coses a plantejar, tant si és com a coral com si és com a persona”.

Taller amb Ester Bonal

Núria Llacuna, participant del test training, no s’esperarà que estiguin disponibles. Ja començarà a aplicar alguns aspectes al grup de corals que porta, amb uns companys, a Igualada. “Hem ampliat molt el repertori”, explica, “i tenim moltes més eines per treballar-lo, per treballar la veu, els escalfaments...”. Raffi Taslakian, del Fayha Choir, ex- Després d’aquests dies, se’n torna Clara Calbet plica que, a més d’aprendre i gaudir “carregada d’idees de projectes que Periodista, col·laboradora de Xamfrà

Han dit

Qualsevol persona que de petita ha cantat o estudiat un instrument musical, mostra progressos notables en el seu rendiment escolar i amplia les seves possibilitats d’avençar cap a etapes superiors de l’educació formal. Al mateix temps, apren a treballar en equip, a ser més tolerant i a relacionar-se millor amb el seu entorn. Fundació Escola Cantorum de Venezuela

En l’àmbit europeu de la música amateur, un gran nombre de persones de totes les edats canten o tocan instruments en el seu temps lliure, sols o en grup. Tenen ganes d’aprendre, de millorar i d’arribar a tots tipus de públics. Interactuar, col•laborar amb altres gèneres i formes d’Art s’està convertint en una necessitat important. Tot i que continui refiant-se majoritàriament del voluntarisme, aquest sector cal que sigui recolzat i pres seriosament. Sonja Greiner, Secretària General de l’European ChoralAssociation/ Europa Cantat

desembre del 2017 39

Cor Jove Nacional de Catalunya Com descriure en unes poques línies tot el que ha suposat el Cor Jove Nacional de Catalunya per mi? És impossible pretendre descriure tals experiències en poques paraules. Però sí que puc dir que el CJNC ha estat una alenada d’aire fresc, entusiasmadora i il·lusionant, del panorama coral català, que m’ha fet créixer com a músic i com a persona. En el fons és el que venim a fer a la vida, estimar i aprendre; i això és exactament el que he experimentat aquests estius tan fantàstics al CJNC. Per mi, cantar és com una droga. Primer vaig començar per l’atzar o el destí: al Conservatori de Sabadell feia violí de primer instrument, de segon feia trompeta i volia fer piano de tercer, però no hi havia places. Sí que n’hi havia, però, a cant i un “no sé què” dins meu em va empènyer a apuntar-m’hi. Des que vaig començar em va agradar, i com més cantava, més millorava; i per tant encara volia cantar més: cantar era i és addictiu! Però res m’hauria fet imaginar que ara, al 5è any de l’inici de la meva aventura d’apuntar-me a cant,

40 La Circular

cantar s’hauria convertit en una activitat per mi tan essencial com respirar, beure, menjar, dormir... Canto al matí, al migdia, a la nit, a la matinada, interiorment al tren... en qualsevol situació! Abans del CJNC no formava part de cap cor, però el primer encontre em va suscitar la necessitat d’anar a cantar a una coral freqüentment; i aquest va ser el perquè d’entrar al Pax Cor de Cambra de Sabadell, posteriorment al Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell, i després fer reforços a la gran majoria de corals de Catalunya.

El temps passa volant fugaçment, així que hem de saber en què invertim el nostre preuat temps. Jo, doncs, decideixo gaudir l’efímera vida dedicant el temps a estimar aquest art tan sublim al qual tenim la sort de servir i que anomenem Música!

Mai m’hauria arribat a imaginar l’experiència que ha significat per mi poder formar part de les cinc primeres edicions del CJNC. Edicions formades per cantaires molt motivats, que amb el temps esdevingueren bons companys i, sobretot, bons amics. També vull remarcar la presència de Jo crec que el cant és el llenguatge directors d’indubtable nivell i de l’ànima; fràgil, volàtil i intangiprofessionalitat, que ens han sabut ble, però també potent i poderós. transmetre el seu art i escalf Perquè la paraula, sumada amb la humà en tot moment. I, és clar, música a través del cant, s’eleva, té totes les altres persones (orgamolt més poder comunicatiu i ens nitzadors, col·laboradors, patrocievoca emocions més profundes nadors...) no sempre tan visibles, encara. A més a més, puc dir per sense les quals res d’això hauria experiència personal que és cantant sigut possible. en cors quan més ens podem unir (musicalment parlant) les persones, A tots vosaltres que creieu en el un fet molt positiu a nivell social CJNC i a tota la gent que també ho i humà. Tots junts per formar una farà, el meu més sincer agraïment. unitat vibrant i harmònica. Una Xavier Casademont i Cases experiència estètica indubtable!

Parant l’orella

Simposi Mundial de Cant Coral a Barcelona

El Cor del SCIC a L’Auditori en el concert inaugural

El WSCM (Simposi Mundial de Cant Coral) se celebra cada tres anys en un lloc diferent del món. Aquest juliol, del 22 al 29, va venir a Barcelona, organitzat localment per la FCEC amb l’ajuda d’un bon nombre de voluntaris.Vam poder assistir a conferències molt interessants sobre temes diversos del món coral i sentir cantar -al Palau de la Música, a l’Auditori i a altres espais de Barcelona i rodalies- una selecció dels millors cors del món. En el concert inaugural, el de cloenda i el de música catalana

que es va fer en el marc espectacular de l’església de la Sagrada Família, van tenir-hi cabuda un bon nombre de cors catalans. El Cor del SCIC –arribat feia només dos dies de l’Europa Cantat Junior a Lió, França- va interpretar dues cançons en el concert inaugural a L’Auditori. Pel que fa als cors infantils, durant la setmana van actuar els catalans Cor Vivaldi i V.E.U.S. dels Amics de la Unió de Granollers; el cor infantil de Toronto, Canadà; les noies del cor de la Catedral de Riga, Letònia;

el cor Tajimi del Japó; el cor de noies Vesna de Rússia… i d’altres juvenils, d’adults, de dones o d’homes. Tots ells, d’un altíssim nivell tècnic i expressiu. Una setmana molt intensa, fins el punt que si es volia aprofitar l’oportunitat gairebé es feia difícil processar tota la informació i assimilar la bona música de quatre, cinc o més cors cada dia… i això, tota una setmana! També s’hi presentaven federacions, festivals, editorials, compositors, projectes educatius… El SCIC i el MCC van fer-hi cadascun una sessió per explicar i difondre la seva tasca. En total, gairebé 2.000 persones de tot el món van passar pel Simposi en un moment o altra.Va ser una gran sort poder-ne gaudir sense marxar de casa nostra! La propera edició: d’aquí a tres anys, a Nova Zelanda. Seria impossible explicar-ho tot… A continuació fem unes pinzellades d’algunes de les conferències. M. Mercè Argüelles

L’espai: us imagineu l’assaig sense cadires? (de la conferència “Re-imaginant l’assaig coral”) Elena Sharkowa Nascuda a Rúsia, treballa actualment als USA aplicant tècniques molt personals de relaxació, interiorització de la música i comunicació. Considerem els aventatges d’una sala d’assaig buida de mobles:

els facilita adaptar la seva posició corporal al caràcter i les necessitats expressives de la peça que canten. Permet als cantaires moure-s’hi També, els canvis de lloc -i per tant lliurement tot explorant l’espai físic; de perspectiva visual- ajuden el can-

taire a refrescar la feina i a renovar l’interès en allò que està aprenent. Un espai buit permet cantar en petits grups i de forma semi-independent per guanyar seguretat… desembre del 2017 41

“Nois, seguiu cantant!” Mariette Effing Directora del cors de nens i nois de la ciutat d’Olenzaal, Holanda; un cor que recentment va celebrar els seus 100 anys i s’ha convertit en una escola coral masculina. Aquesta és la situació actual : Hi ha una forta disminució, a tot arreu, del nombre de cors de nens i nois. Sabem que hi ha moltes possibles causes històriques (la secularització, el naixement dels cors infantils mixtos, més noies i dones que canten, l’abolició de l’educació segregada -a Holanda el 1968-, la desaprició del sentiment de “només per homes”). També sabem que els cors mixts infantils es converteixen progressivament en cors de nenes. I que han augmentat molt els cors de noies i de dones i que, alhora, s’empobreix el nombre de veus dels repertoris mixts perquè alguns cors han de

passar de SATB a SAB. Hi ha menys (joves), per a diferents cors d’homes i els seus cantaires edats i nivells de dificultat, són cada vegada més grans. amb cançons sobre temes que puguin interessar els nois (esports, Quina és la nostra missió? Canviar família, jocs…). Podem encarregar aquesta situació! Sabem que nois noves composicions per a nens i i noies creixen a ritmes diferents; nois. doncs vegem-ho com un repte. Acceptem el comportament potser De cara al futur: Cal estimular-los. diferent dels nois; atrevim-nos a Procurem que hagin de fer mèmuntar un grup de només nens/ rits per passar a un grup de nois nois. Fem-los més protagonistes: més grans, que sigui un repte; i que presentin ells mateixos els que aquest grup de més grans faci activitats engrescadores només per concerts… a aquest grup d’edat. A més dels concerts, organitzem flash-mobs, El repertori: Hauria d’haver-hi cançoners només per nens i nois jocs, assistència a festivals… Etc.

“Un cor infantil cooperatiu és un cor que pot actuar amb o sense director” Kari Alla-Pöllänen Director del prestigiós Cor Tapiola, de Finlàndia, del 1994 a 2008. En va ser el segon director, després del fundador Erkki Pohjola. “De vegades, un cor canta bé malgrat responsabilitat compartida, el que jo cantaires/director, confiança mútua. Interacció personal; cal temps i anomeno direcció cooperativa. el director i no gràcies a ell” (Archie paciència per trobar un llenguatge Jones). Així i tot, finalment és el comú adult/infant, generalment els Fixem-nos que en l’activitat dels director qui crea el cor. missatges no verbals (expressions cors infantils hi juguen dos tipus facials, contacte visual, moviments oposats d’ambició: QUESTIONS BÀSIQUES del cos, etc.) són fins I tot més • L’ambició artística, que pot La tasca principal del director importants que les paraules. portar a la professionalització i durant l’assaig és clara: ensenyar - Compromís individual. Detectar inclou l’exigència de perfecció. les obres. Això inclou mantenir el i estimular aquells cantaires que A la pràctica, això pot resultar tempo, mostrar matisos i accents, estan disposats a acceptar més estressant per als cantaires. controlar les veus i la pronuncia responsabilitat. Un bon director del text, crear el clima i l’expressió • L’ambició educativa, que comporta una certa flexibilitat. Cal coneix la situaió personal de cada adequades. evitar errades, però han d’estar cantaire i sap manejar situacions permeses fins a cert punt per conflictives. Però, i durant les actuacions? Un reduir els factors d’estrès. No - Interacció grupal. Crear un sisdirector hauria de preguntar-se hem d’oblidar mai que la música tema per expressar comentaris, “Cal, tot això que faig? o més és, sobretot, una eina per a l’edu- consells i crítiques sense incoaviat destorbo?” En el meu cas, vaig cació. moditat; també sobre la direcció. concloure que la majoria de les Sentiment de comunitat, connexió coses que feia durant l’actuació no DIRECCIÓ COOPERATIVA emocional compartida mitjançant eren necessàries.Vaig anar reduint Els principis per arribar-hi són: les experiències viscudes en comú. els meus gestos per acostumarhi els cantaires, fins arribar a una - Interdependència positiva de 42 La Circular

En definitiva, els pilars de la direcció cooperativa es poden resumir així: A.- Confiança plena cantaire/ director i director/cantaire. Perquè funcioni, el director ha de demostrar en tot moment que confia plenament en les habilitats dels cantaires, ha de motivar i estimular els que volen més responsabilitats. La clau de l’èxit és que cantaires i director reforcin la confiança mútua. B.- Comunicació. Perquè funcioni ha de ser natural i clara, comprensible i respectuosa, però mantenint el director una posició de lideratge i estant sempre preparat per als infants que proven quins són els límits.

COM MILLORAR LA INDEPENDÈNCIA I EL SENTIT DE LA RESPONSABILITAT EN ELS CANTAIRES?

Quan el cor anava de gira, els meus criteris de selecció de cantaires -a més de vetllar per l’equilibri del nombre de nois i noies- eren: - Musicals: coneixement de les Donaré exemples de com treballàobres, estar bé de veu, versatilitat vem en el Cor Tapiola.Vam animar per fer solos o presentacions… els cantaires a assumir aquestes - Comportament personal: concenresponsabilitats (i si no les podien tració, autocontrol, puntualitat, complir, ells mateixos havien de motivació, resistència a l’estrès, trobar un altre cantaire que les deures escolars… cobrís en el seu lloc): - Característiques físiques: bona - Donar el to inicial de les cançons salut, hàbits d’alimentació, agilitat - Liderar els escalfaments en els as- per fer les coreografies… saigs, actuacions, seminaris i tallers. - Característiques cooperatives: - Acompanyaments instrumentals responsabilitat, cooperació, actitud - Solos envers el grup, influència positiva… - Quan s’actuava sense director: marcar entrades I finals; dominar CONCLUSIÓ els tempos, l’afinació, l’equilibri, El cor és un lloc de creixement on l’expressió, la coreografia etc. es pot aprendre a ser responsable EL CARÀCTER ESPECIAL davant d’un mateix i dels altres. És - Actuar de presentadors de les D’UN COR INFANTIL un espai per créixer individualment obres En un cor infantil, el director i alhora per aprendre a deixar espai exerceix una gran influència en el als companys. Finalment, als direcS’assignaven “padrins” o coedudesenvolupament dels cantaires, més cadors (un cantaire més gran es tors els recordaria, si calgués, que el enllà de l’aspecte musical. Té una cor no ha de ser mai un instrument feia responsable d’algú més petit enorme responsabilitat perquè el o nou). S’organitzaven berenars per a les seves ambicions persoveuran com un model. El seu paper per conèixer-se millor. Es donava nals. I a tots, directorts i cantaires, serà, doncs, més complex que en un llibertat per comentar la feina del els animaria a viure la música amb cor adult perquè haurà de fer també director. joia i a mostrar-ho així amb la seva de pare, d’educador i de psicòleg. actitut.

“Què ha de tenir en compte un director, a més dels aspectes musicals” Lyn Williams Australiana, fundadora i directora dels cors infantils i juvenils Gondwana, que inclou 22 grups del Syndey Children’s Choir, 6 grups del Gondwana National Choir i el Cor Nacional Indígena. Més enllà del seu aspecte educatiu, llengua estrangera, assessoreu-vos els cors infantils poden tenir un lloc sobre el significat i la pronunciaen el món artístic; per això se’ls ció correctes. Assabenteu-vos del requereix en ocasions per intervecalendari i horaris d’assaigs. Com i nir en obres simfòniques o grans on seran les sales per al cor? produccions. - ASSAIGS AMB EL VOSTRE COR: el primer dia estigueu preparats Alguns punts que els directors han per qualsevol reacció! Us caldrà de tenir en compte quan el cor obtenir un “so simfònic”. Que prepari un concert d’aquest tipus: els cantaires entenguin el tipus - ABANS DE COMENÇAR A de música que faran. Doneu-los ASSAJAR:Volen nens, o nens i referències per trobar el to a nenes? Quans cantaires? On serà totes les entrades del cor. Preveiu si caldrà cantar de memòria. Que el concert? Qui dirigirà? Negocieu el catxet. Reuniu-vos amb entenguin la responsabilitat de el director del cor d’aduls que participar-hi. - ASSAIGS I DIA DEL CONCERT: hi intervingui. Si l’obra és en una

a quin tipus d’assaigs s’espera que assiteixi el vostre cor? Un assaig amb pianista, un assaig amb orquestra, l’assaig general... En quins moment el cor s’ha d’asseure i aixecar durant el concert? No tots els cors tenen les mateixes possibilitats ni estan igualment preparats. El director ha de tenir clar què poden i què no poden fer els seus cantaires, no només musicalment sinó com a nens o joves que són, i saber negociar les condicions que consideri adequades per tal que per a ells sigui una bona experiència. desembre del 2017 43

“Estratègies per promoure el cant coral en les escoles primàries jueves i àrabs a Israel” Eva Lautersztein Pitlik Pedagoga i directora del cor Cantabile, d’Israel. A la nostra Circular nº 146 (juliol/setembre 2009), vam publicar un seu escrit molt interessant: “L’auto reflexió com a eina de millora de les corals” 5. Formular preguntes de manera La nostra feina era evaluar estratèque no despertin por a l’equivogies pedagògiques que ajudessin els cació indants a cantar en cor a la classe. El repte era que a les escoles l’Israel 6. L’ajut dels altres per alliberar l’expressivitat emotiva només es fa una hora d’Educació Musical (i només a les que tenen mestre 7. Recolzament per aprendre les diferents veus i entrenar l’oïra de música), que es dedica bàsicament harmònica a fer apreciar la música clàssica. 8. La màgia que es crea quan es canta davant d’un públic. Les nostra estratègia per desenvolupar les aptituts musicals de Els resultats van mostrar que: qualsevol nen es basa en: 1. Nens amb problemes de concen1. Rutines que afavoreixin la contració o d’entonació i aquells que centració eren tímids o se sentien rebutjats, 2. L’ús integratiu, en l’escalfament aconseguien cantar bé algunes de les veus, de materials que apacançons a dues o tres veus reixin en el repertori; oferir una 2. Els mestres de música prenien classe individual quan calgui. 3. L’ús de metàfores i de moviments consciència de la importància de combinar elements musicals i 4. Canvi de rols: els nens poden ser socials amb el cant, i així incidir executants, directors o audiència crítica més en els seus alumnes

3. Malgrat la realitat problemàtica que vivien, nens àrabs i jueus podien escoltar-se respectuosament i cantar conjuntament en àrab i en hebreu 4. Els alumnes rebien educació musical i alhora guanyaven en auto estima pel fet de pertanyer a un cor que es presentava en públic; el concert era un estímul. Estem contents que el nostre projecte s’hagi extès aquest any a cinc escoles més d’Israel, i la Facultat d’Educació Musical Levinsky de Tel Aviv ha adoptat aquesta pedagogia per a les classes pràctiques dels seus alumnes. El Ministeri d’Educació ha decidit subvencionar el transport per poder realitzar trobades de cant entre alumnes àrabs i jueus.

Pintant els valors, cantant els colors Equip de professors de música de la UdG Ivet Farrés, Anna Ribera, Miquel Alsina, Joan de la Creu Godoy i Rita Ferrer Fruit d’una recerca en cant coral i estudiant la situació musical de les escoles, l’equip de professors de música dels estudis de Mestre de la Universitat de Girona vàrem fer una proposta, vinculada a: • la situació de retrocés de l’educació musical a les escoles pel que fa a hores lectives i • la minva d’hores de formació dels futurs mestres a les facultats d’educació. La nostra proposta vol fer de cada classe de música un cor; entenent que mitjançant el cant col·lectiu es pot donar una formació musical completa i alhora global, ja que s’educa en valors universals, es 44 La Circular

del mestre/a: ha de saber planificar, adequar els continguts de veu, oïda, ritme i bon gust, i tenir una formació que vagi molt més enllà del que són pròpiament coneixements musicals. ConcretaEl valor del cant coral no és un ment, ha de: descobriment, però sí que ho és • Ser bon músic, treballar d’una el fet de plantejar que, a l’escola, l’educació musical vagi de la mà del manera organitzada, ser un bon cant coral. Amb paraules del mestre coordinador i un bon comunicai pedagog català Manuel Borgunyó dor, empàtic i proper al grup. (1894 – 1967) “El cor no és un • Tenir bona oïda, habilitat analíobjectiu, sinó una conseqüència”. tica, afinació i pulsació correctes, memòria, do de paraula i una veu Ara bé, la importància i efectisana. vitat del cor (podríem dir que • Saber escoltar, aplicar una tota classe ja constitueix un cor), bona pedagogia d’assaig, motidependrà del grau de competència var i encoratjar, triar repertori, creen hàbits i s’ensenya competencialment. Per això volem remarcar la importància del rol del professor de música com a director de cant coral.

adaptar-se a situacions favorables o adverses. • Conèixer elements de llenguatge musical, un ventall ampli de repertori adequat, la veu de cada cantaire, tècniques de treball vocal.

Aquest és l’eix principal de la formació que plantegem als estudiants de mestre al llarg dels seus estudis a la facultat. Aprofundint en quatre dimensions com son percepció, producció, creació i reflexió, s’assoleixen diferents valors, hàbits i competències.

Esperem ser dignes seguidors del mestratge de Borgunyó i poder generar cors en les nostres escoles, com a conseqüència lògica de la classe col·lectiva d’educació musical.

Cantant ens en sortirem millor Una experiència del programa del British Council “World Voice” (la veu del mon) a l’Àfrica Subsahariana. World Voice és un programa adreçat a donar eines als mestres d’escola per tal que puguin fer servir el cant a classe. El cant és una habilitat humana universal; un equip de directors britànics hem impartit tallers per tot el món per donar als mestres la confiança i la tècnica per poder-se’n servir a classe.

Escolars de Sierra Leone

l’ensenyament és més aviat seriós i formal. El nostre programa a Sierra Leone volia incentivar els mestres perquè fossin creatius i gosessin aplicar el mètode “aprendre amb la pràctica” per fer les classes més divertides i dinàmiques.

exclamació d’alleujament quan van veure que primer jo mateixa ho feia tot per ensenyar-los el model, i només després els invitava a que ho provessin ells”. A mesura que avençava la setmana, els participants van anar adquirint confiança i l’habilitat suficient per portar ells mateixos el taller. Es van adonar que aprenien amb les activitats i que n’emergia dins el grup una col·laboració on cadascú oferia allò que sabia fer millor: un prenia la paraula, un altre indicava les notes, un tercer suggeria una manera nova de fer alguna cosa… És així com funciona també amb els infants (…).

Hem ofert dos tallers a Freetown; els alumnes eren mestres, directors de cors i estudiants universitaris. A les tardes, la professora Jane Wheeler es trobava amb uns 50 nens i nenes de 10 escoles diferents A molts països africans la música i i 35 mestres. Treballava amb els el cant estàn molt arrelats en la cul- nens per mostrar com els vocalisos tura. A Sierra Leone es canta tori jocs rítmics ajuden la coordinació, nant d’escola, es canta tot dinant... el sentit individual de lideratge i es canta molt fora de l’escola; però alhora l’esperit de col·laboració. “A Gràcies als cançoners de World no és habitual fer-ho a classe, on la primera sessió es va sentir una Voice amb cançons dels diversos

desembre del 2017 45

països on funciona el programa, els directors dels tallers podien aplicar les experiències recollides per demostrar tot allò que es pot ensenyar amb les cançons. “Triàvem una cançó de qualsevol país o lloc del món. Ens imaginàvem el viatge que havia fet fins arribar a nosaltres, parlàvem dels paisatges, la història, les persones… i llavors la cantàvem, tot observant el mapa del mon i comentant el tema de què tractava la cançó”. Durant la setmana, la professora va descobrir que alguns dels mestres fins i tot havien escrit alguna cançó, però mai se’ls havia ni acudit fer-la

cantar o parlar-ne als nens perquè hi diguessin la seva. El pas següent va ser afegir-hi ritmes. Un grup d’alumnes va buscar un ritme senzill local que quadrés amb una cançó.

a ambaixadors britànics, però en vam sortir entusiasmats amb la seva cultura i volent aprendre d’ells –una cosa que no esperaven!” Fer confiança als infants per tal que treballin junts però amb la seva iniciativa individual els donarà unes habilitats bàsiques per al seu futur. Els ajudarà a pensar independentment, escoltar els altres, arriscar-se, liderar i saber proposar alguna cosa creativa de la qual la resta pugui gaudir.

Al final de la setmana, la professora va notar un entusiasme renovat per aprendre, tant en els nens com en els mestres. Estaven contents i amb ganes de practicar. De fet, van haver d’escurçar la pausa del migdia per tal de reforçar les sessions. “Tot això va molt més enllà de les cançons. Es Sophie Mepham - British Council produeix l’intercanvi cultural d’una De Sounds in Europe, publicació de l’European Music Council (2017) manera natural. Hi vam anar com

EL TAULER DEL SCIC

Aquí us resumim els actes deferatius d’aquest curs 2017-2018:

_________ Jornada de Treball nº 101 Diumenge 4 de febrer, a l’edifici de l’INEF, Barcelona

_________ 8è Curs de Direcció del SCIC

45è Juguem Cantant (Petits) Dates i localitats on se celebraran: • Tarragonès: 13 de maig, a Torredembarra • Eix del Llobregat – Vallès Occidental: 13 de maig, a Castellar del Vallès • Terres de Ponent: 19 de maig, a Flix • Maresme – Vallès Oriental: 20 de maig, a Granollers • Penedès – Anoia: 27 de maig, a Piera • Barcelonès: 3 de Juny, al barri de Sants de Barcelona • Gironès – Osona: Vic, data a confirmar

_________

Les sessions Treballem amb… es faran (tots en dissabte): 1. 25 de novembre, Montse Colomer, coreògrafa: Recursos per treballar una bona actitud escènica. 2. 27 de gener, Mariona Fernández, directora: Els cors de petits: reptes i propostes de treball 3. 24 de febrer, Buia Reixach, directora: Recursos i repertori per avançar amb els grups de grans 4. 17 de març, Josep Ollé, compositor: La seva obra per a cors infantils i criteris d’interpretació

Un Pont de Cançons el SCIC a L’Auditori

_________

46 La Circular

Concert: dissabte 2 de juny. Assaig de les corals participants: el cap de setmana del 5 i 6 de maig (lloc a confirmar). Per a més informació: www.scic.cat

I ara... I ara...juguem LES VOCALS FUGISSERES

Recupereu-les i tindreu una encertada frase de Robert Schumann.

C _ N T _

_ N

D _ D _ C _ C _ _,

juguem

C _ R

_ M B

S _ B R _ T _ T

V _ _ S

_ N T _ R _ _ R S.

_ _ X _

M _ LL _ R _ R _

L _

L _ S T _ V _

M _ S _ C _ L _ T _ T.

QUIN DESORDRE! Sustituiu cada número per la paraula corresponent, que trobareu a sota amb les lletres desordenades. A la 50ª (11) va haver-hi més de 2.500 (3) d’un centenar llarg de (2). S’hi va fer molt bona (6) perquè tots els (3) s’havien après molt bé totes les (5) del (8) i van fer molt cas dels dos (4). S’hi va fer un (1) molt interessant. Ah, quines (9), quines (10)! Quan finalment es va fer el (7), van sonar grans (12). 1 2 3 4 5 6

– GROP A MAR – CALORS – TRIEN CASA – CREDITORS – SURT I TREPA – M’ACUSI

7 – L’ENCISI 8 – REPETIR OR 9 – DEMOLIES 10 – AH, NO MIRES 11 – BROTADA 12 – PAU D’ALIMENTS

Secció a cura de M. M. Argüelles Solucions als entreteniments de la Circular 165 OFICIS MUSICALS: barber, príncep, mestre cantaire, pescador de perles, cavaller, walkíria, pallasso SOPA EN t Trombó, trompeta, timbales, tabal, trompa, tamborí, tenora, tuba, trinagle

curiositats Economia coral El vostre cor desitja –cosa del tot normal- presentar en concert una nova producció. Necessitareu comprar partitures, pagar el director (naturalment, és el seu ofici!), i potser contractar instrumentistes, o solistes; llogar una sala amb un encarregat de llums o un vigilant; imprimir les entrades i els programes de mà; fer cartells o publicitar-ho al diari. I potser oferir un refresc després del concert. En resum: necessiteu aconseguir diners! Això no és nou: ja fa 500 anys, el militar i polític italià Gian Giacomo Trivulzio (1440-1518) deia al rei Lluís XII: “Tres coses són absolutament necessàries per assolir l’èxit : la primera diners, en segon lloc diners, i finalment encara més diners”. Però… els diners no creixen com els bolets. No us quedarà més remei que anar a pidolar als vostres comerciants coneguts, que segurament faran una ganyota de desaprovació davant la vostra petició d’almoina. A veure: I si els comerciants, empresaris, banquers etc. s’ho miressin d’una manera diferent? Dient-se, per exemple: “Si el meu nom apareix als cartells i programes, no és perquè he tingut la benevolència de ser generós; més aviat és la prova que els meus negocis funcionen i tenen èxit. Per tant, les meves empreses són molt més dignes de confiança que aquelles altres que no han donat res!” I si ho veiessin com una oportunitat extraordinària per mostrar a la societat la bona salut del seus negocis? En fi… somniar sí que és gratis! De Mondocoro (Chotaliter nº 18, setembre/desembre 2015)

desembre del 2017 47

Fotografia: May/Zircus.

Als peus del bell infant un dia han d’aplegar-se tant llum com són, l’albada i el ponent. Ho diu amb foc la nuvolada esparsa, ho escriu amb dits lleugers el vent. Però l’Infant, nuet, dorm en un munt de palla, sense bandola ni llençol. Com una ala perduda vagareja pels aires la Cançó de Bressol. La Circular del SCIC és membre de l’APPEC

Tomàs Garcés Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993)

(Barcelona, 1901-1993)

El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: