PEL FUNERAL DE LA TIA MARIA En nom dels germans de la Maria —en Josep i la Roser, la Montserrat i en Raimond (i amb l’Oriol i la Montserrat en el record més viu)—; en nom dels nebots de la Maria —la Laia i en Jaume, la Lulú, en Toni i la Maria Lluïsa, l’Enric i la Dolors, jo mateix i la Paula, i l’Anna (i amb la Clara i la Pilar també en el record més viu)—; i en nom, encara, dels renebots de la Maria —la Maria i en Juli, la Margarida i en Pau, en Jordi i en Pere, en Pol i en Quim, i la Bruna (i perdoneu que en aquest cas m’estalviï les parelles)—; en nom de tota la família, que no s’acaba amb aquests noms que he dit, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest acte de record i comiat.
gent. Per cadascú el nom té una forma característica però per tots és la mateixa persona: una persona que tots hem estimat, cadascú en el seu àmbit i des del tracte que hi tenia.
que la Maria Martorell (i la Montserrat Solanic, i la Dolors Bonal, i la Teresa Giménez) els descobrissin el món fertilíssim de les cançons, que són alhorapoesia i música, com els que van ser alumnes seus a l’Escola del Bosc o al Sant Gregori; tant L’hem estimada molts: a molts se’ns els que van treballar colze a colze ha fet una persona indispensable, amb ella en aquestes escoles, o a una amiga entranyable o una com- l’Institut Municipal d’Educació de panya insubstituïble. Permeteu-me Barcelona, com els que ho han fet que no parli com a nebot i fiol de la al Secretariat de Corals Infantils tia Maria.Ara nofaig de portantveu de Catalunya, o els que van cantar de ningú: el que dic em sembla que tants anys amb ella a la Coral Sant puc dir-ho en nom de tots els que Jordi. Si els volguéssim dir tots, no acabaríem.
I moltes gràcies a en Lluís Saumell, també, per haver oficiat la missa com a ella li hauria agradat. I als cantaires i els músics que hi han intervingut, i als que encara hi intervindran, per haver fet la música que ella hauria volgut sentir i que hauria volgut cantar. Tots l’hem cantada una mica en nom d’ella, amb la turgència del seu record presentíssim. No caldria que digués res més, perquè tots sabem què fem aquí i per què hi som. Però potser està bé que algunes de les coses que sabem les sentim dites en veu alta en aquest moment. Acomiadem la Maria Martorell Codina: la Maria pels germans i els cunyats, la tia Maria pels nebots i els renebots, la senyoreta Maria pels que la van tenir de mestra, la Maria Martorell per tanta i tanta 10 La Circular
som aquí, congregats per un sentiment que cada vegada pendrà més la forma bona i dolça del record, convocats per un buit que ja es va omplint de memòria agraïda.
La Maria ha viscut noranta-un anys i dos-cents seixantanou dies, que fan una vida realment llarga. Tots aquests anys els ha viscut amb plenitud.Ha conservat fins al finallaintel·ligència desperta, el coneixement amplíssim, la memòria precisa, la sensibilitat educada i l’atenció infinita cap a les coses més menudes que caracteritzaven la seva manera de fer i de ser. N’hi ha per estar-ne molt contents i molt agraïts. Per ella, però també per nosaltres, perquè l’hem disfrutada molt temps. L’hem poguda estimar tant, i de tan a prop, que tenim moltíssim per agrair-li.
Hi ha persones que passen pel món amb un ànim agònic i esportiu, per omplir-se la pitrera de medalles La Maria l’hem estimada tant els i els prestatges de trofeus. Hi ha que hi hem estat lligats per un persones, en canvi, que no senten sentit familiar de pertinença com aquesta necessitat d’autoafirmació els que conserven el record d’una perquè saben que, si tenen el que mestra que va valer la pena haver tenen, és perquè ho han rebut, i per tingut de criatures; tant els que van tant això que tenen no és res que cantar a L’Esquitx i van tenir la sort hagi de servir-los per singularitzar-
La Maria, a la 10a Trobada, el 1977, on es va estrenar Tirant lo Blanc