La Circular 162 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral NĂşmero 162 juliol-desembre 2015 preu unitari 6,50 â&#x201A;Ź

notes del SCIC: Activitats federatives El projecte europeu VoICE

3Opinió Editorial

Notícies del MCC

26 Han dit...

4Notes del SCIC 14 Activitats federatives del curs 2014-2015 - 94 Jornades de Treball d’inici del curs 2014 - 2015 - Concert del cor del SCIC. A l’Assemblea d’Europa Cantat, a Barcelona - Concert de nadales a Montserrat - Les Trobades Taller per a mitjans i grans - 42è Juguem Cantant - Un Pont de Cançons - El SCIC a L’Auditori. - 5è Curs de Direcció del SCIC - Regust dolç per acabar el curs. Les 95 Jornades de Treball de final de curs del SCIC

Què, qui, com? Les 96nes Jornades de Treball, inici del curs 2015-2016 Què en sabem del SCIC? El mestre Manuel Oltra Comiat a Antoni Carné Concert homenatge “En record de Juli Hurtado”

El Tècnic a l’abast

16 Parant l’orella P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 162 desembre 2015 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

portada Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i maquetació Núria Tura i Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Trobada Taller 2015 a Cambrils Foto: Gina Miserachs

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Editorial

El SCIC: federació o empresa de serveis? Moltes vegades, després d’una trobada o un concert, o quan expliquem què és, com funciona i com treballa per al cant coral infantil el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la gent reacciona meravellada de la importància de la tasca que fa i el rigor amb què la fa. Ara bé, ens ho creiem realment nosaltres? Sembla que sí… Però potser no som prou conscients de que tot això no és fruit només de la feina que estan fent voluntàriament i amb il·lusió moltes persones; també és fruit d’una trajectòria coherent amb uns mateixos principis educatius i un llegat històric de gairebé 50 anys.

Un pont de Cançons, L’Auditori de Hi faig referència perque, després Barcelona, d’uns quants anys de ser memmaig 2015 Foto: Berta Junqué bre dels 17’s i responsable de la

secretaria de la federació, he pogut constatar l’aparició d’alguns casos de gent que actua com si es pensés que som una empresa de serveis. M’agradaria pensar que tots els que formem el SCIC tenim clar que som precisament això, una federació. No cal pas que estiguem sempre d’acord amb tot el que es fa i com es fa, ni que no hi pugui haver discrepàncies; però sí que cal un sentit fort de pertinença i, en conseqüència, d’implicació. És una llàstima que cada inici de curs rebem correus o trucades de corals donant-se de baixa perquè “aquest any anirem molt enfeinats i no participarem en cap activitat...”. Les persones, les entitats, ens associem, ens federem perquè

tenim afinitat d’interessos, compartim ideals i lluites. És important reivindicar aquesta motivació; si no, el temps i els temes organitzatius del dia a dia ens poden portar a deshumanitzar la relació que tenim amb l’entitat i podem acabar veient-la com una empresa de serveis “a la carta”. Som del SCIC perquè ens creiem la feina que la federació ha fet i segueix fent per la cultura del país? O som del SCIC simplement per aprofitar les activitats i el repertori que ens pugui donar? Segurament per les dues coses. Però no perdem mai de vista que la primera és la que hi dona sentit; la segona en serà només la conseqüència. Toni Gàlvez i Carcellé

desembre del 2015 3

Notes del SCIC

En aquesta secció sempre volem donar un petit cop d’ull a les diverses activitats que el SCIC pensa i produeix des de fa molts anys, i innova amb altres tipus d’activitats, quan els associats li ho demanen. És per això que considerem tan important estar al cas de tot. Com? Anant a concerts, rebent el curs de direcció del SCIC, ...llegint La Circular (ehem)...etc. Si algú de l’àmbit del SCIC llegeix aquest resum que teniu més avall, no pensarà res d’extraordinari. Potser pensarà: “Ah guaita! el resum d’activitats. Molt bé. Ja me’l sé. No cal que el llegeixi.” Si és algú de fora d’aquest àmbit i fa l’esforç de llegir-lo, crec que quedarà molt sorprès. Tot això és capaç de fer una federació tan petita (i potent) com la nostra? I enmig d’aquesta tempesta de despropòsits envers la cultura, encara és capaç de trobar finançament per portar-ho a terme? I d’innovar! Observeu, si no, el fragment on parlem de la trobada de 400 cantaires a Montserrat... I si això no fos prou, llegiu el que proposa el SCIC per al curs 2015-16. Ja podeu obrir les agendes que no us voldreu perdre res! Abel Castilla i Casamartina

ACTIVITATS FEDERATIVES DEL CURS 2014-2015 94 Jornades de Treball d’inici del curs 2014 - 2015 El curs 2014 – 2015 del SCIC va El SCIC a l’Auditori i el Programa començar oficialment amb les Comú i el Patrimoni Coral XXI Jornades de Treball per a directors (Vol 14) “En Clau de Musical”. dels dies 18 i 19 d’octubre de 2014. Com ja és habitual, aquestes Jornades se celebren en una població catalana diferent cada any. En aquesta ocasió ens va fer molt feliços poder organitzar-les a Cervera. Amb l’ajuda de la gent de la Coral Nova Cervera, que van actuar de perfectes amfitrions, es van desenvolupar amb gran èxit de participació a l’Auditori Municipal. En aquesta Jornada de Treball, a més de les habituals sessions d’informació, avisos, reunions comarcals... s’hi va fer la presentació del 41è Juguem Cantant, la 47a Trobada, el 5è curs de direcció, Un Pont de Cançons 4 La Circular

Però també amb una clara voluntat de recuperar i potenciar el caire formatiu d’aquestes Jorna-

Trobada Taller 2015 a Cervera

des, es van realitzar dos tallers de formació: Descoberta de cançons de Nadal amb Rosa Puig i un taller de Dalcroze amb Anna Alegre. L’Assemblea, com a totes les entitats, va ser un dels moments més importants. S’hi va renovar “l’Equip dels Dissets”: Equip de Coordinació Coordinadora general: Berta Junqué

Coordinadora general adjunta: Cinta Ollé Secretària Tècnica: Mercè Pérez Tresorer: Enric Puig Equip Tècnic: Júlia Olivés, Paul Perera, Caterina Clos, Marta Coll, Mon Monfort i Gina Miserachs.

Marina Pelfort Camprubí, Eix del Llobregat – Vallès Occidental* Beatriu Cabasés Charles, Terres de Ponent Meritxell Bascompte Vilà, Maresme – Vallès Oriental Laia Cuadras Pozuelo, Penedès Anoia *primer any que es fusionen aquestes dues demarcacions

Caps comarcals: Laia Nieto Carreño, Barcelonès Equip de la Circular Marta Cruz Bonal, Gironès - Osona Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Montse Bella, Tarragonès Martí Ferrer,Toni Gálvez i Núria Tura.

CONCERT DEL COR DEL SCIC a l’Assemblea d’Europa Cantat, a Barcelona Trobada Taller 2015 a Sant Cugat del Vallès

Dins del marc del projecte VOICE i organitzat per l’Associació Coral Europea – Europa Cantat i el Moviment Coral Català, es va celebrar, del 21 al 23 de novembre de 2014,

l’Assemblea Anual d’aquesta associació europea a Barcelona.

solet, Plou i fa sol. El poder del cant, La ploma de perdiu, En Pere Gallerí; més l’estrena de Tot això del s.XX i Mira El SCIC, com a membre actiu d’Eu- més enllà, de Joan Vives (adaptacions ropa Cantat i del Moviment Coral del musical Gaudí) i 1714, música Català, hi va participar organitzant d’Òscar Peñarroya i lletra de Maria Ojuel, acompanyats d’un trio de un concert del “Cor del SCIC” el dissabte 22 de novembre de 2014, jazz, amb proposta escènica de Joan festivitat de Santa Cecília. En aques- Maria Segura i direcció de Manel Cubeles. ta ocasió vam poder tenir la sort d’escoltar allò que es va preparar El concert, que es va realitzar al per al concert que les corals del SCIC participants al darrer Europa Petit Palau, va ser premiat amb Cantat Junior van fer a Bergen (No- grans aplaudiments del nombrós ruega). El repertori estava format públic assistent, en la major part pel Patrimoni Coral s.XXI nº 13, membres de totes les federacions cançons tradicionals a ritme de jazz: corals europees. La presó de Lleida, Ball del ciri, Sol

Concert de nadales a Montserrat El dissabte 13 de desembre de 2014 a les 17h, 400 cantaires de 16 cors infantils del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya van oferir un concert nadalenc a la Basílica de Montserrat. La direcció musical va anar a càrrec de Cinta Ollé i l’acompanyament d’orgue de Jonatan Carbó. Va presentar l’acte i el programa Albert Torrens, de Catalunya Música. El 2011 el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) va publicar l’onzè volum de la col· lecció “Patrimoni Coral XXI” amb

encàrrecs de Nadales tradicionals harmonitzades per a cor infantil i orgue. Les ganes d’interpretar aquest repertori i l’estreta relació del SCIC amb el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat, ens van portar a organitzar aquest concert. El pare majordom, Manel Gasch va manifestar el desig de Montserrat de poder acollir aquest concert amb aquestes paraules:

La música, com element necessari per a la litúrgia i la lloança a Déu, ha estat sempre present a Montserrat. L’activitat musical de Montserrat comprèn el cor dels monjos, l’Escolania, els mestres organistes i els compositors de música religiosa, que han donat lloc a l’escola anomenada dels Mestres de Montserrat.

Parlem de segles de tradició en els quals la música s’ha anat enriquint: El nostre concert del SCIC a Montser- des del cant simple monàstic a la rat ha estat ben acollit pel monestir on polifonia contemporània. L’Escolania la música i el cant formen part de la existeix amb seguretat des de prinseva mateixa essència. cipis del s. XIV. Conservem música desembre del 2015 5

Concert a Montserrat, desembre 2014

feta a Montserrat i pensada per a ser cantada a la nostra basílica amb la nostra capella de monjos i d’escolans o tocada pels organistes des del s. XVI. Els noms dels pares Joan March, Anselm Viola, Joan Cererols, Narcís Casanovas fins a Ireneu Segarra o Gregori Estrada en són els testimonis. Podem parlar de l’Arxiu Musical amb més de 10.000 documents; del segell discogràfic Discos Abadia de Montserrat, del nou orgue Blancafort de la Basílica, un dels més grans construïts darrerament a Catalunya amb els seus 4.242 tubs, beneït el 2010 i apte per a acompanyar i interpretar un ampli ventall d’estils, com es pot demostrar dia a dia i especialment en el Festival Internacional d’Orgue Cassià M. Just in memoriam (2011 i 2012).

de Pedagogia musical amb el P. Ireneu. Aquesta tradició dirigida a tothom es manté vigent avui encara amb les Trobades d’animadors de cant per a la litúrgia, amb més de quaranta edicions i uns quants milers de participants, o amb els Cursets per a organistes d’Església. I finalment molt vinculada al cant coral, hi ha la tradició d’acollir molts dies durant l’any a cors de tot el món que canten a la Basílica, en un moment de la seva visita que és sovint impactant. En aquest sentit el concert del dia 13 de desembre és una anella més que el SCIC ens sentim contents i orgullosos d’afegir a aquesta tradició de Montserrat.

Van presentar una mostra de l’esmentat Patrimoni Coral XXI per a cor i orgue i altres nadales que completaven el programa, acompanyats pel magnífic orgue de Montserrat i en un marc incomparable com és aquesta Basílica.

Com és habitual en les trobades o concerts del SCIC, les corals partiTampoc cal oblidar la dimensió peda- cipants provenien d’arreu del país: Mitja hora abans de l’inici del gògica musical del monestir que trobà EMM Torredembarra, de Torredem- concert, la Basílica ja estava plena. una expressió reeixida amb l’Escola barra; Coral Infantil de Joventuts A més dels habituals turistes que visiten Montserrat i les famílies dels cantaires, també vam comptar amb la presència del Sr. Lluís Puig (director general de Cultura Popular i Tradicional), el Sr. Martí Ferrer (president del Moviment Coral Català), la Sra. Xell Montserrat (ex-presidenta del SCIC), i els Srs. Pere-Mateu Xiberta, Marc López, Pep Mateu, Núria Juanet i Clara Ripoll (autors d’algunes de les obres del programa). A tots ells, moltes gràcies per acompanyar-nos-hi. I especialment, el més sincer agraïment al germà Andreu Martínez per la bona acollida i les facilitats donades en tot moment.

LES TROBADES TALLER PER A MITJANS I GRANS Potser les activitats del SCIC més importants són, en totes les seves modalitats, les Trobades anuals. Les Trobades taller són un dels formats amb més èxit. Les corals tenen l’oportunitat de treballar-hi amb altres corals i amb un director convidat un repertori preparat amb anterioritat i escollit segons el nivell de cada grup de cors. Tres nivells de dificultat, set directors convidats, sis emplaçaments i 6 La Circular

Unides, de La Sénia; L’Espinguet, de Vilafranca del Penedès; Els Virolets, de Palafrugell; Musicant, de Barcelona; Coloraines, de Barcelona; El Petit Vailet, de La Múnia; Els Follets, de Ripoll;Coral Alzina, d’Alcarràs; Coral Infantil de l’EMMVA, de Sant Cugat; Els Matiners, de l’Hospitalet de Llobregat; Coral Infantil Els Pinetons, de Ripollet; El Virolet, de Barcelona; Coral Espurna de l’Orfeó Vigatà, de Vic; Art-9, de Granollers; Nova Cervera, de Cervera.

Trobada Taller 2015 a Sant Cugat del Vallès

prop de 2.800 cantaires van ser els números d’aquesta edició: 11/04/2015 Vilafranca. Directors de tallers: Glòria Coma, Jaume Sala i Gemma Tatay 12/04/2015 Cambrils. Directors de tallers: Gina Miserachs i Gemma Tatay 18/04/2015 Barcelona. Directors de tallers: Jaume Sala i Gemma Tatay 19/04/2015 Girona. Directors de tallers: Jaume Sala i Gemma Tatay 26/04/2015 Sant Cugat. Directors de tallers: Gina Miserachs, Isabel Mantecon i Jaume Sala 17/05/2015 Cervera. Directors de tallers: Laia de las Heras, Isabel Mantecon i Eulàlia Casso En totes les Trobades hi va haver un record ben especial per Maria Martorell. Els nens i el públic van cantar junts una cançó adaptada per ella

Foto superior: Trobada Taller 2015 a Vilafranca del Penedès Foto inferior: Trobada Taller 2015 a Girona

42è Juguem Cantant Un dia pensat per als menuts de les corals del SCIC, això és el Juguem Cantant que se celebra des de fa 42 anys a les diferents demarcacions que conformen la federació. Enguany no hi havia cap cantata proposada des del SCIC i això ha fet que els repertoris fossin molt diferents i variats entre una i altra trobada. Això sí, el que les ha unit a totes són algunes cançons del Programa Comú i les ganes de superació i de fer la feina ben feta dels cantaires més menuts i dels seus directors. 18 i 19 d’abril de 2015: Gironès

– Osona (Calella de Palafrugell i Girona) 26 d’abril de 2015: Tarragonès (Valls); Terres de Ponent (Alguaire) 10 de maig de 2015: Penedès – Anoia (El Vendrell); Eix del Llobregat – V. Occidental (Sant Vicenç de Castellet) 17 de maig de 2015: Barcelonès (Barcelona) 7 de juny de 2015: Maresme – V. Oriental (Mataró)

Juguem Cantant 2015 a Barcelona

I com no podia ser d’altra manera, la cançó sorpresa que es va fer cantar en tots els concerts a públic i nens es va dedicar a Maria Martorell. desembre del 2015 7

Un pont de cançons - El SCIC a l’Auditori. El dissabte 16 de maig a les 12:30h va tenir lloc el concert “Un pont de cançons: En clau de musical” organitzat pel SCIC conjuntament amb el Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona.

D’una banda, s’hi van estrenar les peces encarregades pel SCIC en motiu del Patrimoni coral XXI volum 15. Es tracta d’un material que s’encarrega cada any a quatre compositors diferents per tal de donar nous aires a cançons tradicionals En aquest concert hi van participar catalanes. En aquesta ocasió, Adrià 28 corals, amb uns 500 cantaires Barbosa, Gerard López Boada, Ànd’entre 7 i 16 anys, de diverses gel Valverde i Joan Vives i Sanfeliu. A corals del SCIC, que van treballar més, el programa es complementà el repertori en els seus assaigs in- amb peces d’Albert Guinovart i Aldividuals i el van posar en comú en fonso de Vilallonga. el concert sota la batuta de Josep Prats. Per donar unitat al concert, l’Adrià i la Laura Aubert (excantaires del El concert es va titulat “En clau de SCIC) van preparar una història musical” perquè totes les peces que que va conduir al públic d’una peça s’hi cantaven comptaven amb arran- a una altra amb la gràcia i la subtilejaments d’aquest estil musical. sa que els caracteritza.

Les veus dels cantaires van ser acompanyades al piano per Paul Perera i a la percussió per Iñaki de la Linde. A més, es va comptar amb la participació especial d’Albert Guinovart, Alfonso de Vilallonga i Joan Vives, que van acompanyar personalment al piano els seus arranjaments. El concert va ser dedicat especialment a la nostra estimada Maria Martorell, que ens va deixat recentment, una primera mostra d’agraïment per la seva implicació en el SCIC des de la seva fundació i per la seva tasca en el cant coral infantil a Catalunya.

5è CURS DE DIRECCIÓ DEL SCIC Que el SCIC aposta d’una manera clara per la formació dels seus directors de cors no és novetat, però sí que ens estem adonant que cada vegada més no només són els directors del SCIC sinó que també són usuaris de les nostres activitats formatives mestres de música i de primària d’arreu de Catalunya. Això és un fet que ens enorgulleix i afegeix responsabilitat a la feina que fem.

És per això que el 5è Curs de direcció del SCIC va comptar, per primera vegada, amb la col· laboració del Servei Educatiu de l’Auditori, essent activitat formativa recomanada per als mestres participants a l’activitat Cantània.

fessors Gemma Tatay, Montserrat Meneses i Jaume Sala. Dins del curs, com ja és habitual, s’hi van organitzar quatre sessions de Treballem amb...: les directores Ester Bonal, Elisenda Carrasco, Mireia Barrera i la Dra. Cori Casanova.

El curs es va impartir al llarg de quatre caps de setmana pels pro-

Una sessió del V Curs de Direcció 8 La Circular

REGUST DOLÇ PER ACABAR EL CURS: Les 95 Jornades de Treball de final de curs del SCIC. El 27 de juny de 2015 es van realitzar a l’Escola Municipal de Música de Tarragona, les Jornades de Treball del SCIC que tancaven oficialment el curs 2014 – 2015. Amb l’assistència de 29 corals, es va fer balanç del curs que s’acabava i es va presentar un avançament de les activitats del proper. Posteriorment es va fer una descoberta de repertori titulada “Llaminadures”, magníficament conduïda per Isabel Mantecón: Un conjunt de peces noves per descobrir que, com molt bé descrivia el títol, son autèntics caramelets per a les nostres corals!

Treballant amb… Veera Voima, octubre 2015

Què, qui, com? Les 96nes Jornades de Treball, inici del curs 2015-2016 Engegàvem les jornades d’enguany de la mà de l’Esther Bonal, preguntant-nos temes essencials: Què fem al SCIC? Qui en formem part?, Qui duu a terme tasques dins de l’entitat? Com les fem possible? Cal saber qui som per saber on anem, cal reflexionar sobre què hem fet fins ara per tirar endavant i cal seguir mostrant als nous directors què fem al SCIC i per què després de quasi 50 anys seguim més vius que mai. La suma de tots és el motor del nostre ideari i del nostre futur. Unes reflexions que van ser el tret d’inici d’unes jornades ben farcides de projectes i bona música. 96ª Jornada El Tècnic ens va fer gaudir dels de Treball, ritmes veneçolans del Patrimoni Coral XXI d’enguany, un repertori octubre 2015 que serà clau en les trobades en cases de colònies entre corals. Entre rialles, cançons i “casaments” entre corals vam passar una tarda ben agradable. Arribà l’assemblea just abans de dinar, vam fer la valoració del curs passat i la presentació dels projectes d’enguany, Nadal amb la Banda Municipal de Barcelona, Pont de cançons de la mà del director Pablo Larraz recuperant el patrimo-

Coordinació i Tresoreria: d’esquerra a dreta, Mercè Pérez, Berta Junqué, Cinta Ollé, Abel Castilla, Josep Ollé desembre del 2015 9

ni d’acordió i Al ball sense un badall de Guida Sellarés, els intercanvis entre corals a cases de colònies, els Juguem Cantant... Un farcit de projectes ben interessants que són l’avançada de la Trobada general, que ja ha engegat motors: tot comença a estar a punt per celebrar un 50è aniversari inoblidable! Amb molts projectes de curs, tan generals com individuals de les

corals, finalitzàvem el primer dia de les jornades. L’endemà ens esperaven les reunions comarcals, on comentàrem els projectes dels Juguem Cantant de les demarcacions i sorgiren diverses propostes!

música finesa amb il·lusió i molta energia!

Iniciem un nou curs amb molta feina, projectes i sobretot molta música. Desitgem que sigui un bon curs per a tots! No parem mai de El gran regal musical de les jornades cantar! fou la Veera Voima, directora finesa que ens va fer descobrir el folklore Mercè Pérez finès, amb danses, improvisacions i cançons que ens endinsaren en la

Què en sabem del SCIC? Aquest octubre vam trobar-nos els per nous Caps Comarcals i s’elabodirectors del SCIC en la 94a Jorna- raran protocols, més pragmàtics, de da de Treball. temes d’organització de trobades, intercanvis, etc. A banda de l’assemblea que fem a cada Jornada, de les reunions No obstant, creiem necessari encecomarcals i les presentacions del tar una reflexió compartida amb les programa comú i del Patrimoni corals que des de fa més o menys Coral XXI (aprofito per felicitar anys en formem part i en aquesta líl’equip tècnic per les harmonitzaci- nia vam dur a terme la dinàmica de ons de les nostres cançons que ha la sessió de la Jornada de Treball. encarregat a quatre compositors llatinoamericans: són precioses i els La proposta que els vaig fer va ser nens les gaudiran molt), vam tenir de mirar d’escriure, en post-its, el un taller molt interessant amb la que sabia cadascú del SCIC i penjardirectora finesa Veera Voima i vam ho en vuit murals que havíem districompartir una sessió per comentar, buït per la sala, que s’encapçalaven entre tots els presents, Què sabem amb les preguntes següents: del SCIC. Des de quan existeix el SCIC? Qui En una reunió que vam tenir abans el va engegar, per què es va posar de la jornada de treball, l’equip de en marxa? coordinació i l’equip tècnic van Què és i qui és el SCIC? manifestar les seves inquietuts pel Com s’organitza el SCIC? que fa al coneixement real que Qui treballa al SCIC? els directors i les corals membres Què fa el SCIC? Quines feines fan del SCIC tenien sobre la pròpia els seus equips? organització, la seva raó de ser, el Quants diners necessita, per a què seu funcionament, els seus principis els necessita? Com es financia? educatius... Quins trets comuns compartim les corals que en formem part? Quan les entitats i associacions Jo i la meva coral, com hi particicreixem (en anys i membres), és pem? Per què? necessari vetllar per aconseguir sempre comunicar allò que ens Cadascú va penjar una idea per mou, allò que dóna sentit de perpost-it i podia penjar-ne tants com tinença voluntària. En aquesta línia, sabés dels apartats que volgués. des de l’Equip de coordinació s’han elaborat uns materials molt ben fets Fet això, vam fer vuit equips que per informar a les noves corals so- van endreçar les idees de cada bre Qui, Què, Com... som el SCIC? , de mural, un portaveu les va anar dient Què, Com, per què...fem el que fem? i les vam recollir per escrit. Amb la mateixa idea se n’han fet 10 La Circular

El resultat ha estat un recull d’allò que sabíem entre tots els presents i ens va fer adonar, a tots plegats, que sabem algunes coses del SCIC però ens falta compartir-ne d’altres, importants i que formen part d’aquesta consciència col·lectiva a la qual s’ha d’arribar lliurement per decidir si formem part o no d’un moviment, entitat, associació... La feina no s’ha acabat aquí. Ara queda pendent revisar el que hem recollit i afegir aquells aspectes que val la pena compartir entre tots. D’alguna manera es tracta de reflexionar a partir de: Què sabem del SCIC vs Què hauríem de saber del SCIC Només des de la consciència i la responsabilitat col·lectiva i compartida és com es pot tirar endavant un moviment educatiu, cultural i de país com és el SCIC, que té a la seva esquena gairebé 50 anys d’història, feta de moltes persones anònimes que hi han cregut, que han cregut que val la pena l’esforç i la perseverança davant dificultats de tota mena. Formar-ne part és una decisió de cadascú, de cada coral, però vol un compromís que cal vetllar a través del sentiment compartit que només es genera sabent el per què hi som, què hi fem, com ho fem. Esther Bonal Directora de la coral L’ARC, Barcelona

EL MESTRE MANUEL OLTRA

València, 8 de febrer de 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015

L’art està en la realitzaciód’una idea. No en la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L’obra d’art és la realitzaciód’aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la.

Compositor i pedagog musical.

En el nº 112 de La Circular (genermarç 2001) publicàvem una conversa Quan ell era molt jove la seva família amb Manuel Oltra, músic sensible i s’establí a Barcelona, i ell estudià al persona cordial, que el SCIC sempre Conservatori Superior de Música, del ha admirat i amb qui s’enorgulleix qual fou professor a partir del 1958. d’haver col·laborat. Us n’oferim un fragment: Deixeble de Eduard Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Quines (altres) feines fas? Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuán i de l’Insti- Componc i faig molts arranjaments. tut Joan Llongueres. Una de les últimes coses que he fet ha estat per al SCIC: reduir per Paral·lelament a la docència, exercí a piano a quatre mans, la part inscom a director d’entitats corals trumental de la cantata El timbaler i folklòriques i desenvolupà una del Bruc. Jo l’hauria feta per a dos remarcable obra en la qual prepianos, però em van dir que seria domina la influència popular, en més pràctica per a les corals la forma d’harmonització de cançons versió que s’ha fet. tradicionals (que han estat i son interpretades per la majoria de Actualment m’ocupa força temps formacions corals catalanes) o escriure els acompanyaments de creació de nombrosos ballets pianístics de més de dues-centes populars, sardanes i obres que s’han cançons que l’Editorial Vicenç Vives constituït com a canòniques en fa enregistrar com a material peel repertori coral català, entre les dagògic. Ja fa vuit anys que treballo quals el Bestiari (1957), basat en el per a aquesta editorial. Calculo poemari homònim de Pere Quart. que dec haver escrit, a part d’una vintena d’obres originals, unes Les seves obres més concertístiquaranta danses populars d’arques, tanmateix, són d’un llenguatge reu del món per a petit conjunt d’acusat academicisme. El 1994 ob- instrumental i més de tres-centes tingué el Premi Nacional de Música cançons tradicionals de diferents de la Generalitat de Catalunya i el països per a veu i piano. 2010 la Creu de Sant Jordi. Tots hem cantat o fet cantar Recordarem la seva música instrumoltes harmonitzacions teves mental cambrística i de cobla molt de cançons populars… més extensa, la seva obra vocal on cal esmentar les harmonitzacions del En tinc moltíssimes; tota la vida n’he repertori tradicional per a cor mixt a fet. Si les pogués comptar segur que quatre veus o per a veu solista i piano. arribarien al miler. N’hi ha per a cor mixt a cappella o amb acompanyaEn l’apartat infantil esmentarem La ment, per a veu amb piano o petit rosa de Jericó i El testament d’Amèlia, conjunt… I, especialment, per a inel nostre estimat El timbaler del fants. D’aquestes, enregistrades n’hi Bruc, per a cor infantil i cobla, estre- ha dotzenes i dotzenes. En resum, nat a la trobada general del SCIC que me n’he fet un tip! del 1997, el seu treball dels Cançoners per al Poble (1: de Nadal, 1968; Has dirigit mai un cor? 2: d’infants, 1997; 3: pregàries, 1971; 4: d’excursió) i els cançonersToca- Durant vuit o deu anys vaig dirigir timbal. la coral del Centre Excursionista de

Catalunya, i una temporada un cor d’homes. En ambdós casos ho vaig haver de deixar per excés de feina. Quines han estat les teves col· laboracions amb el SCIC? Com ja sabeu, vaig fer la cantata El timbaler del Bruc, per a cor infantil amb acompanyament de cobla, que vau estrenar a la Trobada General del 1997 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Per cert, fer aquesta cantata em va venir molt de gust, des del moment que vaig tenir el text i m’hi vaig posar, la vaig enllestir en dos mesos. Aquesta vegada em va ser molt fàcil complir amb el meu principi de no musicar un text fins que no me l’he fet meu. A part d’això, amb una coral del SCIC he gravat moltes obres per a la col·lecció Tocatimbal i per a altres, i els enregistraments que ara fem per a l’Editorial Vicenç Vives, també són amb una altra coral del SCIC. Què opines de la tasca que ha fet el SCIC tots aquests anys? Sort n’hem tingut que els nens hagin pogut fer música en aquestes corals extraescolars! És una feina que s’ha d’agrair i que té molt a veure amb el fet que ara es fa més música i es canta molt més i millor que trenta o quaranta anys enrere.

Manuel Oltra (2001)

desembre del 2015 11

COMIAT A ANTONI CARNÉ Antoni Carné, home clau en la fundació ara fa deu anys de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, va morir el passat 6 de setembre a Barcelona.Va ser un dels grans impulsors de la cultura popular al país i un home decidit a modernitzar-la i convertir-la en una eina al servei de la societat. Antoni Carné (2007)

Carné va presidir la coral del seu poble, la Societat Coral l’Estrella, de Sant Vicenç de Castellet. Posteri-

orment va ser el delegat del Bages a la Federació de Cors de Clavé i després va entrar a formar part de la junta de la Federació, des d’on va participar activament en l’organització de l’Any Clavé, que entre el 1999 i el 2000 va commemorar els 150 anys de Cant Coral a Catalunya. L’any 2001 va ser escollit president i durant els seus dos mandats la Federació de Cors de Clavé (FCC) va organitzar, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Durant els seus anys al capdavant de la FCC, Carné va promoure la connexió amb la Catalunya Nord, per tal de potenciar el moviment associacionista, fet que el porta a ser nomenat President Honorífic de la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord.

Després d’una llarga i destacada presidència a la Federació de Cors Clavé, va ser escollit president fundador de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català el 2005, i va estar al capdavant d’aquesta confederació durant deu anys. Antoni Carné sempre havia mostrat un gran respecte i admiració per la feina del SCIC; així ho demostrava a totes les reunions amb polítics i institucions del País, on ens presentava com una entitat importantíssima del teixit cultural i formatiu català. Avui, amb aquest petit escrit, és el SCIC qui vol mostrar el seu respecte i admiració i agrair per tota la tasca feta per l’Antoni que deixa un llegat associatiu i cultural molt important a Catalunya. Moltes gràcies, Antoni.

Concert Homenatge “En record de Juli Hurtado”

Palau de la Música de València, dijous 5 de Novembre La pèrdua de Juli Hurtado, impulsor i director de diferents cors i escoles corals valencianes, va sorprendre a tots els que el coneixien i volien, el passat 7 de novembre de 2014. Un any després, els seus lliurats alumnes, amics i membres de les corals que va dirigir en vida es van unir per rendir-li un homenatge en forma de concert en el Palau de la Música de València.

li van dedicar el tema Todavía amb fotos del seu benvolgut director lletra de Mario Benedetti, i Paraules que com ells mateixos van cod’amor de Joan Manel Serrat. mentar “els va deixar orfes massa ràpid”. L’esdeveniment va acabar amb una gran posada en escena de tots els Un concert benèfic, la recaptació cors junts, unin t les seves veus del qual ha estat destinada a l’asen una mescla de tristesa i alegria sociació Carena que dóna suport mentre que, darrere d’ells, en una als malalts de càncer i els seus pantalla gegant, es van poder veure familiars.

El Cor de la Canyada, la Coral Allegro ONCE València, el Cor de l’Eliana i un bon grapat de xiquets i xiquetes de diferents escoles corals van dedicar, per separat, diverses cançons a la memòria del seu director i van compartir amb el públic, amb visible emoció, anècdotes i records en la seva memòria. El Cor de la Canyada, al costat del seu nou director Christian Garcia, aprofità per interpretar les cançons que més emocionaven a Juli i 12 La Circular

En el concert Cors amb Cor a Barcelona, 2010 Foto: A. Burgués

EL TAULER DEL SCIC

Ja teniu l’agenda del 2016? Doncs anoteu-vos-hi les següents dates!

Un ponT DE CAnçonS A L’AUDIToRI 21 de maig de 2016 a les 12.30h Enguany el concert serà protagonitzat pels grups de Mitjans de les corals del SCIC, que interpretaran un repertori format per cançons del Programa Comú 2015 – 2016 i la cantata de Guida Sellarès i Miquel Desclot Al ball sense un badall. El concert serà dirigit per Anna Agudo i Pablo Larraz. Entrades a la venda a través de la web de l’Auditori de Barcelona.

ACTIVITATS FoRmATIVES Treballem amb.... mireia Besora 30 de gener de 2016 a les 17.00h més i més idees per treballar amb els més petits Mireia Besora, amb una sòlida formació pedagògica i una llarga experiència amb els grups de petits, ens ajudarà a organitzar propostes didàctiques, endreçar repertoris per etapes, valorar arranjaments instrumentals adaptats als diferents nivells... En definitiva, a aconseguir que l’assaig amb els petits s’enriqueixi també de les noves i més innovadores propostes didàctiques i metodològiques. Més informació i inscripcions a la web del SCIC (www. scic.cat – www.coralsinfantils.cat) Treballem amb... Josep Vila i Casañas 27 de febrer de 2016 a les 17.00h Descobrint la seva obra per cors infantils De la mà del mateix autor, treballarem un seguit de peces per a veus blanques i piano, moltes d’elles amb lletra de Miquel Desclot, amb els recursos didàctics més adients per fer créixer els cors. Peces emblemàtiques i de gran qualitat, que ja formen part del repertori de la majoria de cors d’infants del nostre país i que revisarem, analitzarem i aprendrem a dirigir sota el mestratge del seu autor. Més informació i inscripcions a la web del SCIC (www. scic.cat – www.coralsinfantils.cat)

97 JoRnADES DE TREBALL DEL SCIC

2 de juliol de 2016 El SCIC acabarà el seu 49è curs fent una valoració de totes les seves activitats i amb un taller de caire formatiu. Podeu informar-vos del lloc i del contingut més endavant a la web del SCIC (www.scic.cat – www.coralsinfantils.cat)

desembre del 2015 13

El Tècnic a l’abast

El 50è aniversari ja ENGEGA MOTORS…! Com molts sabeu, el SCIC celebra 50 anys el proper curs 2016-2017 i ho celebrarem, com cada cinc anys, amb una Trobada General que reunirà tots els grups de mitjans i grans de les corals que formen part del SCIC A l’Equip Tècnic ja fa temps que ens hem posat en marxa perquè la celebració estigui a l’alçada de l’esdeveLa 45ª Trobada niment i de la xifra. De moment, us (2012) podem començar a avançar alguns Foto: May/Zyrcus noms de col·laboradors amb qui

ens fa molta il·lusió poder comptar Volem que, al llarg del curs aquesen aquesta ocasió tan especial: ta obra vagi sonant per tots els racons de Catalunya i que això ens Josep Vila i Casañas ja és als fogons vagi guiant cap a la gran festa de la cuinant un gran enfilall dels grans Trobada General. èxits del SCIC. Un recull de cançons de les cantates que s’han anat I aquell dia, a banda de fer memòria amb l’enfilall de Josep Vila també estrenant al llarg de tots aquests cantarem una estrena. Joan Vives anys, que no són poques! Tirant lo i Piti Espanyol, a tàndem, ja estan Blanc, Un concert desconcertant, El timbaler del Bruc, Transatlàntida, L’ho- treballant en una petita cantata ra perduda, El Follet Valent, El bruel de que tindrà com a protagonista el més important del SCIC, les corals! l’estany... aneu fent memòria! Estem segurs que gaudirem molt de la seva música i del seu sentit de l’humor. Tot això, amanit pel bon gust del segell dels Comediants, amb Joan Font al capdavant, que ens estan ajudant a donar color a tota aquesta festa. Ja sabeu que són uns mestres de les grans celebracions! I com que ja veieu que tindrem als mitjans i grans ben enfeinats, el curs vinent l’edició del Patrimoni coral XXI estarà dedicada especialment als petits. De moment només us avancem que ja li hem posat títol: Kilòmetre zero. Que en qui seran els harmonitzadors? Ja sabeu, producte de proximitat... Ens espera un curs ben mogudet! Aneu agafant forces que a nosaltres encara ens queda alguna sorpresa més per descobrir-vos... L’Equip Tècnic

14 La Circular

Notícies del MCC

COR JOVE NACIONAL DE CATALUNYA Aquest estiu, del 16 al 26 de juliol es va celebrar a Vilafranca del Penedès la tercera edició del Cor Jove Nacional de Catalunya, coincidint amb el nomenament de Vilafranca com a Capital de la Cultura Catalana 2015. Trenta-dos cantaires d’entre 18 a 28 anys, escollits després d’un procés de selecció van treballar sota la direcció d’Erik Van Nevel i Jordi Casas, amb l’ajut de Salvador Parron com a instructor vocal i Oriol Castanyer com a pianista acompanyant. Els cantaires van estar hostatjats a l’alberg de joventut i van fer tot

el treball als locals de l’Escola de Música de Vilafranca i a l’Auditori de Vilafranca.

de Palafrugell i a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, tots ells amb gran èxit musical i de participació

El repertori es va basar en una primera part de música flamenca dels segles XVII i XVIII amb autors com C. Rore i J. de Wert, i una segona amb música d’autors catalans, entre ells de Francesc Civil de qui enguany se celebrava el 25è aniversari de la seva mort.

Tant els directors com els cantaires van fer una molt bona valoració, i del treball realitzat de la relació i la convivència viscuda. Ben aviat sortirà la convocatòria del Cor Jove projecte 2016 amb nous directors, Nacional de Catalunya nous repertoris i nous cantaires. 2015

Els concerts es van celebrar dos a Vilafranca, al Vinseum i a l’Auditori, a l’església de Santa Maria d’Agramunt, a l’església de Sant Martí

NOVA JUNTA DEL MCC El passat 10 de juliol es va celebrar l’Assemblea general extraordinària del MCC on va ser elegida la nova junta. Els felicitem i els desitgem un bon treball. La presidència va recaure en Ariadna de Casacuberta, la vicepresidència en Isidre Olivella, la secretaria en Montserrat Gual, la tresoreria en Marina Velázquez, sent-ne vocals Martí Ferrer (per a temes d’afers exteriors), Josep Cruells, Bernat Cabré, Berta Junqué i David Sunyer. L’Ariadna va agrair a Martí Ferrer, president sortint, la gestió, dedicació i treball esmerçats durant la seva etapa de president.

CORALS JOVES DE CATALUNYA És una gran notícia poder anunciar que el passat 3 d’octubre al Petit Palau de la Música de Barcelona es va celebrar l’Assemblea general de la renascuda entitat, en la qual es va escollir nova junta, es van aprovar els nous estatuts i es va exposar el programa artístic per al curs 20152016.

Joves de Catalunya, d’aquesta manera la família coral catalana recupera un dels elements estratègics més importants. El MCC felicita el seu president Gerard Molina així com la nova junta elegida, tot desitjantlos molts èxits i encerts alhora que es posa a la seva disposició per tot el que faci falta.

El Moviment Coral Català està molt Montserrat Gual content de la reactivació de Corals Moviment Coral Català desembre del 2015 15

Parant l’orella

Open Singing (Cant Comú) A la conferència “Reaching out” del 2014 a Barcelona, el director suís Michael Gohl va fer una xerrada sobre Open Singing (Cant Comú) i va oferir als participants un ampli resum del llibre “Sing along – Singt mit!”, escrit en col· laboració amb Jan Schumacher, que al 2015 publicaria Edicions Peters (ref 11400). Diu Michael Gohl: “Què li pot passar a un director en una sessió de Cant Comú? Ansietat, falta d’espontaneïtat o de decisió, manca d’inspiració… Bones notícies: tot es pot aprendre, fins i tot l’habilitat de conduir una sessió de Cant Comú sense interrompre a cada moment l’aprenentatge, en una atmòsfera de confiança que faci feliç la gent”. El llibre es refereix a sessions obertes de cant comunitari com les que són habituals, per exemple, en els diversos festivals corals europeus. Però les observacions que s’hi fan són útils per dirigir grups en general, ja siguin d’adults o d’infants, i fins i ens poden fer reflexionar sobre la manera com ens posem davant el nostre cor infantil… Us oferim, doncs, un ampli resum del fulletó, alhora que us recomanem el llibre complet si voleu ampliar continguts. La redacció

Dirigir “Open Singing” vol dir… En l’Open Singing (en endavant Cant Comú) cada minut compta. Una planificació acurada ajudarà a aprofitar al màxim el temps que tinguem per fer música. És sabut que cantar en grup és una experiència agradable en molts aspectes. Dissortadament, el cantar com a manifestació espontània de vida està en vies d’extinció en el nostre món occidental i en el segle XXI. Penseu en les nombroses cançons de treball, d’amor, himnes de batalla, cançons rituals, que, cada vegada més, son substituïdes per 16 La Circular

música distribuïda comercialment, sobretot música pop. Amb aquesta perspectiva, guanya importància el Cant Comú per poder experimentar la música personalment enlloc de comprada. Els directors de Cant Comú han de tenir una presència enèrgica i capacitat de comunicació per saber generar entusiasme. L’animació, l’humor i alguns moments divertits serviran per ajudar els participants a sortir-se’n bé. En aquest sentit, el director és com un entrenador. El fet que el Cant Comú és, en molts aspectes, assaig i concert

alhora té un gran impacte sobre la preparació que cal. Tant el director com els instruments acompanyants o el cor pilot han de portar les obres preparades igual que per a un concert. El director les ha de saber absolutament de memòria per poder-hi jugar com convingui. I, per molt ben preparada que es porti la música, no es pot presentar simplement una peça darrera l’altre com en un concert. La preparació del director ha de ser com per a una final; els assistents n’esperen molt i no hi ha segones oportunitats. La planificació ha de ser adequada, la comunicació ha de ser brillant i inspirada.

L’espai Cantar a l’aire lliure és temptador, però l’acústica no ho afavoreix. Parets i superfícies difusores, angles d’edifici o teulades poden crear un espai musical. S’ha de vetllar que, a més de sentir el director i els acompanyants, els que canten se sentin ells mateixos i en conjunt com a “cor”. La il·luminació és igualment important. El director i els músics acompanyants o el cor pilot han de ser clarament visibles, i els participants no poden estar a les fosques com en un concert sinó que han de poder llegir la música i el text. Sembla un detall sense importància, però té una influència decisiva sobre el resultat dels cants. Per tant, en espais oberts i variables:

pertany, quin impacte tindrà, quins valors transmet; això serà la base per organitzar un programa equilibrat per a un públic divers. Un cop triades les cançons, el director ha d’analitzar si els falta algun ingredient, quina creativitat permeten, si cobriran les necessitats de tots els participants, si admeten dramaturgia, quins aspectes musicals ofereixen.

Les cançons amb moviments, inclosa la percussió corporal o els passos de dansa, donen una nova dimensió al cant comunitari. Els moviments ritmats ens desentumeixen, ens centren i ens donen energia; dirigeixen la nostra atenció cap el cos i la seva coordinació i ens fan “tocar de peus a terra”. Jugar amb els moviments crea una socialització dinàmica entre els participants.

Exemples de categories musicals: - Cançons adequades per seguir-les amb rítme i moviments - Cançons melòdiques (amb o sense acompanyament) - Cançons harmòniques (himnes, polifonia) - Cançons on és important el text (estròfiques, balades, embarbussaments…)

La gent sana, de qualsevol edat, és curiosa i té ganes d’aprendre; el cant pot fer-li conèixer regions musicals desconegudes: nous compositors, nous estils, altres cultures, espais acústics diferents, llengües estrangeres, improvitsacions o experiments musicals.

Les cançons poden ser íntimistes o exuberants, tranquil.les o mogudes, tristes o alegres, etc. Poden ser de gèneres diversos: d’amor, spirituals, himnes, de les estacions de l’any, de treball, dances, de liberació, etc., i d’estils diversos.

- Comproveu l’acústica i la visibilitat. - Trieu les posicions del director, piano, cor pilot/ instruments. Determineu l’alçada necessària del pòdium del director o de l’escenari on se situaran. Els cànons garanteixen l’accés a - Organitzeu els seients del públic, molts tipus de veu i a la polifonia. La si n’hi ha. varietat de veus dona profunditat a la melodia i el diàleg d’aquestes En qualsevol espai: veus produeix la polifonia. El cànon - Determineu la posició ideal del és la manera més ràpida d’accedir a director, cor pilot i instruments. l’“experiència coral”. - Decidiu la situació del públic, eviteu que s’allunyin massa. - Vigileu que hi hagi bona llum per llegir notes i textos - Il·lumineu l’escenari i el director - Dissenyeu l’escenari: el pòdium del director, el piano, el cor pilot (potser sobre una tarima), els instruments. - L’amplificació: micròfon amb peu o “corona” per al director, amplificació per al piano o instruments, per al cor pilot i els solistes. Determineu la posició de l’equip d’amplificació. - Doneu-vos força temps per preparar bé l’escenari i l’equip de so.

El director crea la dramatúrgia global de l’esdeveniment aportanthi moments de “suspens”, donant referències contextuals o musicals, aportant contrastos i jugant amb els ritmes. Després s’ha de preguntar: era equilibrat el programa en varietat? Entre fàcil i difícil? Quina cançó s’ha quedat a l’orella? He arribat a un ventall ampli dels participants? Les transicions entre obres del repertori han d’estar programades pensant en la dramatúrgia. La seva aplicació sobre la marxa demana previsió, intuïció artística, un cor pilot (si se’n té) atent i flexible, i gestos i instruccions clares. Els ele-

M. Gohl, Pécs 2015 Foto: ECA-EC

El repertori i la presentació És important examinar cada cançó per determinar a quina categoria desembre del 2015 17

entre les obres millor que no pas l’acostumat aplaudiment seguit de l’anunci i explicació de l’obra següent.

Cant Comú, Pécs 2015 Foto: ECA-EC

ments de transició poden incloure: - Preludis, interludis o postludis instrumentals - Transicions sense pausa, possiblement amb solos. Fins i tot poden iniciar-se en un altre lloc - Elements escènis (canvi de posició del cor, entrada d’algú nou a l’escenari…) - Comentaris - Control dels l’aplaudiments - Canvis de llum (si és possible)

Metodologia La direcció musical és només una de les aptituts que ha de tenir el director/conductor d’un Cant Comú. Comença amb la planificació de l’esdeveniment i inclou l’organització, el repertori, l’animació, la metodologia i el control de tot allò que passa darrera l’escenari. Els músics (pianista, solistes, cor pilot) son el seu braç. La manera com actuen és un component important, ells també han de tenir un bon contacte amb el públic. Però el contacte i la comunicació no van només en un sentit. El director també ha de veure, sentir i copsar les reaccions del públic. És important tenir-ho en compte en planificar l’espai. No s’estableix el mateix contacte mutu en una gran catedral o un espai obert que en una aula de música o un auditori. (Nota: els amfiteatres romans demostren que en un espai obert 18 La Circular

El sentiment d’haver fet alguna cosa malament depen sobretot del tipus de treball i les expectatives del director. Una màxima, exagerada però aclaridora, diu que “la culpa sempre la té el director”. Per entendre-ho millor, substituiu “culpa” per “responsabilitat”. Naturalment, el director no és responsable de tot allò que passa, però sí que planifica, lidera, decideix detalls, dona instruccions, es comunica amb el seu cos, veu i gestos. El seu comportament provoca reaccions immediates dels participants, a les quals ell també el contacte visual i acústic entre ha de saber reaccionar. Per tant, milers de persones pot ser òptim; és responsable de les reaccions per exemple, en el teatre romà que provoca i és la seva conducta de Vaison-la Romaine on À coeur allò que portarà els participants a Joie organitza el Cant Comú de sentir-se o no fracassats. Per això les Choralies, amb gairebé 5.000 els directors de Cant Comú han persones). de saber apreciar el potencial dels participants tot i reconèixer la Un director que hagi de llegir la seva heterogeneïtat i adaptar-s’hi partitura no pot exercir totes les amb mentalitat oberta. Un enfilall seves facultats al 100% davant el de petits èxits aportaran a tothom públic i els músics. Com a molt, un sentiment de joia pels resultats “saber” una cançó pot servir per aconseguits. És important celebrar triar-la, però “dominar” la cançó vol qualsevol petit progrés (“ho he dir dominar totes les seves facetes sentit!”), evitant generalitats com absolutament de memòria i identifi- ara “molt bé”. car-s’hi completament per poder-la transmetre. El riure afavoreix l’aprenentatge. Fer música sempre té una dimensió Molts directors demanen atenció. lúdica. És ben sabut que un entorn Els bons pedagogs l’aconsegueixen, de confiança i de joc reforça la no la demanen. El bon director de motivació i l’autoestima. Els nens Cant Comú aconseguirà l’atenció i se sentem orgullosos si poden dir l’interès dels participants amb una un embarbussament més ràpid que bona dramaturgia i una metodoqui els l’ha ensenyat. Si un cànon es logia adequada, sense haver-ho desajusta i es crea un caos momende demanar. Normalment la gent tani, segurament sorgirà un riure sana i feliç xerra, especialment general que servirà per reforçar el quan esperen amb interès el Cant sentiment de solidaritat. Els direcComú. Una música que ressona tors de tant en tant també han de inesperadament des de l’escenari, riure’s d’ells mateixos. un cor que comença de cop la primera cançó tot entrant, normal- Cantar no parlar: El parlar assessiment atreuen l’atenció del public na el fer música, i els participants xerraire més que no pas algú que han vingut per cantar. No hi fa res demana silenci educadament des si el director no s’explica gaire bé, de l’escenari. Que el pianista enel Cant Comú es pot guiar amb llaci amb la cançó següent, que un poques paraules però amb gestos nen pugi a l’escenari i comenci un adequats i un altre tipus de metosolo, mantindrà la tensió musical dologia. De fet, hi ha mètodes per

fer cantar sense parlar gens ni mica, Eviteu els intents de tornar a cosa que sempre serà útil si s’espat- cantar el mateix sense fixar-s’hi, no lla l’amplificació. feu repetir sense donar una nova instrucció o indicació expressiva. Si Mostrar, no explicar: Un model vi- alguna cosa sona molt malament, vent estimula les ganes d’imitar-lo i normalment no caldrà senyalar-ho; pot transmetre més informació que confieu que molts se n’hauran adono pas una llarga explicació. nat i agraïran una segona oportunitat sense necessitat d’interrupció. Greixar els pistons: el director ha de descobrir què fan més bé i Elements pràctics de reforçar-ho. Pot adreçar-se a algú concret, com ara “Aquell noi que va la metodologia de negre ha fet aquesta escala molt Cavalcar sempre a ritme: Aquesbé, copieu-lo!”, o “Heu sentit que ta tècnica, que no és fàcil per al bé han cantat els de l’amfiteatre?” o director, consisteix en dividir la “Hi ha entre nosaltres algú realcançó en fragments breus que siment experimentat, qui és? Gràcies guin coherents, i anar-los ensenyant per ajudar-nos!”. Penseu en donar sense parar amb el sistema “exemrelleu als nens, assigneu-los feines ple-resposta” sobre una mateixa especials o feu-los pujar a l’escenari. pulsació constant. Els fragments es Si els nens estan contents els seus van afegint fins completar la cançó. pares també ho estaran. L’atractiu d’aquesta tècnica és que l’aprenentatge es fa de forma jugaOferiu suport: Doneu possibilitats nera i alegre mentre es va sentint la als que aprenen més poc a poc música que, també sense interrupenlloc d’ajustar tot l’aprenetatge a ció, guarneix i embolcalla el resultat. un ritme més lent. Per exemple: Això mateix també es pot fer amb - Que cantin la melodia mentre la el ritme, o la lletra. resta fa l’acompanyament coral - Que facin la melodia a boca closa, El Cant Comú només s’hauria o cantin només les vocals, mentre d’interrompre per crear moments la resta diu la lletra (potser en una de curiositat o atenció, o per a una llengua extrangera) rialla; d’altra manera les interrup- Que tothom canti només la cions desanimaran i cansaran els tornada participants. - Que tothom faci un obstinat i algu faci la melodia o improvitsi Com saber quan “ja surt prou bé”? - Dobleu les veus secundàries amb Els objectius son diferents que els cor pilot o instrument… d’un assaig. Segons la cançó, jutgeu en termes de ritme, melodia o Mai digueu “no”!: Saber què ha afinació. Sobretot, però, es tracta anat malament no vol dir saber-ho de notar si la cançó ha “arribat” i corregir. Fins i tot un bon mestre emocionat. Això ens ho dirà el so sap com costa, de vegades, evitar obtingut, l’estat anímic del públic comentaris negatius com ara “No i la seva reacció emocional. Finalcrideu!”. La norma, en el Cant ment, l’èxit es mesura pel fet que Comú, és “ensenya-ho, no ho els participants en vulguin més o no. expliquis” i “Ajuda, no corregeixis”. Els participants en volen aprendre, Un pianista, si és bo, donarà vida però no volen ser renyats. Una a la cançó; si no ho és més aviat frase com “Qui més ha descobert entorpirà la feina. El piano pot: ja què ve després?” serà millor que - Fer una introducció per posar el “Si us plau, que ningú canti encara públic en situació el que ve després!”, “Qui és capaç - Acompanyar el ritme i l’harmonia de cantar tan fluixet que el seu veí - Doblar algunes veus gairebé no el senti?” serà millor que - Improvitsar transicions “Encara és massa fort!”. - Enriquir l’obra amb contrecants o improvitsacions Aprendre implica repetir. Però no - Tocar fluixet mentre el director fa amb totes les repeticions s’apren. comentaris o indicacions

- Inventar acompanyaments diferents per als moviments - I molt més… Idealment, el pianista s’ha de saber l’obra tan com el director per poder estar atent I reaccionar ràpidament a qualsevol indicació seva. El cor pilot farà de màquina de tren i d’inspiració. La feina amb cor pilot podria seguir aquesta seqüència: - El cor pilot canta la cançó, a boca closa o amb lletra - Ho repeteix i els participants son convidats a afegir-s’hi. Qui ho trobi massa difícil pot només escoltar - A la següent repetició, una o més sopranos canten la melodia pel micro. Les sopranos del públic son invitades a cantar amb elles, cosa que en estar amplificades les del cor, no els ha de costar. Les altres veus canten les seves parts boca closa, amb el cor pilot i el piano. - A continuació, i sense interrupció, una contralt solista canta en el micro, amb les contralts del públic. Etc… - D’aquesta manera, la cançó es canta polifònicament diverses vegades i els participants la poden anar aprenent. Els que ho aprenen més ràpid no han d’esperar que tothom s’ho sàpiga, i els més lents s’hi poden anar afegint a mesura que van sentint la polifonia. Rejuvenir el repertori: Si es fa una cançó ja coneguda, s’han d’idear noves maneres de presentar-la per evitar el desinterès. Per exemple: A) fer-ne una versió diferent (amb un nen solista, amb una altra harmonització). B) afegir-hi un acompanyament i una bona introducció al piano. C) El director explica anècdotes interessants sobre el significat de la lletra. D) El director canvia el tempo, la dinàmica, l’articulació etc. Preferiu sempre els gestos i senyals a la paraula. Useu les mans, els braços, tot el cos. Com més nombrosos siguin els participants, més grans i clars han de ser els gestos del director. Es converteixen en indicadors concrets quan es fan servir sempre de la mateixa manera, i només funcionen si desembre del 2015 19

- Son prou grans i clarament visibles - Es fan servir per indicar sempre el mateix - Es fan només en el moment adequat. Un exemple seria el polze amunt per dir “primera estrofa” o “primera veu”, dos dits per “segona estrofa” o “segona veu” etc. Per fer atenció, normalment el director aixeca anticipadament un braç amb un dit que senyala mentre continua dirigint amb l’altre braç. Variants, en el cas de cànons: normalment es fan els grups per a les diverses entrades en funció de l’espai que ocupen els participants. Però hi ha moltes més maneres: certes files; aquells que fan anys entre gener i març, o en algun altre moment de l’any; tots els que van nèixer un dia concret; aquells que van neixer en dia parell o senar; per signes del zodíac, color dels cabells, dels ulls… Una altra opció és no fer cap divisió sinó dir “Que

20 La Circular

tothom canti una veu diferent del seu veí de la dreta” o “Cadascú que canti la veu que menys estigui sentint”, etc.

- M’agrada com sona la meva veu i les inflexions dels meus comentaris? - La reacció dels participants correspòn a la que jo observava? - El so del conjunt és com jo el percebia? Reflexió final - Descobreixo reaccions del públic La direcció coral no s’apren amb un que en aquell moment no vaig llibre, cal tenir el coratge d’anar-la veure? - La dramaturgia i el ritme de trepracticant i escoltar els consells dels directors més experimentats. ball son els adequats? - Tinc comportaments inconscients Enregistrar videos de les sessions (tics) innecesaris? pot ajudar molt; en aquest cas, la càmara ha d’enregistrar el director - Són eficaços els acompanyants? (pianista, cor pilot etc.) en els moments clau, però també - Jo mateix, cantaria de gust amb de tant en tant els participants. Dos càmeres treballant alhora seria aquesta direcció? - Què he de, o què voldria, canviar? l’ideal. - Com ho he de fer per fer aquests Algunes reflexió profitoses en ana- canvis? litzar els enregistraments podrien Per millorar l’auto-observació ser: podem demanar l’opinió d’algun - Se’m veu i se’m sent prou bé? participant o d’altres persones – - Entenc les meves instruccions i especialistes o organitzadors. Les gestos? - Les instruccions que dono, sonen evaluacions externes acostumen a ser una manera refrescant d’arrocom jo m’imaginava? Cant Comú, - Els meus gestos es veuen com jo donir allò que veiem de nosaltres EC Junior de mateixos.m’imaginava? Parnü 2011 Foto: ECA - EC

EUROPA CANTAT XIX, Pécs, 2015 Pécs, declarada l’any 2000 patrimoni cultural per la Unesco, ciutat cultural i orgullosa de salvaguardar l’herència musical i pedagògica de Zoltán Kodály, va ser el lloc de celebració del XIX Festival Europa Cantat. Kodály, estimat compositor hongarès, que va ser el més programat en els diversos concerts del Festival, creia que “la funció de la música és fer-nos arribar a conèixer millor el nostre món interior, fent-lo créixer i expandint-lo”, paraules extretes de la presentació de l’alcalde de Pécs en el programa del Festival. Tot i que els Festivals Europa Cantat, celebrats cada tres anys, no són dedicats als nois i noies especialment, sempre s’hi troben corals infantils i de joves que hi

participen en els tallers pròpiament infantils o celebrant-hi concerts. Tres van ser els tallers dedicats a cantaires de 8 a 12 anys, el primer, i de 10 a 14 anys els dos següents: Sing, Dance and Play, dirigit per l’hongarès László Durányik i Let the Children Come to me, dirigit per Josep Vila i Jover i Nordic-Baltic Heritage, per Kadri Hunt, directora estoniana.

Mestre amb Mare Nostrum per a cor de noies. Voldria destacar el gran moment diari viscut a la plaça de davant de la Catedral, amb el Cant Comú, dirigit magistralment un cop més per Michael Gohl, que comptava amb el suport del Cor de la Universitat de Pécs a més d’altres cors i directors invitats.

Especial va ser també la Nit dels Cors. 47 cors cantaven simultàEl festival, que retornava a la niament en 11 espais diferents, ciutat de Pécs després de la seva com ara petits palaus, places, patis, celebració l’any 1988, va comptar carrerons, etc. del centre històric amb 4.173 participants vinguts de Pécs, concerts breus d’uns 20 de 56 països diferents, 40 tallers minuts de durada. El públic passejai 251 concerts. Dos directors va i s’aturava a sentir les corals, ara catalans hi van dirigir tallers, Josep un cor de noies, un de nens i nenes, Vila i Jover, ja anomenat i Daniel un tradicional, un de jazz... realment màgic, petits tastets d’emoció, quelcom a tenir present per imitar. Vaig poder escoltar The Hong Kong Children’s Choir, fundat l’any 1969 i seleccionat per la federació Internacional de Cant Coral (IFCM) com a un dels cors ambaixadors per als anys 2013-2015. Cor expressiu i de gran nivell vocal i musical. També vaig poder gaudir una vegada més dels nostres amics de la Cigale de Lyon i del cor de noies Bloemhof Accelerando Girls Choir de Sud Àfrica. El concert final del taller Let the Children Come to Me, dirigit per Josep Vila Jover va ser espectacular. Van interpretar algunes de les peces més boniques i commovedores de música sacra: Laudemus Virginem del Llibre Vermell de Montserrat, For the Beauty of the Earth de John Rutter, Seasons of Angels de Kurt Bikkembergs i Glorificamus te d’Eugene Butler. Un gran treball de taller i un fantàstic concert. Montserrat Gual

Pécs, cartell Nit dels Cors desembre del 2015 21

El projecte europeu VOICE (Vision on Innovation for Choral Music) Anteriorment ja us hem parlat a La Circular d’algun dels actes englobats en aquest projecte, d’abast amplíssim tant en el temps (quatre anys, 2012-2015) com en els aspectes que ha tractat. Ara que s’ha donat per complert, gràcies a la informació facilitada a la web de l’ECA-EC i, sobretot, la que s’ha publicat el 2015 en el número especial del seu butlletí, us oferim: - Explicació global del projecte - L’article L’Europa que canta - L’enquesta Des del sofà Amb això esperem poder-vos donar una visió prou àmplia del que ha estat aquest importantíssim projecte, en el qual han treballat coordinadament les 14 organitzacions corals més importants d’Europa, entre les quals el Moviment Coral Català. Foto: ECA-EC

VOICE és el primer projecte finançat per la Unió Europea en el camp de la música coral. Ha inclòs activitats i actes celebrats per tot Europa, que no només han aconseguit bons resultats en els diversos camps sinó que també han reforçat els lligams de la xarxa d’entitats corals europees que han compartit les tasques d’organització. Els seus objectius: 1.- Encoratjar la celebració de nous esdeveniments corals i la creació de repertori nou. Nou repertori: - Festival Europa Cantat XVIII (obres de compositors que mai havien compost per a cors, una òpera infantil, tres estrenes, etc.) - Premis de composició de l’Acadèmia de Directors austríaca i la seva estrena - Encàrrec d’obres per als festivals “Youth Choir in Movement” i estrena d’alguna de les obres presentades. - Encàrrec i estrena per part de l’Eurochoir 2014 d’una obra de V. Manac’h

ció de nous mètodes de treball per part de les entitats organitzadores i l’intercanvi d’idees entre elles, creant així vincles internacionals.

- Promoure el cant dintre dels programes educacionals europeus. La federació belga Koor&Stem va crear el programa “A voice for choral singing” per a la recerca de 2.- Promoure la veu com a ins- pràctiques excel·lents amb infants; i trument musical universal ha publicat una sèrie de cançoners - Aquest és l’objectiu central del per a l’escola que han arribat a 300 festival Europa Cantat i les seves mestres, 250 estudiants de magissessions de Cant Comú (Open teri i 1.500 alumnes. També es va Singing) a l’aire lliure, que inviten publicar una guia per a coristes tothom a cantar. en quatre llengües per interessar - Dades estadístiques clau: Audinoves fornades de cantaires. encia (exceptuant els participants): - S’han publicat estudis estadístics Nous esdeveniments i formats: 109.380 persones – Participants: que poden inspirar les institucions - Tallers en diversos festivals per 12.360 persones – Provinents de 56 culturals oficials de diversos països. treballar aspectes escènics (coreo- països – Personal que hi ha trebagrafies, moviments), amb resultats llat, inclosos els voluntaris: 1.325 3.- Millorar la qualitat de la que es van analitzar en reunions a – Participants provinents de països música vocal. Barcelona i a Paris. diferents del que ho ha organitzat: - Creació, a tres països diferents, - Encoratjament de la producció i 53% - Participants de menys de 27 de l’Eurochoir o cor jove europeu, ús de música pop que pugui atraure anys: 46% - Participants de països capaç d’interpretar obres molt més els joves inclosos en el Programa Cultural de exigents; una formació que aquests - “Master classes” de formació per la UE: 88% joves, molts d’ells directors, a directors. - També s’ha promogut el cant a s’emportaven cap els seus països les famílies, per exemple editant un d’origen. Inclusió a l’Europa Cantat Nous mètodes de col·laboració: cançoner de cançons de bressol de de Torino de tallers especialitzats. El procés mateix ha demanat la crea- tot el mon. Creació del festival Polyfollia per 22 La Circular

5.- Incentivar el diàleg entre cultures i generacions i l’intercanvi de coneixements - Reunir les persones és bo, fer que treballin i cantin juntes és millor! Els qüestionaris mostren que: 98% dels participants van conèixer gent d’altres països – 86% van haver de parlar una llengua estrangera per comunicar-s’hi – 65% van adquirit 4.- Permetre la mobilitat i una nova visió d’Europa – 84% van circulació de (joves) músics, opinar que la dimensió europea va d’obres corals, de promotors ser molt important per a l’èxit de corals l’esdeveniment. - Circulació d’artistes:VOICE, - L’intercanvi de coneixements, tant gràcies a la cooperació entre socis, provinents d’experts com entre va aconseguir reduir les tarifes per els mateixos participants, així com als més joves de 27 anys per tal de les conferències organitzades per facilitar la seva circulació en esde- VOICE, el Simposi sobre Música veniments internacionals (com hem Vocal, el Congrés de Directors, etc. dit, 53% de participants provenien han estat molt beneficiosos. de països diferents de l’organitzador). 6.- Noves eines per promoure - Circulació d’obres musicals: 1.415 el cant en l’educació. obres es van interpretar o assajar; - El Simposi sobre la Música en de 61 països; el 67% d’elles prol’Educació (Budapest 2014) va reunir vinents de països del Programa pedagogs, professors de música d’insCultural de la UE. Els cors i els titucions diverses, directors, conjunts directors actuen com a multiplica- corals i cantants de tot Europa; va dors emportant-se la música a casa ser una plataforma per a l’intercanvi seva. d’idees innovadores sobre com s’hau- S’han fet dos cursos, amb teoria i ria de redissenyar a Europa l’educació pràctica, per formar una xarxa inmusical així com la música en els ternacional de promotors i gerents programes educatius. corals. mostrar la tasca de bons cors professionals a promotots i periodistes. Organització de diversos cursos de formació per a directors. VOICE també es va associar amb una universitat belga i una del Regne Unit en programes de recerca sobre el desenvolupament de la veu en l’àmbit coral.

Quin seria l’impacte a llarg termini del projecte VOICE? - L’efecte multiplicador sobre la cooperació dels operadors corals i culturals a Europa. - La creació d’una xarxa que faciliti la circulació d’artistes i d’obres musicals - La difusió de mètodes innovadors a nivell musical, organitzatiu i pedagògic - L’impuls i el creixement del cant col·lectiu a Europa. Conclusió El projecte VOICE tenia el repte de desenvolupar noves visions de la música coral a Europa, no només mitjançant discussions teòriques i xerrades d’experts sinó experimentant sobre el terreny, amb un objectiu ampli que anava des del cant en l’educació general fins a la formació de futurs professionals, des de la recerca estadística fins les tècniques vocals més actuals. Hem fet una tasca transnacional i hem deixat el terreny preparat perquè hi puguin florir nous projectes que reforcin el llegat de VOICE. I en aquest procés hem creat lligams estrets entre tots els que hi han treballat i hem reforçar la identitat europea entre cantants i directors de totes les generacions.-

Foto: ECA-EC desembre del 2015 23

L’Europa que canta: resultats sorprenents d’un estudi pilot Els resultats d’aquest estudi pilot, que ha durat dos anys, ha aportat informació significativa que canvia la nostra perecepció de la realitat coral europea. Per exemple: A Europa, canta un 4,5% de la població

inclosa Rússia, canten 37 milions de persones. Les xifres que es coneixien parlaven d’uns 20 milions; les dades reals actuals ho superen en un 85%.Això hauria de fer entendre millor als dirigents de les polítiques culturals la importància del cant col·lectiu al continent.

Hi ha 22,5 milions de persones que Els cors o conjunts vocals son canten a la Unió Europea 625.000 a la Unió Europea En tot el continent europeu,

País

Àustria Bèlgica Dinamarca Estònia Finlàndia França Alemanya Hongria Irlanda Itàlia Letònia Lituània Holanda Noruega Polònia Romania Eslovènia Espanya Suècia Suïssa Regne Unit Altres

Hi ha un milió de formacions

corals en tot el continent. Aquesta informació inclou tota mena de grups i es basa en un qüestionari distribuit mitjançant les organitzacions i xarxes corals. Les 4.100 respostes fiables han permès també fixar en 36 el nombre mitjà de membres per conjunt. Les xifres per nacions, tot i que la qualitat de la informació rebuda no és sempre igual, serien les del quadre que reproduïm.

Percentatge cantants/població

Nombre de cantants

Percentatge a la UE

11,00% 3,80% 2,60% 4,60% 5,00% 4,00% 6,30% 3,00% 5,00% 5,00% 5,00% 5,00% 10,70% 5,00% 2,30% 2,90% 8,30% 2,40% 6,00% 7,20% 3,30% 4,50%

925.000 418.000 145.000 61.000 268.000 2.630.000 4.813.000 299.000 229.000 3.021.000 118.000 170.000 1.766.000 246.000 885.000 583.000 170.000 1.131.000 561.000 560.000 2.047.000 --

4,10% 1,90% 0,60% 0,30% 1,20% 11,60% 21,30% 1,30% 1,00% 13,40% 0,50% 0,80% 7,90% (no EU) 3,90% 2,60% 0,80% 5,00% 2,50% (no EU) 9,10% 10,30%

Se’n desprenen detalls com ara derar queara les xifres totals nodels re- cantants la seva activitat de Se’n desprenen detalls com que 13,4% de la coral Uniódesprés Europea que 13,4% dels cantants de la flecteixen totes les variants de la la jubilació, mentre que a Eslovèresideixen a aItàlia, que una cada de cada cinc cantantsniaésla resident Alemanya… Unió Europea resideixen Itàlia, o realitat país. Per exemple, gent jove ésa més activa en Cal o que un considerar de cada cinc cantants segonstotals les dades, alemanys o totes els cors. que lesésxifres no els reeflecteixen les variants de la realitat a resident a Alemanya… Cal consi- residents a Alemanya incrementen

cada país. Per exemple, segons les dades, els alemanys o residents a Alemanya

incrementen la seva activitat coral després de la jubilació, mentre que a Eslovènia la gent jove és més activa en els cors. 24 La Circular

Les corals de Lluïsos de Gràcia, Barcelona Foto: Cesc Rovira

Enquesta “Des del sofà: seu i canta” Per primera vegada –i dintre del projetce VOICE- s’ha preguntat als infants i joves la seva opinió, actitut, hàbits, experiències, emocions, pensaments i desitjos referents al cant i al cant coral. Tot i ser informació subjectiva, els resultats son una aportació important a les dades científiques i a la interpretació que els adults fan del comportament coral dels infants.

de respostes, els resultats son matisables.

Preguntats sobre 1) la muda de la veu, 2) què fer i com prevenir els problemes vocals i 3) com usar la veu de forma saludable, els cantaires responen: - En els assaigs, els agrada treballar tant els aguts com els greus - Prefereixen assajar sovint. - Els agrada fixar-se en els texts que El Centre d’Excel·lència de la Veu canten. de Lovaina (Bèlgica) va confeccio- - Els agrada alternar solos i cant nar un qüestionari per als cantai- conjunt. - La melodia (i no el text) del res en anglès, francès, alemany i repertori nou és allò que els fa holandès (i també en català) per apreciar l’obra. evaluar el seu desenvolupament - Troben important poder fer altres físic, cognitiu, social i psicolòactivitats de grup, a més de cantar. gic . Es van rebre 300 respostes - Volen assajar en una sala que de cantaires entre 4 i 21 anys, provinents de 12 països i 72 cors tingui bones condicions. diferents. Pel que fa als directors, - Alguns pensen que cantar en el hi van respondre 94 d’entre 17 i cor els ajuda a memoritzar i con72 anys d’edat, de 18 nacionalitats centrar-se. diferents. Donat el nombre reduït - En el cor reforcen els seus conei-

xements de la seva llengua i de la música. - Socialment: des que canten en el cor s’interessen més per altres persones, tenen més facilitat per fer relacions; en general, se senten més relaxats, ha augmentat la seva autoestima i els seus sentiments positius. Pel que fa als directors, segons les respostes: - Voldrien més informació sobre l’evolució de les veus en la pubertat i com detectar possibles problemes. - Saber com l’estrés pot afectar les veus i la qualitat de la interpretació - Formes d’optimitzar les condicions de la sala d’assaig; què ha de tenir i que no. Pel que fa als beneficis socials per als joves cantaires, coincideixen plenament amb els comentaris ja indicats dels cantaires. (…).-

desembre del 2015 25

Han dit

La música és un joc de sensacions i emocions que no tenen cap necessitat de ser explicades ni cal buscar un “per què passa”. Diria que la música et col·loca en aquesta frontera entre la realitat visible i invisible. A més de la bellesa que ens transmet, ens transporta allà on la racionalitat s’atura i comença tot aquell món secret del qual no se sap gairebé res, però que intueixes. Amb la música viatjo a aquest lloc. Iñaki Gabilondo, periodista Revista Musical Catalana nº 348, desembre 2015-gener 2016

No ens cansarem de dir que en les cançons que fem cantar els infants hi hem de saber trobar un material esplèndid per enriquir-los, no sols musicalment sinó en l’aspecte del llenguatge, dels coneixements generals i tantes coses com se’ns aniran acudint, si abans de començar l’ensenyament de cada cant ens preparem a consciència. L’equip tècnic del SCIC De la Circular, gener 1973

D’entre els teus companys, busca els que en saben més que tu. Robert Schumann

Dibuix de Berta Pla i Casamitjana

De Consells als joves músic

LES TRADICIONS NADALENQUES I EL CANT DE LA SIBIL·LA Amb el pas dels segles, sembla que les tradicions nadalenques impulsades per l’Església no són suficients, i van apareixent –reapareixent, en realitat- festes paganes vinculades al naixement de Jesús. Per exemple, en època medieval trobem la festa dels bojos, o la festa de l’ase, en què es duien a terme algunes activitats, fins i tot dins les esglésies, que van acabar sent prohibides i durament castigades. Totes aquestes celebracions anaven acompanyades de músiques que, en no formar part de la litúrgia i procedir de la tradició oral, no han quedat recollides en cap dels llibres en què a partir del segle XI es va començar a fer constar per escrit el repertori.

26 La Circular

Tot i això, algunes celebracions a mig camí entre el sacre i el profà van tenir tanta popularitat que van acabar integrant-se, almenys durant un temps, en el calendari litúrgic. És el cas dels drames litúrgics nadalencs o de casos com el Cant de la Sibil·la, que va passar a ser vist com una profecia de l’adveniment de Crist a ser prohibit com a celebració pagana després del Concili de Trento. (…)

i espanyols, i se’n van compondre fins a cinquanta versions, algunes de les quals en llengua vernacla. Fruit del Concili de Trento (1568), el Cant de la Sibil·la va quedar abolit. L’arrelament d’aquesta tradició litúrgica, però, va fer que algunes congregacions se saltessin la prohibició i mantinguessin viva la tradició fins als nostres dies, en què la UNESCO l’ha declarat patrimoni immaterial de la Humanitat. La permissivitat del Concili Vaticà Segon pel que fa a la música que es pot interpretar dins les esglésies va obrir la porta perquè aquest cant es pugui tornar a escoltar cada cop en més recintes sagrats.

El Còdex de Sant Marcial de Llemotges, datat entre els segles IX i X, recull per primer cop una melodia vinculada a les profecies de la sibil·la d’Eritrea sobre el naixement de Crist. (…) La versió cantada es podia escoltar en l’ofici de matines de Revista Musical Catalana nº 348 Nadal en monestirs francesos, italians desembre 2015-gener 2016

I �r�... I �r�...�u��

�u��

L’EFECTE ��I�S (1ª p��) Potser heu sentit parlar de l’Efecte Mozart, una expressió que es refereix a l’efecte transformador de la música de Mozart i als seus efectes sobre la salut, l’educació i el benestar, especialment dels infants. Diversos especialistes han fet investigacions per veure què passa amb altres compositors. Heus aquí els resultats: Efecte Paganini; l’infant parla molt ràpidament, diu parales extravagants, però mai no diu res d’important.

Efecte Wagner; l’infant es torna megalòman. Podria ser que acabés casant-se amb la seva germana.

Efecte Bruckner: l’infant parla molt lentament, es repeteix i se li atribueix profunditat.

Efecte Philip Glass; l’infant acostuma a repetir el mateix moltes vegades, moltes vegades, moltes vegades… amb unes diferències tan petites que ningú no les nota.

Efecte Boulez; l’infant diu tonteries sense parar, fins que la gent ja no li riu les gràcies. Però tant se val, perquè els seus amiguets creuen que és un geni. Efecte Ives; l’infant adquireix una gran habilitat per mantenir diverses converses alhora.

Conté 18 mots musicals que comencen amb la lletra “M”. Us heu de menjar totes les lletres, i algunes dues vegades. Bon profit! U

c_lt_r_l

n__x q__

q__

d_l

s_bc_nsc__nt

p_ss__m

s_g__m

c_nsc__nt

p_ss__r-l_

r_tm_

_b_ns

M T

(Trobat a la xarxa)

�O��S ��SER�S

��A DE ��IC

Efecte Stravinski; l’infant té una gran tendència a sofrir salvatges explossions temperamentals. És estrident i blasfem i sovint causa escàndols a la guarderia.

M_r__

__r_l__

C _ p m _ n y.

SoLUCIonS ALS EnTRETEnImEnTS DE LA CIRCULAR 160 (si és que encara els recordeu…) LA FRASE DESoRDEnADA La música produeix (és) un plaer del qual la naturalesa humana no pot prescindir. moTS mUSICALS, o no pont, corda, exposició, obertura, lligadura, poema, imitació, òpera, progressió, acompanyament, capella.

Secció a cura de M. M. Argüelles

SIDoKU L’arbre sant

desembre del 2015 27

Foto: Cesc Rovira

Foto: Berta Junqué

El vespre és partitura, on els astres de la Nit componen amb fil de plata una cançó inacabada.

Lola Casas

Lola (Mataró,Casas 1951) (Mataró, 1951)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: