La Circular 168 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Les corals a les xarxes Conversa amb Arnau Tordera Revista semestral - preu unitari 6,50 â&#x201A;Ź NĂşmero 168 - juliol-desembre 2018

Quan el món federatiu esdevé un mercat laboral

Memòria del curs 2017-2018

Notes del SCIC

Editorial

Del SCIC al CJNC

CANTEMUS: Pont de Cançons 2018 Flandes, l’intercanvi interminable Els intercanvis

Els cors del SCIC al Festival Bachcelona 2018 Tres corals del SCIC a l’Alguer

El Tècnic a l’abast Tècnica vocal en infants i adolescents

El Tauler del SCIC

Conversant amb... Arnau Tordera

El SCIC es dóna a conèixer 45è Juguem Cantant La 102a Jornada de Treball.

Les corals a les xarxes? I tant!

Cloenda del XLII Congrés Internacional de Pueri Cantores

Parant l’orella

Monogràfic Les corals a les xarxes Quines són les xarxes socials amb més usuaris?

XII Festival Internacional COREARTE BARCELONA

ABC de les xarxes socials bàsiques

Vocabulari imprescindible

La diplomàcia cultural real

Anàlisi de les principals xarxes socials

Notícies del MCC EUROPA CANTAT XX a Tallin, Estònia

La protecció de dades. També afecta les corals?

La contribució dels cors a la integració social. El projecte Sing Me In

Renovar-se o morir. Estratègies de comunicació

Tothom pot cantar!

Eines del segle XXI per a corals del segle XXI

La Coral Infantil Nova Cervera: de la Segarra al món Cantants virtuals i imatges que sonen

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 168 desembre 2018 Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Separata

I ara... juguem

Número 46

Les cançons de La Circular

Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Mercè Pérez. Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura i Anna Falcó

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r - 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

2 La Circular

Índex

Portada L’Esquitx i l’Espurna a Gant

Contraportada Fotografia: Cesc Rovira

Editorial Cal que els nostres valors més profunds continuin inspirant la nostra visió, planificació i acció en aquesta dimensió de la nostra realitat.

Quan el món federatiu esdevé un mercat laboral Encara que a jutjar per les notícies (especialment polítiques i judicials) pugui semblar el contrari, amb 50 anys han canviat moltes coses a casa nostra, al SCIC i a les corals. Allà on fa 50 anys només hi havia amateurisme i voluntariat ara hi ha un espectre molt divers de realitats. Allà on només hi havia associacionisme, pel caràcter necessàriament extraescolar de les corals, ara hi ha associacions, escoles de música, conservatoris, escoles de primària, etc. Allà on hi havia músics generosos o mestres voluntaris dirigint cors ara hi ha mestres, músics, professors i directors. En alguns casos, professionals per a qui la direcció coral és l’única activitat; en d’altres, professionals a qui s’encomana dirigir el cor com una tasca més dins la seva jornada laboral; en d’altres encara, gent a qui es remunera per dirigir el seu cor; i, finalment, el voluntari que segueix dirigint el cor sine pecúnia. Allà on fa anys els compositors escrivien desinteressadament per a les corals o per a les federacions ara hi ha encàrrecs, més o menys pagats, però pagats. Allà on hi havia trobades en què els cants s’assignaven a diversos directors, el darrer

d’arribar o aquell que en tenia més ganes, ara hi ha directors a qui es contracta per assumir aquesta gran responsabilitat. No és el propòsit d’aquesta editorial jutjar la realitat sinó fer una reflexió per prendre consciència de com les corals i les federacions corals, sense adonar-nos-en, hem esdevingut un mercat laboral, un ecosistema en què diferents perfils professionals (directors, compositors, músics, escenògrafs, poetes, sonòlegs, tècnics de so i de llum, comunicadors...) desenvolupen la seva carrera professional. I com que ens hi hem convertit sense adonar-nos-en, potser fins i tot sense voler-ho, s’ha esdevingut d’una forma desordenada. No es tracta de convertir-nos en una patronal extractiva! Es tracta de reflexionar, com a corals i com a federacions, sobre aquesta realitat

per fer que els nostres valors profunds (servei al país, a la cultura i als infants, igualtat, rigor, qualitat, treball en equip...) continuin inspirant la nostra visió, planificació i acció en aquesta dimensió de la nostra realitat. Que aquest nou mercat laboral que ha emergit sigui més just i de qualitat: que ofereixi oportunitats de creixement personal i professional als nostres joves talents (compositors, directors, etc.), unes condicions dignes (seguretat, remuneració, etc.), que garanteixi la igualtat i l’accessibilitat, que fomenti la meritocràcia, que possibiliti la mobilitat (en totes les dimensions), etc. Ara ens toca observar la nostra realitat de forma crítica, també des d’aquesta perspectiva, i veure què podem millorar. Ens toca tenir present aquesta perspectiva en el moment de planificar i dissenyar nous projectes i noves activitats per al futur. Hem de seguir treballant per al cant coral dels nostres infants però contribuint al desenvolupament sostenible d’un ecosistema just, que afavoreixi el desenvolupament professional dels qui treballen amb i per a les nostres veus.

Intercanvi Matiners-Xaloc, curs 2017-2018

Martí Ferrer i Bosch

Editorial

desembre del 2018 3

Notes del SCIC

Art 9, Follets de Ripoll i Contrapunt de Malgrat

Memòria del curs 2017-2018 Després de les celebracions del 50è aniversari, el curs passat 2017-2018 les activitats federatives van tornar al que en diríem “la normalitat”; però amb un aniversari també important: el 45è Juguem Cantant per als Petits. El nombre de corals va créixer només amb dues respecte del curs anterior, però el de cantaires va augmentar en 380. Aquest és el resum de les activitats, d’aquelles que considerem més rellevants en trobareu comentaris més detallats.

ACTIVITATS ORDINÀRIES Jornades de Treball

Se’n van fer dues i ja us en vam parlar: el 7 i 8 d’octubre 2017 al Seminari de Vic, amb la presentació de la cantata Aventures sense sortir de casa, entre altres; i el 3 de febrer 2018, a l’INEF de Barcelona, amb una sessió pedagògica d’Eva Martínez i Clara Florit, i la 4 La Circular

Notes del SCIC

presentació i treball del repertori per al Pont de Cançons amb Josep Vila i Jover. A la primera es va produir la renovació d’alguns càrrecs del Consell dels 17’s, i en totes dues es van celebrar les respectives assemblees.

Les Trobades

gosaves preguntar... i el 167, amb el monogràfic Tot cantant pel món. Es van editar la cantata per als Petits Aventures sense sortir de casa (nº 5 de la col.lecció Les cantates del SCIC) i el 9è Cançoner del SCIC amb cançons adaptades per Maria Martorell.

Per Mitjans i Grans: han sigut trobades-intercanvi entre dues o més corals.

ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES 9è Curs de Direcció del SCIC

Per Petits: el 45è Juguem Cantant, celebrat en 7 localitats catalanes diferents.

Al llarg de 4 caps de setmana, amb quatre sessions Treballem amb... ja comentades en el número anterior de La Circular.

Un Pont de Cançons-El SCIC a l’Auditori Concert a l’Auditori el 26 de maig 2018. Dirigit per Josep Vila i Jover amb guió i presentació de David Puertas.

Publicacions/Edicions

La Circular va publicar dos números: el 166, amb el monogràfic Tot el que volies saber del 50è aniversari i no

Viatges internacionals

Cinc corals del Barcelonès han viatjat del 5 al 9 de setembre de 2018 a Flandes (Bèlgica) com a tornada de l’intercanvi amb els cors de la federació flamenca que vam rebre el curs anterior i van cantar en el Pont de Cançons del 2016-2017. La redacció

CANTEMUS: Pont de Cançons 2018 El Pont de Cançons del darrer curs a l’Auditori (26 de maig 2018) va tenir un caràcter especial. Com sempre, des del SCIC es va buscar una nova mirada al repertori coral, posant l’enfoc aquesta vegada en la música acadèmica occidental, fent una ullada històrica a aquesta mal anomenada música “culta” (totes les músiques d’una societat formen part de la seva cultura, i, per tant, són “cultes”). Sigui com sigui, la proposta era atractiva i arriscada: endinsar els nostres cantaires en el tresor que suposen segles d’una tradició musical preservada gràcies a tenir-ne constància escrita, fer-los conèixer i gaudir d’aquest llegat amb l’experiència directa, la interpretació de peces de diferents èpoques i estils. Es va confiar en el prestigi d’un director avesat a les formacions corals infantils però aliè al SCIC: en Josep Vila i Jover, director del cor VEUS-Amics de la Unió de Granollers. Es va entusiasmar amb el projecte i fa fer una proposta que acollís alhora corals amb més possibilitats d’executar un repertori

d’alta dificultat tècnica i corals més modestes en els seus objectius. L’Equip Tècnic el va orientar de manera convenient i va organitzar els cors interessats en dos grups, amb algunes peces comunes (al principi i al final del seguit de cançons). Per preparar el concert de manera convenient, es van fer dos assajos previs -un amb cada grup- i l’assaig general al mateix Auditori. A parer meu, el resultat final va ser digne, tot i que alguns temes no van ser prou rodons, a causa de dificultats d’audició entre els cantaires o d’algun desajust en la distribució de veus. Tot, coses a valorar per aprendre, com sempre que es tira endavant una iniciativa. Els pares de la nostra coral que van assistir al concert van sortir-ne entusiasmats, amb la sensació d’haver viscut una estona de gran nivell musical, i orgullosos que els seus fills en fossin protagonistes. I què és sempre el més important? Doncs percebre i analitzar com ho van viure els cantaires. Pel

Un repte enriquidor per a cantaires i directors.

que fa als nostres Rossinyols, van ser conscients de la grandesa del projecte i de la dificultat que suposava portar-lo a terme, per la qual cosa van treballar durant els assaigs amb dedicació i paciència i van cantar al concert amb aquell entusiasme que caracteritza les corals del SCIC i que ens confereix una pàtina especial. Aquestes sensacions van quedar confirmades en veure la reacció dels familiars que van assistir al concert, i llavors l’alegria ja va ser completa. Aquest és el cercle: donem el millor de nosaltres des del principi, aprenem un munt de valors durant la tasca i després ens retorna de manera generosa a l’hora del concert. I m’hi poso en primera persona perquè, encara que són els nens i nenes (o els nois i noies) els protagonistes, els directors sempre en seguim aprenent. Mil gràcies als organitzadors i endavant amb nous projectes arriscats i engrescadors com aquest! Rosa Rafecas Jané

Directora dels Rossinyols de Llorenç del Penedès.

Fotografia: M.M.Argüelles

Notes del SCIC

desembre del 2018 5

Flandes, l’intercanvi interminable Sembla que faci molt de temps que vau llegir aquella notícia... «120 belgues són acollits a Barcelona pels cors del SCIC». Doncs bé, finalment, els cors del SCIC hem viatjat a Flandes!! Encara amb el gust de l’estiu, vam ser cinc corals de Barcelona les que ens vam reunir per acabar de preparar el concert que fariem a Gant (o Gent en flamenc! Ja no sabem ben bé com dir-ne...). Ens van rebre les tres corals que ja coneixiem, Furiakanti (de Gent), Makeblijde (de Zele) i Sjaloom (de Waregem). Alguns cantaires havien mantingut el contacte amb les famílies durant aquest temps i van estar molt contents de retrobar-se, d’altres coneixien gent nova... tot és molt

El concert a Sint Pieterskerk

emocionant quan algú t’acull a casa seva, encara més si no parles el mateix idioma! Després de la primera nit tothom tenia aventures per explicar «a casa tinc un gat», «jo dormo en una habitació on hi ha un billar!», «doncs a la meva família tenen una ovella al jardí...» (cas real: l’ovella es diu Amandine), i així les converses no s’acabaven mai mentre ens n’anàvem a fer turisme.

Tots els participants al peu del canal

6 La Circular

Notes del SCIC

Bruges, Gant, museus, xocolata, els canals... experiències inoblidables que segur que tots els cantaires guardaran a la memòria. Però deixaré que us ho expliquin uns reporters molt especials: quatre cantaires de l’Espurna que van acabar la seva etapa al cor infantil amb aquest viatge! A continuació podeu llegir la seva crònica. Laia Nieto

Directora de l’Esquitx

Última parada: Flandes A principis de setembre, Coloraines, Musicant, Matiners, l’Esquitx i l’Espurna vam trepitjar els carrers belgues en motiu d’un intercanvi amb corals flamenques organitzat pel SCIC. Encara era fosc quan vam arribar a l’aeroport; cares de son difuminades per l’alegria que despreníem. Aquest seria el nostre últim viatge amb la coral, el curs que ve passaríem al Cor Jove. Emoció per conèixer cantaires nous: ens van rebre amb un tast del seu repertori musical i vam passar la tarda fent la gimcana que havien preparat per a les corals catalanes. Com que el dia havia estat molt intens, no ens va suposar cap esforç adaptar-nos a l’horari belga i anar a dormir d’hora. En el nostre recorregut per Flandes vam fer parada a Brugge, on els directors belgues ens van fer una visita guiada per tota la ciutat, des del museu de la xocolata fins al mercat del peix. Una altra ciutat que vam visitar va ser Gent, que és plena

Coloraines de l’Orfeó Gracienc a Gant

d’història. Així ho vam comprovar quan vam visitar el castell medieval i vam navegar per les contaminades aigües del seu riu. Evidentment, no podíem marxar de Bèlgica sense cantar el nostre repertori en una de les seves boniques catedrals. És per això que el concert final va tenir lloc a la catedral de Sint Pieterskerk, a Gent. Les dolces melodies ens van fer venir gana i vam solucionar-ho amb xocolata belga.

Va arribar el moment d’acomiadarnos de les famílies que ens havien acollit, a qui estem molt agraïts pel tracte rebut en la nostra estada a Flandes. Durant molts anys hem crescut dins del tren del SCIC, però ha arribat el moment de baixar. És moment de fer transbord. Víctor Cabré, Montserrat Casas, Mariona Nicolàs i Helena Prims

Cantaires de l’Espurna

Notes del SCIC

desembre del 2018 7

Els intercanvis. La 51a Trobada de Mitjans i Grans Coloraines a Palafrugell per Flors i Violes aquest cas, i com en tots els intercanvis, no només es comparteix cant coral, sinó que la música acompanya les diferents activitats i sobretot potencia l’amistat, un valor molt important a tenir en compte.

Com a mostra dels nombrosos intercanvis de les corals del SCIC –modalitat escollida per a aquest curs per als Mitjans i Grans de les corals– us donem notícia breument del que vàrem fer nosaltres. Pels volts de l’1 de maig, a Palafrugell es festeja l’arribada de la primavera amb música, flors, teatre i arts plàstiques i visuals. Una gran festa de colors! I amb aquest motiu vàrem pensar convidar la Coral Coloraines de Gràcia-Barcelona, com a trobada/intercanvi amb la nostra Coral Els Virolets. Ells ens havien convidat abans.

Contents de l’experiència i convençuts que els intercanvis són un Coloraines de l’Orfeó Gracienc de motiu d’enriquiment, Barcelona i Els Virolets de Palafrugell volem agrair la visita dels nostres amics cantaires i directors de Coloraines Va ser una festa bonica i una i en el mateix sentit al SCIC per satisfacció plena poder mostrar-los la nostra vila i oferir-los els diferents promoure i facilitar els intercanvis. espais oberts, incloent l’activitat a la programació general d’aquesta festa. Rita Ferrer i Marta Giner Coral Els Virolets de Palafrugell Sempre és important compartir. En

Els cors del SCIC al Festival Bachcelona 2018 Aquest passat estiu vam participar, el Cor Benjamin Britten de l’IEA Oriol Martorell i el Cor Sant Esteve, en el concert familiar del Festival Bachcelona 2018. La proposta, ideada per Ton Koopman, era una posada en escena pels més petits d’un conte inspirat lliurement en les aventures del Quixot i amb diferents fragments de músiques barroques. La idea és molt bona. Amb uns elements escènics simples però molt efectius (un llibre de cavalleria gegant, uns molins de vent fets amb banderoles i un lleó articulat) i dos actors amb gust i caràcter (Marieke Koopman i Jonas Furrer), s’explica 8 La Circular

Notes del SCIC

sense paraules les aventures de dos joves entusiastes de la lectura que hauran d’espavilar-se de valent si volen ser armats cavallers. La música, consistent en diferents fragments d’autors barrocs amb el Quixot de Telemann com a eix vertebrador i adaptats pel mateix Ton Koopman, acompanya les escenes i les fan més explícites. Les parts corals, d’una gran dificultat, són sovint parts instrumentals adaptades amb text, amb tessitures,

articulacions i tempi pròpis d’una interpretació historicista del barroc. El repte per als cors és gran i requereix molt treball, i demana a més una participació escènica molt acurada. Tant el Cor Benjamin Britten com el Cor Sant Esteve ens vam agafar l’encàrrec amb moltes ganes d’aprofitar l’ocasió de treballar amb el Festival Bachcelona i l’equip del Ton Koopman. Durant els mesos previs vam programar assaigs conjunts (assessorats també

Ton Koopman genera molta confiança, ho fa tot fàcil, sap gestionar les forces sense pressió, sempre en positiu.

per la contralt Montserrat Bertral i la Mireia Hernández, que va fer de narradora en l’espectacle) a més d’assaigs escènics portats ja per la Marieke Koopman. I aviat va arribar el premi a tanta feinada prèvia. Una setmana abans del concert vam programar quatre dies de treball intens amb en Ton Koopman. Assajar amb ell mateix a l’orgue, amb els quintet que l’acompanyava, exquisit, va ser fantàstic. És una persona que genera molta confiança en els cantaires, que ho fa tot fàcil, que sap com ha de gestionar les forces sense pressió, sempre en positiu. Treballant amb

èxit. A tots se’ns va fer curt. Als cantaires, als músics. I al públic (especialment als més petits!) se li va fer molt curt. Seguien les aventures dels cavallers amb tan delit, amb tan silenci, que en volien més, més Telemann, més barroc!

Fotografia: Frederic Fdhrzt

ell tens la certesa de saber on vas, de saber que arribaràs al concert amb aquella gran seguretat que et permetrà gaudir de la música deixant-te portar pel seu saber.

Gràcies al SCIC per la confiança, al Festival Bachcelona per tota la feinada, a Ton Koopman i el seu equip per tanta música. I especialment a Telemann, que va saber llegir en el Quixot un cant a la vida.

La canalla va disfrutar molt, moltíssim, aquests dies; i el concert, amb un Petit Palau ple, va ser un

Meritxell Gumà, Núria Losada, Jaume Sala

Tres corals del SCIC a l’Alguer L’Obra Cultural de L’Alguer ha organitzat el Festival Internacional de Cant Coral “De la cançó a la poesia” a la ciutat de L’Alguer, a Sardenya. Per aquesta primera edició de juliol 2018 va convidar tres corals del SCIC: Cabirol, de Vic; L’Esquellerinc, de Barcelona; i Els Virolets, de Palafrugell. La finalitat del festival és ajudar a preservar la llengua i la cultura catalanes a la ciutat sarda. En el festival també va actuar el cor Lo Frontuni, de l’Alguer. Els cors catalans van fer dos concerts conjunts amb repertori català de

cançons tradicionals, populars i d’autor, a la Catedral de L’Alguer i a l’església de Sant Miquel. En els concerts es van viure moments especialment emotius quan les corals van cantar conjuntament la cançó que es pot

considerar el seu himne, seguit d’Els Segadors, que tot el públic va cantar també a peu dret amb emoció i convenciment. La rebuda de la ciutat de L’Alguer va ser excepcional i la resposta del públic excel·lent. I cal dir que la relació entre els cantaires dels nostres tres cors, que ja era molt bona abans del viatge, ara és immillorable. Fins el punt que aquest viatge musical conjunt segurament no serà l’últim...! Cors Cabirol, L’Esquellerinc i Els Virolets

Notes del SCIC

desembre del 2018 9

El SCIC es dóna a conèixer Aquesta tardor, el SCIC ha estat present en aquests tres esdeveniments de l’àmbit de la música, l’educació i la llengua: SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ, del 7 al 16 de setembre de 2018, a Barcelona. La nostra publicació semestral La Circular va ser-hi present com a membre de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) TARAL·LA, els dies 15 i 16 de setembre 2018, a Granollers. Organitzada per Totsona, una organització que, sota la direcció i l’assessorament de Dàmaris Gelabert, vol promoure activitats relacionades amb el desenvolupament pedagògic musical en l’àmbit familiar i docent. El

SCIC hi va presentar i vendre material propi (cançoners, cantates, Patrimoni Coral XXI, CDs) durant tot el cap de setmana, que va incloure moltes activitats i tallers per a docents i famílies. FIREPEMU, al TeatreAuditori de Llinars del Vallès, els dies 6 i 7 d’octubre 2018 (7ª edició). Organitzada per Brubaker-Cardedeu Business Center, de Cardedeu, que es defineix com “una organització que treballa per la promoció i difusió d’iniciatives culturals en què predominin els objectius socioculturals per sobre de la voluntat de negoci”. Com a la fira

anterior, el SCIC va ser un dels més de 25 expositors que hi oferien tot tipus de material didàctic musical. El cap de setmana va incloure moltes demostracions i activitats, i la participació de persones interessades va ser realment nombrosa. La redacció

45è Juguem Cantant BARCELONA Els més petits del SCIC, les Aventures sense sortir de casa i els familiars i amics s’ho mereixien; ells ens van moure, a Matiners i Coral Sant Medir, a preparar amb il·lusió el Juguem Cantant del Barcelonès, el passat 3 de juny de 2018. Ens vam trobar a les Cotxeres de Sants 120 cantaires, 500 persones de públic, 30 voluntaris...Va ser una gran festa, viscuda en família: Els cantaires: espies de la vida, de la música; els més exigents i enèrgics. Ho van donar tot per fer un gran concert. Les corals: Clau de Do, Coloraines, L’Espurna, E.M. Joan Llongueres, Els Matiners, Petits Martinencs,Virolet, Voramar, Sant Medir. 10 La Circular

Notes del SCIC

L’esdeveniment va connectar amb el barri, el districte i la ciutat. Els directors i els artistes: Eva Martínez,Víctor Valls, Víctor Borràs, David Faure, Marc Parrot i Eva Armisén, directors i directores de les corals Sant Medir i Matiners. Les obres, la música: gaudir immersos en les Aventures sense sortir de casa (d’Eva Ugalde i Núria Albertí), les cançons escollides per a la primera part i el deliciós espectacle “Tots a taula”. Els voluntaris: no hagués estat posible sense ells el muntatge, la logística d’un dinar per a

600 persones,... la majoria eren de la Coral Sant Medir, una gran família coral que s’implica en grans projectes des de l’amor al cant coral. Les institucions que ens van recolzar: l’Ajuntament de Barcelona, Cotxeres de Sants, el Secretariat d’Entitats de Sants,

Montjuïc i la Bordeta, Juanola, el Mercat de Sants, la Coral Sant Medir...gràcies a l’aportació de tots, es va poder garantir l’èxit d’un gran esdeveniment que va connectar amb el barri, el districte i la ciutat.

el valor educatiu afegit de ser una opció per als més petits de casa.

Cal agrair la confiança de les famílies i l’aposta que fan per tots nosaltres, per la música, pel cant coral. Amb

Matiners i Coral Sant Medir

Ens agrada “domesticar” (com a El Petit Príncep) els petits de les nostres corals!

CASTELLAR DEL VALLÈS famílies. Entre tots vam col·laborar per organitzar l’acollida dels cors vinguts de Cervera, Manresa, Sant Vicenç de Castellet, Ripollet, Esplugues de Llobregat i Badia del Vallès. La canalla va cantar una divertida cantata musicada per Eva Ugalde a partir de textos del llibre Aventures sense sortir de casa de Núria Albertí, acompanyats d’uns bonics titelles que representaven el fil conductor.

El cor de petits del Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès és un cor petitó. A principis d’aquest curs, la junta i la direcció del cor ens van comunicar que s’havien ofert a organitzar el Juguem Cantant. Després que els nostres nens

haguessin visitat Sant Vicenç de Castellet, Ripollet i Esplugues de Llobregat, aquest any ens tocava fer d’amfitrions el 13 de maig. De seguida hi va haver bona predisposició per part de totes les

Després de lliurar una litografia i un record de xocolata a cada cor, vam anar a dinar al gimnàs d’una escola propera, on vam acabar ballant al ritme de les cançons d’un animador musical fins a mitja tarda. Tots vam quedar satisfets amb l’experiència. Va ser un dia rodó! Famílies del Cor Sant Esteve

FLIX Tot comença quan et proposen ser la coral organitzadora del Juguem Cantant. Dius que si, amb una gran dosi d’il·lusió però també saps que és una gran responsabilitat. I aquest any, per acabar-ho de rematar, els Juguem Cantant celebren el 45é aniversari...!!!

I aquí ens teniu, són les 9:30 del dissabte 19 de maig. Els grans ja fa molta estona que anem pel mon acabant els últims preparatius: hem portat les “verduretes” al lloc del concert, hem penjat la pancarta, hem fet alguna proba de so.... Els nostres cantaires, encara amb una mica de son, esperen impacients l’arribada

de les altres corals. Hem quedat a la plaça del Mercat, que és molt cèntrica. El petit grup de grallers i percussió que ens ha d’acompanyar en els dos trajectes que farem, ja està afinant. Ei!!! Que ja arriben!! En total serem sis corals: Brins d’Espígol, de Ponts; Ginestell,

Notes del SCIC

desembre del 2018 11

d’Alguaire; Bon Cant, d’Agramunt; Mestre Güell, de Tàrrega; Shalom, de Lleida i Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix. Quan ja hi som tots , els grallers entonen les primeres notes i les corals ens posem en moviment cap al cinema de La Unió Social, que és on farem l’assaig i el concert. L’assaig ens serveix per posar en comú el que hem aprés cadascú a les nostres corals i també per poder badar una mica amb les titelles (no tots els que baden són petits...!!!). Però al concert, tothom està molt concentrat. Les quatre cançons que interpretem a la primera part són: El flamenc d’Abel Castilla (dirigida per Anna Gascón, de la coral Brins d’Espígol), Solet valent de Cesar Greoffray (dirigida per Laura López de la coral Ginestell), El camaleó de Laia Torres (dirigida per Núria Lazcano de la coral Petits Cantaires) i Vull pa amb xocolata d’Antoni Miralpeix (dirigida per Eva Bugarin de la coral Shalom). En totes quatre cançons ens acompanya al piano Alfons Guiu. La segona part és el plat fort del concert: la cantata Aventures sense sortir de casa de de N. Albertí/ E. Ugalde, dirigida per Clara Florit i acompanyada al piano per Paul Perera. Tothom surt molt content del concert. En acabar el concert, els grallers ens acompanyen a la pista d’estiu de La Unió Social. Tots tenim molta gana. Hem fet un “Cantant” molt lluït. Ara ens toca dinar i, després, el “Juguem”.

Els professors, juntament amb les mares dels cantaires, noies del grup dels Grans de la coral i l’AMPA de l’Escola Municipal de Música, hem estat preparant un total de 10 tallers i jocs. Hem intentat que la majoria tinguin relació amb les cançons que hem interpretat al concert. Tenim el taller del flamenc (que es convertirà en un imant de nevera), el taller del camaleó, el taller de les ulleres de l’avi, el taller del clavell del solet valent i el taller de construir un tamboret. Els jocs: el cistell de l’àvia (hem aprofitat les verdures del concert , les hem amagat i els dos equips del joc les havien de trobar i omplir uns cistells), un joc de punteria a la boca del solet valent, bitlles catalanes, arrencar cebes i estirar la corda. I per acabar, el berenar: recordeu la cançó? Siii!! Per berenar volem pa amb xocolata!! Ja és l’hora del comiat. Els pares esperen a les portes de la pista, impacients. Com ha anat? Les corals emprenen el camí cap a casa. Fins el curs vinent!!

Saps, perquè també has estat una d’aquestes nenes, que una trobada és important pel que s’enduen els cantaires cap a casa, el seu record. 12 La Circular

Notes del SCIC

Un dels últims nens, s’apropa i pregunta: “Senyoreta, demà podem tornar a venir al Juguem Cantant? “ I penses que realment aquesta és la responsabilitat més gran de totes. Saps, perquè també has estat una d’aquestes nenes, que una trobada és important pel que s’enduen els cantaires cap a casa, el seu record. Encara que sigui difusament, serà un record que quedarà fixat per tota la vida. Les cançons que aprenem els primers anys i les experiències que envolten aquest aprenentatge et marquen. Per això ens mirem tant el repertori (la manera d’ensenyarlo, la manera en que l’aprenen), el concert (la seva durada, la idoneïtat de l’espai on es farà, els instruments que ens acompanyaran, els altres elements que reforçaran el fet musical...), les activitats amb que omplirem la resta del dia. I, tot i que, evidentment, vols que tot sigui i quedi molt lluït, el que més importa és com ho viuran i com ho recordaran els nostres petits/es. Esperem que aquest Juguem Cantant sigui el motiu per a que tots ells continuïn el seu camí per la música. Núria Lazcano

Directora dels Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix

GRANOLLERS El passat 20 de maig a Granollers vam participar en el 45è Juguem Cantant.Va ser un dia molt i molt bonic, que tots els petits cantaires havien estat esperant amb il·lusió, i que va superar totes les seves expectatives. Després d’un assaig rapidet i d’un bon esmorzar, vam passar una bona part del matí jugant, rient, i suant! El concert va ser molt xulo, i vam haver de fer esforços molt grans de voluntat per cantar en comptes de mirar l’espectacle de titelles que acompanyava la cantata. Pares, mares, avis i àvies es van fer un tip d’aplaudir i també un tastet de cantar, amb la cançó sorpresa.

Tanta diversió només podia acabar d’una manera: amb una bona migdiada al cotxe, tot tornant cap a casa!

Moltes gràcies Coral Art-9 per acollir-nos tan bé! Núria Soler

Coral Contrapunt de Malgrat de Mar

PIERA Els nervis d’organitzar un Juguem Cantant comencen abans de la reunió comarcal. De la de l’any anterior, recordes que s’havia dit que et tocaria a tu organitzar la d’enguany... I efectivament; no es produeix cap incidència que canviï el destí.

de gelat de postres, i coca amb xocolata i beguda per berenar (no hi pot faltar). Preparem el “Juguem”: una gimcana original i un contacontes musical. Caldrà demanar permís per ocupar la via pública i reservar espais tancats en

cas de pluja, creuarem els dits tot l’any perquè faci un dia radiant. I preparem el “Cantant”: Reservar el teatre, lligar els directors, músics, lloguer d’instruments, assegurances, artista/escenògraf, presentadora, obsequis per tothom (per als nens,

La responsabilitat d’organitzar un dia inoblidable per un parell de centenars de nens i nenes recau sobre la teva persona. Ets una coral petita, 4 nens canten al grup de petits i 11 més formen els grups de mitjans/grans. Tu estàs sola de directora i et busques el millor equip del món per organitzar un projecte emocionant: els pares i mares de la coral i els cantaires més grans. Has de pensar en tot i no et pots deixar res. Els passos previs seran la clau de l’èxit. I comencem a fer una primera llista. Per als nens i nenes: Els convidarem a una terrina

Notes del SCIC

desembre del 2018 13

per a les corals, els rams...). I passem a una segona llista. Per als pares i mares: entregar-los les entrades, facilitar-los informació per poder aparcar, i si es queden tot el dia, els donarem tríptics turístics de la zona. I caldrà pensar en una bona comunicació: cartells, entrevistes, publicacions i notes de premsa, és un bon moment per donar visibilitat de la coral al poble. I finalment arriba el dia, tot està a punt, tothom sap quines feines ha de fer. Arriben els primers infants

Has de pensar en tot i no et pots deixar res. Els passos previs seran la clau de l’èxit. i l’emoció es percep en l’aire. Les hores van passant i tot va com s’ha previst. Fem el concert i els nens estan esplèndids, els pares emocionats. Tothom està content. Però encara ens queda la tarda, el “Juguem”. I vas veient criatures amunt i avall, sents com xalen i riuen fent proves, a d’altres els fan cantar alguna cantarella del contacontes. I quan et mires el rellotge ja és l’hora

de berenar. I els primers pares comencen a treure el nas. Com pot ser? Ja ha passat el dia, i ha estat fantàstic. Tothom marxa content i alguns amb la cara mig ensucrada de la coca. Estem contents perquè estan contents. I ells són el més important! Coral Xicoira

Torredembarra La Coral Xaloc de Torredembarra vam organitzar el passat 13 de maig la 45a edició del Juguem Cantant, amb la participació de vuit corals dels Països Catalans:Vicente Gaos (València); Joventuts Unides, de la Sénia; Conservatori de Tortosa; El Ritme, de Sarral; Escola de Música d’Alcover; Rossinyols, de

Tarragona; Cors Alegres, de Valls i els amfitrions, la Coral Xaloc. En total, 130 nens i nenes.Vam agafar el relleu dels amics d’El Ritme, de Sarral, que havien deixat el llistó molt alt l’any anterior.

que la seva àvia va ser una espia. El dia anterior i el diumenge mateix, pares i mares dels cantaires de Xaloc vam haver de preparar l’escenari, ben ambientat per la història que explicaven les cançons.

Com és habitual en aquest esdeveniment, els nens i nenes van arribar a mig matí, van fer diferents activitats i van dinar. A la tarda, va arribar el moment del concert, al Casal Municipal de Torredembarra, amb la cantata Aventures sense sortir de casa (poemes de Núria Albertí i música d’Eva Ugalde), una original composició al voltant d’una nena que descobreix

Darrera d’un esdeveniment com el Juguem Cantant hi ha mesos de preparació: gestions burocràtiques, reunions per preparar l’escenari i iniciatives per recaptar diners per sufragar els costos el muntatge. Per això, ja vam aprofitar l’època de Nadal per sortejar una cistella de productes de la terra entre les persones del nostre municipi que van comprar números. Molts d’aquests números els vam vendre en una cantada de nadales que vam fer per carrers i places de Torredembarra el dissabte abans de Nadal. També vam crear una pàgina de Facebook per fer difusió d’aquestes activitats. Coral Xaloc

Darrera d’un esdeveniment com el Juguem Cantant hi ha mesos de preparació. 14 La Circular

Notes del SCIC

VIC És el dia 26 de maig de 2018 8:00h- Ben matiners, els organitzadors comencem a carregar el material que necessitarem per celebrar el Juguem Cantant. 9:00h- Ens reunim amb els voluntaris per tal de repartir-nos les tasques a fer. 9:45h- Ens preparem per rebre les corals: Amtu, d’Ullà; Cabirol, de Vic; Claudefaula, de Girona; La Flauta Màgica, de Figueres;Virolets, de Palafrugell i Xicalla, de Vic. En total esperem 85 cantaires! L’arribada i l’assaig 10:00h- Comencen a arribar les corals. Algunes han fet un llarg viatge. Els donem la benvinguda i els acompanyem a fer un mos. 10:30h- Ens anem col·locant a la sala on farem l’assaig i el concert. Encara falta alguna coral per arribar però...apareix l’Eva Martinez, la directora de la cantata, vestida d’espia i ens presenta a la protagonista d’Aventures sense sortir de casa, la Laia! Ja estem a punt i comença l’assaig.

12:15h- assagem les cançons comunes dirigides per un director de cada coral. Quina delícia sentirlos a cappella.

El “Cantant”

13:00h- Acabem l’assaig i anem a dinar. Ens l’hem ben merescut! Fa un sol radiant i podem gaudir dels patis de l’escola.

16:45h- Ja estem preparats per començar!

16:00h- Ens canviem pel concert i ens dirigim cap al teatre auditori.

El “Juguem” 13:30h- És l’hora del “Juguem”. Es tracta d’aconseguir les destreses necessàries per ser espies com la Laia: agilitat per superar circuits, ser bons descodificadors, fabricar-se unes ulleres per tenir supervisió, ser creatiu i redecorar un piano vell, taral·lejar melodies dins una ràdio antiga,... Al final descobrim que a més de bons cantaires tenim uns grans espies!

17:00h- Entrem a l’escenari, més aplaudiments,... i comencem! 18:00h- aplaudiments, fotografies, rialles,... 18:30h- tothom marxa amb el seu berenar i un bon carregament d’emocions i vivències. Hi ha cansament però estem molt contents d’haver aconseguit un gran èxit col·lectiu! Gràcies a tots!!! Coral Xicalla

Quin goig de cantaires, canten amb ganes i gust les cançons que han après cadascú a la seva coral.

11:00h- Els voluntaris preparen una petita activitat sorpresa. L’assaig va com una seda, ara ja hi som tots! Quin goig de cantaires, canten amb ganes i gust les cançons que han après cadascú a la seva coral. És un plaer escoltar-los. 11:45h- S’acaba l’assaig de la cantata i a fora els espera una sorpresa abans d’assajar les cançons comuns. Unes bruixes i bruixots que tenen una olla amb una poció per fer bombolles gegants!!

Notes del SCIC

desembre del 2018 15

La 102a Jornada de Treball Què ens cal per ser bons directors? Els passats 29 i 30 de setembre ens trobàvem novament per celebrar la 102a Jornada de Treball a l’Alberg Torre Ametller, de Cabrera de Mar. La cantata La Màquina del Temps Iniciàvem la jornada amb la música d’aquesta cantata d’Arnau Tordera, estrenada en motiu del 50è aniversari del cor Cabirol de Vic i que enguany els grups de Mitjans i Grans tindran oportunitat de cantar a diversos auditoris del territori com a 52ª Trobada del SCIC. Descoberta de la mà del mateix Arnau i dirigida per Oriol Castanyer, La Màquina del Temps va encantar a tots els directors des de la primera cançó. Ben segur que serà un èxit! Les jornades començaven amb molt ritme. “Dir-acció: Reflexions sobre la tasca del director” Varen seguir el fil fent conjuntament una pluja d’idees sobre les preguntes: Quines qualitats ha de tenir el director ideal? i el cor ideal? Les respostes varen ser moltes i diverses. Sobre el director es va dir “que tingui una bona formació, que sàpiga transmetre, que sàpiga crear una bona dinàmica d’assaig”...

Informe dels tresorers 16 La Circular

Notes del SCIC

Sobre les corals, i entre molts altres punts, “que siguin cantaires implicats, amb bona afinació, bona lectura, amb il·lusió i implicació”... Un bon preàmbul de la Taula rodona “Dir-acció: Reflexions sobre la tasca del director”, moderada per Marta Narberhaus. Laia Santanach, Mireia Besora i Oriol Castanyer ens aportaven reflexions interessants sobre la figura del director. Entre les qualitats necessàries destacaven l’estima pels nens i el cant coral, el respecte pels més menuts, l’exigència i autocrítica per la millora. Però sobretot, un dels ingredients més importants del bon director: la il·lusió per allò que fa! Projectes d’aquest nou curs 2018-2019 Després de sopar, engegàvem l’assemblea fent la revisió del curs anterior i aprovant la memòria de gestió. Entre els projectes d’aquest curs hi ha la 52ª Trobada i un Pont de Cançons del SCIC, el 46è Juguem Cantant, la 9a edició del curs de direcció del SCIC, l’enregistrament i edició de la cantata La Màquina del Temps així com la reedició de la cantata L’hora perduda. Com a activitat especial, algunes corals del SCIC participaran amb els grups de grans en la Marató de TV3 cantant

la cançó Imagine de John Lennon el dia 16 de desembre, en directe al plató de TV3 i en diferents punts del territori. Renovació de càrrecs del Consell dels 17s Després de l’aprovació del projecte de curs es presentaren els nous càrrecs dels 17s: Les caps comarcals Laia Nieto, Marta Linares i CèliaTort, van deixar de ser caps comarcals; després d’agraïr la feina feta, es presentaren els seus relleus, Anna Vergara (Barcelonès), Marc Guerris (Tarragonès) i Clara Cruz (GironèsOsona). Després de tractar diversos temes, per unanimitat s’aprovaren tots els punts de l’assemblea. Reunions comarcals i Nous projectes L’endemà engegava assoleiat i amb les reunions comarcals en què les corals van parlar, entre d’altres temes, dels propers Juguem Cantant. Continuàvem amb la presentació d’uns projectes molt interessants. El Cantem Àfrica ens feia bellugar el cos i cantar amb els ritmes africans; un projecte que té com a finalitat fer arribar la realitat dels nens i nenes en situació de vulnerabilitat que viuen en alguns països de l’Àfrica.

Taula de debat: Marta Narberhaus, Laia Santanach, Mireia Besora i Oriol Castanyer

En Benjamí Audet ens presentà la Mostra que desde l’Escola Municipal de Música de Ponts fa uns anys que realitzen per tal de recuperar repertori de música tradicional popular catalana.

Un dels ingredients més importants del bon director: la il•lusió per allò que fa!

Programa comú i comiat Les jornades finalitzàven tal i com les vam començar: cantant! La descoberta de repertori del Programa Comú del curs servia com a cloenda d’un cap de setmana de retrobaments i presentació d’un projecte de curs del qual ben segur que les corals gaudiran molt. Bona feina! Cantem Àfrica

Mercè Pérez

Gràcies, Enric El 8 de novembre d’aquest any, ens queia com un gerro d’aigua freda la notícia de la mort d’Enric Puig, tresorer del SCIC al llarg de 10 anys (2006 – 2016). Després de prop d’un any lluitant contra aquesta punyetera malaltia que s’entesta a separar-nos de gent extraordinària i bona, el càncer, l’Enric ens ha deixat. Recordo que quan amb l’Equip de Coordinació format per Roser Pugès, M. Àngels Blasco i jo mateix buscàvem tresorer, l’Eulàlia Casso ens va parlar d’un pare de la seva coral, Musicant, que era molt trempat i expert en comptabilitat. En un principi vam mostrar certes reticències, ja que era algú extern al SCIC i crèiem que no coneixeria gaire l’entitat; però finalment vam decidir parlar amb ell i proposar-li

ser tresorer del SCIC. Quin gran encert! En poc temps, l’Enric era un més de l’Equip de Coordinació del SCIC, amb una gran entrega arribant a ser una peça imprescindible de l’Equip. L’Enric no es limitava a portar amb absoluta meticulositat la comptabilitat i la tresoreria del SCIC sinó que per qualsevol problema logístic era capaç de trobar una solució. Tots el recordareu treballant incansablement en l’organització de la 40a i la 45a Trobades Generals del SCIC. Realment, l’Enric s’estimava el SCIC. Hores i hores de feina discreta darrera els “números”, subvencions, documents fiscals, i tantes altres

coses... Ens va regalar 10 anys del seu temps lliure, compartit, això sí, amb la seva gran afició, la muntanya. Tots els que vam tenir el plaer i la gran sort de conèixer-lo li hem d’agrair la seva dedicació i estimació. Moltes gràcies Enric! L’edició de La Marató d’aquest any està dedicada a la investigació mèdica contra el càncer i l’atzar ha volgut que el SCIC hi participi d’una forma molt important en el programa del dia 16 de desembre, cantant des diversos lloc emblemàtics de tot Catalunya. Enric, aquesta actuació va per tu! Et trobarem a faltar

També ens va deixar el passat juliol l’Àngels Solà. Sobretot els anys incials, l’Àngels sempre ens va donar un cop de mà, oferint casa seva per fer-hi reunions o

guardar material i cobrint funcions d’aquelles que no es veuen però que són imprescindibles (la botigueta, els braçals dels voluntaris, vigilar una porta, portar un avís...).

El SCIC és molt afortunat de poder comptar amb persones així. Gràcies també, Àngels!

Toni Gálvez

M. Mercè Argüelles

Notes del SCIC

desembre del 2018 17

El Tècnic a l’abast

Fotografia: May Zyrcus

Tècnica vocal en infants i adolescents El passat dissabte 10 de novembre vàrem assistir al XII Congrés de l’ACPCANT (l’Associació Catalana de Professors de Cant), aquest any dedicat a la tècnica vocal en infants i adolescents. Entre els ponents hi havia Cori Casanova, Montserrat Bonet, Maria Illa, Elisenda Carrasco i Enric Azuaga. Aquí us compartim algunes reflexions que varen sortir, ja que, com a directors de cors infantils, ens hi trobem en el nostre dia a dia i val la pena tenir-ho present.

condicions físiques particulars en les quals influeix moltíssim la part emocional (tensions, preocupacions, els canvis durant l’adolescència, etc.). Cal tenir en compte aquests aspectes quan detectem un “borinot”, disfonies, problemes d’aire, etc. És responsabilitat nostra saber-ho gestionar i derivar aquest cantaire cap a un metge especialista, si cal.

La veu dels cantaires = la nostra responsabilitat

La Maria Illa i l’Elisenda Carrasco van incidir en el treball del cos, ja que cantem amb tot el cos. És important desbloquejar totes les parts del cos per poder desbloquejar possibles tensions a la veu. Per això els exercicis van seguir el següent ordre: cos, respiració, so i veu. Plantegen l’escalfament com un espai de joc i diversió, partint sempre de l’efecte mirall, parlant poc i fent actuar, per tal que l’escalfament esdevingui significatiu. El nostre repte com a directors és no descuidar durant l’assaig tot el que hem treballat a l’escalfament.

Treballem amb un material molt valuós i alhora molt fràgil: LA VEU. Sóm responsables de vetllar pel benestar d’aquestes veus que, en el nostre cas, encara s’estan formant. Potser en el treball habitual amb les nostres corals, pel volum de repertori, per les escasses hores d’assaig... se’ns fa difícil trobar el moment d’escoltar individualment els cantaires; però segur que hi sortiríem guanyant si invertissim un temps en cada veu. Són veus que encara s’estan desenvolupant i tenen unes 18 La Circular

El Tècnic a l’abast

Escalfament = cos + respiració + so + veu

El color del cor = la suma de diferents matisos És possible aspirar a un determinat “color” per al nostre cor? A la taula rodona es va debatre sobre la idea de “color” dels cors infantils. Concepte totalment subjectiu i abstracte però possiblement real en el nostre imaginari. Es va debatre la dicotomia de si el director/a ha d’imposar el seu ideal de “color”; o si el director/a ha de ser com l’artesà que moldeja les veus amb els diferents timbres que té al davant. Creiem que podem tenir un ideal de “color”, de com volem que soni el nostre cor, però sempre actuant des del respecte, tot vetllant per l’empast dels diferents timbres, per treure una sonoritat natural i musicalment expressiva. Com a directors, hem de tenir ben present la part de treball vocal, tant en la preparació de l’escalfament com en el treball del so. Us convidem a dedicar un temps a reflexionar-hi, a formar-nos, a trobar una fórmula que ens permeti conèixer millor la veu dels nostres cantaires. Equip Tècnic

Del SCIC al CJNC

desembre del 2018 19

Peus de les fotografies de la portada anterior: D’esquerra a dreta: Ferran Jovell, Josep Tarragó, Marcel Ortega, Josep Vila, Júlia Olivés, Maria Riu i Marcel Jorquera Concert a Saint Catherine, Tallin

Del SCIC al CJNC Aquest estiu passat he tingut el goig de dirigir per segona vegada el Cor Jove Nacional de Catalunya, un cor que fa sis anys que es va crear i que, durant aquest breu però intens període d’existència, ja ha treballat sota la direcció de diversos directors catalans com Xavier Puig, Jordi Casas i Xavier Pastrana i també d’altres del panorama internacional com Vytautas Miskinis (Lituània), Ragnar Rasmusen (Noruega), Paul Van Nebel (Bèlgica), Santiago Ruíz (Argentina) i Francesco Maria Bresan (Itàlia). El Moviment Coral Català va tenir fa molt de temps aquesta feliç iniciativa i va lluitar fins aconseguir els suports institucionals necessaris per crear el que, al meu entendre, és ja una formació imprescindible dins del panorama musical català, tant per les bondats de la seva categoria artística com pel gran valor formatiu de l’activitat. Molts dels seus excomponents s’han integrat ja a la plantilla de diversos cors catalans i d’altres s’han convertit en cantants o en directors que s’hi dediquen professionalment.

etapa de petits cantaires. En nosaltres com en molts altres, el SCIC ha incentivat el gust per la música i el cant així com el desig d’aprendre llenguatge musical i d’educar la veu. No en va els que accedeixen a les places del CJNC són joves que estudien cant i que demostren una alta capacitat per llegir partitures.

El CJNC concentra la seva activitat a l’estiu per tal de facilitar que nois i noies de tot Catalunya en puguin formar part. Cada projecte acostuma a durar uns deu dies que inclouen assaigs i concerts pel territori, essent perfectament compaginable amb l’activitat dels cors als quals cadascú pertany. La selecció de cantaires es fa anualment de cap i de nou mitjançant unes audicions que solen tenir lloc entre gener i febrer i que són avaluades pel director català responsable de cada edició. No obstant això, són bastants els components que han participat en varies edicions, i el nivell del cor ha anat millorant tant gràcies al progrés dels seus membres habituals com al creixent interès de molts altres joves per formar-ne part.

El que aquesta experiència els ha suposat us ho explicaran ells mateixos. Per la meva part només em queda recomanar als cantaires del SCIC que facin tot el possible per gaudir d’aquesta vivència quan els arribi l’edat, i que mentrestant, no deixin d’assistir als concerts de la propera edició!

El projecte d’enguany ens va brindar la oportunitat de col·laborar en el Congrés Internacional de Pueri Cantores Barcelona 2018 i també en el Festival Europa Cantat de Tallin on, a part de fer dos concerts en solitari en aquesta preciosa ciutat, varen interpretar un impressionant programa d’obres per a dos i tres cors (Rheinberger, Brahms, Mahler i Augustinas) al costat dels cors nacionals de joves de França, Itàlia i Suïssa. El projecte es va tancar excepcionalment al mes d’octubre amb l’enregistrament de diverses obres sacres de compositors catalans, des de Joan Cererols fins a Bernat Vivancos.

Josep Vila i Casañas

irector del Cor Lieder Càmera D Professor de Direcció de Cor a l’Esmuc Compositor www.josepvila.net

Aquest any s’ha donat la feliç coincidència de que molts dels components, i jo mateix! érem ex-cantaires d’alguna coral del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Ara els coneixereu. En més d’alguna ocasió durant aquest estiu hem pogut compartir records i vivències que ens van marcar profundament en la nostra

En nosaltres com en molts altres, el SCIC ha incentivat el gust per la música i el cant així com el desig d’aprendre llenguatge musical i d’educar la veu. 20 La Circular

Del SCIC al CJNC

Concert a l’església de Saint John, Tallin

Marcel Jorquera Vinyals A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Vaig cantar a l’Espinguet, de Vilafranca del Penedès, dels 9 als 16 anys. Tot i ser de Vilanova i la Geltrú, els meus pares ens van portar a mi i als meus germans a la coral infantil a Vilafranca perquè el meu pare, que és professor de música, havia treballat allà i havia tingut contacte amb les directores d’aquell moment. Llavors a Vilanova no hi havia cap coral infantil, i per poder cantar, que en teníem moltes ganes, vam haver d’anar a la capital de la comarca del costat. Els viatges en cotxe cada dissabte al matí per anar a Vilafranca, però, mai van suposar un obstacle ni ens van fer passar les ganes. Recordo tots aquells anys com una combinació d’energia inacabable, de viatges, d’excursions, de conèixer moltíssima gent nova i de fer molts amics, i sobretot de molta música. Cantar a l’Espinguet va ser la millor manera de conèixer la música des d’una nova perspectiva, la del cant coral, sempre envoltat d’alegria. Alguns dels records més feliços de la meva infantesa i adolescència estaran lligats per sempre a l’Espinguet. Avui dia encara conservo les amistats que hi vaig fer, i encara recordem plegats els

concerts, els viatges i les anècdotes d’aquells anys. Si actualment he arribat a cantar al Cor Jove Nacional de Catalunya, és sens dubte gràcies a que quan tenia 9 anys vaig començar a cantar a l’Espinguet. Entre la coral infantil i el CJNC quin ha estat el teu recorregut musical? Després de deixar l’Espinguet vaig estar uns anys de director a la coral infantil l’Estrop, que acabava d’engegar a Vilanova i la Geltrú, i que també formava part del SCIC. Al cap de dos anys, però, ho vaig haver de deixar per poder entrar a l’Albada, el Cor Jove de l’Agrupació Cor Madrigal, on vaig tornar a redescobrir el cant coral, ara des de l’etapa dels cors joves. Dos anys més tard, vaig entrar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on canto actualment de forma regular durant el curs. Aquest any 2018 vaig fer les proves per formar part de la sisena edició del CJNC, i afortunadament vaig ser seleccionat. El meu pas per tots aquests cors m’ha donat una experiència i una visió del que significa el moviment associatiu lligat al cant coral català que no podria haver aconseguit de cap altra manera. La combinació en tots aquests llocs de la formació musical amb tot de

El meu pas per tots aquests cors m’ha donat una experiència i una visió del que significa el moviment associatiu lligat al cant coral català que no podria haver aconseguit de cap altra manera. Del SCIC al CJNC

desembre del 2018 21

vivències humanes és imprescindible per explicar el creixement personal al llarg d’aquestes etapes. Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? Cantar al CJNC significa no oblidar aquell ambient d’amistat i de companyonia que flotava en l’ambient de l’Espinguet i que és la medul·la de les corals que formen part d’aquest moviment associatiu que tenim a Catalunya. Per mi, el CJNC és el màxim exponent d’aquesta manera de fer, lligada a més a un alt nivell d’exigència musical. Per a tots aquells que ja tenim un cert nivell musical i que ja fa alguns anys que estudiem cant, l’oportunitat que dona poder formar part del CJNC és única. La intensitat dels assajos, l’experiència, la professionalitat i la tècnica dels directors, el nivell altíssim que tenen tots els companys, els viatges a festivals com l’Europa Cantat que s’ha fet aquest any 2018... Tots aquests elements convergeixen per fer que aquesta sigui una

experiència intensiva gràcies a la qual es pot aprendre moltíssim, d’una manera que no es pot trobar en cap tipus d’estudis reglats. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? Formar part del Cor Jove Nacional de Catalunya és una experiència totalment recomanable. Als cantaires de les corals infantils d’ara els diria que gaudeixin del moment que estan vivint ara mateix: que s’ho passin bé fent música amb els seus amics, que aprofitin totes les trobades i viatges que facin per conèixer gent i aprendre música... I que si senzillament es concentren en gaudir de la vida a través del cant coral, d’aquí uns anys podran cantar al CJNC o estar fent el que ells vulguin, però que en tot cas tindran unes motxilles plenes de records i experiències que no oblidaran mai, i que segur que els faran ser persones més felices.

Ferran Jovell A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Vaig començar a cantar amb l’Eulàlia Casso a Musicant i va ser en aquella escola de música on vaig començar a estudiar-ne. Recordo estar molt emocionat i molt feliç de fer música venint d’una família on tothom estava, i encara està, relacionat amb la música. Entre la coral infantil i el CJNC, quin ha estat el teu recorregut musical? Quan vaig entrar al conservatori de Sant Cugat, vaig seguir fent cant coral. Després vaig entrar a cantar al cor de la UAB amb en Poiré Vallvé; més tard vaig participar en la primera edició del CJNC i poc després vaig començar a col·laborar amb el Cor Madrigal com a reforç. I fa un parell d’anys vaig entrar al Cor Anton Bruckner, que dirigeix Júlia Sesé. A més, també he participat en les edicions del 2015 i la d›aquest any 2018 del Cor Jove Nacional.

Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? Poder treballar amb els millors directors del moment, de casa i de fora, a més d’aprendre dels companys que s’hi dediquen a temps complet. És una manera de treballar la música com no sempre en tens la oportunitat. El fet de poder assistir a stages i d’assajar i conviure amb els altres cantaires és quelcom que no té preu. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? Ho veig una experiència completament recomanable, desitjaria que tots els cantaires de corals infantils d’avui dia hi volguessin aspirar. Cada vegada que he tingut la oportunitat de participar-hi ha estat una experiència molt bona i sempre n’he sortit molt enriquit a nivell personal i a nivell musical.

Ho veig una experiència completament recomanable, desitjaria que tots els cantaires de corals infantils d’avui dia hi volguessin aspirar. 22 La Circular

Del SCIC al CJNC

Júlia Olivés A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Vaig cantar a l’Esquitx, la coral infantil de la Coral Sant Jordi, de Barcelona (i durant un temps feia doblet amb la coral de l’escola de musica on estudiava, la coral Gatzara, de Barcelona, que també era del SCIC!) En tinc records molt bonics... Els assajos de l’Esquitx eren els dissabtes al matí, de manera que ja hi anàvem amb una energia diferent que a qualsevol altra activitat extraescolar. Això m’agradava molt! Per descomptat recordo amb especial emoció els viatges, intercanvis i festivals... Alguns projectes diferents, com algun enregistrament o algun concert molt especial. I també guardo un record molt viu dels concerts de Nadal, que eren amb tota la família coral. De fet, encara més especialment el dia que féiem l’assaig general, perquè venia la Coral Sant Jordi i cantàvem tots junts... òstres, aquell era un dissabte molt emocionant! Entre la coral infantil i el CJNC, quin ha estat el teu recorregut musical? Després de la coral infantil, unes quantes noies que volíem seguir cantant ens vam inventar un petit cor de noies, amb l’Abel Castilla de director, que es va dir Nubile i que va seguir vinculat a la família Sant Jordi. Després també vaig cantar uns temps al Cor de noies de l’Arc i fa pocs anys em vaig incorporar a la Coral Sant Jordi. Primera experiència en un cor mixt!

Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? Per mi el més interessant i revelador ha estat la profunditat del treball. S’espera un molt bon cor i això ho sap tothom que hi és. I el més important és que tothom té ganes de donar tots els seus recursos perquè sigui així. El sentit de responsabilitat, tant individual com col·lectiva, és molt gran; gairebé professional. Els assajos són un luxe: silenci, total concentració i disposició absoluta. Bons músics, bones veus. La feina de muntatge (notes, respiracions, consonants...) es resol en un tresi-no-res. A partir d›aquí, tot és fer música, i això permet arribar a una profunditat molt gran en el treball. Fer música a aquest nivell és un plaer enorme. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? Els diria que, quan es facin grans, si volen seguir cantant vagin a classes de cant.Val la pena pel gaudi personal de seguir fent allò que més t’agrada i a la vegada poder dominar l’instrument. Ara penso que tant de bo m’hi hagués posat abans! I que arrisquin per tenir experiències de qualitat. De vegades, les proves i audicions tiren enrere... Jo dubtava d’estar preparada a nivell vocal per a un cor així, però vaig tenir la sort de ser acceptada, i l’aprenentatge i el gaudi han estat immensos. Un cop es tasta, costa pensar en menys! Per tant, sí, és una experiència absolutament recomanable! Proveu-ho, proveu sort!

A més, al cap de poc temps d’estar a Nubile, l’Abel, que també dirigia la coral infantil de la família, em va demanar si voldria anar-hi a ajudar com a directora. I va resultar que això de dirigir cors infantils s’ha convertit en la meva feina! També vaig estudiar piano fins a 6è de grau professional i, quan vaig acabar, una mica a conseqüència de fer de directora, em vaig posar a estudiar cant (a nivell particular). Poc a poc ja havia anat agafant autonomia com a directora amb cursos i cursets, però vaig notar que em calia treballar la veu amb molta més profunditat per guanyar eines.Va ser tot un descobriment! A més d’eines, de cop vaig guanyar un instrument!

El sentit de responsabilitat, tant individual com col•lectiva, és molt gran; gairebé professional. Fer música a aquest nivell és un plaer enorme. Del SCIC al CJNC

desembre del 2018 23

Marcel Ortega i Martí A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Vaig formar part dels Rossinyols, la coral infantil del Cor Ciutat de Tarragona. En tinc molt bon record: és allà on vaig començar el cant coral. Em va fer descobrir la bellesa de fer la música en grup: mentre cantava amb una quarantena de nens com jo, aprenia cançons i alhora feia nous amics. Tinc molt bon record de la nostra directora, la Nuri Francino, de certs moments com ara els concerts de Nadal o la Cantata del Gall, així com el Juguem Cantant que vam fer a La Múnia, ja fa una pila d’anys. Recordo aprendre els primers cànons, les nadales; anar a comprar el primer uniforme al sastre (una armilla de quadrets sobre camisa blanca i pantalons negres); els “ganàpies” de les files del darrere del cor que xerraven i es feien els homenots... i tot plegat amb un nivell musical envejable! Entre la coral infantil i el CJNC quin ha estat el teu recorregut musical? Vaig deixar el cor per anar a l’Escolania de Montserrat, que és una de les vivències més extraordinàries que es puguin tenir. Després, vaig tornar a Tarragona; al Conservatori vaig acabar el grau mitjà de clarinet i vaig fer fins a 4t d’orgue. En aquella època vaig començar a anar a la Banda Unió Musical, on un cop més la música era molt més que notes, era compartir alguna cosa de molt especial amb la gent que estimes. En acabar el batxillerat vaig començar els estudis d’Arquitectura a Barcelona, però de seguida vaig tenir molt clar que em volia dedicar a la música. La manera més bonica de fer música havia de ser compartir-la, i això volia dir intentar ser director, dedicar-se a transmetre-la als altres i a engrescar-los. Així, vaig acabar anant al Musikene, el Conservatori Superior de Música del País Basc, on em vaig titular en direcció coral i orquestral. Finalment, vaig treure’m el màster en direcció d’orquestra a la Haute École de Musique de Ginebra el passat 2017. Actualment sóc el director de l’Orquestra i la banda de la Universitat Rovira i Virgili, de la Banda Municipal de Lancy (Suïssa) i professor convidat al Conservatori de Barcelona. Per cert, he tingut també la sort de guanyar els Premis Reus i també que el Secretariat publiqués algunes obres meves!

La música, la vivència artística, has de deixar que t’impregni de mica en mica. 24 La Circular

Del SCIC al CJNC

La música en grup és un cant a la vida Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? Crec que els dos ingredients fonamentals d’aquesta poció màgica que és la música: d’un costat, aprendre a ser molt perfeccionista, aspirar al màxim, desitjar que l’art sigui majúscula en la seva puresa i en la seva força. De l’altre, com deia abans, el fet que l’art no només és una cosa abstracta, sinó que es viu, es comparteix, es fa juntament amb els altres músics i amb el públic. És una comunió intimíssima que vivim amb moltes persones alhora. La música en grup és un cant a la vida. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? Evidentment! Els diria que no tinguin pressa. Que no li demanin res a la música, que deixin que els sedueixi. Que no es prenguin la música, el cor (la vida) com un self-service: avui en dia sembla que només vulguem contactar amb la realitat per obtenir-ne profits, coses, i de pressa! En canvi la música, la vivència artística, has de deixar que t’impregni de mica en mica. Així que no passa res si un dia ens avorrim a l’assaig, si descobrim que les peces són difícils de muntar, etc. La recompensa de la música és sempre molt més gran que això i va degotant a poc a poc però sense parar, en el més profund de la nostra ànima. Bé, crec que als nens petits no els diria això, potser sí als pares; amb els nens procuraria transmetre-ho sense necessitat de paraules!

Lleure sobre el Bàltic

Maria Riu

Sé del cert que tot això no m’hauria estat possible sense el meu pas pels cors infantils i juvenils.

A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Des de ben petita vaig cantar al Cor Infantil de l’Orfeó de Sants, i després al Cor Infantil de la Coral Sant Medir. Guardo molts bons records de tots aquells anys: assajos divertits on també apreníem molt, amics que encara conservo avui dia, l’emoció de pujar a un escenari, colònies i caps de setmana de treball on cantàvem juntament amb tots els altres grups de la família coral, els jocs que ens preparaven els més grans, i que més tard vaig preparar jo per als més petits, les trobades i cantates del SCIC que sempre eren impressionants, i moltes coses més. En aquell moment només pensava en com de bé m’ho passava cantant i fent concerts, però en retrospectiva m’adono que durant tots aquells anys vaig aprendre què volia dir cantar en un cor, el compromís i la dinàmica d’un assaig, i fins i tot una base de tècnica de cant i llenguatge musical. Entre la coral infantil i el CJNC quin ha estat el teu recorregut musical? Com que la Coral Sant Medir també tenia secció juvenil, hi vaig seguir fins a començar la universitat, i llavors vaig entrar al Cor de la Universitat Autònoma, i també al Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, on encara canto. Aquí he pogut seguir aprenent música, i he tingut la sort de trobar-me amb gent fantàstica, que com tots sabem és un dels molts beneficis del cant coral. No va ser fins al cap de poc d’entrar a l’Albada que vaig començar a

fer classes de tècnica de cant, motivada per les ganes de seguir creixent com a cantaire i gaudir més de la música que fèiem. Aquest aprenentatge és el que m’ha portat a fer les proves i entrar a altres cors com el Cor Anton Bruckner i també, és clar, el Cor Jove Nacional. Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? És una oportunitat de fer repertori d’alt nivell, amb directors amb els quals normalment no podria treballar, i amb companys amb molta experiència i coneixement musical. No només n’he après un munt, sinó que he pogut gaudir moltíssim tant dels assajos com dels concerts per la gran qualitat musical que hem aconseguit. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? He tingut la sort de participar en dues edicions del Cor Jove i totes dues han sigut una experiència inoblidable. A més, la participació d’aquest any a l’Europa Cantat ha fet que l’experiència fos encara més única i enriquidora. Sé del cert que tot això no m’hauria estat possible sense el meu pas pels cors infantils i juvenils. No només em van donar les bases de treball, sinó que em van ensenyar com pot ser de fantàstic el cant coral, i és el que m’ha motivat a seguir treballant fins a poder participar en projectes com el Cor Jove Nacional.

Del SCIC al CJNC

desembre del 2018 25

Josep Tarragó A quina coral del SCIC vas cantar i quins records en tens? Vaig cantar als Rossinyols de Tarragona, el cor infantil de l’Associació Cor Ciutat de Tarragona, amb la Núria Francino de directora. Tinc molt bons records de totes les activitats que fèiem, tant a nivell de les comarques de Tarragona com activitats del SCIC. Per exemple, vam fer cantates com Foc Foc Xip Xap Xop i Cada Castell una Flama, ambdues al voltant de la festa major tarragonina, i La Transanlàntida del SCIC, que va ser la meva primera gran experiència coral. Totes les cantates, concerts, els recordo com un gran repte que empreníem amb molt d’entusiasme i ja un cert rigor però també passantnos-ho bé. Després d’un concert, la Núria sempre ens deia “sou molt bons!”, i segur que a tots ens haurà quedat gravades per sempre aquelles paraules, juntament amb la satisfacció d’haver fet un bon concert després d’un esforç col·lectiu. Finalment, quan ens ajuntàvem amb altres corals a les trobades del SCIC, conèixer altres nens i nenes d’arreu de Catalunya i sentir com podíem omplir el Palau Sant Jordi era d’allò més emocionant! Quina gran tasca que feu des del SCIC.

El cor, el 2018

Fer música de manera tan exigent requereix donar-ho tot de tu mateix, sentir que allò va de debò. És començar a experimentar el que seria cantar en un cor professional.

Entre la coral infantil i el CJNC quin ha estat el teu recorregut musical? Després dels Rossinyols vaig passar al Jove Cor de Tarragona, també de l’Associació, dirigit per Núria Batet, i també vaig cantar al cor de Grau Professional del Conservatori de Tarragona que dirigia Martí Ferrer. Amb aquests cors i sent encara molt jove ja vaig començar a descobrir grans obres corals. Ambdós van suposar una molt bona continuació del que havia fet amb Rossinyols, en el sentit que sempre vam anar fent tot d’activitats corals molt interessants, com intercanvis amb altres cors o viatges. Després vaig començar a rebre classes de cant amb el professor Víctor Vilca i vaig entrar al Cor de Cambra Anton Bruckner, actual Cor Bruckner Barcelona, amb la Júlia Sesé al capdavant, sens dubte un dels cors amateurs actualment amb més projecció del nostre país. Què t’aporta cantar en aquest nivell d’exigència? És un luxe cantar al Cor Jove Nacional de Catalunya al costat de companys amb recorreguts musicals semblants, alguns quasi professionals, i amb directors catalans i 26 La Circular

Del SCIC al CJNC

estrangers del més alt nivell. Fer música de manera tan exigent requereix donar-ho tot de tu mateix, sentir que allò va de debò i que tots i cadascun dels cantaires tenim més que mai la responsabilitat del resultat conjunt. És començar a experimentar el que seria cantar en un cor professional. Ara bé, això no treu que aquesta experiència sigui també d’alguna manera per gaudir, tant com quan érem petits i fèiem les cantates del SCIC! L’esforç dels assajos però també la resta de temps que passem junts durant aquells dies es veu repercutit en el gaudi posterior dels concerts, on entre tots es comparteix l’emoció de fer realitat aquella música i aquell cor que s’ha creat durant els dies del CJNC, i que segurament no es tornarà a repetir amb els mateixos cantaires. Ho veus com una experiència recomanable? Què els diries als cantaires de les corals infantils d’ara? Sí, és una experiència altament recomanable per tots els cantaires que volen experimentar la música coral d’una manera més intensiva però també molt agraïda. Als nens i nenes d’avuí que canten a cors infantils els diria que no deixin mai de cantar! Que passin a les corals joves, perquè els valors que els aportarà la música i el cant coral si sempre els acompanya al llarg de la vida no tenen preu, tant si és en un nivell més amateur com més professional. Crec que haver tingut l’oportunitat d’acostar-me a la música de ben petit als Rossinyols m’ha fet créixer com a persona que estima i que aprecia la música profundament.

Arnau

Tordera

Conversant amb...

Com sabeu, Arnau Tordera és autor de la cantata La Màquina del Temps, encàrrec del cor Cabirol de Vic per al seu 50è aniversari, i obra que aquest curs es representarà en els quatre concerts que conformaran la 52ª Trobada del SCIC per als mitjans i grans de les corals. Vam parlar amb l’Arnau de moltes coses –formació, idees, anècdotes...mentre ell, sempre inquiet intel·lectualment i musicalment, feia temps per anar-se’n seguidament cap a la Universitat de Barcelona, on ara cursa el màster La Música com a Art interdisciplinària. M. Mercè Argüelles desembre del 2018 27

Arnau Tordera i Prat (Tona, Osona, 1986), és un compositor, guitarrista, cantant i actor català. És el guitarrista, vocalista i líder del grup Obeses, format també per Maiol Montané, bateria, Arnau Burdó “Burdi”, teclat i Jaume Coll, baix elèctric i contrabaix. El 2002,Tordera va fundar el grup de metal Segle XIII. Amb Obeses ha publicat els discs Obesisme il·lustrat (2011), Zel (2013) i Monstres i Princeses (2015), l’òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes (2017), i més recentment Fills de les estrelles (2018). El seu treball de final de carrera de l’ESMUC va consistir en la realització de l’espectacle Obeses 3D, que va significar la presentació del disc Monstres i Princeses, conjuntament amb la Banda Municipal de Barcelona i un cor mixt. En la composició de les seves peces musicals pretén donar tanta importància al contingut significatiu com al contingut estètic de la cançó. Per això, les peces tenen una gran diversitat estilística amb elaboracions refinades i contraposicions que mostren una manera diferent de concebre la música. Com a compositor, ha escrit per l’OBC, la Banda Municipal de Barcelona,Vespres d’Arnadí, l’OCT48, el CCAEG entre d’altres, i ha realitzat arranjaments per a diferents obres teatrals i cinematogràfiques. Aquest any 2018, Arnau Tordera ha estat el guanyador del Premi Teresa Rebull pel projecte Les cançons seran sempre nostres, en duet amb l’intèrpret de tenora Magí Canyelles, una proposta que pretén connectar la música d’arrel i la música moderna amb un tractament estèticament trencador del repertori de la cançó tradicional.

Inicis en la música A la meva família no hi havia cap tradició musical. A més, Tona no tenia escola de música, com era el cas de Vic, o Manlleu.Vaig començar als 6 anys a fer guitarra clàssica amb el marit de la meva mestra de l’escola pública, com a activitat extraescolar. En vaig anar aprenent gairebé sense adonar-me’n, tot i que no m’apassionava ni era gaire bon alumne...Va ser a l’adolescència que vaig descobrir el rock dels anys setanta. Casualment, la peça Stairway to heaven, de Led Zeppelin, comença amb un arpegi de guitarra que jo feia amb la guitarra clàssica, i un dia uns amics em van dir “això que toques és de Led Zeppelin?”. Quan vaig arribar a casa ho vaig buscar per Internet i escoltar aquella cançó em va il·luminar, em va provocar emocions i sensacions que mai havia viscut. Diria que aquell va ser per mi el punt d’inflexió. I a partir d’aquí? Vaig veure la música des d’una altra perspectiva i, llavors sí, m’hi vaig apassionar. Per sort, als 13 anys n’havia estudiat durant anys i partia d’una preparació tècnica més elevada que altres nois de la meva edat.Vaig començar a estudiar amb professors de guitarra de més nivell i d’altres estètiques i em va començar a interessar la guitarra elèctrica, sense deixar mai la clàssica. Encara toques la guitarra clàssica? Sí, considero el meu instrument tant la guitarra elèctrica 28 La Circular

Conversant amb...

com la guitarra clàssica, sense diferenciació. En algunes peces segueixo utilitzant la clàssica. On et vas formar en la música moderna? Els professors em van aconsellar que anés a Barcelona, al Taller de Músics. Allà vaig adquirir el gruix de la meva formació i vaig aprendre l’ofici, en l’àmbit de la música moderna. Hi vaig estudiar arranjament, guitarra elèctrica, jazz, improvisació, combo, etc. També vaig interessarme pel cant. Els grups de música moderna no toquen repertori “històric” sinó que es basen en la composició d’un músic i el grup la interpreta; per tant, això em va abocar inevitablement a la creació, que sempre m’havia interessat. També vaig rebre classes de cant modern a l’escola Aules de Barcelona, que s’especialitza en teatre musical. Jo no he cultivat el musical, però la tècnica vocal sí que em va servir. Vas estudiar alguna cosa més, a part de música? Paral·lelament vaig fer la llicenciatura de Filosofia a la Universitat Autònoma, perquè m’interessava molt tot l’àmbit del pensament, la reflexió, l’estètica, la filosofia de la música. I estudiant tot això, em vaig adonar que tenia un buit pel que fa al coneixement de l’herència històrica, de la música clàssica... Llavors vaig fer les proves d’accés i vaig entrar al Conservatori de Vic. Era molt més gran que la resta d’alumnes, ja tenia 19 anys i feia 4t de grau mitjà, vol dir que la resta eren

Em vaig adonar que la música s’expressa en estètiques diverses però té mecanismes semblants, que la música moderna i la clàssica utilitzen paraules diferents per descriure coses similars. molt més petits. Però jo tenia potser un interès més profund, volia conèixer aquella manera de fer música, aquells recursos. I em vaig adonar que la música s’expressa en estètiques diverses però té mecanismes semblants, que la música moderna i la clàssica utilitzen paraules diferents per descriure coses similars. En certa manera, allà “vaig lligar caps”, musicalment parlant. Què vas estudiar, a l’ESMUC? Quan vaig acabar Filosofia, vaig fer les proves d’accés a l’ESMUC i hi vaig entrar Amb l’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya a estudiar composició.Vaig tenir la sort de trobar-hi professors extraordinaris, entre Tu compons totes les cançons per al grup ells Albert Guinovart, una persona magnífica Obeses? en tots els sentits i un artista majúscul.Vaig insistir Sí, absolutament totes. Treballem amb partitura per molt en rebre el seu mestratge perquè Guinovart té arribar a un resultat més precís, com qualsevol conjunt un gran domini de la melodia, un tracte de l’harmonia clàssic. M’he adonat que és la millor manera, perquè un molt agradable sense ser frívol, i un coneixement compositor pensa la música globalment mentre que un enorme sobre orquestració, un tema que m’interessava instrumentista la pensa aplicada al seu instrument; són moltíssim. També vaig estudiar amb Bernat Vivancos. dues mirades diferents i complementàries. Cal dir que Va ser una culminació de coneixements que m’havien els components d’Obeses són molt bons músics i si arribat des d’àmbits diferents i que allà vaig poder compongués clàssic, segurament també els presentaria unificar i ordenar. la partitura i els demanaria suggeriments. Doncs així ho faig, i ells sempre suggereixen petits canvis. Sempre havia pensat que els conjunts moderns improvisaven... Hi ha algun element que es deixa lliure, però en conjunt el concert és igual que seria en un conjunt clàssic, s’interpreta la peça segons la partitura de dalt a baix i de la millor manera possible. Parla’ns del grup Obeses És un grup de música, i ho considerem en termes generals perquè no fem una música concreta, que vàrem fundar el 2010 amb tres altres músics que tenen una formació molt sòlida, com són Maiol Montané,

Als 4 anys

Primera guitarra elèctrica

Treballem amb partitura per arribar a un resultat més precís, com qualsevol conjunt clàssic. Conversant amb...

desembre del 2018 29

tinc la força, en Maiol, el bateria. Som quatre elements que podrien resultar un desastre, però ben coordinats funcionem molt bé.

Obeses. Fotografia: David Ruano

Jaume Coll i Arnau Burdó; aquell juny del 2010 vam fer a Manlleu el primer concert. La nostra proposta és una mica atípica i es vol allunyar de les concessions comercials; pot abraçar gèneres diversos, des del rock dur fins la sardana i l’havanera, passant per la simfonia clàssica, les fugues corals, la rumba o el gypsy-jazz. Hem llançat cinc discs, Obesisme il·lustrat, Zel, Monstres i princeses,Verdaguer, ombres i maduixes i Fills de les estrelles.. El 2013 es va fer popular la nostra cançó per TV3 Regala petons. I estic content de dir que el 2015 vam ser “Disc català de l’any” i vam rebre el premi Enderrock a millor artista de l’any. EL 2016 vàrem crear l’òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes, que vàrem enregistrar l’any següent i aquest 2018 hem publicat Fills de les estrelles, que conté la peça Ens en sortirem. Ens agrada presentar la nostra música en tota mena d’escenaris, i ens sentim afortunats de tenir un nucli de seguidors fidels que ens esperonen a continuar treballant en la mateixa línia. Explica’ns d’on vé la vostra estètica una mica “boja” L’estètica del grup ha emergit gradualment. Som quatre individus, cadascun més peculiar que l‘anterior, obsessionats per fer bona música a l’escenari. En l’àmbit de la música moderna la qüestió visual, estètica, és fonamental. Com és habitual en aquest grups, com a cantant jo em situo al centre. A la meva dreta tinc la bogeria, aquest personatge que és el teclista Arnau Burdó que sempre, a tots els concerts, porta el mateix mono amb una cama curta i una llarga que s’ha convertit en un element identificatiu. A l’altra banda tinc el baixista, en Jaume Coll, que també és poeta, que és el pol oposat i emana una seriositat absoluta. I al darrere 30 La Circular

Conversant amb...

I el teu aspecte en concret? collarets, arrecades, etc.... És una herència del món del rock històric -d’arrecades sempre en porto, eh? formen part de la meva vestimenta habitual!- Sempre hi ha la consciència estètica, t’estàs projectant escènicament, ets observat. Ens agrada establir un joc amb l’espectador i que es pregunti, per exemple, “perquè porta aquestes plomes?”. A mi m’estimula, i penso que la música també s’escolta d’una manera diferent. Aquests espais lúdics d’expressivitat visual són comuns en el món de la música moderna i aporten un joc diferent a la recepció musical. Com vas passar de compondre música per a Obeses a compondre una cantata per a nens? La proposta va sortir del cor Cabirol de Vic? La relació amb aquest món, que m’encanta, va venir de la Judit Muñoz, soprano del Cor Jove de l’Orfeó Català i la seva parella en Joan Mas. Treballàvem en un projecte d’Obeses amb banda simfònica i cor, ella cantava en el cor i també formava part del cor Cabirol, que havia de celebrar els seus 50 anys. I van pensar que jo podria fer una cantata per a aquesta celebració. Vas acceptar malgrat ser per tu una cosa nova... És que tinc un problema: totes les coses que em generen un mínim interès, necessito fer-les! M’hi vaig

Aquests espais lúdics d’expressivitat visual són comuns en el món de la música moderna i aporten un joc diferent a la recepció musical.

Presentació de la cantata a la Jornada de Treball

sumar ràpidament sense conèixer el món del cant coral infantil. Em vaig reunir amb ells i amb l’Enriqueta Anglada, fundadora del cor i directora. Tenien clar que ho havia de fer jo perquè connectava amb els nens -és cert que en venen molts als concerts, i són seguidors de veritat, no perquè vagin amb els pares. Buscava una música suggerent per a aquesta edat. La gent del Cabirol em passaven cantates i jo les estudiava. Em preocupava sobretot la limitació tècnica i de registre vocal, però el timbre de la veu infantil, que mai havia pogut utilitzar, era per mi un nou instrument interessantíssim. La cantata havia de contenir peces molt diferents , que els nens no se saturessin d’una mateixa idea musical, que en gaudissin com a intèrprets i com a oients, que fos per a ells com un joc. La idea, que no és nova, de la màquina del temps em permetia viatjar a diversos moments de la història de la humanitat, i cada moment històric el podia projectar en una estètica musical diferent. Va ser idea teva personificar l’inventor de la màquina? No ho havia pensat, però em van fer veure que als nens els agradaria.Vulgues que no, poden conèixer vídeos meus, i cantar en un espectacle amb algú segurament menys important que qui els dirigeix, però que per altra banda és popular, els pot engrescar més. Què ha estat per tu aquesta experiència nova? Va ser molt emocionant sentir els nens cantant-la. La van preparar durant mesos! Que s’interpretin obres meves em sembla meravellós, em sento agraït. L’altre

3er premi Teresa Rebull

Que s’interpretin obres meves em sembla meravellós, em sento agraït. dia, a la Jornada de Treball, vam presentar la cantata als directors i directores de les corals i sentir-la una altra vegada en directe va tornar a ser emocionant... Aquest curs tornaràs a fer el paper de l’inventor, a les Trobades? Sí, la coordinació del SCIC ha sabut trobar l’equilibri perfecte per organitzar quatre representacions, amb els seus assajos, i que hi siguem el director, el pianista, els nens i jo... és complex, però tothom hi està abocat i hem pogut tancar el calendari. Què més has fer per a nens? Dintre d’aquest any, l’encàrrec de l’Auditori per al projecte “Et toca a tu”. És una obra coral conjunta amb l’OBC, una big band amateur i els alumnes d’una escola de Manresa que utilitza la música com a element de cohesió social. L’experiència de La Máquina del Temps em va servir molt, en aquest cas era un cor amb encara menys habilitats tècniques, perquè són nois i noies d’una escola, no de corals. També he fet La llegenda de la rosa i el drac, que és com una opereta i s’ha representat per Sant Jordi en diverses escoles de Catalunya, un conte explicat de maneta seriosa que ha tingut molt bona acceptació entre els nens.

Conversant amb...

desembre del 2018 31

Compondre per a nens és gaire diferent de fer-ho per al grup? La veritat és que no penso la música d’una manera diferent, vull fer cançons atractives que agradin a qualsevol que ho vulgui gaudir. La música no és una qüestió intel·lectual sinó de sensibilitat, i els nens són persones amb una gran sensibilitat, crec que la música els arriba precisament per això. Quines altres activitats fas, relacionades amb el món musical? He fet concerts com a solista de repertoris diversos, algun arranjament per al cor Enric Granados de l’Auditori de Lleida, algun arranjament per a banda Fotografia: Jordi Galderic simfònica, una versió per a orquestra barroca d’El cant dels ocells... D’això va sorgir la idea per Les cançons seran sempre nostres, un projecte al marge d’Obeses. I concerts acústics de guitarra i veu amb poesia musicada –basat en algunes versions de l’obra Verdaguer, ombres i maduixes. Per cert, m’agrada musicar poesia perquè increïble que només s’estableix en alguns concerts. consisteix en revelar la música que s’amaga en els Entre el públic hi havia molta gent dels castellers de versos, una música que ja hi és implícita. Per musicar Sant Cugat, i a partir d’aquí Obeses va començar a poesia s’ha de ser molt curós, abans de posar-s’hi cal ser part habitual de la banda sonora dels seus assajos. reflexionar a fons, perquè estàs dialogant amb l’obra Utilitzen la nostra música per cohesionar la comunitat, d’un altre artista i la pots sublimar o la pots destrossar! concretament la peça Ens hem alçat, que precisament evoca l’esforç tan físic com anímic dels castellers, i He vist a Internet que Obeses ha tingut alguna també Mà amiga, que exalta el companyerisme. Em van relació amb els Castellers de Sant Cugat. explicar que els castellers “assagen”, no “entrenen”, i Explica’ns de què ha vingut em va meravellar aquesta paraula perquè denota una No deixa de ser curiós, perquè ni som de Sant Cugat consciència artística en allò que fan i un paral·lelisme ni fem castells! Després d’estrenar a l’Auditori de amb el món musical: les orquestres també assagen i tots Sant Cugat La llegenda de la rosa i el drac amb la Banda els instruments hi són imprescindibles. Igual com en els Municipal de Barcelona, l’any següent ens van convidar castells, on cadascú hi aporta les seves característiques a tocar a festa major. I va haver-hi aquella connexió diferents de força, agilitat o lleugeresa. Des de llavors conservem una relació estreta. Fent pinya amb els castellers de Sant Cugat

La música no és una qüestió intel•lectual sinó de sensibilitat. Els nens són persones amb una gran sensibilitat, crec que la música els arriba precisament per això.

Explica’ns on trobes les guitarres que fas servir Vaig començar amb una guitarra clàssica que, com la de tants estudiants, no era gaire bona. Quan vaig començar a fer música moderna, amb el meu pare vàrem arribar a la conclusió que em calia una guitarra elèctrica. Trobar-la llavors, en els inicis d’internet, no era fàcil.Vàrem visitar botigues especialitzades i vàrem preguntar sobre el tema amb la idea de construirne una. A partir d’aquestes informacions, el meu pare em va construir la primera 32 La Circular

Conversant amb...

En el món que vivim se’ns estimula en tot moment des del punt de vista visual, la imatge forma part de totes les formes d’art contemporànies. Per això cal tenir una consciència escènica del directe.

guitarra elèctrica que vaig tenir. Després d’això successivament al llarg dels anys me’n va anar construint, de manera que totes les que he tingut –que ara ja són 12 o 13- i que faig servir en els concerts i les gravacions han sigut sempre fetes pel meu pare. La blava que porto actualment a molts concerts és l’última que va fer i és de les més perfectes. El meu pare és mecànic de manteniment i el meu avi era fuster... També és important la fusta, doncs, en una guitarra elèctrica? Sí que ho és, malgrat que no ho sembli, perquè igual que en els instruments clàssics es tracta d’una vibració que s’esdevé en un cos determinat, encara que després s’ampliï per mtjans elèctrics. Això influencia el timbre; i el timbre és el que més em fascina de la música.

I el timbre de la veu humana? No has cantat mai en cap coral, ni quan eres petit? M’encanta l’univers coral i crec que la veu s’ha de tractar amb una cura majúscula. Però només vaig cantar amb en Sebastià Bardolet quan estudiava al conservatori de Vic i, com t’he dit, jo era molt més gran que la resta d’alumnes, així que la situació era una mica estranya... Molt puntualment he reforçat la coral Canigó de Vic en algun programa, fent de tenor o baríton. Quan he treballat amb cors ha sigut una experiència fantàstica. Com a home d’espectacle, com creus que hauria de ser actualment un concert coral per resultar interessant? En el món que vivim se’ns estimula en tot moment des del punt de vista visual, la imatge forma part de totes les formes d’art contemporànies. Per tant, penso que la presentació en públic de la música ha de tenir en compte l’escenificació. Es pot fer d’una manera subtil o més extrovertida, però aquesta consciència indiscutiblement hi ha de ser. Igual com hi ha un director musical, segurament caldrà un professional que vertebri

Amb Jordi Domènech

de manera correcta la projecció d’aquesta música en l’escena, perquè un concert en directe es viu sobretot des del punt de vista visual. Per tenir un públic presencial has de mobilitzar la gent, fer que et vinguin a veure. Un concert hauria d’oferir, doncs, alguna cosa més que un àudio o fins i tot que una filmació que pots veure en pantalla? És clar que sí. En la música moderna això ho tenim molt clar, mentre que la música de tradició clàssica en alguns àmbits ho ha oblidat. Històricament i fins no fa gaires anys, anar a un concert, encara que fos estrictament concertant, era viure un espectacle, era un acte social, de contacte, d’encontre. Actualment els que fem música moderna distingim molt bé entre el que és una gravació de vídeo i un concert en directe. Potser no cal tirar coets ni confetti, com es fa en determinats concerts, però sí que cal tenir una consciència escènica del directe. Un exemple del que dius podria ser la teva col·laboració diguem-ne “desenfadada” amb el contratenor Jordi Domènech? Ho puc explicar! Jo de vegades canto en una tessitura comparable a la de contratenor.Ve de la branca més agressiva del rock heavy metal, que explora aquest registre agut com a recurs expressiu. Fa un temps, el diari “El 9 nou” va organitzar un concert amb artistes ben diferents de la comarca d’Osona i se’ls va ocórrer conjuntar Jordi Domènech amb Obeses.Vàrem fer una versió moderna del Lascia ch’io pianga de Händel, i d’aquí va sortir la idea de fer alguna cosa més en el futur. Llavors en Xavier Puig ens va oferir de participar en el Festival de Pasqua de Cervera, que no deixa de ser una idea agosarada, perquè és un festival de música clàssica catalana i més aviat de caire religiós.... i se’ns va ocórrer presentar-hi l’espectacle Remena nena, un homenatge a la música del Paral·lel dels anys 20. Música de casa nostra, en molts casos molt ben feta per músics de qualitat que així podien tractar temàtiques més lleugeres, com és el gènere del “cuplet”. En la nostra tessitura de contratenors, és a dir de veu femenina, podíem personificar dues vedets del Paral·lel.Vàrem arranjar les peces per l’Orquestra de cambra Terrassa 48 i els hi va venir molt de gust “jugar-hi”. És un experiment bastant esbojarrat però interessant, del qual encara farem alguna altra actuació.

Conversant amb...

desembre del 2018 33

Han dit

Per a mi la música significa entrar en un altre món diferent de la comunicació habitual. Quan escolto una música que m’agrada em sento emportat cap a una altra dimensió. M’endinso en un món fet d’escructura, ritme, sentiment i intel·ligència. Encara que sembli agosarat, diria que és com entrar al món de l’esperit. (...) Ara la música a Catalunya està infinitament millor que no pas quan jo era jove, cosa que em reconforta. L’educació musical és indispensable per a l’educació global de la persona humana. Però crec que a l’escola es podria fer molt més. Un país on els nens i els joves estudien música, aprenen a llegir-la i a cantar o tocar un instrument, és un país amb futur. Narcís Comadira, poeta i pintor - (Revista Musical Catalana nº 361, febrer-març 2018)

Cap expressió del sentiment humà és més gran que la música. Qui no s’emociona amb un concert de corda? Com es pot ser insensible als colors sonors d’una sonata per a piano? Tanmateix, quan sento la veu humana -no sé si també us passa- és encara millor, no es pot anar més enllà. Realment, el cant és l’expressió més elevada del cor de l’home. Luigi Giovanni Giussani (1922-2005)

EL TAULER DEL SCIC

Concerts de la 52a Trobada i Un Pont de Cançons – El SCIC a l’Auditori Enguany, els concerts de la 52a Trobada es fan coincidir amb el projecte anual El SCIC a L’Auditori i s’amplia a la col·laboració amb dos auditoris més, el de Girona i el de Lleida. En tots els concerts s’interpretarà la cantata d’Arnau Tordera La Màquina del Temps. Les dates dels concerts són: Auditori de Girona: Dissabte, 4 de maig al matí L’Auditori de Barcelona: Dissabte, 18 de maig al matí; i dissabte, 25 maig al matí. Auditori de Lleida: Dissabte, 1 de juny al matí.

103 Jornades de Treball

Data i lloc a concretar. S’hi farà un treball en profunditat de la Cantata La Màquina del Temps amb Oriol Castanyer, l’Assemblea General Ordinària per aprovar el pressupost de l’any 2019 i el tancament econòmic del 2018, i la presentació de les novetats referents al curs 2018-2019.

Treballem amb...

Dins de la 9a edició del Curs de Direcció per a Cors Infantils del SCIC, podeu trobar encara dues sessions de treball que poden ser molt interessants per a tothom: • 26 de gener: Assaig obert amb els cors previs al Cor Veus – Amics de la Unió • 23 de febrer: Assaig obert amb el cor EMM Pau Casals, dirigit per Montse Meneses Més informació al web www.scic.cat 34 La Circular

El tauler del SCIC

Estigueu atents al web www.scic.cat per saber la data d’inici de la venda d’entrades.

Dates del 46è Juguem Cantant Terres de Ponent: Diumenge, 28 d’abril a Ponts Barcelonès: Diumenge, 5 de maig, lloc a confirmar Tarragona/Baix Ebre/València: Diumenge 5 de maig (a confirmar) Maresme/Vallès Oriental i Occidental: Dissabte, 25 de maig a Vilassar de Dalt (matí) Gironès/Osona: Diumenge, 26 de maig a Girona. Penedès/Anoia: Data i lloc a confirmar També al web www.scic.cat trobareu les dates i llocs que es vagin confirmant.

Les corals a les xarxes Les xarxes socials formen part de la nostra realitat. Com a corals, com ens hi enfrontem? Quines possibilitats ens ofereixen i quins riscos hem de tenir en compte? Amb aquest monogràfic hem volgut obrir un espai de debat i reflexió, amb veus d’experts en la matèria i aportant algunes experiències interessants de corals que les utilitzen. Esperem que en gaudiu!

Monogràfic

Marta Narberhaus desembre del 2018 35

Les corals a les xarxes? I tant! M’agrada: clik. Interessant: comparteixo. Comento? Potser... Estem en plena era de la dictadura del clik. Les empreses han començat a mesurar el seu impacte i el seu èxit en volum d’engagement (compromís, implicació) de les seves comunitats digitals. I segons això prenen decisions, opten per canvis i impulsen una estratègia o una altra. Les corals infantils ens movem entre el compromís per l’educació musical dels nostres cantaires i la cultura, no volem participar de la dictadura del clik i deixar que això influeixi en les decisions que prenem en el nostre dia a dia quan planifiquem cursos, preparem assaigs, cantem diferents tipus de repertori i oferim concerts. Però tampoc cal que en quedem totalment al marge. Les xarxes socials ens ofereixen dues oportunitats claus: visibilitat i comunitat. La primera, és la coneguda com a comunicació externa (cap a enfora), volem que ens vegin per a que ens coneguin, sàpiguen què fem i qui som. La segona, que encara és més important per a nosaltres, hem de crear comunitat perquè ens sentim orgullosos de ser qui som i del que fem, de formar part de la nostra coral (la nostra comunitat). És el de sempre, direu. Si, però traslladat a un temps en que tots anem amb el mòbil a la mà, i molts hi dormim i tot (si vosaltres no, pregunteu als cantaires que tenen mòbil).

Les xarxes socials ens ofereixen dues oportunitats claus: visibilitat i comunitat. Fa por posar-s’hi, potser. Respecte, mandra... hem sentit de tot. I és veritat, exposar-se a les xarxes socials i al món digital en general té alguns riscos: perdre el control de la nostra identitat digital, protecció dels drets d’imatge especialment dels menors d’edat, temes de reputació... Però encara són moltes més les oportunitats que ens ofereixen, i per això – tenint en ment aquests riscos i sabent com prevenirlos – hem d’aprofitar-ho! Crear comunitat vol dir compartir, participar, implicar i també formar i educar. Des de la coral hauríem de fer ús de les xarxes com a eines de cohesió del grup, de forma lúdica i divertida. I aprofitar-ho per fomentar un ús responsable i conscient de les aplicacions. Qui ho ha de fer? Els directors? Els cantaires mateixos? Les famílies? Cada coral ha de trobar la seva fórmula, perquè no n’hi ha una sola de vàlida. Però si que totes hauríem de tenir com a objectiu aprofitar les oportunitats que ens brinda cada xarxa social, contribuint, com fem també a través del cant coral, a la formació en valors. L’educació mediàtica és transversal, posem-hi així el nostre granet de sorra. Les corals a les xarxes? I tant!

Crear comunitat vol dir compartir, participar, implicar i també formar i educar.

Quines són les xarxes socials amb més usuaris? Nombre d’usuaris en milions que utilitzen alguna xarxa social al mes. Font: 2018 Digital Yearbook. Autors: We are social & Hootsuite.

36 La Circular

Monogràfic

Marta Narberhaus

ABC de les xarxes socials bàsiques Facebook

Una de les marques més grans i més reconegudes a la web. Usuaris actius: més de 2 milions. Particularitats: a més de persones, admet la presència d’empreses i organitzacions, que han d’enfocar la seva comunicació als usuaris i seguidors. És la xarxa preferida del públic adult, encara, i on segurament hi trobarem les mares i pares! Recomanacions: per realitzar un seguiment d’activitat, es pot fer ús de les analítiques internes que ofereix, podreu realitzar informes d’activitat i identificar quin contingut agrada més! Responeu els missatges i poseu en pràctica l’escolta activa: s’espera compromís per part nostra.

Twitter

Restringeix cada missatge a 280 caràcters i permet integrar contingut multimèdia (fotografies i vídeos). Usuaris actius: més de 330.000. Particularitats: creadora dels hashtags(#) sota els quals podeu seguir tendències, converses o successos que comentin molts usuaris, són els anomenats trending topics. El to de comunicació a aquesta xarxa és més racional i hi predomina contingut informatiu. Recomanacions: feu retweets (RT), ja que aquesta acció és la més important, significa que el contingut és prou rellevant com per replicar-ho a la resta de seguidors. Podeu realitzar un seguiment mensual dels vostres RT amb Twitter Analytics. Personalitzeu els hashtags, utilitzeu-los com a paraules clau i etiquetes per identificar els vostres temes.

Youtube

Permet als seus usuaris pujar i visualitzar vídeos. Usuaris actius: més d’1.500.000. Particularitats: una de les seves principals innovacions va ser la facilitat per visualitzar vídeos en streaming, sense necessitat de descarregar el fitxer. Hi podem trobar tota mena de vídeos: personals, fragments de pel·lícules, tv, videoclips... Recomanacions: amb aquesta eina podeu incloure els vídeos a la vostra web oblog només copiant un codi HTML. La xarxa s’ha convertit en l’aparador perfecte per a cantants i grups.Viralitzareu el proper concert de Nadal?!?

Instagram

Orientada a fotografies realitzades en un moment específic i compartides a través de la xarxa social. Usuaris actius: més de 900.000. Particularitats: les imatges cobren especial importància.Va néixer com a aplicació de telèfons intel·ligents, el que va originar que el seu ús a nivell mundial hagi tornat molt popular el fenomen dels selfies. És la xarxa preferida dels més joves i on segurament trobarem tots els nostres cantaires! Recomanacions: realitzeu un seguiment permanent de la vostra activitat i la dels vostres usuaris. Personalitzeu els hashtags per impulsar el vostre contingut i agrupar de manera temàtica les vostres imatges.

En realitat es defineix com una app de missatgeria instantània per a smartphones, però a la pràctica també es considera una xarxa social o un híbrid entre la missatgeria instantània i les xarxes socials, ja que permet la interacció i la generació de contingut, però limitat als vostres contactes. Usuaris actius: més d’1.300.000. Particularitats: permet enviar i rebre textos, fotos, vídeos, documents i ubicació, així com també trucades de veu. Ens permet gaudir de la immediatesa sense necessitat d’exposar-nos tant com en una trucada ni de gastar diners. Recomanacions: molt útil pel seu disseny intuïtiu i per als grups! Canvi de lloc d’assaig de darrera hora? Algú s’ha deixat la carpeta? Quin uniforme toca? Aquesta xarxa ho resol tot!

Monogràfic

desembre del 2018 37

Vocabulari imprescindible app

aplicació mòbil Programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un aparell mòbil. selfie autofoto Fotografia que es fa un mateix, sol o acompanyat d’altres persones, habitualment amb un telèfon mòbil, una tauleta o una càmera web, amb la finalitat de publicar-la en una xarxa social. Bio biografia Frase breu que un usuari del Twitter redacta a la part inicial del seu perfil per presentar-se. Blog Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. Clic / Clicar m’agrada Manifestar el suport a un determinat contingut publicat a les xarxes socials clicant sobre la icona específica destinada a aquest fi. Comentari Text curt que un internauta escriu com a resposta a un apunt, publicació o comentari previ que ha llegit en alguna xarxa social o blog. Compte Informació d’una xarxa social a la qual un usuari accedeix mitjançant un nom d’usuari i una contrasenya per gestionar-la de manera personalitzada. Comunitat Conjunt d’internautes que comparteixen interessos i sobre els quals intercanvien opinions i comentaris per mitjà d’una xarxa telemàtica, generalment internet. Community manager Persona encarregada de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb una estratègia d’organització per promoure-les. Contacte Usuari d’una xarxa social amb qui un altre usuari ha establert algun tipus de relació. Algunes xarxes socials han donat noms específics als seus contactes (al Facebook, per exemple, s’utilitza el terme amic). Cronologia Llista de tots els apunts o comentaris d’un usuari al Facebook ordenats cronològicament des del més recent fins al més antic, a partir de la data d’alta. AFacebook també reb el nom de “biografía”. ATwitterés comú l’us de l’equivalent “TL”, abreviatura de la forma anglesa “timeline”. Cura de continguts Tasca de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual determinada. La persona responsable de la cura de continguts s’anomena curador de continguts | curadora de continguts / content curator. Follower seguidor Usuari del Twitter que en segueix un altre. Hashtag Coixinet El coixinet s’utilitza per identificar les etiquetes dels microblogs. Escolta activa Tècnica de comunicació que consisteix a observar, captar i interpretar el que diu l’audiència sobre un tema, una campanya, una organització, etc.L’escolta activa en les xarxes socials permet d’adaptar permanentment l’estratègia de comunicació i oferir els millors serveis. Etiqueta Conjunt de caràcters encapçalats d’un símbol de coixinet, sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes en un microblog. Etiqueta Identificador que permet vincular una imatge, vídeo, enllaç o marcador amb un concepte, usuari, lloc o categoria. Gestió de comunitats Tasca de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb l’estratègia de l’organització que les promou. Gestió de continguts Tasca de decidir els continguts de difusió propis d’una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l’actualització. 38 La Circular

Monogràfic

Identitat digital

Interacció Mem

Menció Rastre digital Tweet/tuit piulada Viral Xarxa social Xarxa social

Conjunt de dades i d’informació relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, generades per aquests mateixos o per tercers. Acció entre l’usuari d’un compte en les xarxes socials i els usuaris que el visiten de manera activa. Element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a internet o en altres mitjans audiovisuals, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones. Piulada que inclou el nom d’un usuari. Informació que hi ha a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia. Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog. Dit del contingut que es propaga ràpidament i de manera massiva per internet a través de reenviaments entre els usuaris de les xarxes socials. Comunitat d’internautes units per algun tipus de relació que comparteixen i intercanvien informació a través d’una plataforma. Plataforma que permet a una comunitat d’internautes interaccionar i també compartir i intercanviar informació.

Font i més informació: Termcat, Centre de Terminologia. Vocabulari de les xarxes socials. Consulta en línia: http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/156/Presentacio/

Anàlisi de les principals xarxes socials L’opinió d’una experta i alguns pros i contres

Mar Mampel Community Manager Diuen que Twitter està mort i que ara està de moda Instagram. “Jo ja no miro Twitter, estic enganxada a les stories d’Instagram”. Aquesta frase la vaig dir jo mateixa fa no res... I això, per no parlar de Facebook! Val més que us expliqui la meva opinió respecte de la xarxa social amb més usuaris del món. Perquè, sí, la plataforma d’en Zuckerberg segueix sent la número 1, això és innegable. Seré molt clara: cada plataforma té els seus pros i els seus contres; però si no teniu molt pressupost, és millor que comenceu per les indispensables i per un blog. Això últim no és una xarxa social, però és la base de tot, creieu-me, sense un blog, no aneu enlloc!

Twitter

Pros Et dóna més clics que Instagram: si el vostre objectiu és que visitin la vostra web o blog. Allí és on expliqueu qui sou i el què feu, així que necessiteu visites! Podeu llançar tants missatges com vulgueu perquè un tweet caduca de seguida. Programeu els tweets i utilitzeu els hashtags que us posicionin i veureu què rasca més clics als vostres enllaços. Podeu generar tweets nous citar-ne d’altres perfils i fer créixer el vostre feed de forma fàcil, al mateix temps que fomenteu la conversa. Citeu tweets, aprofiteu per comentar-los i no abuseu del retweet directe. Una vegada heu arrencat i si aconseguiu més de 1.000 seguidors és “fàcil” fer el manteniment: 2 tweets al dia

Monogràfic

desembre del 2018 39

Facebook

Aquí no hi ha llista de pros i contres perquè és molt senzill: sigui quina sigui la vostra destinació, aquesta es troba a Facebook segur, però sense diners per invertir la cosa es complica en aquesta xarxa social... La bona notícia és que amb 5 € pots rascar nous seguidors i tots de qualitat, és a dir, interessats en el teu producte!

Instagram

(propis o aliens) i una mica de conversa amb els vostres seguidors serà suficient. Contres L’arrencada des del zero és difosa i desesperant. Cal tenir uns 1.000 seguidors per obtenir un mínim de resultats i buscar seguidors un per un són hores i hores de feina... El blanc (públic objectiu) relacionat amb l’educació pot ser molt més actiu a Facebook i Instagram que a Twitter.

Pros És gratis. Està molt de moda i el públic relacionat amb l’educació és molt actiu en aquesta xarxa social. Permet jugar molt amb les “històries” i vídeos en directe. També és fàcil trobar perfils en els quals inspirar-vos i que donin pistes de quins són els hashtags que més us convé utilitzar. Contres Requereix imatges fetes amb gràcia: no són vàlides fotos borroses ni fosques, cal treballar una mica l’enfocament i la composició i no repetir-se. Han de ser fotos atractives, hi han de sortir persones, o almenys parts del cos. Mostrar la vostra vida i el dia a dia de les corals segur que funciona. Aposteu pel contingut de qualitat i no fallareu!

Eines del segle XXI per a corals del segle XXI Montserrat Peñarroya Directora del Grau en Digital Business a La Salle, de Barcelona, i cantaire des de sempre Com a experta en màrqueting digital i comunicació a través d’internet, quina creus que seria la millor manera de ser presents a les xarxes socials i quines creus més adients per al perfil de les corals infantils? Com a coral, el primer que faria és crear una pàgina d’empresa a Instagram i allà hi publicaria totes les imatges dels esdeveniments. Però està clar que el públic objectiu d’Instagram són els propis nens... Sí, i els amics del seu voltant poden veure el que fan, de manera que els puguin venir ganes de venir, també ells, a cantar a la coral. També és possible que Instagram arribi al que seria el públic objectiu d’un concert. 40 La Circular

Monogràfic

I si el que es vol és crear una comunitat entre els pares que donen suport als nens i nenes i, al mateix temps, donar a conèixer les activitats? Llavors és millor treballar a través de Facebook. Però Instagram i Facebook poden estar connectats, per això reitero que és millor que la central de tota la comunicació sigui a Instagram, i d’allà es publiqui automàticament al Facebook. Llavors a Facebook el que crearia és una pàgina d’empresa; bé, no seria d’empresa sinó una pàgina de grup musical, per exemple, una novetat de Facebook dels darrers mesos,

Aquest tipus de pàgina permet que a dintre s’hi crei un grup? Actualment sí que ho permet. Fins ara els grups eren fora de les pàgines; hi havia els perfils de persones, els grups -que anaven per separat- i les pàgines d’empresa. Però ara pots crear grups dintre de les pàgines. No crearia una pàgina de la coral –perquè hi arribaria rebotat tot el contingut d’Instagram-, sinó que crearia un grup tancat per als pares en el qual es podrien publicar les fotografies que arribin o es podrien fer comunicacions directes. Aquest seria el que en podríem dir l’ecosistema bàsic de supervivencia de les corals a les xarxes. Una coral infantil connectada digitalment té altres eines que ens poden ser útils, per exemple el WhatsApp. El WhatsApp està començant a fer-se servir com a eina de màrqueting directe, és a dir, per comunicarse directament amb els usuaris. L’únic problema que tenim ara mateix és que només té els grups i les llistes de difusió, però encara no està preparat perquè es gestioni a nivell empresarial. Al gener del 2018 va sortir un WhatsApp per empresa, però l’única diferència que té amb un WhatsApp normal és que inclou un contestador automàtic en el qual pots dir l’horari i que ja contestaràs més endavant. En el cas d’una coral, doncs, creus que és millor un WhatsApp normal. Sí, faria grups per als nens i nenes i algun grup per pares. També crearia llistes de difusió: una llista general en la que es puguin anar enviant totes les comunicacions i en la que si algú pregunta alguna cosa només ho vegin els propietaris de la llista, no tot el cor. Entenc que ho dius per evitar spam... Efectivament, és per matar un tipus de dinàmica que es pot donar en els grups en que tot val... Si volem que el grup sigui realment efectiu s’ha d’evitar l’spam. Com que això és molt difícil, en grups així és quan apareixen les llistes de difusió per evitar-ho. Però per als nens igualment tindria un grup, perquè en el grup es crea molta més comunitat. Són els pares els que em fan por pel tema de l’spam! Creus que és imprescindible que la coral tingui el seu lloc web? És un altre canal de comunicació que penso que és fonamental. De fet és l’únic que és patrimoni nostre. A internet, un compte de Facebook

o d’Instagram no són nostres! L’únic que és patrimoni de la coral és el seu lloc web. Per tant, jo el treballaria. En aquest cas el crearia en WordPress, que és gratuït, i l’allotjament en un servidor són uns 70 euros pel nom del domini. Crec que és una despesa que es pot assumir. Allà hi tindria el lloc web corporatiu, explicant qui som, què fem, el repertori que tenim... Podem crear-hi una zona privada? Sí que podem. Hi podem tenir, per exemple, les partitures de tot el repertori, de manera que abans de començar un assaig o de programar un concert poguem consultar aquest fons. També hi podem tenir cada una de les veus gravades separadament per cordes, algun video d’alguna altra coral cantant aquella mateixa cançó, etc. Per tot allò que volguem compartir amb tothom està bé la zona pública, però hi haurà coses que no, com és el cas de les partitures. Aquesta zona privada és molt fàcil de crear. Llavors només cal tenir un usuari genèric amb el login i una contrasenya, no cal crear usuaris per cada cantaire ni per cada familia, sinó que amb una sola paraula de pas per entrar en aquesta zona ja està solucionat. Estem parlant d’eines necessàries per a les corals del segle XXI? És normal que les corals del segle XXI facin servir eines del segle XXI! Tanmateix, una coral podria passar perfectament sense lloc web i no passaria res. Però jo crec que té molt més impacte tant en els nens i nenes que canten com en el públic, com en els pares, si té presència digital. Per tant sóc partidària de que les tinguin. Però no ens enganyem, la coral ho ha de fer servir com una eina per cohesionar equips i per educar els nens en formació musical, aquest és el seu objectiu. Si l’objectiu fos fer grans concerts, tenir un públic cada vegada més creixent, llavors seria imprescindible absolutament. Però entenc que no és aquest l’objectiu de la major part de coral, sinó que l’objectiu d’aquestes corals infantils és la formació i la creació d’una comunitat. Quins inconvenients pot tenir per a una coral ser present a les xarxes? Els inconvenients poden venir donants per la por dels pares a l’exposició digital dels seus fills. Però això depèn molt de l’edat. Si parlem de l’exposició digital de nens i nenes de 12, 13, 14, fins a 20 anys, no cal que tinguin por perquè ja estan exposats. Casi tots tenen els seu perfil d’Instagram (de Facebook

Monogràfic

desembre del 2018 41

La coral ha de fer servir les xarxes com una eina per cohesionar equips i per educar els nens en formació musical, que són el seus objectius. Però la seva tasca tindrà més impacte en els nens i nenes, en els pares i en el públic, si té presència digital. segurament no) i hi pengen fotografíes. Un altre tema seria saber què hi pengen... És amb els més petits que ens hem de preocupar; en un moment o altre tindran identitat digital i val la pena que aquesta identitat estigui creada de la mà dels pares. És normal que ells decideixin el tipus d’identitat que volen tenir, però sí que crec que és un bon exercici per al pare o la mare seure amb el fill o filla i dir-li “crearem un perfil d’Instagram, mirarem què hi publicarem, pensem una mica què és el que vols transmetre amb aquest perfil”... i ajudar-los, acompanyar-los. El problema pot ser que els pares no coneguin gaire tot aquest món digital... Aquest problema passava molt fins ara, hi havia una gran distància entre el coneixement digital del nen o la nena i el coneixement digital dels pares.Però cada vegada és menys. Els pares d’ara encara no són ben bé “fills del mil·leni” però gairebé, i molts nens són fills de pares ja bastant digitalitzats, o sigui que aquesta escletxa digital cada vegada va desapareixent més i poden començar a ajudar el fill o la filla a crear la seva identitat digital, i una bona manera de fer-ho és amb Instagram. Cal tenir en compte la Llei de protecció de dades... Sí, aquesta és la principal pega que pot trobar algun pare: l’exposició prematura del fill a tot el món d’internet. Si un nen o nena no té ja un perfil propi, cal saber si volen o no que les fotografies de la coral acabin formant part del que serà la seva futura identitat digital. La coral ho ha de consultar i, si es dóna aquest cas, tenir-ho en compte. Una possibilitat és publicar la imatge però no el nom, de manera que nom i imatge no puguin ser associats; és una precaució que podem prendre amb corals de nens molt petits. Perquè amb nens i nenes a partir d’uns 13 anys

jo diria que ja no cal perquè pràcticament tots ja tenen comptes i perfils a les xarxes socials. Les corals infantils es mouen en un terreny entre l’educació i la cultura. Creus que per aprofitar millor el lloc web per difondre la seva tasca, les corals realment hauríen d’aplicar estratègies d’empresa? Doncs sí, diria que l’estratègia podria ser semblant a la que faria servir qualsevol empresa per optimitzar aquesta mena de recurs.Volem aprofitar aquesta exposició al públic que ens dona Google sense que enscosti diners? Doncs hem de saber com atraure visites. Com ho faries? Primer, que el nom de dominid el web sigui el nom de la coral. A dintre, el nom de la coral hi ha de sortir unes quantes vegades, de manera que quan algú busqui la coral el primer que surti sigui el lloc web. També podem ajudarnos amb la identitat del director creant una bona fitxa seva dins el lloc web de la coral; així, si algú busca el seu nom a Google, el primer que sortirà posicionat serà la seva feina com a director o directora de la nostra coral. El repertori també posiciona? I tant! Podem posar el repertori de cada curs a la web de manera que quan algú busqui, per exemple, un concert on es canti el Ceremony of Carols (o qualsevol altra peça) apareixi la web de la nostra coral entre les cerques. I també posicionen els esdeveniments: quan fem un concert, en el lloc web marquem-lo com a esdeveniment; i així quan algú fa una cerca, per exemple per saber què fer a la població aquell cap de setmana, el nostre concert surt entre les propostes. Això es pot fer gràcies a un sistema nou d’indexació que va crear Google el 2016, les cerques semàntiques: Google entén el significat del que escrivim, no només mira cadenes de caràcters. Si no marquem semànticament el concert com a esdeveniment, el nostre concert només sortirà si el busquen expressament. Què cal fer per utilizar el marcatge semàntic? Qualsevol coral ho pot fer! Només s’ha de donar d’alta al Google My Business, que és gratuït, per fer servir el marcatge semàntic del lloc web. Aprofitem-ho! Marta Narberhaus i M. Mercè Argüelles

42 La Circular

Monogràfic

La protecció de dades. També afecta les corals? Xavier Solà Advocat i membre del Cor Cabirol de Vic

La nova regulació europea en relació a les dades, que va entrar en vigor el mes de maig passat, ha suposat un trasbals per tot el món empresarial. L’associacionisme s’ho ha mirat una mica de lluny, bàsicament perquè tothom que participa en una coral o en una activitat d’una associació ho fa voluntàriament i, per tant, suposa que ha de donar les seves dades personals ja sigui per la matrícula, les informacions de les activitats o el pagament de les qüotes. Tanmateix, hem de dir que caldria que cada una de les corals seguís el protocol que el Reglament determina per a la gestió d’aquestes dades. En parlarem una mica més endavant. Primer caldria que aclaríssim alguns conceptes. Què es pretén amb aquesta regulació? La normativa pretén protegir els drets dels ciutadans i, per tant, incorpora clarament els drets d’accés, de cancel·lació, d’oblit (arribar a fer-los borrar) o el dret a la portabilitat. Com que les dades personals (és una dada personal qualsevol informació relacionada amb una persona física que pugui ésser utilitzada per a identificar-la) són recollides en fitxers i en bases digitals, cal tenir identificats aquests arxius i assenyalar qui n’és el responsable de la seva gestió. Per què aquesta normativa? El futur passa per la gestió de dades, el big data, que en diuen. Avui el poder rau en tenir informació; i si es tracta de vendre coses, què millor que tenir dades de possibles consumidors? Així, els arxius de dades poden tenir un valor econòmic per qui les gestiona, però a costa que qui hi està inscrit sigui subjecte de “mercadeig” i això,

si més no en la teoria, el legislador europeu ho ha volgut protegir. Amb el que s’ha dit fins ara, doncs, ja es pot imaginar quin serà el protocol que caldrà seguir: s’haurà d’informar que les dades recollides (incloses les fotografies) seran incorporades en un fitxer; caldrà indicar qui en serà el responsable; caldrà informar de l’ús que se’n pretén fer i aconseguir l’autorització si es pretenen cedir a tercers. Cal tenir en compte que moltes de les activitats de les corals són compartides a la xarxa per les pròpies corals; se n’etiqueta els membres que actuen; es penja al facebook o a les mil plataformes que calgui... Som conscients que estem donant dades personals? (recordem com dèiem al paràgraf anterior que “dada” és qualsevola informació que permeti identificar persones físiques) N’hem informat els nois i noies i les famílies? No pretenc pas espantar a ningú perquè cal recordar que la nostra activitat és voluntària i basada en la bona fe d’una part i de l’altre. Pero seria interessant que cada coral es prengués un moment de reflexió per veure com tracta les dades que té dels nois i noies cantaires, si en té les oportunes autoritzacions i, sobretot, durant quant de temps les pretén guardar. Igualment com hem après a recollir els drets d’imatge i incorporació dels cantaires, també haurem d’aprendre que tenir fotografies o llistats és disposar de dades personals que necessiten ser preservades per què, definitivament, estem preservant la llibertat individual.

Cal reflexionar sobre com tractar les dades dels nois i noies cantaires, per preservar la seva llibertat individual. Monogràfic

desembre del 2018 43

Renovar-se o morir Estratègies de comunicació La coral infantil Cors Alegres va néixer l’any 1968 a Valls. L’entitat va sorgir per oferir un espai on els infants poguessin descobrir i gaudir de la música, a més de donar-los l’oportunitat de conèixer les cançons tradicionals i la pròpia cultura catalana, en una època on l’ensenyament musical a l’escola era molt pobre i en castellà. Al llarg d’aquests 50 anys, els centenars de vallencs i vallenques que han passat per l’entitat han participat en concerts, trobades i viatges arreu de Catalunya i també per l’estranger, i han compartit música d’una manera vivencial, treballant valors com la constància, el respecte a la diversitat i el treball en equip. Durant els darrers anys, la Coral Infantil s’ha vist afectada per diferents factors que han provocat la falta de nous cantaires. Després de la seva trajectòria i la tasca en l’educació de valors a través de la música i el cant, calia donar un impuls per tal d’assegurar la seva continuïtat. Aprofitant que aquest any se’n commemora el 50è aniversari, s’ha volgut renovar l’estratègia de comunicació per tal de captar nous cantaires i donar visibilitat a la coral. Per això, es va creure necessari que sorgís un grup de treball de comunicació, encarregat de les tasques de difusió, tant per donar a conèixer l’activitat de l’entitat com per captar nous públics. La comissió de comunicació va demanar assessorament extern per tal de crear l’estratègia comunicativa que s’està duent a terme. El primer que es va considerar important va ser renovar la imatge gràfica de l’entitat per modernitzar-la, d’una banda, i fer visible l’efemèride, per l’altra. El nou logotip seria el que representaria els valors de l’entitat en tots els mitjans de difusió, funcionant com a signatura tant en els suports impresos (cartells, programes de mà, fulletons informatius, etc.) com en els digitals (web, xarxes socials, newsletter, etc.). Seguint aquesta línia d’actuació, es va veure necessari crear una nova pàgina web amb un domini nou que permetés visibilitzar la coral, i alhora oferir contingut d’interès per a les famílies 44 La Circular

Monogràfic

dels cantaires actuals. Es va considerar important donar a conèixer la història i els valors de la coral, i també explicar quins grups l’integren. Per altra banda, també es volia mostrar el dia a dia de la coral de forma regular a través d’una secció de notícies i una galeria de fotografies. A més, s’ha creat una newsletter, perquè totes aquelles persones interessades, puguin estar al corrent de la publicació de nous continguts a la web. Avui dia les xarxes socials són un recurs imprescindible per poder arribar al màxim de gent possible; per això es va crear una pàgina de facebook, es va renovar el canal d’instagram i es va crear un canal de youtube. És important mantenir la mateixa línia estètica, és a dir, unificar tots els elements siguin en el suport que siguin, i per altra banda, ser regular i mantenir el contingut actualitzat. Per tal d’unificar i visibilitzar totes les publicacions, tant les pròpies com les d’altres persones, referents a la coral, es van crear els hastags #sempredonantlanota i #CorsAlegres50anys. Un dels altres objectius de la comissió era buscar recursos econòmics per poder realitzar tots els esdeveniments previstos per l’aniversari. Calia trobar algun article de marxandatge per donar a la gent que col·laborés econòmicament en el projecte. Es va buscar un element que es pogués portar pel carrer per donar visibilitat, amb la imatge corporativa perquè creés un sentiment de pertinença a qui el dugués, i que fos original. D’aquesta manera va sorgir la idea de fer paraigües amb la frase “de debò, avui no hem cantat...”, per fer una picada d’ullet els dies de pluja i corroborar la dita popular que qui canta malament fa ploure, i assegurar que els cantaires dels Cors Alegres no eren els responsables del mal temps. Es va decidir que cada dia que plogués es faria una publicació a xarxes per incentivar la col·laboració, i s’ha de dir que s’ha estat de sort, ja que està sent una de les tardors més plujoses dels últims anys! Dins els actes de commemoració del 50è aniversari dels Cors Alegres s’ha programat una cantata amb totes les

escoles de la ciutat, la creació d’una cançó inèdita, un concert cloenda amb excantaires amb dinar popular, i l’edició d’un llibre, entre d’altres. Però la primera activitat prevista, que va donar el tret de sortida a la celebració, va ser la pintada d’un mural en una paret de la ciutat. A part de ser un acte participatiu on els infants de la coral podrien deixar la seva empremta, i donar presència de l’entitat al carrer, podia ser una bona forma d’obrir les portes a gent de fora i per això, la pintada del mural va anar acompanyada de tallers, música i un

estand informatiu. En finalitzar l’acte es va crear un vídeo-resum amb les fotos del procés per publicar-lo al web, a les xarxes socials i a la newsletter. El treball de la comissió de comunicació és continu, amb trobades regulars per programar les publicacions de contingut, però també per valorar les tasques realitzades i aprendre i millorar del que ha funcionat millor. Coral infantil Cors Alegres, de Valls.

La Coral Infantil Nova Cervera: de la Segarra al món En primer lloc, agraïm la invitació de l’equip de La Circular de facilitar-nos una nova possibilitat de donar visibilitat a la nostra entitat i comentar els principals trets de la nostra activitat comunicativa, tant a nivell de premsa escrita com virtual. Entrem en matèria...

Per mantenir una bona comunicació externa són bàsiques la constància, la feina en equip i les ganes d’explicar què som i què fem. Però tenir un bon producte és vital.

La nostra entitat La Coral Infantil Nova Cervera és una entitat sense ànim de lucre. L’organització és a càrrec de l’equip de directores -format per una dotzena de voluntàries amb una excel·lent formació en cant coral, bona part excantaires de l’associació, que estan a càrrec bàsicament de l’apartat musical-, i que té el suport de la Junta de mares i pares, que s’encarrega de la gestió del funcionament diari de l’entitat . Aquest curs, la Coral Infantil Nova Cervera compta amb cent quaranta cinc cantaires, repartits en cinc grups d’edat: els Escatxics (3 i 4 anys), els Barrufets (4 i 5 anys), els Petits (6 i 7 anys), els Mitjans (8 i 9 anys) i els Grans (de 10 a 18 anys). Una mica d’història Des de la seva creació el febrer del 1971, ha estat un bon costum de les persones que n’han estat al capdavant, i també dels mitjans de comunicació locals, fer difusió dels concerts i activitats de l’entitat mitjançant ressenyes, articles periodístics o notes de premsa ocasionals. Fa aproximadament cinc anys es va donar un pas més, generant des de la mateixa Coral Infantil notes de premsa dels concerts que anava fent. A aquelles primeres cròniques, adreçades bàsicament als setmanaris i quinzenals locals, tot seguit

van afegir-se escrits sobre les trobades, els intercanvis i moltes altres activitats... L’equip de comunicació En l’actualitat, coordinen tots els temes de comunicació interna i externa de l’entitat una directora (la Margarida, en aquest cas) i el president de la junta de mares i pares (el Carles), que treballen coordinadament. Actualment treballem en tres línies de comunicació externa: les notes de premsa, la pàgina web i el compte de Twitter.

Seguici infantil de Festa Major, setembre 2018

Monogràfic

desembre del 2018 45

Les notes de premsa La nostra entitat publica durant el curs una dotzena de notes de premsa, informant de temes tan variats com el procés d’inscripció, els concerts, els intercanvis i trobades o altres activitats. Es tracta de textos d’unes 400-500 paraules, als quals adjuntem habitualment diverses fotografies que complementen la informació. Les fotografies són facilitades per pares i mares, familiars, les mateixes directores..., que col·laboren habitualment en aquesta tasca. Les notes de premsa són elaborades inicialment per la Margarida, que aporta la major part de la informació, especialment en l’apartat musical. El Carles en fa la revisió, hi afegeix les fotografies i en fa la tramesa. Per tal que puguin aparèixer a la premsa setmanal de la comarca, mirem d’enviar-les, com a molt tard, dos dies després de la realització de l’activitat. L’entitat disposa d’un llistat de mailing que inclou tant els mitjans que ens publiquen les notes de premsa habitualment com aquells que no ho fan tant o gens, així com diverses persones (ex-directors o ex-cantaires) que ens han demanat que els ho fem arribar al seu correu electrònic particular. La pàgina web La pàgina web és un important mitjà de comunicació, a nivell extern i intern, i és una de les nostres principals cartes de presentació. Hi podem trobar tant els orígens de l’entitat com el seu funcionament actual, així com l’agenda de tot el curs, diversos documents i models d’autoritzacions, nombroses fotografies i vídeos de les activitats dels darrers cursos... i les notes de premsa que enviem als mitjans de comunicació!

És bàsic tenir-la actualitzada al màxim possible. Això la converteix en punt de referència per els/les cantaires i especialment per a les seves famílies. El compte de Twitter Twitter ens dona una visibilitat “immediata” i obre el camp de visió. És una plataforma ràpida, segura i sense publicitat. Ens permet dir en qualsevol moment a tot el món “Ei! A Cervera hi ha una coral infantil” i ho podem dir a tothom (que segueixi Twitter, és clar). Fem tuits abans i després d’alguna activitat (és complicat fer-ho durant la seva realització), i retuitegem diàriament notícies relacionades amb la nostra ciutat i comarca, i també amb el món musical i coral. Mirem de ser presents en el dia a dia virtual! A tall de resum Entenem que la constància, la feina en equip i les ganes d’explicar què som i què fem són bàsiques per mantenir una bona comunicació externa. Malgrat això, tenir un bon producte és vital. El millor mitjà de comunicació és el boca-orella. Aquesta és la clau! Cada publicació, especialment en un mitjà escrit, és una petita victòria, i així ho valorem. És una petjada inesborrable de l’entitat en la història de la nostra ciutat i del nostre país; quelcom que romandrà per sempre i tothom podrà consultar en els arxius. El 2020 celebrarem el 50è aniversari de la Coral Infantil Nova Cervera. Seguirem treballant... Esperem, però, que a ningú se li acudeixi que per ajudar a la seva difusió hem d’obrir un compte a Instagram! Veurem... Coral Infantil Nova Cervera

Cantants virtuals i imatges que sonen Antoni Miralpeix Músic i professor a Blanquerna (URL). Membre del Grup de recerca en pedagogia, societat i innovació amb suport de les TIC-Tecnologies de la Informació i la Comunicació Sabeu que hi ha cantants inexistents que triomfen a les xarxes, partitures que sonen sense tocar-les, òperes sense orquestra, corals que assagen sense director... On hem anat a parar? En aquest escrit farem un breu recorregut per algunes de les possibilitats d’aprenentatge, interacció i comunicació entre membres d’una coral i músics que ens ofereix la tecnologia digital, aliada amb les xarxes socials, Internet i telèfons mòbils, en l’àmbit del cant coral. 46 La Circular

Monogràfic

Estem al segle XXI i en l’era de la revolució digital. Podem fer com el govern francès o altres, que tendeixen a prohibir els telèfons mòbils i, per tant, les xarxes socials a l’educació; o bé com el govern català, que tendeix a buscar les possibilitats pedagògiques de les eines digitals. Tot té pros i contres. Intentem buscar els pros. Ens fixarem en dos àmbits

tecnològics diferents: els cantants virtuals i la possibilitat de passar d’imatge o pdf a so.

Sabeu qui és la Hatsune Miku?

La Hatsune Miku és una famosa cantant pop japonesa de pares catalans. Fa 10 anys que actua i compta amb 2.369.311 seguidors a Facebook, interpreta més de 100.000 cançons, té un vídeo a Youtube amb 1.712.074 visualitzacions. El 2014 va actuar en un concert de Lady Gaga. Del 16 al 18 de novembre d’enguany (2018) ha actuat a L’Auditori de Barcelona com a protagonista de l’Òpera futurista The End, del músic japonés Keiichiro Shibuya. Tal i com consta en la propaganda de L’Auditori del mes de març de 2018, es tracta d’ ”Una òpera sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador, i animacions 3D projectades simultàniament en sis pantalles. The End és una òpera futurista i ultramoderna, un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques.” En realitat, la Hatsune Miku és l’holograma més famós del món; no existeix. És una Virtual Singer que utilitza la tecnología Vocaloid (contracció de les paraules vocal i android) que, segons la millor enciclopedia del món, és una “aplicació software de síntesi de veu cantada desenvolupat per Yamaha Corporation, amb la idea original de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, de Catalunya”. O sigui, té arrels catalanes, com el pa amb tomàquet i l’escudella. Hi ha hagut altres cantants o intervencions virtuals, com la reaparició de Michael Jackson als premis Billboard del 2014, on un holograma de l’artista (ja mort) va permetre simular la seva presència sobre l’escenari per interpretar Slave to the rythm, tema inèdit que apareix en un dels seus àlbums pòstums. O bé als espectacles recents de la Beyoncé, on incorpora els efectes audiovisuals més innovadors. O la recreació digital de la cantant d’òpera Maria Callas, acompanyada per 50 músics en directe, que ha iniciat a Londres la seva gira europea. Estem parlant, doncs, de cantants virtuals. M’estic imaginant una jornada de treball del SCIC on, a més de les partitures, l’equip dels 17s ens oferiran una llista de distribució a Spotify amb els temes a assajar cantats per cantants virtuals per tal d’així poder escoltar i aprendre millor les veus de les cançons dels cors infantils.Temps al temps!

La veu humana és molt difícil de sintetitzar, però escolteu “Prima Vocaloid at the Opera” a Youtube cantant Samson i Dalila, de Camille Saint-Saëns, i decidiu si canta bé o no. Podeu escoltar, per exemple Da pacem de Gounod cantat per Virtual Singer el 2013, o bé, exemples més recents com “Singer vs Virtual Singer” o “Vocaloid5” a Youtube. El curs passat (2017-2018), en un treball de recerca de fi de carrera de pedagogia musical del Conservatori Superior del Liceu, es va presentar una investigació que pretenia esbrinar si els instruments virtuals eren o no equiparables en expressivitat i emoció als instruments reals. Els participants eren, per una banda, experts: un productor, un tècnic de so i tres compositors; i, per altra banda, 36 estudiants de música i 26 persones sense estudis de música. Els resultats van ser molt clars: en ser preguntats, responien majoritàriament que el software musical no pot substituir a les gravacions de músics reals, i que una banda sonora virtual no pot transmetre la mateixa emoció que una banda sonora real. Però, a l’hora de distinguir auditivament sons reals i sons virtuals de bandes sonores, de 310 respostes a la pregunta “és real o virtual?” després d’escoltar fragments d’àudio hi va haver un 48,71% d’encerts i es van equivocar un 51,29%. Només 3 participants van encertar totes les respostes. En definitiva, no van ser capaços de distinguir si allò que escoltàven era fet amb instruments reals o virtuals. Avui dia, una sola persona amb un bon equipament i bons bancs de so, pot emular allò que calia fer amb tota una orquestra, amb el que això comporta d’estalvi de despesa econòmica... Les bandes sonores del futur no sé si necessitaran gaires músics... De moment, la Siri d’Apple, l’Ok Google, o l’Alexia d’Amazon, són veus virtuals creades amb intel·ligència artificial que ens poden dir quin temps farà demà a Castellfollit de la Roca (però no saben quin temps farà a Sant Esteve de les Roures! perquè encara no entenen la ironia ni el sentit de l’humor); o ens poden fer operacions matemàtiques, o fer sonar la cançó preferida d’Spotify, però encara no s’atreveixen a cantar (potser perquè encara no s’ha inventat la dutxa virtual?). Tot plegat no ha fet més que començar.

I de què em serveix tot això com a director@ d’una coral? Tenim amb les xarxes socials uns aliats perfectes per a una coral. Hi ha aplicacions molt conegudes que ens poden facilitar la feina. Tothom pot accedir a Youtube desembre del 2018 47

Tenim amb les xarxes socials uns aliats perfectes per a una coral. Hi ha aplicacions molt conegudes que ens poden facilitar la feina. per aprendre qualsevol cosa, també a cantar una determinada cançó. Amb el WhatsApp podem fer enregistraments de so de les diferents veus d’una cançó, per tal que els cantant puguin escoltar-ho i aprendre les diferents veus en qualsevol lloc i moment. Cal saber que l’opció Virtual Singer la tenim a l’abasts en programes i/o aplicacions com els editors de partitures o seqüenciadors, encara que molts ofereixen una aproximació amb sons “Ah” o “Oh”, sense possibilitat d’incorporar text. Altre cosa és que aquests s’adaptin a textos i siguin possibles en diferents idiomes.

Virtual Singer de Myriad: (Harmony assistant, Melody assistant, Pdf to Music Pro) Els productes de Myriad fa temps que experimenten amb la síntesi de la veu humana. Podeu provar gratuïtament (amb limitacions d’exportació) amb qualsevol d’aquest programes. Que ningú s’esperi una qualitat de veu espectacular, sona robótica. Però és una molt bona manera de poder saber com pot sonar una partitura coral, una molt bona manera d’assajar. El PDF to music Pro, per exemple, “canta” els pdf’s corals fets amb editors de partitures i ho fa amb text, de manera polifònica i en diferents idiomes. Permet escoltar les veus que vulguis (per exemple, només la veu contralt, o soprano i tenor, etc.) i exportar, entre d’altres, a mp3 (àudio) o bé a MusicXML, amb la qual cosa ja es pot obrir amb qualsevol editor de partitures actual. Jo l’utilitzo per als assajos parcials de les diferents veus: les passo a mp3 i les envio pel whatsapp del grup als cantants, així cadascú pot escoltar una aproximació virtual de la seva veu i pot venir assajat de casa. Tots els programes editors de partitures actuals treballen i són compatibles amb el format MusicXML més que no pas en MIDI com fins fa poc. Es pot crear una partitura amb Finale, Sibelius, Musescore, Noteflight, Flat, etc., exportar-la a Xml i obrir-la amb un producte de Myriad per ser cantada per cantants virtuals. Cada cantant de Virtual Singer es pot ajustar, modificant el timbre, l’entonació o el tipus de veu (home, 48 La Circular

Monogràfic

dona, nen, tenor, soprano, etc.). Diverses veus diferents podran cantar al mateix temps, en diversos idiomes : Anglès britànic, Anglès americà, Francès, Alemany, Llatí, Espanyol, Italià, Japonès, Finès i Occità.Virtual Singer inclou la tecnología Real Singer II que permet crear una veu de gravacions de la vostra pròpia veu. Podeu escoltar mostres de virtual singer a: https://www.myriad-online.com/en/products/ virtualsinger.htm

Puc escoltar una imatge d’una partitura? En un altre ordre de coses, hi ha una tecnologia capaç de reconèixer els símbols musicals d’una imatge o una partitura en pdf, anomenat OMR. D’aquesta manera podem convertir una imatge en una partitura editable digitalment. Reconeixement Òptic de Música, en anglès conegut com a Optical Music Recognition (OMR), és l’aplicació del reconeixement òptic de caràcters per interpretar partitures o partitures impreses, en forma editable o reproduïble. Un vegada que s’ha capturat de forma digital, la música es pot guardar en formats d’arxius que s’utilitzen habitualment, com MIDI i MusicXML (https://es.wikipedia.org/wiki/ M%C3%BAsica_OCR). D’aquesta manera, programes com Sibelius incorporen Photoscore de Neuratron, el Finale incorpora SmartScore de Musitek, etc.

Darrerament estan sorgint moltes App’s per a telèfon mòbil, aprofitant que cada vegada les càmeres de fotos que incorporen són més potents, amb una alta qualitat de resolució, cosa imprescindible perquè una foto d’una partitura es converteixi amb un so aproximat a la realitat. Moltes d’aquestes aplicacions tenen una versió gratuïta, amb limitacions a l’hora d’exportar, però les versions pro són molt assequibles de preu, la majoria no arriben als 10 €. Totes elles permeten importar i exportar com a MusicXML i, per tant, poden interaccionar amb qualsevol editor de partitures. Alguns exemples serien: • PlayScore: La versió gratuïta fa sonar la imatge i pots canviar el tempo. No permet desar ni exportar. Accepta piano. Disponible a Google Play i a App Store. Compte que la versió pro només deixa escoltar

seccions per separat en la versió per a iOS. Permet, per exemple, escoltar la veu 2 i la 4 d’una obra coral. PlayScore Pro només pot reproduir imatges JPG amb bona resolució (+ de 300 p). Per reproduir un document PDF que contingui música, el PDF s’ha de convertir en pàgines individuals en format JPG. Un inconvenient és que només converteix pàgines individuals... ideal per a partitures de piano. Els cantants poden escoltar i cantar sobre l’acompanyament només fent una foto amb el telèfon. Molt fàcil d’utilitzar! • Sheet music scanner (Escàner de partituras). Només a AppStore amb un preu de 4,49€. Permet importar pdf o imatge de diverses pàgines. No permet enviar per correu, cal desar-ho primer a Google Drive o similar.

• NotateMe. En la versió gratuïta, NotateMe Now, cal que la partitura sigui a una sola veu i utilitzi un sol pentagrama, encara que hi pot haver els sistemes i pàgines que calgui, per exemple una partitura de violí o de flauta. Reconeix el text d’una partitura exportada com a XML.

Coda

En definitiva, com a cantaires i directors de corals tenim eines i possibilitats que fins ara no hi eren o no estaven al nostre abast. Les que hem descrit aquí serveixen per a poder aprendre les cançons a partir d’àudios cantats amb cantant virtuals, o a partir de una simple foto del telèfon. Ara només cal utilitzar-les i gaudir-ne com el que són, eines de suport que no pretenen ni poden substituir els cantants ni els instruments reals.

Notícies del MCC

EUROPA CANTAT XX a Tallin, Estònia Del 27 de juliol al 5 d’agost de 2018 Un milió de maneres de cantar. Sota aquest lema se’ns va presentar fa tres anys el Festival Europa Cantat XX, en el marc de l’assemblea general de l’European Choral Association-Europa Cantat. I és que Estònia és un país on canta gairebé cadascun dels seus 1.300.000 habitants! El que primer vam copsar va ser la joventut dels participants.Vam poder sentir i veure cors de joves de diferents nivells, participants individuals o en cors d’adults, i també diversos cors infantils. Alguns

d’aquests cors de nens i nenes els coneixíem d’altres festivals i, sobretot, ens va fer molta il·lusió trobar els grans de l’Escola Coral de L’Eliana, dirigits per Christian García i Pilar Silvestre, membre del SCIC i fundat per l’estimat Juli Hurtado, que participaven per primer cop en un Festival d’Europa Cantat.Vam sentir-los en un concert molt ben preparat i cuidat, i volem destacar la alegria que podíem veure en els ulls dels cantaires mentre cantaven.

de corals i de membres individuals d’arreu de l’Estat Espanyol. Per part nostra, vam viatjar amb el Cor Jove Nacional de Catalunya, format per 24 cantaires i dirigit aquest cop per Josep Vila i Casañas. El CJNC va participar en el taller Composicions per a Doble i Triple Cor,

Un altre aspecte a destacar és la participació d’un nombre més elevat

Vam poder sentir i veure cors de joves de diferents nivells, participants individuals o en cors d’adults, i també diversos cors infantils. Notícies del MCC

desembre del 2018 49

dirigit per Filippo Maria Bressan, juntament amb els cors joves nacionals de França, Itàlia i Suïssa. Van fer un treball molt interessant, compartit amb companys de nivell i inquietuds similars, que va prendre forma en el concert celebrat el darrer dia a l’Estonian Concert Hall amb un gran èxit musical i de públic. Paral·lelament, el CJNC va oferir dos concerts amb repertori de música catalana de tots els temps, un d’ells a la bonica església de Saint John. El públic va apreciar la varietat i riquesa de les obres i es va impressionar pel so compacte i madur de les cordes, així com l’expressivitat en la interpretació. En les poques estones lliures, el Cor Jove va aprofitar per preparar el repertori del disc que han enregistrat a Barcelona durant el mes d’octubre. En un festival d’aquestes característiques és un goig poder tenir a l’abast concerts d’un nivell tan alt, directors de tots els països -principalment europeus-, repertoris, sales de concerts, fira d’editorials musicals (FICTA hi va ser present). Voldríem destacar els concerts del Cor d’Homes Nacional d’Estònia, el cor mixt MASKA de Letònia, el Cor de Cambra Filharmònic d’Estònia, el cor jove Hamrahlídarkórinn d’Islàndia, el Coro de Jóvenes de Madrid, dirigits per Juan Pablo de Juan, i el cor de noies de Sant Estanislau (Eslovènia), on l’estiu de l’any 2021 s’hostatjarà el proper Festival Europa Cantat. Josep Vila

Happy Birthday, Estonia!

i Jover va ser el director del taller per a nois i noies Children Songs Around the World amb composicions d’estrena de Josep Vila i Casañas. Un esdeveniment memorable i especial va ser la celebració del 100è aniversari de la República d’Estònia. El concert anomenat Happy Birthday, Estònia! va tenir lloc en el Song Celebration Ground, espai molt singular a l’aire lliure: l’escenari està cobert per una gran petxina de formigó on hi caben més de 26.000 cantaires. Aquell dia no érem tants, l’organització ens va xifrar en uns 6.000, que vam anar alternant cançons del cant comú amb actuacions finals d’alguns tallers i amb breus intervencions de grups de danses populars i bandes de música.

Un esdeveniment memorable i especial va ser la celebració del 100è aniversari de la República d’Estònia. EAC-EC

El primer Song Festival es va organitzar l’any 1869 a Tartu amb 872 intèrprets, 56 instrumentistes de vent i 822 cantaires masculins. Cada 5 anys aproximadament se’n feia una altra edició, independentment del règim polític que governava Estònia en cada moment. El que els estonians anomenen la “Singing Revolution” o Revoluvió Cantada, va començar l’any 1988, fortament influenciada per la tradició dels Song Festivals. Centenars de milers de cantaires es trobaven a l’espai del Festival per cantar cançons patriòtiques tot demanant la seva independència. I així va ser, des de l’any 1991 Estònia va tornar a ser independent sense que hi hagués hagut ni un sol tret. El Baltic Song Celebration ha estat reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat. MOVIMENT CORAL CATALÀ Ariadna de Casacuberta i Montserrat Gual

El passat novembre, durant l’assemblea que l’European Choral Association-Europa Cantat va celebrar a Turquia, Martí Ferrer i Bosch va ser reelegit com a membre del Consell Directiu o Board per un tercer i darrer període de tres anys. A ell, al president Carlo Pavese i a tots els seus companys, desitgem encert i èxits en la seva tasca de difondre la música coral en tots els àmbits de la societat europea. 50 La Circular

Notícies del MCC

lagrossacat

loteriadecatalunya.cat

lagrossa_cat

31 DESEMBRE

1R PREMI 200.000€ PER BITLLET DE 10€ desembre del 2018 51

Parant l’orella

Cloenda del XLII Congrés Internacional de Pueri Cantores La basílica de la Sagrada Família de Barcelona, com a escenari d’un concert provoca un sentiment ambivalent: per una banda impressiona, meravella, inspira, transmet l’espiritualitat de Gaudí. Saps que tot hi farà molt bonic, tan abans de posar-hi un peu com quan ja hi ets i et sents rodejat de l’amplitud, la llum i el color d’un lloc tan especial. Al mateix temps, t’adones de les naturals dificultats de fer música en un espai tan gran, en el qual els cantaires necessàriament són lluny els uns dels altres, el so ha de viatjar molts metres per poder-se empastar, els directorts han de donar les indicacions des de les pantalles... Malgrat tot això -i també gràcies a tot això- el concert del 15 de juliol va ser tal com calia per cloure

dignament el Congrés: brillant, grandiós i impressionant. Segur que tots els participants, tan els catalans que no hi haguessin estat encara com els visitants estrangers, en tindran un record inesborrable. Hi van actuar individualment des de les escales del Presbiteri sis escolanies, de Canada, França, Alemanya, Polònia i Suècia. Entre una i altra, la resta de partitipants al Congrés i el Cor Jove Nacional de Catalunya van interpretar obres comunes del Llibre Vermell de Montserrat i de Cererols, més les obres d’estrena encarregades a Bernat Vivancos, Josep Vila i Casañas i Josep Oller.Van dirigir els cants comuns el mateix Josep Vila (les seves obres i les de Vivancos i Cererols) i Martí Ferrer (Llibre Vermell i Himne del Congrés). A tots

Fotografia: M. Mercè Argüelles

dos se’ls ha de reconèixer el gran mèrit d’haver sabut conjuntar amb eficiència les veus –repartides entre les cantories elevades i els bancs a peu pla- l’orgue i els instruments; cosa no gens fàcil en un espai tan gran i diferent de l’habitual. Felicitem cordialment la Federació Catalana de Pueri Cantores per haver acceptat i haver superat amb èxit el repte que suposava l’organització d’un Congrés com aquest, en el qual han participat uns 3.000 cantaires d’escolaines d’arreu del món. Enhorabona! M. Mercè Argüelles

XII Festival Internacional COREARTE BARCELONA Aquesta vegada, el festival –celebrat del 15 al 21 d’octubre 2018- va reunir cantaires catalans amb altres vinguts d’Alemanya, Argentina, Puerto Rico i Mèxic. Els cantaires es van repartir en dos tallers, un per a cors mixtos dirigit per l’americà Trent Brown i un per a cors infantils i juvenils 52 La Circular

Parant l’orella

dirigit per Oriol Castanyer. El resultat de la feina dels tallers es va presentar a l’església de Sant Raimón de Penyafort, en un concert que va iniciar el cor Studio Vocale Karlsruhe, dirigit per Werner Pfaff. En un altre dels concerts, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, vam poder escoltar

els nens del Colegio de Infantes de la Catedral Metropolitana de Guadalajara, Mèxic. És una escolania infantil mixta amb 12 nens i tres nenes.Van cantar molt bé i segurs, amb veus ben treballades i rodones però de timbre infantil. Molt conscients del compromís de representar la seva terra, van acabar amb la peça Guadalajara, de

P. Guizar, que va ser molt aplaudida. El festival es va cloure amb el Requiem de Mozart interpretat a l’Àtrium de Viladecans per tots els cors amb l’orquesta de Cambra Terrassa 48; una obra en què els nens només intervenien puntualment, però que van seguir tota

Fotografia: M. Mercè Argüelles

l’estona amb la partitura amb total concentració. Donem l’enhorabona a l’organització i esperem la propera edició del festival. M. Mercè Argüelles

La diplomàcia cultural real La diplomàcia cultural és un fenòmen que té moltes facetes i no és igual a tot arreu. La seva efectivitat varia amb el pas del temps i amb els canvis de lleis i de governs: la idea que “cal reformar tot allò que va fer el predecessor” i els relleus de personal poden fer que allò que s’ha tardat anys a bastir es minimitzi o fins i tot acabi desapareixent. L’escàs paper dels representants reals Crec, doncs, que la diplomàcia cultural no s’hauria de jugar només en el terreny oficial. Els qui treballen en aquest camp –artistes, facilitadors, organitzadors- són realment els diplomàtics; ells treballen amb coneixement de la matèria, de qui la practica i del públic a qui s’adreça. Per desgràcia, aquests protagonistes poques vegades tenen un paper rellevant en la diplomàcia cultural oficial. Aquells qui gestionen les polítiques culturals sovint es limiten a entendre com a Cultura i Art uns esdeveniments concrets que es presenten en teatres o en sales de concerts... Som molt lluny, doncs, d’aconseguir que el component cultural tingui el seu lloc en qualsevol aspecte de la legislació; si això s’aconseguís hi hauria una millor comprensió dels aspectes culturals de la ciutadania i de la seva diversitat.

Els que treballen en aquest camp coneixen la matèria, qui la practica i el públic a qui s’adreça. El paper preeminent de la Música És important destacar la posició preeminent de la Música en la diplomàcia cultural. Com moltes altres disciplines artístiques, la Música no té fronteres, és un llenguatge compartit. I sovint és una experiència compartida. Mitjançant les noves tecnologies, la música està disponible en tot moment i a tot arreu: a New York es pot escoltar música pop del Punjab, podem gaudir d’una mateixa òpera simultàniament des de Berlin o des de Tòkio, i trobaríem mil exemples més. Els compositors actuals barregen centenars d’influències diferents en les seves creacions, transformant records i idees en nous sons. En tot això, no hi ha cap necessitat de diplomàcia cultural; és més, diria que això ÉS precisament diplomàcia cultural.

Fotografia: ECA-EC

Conclusió L’única manera d’implicar més gent en aquestos processos i així millorar les perspectives del món trasbalsat en què vivim, és posar les noves generacions en contacte amb les Arts i la Cultura tan aviat de les seves vides com sigui possible. Es a dir, educar en les Arts des de la infància. Només això –i no pas les reunions amb discursos bonics ni comissions per quedar bé- hauria de ser realment la principal prioritat de la diplomàcia cultural. Frans de Ruiter

Expresident i Membre d’Honor de l’international Music Council (Sounds in Europe nº 12, 2017)

Educar en les Arts des de la infància hauria de ser realment la principal prioritat de la diplomàcia cultural. Parant l’orella

desembre del 2018 53

La contribució dels cors a la integració social El projecte Sing Me In Segons el darrer butlletí digital de la federació europea ECA-EC, un 65% dels cors manifesten el desig de contribuir a la integració social, però molts no ho aconsegueixen! Per això, 11 organitzacions han unit forces en els darrers dos anys i han desenvolupat quatre llibrets que volen ser útils en el camp del cant col·lectiu per a la integració de joves migrants. Ja us en vam parlar quan es va endegar aquest projecte. Ara us fem saber que ja estan disponibles

els quatre llibrets que s’han confeccionat i que tracten de: - Crear grups corals amb grups de joves refugiats - Incloure joves provinents de la immigració en cors que ja existeixen - Treballar en l’àmbit escolar - Guia de repertori. Hi ha recursos pràctics, exemples de bones maneres de fer, idees sobre com superar els reptes més habituals, relats i testimonis. A la guia de repertori es pot trobar una llista de cançons i jocs musicals

i molt videos útils per muntar activitats. Els llibrets estan disponibles en català i en 10 llegües més: alemany, anglès, àrab, castellà, estonià, finès, francès, holandès, norueg, i turc. Si voleu contribuir a la integració social, us els podeu descarregar gratis de: www.SingMeIn.eu La redacció

Tothom pot cantar! No hi ha ningú incapaç de cantar. Qui pot parlar, pot cantar. Només hi hauria algun entrebanc en cas de dificultats auditives o problemes de la parla; altrament, qualsevol persona pot cantar. Perquè és bo, cantar? La dita popular “Qui canta els seus mals espanta” sintetitza magistralment

els beneficis del cant, que moltíssims estudis seriosos confirmen. Aquests son alguns dels beneficis que considero més importants: • És una activitat social i aglutinadora • Estimula l’esforç individual per aconseguir un objectiu comú • No és una activitat competitiva en ella mateixa

Trobada escolar a Badalona. Fotografia: Cesc Rovira

• És fonamental en el procés d’aprenentatge dels infants • Influeix en la tendència a la drogadicció (s’usa com a teràpia en centres especialitzats) • Com totes les Arts, es comunica pels sentits; transmet emoció i afecte • Produeix immunoglobulina A (anticossos) i cortisol (hormona anti-estress) Per altra banda, Jean Piaget reconeixia la importància del joc en l’educació, i en diverses llengües, fer música es descriu amb el verb “jugar”. I què és el joc? Doncs una forma d’expressió en la qual el nostre esperit és totalment lliure, en la qual la fantasia ens porta a llocs insòlits. Jugant sentim que no correm riscos. Un nen por aprendre tot jugant; quan ja és adult, en canvi, li queden poques oportunitats per fer-ho: la música n’és una! Óscar Escalada

Director de cors, compositor, profesor i editor argentí. 54 La Circular

Parant l’orella

I ara... I ara...juguem SIDOKU

Segur que recordeu com s’omple: cal posar a casa casella una nota musical (do, re, mi, fa, sol, la, si). Les set notes han d’aparèixer a cada columna, cada fila i cada zona. Les que ja estan posades són pistes: si les canteu en ordre, sonaran els primers compassos de la peça musical que s’indica al peu del SIDOKU.

SOL

SOL DO

LA SI

LA SOL

SOL

SOL LA

Durant un dels assaigs de la seva òpera Flavio, Händel va entrar en conflicte amb un cantant anglès anomenat Gordon. - No puc cantar així –va protestar el jove- si no em segueix millor saltaré al fossat dels músics i faré a trossos el seu clavicèmbal... - Endavant, endavant –va replicar Händel- però li prego que m’avisi abans de fer-ho. Vull anunciar-ho. Perquè estic segur, senyor Gordon, que vindrà molta més gent per veure’l saltar al fossat que la que vindria per escoltar-lo cantar.

Maurice Ravel

LA SOL

El Noi de la Mare (nadala tradicional) www.sidokus.com

Ravel s’enfadava molt quan el tempo de la seva Pavana per a una infanta difunta era tocat encara més rallentando per algun pianista negligent. - Déu meu, Déu meu –es queixava una vegada, digint-se a un jove que tocava l’obra per a ell- el que vaig escriure és una Pavana per a una infanta difunta... però el que vostè toca és una Pavana difunta per a una infanta!

Giacomo Rossini

Un alumne del compositor li va mostrar una Marxa fúnebre que havia escrit per al funeral d’un seu oncle per saber què opinava de l’obra. Rossini va contemplar tristament el manuscrit. - Bonica, noi –va dir – molt bonica; però, amb franquesa, ¿no creu vostè que hauria estat molt més aventatjós, des del punt de vista musical, que s’hagués mort vostè i el seu oncle hagués escrit la marxa fúnebre?

Geroglífics

Jordi Núñez i Pallarola

(Originals de Josep M. Brotons, amb autorització) Des de quan toca el violí, la Núria?

curiositats Georg Friedrich Händel

juguem

De Vibracions nº 260 Febrer 2018, publicació de l’Associació Musical de Mestres directors (amb autorització)

Com surt de l’aigua?

MOTS ENCREUATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

O C A S I N D I A C A N T A N T E V A A S E V A R I A C I O 4 A N E U E I 5 R P O N B U G A D A 6 O L I A T L L N O I 7 S U A U G A L D E R 8 N N U R I A U A U 9 E O E R D P I N 10 C L S A B A C P 11 S E C R O E T S O 12 A D E U J U G U E M 1 2 3

Solucions als entreteniments de la Circular 167 FEU PARELLES 1-G, 2-I, 3-L, 4-K, 5-J, 6-A, 7-C, 8-D, 9-E, 10-F, 11-M, 12-H, 13-B.

Secció a cura de M. M. Argüelles i A. Castilla desembre del 2018 55

Fotografia: Cesc Rovira

I dins el bosc humit torna a ésser clara la veu del fontinyol sota el penyal que, vestint-los de molses, hi prepara els caminets joiosos de Nadal. De Dolça, benigna pau

Miquel Ferrà

(Ciutat de Mallorca, 1885-1947)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de ECA-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: