Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 164 juliol-desembre 2016 preu unitari 6,50 €

& & - Memòria del curs 2015 - 2016 - Corals que fan 50 anys o més. - Monogràfic: 50è aniversari del SCIC: perquè ho celebrem.


3Opinió Editorial

4Notes del SCIC 18 Han dit... Activitats federatives del curs 2015 – 2016

19 Conversant

Una altra jornada de treball per a directors i responsables, i ja en van 98! Relleu a coordinació Com celebrar 50 anys: L’experiència de les corals

amb... Núria Albó Miquel Desclot Albert Roig Ramon Solsona

25 Monogràfic 50è aniversari del SCIC: perquè ho celebrem

34

El Tècnic a l’abast

39 36 I ara... Parant l’orella juguem

35

Notícies del MCC

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 164 desembre 2016 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Portada

Collage amb cartells

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura i Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

diverses Trobades Redacció, Administració i publicitat de Generals. P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Contraportada Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 Fotografia: Cesc Rovira scic@scic.cat www.scic.cat

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002


Editorial

El SCIC, 50 anys d’un projecte d’aprenentatge cooperatiu És un fet cada vegada més evident que el món educatiu formal està vivint un procés de renovació el principal eix del qual és que l’infant (i també l’adult aprenent, òbviament) sigui el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Recentment he pogut tenir contacte amb interessants experiències, recursos i enfocaments d’aquest nou paradigma i molts dels conceptes que es barallen i que s’estan aplicant no són precisament aliens a les corals infantils i al SCIC. Mireu si no: • Gamificació de l’aula o utilitzar el joc com a context afavoridor per a l’aprenentatge • Aprendre fent-ho o evitar la lliçó magistral: aprenem allò que fem • Aprenentatge basat en projectes • Comunitats d’aprenentatge cooperatiu i/o col·laboratiu • Motivació intrínseca • Ensenyament adaptat i individualitzat segons les pròpies capacitats, en un context inclusiu

I podria anar seguint... Sense gaire por a equivocar-me puc afirmar que, si bé per a l’àmbit escolar aquests poden ser enfocaments innovadors, en l’àmbit del cant coral infantil aquesta aproximació motivadora, cooperativa, basada en projectes, inclusiva, d’aprenentatge actiu basat en fer i no només en escoltar... fa anys que s’aplica. Potser hauríem de concloure que el cant coral infantil segons els principis del SCIC és una potent eina educativa. En els seus orígens les corals fundadores del SCIC van veure la necessitat de crear aquest espai educatiu en comú. Mestres de professió i/o de vocació van veure la importància que tenia la pràctica del cant coral per a l’educació dels infants i van posar les bases per aquest projecte educatiu en xarxa que és el SCIC. Han passat 50 anys i els valors (educació en valors, us sona?) que

es transmeten als nens i nenes tot practicant el cant coral són valors que, lluny de caducar, la comunitat educativa, però també el món empresarial i la societat en general, posa cada vegada més de relleu. Ara ja no només perquè són valors nobles (la cooperació, l’excel·lència però amb respecte al propi ritme d’aprenentatge i habilitats, la tolerància i posada en relleu de les capacitats de cada un,... són valors que la nostra societat accepta com a valuosos) sinó perquè ara són i seran més necessaris que mai en un món cada vegada més interconnectat, en una societat dita del coneixement on qui trobarà el seu lloc per a desenvolupar-se i créixer serà qui sàpiga treballar en equip i qui comparteixi aquests valors. Una cooperació que no té barreres de temps ni de lloc gràcies a la tecnologia que serà més o menys humana segons els qui la utilitzem ho fem basant-nos, de nou, en aquests mateixos valors que molts nens i nenes han conegut a través del cant coral. El sentit final de l’educació és estimular, guiar les persones per a que cadascuna, des de la seva autonomia, conegui els valors i aprengui a utilitzar les eines per assolir el seu propi perfeccionament al llarg de la vida. El SCIC i les corals del SCIC fa 50 anys que eduquen en valors socialment valuosos i amb un aprenentatge significatiu basat en vivències... I per molts anys! Núria Tura @nuriatura

desembre del 2016 3


Notes del SCIC

ACTIVITATS FEDERATIVES DEL CURS 2015 – 2016 96 JORNADES DE TREBALL D’INICI DEL CURS 2015 – 2016 El curs 2015–2016 va començar oficialment amb les Jornades de Treball per a directors i responsables els dies 17 i 18 d’octubre de 2015 a l’alberg El Molí Vell, de Sabadell. Com ja és habitual en la primera del curs, a més de les habituals sessions d’informació, avisos, reunions comarcals, etc. s’hi va fer la presentació del 43è Juguem Cantant, la 49a Trobada, el 6è curs de direcció, Un Pont de Cançons - El SCIC a l’Auditori, el Programa Comú i el Patrimoni Coral XXI (Vol. 15) De Veneçuela a Catalunya.

L’aspecte formatiu tampoc hi va faltar. En aquesta ocasió va tenir un caire internacional amb el taller de descoberta de repertori amb la finesa Veera Voima. Com cada any, es va realitzar l’Assemblea ordinària, en la qual’hi va renovar el Consell o Equip dels Dissets: Equip de Coordinació: Coordinador general: Berta Junqué Coordinador general adjunt: Cinta Ollé Secretari Tècnic: Mercè Pérez

Tresorers: Abel Castilla i Josep Ollé Equip Tècnic: Júlia Olivés, Paul Perera, Caterina Clos, Marta Coll, Mon Monfort, Clara Florit i Gina Miserachs. Caps comarcals: Laia Nieto Carreño, Cèlia Tort, Montse Bella, Marina Pelfort Camprubí, Beatriu Cabasés Charles, Meritxell Bascompte Vilà i Laia Cuadras Pozuelo Equip de la Circular: Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Toni Gálvez i Núria Tura.

CONCERT DE NADAL AMB LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA El passat dissabte 20 de desembre de 2015 a les 18h, 400 cantaires de 13 cors infantils del SCIC van oferir un concert nadalenc a la Sala Pau Casals de L’Auditori de Barcelona, sota la direcció de Salvador Brotons i amb la Banda Municipal de Barcelona. Els cantaires del SCIC hi van cantar la

Suite de Nadales Op.76 de Salvador Brotons.

Infantil de Joventuts Unides de La Sénia · Coral Shalom de Lleida · Cor Infantil Els Pinetons de Cors participants: Els Follets de Ripollet · Cor de Veus Blanques del Ripoll · Coral infantil de l’EMM de Conservatori de Tarragona · Cor Sant Cugat del Vallès · El Petit Estel Cabirol de Vic · Espurna de l’EMM d’El Vendrell · Coral Els Virolets de d’Esplugues de Llobregat · Cor Palafrugell . Cors Alegres de Valls Veus Blanques del Conservatori de · El Virolet de Barcelona · Coral Terrassa.

LES TROBADES EN CASES DE COLÒNIES DELS MITJANS I GRANS L’any abans d’una Trobada General, la modalitat de trobada és la d’estades de treball en cases de colònies per tal de fomentar el coneixement de les corals entre elles i preparar possibles intercanvis 4 La Circular

de cara a la gran trobada del 50è aniversari del SCIC. Han estat moltes, ja que s’han fet aparellaments entre dues o tres corals.

En moltes d’aquestes trobades s’han interpretat cançons de l’últim número editat de la col·lecció “Patrimoni Coral XXI”, que en aquesta ocasió estava dedicat a compositors d’Amèrica llatina.


43è JUGUEM CANTANT El Juguem Cantant del SCIC és un dia pensat per als més petits de les corals. En la seva 43a edició es van celebrar a: Demarcació Maresme – Vallès Oriental: 10 d’abril de 2016, a Teià

Demarcació Eix del Llobregat – Va- Demarcació Barcelonès: 22 de llès Occidental: 17 d’abril de 2016, maig de 2016, a Barcelona a Ripollet Demarcació Penedès – Anoia – GarDemarcació Tarragonès: 24 d’abril raf: 28 de maig de 2016, a La Múnia de 2016, a l’Eliana (València) En totes les demarcació s’hi ha Demarcació Terres de Ponent: 24 interpretat el Programa Comú del d’abril de 2016, a Alcarràs SCIC i cançons o cantates que ha triat lliurement cada demarcació.

Rebel·lió a la cuina, Juguem Cantant del Barcelonès, maig 2015. Fotografia M. M. Argüelles

UN PONT DE CANÇONS – EL SCIC A L’AUDITORI

Al ball sense un badall,Un pont nens i nenes de l’Esbart Dansaire del i música de Guida Sellarès, el plat Visca el ball! de cançonsCentre Moral d’Arenys de Munt van fort de la festa. Pablo Larraz i Anna El SCIC a Al SCIC estem molt contents per- ballar amb molta gràcia i elegància. Agudo van conduir músics i canl’Auditori, què, un cop més, “Un pont de can- Un cop situats en la música tradi- taires amb molt encert i amb un maig 2015. cional, va ser el moment d’intergran control de la situació (cosa çons: el SCIC a L’Auditori” va ser Fotografia no gaire fàcil amb 450 cantaires de un èxit, gràcies a totes les persones pretar la cantata Al ball, sense un M. M. Argüelles badall, amb text de Miquel Desclot 7 a 12 anys al davant!). Els músics que hi van treballat amb molta il· lusió des del primer moment. El 21 de maig de 2016, les corals del SCIC van convertir L’Auditori de Barcelona en una gran festa de música tradicional, un ball de festa major amb tots els seus elements. Des dels instruments tradicionals (una bona colla!) fins als balls dels gegants i l’esbart. El concert va començar amb tres cançons tradicionals del volum Danses cantades del Patrimoni Coral XXII (El ball de Sant Ferriol, Miquel i El gat) intercalades amb dues danses (Ball de rentadors, de Riu de Pendís, i Ball de coques, de Prades) que els desembre del 2016 5


també van ser un element clau de la festa: què seria un ball de festa major sense un acordió o un flabiol? L’Associació d’Amics del Gegant del Pi van acabar de donar

el toc de festa amb l’aparició del seu petit Mustafà. A totes les corals i els seus directors, i a l’equip de L’Auditori,

moltes gràcies per ajudar-nos a fer-ho possible. Estem segurs (i, de fet, ens consta) que cantaires i directors van gaudir molt del concert!

6è CURS DE DIRECCIÓ DEL SCIC El Curs de direcció del SCIC per a directors de cors infantils va celebrar la seva 6a edició i, ens alegra poder-ho dir, amb una alta participació d’alumnes. Es va realitzar al llarg de quatre caps de setmana, amb els professors Gemma Tatay, Montserrat Meneses i Jaume Sala. Com ja és habitual, dins del curs es van organitzar tres sessions de Treballem amb... Mireia Barrera, Clara del Ruste i Veera Voima. La valoració dels alumnes del curs i de tots els participants en aquests “Treballem amb...” va ser molt bona.

Amb Alberto Grau a la Jornada de Treball de Juliol 2016

97 JORNADES DE TREBAL DE FINAL DE CURS El 2 de juliol de 2016, a l’Escola Municipal de Música de Sant Celoni, s’hi va celebrar la Jornada de Treball que tanca d’una manera “oficial” el curs del SCIC 2015-2016. Com és habitual, s’hi va fer balanç del curs que s’acabava i es va informar d’algunes

de les activitats preparades per al proper.

Un taller formatiu/conferència amb Alberto Grau va tancar una Jornada molt participativa en què ja En aquesta ocasió també es va rea- es començava a percebre ambient litzar una Assemblea extraordinària d’aniversari!!! per tal de discutir i aprovar alguns aspectes com el canvi de sistema de Toni Gàlvez i Carceller quotes o d’inscripcions.

Una altra Jornada de Treball per a directors i responsables, i ja en van 98! Es va celebrar al Seminari de Vic el 22 i 23 d’octubre 2016, en un ambient de dinamisme i de ganes de fer bona feina molt engrescador, fent bona una vegada més la nostra convicció que les dues Jornades de Treball anuals (celebrades sense interrupció des dels inicis del SCIC) ens donen l’oportunitat de renovar amistats, canviar impressi6 La Circular

ons i “carregar piles” al costat de companys directors i responsables de corals que potser no veiem sovint.

pressupost fins desembre 2016, ja que a partir de gener 2017 es comptabilitzarà per anys naturals; i els canvis de càrrecs en el consell o “17’s”. També es van presentar En aquesta, s’hi va fer l’assemels projectes per a aquest curs blea anual reglamentària. S’hi van tan emocionant d’aniversari que presentar i aprovar els comptes i la hem començat. A continuació ho memòria de gestió del curs passat resumim: (detallada en aquesta Circular); el


D’esquerra a dreta, Joan Vives, Piti Español, Joan Font, Josep Vila Casañas i Mercè Pérez. Fotografia A. de Casacuberta

RENOVACIÓ DE CÀRRECS: Coordinació: plega Cinta Ollé; Mercè Pérez passa a ser la coordinadora general i Berta Junqué la secretària. Toni Gàlvez (que ha deixat la secretaria administrativa) accepta ser coordinador adjunt. Caps comarcals: - Barcelonès: Laia Nieto i Anna Jordana - Eix del Llobregat: Marina Pelfort i Elisabet Kubesch - Gionès-Osona: Cèlia Tort - Terres de Ponent: Beatriu Cabasés - Maresme-Vallès Oriental: Meritxell Bascompte - Penedès-Anoia: Laia Quadres i Núria Llacuna - Tarragonès: Montserrat Bella i Marta Linares

La tresoreria serà gestionada per Abel Castilla i Josep Ollé. No hi ha canvis a l’equip tècnic (Caterina Clos, Marta Coll, Clara Florit, Mon Monfort, Paul Perera i Júlia Olivés), ni al de La Circular

PROJECTE DE CURS 2016-2017: Pla de formació permanent/ Curs de direcció: Es realitzarà en quatre caps de setmana, amb els professors Gemma Tatay, Montse Meneses, Oriol Castanyer, Marta Cordomí i Jaume Sala. Dins del curs s’han organitzar quatre tallers oberts “Treballem amb…” els dissabtes 29 d’octubre I 26 de novembre I 28 de gener I 4 de març de 2017, amb Marta Garcia

(M. Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Toni Gàlvez i Núria Tura). Es farà càrrec de la secretaria administrativa Albert Olivés, per baixa de Toni Gálvez.

(Trobareu dates i detalls rellevants al Tauler)

Orin, Josep Vila Casañas, Francesc d’Asís Pagès i Marleen Annemans respectivament.

Activitats per a corals del SCIC:

Per als petits, el 44è Juguem Cantant que serà organitzat per les Jornades de Treball per a respectives demarcacions. Donat directors del SCIC: que enguany hi ha Trobada General La 98ª, el 22 i 23 d’octubre -aquesta a Barcelona, els grups de petits de que us estem explicant- a Vic. La les corals del Barcelonès es distri99ª, el 4 de febrer 2017 en un lloc a buïran per les altres demarcacions. concretar. Per als mitjans i grans: dissabte 21

1ª Jornada de Treball, el 1968 a Castellnou de Bages desembre del 2016 7


98ª Jornada de Treball. Fotografia Jaume Sala.

de gener 2017, les corals encara en funcionament que van participar a la primera de les nostres trobades faran el concert inaugural del 50è aniversari a Manresa, seu d’aquella 1ª Trobada, acompanyats dels cantaires de llavors que poguem localitzar. El repertori serà un recull de diversos Patrimonis Corals XXI i L’Enfilall compost expressament per a l’aniversari.

demarcacions que assisteixin a la Trobada General.

una nova edició de l’Europa Cantat Junior a Lyon, França.

Un pont de Cançons - El SCIC a L’Auditori: Per celebrar que la federació coral flamenca Koor & Stem també fa 50 anys, hem convidat tres cors belgues que actuaran a la sala Pau Casals de L’Auditori el diumenge 5 de març, dirigits per Marleen Annemans. Posteriorment, cors del SCIC els tornaran la visita.

Les corals del SCIC són convidades, any darrera any, a participar en concerts i actes per diferents motius; enguany es realitza a casa nostra un Simposi Internacional del cant coral i algunes de les corals del SCIC hi faran un breu concert en representació del cant coral infantil català.

Es faran cercaviles al carrer a les diverses demarcacions, coincidint amb els assajos parcials de la Troba- Edicions: da General (llocs i dates al Tauler). La Circular seguirà publicant-se semestralment, amb un Monogràfic El cap de setmana del 20 i 21 de a cada número. De la col·lecció Pamaig del 2017 hi haurà el concert trimoni Coral XXI, s’ha editat el 16è de 50è aniversari i Trobada General. volum, dedicat a cançons tradicionals Retornarem al Palau Sant Jordi, de per als més petits, i es començarà a Barcelona, amb els mitjans i grans treballar en el proper. Es realitzarà de totes les corals. S’hi cantarà un cançoner amb cançons adaptades L’Enfilall dirigit per Josep Vila i Caal català per Maria Martorell que no sañas i s’hi estrenarà la cantata …i hagin estat editades. no em venien a buscar!, música de Joan Vives i lletra de Piti Espanyol, Altres activitats: acompanyada amb big band, que Mitjançant La Circular s’informa dirigirà Josep Prats. Joan Font, direc- d’activitats interessants arreu del tor de Comediants, s’encarregarà món, que són una inversió de futur de la direció artística. Les corals del per als nostres cantaires i una Barcelonès acolliran aquell cap de oportunitats de formació per als setmana les corals de la resta de directors. L’estiu 2017 se celebrarà 8 La Circular

La resta de la Jornada de Treball es va dedicar, com és habitual, a donar a les corals informacions i comunicats diversos, revisar la “botigueta” amb oferta de material divers i presentar els repertoris a treballar aquest curs. La presentació del repertori de Petits (Patrimoni Coral XXI.Volum 16è) va traslladar els assistents a la seva primera infància. L’equip tècnic va presentar amb molta tendresa els nous arranjaments fets, en aquesta ocasió, per gent molt propera al SCIC.Van fer propostes a partir de materials com barrets de palla, cotó fluix, nines, corones de rei..., danses i jocs, per tal de presentar les cançons als més petits d’una manera ben atractiva.


Diumenge al matí, Joan Font de Comediants ens va demostrar una vegada més la seva imaginació inesgotable i el seu coneixement del món de les nostres corals amb propostes per a les cercaviles i els concerts. I la música? Doncs aquest any, com ja hem esmentat, tenim no una sinó dues obres especials, que els autors van presentar diumenge al matí. La primera s’estrenarà el 21 de gener en el concert inaugural a Manresa, “bressol” del SCIC i seu de la primera trobada ara fa 50 anys; és un enfilall (l’equip tècnic no en diu cantata, tot i que en té el format) de cançons d’algunes cantates estrenades en diverses trobades que Josep Vila i Casañas ha “cosit” amb molt d’encert, i que es titula, precisament,

L’enfilall. Us podem assegurar que més d’un director/cantaire veterà va tenir un nus a la gola en tornar a cantar el vibrant començament del Tirant lo Blanc… Quants records! La segona obra, una cantata per a dos actors/cantants, cor infantil i big band, es diu …i no em venien a buscar! Joan Vives ha musicat un text de Piti Espanyol segons el qual un cantaire de la primera trobada que els pares no van recollir i que, evidentment, ja s’ha fet gran, repassa els fets dels darrers 50 anys amb melodies agradables i molt de ritme.

rica” de la primera Jornada de Treball del SCIC, a Castellnou de Bages el juny de 1968, ara fa 50 anys (*). Altres temps, altres vestimentes i a les cares potser una certa preocupació per allò que entre tots començaven; però, sens dubte, les mateixes il·lusions i empenta dels responsables i directors actuals! M. Mercè Argüelles

(*) A la fotografia de 1968, nosaltres hi hem trobat: Montserrat Abras, Dolors Graupera i Albert Serracant, de Mataró; Onofre Boqué i Maria Anna Soler, de Manresa; Enriqueta Anglada, de Vic; Carme Vilà de Torelló; M. Mercè Argüelles, M. Dolors Bonal, Jordi Casas i Maria Durant aquesta Jornada vam tenir Martorell, de Barcelona. Si reconeixeu ocasió de veure la fotografia “histò- algú altre, si us plau feu-nos-ho saber!

Relleu a Coordinació Si una cosa hem fet com a equip de coordinació és treballar realment en equip. Quan vam decidir formar part d’aquesta gran aventura estàvem plenes de dubtes, pors, reptes i sobretot d’il·lusions. Hem après i estem aprenent moltíssim de la gran tasca que tenim en aquest moment.

passat dos anys i anem per al tercer, noves corals perquè som aquí i què l’any de trobada general. ens empeny a seguir; en depèn la continuïtat de tota la feina feta i la Què ens hem trobat al llarg de tot que cal seguir fent i renovant. aquest temps? El fet de no viure a Barcelona ni tampoc a prop entre Venim d’anys de pressupostos nosaltres, així com el de trobarlimitats i molt ajustats però que nos en moments vitals personals permeten tirar endavant els projeccanviants i importants, no ens ho tes. El SCIC ha viscut temps difícils Com va ser l’inici? La Mercè ja ha posat gens fàcil! Trucades, mails, a nivell econòmic i encara ara no estava a coordinació com a secreskype, alguna trobada entre una cosa estem per tirar coets, però això tària tècnica i... després d’algunsi l’altra, i així va passar el primer any. no ens ha de fer perdre la oportubastants dies d’insistir, la Berta va Quins eren els nostres propòsits? nitat de fer coses; al contrari, hem dir les paraules màgiques... “Va, m’hi Millorar l’organització interna, la d’aconseguir sinèrgies, pensar en posaré, però amb tu!” Vam buscar tresoreria i la gestió. En definitiva, gran sense deixar de mirar el petit. una tercera persona per a l’equip, la optimitzar els recursos.Vam fer uns Som un gran col·lectiu de gent Cinta Ollé! Ja un curs més endavant, dossiers de benvinguda a les corals, capaç d’aconseguir allò que ens l’Abel Castilla i en Josep Ollé van per als nous caps comarcals i vam proposen. I no oblidem que tots els entrar a la tresoreria també amb adonar-nos que al SCIC som molt qui ho tirem endavant som volunBerta Junqué i molta empenta i il·lusió per portar a ben organitzats i endreçats! Tenim taris i alhora directors d’algunes de Mercè Pèrez. terme aquesta tasca tan important i en detall escrites totes les tasques les corals que conformen aquest Fotografia alhora tan feixuga com poc visible. I dels equips tècnics, de com organit- gran teixit. Aquests darrers cursos M.M. Argüelles sense que ens n’hàgim adonat, ja han zar una trobada comarcal, general, nosaltres hi hem estat al davant i juguem cantant...et treu un somriure aviat tindrem un relleu. rellegir els comentaris d’anys enrere sobre l’organització, com van anar El conveni triennal articulat des del els concerts, què calia millorar. És lla- Moviment Coral Català ens dóna vors quan t’adones que formes part i donarà molta feina inicial, però d’un projecte tant gran a nivell humà. també seguretat i estabilitat perquè Fem una gran tasca al SCIC i l’hem els propers cursos es puguin idear de preservar per dues vies: una, fent nous projectes musicals. pedagogia arreu on anem, institucions, govern, pares i mares, cantaires. Només ens queda donar-vos les L’altre, sobretot fent un bon relleu gràcies, a tots els que cada dia feu a les noves generacions que ens gran el SCIC, entre tots ho fem succeeixen, fent que participin a les possible i és l’hora de celebrar-ho. Jornades de Treball, explicant a les FELIÇOS 50 ANYS! desembre del 2016 9


Com celebrar 50 anys: l’experiència de les corals Les activitats de les corals, entre elles les celebracions d’aniversaris, es pengen com sabeu a la web del SCIC. Fem, però, una merescuda excepció i dediquem un espai en aquesta Circular a corals que, com el SCIC, ja tenen 50 anys… o més! i ens ho han volgut explicar. La redacció

Coloraines ja en té… més de 60! Coloraines, la coral infantil de l’Orfeó Gracienc, va néixer el 1955 (tot i que des del 1904, quan es va fundar l’Orfeó Gracienc, ja hi havia nens i nenes que cantaven amb els adults i que rebien ensenyaments musicals!). Ja fa força anys, doncs, que vam celebrar el 50è aniversari, amb un gran concert, és clar!

Concert de 60è aniversari al teatre de l’Orfeó Gracienc

10 La Circular

Us parlarem del 60è, doncs. El 20 de juny de 2015 vam celebrar-lo, i ho vam fer amb una festa al carrer, davant la nostra seu al carrer Astúries de Gràcia.Va ser un dia molt especial perquè en el concert que vam fer tots els grups hi van participar també exdirectors i exdirectores.Vam acabar amb una cançó d’aniversari i un gran pastís a l’escenari! Després vam fer un di-

nar de cantaires, famílies i directors al carrer, seguit d’una festa amb animació en què vam ballar tots junts. Una festassa!

mantindran com una gran afició... però a tots cantar a la coral els haurà “tocat” d’alguna manera o altra.

Quan una coral infantil celebra dates tan senyalades, tothom s’omple d’alegria; perquè vol dir que durant tots aquells anys hi han passat molts cantaires que han compartit papallones a la panxa abans d’un concert, assaigs amb riures i molta música, sortides en què neixen amistats per a tota la vida, trobades on gaudir del cant amb gent d’arreu...

Per tot això, que el SCIC faci 50 anys és per força un motiu enorme d’alegria, de celebració, perquè són molts i molts nens i nenes, molts i molts directors i directores, tècnics, coordinadors i demés voluntaris que n’han format part i que en són, casacun d’ells, un bocí. La Trobada General d’enguany serà, com ho són totes, emblemàtica; però aquest cop el gran concert, a més, també es convertirà en la festassa de tot el SCIC. Per molts anys!!!

I amb el pas d’aquests anys els nens i nenes es fan grans, alguns continuen cantant, d’altres potser Marta Narberhaus no. Alguns hauran fet de la música Coloraines de l’Orfeó Gracienc, Barcelona una forma de vida i d’altres la


CORAL SANT MEDIR, 60 ANYS CANTANT “1956 fou l’any que la coral començà...” Seixanta anys cantant cal celebrar-los i això hem fet aquest 2016 a la Coral Sant Medir. La nostra coral, fundada per Mn. Josep Bigordà i uns quants feligresos de la parròquia de Sant Medir, ha anat creixent fins esdevenir en l’actualitatuna gran família formada per més de 170 cantaires d’entre 3 i 80 anys. Grups de minis, petits, mitjans, grans, joves, adults, pares, percussió corporal... fent música junts, cantant “acords i records”, assolint reptes i fites que ens fan evolucionar, créixer acompanyats pel nostre director, Ramon Beltran, la professora de cant, Olga Miracle, i la professora de percussió corporal, Anna Llombart. Aquest 2016, com dèiem, calia omplir-lo de celebracions ben especials per a tots i totes. Al març, el dia del nostre tradicional concert de Sant Medir, vam inaugurar una exposició itinerant titulada “60 creixent amb el barri”, exposició amb voluntat pedagògica i caràcter històric i interactiu. En ella es reflecteix la història de la nostra coral lligada a l’evolució del nostre barri, del nostre entorn més

proper al qual sempre hem estat estretament lligats. La part interactiva, gravada per la mateixa coral, permetia cantar i descobrir les veus en una peça coral. El 8 d’abril, dia del 60è aniversari segons les cròniques, vam fer un concert a L’Auditori de Barcelona. Infants i joves van estrenar Les aventures musicals d’en Massagran, cantata/ musical inèdita i original creada especialment per a aquesta ocasió. Els adults van interpretar Pavane, Op. 50 de Fauré, una miscel·lània de peces de l’any 1956 i La Santa Espina, acompanyats per l’Orquestra Sinfonietta Universitària. En acabar, vam homenatjar el fundador i els cantaires que, seixanta anys després, encara aporten la seva veu a la Coral Sant Medir, i tota la família dalt de l’escenari vam cantar la cançó dels 60 anys composta pel nostre director per celebrar aquesta efemèride. Com un regal inesperat d’aniversari, el juny vam acollir els Mona Shores High School Choir (Michigan, EUA) en el seu únic concert a Barcelona. Una celebració de final de curs molt especial, com ho està sent tot aquest 2016...

El cap de setmana de treball que fem cada any al novembre també ha estat ben diferent i emotiu. Dissabte, un concert a la basílica de Montserrat; moments de pell de gallina, veus i música enlairant-se cap al cel acompanyats de l’escalf de familiars, amics i la comunitat de Sant Medir en un marc incomparable. La resta del cap de setmana: festa intergeneracional amb actuacions dels cantaires, convivència, música, concerts, jocs... Aquest cap de setmana ens omple d’energia per afrontar un dels moments més intensos de l’any tant per als cantaires com per a aquells que ens segueixen, com són els concerts de Nadal, especialment el de Sant Esteve a l’església de Sant Medir. La Coral Sant Medir no podria dur a terme tot el que es proposa si no fos per la feina de l’equip tècnic i de tots aquells socis-cantaires que s’impliquen i treballen per fer realitat esdeveniments tan grans com han estat els d’aquest any. Ho celebrem setmana a setmana, assaig rere assaig per poder complir-ne molts més. Coral Sant Medir

Tota la família coral al concert de l’Auditori de Barcelona desembre del 2016 11


I ja fa cinc anys... Quan formes part d’un equip jove i et toca celebrar els 50 anys de la coral és un honor, una responsabilitat, un maldecap i un plaer tot barrejat. Ah, i n’aprens, n’aprens moltíssim... Crec que no hi va faltar de res al nostre aniversari: una exposició sobre els 50 anys de l’Esquitx, un concert meravellós (evidentment) que no haguéssim aconseguit sense la inestimable ajuda de l’Espurna i l’Arc, un viatge intercanvi, una festa, un sopar, molts jocs, un ball, un moment per als exdirectors... Ep, i a tot això hi hem de sumar la Trobada General del SCIC!

llum l’arxiu dels primers anys de l’Esquitx, unes llibretes precioses escrites per la Maria Martorell on explica amb delicadesa totes les activitats que feien a la coral i com havien anat. I ja que estem a punt de celebrar els 50 anys del SCIC us ensenyem una foto històrica d’aquest arxiu.

Va ser un curs que no oblidarem ningú de l’equip: reunions fins a la matinada, remenar arxius fins a saber de memòria dates de concerts dels anys 70, i buscar noms i més noms per intentar tenir la sort de trobar tanta gent com fos possible... sort que no els vam trobar tots: Per sort érem un equip nombrós, a llista d’excantaires de l’Esquitx (malgrat que no hi son tots) s’hi amb moltíssima il·lusió i gent que comptaven ni més ni menys que tenia ganes d’ajudar-nos, així que ens vam repartir les tasques i tot- 1.200 noms... us imagineu que hom va donar el millor de si mateix. aconseguíssim fer-los venir tots a la trobada d’aquest any?? Una de les feines més llargues i Com veieu de feina no ens en va curioses va ser muntar l’exposifaltar, i per això vam decidir que ció, teníem ganes de treure a la

A la 2a Trobada, Lleida 1968 mai més celebraríem l’aniversari alhora que el SCIC, al cap i a la fi l’Esquitx va començar la tardor de 1962, oi?? Doncs... l’any que ve anem cap al 55è CURS! Laia Nieto Carreño Directora de L’Esquitx, de la Coral Sant Jordi, Barcelona

50 anys, la història de l’Esquellerinc La nostra trajectòria és semblant a la d’altres famílies corals. L’any 1965, el cor infantil va sorgir per la voluntat del director del Cor Madrigal, Manuel Cabero, i d’alguns cantaires que van voler que els seus fills -i els d’amics, parents, veïns i coneguts- s’iniciessin des de petits en l’art que estimàven i que els

Preparats per menjarse el pastís de lletres fet entre totes les famílies 12 La Circular

unia: el cant coral. Així es va fundar el cor, posteriorment anomenat l’Esquellerinc per votació de les famílies. La majoria dels primers directors eren mestres, altres mai s’havien enfrontat a un grup de nens... A tots ells, i a molts que hi van anar passant, els calia completar els seus coneixements musicals

o pedagògics amb els de direcció coral. En van anar aprenent en cursos i cursets i, sobretot, amb la pràctica. Quan els nens van créixer, van sorgir els cors Albada, Ariadna i un cor de pares posteriorment anomenat Signum. El SCIC, des de la seva fundació i ja sempre més, ha sigut per nosaltres una finestra al mon, el coral i el geogràfic: contactes, nous repertoris, conèixer corals d’altres llocs, intercanvis, activitats conjuntes, formació per als directors… Ara, més de 50 anys després, no ens podem imaginar l’Esquellerinc sense el SCIC. Existiria encara? Com seria? En tot cas, segur que seria diferent. Fem ara un salt i anem al 50è aniversari. Com podeu suposar, hem celebrat diversos aniversaris “rodons”… Però en el cinquantè, que es va escaure el curs passat, te-


níem la responsabilitat extra de ser un sol grup i un sol director. El cor està format actualment per 25 nens i nenes d’edats entre els 7 i el 17 anys. El concert d’aniversari va ser d’un gran nivell. Hi van assistir els fundadors i la majoria d’ex directors.Va començar amb un muntatge de fotografies de totes les èpoques i va continuar amb un recital líric de cinc excantaires, quatre cantants i un pianista, que es van iniciar en la música cantant a la coral i actualment n’han fet la seva professió. Finalment, va actuar el cor infantil.Vam fer una suite de nadales de Manuel Oltra, i la cantata Mr. Scrooge, de Steve Pogson. Després de moltes hores d’assaig, estudi, esforç i sobretot, molta il·lusió, els

nens i nenes no van defallir en cap moment, malgrat les dificultats de cantar i al mateix temps interpretar teatralment les cançons. En els assaigs sempre havien estat molt atents, fins i tot els més petits, i aquesta dedicació va esdevenir en un gran concert ple d’emocions que restarà a la memòria de tots ells, la del públic que hi va assistir i sobretot a la meva.

i integrats. Això és important per a mi, perquè al cor no solament treballem la veu sinó també molts altres valors que van més enllà de la música i que ens fan millors persones. I és ben cert que quan se’n van al cor jove perquè en tenen l’edat, sento que una part de mi també marxa, i també sé que una part dels que deixen el cor restarà amb nosaltres per sempre.

Ha estat molt gratificant veure la relació entre els cantaires, l’amistat i complicitat que tenen grans i petits cantant junts. És cert que molts d’ells ja ho fan des de fa anys, però els cantaires nous en cap moment se senten fora del grup sinó que han estat sempre molt ben rebuts

Estic molt orgullós de tots ells i molt content de poder estar al seu davant ensenyant-los una cosa que per a mi és una passió: CANTAR Manel Cubeles L’Esquellerinc, de l’Agrupació Cor Madrigal, Barcelona

L’Espinguet ja ha fet 50 anys!

Un Peter Pan d’aniversari. Fotografia Romà Caba

Va ser el 4 de desembre de 1965 quan va tenir lloc el primer assaig, i amb ell el primer Bon dia Quim bon dia Roc, que enguany ha tornat a sonar amb l’emoció viscuda; i és que per a molts és el símbol d’aquells inicis, juntament amb Sonen les trompetes (pronunciat amb e tancada, tal i com va ser ensenyada a la primera trobada del SCIC). 50 anys que han estat possible gràcies a tots els equips que l’han format, a totes les famílies que hi

han cregut i a tothom que d’alguna manera o altra l’ha recolzat. Moltes hores d’assaig, reunions, il·lusions, esforç, vivències i records…. Tot amb el mateix objectiu: fer que els nens i nenes coneguin la música i se l’estimin, descobreixin melodies, siguin conscients de les nostres tradicions i les de diferents paísos i cultures… convençuts que el pas per la coral a tots ens fa millors persones.

I és que l’Espinguet és molt més que una activitat : és un signe d’indentitat de moltes generacions de Vilafranquins i també Penedesencs. Amb l’Espinguet hem crescut, ens hem format, hem après, hem rigut i en algun moment també hem plorat (a vegades d’emoció, o de cansament per haver de repetir aquells compassos que tant s’ens resistien). Molts d’aquests records, aquest any els hem reviscut i compartit en diferents moments… i és que ha estat un any ple d’actes, on ho hem celebrat al màxim. Hi hem implicat a molta gent, una colla fantàstica d’excantaires que amb moltíssima il·lusió i esforç han aconseguit reviure i fer reviure l’Espinguet, així com també mostrar als cantaires actuals, o a tot aquell que encara no el coneixia, allò que per a molts ha significat i significa haver passat per l’Espinguet. I de bracet del SCIC, on l’Espinguet sempre ha estat present des de la seva formació amb en Josep Anton Casas, sempre participant en tot i col·laborant-hi al màxim. Vam farcir d’activitats tot el curs passat, iniciant-lo amb la preparació del musical Peter Pan (cedit per Gatzara d’Igualada) que va estrenarse els primers dies de desembre. desembre del 2016 13


Va ser un repte amb majúscules del quan estem més que orgullosos.Va ser excepcional! A conseqüència de l’èxit que va tenir, vam haver-lo de repetir l’endemà.Vam continuar amb una emotiva trobada dels moltíssims directors que han format l’Espinguet (on vam aprofitar per recollir els records en un vídeo i així reconstruir part de la història).

repertori imprescindible de la coral i que s’anaven interpretant una darrera l’altra… melodies que ens transporten a records i trobades, concerts i assaigs, moments únics i irrepetibles que només t’apareixen a la memòria quan entones la cançó… Tal i com fem cada aniversari, no hi podia faltar el concert amb els excantaires, i aquest any va ser per Sant Jordi (un dels concerts més esperats de la coral) que cada any té lloc aquest dia davant d’un retaule gòtic preciós en el seu honor, del Mestre Lluís Borrassà, a l’església de Sant Francesc.

Un dels moments més especials va ser la trobada d’excantaires en la qual, després d’una cercavila i una copa de cava (que no pot faltar en cap celebració penedesenca) vam acabar amb un sopar on es van afegir cantaires molt joves i d’altres que ja no ho són tant. Feia esborro- Va cloure els actes una exposició nar com tothom recordava diferents que vam anomenar: “L’Espinguet melodies que han format part del M’enCanta!” on a través de frases

curtes però emotives i imatges molt boniques expliquem perquè ens agrada tant cantar… un concert de fi de curs compartit amb dues corals més de la comarca que celebraven també un aniversari, i un intercanvi amb el cor Estonian Radio Girls Choir, que van ser a Catalunya per participar al festival internacional de Cantonigròs, del qual van ser els guanyadors. Un any ple de feina, però amb la satisfacció de veure que, tot i el pas del temps, l’Espinguet continua més viu que mai, amb la mateixa il·lusió i força de sempre per continuar compartint somnis i melodies! Xell Montserrat L’Espinguet,Vilafranca del Penedès

50è ANIVERSARI DE L’ESPURNA DE LA CORAL SANT JORDI Fa una mica més de 50 anys va néixer amb el nom de l’Esquitx de Lesseps, perquè assajava ens uns locals de la Pl. Lesseps de Barcelona, l’Espurna. Aquella coral que perseguia els mateixos objectius que la seva coral germana, l’Esquitx, aviat va anar agafant personalitat pròpia i avui estem contents de poder celebrar el nostre 50è aniversari. La celebració principal va tenir lloc l’11 de juny passat amb un gran

concert i una festa d’aniversari a l’alçada de l’ocasió. El concert, que vam preparar amb molta il·lusió amb els actuals cantaires de la coral juntament amb els amics i companys de l’Esquitx, va ser un recorregut per algunes de les cançons que s’han cantat durant tots aquests anys.

amics, el concert va anar molt bé i vam poder veure les cares de felicitat de tots aquells que ens van acompanyar, tot recordant algunes de les cançons que ja són part de la història personal de cadascú.

Però si per alguna cosa fa il·lusió celebrar 50 anys, és pel retrobament d’antics cantaires i directors Envoltats de família coral (l’Esquitx, que vénen emocionats per comel Cor Jove de la Coral Sant Jordi partir un aniversari que senten i la Coral Mata de Jonc) i molts com a propi, pel bon record del

Els cantaires amb alguns excantaires, familiars i amics 14 La Circular


seu pas per la coral. També hem rebut correus d’antics cantaires i directors que ens han explicat el bon record que tenen del seu pas per la coral; records de cançons, cantates, amistats, viatges, trobades, assajos i concerts, etc. Al llarg dels anys, la primera Espur-

na ha anat encenent altres flames que han emprès el seu propi camí, com el Cor Juvenil i la Coral de pares, ara Mata de Jonc, i també les petites espurnes de molts cantaires que s’han escampat pel món coral. Els directors actuals ens sentim molt orgullosos de ser una d’aquestes petites espurnes.

Estimades Espurnes: Demà no podré venir, em sap molt i molt greu........ No sé si hi haurà adhesions a la celebració. Si n’hi haguessin m’agradaria, ens agradaria que féssiu constar la nostra, la de la família Artís Gabarró, que durant 20 anys vam ser cantaires i dires de l’Espurna. L’Alba i el Pere van cantar des del grup de petits fins a grup intermedi. L ‘Espurna va ser pels nostres fills un àmbit importantíssim per la seva educació. No hi ha res més educatiu que formar part d’un grup coral. Per mi, un espai d’alegria, convivència, i aprenentatge al costat de grans i petits.

Per acabar us reproduïm un parell de missatges–escrits que vam rebre emocionats. El primer, d’uns pares d’antics cantaires i antiga directora de l’Espurna i el segon, de la nostra estimada M. Teresa Giménez, ànima d’aquesta Espurna al llarg de molts, moltíssims anys!!!!!

Em fa molta il·lusió que m’hàgiu demanat una vegada més que escrigui quelcom sobre L’Espurna, ja cinquantenària, una coral d’infants, filla de la Coral Sant Jordi i germana de L’Esquitx, que vàrem heretar l’Antoni Santandreu i jo mateixa de la Isabel Caballé i de la Mercè Fiol. Hem anat fent camí amb un bon nombre d’amics i col·laboradors com els estimats Antoni i Maria, que ja no són entre nosaltres, i d’altres que han anat substituint els que anàvem fent anys, per allò que “cal deixar pas als joves” i descansar de preparar cançons noves, reunions, confeccionar programes i organitzar sortides i trobades petites o grans, com les Trobades Generals del SCIC. Estic molt contenta de veritat! Tot i que ha disminuït la quantitat de cantaires per raons ben diverses i alienes a nosaltres, L’Espurna segueix guspirejant amb entusiasme i rigor gràcies als directors que en vetllen la música, a les famílies que ens confien els seus fills i sobretot als cantaires!

Moltes gràcies per tot, rebeu una forta abraçada de la

Amb cinquanta anys ja es pot dir que L’Espurna és una coral veterana, tot i que en les corals d’infants no és la veterania el que més compta, sinó la renovació i l’adaptar-se a la circumstància del moment, a les necessitats musicals i humanes del grup. I això, a L’Espurna ho tenim per la mà i ho seguirem practicant perquè –ei, si pot ser!, com deia Pere Quart–, es puguin celebrar molts més aniversaris.

M. Àngels, en nom de la família Artís Gabarró

Moltes felicitats i bona feina!

Pel meu estimadíssim marit, un lloc on ens trobàvem tots fent música.....art que ell estima amb delit.

M.Teresa Giménez

ELS CINQUANTA ANYS D’EL VIROLET La Coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia va néixer l’any 1966 com a secció infantil de la Coral Cantiga. Al llarg d’aquest curs celebrem el 50è aniversari, que hem encetat amb el muntatge d’un musical els primers dies de setembre. A banda d’altres actes més interns, estem preparant un concert per a final de curs amb una cantata per als petits, que hem encarregat al nostre ex-pianista Josep Ollé, i una altra obra per a mitjans i grans amb petites intervencions dels altres cors de la família coral de Lluïsos de Gràcia, a qui convidarem. Però d’això ja us en

parlarem en un altre moment, si La Circular ens deixa... Efectivament, els dies 9 i 10 de setembre vam fer tres funcions del musical El zoo d’en PItus al nou Teatre de Lluïsos de Gràcia. Aquesta obra és l’adaptació del musical que va estrenar a Igualada la coral Gatzara el setembre del 2015, a partir de la coneguda novel·la de Sebastià Sorribas, amb música de Jordi Cornudella i guió de Pep Farrés i Joan Mateu. L’equip d’El Virolet en va encarregar la direcció escènica a Adrià Aubert, que també en va adaptar el text per a l’ocasió,

i la direcció de moviment a Anna Romaní. El cor i els instrumentistes els va dirigir Eva Martínez, directora del grup de grans de la coral. Des del dia 1 de setembre una seixantena de nens i nenes d’entre 8 i 15 anys van treballar de valent matí i tarda a Lluïsos per preparar un musical on havien d’actuar, cantar, ballar i construir els decorats.La meitat de participants eren cantaires d’El Virolet i la resta eren nens i nenes del barri que van respondre a la crida. Des del primer dia tots van respondre amb entusiasme i dedicació, se’ls desembre del 2016 15


veia molt contents i les famílies ens deien que arribaven esgotats a casa però més feliços que unes pasqües. Van ser dies molt intensos, i creiem que aquesta intensitat i la immersió total de més d’una setmana en un projecte són la clau del seu èxit. Et llevaves amb “el Zoo” al cap i te n’anaves a dormir cantant-ne les cançons mentre ballaves pel passadís. L’energia que els nois i noies desprenien a les funcions i la cara de satisfacció que feien dalt l’escenari va compensar tots els maldecaps que implica fer un muntatge d’aquesta mena a aquell qui no hi està acostumat. La inquietud de la coral era proposar un repte musical que fos molt atractiu per a la canalla i que servís per donar a conèixer una mica més El Virolet al barri. En definitiva, engrescar els actuals cantaires i captar l’interès i l’atenció de qui encara no ens coneixia. Pensàvem que aquesta era una ocasió fantàstica per fer créixer El Virolet i sí, alguns dels participants o germans seus aquest nou curs ja canten amb nosaltres!

El final d’El d’esforços basada en l’amistat i Zoo d’en Pitus la solidaritat. I diem precisament perquè això som les corals infantils: una suma d’esforços individuals per construir plegats un projecte musical i educatiu comú teixit amb la constància, el treball, la dedicació i la generositat de cantaires, famílies Cada vegada més les corals infani equips directius. Des d’aquí, El Vitils combinem el repertori tradicirolet vol encoratjar-vos a viure una onal, popular i clàssic, amb reper- Aquest projecte ens ha permès experiència com aquesta. Només té tori més modern o més apropat treballar tota aquesta sèrie d’aspec- una pega.... que te’n demanen més! al món audiovisual. Als nois i noies tes musicals, escènics i de treball els agrada fer música escènica en equip, a partir d’un clàssic de la Marta Cordomí que combini també coreografies. literatura juvenil catalana, la història El Virolet, de Lluïsos de Gràcia Pedagògicament és molt interesdel qual és, precisament, una suma sant el treball de moviment, ritme i memòria. Vam tenir la sort de comptar amb uns col·laboradors molt professionals i de molt bon tarannà, l’Adrià i l’Anna, i amb una colla d’ajudants, la majoria nois i noies de la coral juvenil Sinera, a qui volem tornar a agrair la seva immensa dedicació.

El Cor Cabirol està de festa Sí, estem de festa. Quan celebres un aniversari, sents una barreja molt gran de sensacions: il·lusió, emoció, però també incertesa, temor... Tot plegat s’ajunta, intensament, en un sol dia. Pel Cor Cabirol, aquest cúmul de sentiments culminarà el dia 15 de gener quan estrenem la cantata La màquina del temps, composta per Arnau Tordera. Però no serà cosa d’un sol dia. Ja fa mesos que tots aquests sentiments acompanyen l’equip de responsables, els infants, les famílies i les corals convida16 La Circular

des. És un esforç compartit i un veritable treball en equip. I cada persona ho viu a la seva manera: els “cabirols”, sobretot els més menuts, saben que se n’està preparant una de grossa però no són del tot conscients del que passa. Com si estiguessin meravellats per un tresor que tenen a les seves mans, del qual no en coneixen el seu valor. Les famílies estan disposades a ajudar en tot allò que faci falta. Fer samarretes, buscar allotjament... qualsevol gestió és possible si està a les seves mans. L’equip de res-

ponsables sentim que és un projecte molt gran que quedarà gravat en el record de totes les persones que hi participen. Sabem que és, i seguirà essent, un curs ben atapeït de reunions, assajos i repertori. I és que, paral·lelament als nostres cinquanta anys, hi ha, també, el cinquantenari del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El ritme, doncs, és frenètic, però les ganes de cantar i fer les coses ben fetes també creixen exponencialment. Un assaig extra acaba amb una ballada de vals al mig d’un parc,


una reunió alimenta els somriures, una cançó apresa genera un sospir de tranquil·litat i alleugeriment i, al mateix temps, dóna energia per seguir-ne aprenent d’altres... Mig segle és molt de temps i és bonic veure com conflueixen les mirades temporals, tan diferents, d’aquella persona que hi és des del primer dia, com l’Enriqueta, i d’aquell infant que acaba d’arribar i encara no sap massa bé on s’ha ficat. La màquina del temps treu fum i, a poc a poc, hi anem col·locant els tubs i afegint-hi els cargols perquè tothom pugui gaudir-ne el dia de la seva presentació. I sí, estem de festa. Cèlia Tort Pujol Membre de l’equip de responsables del Cor Cabirol

L’Arc fa cinquanta anys Aquest any 2017 en farà 50 que la Maria Dolors Bonal juntament amb altres companys van fundar L’Arc, una escola de tècniques d’expressió artística amb tres tallers: el de música, el de plàstica i el d’expressió oral i escrita. Es tractava d’un projecte absolutament nou al país que obria una finestra d’aire fresc en aquells anys grisos.

presentació d’aquest aniversari rodó, hi va parlar la Maria Dolors Bonal, alumnes actuals de l’escola van llegir-hi records d’antics alumnes, hi va haver exposició de fotos, ball i xampany per a tothom i

Després d’una jornada de treball intensa a la Sala de Cultura de Burg per preparar els 50 anys del Cor Cabirol. Fotografia de Judit Muñoz

també la Mireia Hernández i l’Ester Bonal, antigues alumnes i actuals directores de Can Ponsic i de Xamfrà, van explicar en forma de diàleg les raons que els fan sentir que L’Arc és extraordinari.

Primer dia de treball conjunt de La Flauta Màgica

50 anys més tard, L’Arc no ha parat de madurar i s’ha adaptat al nou món sense renunciar als principis pedagògics essencials que el van fer néixer: l’art, i la música en particular, és un element educatiu d’alta potència i ha d’estar al servei de totes les persones. Avui L’Arc és una fundació que des del 2001 gestiona l’escola de música municipal Can Ponsic, al barri de Sarrià de Barcelona, des del 2004 té també Xamfrà, centre d’inclusió social a través de les arts al barri del Raval i des de fa tres anys promou El Teler de Música, centre de recursos on line per a la pràctica musical. El 28 d’octubre passat al jardí de Can Ponsic es va fer una festa de desembre del 2016 17


L’Arc és extraordinari perquè - va començar perseguint una utopia i al cap de cinquanta anys la continua perseguint - perquè amb 50 anys no hem perdut la inquietud ni la il·lusió dels inicis - perquè l’oportunitat de gestionar una escola pública només ens ha ajudat a créixer en tots els sentits - perquè continuem creient que per ajudar a créixer musicalment i personalment els alumnes no calen exàmens - perquè després de 50 anys encara no ens atrevim a posar notes - perquè considerem que no hi ha música de primer, de segon o de tercer curs, sinó música medieval, romàntica, tradicional, del Renaixement, de jazz... - perquè continuem volent fer la música al costat dels alumnes i no instruir-los - perquè seguim convençuts que la nostra feina només consisteix en posar els nens en contacte amb la bona música - perquè des del principi hem tingut clar que la música és per compartir-la i per disfrutar-ne plegats. - perquè considerem que cantar és essencial per a la formació de les persones

Han dit

18 La Circular

- perquè tots els professors en som de tots els alumnes i ningú considera que la seva feina s’acaba a la porta de la seva classe - perquè fa 50 anys no ens feia por anar a contracorrent i encara no ens en fa - perquè és capaç de reinventarse i adaptar-se als entorns sense perdre l’essència d’allò que el va fer néixer - perquè, a més de les músiques que els alumnes fan a L’Arc, l’amplitud de mires fa que se sentin lliures i, més enllà de l’escola, facin músiques d’estils molt diferents - perquè estem convençuts que la música i l’art és un dret de tothom i treballem per aconseguir que això sigui una realitat. - perquè tant els alumnes, com les famílies, com els professors ens hi sentim acollits i valorats - perquè estem convençuts que la música és per a tothom, sigui quin sigui el seu punt de partida, i conservem la capacitat de meravellar-nos - perquè des de fa molts anys a L’Arc hi ha moltíssims fills d’antics alumnes - perquè, com deia un dia un professor, - vaig arribar a L’Arc

com a professor d’instrument i m’adono que ara sóc professor de música - perquè tenim uns arxius magnífics que hem fet nosaltres i que compartim tots - perquè continua sent la casa d’una família amb les portes sempre obertes - perquè entenem l’escola com un punt de trobada on compartir interessos, cultura, aficions - perquè fem nostres els espais de l’escola - perquè encara no ens hem cansat de carregar i descarregar instruments (bé, una mica sí) - perquè encara no hem conegut la competitivitat - perquè trobem útils moltes coses inútils - perquè sense pretendre formar professionals de la música, molts dels alumnes han esdevingut grans músics, mestres de música, actors, ballarins...i tots, sense excepció estimen la música - perquè la passió que ens mou farà que, per celebrar els 50 anys, fins i tot sense l’Albert Romaní, però gràcies al seu llegat, ens embranquem entre tots a muntar La Flauta Màgica de Mozart.

Allò que em fascina és que cantant es desperten totes les emocions, es mostren les teves virtuts i les teves carències i la teva mirada al món. El cant et posa en contacte amb tu mateix. I cantant en grup, colze amb colze, formes part d’un tot.

La llavor ha de venir plantada de casa: és a la llar on s’aprèn a estimar la música, on s’encomana el respecte, l’amor i la sensibilitat per valorar l’art musical. Semblantment a l’hàbit de la lectura, la veritable afició a la música es crea a casa, amb l’experiència quotidiana, amb l’exemple inefable de pares i mares que els nens mimetitzen.

Una bona educació musical busca intercomunicar el tercet orellesment-cor: orelles per escoltar i no només sentir, ment per intentar comprendre i no només entendre les paraules, cor per acceptar el conjunt i, per tant, estimarlo. Junts, mai separats, aquestos tres elements ja són actius en tots els infants, és feina de l’educador guiar-los.

Mireia Barrera

Xavier Chavarria

Andrea Basevi

directora coral

músic i periodista

compositor i director de cor


Albó Desclot Roig Solsona

Núria Miquel Albert Ramon

Ja hem parlat i hem publicat converses anteriorment amb els compositors de cantates encarregades pel SCIC. Aquesta vegada, ja molt aprop de la Trobada General que serà la 50ª, hem volgut fer-ho amb els autors de la lletra de cantates per a mitjans i grans (no ens oblidem de les de petits; queden per més endavant). Ells van posar la primera pedra, la fonamental, sense la qual aquestes obres no haurien existit. Els hem fet quatre preguntes. Aquí teniu les respostes de Núria Albó (L’ocell daurat, En Pere sense por, Tirant lo Blanc, El timbaler del Bruc), Miquel Desclot (Un concert desconcertant, Transatlàntida), Albert Roig (Flor d’escarabat) i Ramon Solsona (Set dies que van canviar el món).

Conversant amb...

1.- Com va sorgir el tema de la cantata? 2.- Va ser difícil adaptar el text a un llenguatge adequat per als nens? 3.- Com vas treballar amb el compositor? 4.- Vas assistir a l’estrena? Quina impressió et va fer i quin record en tens? desembre del 2016 19


Núria Albó

L’ocell daurat En Pere sense por Tirant lo Blanc El timbaler del Bruc

Com va sorgir el tema de la cantata? A mi m’hauria agradat molt ser música. No va poder ser i m’he hagut de limitar a ser melòmana, que és prou bona cosa. Per això quan, ja fa molts anys, el SCIC em va proposar d’adaptar un conte català i transformar-lo en cantata vaig tenir una gran alegria perquè era una bona manera d’acostar-me a la música. Vaig triar el conte popular L’oriolet, que es va convertir en L’ocell daurat a iniciativa d’Oriol Martorell perquè li va semblar un títol més apropiat. I van encarregar la música a Frederic Mompou.

cia és la simplicitat. No complicar les frases, fer-les entenedores i clares però usant la mateixa correcció sintàctica i lingüística que es faria servir en llibres per a adults. Jo tenia l’avantatge d’haver estat sempre en contacte amb criatures, tant a casa com a la feina, i per això passar d’un conte a una cantata no em va ser gens difícil. El cas de Tirant ja va ser diferent perquè volia ser tan fidel com fos possible a la gran qualitat de l’obra clàssica i per això vaig estudiar la mètrica de l’època i vaig mirar d’escriure unes glosses que, essent modernes, semblessin antigues però sempre adequades a la comprensió dels nens i nenes.

Com vas treballar amb el Més endavant va ser el conte En compositor? Pere sense por el que em va tornar a posar en contacte amb la música, La meva relació amb els músics en aquest cop d’Ernest Cervera. general va ser molt bona. Només amb Frederic Mompou va ser nul·la. I aleshores va arribar el gran encàr- Amb el mestre Cervera coincidirec: l’adaptació de la novel·la Tirant em a l’escola Isabel de Villena, en lo Blanc. He parlat molt sovint del un temps que el tabac no estava que va representar aquesta cantata prohibit i de lluny es podia sentir per a mi i per a molta gent perquè la bona olor del tabac de pipa que va coincidir amb la mort de Franco ell fumava. El mestre Cervera era i l’enorme esperança de tot el nos- una persona encantadora, d’una tre poble en un futur brillant i feliç. gran cultura i d’una gran sensibilitat. No ha estat ben bé així, però cada També ens vam entendre molt bé vegada que sento algun fragment amb Manuel Oltra, que fins i tot va de la cantata revisc aquells movenir a casa meva a fer-me sentir ments d’alegria i miro de no perdre els primers esborranys d’ El Timbal’esperança. ler del Bruc.

ell va aconseguir fer sonar d’una manera acceptable. El mestre Ros Marbà em trucava, em deia d’afegir o suprimir alguna línia i tot va anar com una seda. Vas assistir a l’estrena? Quina impressió et va fer i quin record en tens?

I vaig tenir la sort de poder assistir a totes les estrenes. Que allò que havia estat un escrit o una simple melodia es convertís en un cant sortit de milers de veus blanques que omplien les sales i el cor d’emoció, era com un mirable. I no cal dir que la culminació de totes les emocions va ser l’estrena del Tirant, quan el Palau d’Esports va tremolar amb aquell crit “A recobrar la llibertat que ens han robat” que ens va fer caure les llàgrimes. La música havia estat una forma de protesta contra la dictadura i una bella manera de conservar la Va ser difícil adaptar el text a Amb Antoni Ros Marbà hi va haver nostra llengua. Semblava que amb la un llenguatge adequat per als un contacte constant i molt fàcil ja democràcia ja no caldria protestar, nens? que érem amics de molt temps en- però em fa por que encara faltaran rere, quan ell era un jove director moltes cantates per reclamar la Sempre he considerat que no hi ha que venia a Vic a fer pràctiques amb llibertat que ens continuen robant. –o no hi ha d’haver– un llenguatge una orquestra més plena de bona específic per als infants. La diferèn- voluntat que d’encert però que Núria Albó 20 La Circular


Miquel Desclot Un concert desconcertant Transatlàntida

Com va sorgir el tema de la cantata? Va ser difícil adaptar el text a un llenguatge adequat per als nens? La primera cantata que vaig escriure per encàrrec del SCIC va ser Un concert desconcertant, que es va estrenar l’any 1987 per celebrar el 20è aniversari del SCIC. Quan em van dir que el compositor seria l’Antoni Ros Marbà, se’m va acudir de seguida que la cantata havia de tenir l’orquestra com a protagonista. Jo havia vist l’Antoni Ros Marbà dirigir innombrables vegades, al Palau de la Música, durant la meva joventut, i per a mi era el paradigma del director d’orquestra.Vet aquí, doncs, que la primera idea que em va passar pel cap va ser de fer una cantata escènica per l’estil d’Il maestro di capella, de Domenico Cimarosa, que sempre m’havia fet molta gràcia. Però com que allà el protagonista principal és el director d’orquestra, se’m feia difícil pensar una cosa equivalent quan es tractava de fer cantar una massa coral de nens. Després de donar-hi moltes voltes, doncs, se’m va acudir de reciclar un conte que havia publicat l’any 1980 dins el recull A la punta de la llengua, que escenificava un concert delirant on tots

els instruments acabaven convertits en articles alimentaris, gràcies a la distracció del director Albert Font Caragran, que en comptes d’agafar la batuta aquell dia havia agafat per error la vareta màgica de la seva dona, la fada Morgana (que, com el seu nom indica, es moria de gana).

Com vas treballar amb el compositor?

En tots dos casos, jo vaig decidir el tema i vaig escriure el text i, en acabat, el vaig passar al compositor (l’Antoni Ros Marbà en el primer cas, i en Baltasar Bibiloni, en el segon), i no va caldre fer ajustos La segona cantata, Transatlàntida, la ni retocs. Amb l’Antoni vam tenir vaig escriure al cap de quinze anys contacte durant la composició, per a la trobada del 2002. Quan me per la comoditat de la proximitat la van encarregar, la Maria Martofísica. Amb en Baltasar, amb el mar rell, asseguda al sofà de casa meva, pel mig, no va ser possible. Però la em va recordar que la cantata veritat és que en tots dos casos em s’estrenaria l’any 2002, centenari vaig sentir perfectament interpretat, de la mort de Verdaguer, per si se i no em va quedar cap ni una rem’acudia alguna manera d’homecança penjada. Dues col·laboracions natjar el poeta fent cantar poesies rodones de debò, amb resultats del seves. D’entrada, doncs, recollint tot satisfactoris. aquell suggeriment, em vaig posar a rellegir les obres de Verdaguer, Vas assistir a l’estrena? Quina però la veritat és que no vaig saber impressió et va fer i quin trobar textos per engrescar la mai- record en tens? nada del segle XXI en una trobada col·lectiva.Vet aquí que ja havia Assistir, finalment, a l’estrena de desistit d’homenatjar Verdaguer a totes dues cantates va ser un la nova cantata quan se’m va acudir esclat d’emocions, com és natural. de reciclar un altre conte meu, Que A l’estrena de la segona, a més, hi descobreix l’Atlàntida, publicat l’any cantaven els meus dos fills, la Clara 1983, que ja era una mena d’home- i l’Eloi, amb la qual cosa l’ocasió va natge al gran poeta: el viatge d’una ser més que especial. formiga bibliotecària a la recerca del continent enfonsat de l’Atlànti- Miquel Desclot da, amb el gran poema de Verdaguer sota el braç.

desembre del 2016 21


Albert Roig Flor d’escarabat

Com va sorgir el tema de la cantata?

Com vas treballar amb el compositor?

Sóc poeta. Un poeta sempre parla dels mateixos temes. Els meus són l’arbre, el riu, el mar. El que faig és adequar-los, en aquest cas al món dels nens, dels xiquets. La meua infantesa està marcada per mon iaio Mael, que havia tingut cavalls i va acabant sent camioner, i per ma iaia Teresa, que era peixatera. Mon iaio era caçador i tenia una veu de tenor meravellosa. M’ensenyava els noms i els cants dels moixons. I escoltàvem operetes de quan ell era jove, com Marina i Bohemios.

Treballar amb Carles Santos va ser una lliçó de vida i de mestria.Vaig escriure el que em va semblar i ell ho va copsar amb una llum enlluernadora i precisa. Llum : perquè la música de Santos és llum. No crec que ningú ho hagués pogut fer millor. La seua cantata em sembla una obra mestra. Vas assistir a l’estrena? Quina impressió et va fer i quin record en tens?

Vaig assistir a l’estrena i als assajos previs. En aquests assajos no vaig deixar d’observar Santos, la seua passió, la seua força, els seus èxtasis. Un primer pla de Santos amb la Vaig pendre com a model un poeta música dels 3.000 xiquets cantant brasiler, Manoel de Barros. Barros Flor d’escarabat hagués sigut el més ha escrit tota la seua obra a l’enfondo documental. Pell de gallina. torn del Pantanal brasiler i els rodamons i els hòmens estranys que Albert Roig hi erren.Vaig “robar-li” uns versos per fer l’entrada de la cantata. Flor d’escarabat, la signem ell i jo. Va ser difícil adaptar el text a un llenguatge adequat per als nens?

22 La Circular


Ramon Solsona

Set dies que van canviar el món

Com va sorgir el tema de la cantata? Volia jugar amb les paraules i les lletres amb una història divertida. El meu referent era Miquel Desclot, que té molta experiència i molta traça per construir històries amb ganxo i escriure-les amb un rigor poètic molt musical adaptat als infants. L’altre referent va ser el mateix mestre Antoni Ros Marbà. Com que ens coneixem i tenim bona sintonia, em va dir amb confiança: és molt important que els nens s’ho passin bé cada dia dels assajos, des del primer moment. A partir d’aquí em vaig empescar una paròdia de la creació del món explicada pel professor Picapoll, un personatge excèntric, fanfarró i a estones hilarant. Va ser difícil adaptar el text a un llenguatge adequat per als nens? No va ser gens difícil. La dificultat més gran me la vaig posar jo.Vaig voler fer totes les cançons amb una mètrica exacta, amb els mateixos recursos poètics que si escrivís per a adults. No vaig estalviar temps ni vaig fer curt de cançons, en realitat encara en vam eliminar alguna.Vaig voler que tot plegat fos fresc, variat i enjogassat. Que hi hagués tirades de versos ràpids i curts, alguns fins i tot molt curts, i estrofes de metres diversos que tinguessin totes la seva gràcia, el seu què, un acudit, un joc fonètic, una sorpresa...Vaig dedicar moltes hores a empaitar rimes, vaig estripar molts papers per

poder passar a l’Antoni un material Vas assistir a l’estrena? Quisuggeridor per posar-hi música. na impressió et va fer i quin record en tens? Per cert, com que el text és el quilòmetre zero d’una cantata, em Vaig assistir a l’estrena, esclar. vaig esforçar molt a ser puntual en Vaig anar a Badalona per veure el el termini de lliurament. Llavors és resultat d’una feina col·lectiva molt quan la cantata comença el llarg intensa. Recordo molt bé que va camí fins a prendre forma en 3D. ser una festa i que la millor recompensa eren les cares d’alegria dels Com vas treballar amb el cantaires. Això no té preu. compositor? Voldria destacar finalment que una Vaig reballar amb el compositor cantata no deixa de ser un especcolze a colze, amb moltes trucatacle infantil o un concert per a les des i trobades en què l’Antoni em famílies. I no per això és un afer proposava ajustaments de paraumenor. Tinc un gran record del riles i em plantejava problemes de gor i la dedicació dels professionals ritme o d’equilibri vocal. Ens vam que van intervenir a l’estrena i en entendre molt bé, ell tampoc no va les sessions preparatòries. L’Antoni escatimar temps ni esforços perquè Ros Marbà em va demanar que el resultat fos òptim. L’Antoni Ros assistís a l’estudi d’Albert Moraleda, Marbà tenia clar que, rient rient, la a la Garriga, i allà vaig seguir tot el seva partitura exigia un tour de force procés de gravació, fins i tot vaig musical. El dia que vam presentar intervenir modestament en algun la cantata al SCIC, en la jornada de petit matís. Tot plegat va ser una treball del Prat de Llobregat, crec gran experiència, per això em plau que més d’un director de coral va recordar, al costat de la feinada dels suar quan va veure la feina que li directors dels cors, l’entusiasme queia al damunt. i la gran disciplina de treball del mestre Manel Valdivieso, de l’actor Tant el compositor com jo, ens vam Pep Jové, de l’actriu-cantat Nina i posar d’acord per distribuir al llarg dels esmentats Antoni Ros Marbà i de la peça divertimentos de diversa Albert Moraleda.Va ser un treball mena –jocs de paraules, efectes d’equip que em va deixar la satisfacsonors, onomatopeies, gags visuals– ció d’una feina ben feta. que, sense abusar-ne, són la salsa d’una bona cantata. Ramon Solsona

desembre del 2016 23


EL TAULER DEL SCIC

7è Curs del SCIC per a directors de cors infantils Les dues sessions que encara s’han de fer d’aquest curs, a la seu del Lluïsos de Gràcia de Barcelona, són els caps de setmana 28 i 29 de gener i 4 i 5 de març de 2017. I els dos Treballem amb… als quals encara podeu assistir són: Dissabte 28 de gener, Francesc d’Assis Pagès, compositor i director. Descoberta del seu repertori i el d’autors propers. Dissabte 4 de març, Marleen Annemans (Flandes), directors de tallers internacionals Voice and body, amb el Sjaloom Cjildrens Choir.

Cercaviles S​ eran entre març i maig del 2017 i seviran per fe​r​ pública la feina del SCIC i anar “fent ambient” per a la propera 50a Trobada.  ​A cadascun dels llocs, les corals assistents faran aquell dia un assaig parcial en comú del repertori que es cantarà en el concert de la Trobada. ​ Les cercaviles s’han organitzat segons les indicacions de Joan Font, de Comediants, i hi intervindran -segons el lloc- colles tradicionals di​verses (castellers, grallers, bastoners...). ​​Els llocs i dates són aquests: Lleida Valls Maresme Montserrat València Vic Sant Cugat del Vallès Barcelona

dissabte 11 de març diumenge 12 de març dissabte 18 de març diumenge 19 de març diumenge 26 de març dissabte 1 d’abril diumenge 2 d’abril dissabte 6 de maig

44à Juguem Cantant​per als Petits Com sabeu, els Petits del Barcelonès s’han repartit en els Juguem Cantant 2016-2017 de les altres demarcacions, donat que aquest curs s’organitza a Barcelona la Trobada General. Anoteu llocs i dates: Calella de la Costa Agramunt Calafell Sarral Esplugues de Llobregat

dissatbe 22 d’abril diumenge 7 de maig dissabte 13 de maig diumenge 14 de maig diumenge 28 de maig

Per a més informació: www.scic.cat

JA TENIU ELS CDs DE LES CANTATES DEL SCIC? Totes les que apareixen a L’enfilall que cantarem enguany, i moltes més, les podeu adquirir posant-vos en contacte amb el SCIC: www.scic.cat

24 La Circular


50è aniversari del SCIC: perquè ho celebrem Quan aquells pioners van decidir tirar endavant una associació, sota el paraigua de Joventuts Musicals perquè d’altra manera no era possible, segurament no podien imaginar que arribaria fins on és ara. Eren conscients d’estar creant l’embrió d’una federació? I de com repercutiria en les generacions posteriors? Esperàven aquest èxit? Potser només (només?!!!) volien omplir el buit que tenien les escoles amb el cant coral provant d’igualar el que l’escola republicana havia aconseguit. Amb molts pocs mitjans, però amb tot l’entusiasme i la convicció, encetàven el bon camí: el del compromís amb la terra, el de la feina ben feta, el de l’educació del gust i el de fer coses en comú. 

Monogràfic

Tot això ho trobareu a “Fundació, història i principis programàtics”, que és el primer apartat d’un document sobre el SCIC preparat el 2015 a petició d’alguns estudiosos de l’educació musical a Catalunya. Es basa en un escrit de la Maria Martorell – com tants d’altres que li hem d’agraïr- actualitzat per M. Mercè Argüelles i Montserrat Gual.

El document complet és a disposició de qui el vulgui consultar i inclou també els apartats Els punts bàsics, Trobades Generals i Juguem Cantant,  Formació de directors/ Accions educatives, Publicacions, Relacions internacionals, Participació en activitats externes al SCIC i Premis i reconeixements. Allò que aquí trobareu no serà novetat per a alguns, però és un recordatori que pot ser interessant per als directors i responsables de les corals més joves i per als nostres amics del mon coral en general.   Alguns aspectes de la feina del SCIC són més fàcils avui que no pas fa cinquanta anys. D’altres, per increïble que pugui semblar, són més difícils. I és que tot canvia molt de pressa!  Però som aquí per reaccionar i actuar. I és això, que cal celebrar : que la llavors de fa cinquanta anys ha crescut i madurat i no para de plantar-se’n de noves. Potser només ens falta ser-ne ben conscients i creure’ns-ho. Abel Castilla desembre del 2016 25


RELACIÓ DE TROBADES GENERALS (per a nois i noies de 8 a 16 anys) I TROBADA, 16-04-1967 a Manresa Cant Comú Directors: Miquel Saladrigues, Antoni Virgili, M. Teresa Giménez i M. Teresa Masats II TROBADA, 28-04-1968 a Lleida Cant Comú Directors: Jordi Climent, M. Teresa Masats, Carme Vilar, M. Dolors Bonal, Jordi Casas, Josep Anton Casas, Antoni Virgili i M. Pilar Calafell

XVI TROBADA, 15-05-1983 Cantata: *El bruel de l´estany d´Enric Ribó i M. Àngels Anglada Director: Enric Ribó Cant Comú XX TROBADA, 14-05-1987 a Barcelona Cantata: *Un Concert desconcertant d´Antoni Ros Marbà i Miquel Desclot Director: Antoni Ros Marbà Cant Comú

III TROBADA, 4-05-1969 a Barcelona Cantata: El flautista de Hameln de Günther Kretzchmar (ad. Maria Martorell) Director: M. Dolors Bonal Cant Comú

XXV TROBADA,15-03-1992 a Barcelona Cantata: *Cantijoc de Josep Pons i Ricard Creus Director: Josep Pons Cant Comú

IV TROBADA, 3-05-1970 a Granollers Cantata: *L´Ocell Daurat de Frederic Mompou i Núria Albó (instrumentació: M. Dolors Bonal) Direcció: Jordi Casas Cant Comú

XXX TROBADA, 11-05-1997 a Barcelona Cantata: *El Timbaler del Bruc de Manuel Oltra i Núria Albó Director: Josep Prats Cant Comú

VI TROBADA, 7-05-1972 a Barcelona Cantata: *En Pere sense por d´Ernest Cervera i Núria Albó Director: Enriqueta Anglada Cant Comú

XXXV TROBADA, 15-5-2002 a Barcelona Cantata: *Transatlàntida de Baltasar Bibiloni i Miquel Desclot Director: Josep Vila i Casañas Cant Comú: Cançons cavalleresques i Per a la Pau XL TROBADA , 13-05-2007 a Barcelona Cantata: *Flor d’escarabat de Carles Santos i Albert Roig Director: Carles Santos (Ester Bonal, ajudant) Cant Comú

VIII TROBADA, 11-05-1975 a Barcelona Cantata: Till Eulenpiegel de Günther Kretzchmar (adapt. Maria Martorell) Director: Josep Anton Casas Cant Comú X TROBADA Grans: 8-05-1977 a Barcelona Cantata: *Tirant lo Blanc d´Antoni Ros Marbà i Núria Albó Director: Antoni Ros Marbà Cant Comú Mitjans: 22-05-1977 a Manresa Cantata: *Bada boca i cluca els ulls de Joaquim Maideu (cançons tradicionals) Director: Maite Solà Cant Comú XIII TROBADA, 11-05-1980 a Barcelona Cantata: *L´Ocell daurat de Frederic Mompou i Núria Albó (inst. M. Dolors Bonal) Director: Josep Anton Casas Cant Comú 26 La Circular

XLV TROBADA, 13-5-2012 a Badalona Cantata: *Set dies que van canviar el món d’Antoni Ros Marbà i Ramon Solsona Director: Manuel Valdivieso Cant Comú

1ª Trobada, Manresa 1968, cant comú a plaça, dirigeix Onofre Boqué


5a Trobada, Cervera 1971 (fotografia esquerra)

45a Trobada, Badalona 2012 (fotografia dreta)

NOTES: Les cantates marcades amb asterisc * van ser encàrrecs del SCIC i estrenades a la Trobada. La freqüència de la Trobada General va anar variant en funció de les necessitats, el nombre de cantaires i les

dificultats d’organització: anuals al començament, després cada dos o cada tres anys i actualment, des de la XXa Trobada el 1987, cada cinc anys. Els primers anys, en alguna ocasió, la modalitat de la trobada –igualment considerada general- va ser descentralitzada.

Principis fundacionals i història Barcelona; M. Teresa Masats, de l’Aliret de Manresa. M. Dolors Bonal, una de les promotores d’aquesta reunió, era a Salzburg fent un curs El 4 de febrer de l’any 1967, un petit grup de directors de corals in- Orff al Mozarteum d’aquella ciutat. fantils de diverses ciutats catalanes (Barcelona, Manresa,Vic i Vilafranca Molts d’ells provenien del món de Les persones que varen fundar-lo, i del Penedès) i responsables de Jo- l’ensenyament -professors de músitambé les que l’integren ara, creuen ventuts Musicals de Manresa es van ca o d’ensenyament general-. Altres que el cant coral és un mitjà que reunir per posar en comú les seves del musical, la majoria membres de contribueix en gran manera a la inquietuts, les seves preocupacions corals que, en aquell moment, feien una tasca important per a la recuformació dels infants i adolescents i, naturalment, les seves il·lusions. peració de la llengua, la cultura i els per les moltes possibiltiats que drets fonamentals del nostre país, té d’introduir-los en el gust per Eren presents a la reunió fundatot valent-se del cant coral. a la bellesa, especialment la de la cional del 4 de febrer de 1967: música; en el goig de cultivar un Enriqueta Anglada, del Cabirol de mitjà d’expressió con és la veu; en Vic; M. Mercè Argüelles, de l’Esque- En els anys obscurs de la dictadura, l’amor a la llengua del seu país; en llerinc de Barcelona; Onofre Boqué, aquests directors-cantaires van la joia de l’amistat i en la disciplina de JJMM de Manresa i L’Aliret; Jordi entrar amb relació amb Europa, de la mà d’Oriol Martorell i de la coral lliurement acceptada; en el treball Casas, d’El Virolet de Barcelona; en equip; i, finalment, en el gust per Josep Antòn Casas, de L’Espinguet Sant Jordi. Alguns d’ells van particicol·laborar amb altres infants. de Vilafranca del Penedès; M. Teresa par a les Choralies de Vaison la Ro(…) Giménez, de L’Espurna de Barcelo- maine l’any 1956, organitzades per na; Maria Martorell, de L’Esquitx de À Coeur Joie (federació francesa de El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya va ser funtat l’any 1967, fa doncs quasi 50 anys, per un petit grup de corals que ja funcionaven independentment però que tenien moltes coses en comú.

La història, breument contada, és aquesta:

desembre del 2016 27


cant coral) i al primer Festival de la federació europea Europa Cantat a Passau (Alemanya) l’any 1961. Aquests contactes van inspirar les estructures organitzatives i l’esperit democràtic que des dels seus inicis regeixen el SCIC.

Aquells primers directors ja eren conscients que les seves corals infantils, podien fer una tasca important de substitució d’allò que l’escola tenia prohibit de fer

Aquells primers directors ja eren conscients que les seves corals infantils, que havien de cantar el millor possible, podien fer una tasca important de substitució d’allò que - Les corals del SCIC havien l’escola tenia prohibit de fer i que, d’estar formades, obligatòriament, abans del 18 de juliol del 1936, l’esper nens i nenes; fet que excloïa cola catalana contemplava i assumia. les corals escolars, però que ja fa Ens referim a uns aspectes que temps es va reconsiderar consideraven, i consideren, bàsics i - En les corals, s’aprofitaven les que als nens i nenes de llavors els cançons i les activitats realitzades estaven vedats: com un mitjà per completar els programes escolars oficials - El coneixement i pràctica de la - S’organitzaven trobades, inseva llengua: el català tercanvis entre corals i altres - La coeducació activitats que eren, sempre, un - La presència de la música a mitjà per conèixer el país amb l’escola com un important agent les seves diversitats geofísiformatiu ques, ligüístiques i culturals, per - El coneixement del propi país i la establir corrents d’amistat entre consciència de pertanyer-hi. infants i adults (directors i també pares) de les diverses comarques Per això varen acordar que: de Catalunya, que els nens apre- Les corals del SCIC cantarien en nien a considerar i estimar com català el seu propi país.

Se sabia que es trobarien entrebancs. Però es va fer… i encara es fa. Ara, pràcticament sense entrebancs –especialment els d’ordre ideològic i polític- però sense suficients reconeixements “oficials” que permetin un treball i un desenvolupment sense massa problemes econòmics ni logístics. Els primers anys del SCIC, fins el final de la dictadura, van ser durs però molt il·lusionats. El nombre de corals i l’entusiasme de tots plegats, grans i petits, no parava de créixer. Davant la impossibilitat que el SCIC pogués ser una organització legalment reconeguda, les Joventuts Musicals de Manresa el van acollir com una secció pròpia, fet que els seus estatuts permetien. No va ser fins el 1985 que es van aprovar els estatuts del SCIC. Després de l’esmentada reunió fundacional del febrer del 1967, la primera activitat va ser organitzar

28 La Circular


una Trobada a Manresa amb totes les corals que entre tots poguéssim engrescar. El resultat va ser una Trobada l’abril del mateix any (possible gràcies a l’ajuda de JJMM d’aquesta ciutat) que va aplegar 800 cantaires pertanyents a 11 corals de diverses localitats de Catalunya. El bon regust de la trobada de Manresa va provocar que els directors assistents es reunissin per reflexionar sobre la realitat viscuda; i es va acordar una segona trobada, a Lleida, la primavera següent. A Lleida hi van anar 22 corals amb un total de 2000 cantaires. Aquells primers directors mai no s’ho haurien imaginat! Immediatament després d’aquesta segona Trobada, es va veure clar que, si es volia continuar per aquest camí, calia una organització interna. El primer Secretari General va ser Onofre Boqué, de Manresa, un dels iniciadors i organitzador des del primer dia, amb el qual compartien les tasques de funcionament un grup de directors.

Havia nascut el primer Consell del marcacions en què es va dividir el SCIC. territori català on hi havia corals. La trobada següent, la tercera, va ser a Barcelona i ja s’hi va cantar una cantata (El flautista de Hameln) i un Programa Comú format per diverses cançons.

1978 – S’estructura la composició del consell directiu, anomenat “Els Disset”: Coordinació General més equips adminstratiu, comarcal i tècnic (originalment 17 persones).

Pot ser aclaridora la següent cronologia: L’organització de les Trobades comportava passar els textos, per 1968 – 1r Coordinador General, 1r simples que fossin, per la censura; una censura especialment rígida Equip Tècnic, 1r Programa Comú. amb tot allò que estava dedicat als Es decideix també celebrar dues Jornades de Treball anuals per a di- infants (no fos cas que se’ls inculquessin idees contràries al règim) rectors i responsables. i demanar permís a les autoritats competents (govern civil, policia…) 1971 – Anomenament dels caps comarcals, responsables de les de- per poder-les celebrar.

Molts dels directors i dels responsables actuals del SCIC en són antics cantaires. Com ho eren molts dels primers mestres de música que es van començar a integrar a les escoles un cop iniciada la “transició”.

desembre del 2016 29


Tota la informació sobre les activitats que es preparaven s’enviava a les corals per mitjà de fulls multicopiats, i després ciclostilats, amb el nom de Circular, que amb el temps s’ha convertit en una revista, La Circular del SCIC, que arriba als directors del SCIC i a persones i entitats de dintre i fora de Catalunya interessades en el cant coral i, especialment, en l’infantil.

escoles un cop iniciada la “transició”. Músics professionals, lligats o no al cant coral actual, recorden amb emoció la seva participació, com a cantaires, a Trobades on van cantar L’ocell daurat de Mompou, En Pere sense por de Cervera, o Tirant lo Blanc de Ros Marbà, entre altres… (…)

Veure, com s’ha dit, que directors de corals actuals, responsables del Secretariat i molts mestres de músiEs va lluitar, però mai es va parar ca són antics cantaires de corals del perquè s’estava disposat a tirar SCIC, i saber que moltes escoles de endavant i els nostres nens i nenes música escampades per Catalunya eren feliços… I això, malgrat les di- van néixer d’una coral infantil, és la ficultats, feia feliços els responsables millor paga als esforços fets amb risc i organitzadors i els feia continuar. però amb molta il·lusió en moments de resistència a un règim injust i dur Directors de corals d’adults com- que no ens respectava ni reconeixia promesos en la lluita per la nostra com a catalans. cultura, compositors o músics catalans de renom van entendre Cal afegir, en aquest sentit, que què representava el SCIC i van els repertoris de cançons difoses, animar i ajudar molt. Però no es adaptades, arranjades o creades podia evitar la indiferència i fins, en han estat un material del qual s’han alguns casos, l’animadversió –i segu- nodrit (i en molts casos encara ho rament alguna enveja- de l’estament fan) moltes escoles de música o oficial… especialment d’aquell que generalistes del país. (…) depenia directament de l’Estat o Es pot dir que el SCIC va fer durant que hi estava molt lligat. molts anys una tasca de substitució L’important és que en molts indrets tant a nivell musical com pedagògic. de Catalunya, nens i nenes cantaven Amb l’arribada de la LOGSE, l’any plegats en català, sabien a quina comarca pertanyien, s’habituaven als diversos accent de la nostra llengua i adquirien consciència de pertanyer a un país del qual no se’n deia res a l’escola i que era el seu. (…) Molts dels directors i dels responsables actuals del SCIC en són antics cantaires. Com ho eren molts dels primers mestres de música que es van començar a integrar a les 30 La Circular

1990, les escoles van poder impartir classes de música; en conseqüència, el SCIC va haver d’adaptar-se a la nova situació tendint cap a una especialització en el cant coral. No es pot deixar d’esmentar la bona consideració que el SCIC gaudeix, des dels seus primers temps, per part d’altres federacions corals i de la confederació Moviment Coral Català, així com de les federacions estrangeres (ECA-Europa Cantat i Federació Internacional per a la Música Coral IFCM) amb les quals col·labora assíduament. Cal remarcar que la federació europea ECA-Europa Cantat va encarregar al SCIC l’organització del IV Festival Europa Cantat Junior, que es va celebrar amb molt èxit a Vic el juliol del 2005. (…) El SCIC, l’any 2016, és membre de Moviment Coral Català (MCC), Consell Català de la Música, Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) amb la publicació La Circular del SCIC, International Federation for Choral Music (IFCM) I European Choral Association-EC (ECA-EC) (…)

Saber que moltes escoles de música escampades per Catalunya van néixer d’una coral infantil, és la millor paga als esforços fets.


Comentaris a L’ENFILALL Josep Vila i Casañas ens diu a la presentació: “Heus aquí un recorregut pels moments més brillants i emotius dels primers cinquanta anys d’història del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. A suggeriment de l’actual equip tècnic, he seleccionat fragments d’onze de les cantates que el SCIC ha encarregat fins a dia d’avui a diversos compositors dels Països Catalans (…) La meva aportació, un cop decidit l’ordre d’aparició de les obres, ha consistit en compondre una introducció i un final, els enllaços entre les diferents composicions i un parell de quòdlibets que combinessin entre sí melodies provinents de cada una de les cantates seleccionades”… L’edició de L’Enfilall, programa comú per als mitjans i grans d’aquest curs de 50è aniversari 2016-2017, inclou també comentaris d’algunes persones del SCIC que van viure la confecció, l’estrena o la direcció de les cantates de què consta. Per a aquells de vosaltres que no pertanyeu a cap coral i per tant no heu tingut a les mans el llibret, citem a continuació algun fragment de les vivències que s’hi expliquen, començant per la del mateix Josep Vila: “…el mític Tirant lo Blanc, cantata que vaig tenir el goig de cantar a l’edat de deu anys com a membre de la Coral Rodamón de Sabadell –una vivència extraordinària que tinc gravada amb lletres d’or a la meva cambra dels records i que encara avui m’emociona profundament–” …

Tirant lo Blanc, text de Núria Albó i música d’Antoni Ros Marbà. Cant d’entrada – Eulàlia Casso. L’any 1977 tot just feia un any i mig que s’havia mort el dictador Franco i qualsevol cosa que sonés a llibertat ens emocionava, ens imaginàvem que trencàvem cadenes; què voleu que us digui, estàvem convençuts que construíem el país…i encara hi sóm! Amb aquestes vivències polítiques del moment entra el primer dels records, el dia de l’estrena, el maig de 1977. En aquell moment tenia 21 anys i, sense pràcticament estudis de música, que quedaven compensats per una gran il·lusió, dirigia el grup de mitjans-grans d’El Virolet dels Lluïsos de Gràcia. (…) El dia de la Trobada, al Palau dels Esports de Barcelona, no hi havia manera de quadrar ni la Batalla ni la cançó Tirant lo Blanc vas galopant. Evidentment, al concert tampoc van quadrar les entrades dels quatre cors de la batalla. Bé, potser per això va sonar com una batalla de debò. Però el crit de “la llibertata que ens han donat” ens va sortir de les entranyes i si va quedar quadrar o no, no era el més rellevant, el que comptava era que ho havíem dit, que ho havíem cridat!!! No, no he oblidat mai aquella vivència col·lectiva (…)

L’ocell daurat, text de Núria Albó i música de Frederic Mompou. Cant d’entrada – M. Dolors Bonal. L’oriolet, el conte popular recollit per Joan Amandes, va ser transformat per la poeta i escriptora Núria Albó en L’ocell daurat. (…) Un cop es va tenir el text, l’Oriol Martorell va contactar amb Frederic Mompou per demanar-li la composició musical en forma de cantata per al SCIC (…) Immediatament va acceptar l’encàrrec sentint-se “molt honorat”, això ens va dir (…). Em va cridar força vegades perquè anés a escoltar les diferents parts de l’obra i em preguntava sempre si em semblava bé. Com podia, jo, no donar-li el vist i plau? Quina modèstia d’aquest gran compositor!

La redacció

Set dies que van canviar el món, text de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà. La recepta del pa amb tomàquet – Manel Cubeles. Per a mi no van ser set dies, van ser dos anys de preparació. Recordo el dia de l’encàrrec; vam anar a parlar amb el mestre Ros Marbà tot l’equip de coordinació a casa seva.Vam visita més d’una vegada aquella casa durant aquells dos anys (…) i vam poder anar seguint els avenços de la cantata explicats, cantats i tocats al piano pel mateix mestre. Tot un luxe! desembre del 2016 31


El timbaler del Bruc, text de Núria Albó I música de Manuel Oltra. Cant IV (cànon) – Josep Prats. Vaig tenir el privilegi de dirigir, el 1997 a la Trobada General del SCIC, l’estrena d’aquesta cantata. (…) En recordo dos moments especials: el primer, l’assaig de dissabte, en el qual van sorgir totes les dificultats possibles i imaginables perque res no anés bé. Quins nervis!! El segon, en el concert, quan tot –afortunadament- ja funcionava. En un moment, al final de la penúltima cançó i abans d’atacar el darrer coral, hi havia una gran pausa. La consciència de tenir 3.000 nens a punt de començar a cantar, la cobla expectant i 12.000 persones escoltant en un silenci sepulcral en feien un moment molt especial; al més petit gest meu la cosa arrancaria i tenia la percepció que no calia un gran moviment de braços, potser picant l’ullet tothom hagués començat. Era un moment de pura energia, amb tota seguretat el més intens de tota la meva vida musical: no l’oblidaré mai!

Un concert desconcertant, text de Miquel Desclot i música d’Antoni Ros Marbà. El clarinet – Marta Rodoreda i Abel Castilla. En quina cantata una arpa es pot convertir en un manat d’espaguetis, un fagot en un braç de gitano o una trompa en una ensaïmada? Ja ho teniu, no pot ser altra que aquesta cantata, encarregada per celebrar el 20è aniversari l’any 1987. Salvant les distàncies, molts hi veiem la Guia d’orquestra per a joves de casa nostra, presentant-nos fins a 14 instruments de l’orquestra amb un fresc sentit de l’humor i una música variada i brillant. Ha estat i sempre serà un plaer cantar-la, ensenyar-la, enregistrar-la i escoltar-la.

Transatlàntida, text de Miquel Desclot i música de Baltasar Bibiloni. Hèrcules – M. Mercè Argüelles. En començar-ne a parlar, l’equip tècnic i els autors es van adonar que, coincidint amb la Trobada, l’any 2002 en faria cent de la mort del nostre poeta Mossèn Cinto Verdaguer i 125 que la seva obra L’Atlàntida havia guanyat el Premi d’Honor dels Jocs Florals. Això els va donar la idea de basar la cantata en un conte de Desclot en el qual la formiga Que –una formiga molt llegida que preferia les grans obres de la literatura a recollir gra com les seves companyes- emprenia un viatge cap a Amèrica per tal de descobrir el mítin continent enfonsat a l’Atlàntic. Un gran viatge que ens mostra que tot és relatiu… 32 La Circular

L’hora perduda, text de Clara Ripoll, poemes de Joana Raspall, música de Jordi Domènech. La papallona operada – Laia de las Heras. La cantata és plena de tresors, com la cançó de la papallona operada. La protagonista n’és una papallona que s’ha trencat una ala i no sap com fer-s’ho per volar, però gràcies a l’ajuda d’una rosa i a la saviesa d’una aranya aconsegueix tornar a fer-ho amb una ala blanca i un pètal rosat (…) com diu Jordi Domènech, una de les poques històries on l’aranya no és un personatge malvat i perillós. La cantat és un regal; és amb cançons com aquestes que els més petits s’eduquen en la imaginació, l’expressió i la sensibilitat musical.


El follet valent, text de Clara Ripoll i Roser Nogué i música de Núria Joanet. La colla del Follet Valent – Laia Nieto. A nivell simbòlic, sempre he trobat un paral·lelisme entre aquesta cançó i els grups de petits de la coral: uns marrecs valents i alegres de 5 anys que tenen el valor (…) de sortir a cantar dalt d’un escenari “ben units i alegres”. A la coral, com a la història del follet, també es necessiten els uns als altres per aconseguir resultats; és un exemple de treball en equip i de l’alegria que representa l’amistat per als més petitons.

Flor d’escarabat, text d’Albert Roig i música de Carles Santos. Avui he fet deu anys – Ester Bonal. Calia encarregar una nova cantata. Una idea agosarada d’en Martí Ferrer: “Proposem-ho a Carles Santos”. (…) La cantata és una mirada a l’existència, al pas del temps, al créixer, a la força dels records, a l’amor… No té fil argumental, i la música… què diferent de tot el que hem fet! Onomatopeies, recitats, repeticions, melodies sorprenents, una estructura que se’ns fa difícil d’interioritzar… I moltes preguntes: Com l’ensenyem? Com la fem arribar als infants? Com gaudir-la i aconseguir que la gaudeixin nens i nenes? (…) Arriba el cap de setmana de la trobada i, sense ser-ne conscient del tot, acabo codirigint-la des del peu de la tarima del director, en Carles Santos, que es centra en percussions, piano i solistes, mentre jo ho faig en els 2.500 infants i una colla de directors “en cadena” escampats per tot el Palau. Una vegada més, el SCIC fem un bon equip i ens en sortim.

La ciutat i la lluna, text de Rafel Simó i música de Poire Vallvé. Lluna de la ciutat – R. Simó i P.Vallvé. Va se un encàrrec que ens vam prendre amb gran il·lusió, en un temps en què els nostres fills tenien edat de descobrir el món tot anant i venint de la fantasia a l’experiència i a la reflexió.Vam construir una història (…) per cantar tot allò que tots hem viscut alguna vegada: la dificultat d’integrar-nos en un lloc nou (…) És una invitació a obrir els ulls, a tenir una mirada nova sobre les coses que ens envolten, a moure’ns quan ens hi sentim empesos, a obrir-nos a la diversitat i a fernos preguntes sobre allò que no entenem. (…) Tota la il·lusió que hi vam posar ens ha sigut retornada amb escreix.

El bruel de l’estany, text de M. Àngels Anglada i música d’Enric Ribó. Cant final – Enriqueta Anglada. (La cantata El bruel de l’estany no ha estat publicada encara) Quan el SCIC va demanar a M. Àngels Anglada que escrivís el text per a una cantata, li va semblar escaient tractar la llegenda de l’Estany de Castelló perquè en aquell moment col· laborava amb el Grup de Defensa dels Aiguamolls, que lluitava per preservar aquest indret de l’especulació urbanística. Lluita que va tenir, finalment, un desenllaç feliç. Us aconsello dues coses: que busqueu i llegiu el poema Els Aiguamolls (1976 i 1985) i que aneu a passejar pel Parc dels Aiguamolls, preferentment a la primavera, quan estan en ple esclat de vida. desembre del 2016 33


El Tècnic a l’abast

Les publicacions d’enguany Ja fa uns dies que, de ben segur, heu arreglat un raconet de la vostra taula de treball per a poder-hi posar les tres publicacions que enguany farem anar amunt i avall els directors i directores del SCIC. O potser, fins i tot, les porteu a la motxilla, a veure si trobeu algun moment per a poder-les fullejar i començar a estudiar... Però, d’on venen aquestes publicacions? Quan es van començar a pensar? Com hi hem arribat? Voltàvem finals del 2015 quan, a cada reunió que fèiem l’Equip Tècnic i el de Coordinació, l’últim punt del dia era: “Trobada General 2017, 50è aniversari”. Però sovint passava allò que, parlant parlant, no arribàvem mai a l’últim punt i quedava per a la propera reunió. I les reunions anaven passant fins que aquell punt ja no el situàvem l’últim... El curs 2016-2017 s’aproximava i necessitàvem començar a pensar què volíem fer com a festa grossa del 50è aniversari. I ens anàvem reunint amb uns i amb altres, anàvem pensant idees, hi donàvem voltes, ... fins que, un dia de reunió amb el Consell Assessor, vam començar a veure algunes coses clares: volíem que la Trobada General mirés al passat i l’homenatgés, però també tingués una visió de futur. Quina idea més bona! Gràcies Pep Prats per a donar-nos-la i per fer de contacte amb tots els grans artistes que van començar a formar part, a partir d’aquell moment, del nostre projecte de 50è aniversari!

d’estrenar una cantata. I vam posar fil a l’agulla fins que en va sorgir la cantata que enguany presentem, la cantata ...i no em venien a buscar, escrita per Piti Español i Joan Vives i composta pel mateix Joan Vives. L’empenta dels dos autors i la bona connexió que tenen entre ells ha fet que n’hagi sortit una cantata divertida i actual, que de ben segur que totes les corals podran gaudir de valent.

díem fer unes harmonitzacions de cançons per als més petits per gent que sigui o hagi estat propera al SCIC. Així, vam demanar a MªTeresa Giménez, fundadora del SCIC, que ens deixés publicar alguna de les seves harmonitzacions i vam demanar a Abel Castilla i a Josep Ollé, actuals tresorers del SCIC i a Paul Perera, membre de l’Equip Tècnic, que ens completessin aquell recull tant proper. D’aquesta manera, al Patrimoni Coral XXI d’enguany hi trobareu I com havíem de fer la mirada al unes Cançons de mel i cotó, tant de passat? De seguida se’ns va acuproximitat que us podem assegurar L’equip tècnic: dir la persona que ho podia fer, que és com si fossin de “quilòmetre d’esquerra a en Josep Vila i Casañas. Ell, que ha zero”. dreta, Caterina viscut el SCIC des de ben petit i Clos, Gina que se l’estima, ens podia fer un Des de l’Equip Tècnic esperem que Miserachs, Paul enfilall d’aquelles cançons que tots gaudiu les publicacions d’enguany Perera, Marta recordem de les cantates encarre- tant com nosaltres hem gaudit el Coll; ajupides gades pel SCIC durant tota la seva procés d’acompanyar-les en el seu Júlia Olivés i història. Hi havia molt material per naixement. Mon Monfort triar! Després de la primera reunió, (hi falta Clara en Josep Vila marxava amb un lot Salut i molta música! Florit). extens de CDs i partitures de totes Fotografia les cantates que hi podien aparèiL’Equip Tècnic M.M. Argüelles xer, i al cap d’uns mesos vam tenir la primera selecció de les cançons que hi podien sortir. Només d’imaginar-nos-ho ja ens emocionàvem! Després d’alguns retocs i molta feina per part d’en Josep Vila, vam rebre aquell enfilall de cançons, l’Enfilall. Gaudiu-lo.

Però, què seria un curs sense el Patrimoni Coral XXI? Com sabeu, aquesta publicació és un recull de cançons tradicionals catalanes arranjades, totes elles, per un comú denominador que cada any és diferent. I quin podíem tenir aquest any El primer que vam decidir, potser, tant important del 50è aniversari? és que no volíem perdre la tradició La proximitat! Vam pensar que po34 La Circular


Notícies del MCC

Notícies i novetats del Moviment Coral Català Conveni Triennal Ara sí, ja us podem dir que s’ha signat el Conveni de col·laboració entre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i el Moviment Coral Català, per a dur a terme activitats de foment, participació i difusió de l’activitat coral durant el trienni 2016-2018.

Ja vam explicar en la circular anterior el que aquest conveni, que engloba les finalitats i projectes de totes les federacions actualment membres del Moviment, significava per al SCIC i per Ariadna de al MCC. FELICITATS A TOTS!!! Casacuberta, CELEBREM-HO!!! firmant el Conveni en nom del MCC.

Convenció de Cant Coral

VI edició de la Conferència sobre Cant Coral i Inclusió

nes en risc d’exclusió social (amb una atenció especial als refugiats, els exiliats, les minories, etc.). Amb el Tindrà lloc el cap de setmana 4 i tema d’aquesta conferència es bus5 de febrer de 2017, als locals de Des d’aquí us anunciem i us convi- quen projectes de bones pràctiques, l’INEF, de Barcelona. dem a participar en la VI edició de idees, reflexions, recerca, mètodes... la Conferència sobre Cant Coral i on es posi de manifest la bonesa El MCC i les federacions membres Inclusió, enguany “Veu i Resiliència” del cant coral pel que fa al benestar, hi celebraran, com en d’altres ocasi- que se celebrarà el dia 25 de març la salut i la millora de les condicions ons, les seves respectives assemble- de 2017 a Girona. de vida del grup de les persones es. Hi haurà, també, dos cursos de esmentades. formació de directors organitzats Aquesta nova edició voldrà posar pel SCIC i la Federació de Pueri l’accent en el poder de la pràctica La lliçó inaugural anirà a càrrec de Cantors de Catalunya. de la música coral com a generado- Mercedes Pavlicevic, músicoterapeura de resiliència en el cas de perso- ta de Nordoff-Robbins (https://www. nordoff-robbins.org.uk) i de Silja Fischer, secretària general del IMC El MCC i el (Consell Internacional de la Música) SCIC a Utrech, qui en donarà una visió internacional per assistir a (http://www.imc-cim.org/) l’assemblea d’ECA-EC. Les tres modalitats de participació D’esquerra a són: dreta, Montserrat - Presentació (15’) Gual, Ariadna de - Taller (45’) Casacuberta, Júlia - Taula rodona (45’) Olivés, Mercè El programa complet de la confePérez i Albert rència es publicarà durant el mes Olivés. de gener de 2017. Fotografia Martí Ferrer desembre del 2016 35


Cor Jove Nacional de Catalunya

informats a https://corjovenacional- ECA-EC en col·laboració amb 10 organitzacions més i que compta decatalunya.wordpress.com/ amb el suport del programa EUJa us podem anunciar que la Per acabar, us volem fer saber que el Eramus Plus Youth Programme. Tots propera sessió del CJNC es farà MCC participa en diversos projec- dos projectes relacionen cant coral el proper juliol a l’Auditori Josep tes a nivell europeu, juntament amb amb poblacions en risc d’exclusió. Carreras de Vila-seca, com en el altres grups i/o federacions de la Preneu bona nota de les dates del darrer any, amb Xavier Pastrana federació ECA-Europa Cantat. Els com a director català que repetirà més rellevants són: MARS, Música projectes anunciats. Us convidem sessió amb el cor. Queda pendent i Resiliència, programa fundat per a participar-hi d’una manera activa per poder compartir experiències i d’anunciar-vos el director estranger la Comissió Europea amb recurque treballarà amb Xavier Pastrana. sos del programa Eramus Plus, que vivències. Ben aviat ho anunciarem, juntament ofereix un alt nivell d’especialització Montserrat Gual amb les dades de la convocatòria en intervenció musical psicosocial, d’aquesta nova sessió. i SING-ME-IN (Collective Singing Moviment Coral Català A principis d’any es convocaran in the Integration Process of Young www.mcc.cat/ facebook Migrants), programa coordinat per les audicions. Mantingueu-vos-en

Parant l’orella

10è Festival Internacional Corearte Barcelona 2016 Aquest festival reuneix a Barcelona -i també de vegades en altres ciutats- cors de diversos tipus i edats provinents principalment de l’Amèrica llatina per treballar durant una setmana un repertori coral conjunt repartits en tallers. Enguany els cors adults, d’Argentina, Colòmbia, Mèxic, Perú i Xile, van treballar amb Maria Guinan, igualment com en edicions anteriors havien treballat repertori català amb Josep Prats. Aquesta vegada hi van assistir també dos cors infantils, Niños Cantores de Araucanía, de Temuco, Xile, i Niños Cantores de San Juan Macias, de Lima, Perú, que van treballar amb el compositor i director basc David Azurza. El concert dels tallers va mostrar una vegada més com és de determinant l’actitut dels directors. Maria Guinan va saber encomanar a cantaires i públic la seva ines36 La Circular

gotable energia i tirar endavant amb èxit unes obres no gens fàcils. David Azurza ens va demostrar una vegada més com uns nens i nenes, que venen ben preparats amb els seus repertoris habituals, poden respondre meravellosament treballant obres d’un caire absolutament diferent amb un director que no coneixien però que els sap sorprendre i engrescar. David ens deia que s’ho passa molt bé treballant amb els nens, cosa que es va fer ben evident durant el concert, i sabem que Maria ens diria el mateix. A més de les habilitats necessàries, segurament aquest és el secret: el dinamisme i el goig de cantar que aquests directors saben transmetre! Una lliçó per a qualsevol director… El 22 d’octubre es va cloure el festival amb un concert a l’Atrium de Viladecans, en el qual les corals Cantiga i Sinera de Barcelona, jun-

tament amb tots els cors visitants, van interpretar una molt estimable versió del poema simfònic Carmina Burana de Carl Orff. Felicitem Corearte per aquest desè aniversari i els animem a continuar oferint semblants oportunitats de gaudir conjuntament fent bona música coral. M. Mercè Argüelles

Fotografia Clara Rochera


La revista Choraliter, de la federació coral italiana FENIARCO, ens felicita i ens dedica aquest article:

El cant, encreuament de races i cultures seculars La federació catalana de cors de veus blanques festejarà en els propers mesos el seus primers cinquanta anys d’activitat. Ens unim al conjunt del món coral per participar d’aquesta festa, felicitar-los per l’activitat que han desenvolupat i transmetre’ls els nostres millor desitjos d’un treball futur igualment profitós. I ara, heus ací un detall de l’activitat duta a terme per aquesta federació, SCIC-Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Fa quinze anys, van començar un projecte per recuperar cançons catalanes oblidades. La idea era molt simple, consistia en confiar a compositors emergents de talent l’arranjament per a cor infantil de cançons tradicionals catalanes poc

conegudes. Així, cada curs es distribuïen a les corals, en una publicació senzilla, vuit noves harmonitzacions de nous compositors. Era un projecte petit, però amb els anys ha produït 15 volums amb 646 pàgines amb 120 nous arranjaments corals.

els infants catalans poden redescobrir els cant propis vistos amb els ulls de compositors de l’altra banda del Mediterrani, el mar que a tots ens uneix. Els catalans hi poden trobar les seves melodies acompanyades amb nous colors, noves harmonies i nous ritmes. En ocasió del Forum Coral per a Successivament l’experiència es la Mediterrània del 2010 celebrat va repetir, un any amb un volum a Barcelona, aquesta federació va d’arranjaments de compositors bascos; i encara un altre any amb enriquir el projecte amb un nou element: igual com havia confiat en compositors veneçolans. compositors catalans, va confiarlos aquesta vegada a compositors Quina manera més meravellosa de de quatre països diferents: Grècia conèixer i enriquir la cultura pròpia, encreuant-la amb la dels altres! (Thomas Louziotis), Itàlia (Carlo Pavese), Israel (Sara Shoham) i De Mondocoro Líban (Eduard Torikian). En va resultar un volum deliciós en el qual (Choraliter nº 50, maig-agost 2016)

Anteriorment a la recent concessió del Premi Nobel de Literatura al poeta i cantant Bob Dylan, mireu què deia la revista Choraliter! (extractes de l’escrit). La Redacció

Un Premi Nobel…musical? El Premi Nobel és molt important, és el més prestigiós i el que atorga més diners. Existeix un Premi Nobel per a la música? No, obviament. De les arts, el Nobel només considera la Literatura. N’hi ha d’altres al món (el premi Kyoto al Japó, el Wolf a Israel, el Siemens d’una fundació alemanya resident a Suissa, el de la Fundació BBVA a Espanya, i altres), però centrats preferentment en les ciències. Sí que existeix el Polar Music Prize, un dels més prestigiosos en el camp de la música, atorgat per la Real Acadèmia de Música Sueca, adreçat a tots els sectors de la música i que han guanyat, per exemple, Ennio Morricone el 2010 o Bob Dylan en una altra ocasió (…). Feta aquesta consideració sobre l’absència d’un Premi Nobel de

música, he volgut fer la recerca en senti contrari: veure si els premiats amb el Nobel en els camps científic i literari havien desenvolupat una activitat musical d’un cert nivell. Sense voler ser exhaustiu i quasi a tall d’exemple, heus ací què he descobert:

Max Born, Max Planck, Walther Nernst i Albert Einstein, el 1915 treballaven a la Universitat de Berlin. Tots eren músics i van tocar junts en diverses ocasions. Einstein tocava el violí, Planck i el seu fill el piano i el violoncel respectivament. Born al piano acompanyava Einstein al violí en concerts casolans. Max Pierre Louis Moreau de Maupertuis Born (1882-1970) va rebre el (1698-1759), matemàtic, astrònom Nobel el 1854 per la seva recerca i filòsof, va estudiar música i es va en Física Quàntica; va tocar en concerts per a dos pianos amb Werner dedicar principalment a investigar la relació entre l’acústica i la forma Heisenberg, físic alemany, Nobel de dels instruments musicals. Física el 1932. Elfriede Jelinek (1946), Nobel de Literatura el 2004. En el conservatori de Viena es va graduar en orgue i va estudiar piano i composició; tocava la guitarra, la viola, el violí i la flauta. Les seves noveles i obres teatrals estan plenes de referències a la música.

Walter Nernst (1864-1941), va rebre el Nobel de Química el 1920; el 1932, en col·laboració amb l’empresa d’electrònica Siemens i el constructor de pianos Bechstein va inventar un piano en el qual les vibracions de les cordes s’ampliaven electrònicament i que es va desembre del 2016 37


comercialitzar com a piano de cua Neo-Bechstein (avui E-piano). Lise Meitner (1878-1968), candidata al Nobel de Física (assignat posteriorment a Otto Hahn), el 1912 a la Universitat de Berlin va col·laborar amb Hahn i va ser assistent de Max Plank; com tots els seus germans, Lise tocaba el piano. Werner Karl Heisenberg (19011976), ajudant de Max Born i Nobel de Física Quàntica el 1932,

va actuar en concerts amb música per a piano de Mozart i Beethoven. El 2006 es va publicar un CD amb un enregistrament del 1966 on ell interpretava el Concert per a piano i orquestra en Re menor KV 466, de Mozart. David Hunter Hubel (1926-2013), neuròleg a la Universitat de Harvard des del 1965, va rebre el Premi Nobel de Medecina el 1981. Tocava el piano des de petit i

hauria volgut ser concertista. Amb la seva esposa Ruth va cantar al cor McGill a la Universitat de Montreal. Va començar a tocar la flauta amb Mario Duschenes i va entrar en el seu quartet per interpretar música de Händel, Palestrina i altres. Molts dels seus concerts van ser enregistrats per la Canadian Broadcasting Company. G. Morandi, Mondocoro (Choraliter nº 49, gener-abril 2016)

El cafè , inspiració de músics L’ORÍGEN La llegenda més estesa diu que un pastor etíop va observar un comportament anòmal en els seves cabres, després que mengessin les baies vermelles d’una planta d'aquells encontorns. Sense encomanar-se a Déu ni al diable, va provar-les ell mateix i, al cap d'uns moments, va començar a sentir-se extraordinàriament animat i enfortit. Convençut que es tractava d'un miracle, va córrer cap a un monestir proper per explicar a l’abat el que havia passat, tot mostrant-li les baies que havia portat al sarró. L'abat, tement que fos obra del diable, va tirar les baies al foc i una agradable aroma exòtica i desconeguda es va difondre per tota l'estança. Llavors, convençut que efectivament allò devia ser obra de Déu, l’abat va ordenar que els grans fossin rescatats del foc per, a continuació, barrejar-los amb aigua i que tots els monjos del monestir poguessin compartir el miracle… Segons l’escriptora nordamericana Hattie Ellis, “El café estimula i dona energia; potser per això, durant molts anys, en els establiments on se serveix s’ha fet política, ha florit la creativitat i s’han gestat les revolucions filosòfiques”. Molts personatges famosos n’han estat grans bevedors: Balzac –que tenia el seu proveïdor particular- Goëtte, Jean Paul Sartre, Napoleon,Voltaire -que tenia fama de beure’n cinquanta tasses al dia!i Beethoven, qui preparava cada tassa molent-ne exactament 70 grams.

38 La Circular

EL CAFÈ ZIMMERMANN

LA CANTATA DEL CAFÈ

Bach va arribar a Leipzig el 1723, quan el Café Zimmermann era un establiment famós on es reunien les persones benestants i els prohoms de la ciutat. A les dones no se’ls permetia freqüentar aquesta mena d’establiments, però eren admeses al Café Zimmermann quan s’hi feien concerts públics. Des del 1720, el Cafè hostatjava el Collegium Musicum, fundat per Georg Philipp Telemann el 1702, i posteriorment dirigir per Bach entre el 1729 i el 1732. El Cafè Zimmermann (desaparegut en els bombardejos de la segona guerra mundial) va veure l’estrena de moltes de les cantates seculars i altres obres instrumentals de Bach, entre elles La Cantata del Cafè. Zimmermann no cobrava al Collegium per tocar-hi ni als clients per assistir als concerts, es rescabalava de les despeses amb la venda de cafès. Els concerts setmanals, que a l’estiu es feien al jardí, es van acabar quan Zimmermann va morir, el 1741.

És la cantata BWV. 211 Schweigt stille, plaudert nicht (Calleu, feu silenci, o Cantata del Café), per a tres cantants, flauta, cordes i continu (*). Un tenor, en l’estil de l’evanglista de les Passions, narra la història, escrita per Picander, que acaba amb un trio amb text afegit segurament pel mateix Bach. Explica la discusió entre un burgès alemany i la seva filla: el pare la renya per la seva exagerada afició al “vici” del cafè, i ella li replica. Finalment, tot se soluciona, doncs la filla promet moderar el seu consum de cafè si el pare li troba un marit.Va ser composta el 1723 (o 1724), com un divertiment per ridiculitzar la gran afició al cafè que en en segle XVIII s’havia extès per tot Europa central, on feia poc que s’havia descobert aquesta beguda. Segurament aquest “oratori còmic” arrencava somriures de l’auditori, i també del mateix Bach mentre el componia...

(Trobat a la xarxa) (*) A Youtube podeu trobar-ne una excel·lent interpretació de l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, dirigida per Ton Koopman (durada 25m).


I ara... I ara...juguem

juguem

Concurs d’aniversari

Voleu jugar amb nosaltres? Teniu ADN SCIC? En aquesta Circular hi ha un seguit de programes de les trobades. Podeu trobar les respostes a aquestes preguntes? - A quina trobada hi ha un parell de cantaires-dron?

- Quin cartell sembla que indiqui on són els lavabos? I les nens mascles sembla que són escocesos?

- Moltes vegades s’han encarregat els cartells a dibuixants professionals. Sabríeu dir a quina Trobada el - La famosa frase: “El SCIC som tots”, està molt ben cartell va ser un dibuix de Lola Anglada? I a quina representada a quin cartell? de Cesc? I de Picañol ? I d’Ester Boix? I de Fina Rifà? - Sabeu perquè als primers cartells no hi surt el nom del Secretariat? - Hi ha un director en calça curta... A quina trobada? - I, per acabar, quina famosa melodia coral guarneix la - Si mireu el cartell de la 30a Trobada, podríeu endeportada? vinar quina cantata s’hi va estrenar?

LA CANTATA AMAGADA

Saps els títols d’aquestes cantates estrenades per les corals del SCIC? (no s’hi val a consultar l’Enfilall!) 1. Au molt barruda a qui agraden les cireres de cor de colom

7.Valent i generós personatge bosquetà

L’ _ _ _ _ _

E_

______

______

______

2. Cavaller ardit i ben plantat, defensor de la llibertat

8. On urbs i cel ajuden a integrar un nouvingut

T_____

L_ ______

__

_____

_

__

_____

3. Berenar musical de quan teníem 20 anys

9. Les aventures d’un bocí de temps extraviat

U_

L‘ _ _ _

_______

_____________

_______

4. L’escarment d’un ric home dels d’abans (i els d’ara… què?!)

10. L’enginy d’un percussionista al servei d’una bona causa

E_

E_ ________

_____

__

_’ _ _ _ _ _ _

___

____

5. Poesia i música amb un poc convencional rialler final

11. Parla d’un viatge que fet en avió estalviaria ensurts (potser)

F___

T______________

_’ _ _ _ _ _ _ _ _ _

6. Set invents fonamentals que van fer un gran trasbals

S__ ____ ___ ___ _______ __ ___ Secció a cura de M. M. Argüelles A. Castilla

DITA SALTADA Fent el salt de cavall, trobareu una dita suposadament popular, però que sospitem que en realitat es va inventar la Maria Matorell...

FA

L’O

TA

L’AI

AL

GUA

HO

NIU.

CELL

AL

RIU

CAN

Solucions als entreteniments de la Circular 163 Anagrames musicals COBLA – ORQUESTRA – SOLISTA – PIANO – FLAUTA – VIOLA – VIOLONCEL – GUITARRA – TROMPETA – TIMBALES. Dita saltada A BOCA TANCADA NO HI ENTREN MOSQUES.

desembre del 2016 39


Fotografia: Cesc Rovira.

I dins el bosc humit torna a ésser clara la veu del fontinyol sota el penyal que, vestint-los de molses, hi prepara els caminets joiosos de Nadal.

De Dolça, benigna pau

Miquel Ferrà Miquel (Ciutat de Ferrà Mallorca, Illes Balears, 1885-1947)

(Ciutat de Mallorca, Illes Balears, 1885-1947)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de:

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 164  

Revista de cant coral infantil. juliol-desembre 2016

La Circular 164  

Revista de cant coral infantil. juliol-desembre 2016

Advertisement