(25c) cada vegada, fins que la va apuntar tota en el seu bloc de notes. Niles va publicar aquesta cançó en el seu cançoner Songs of the Hill-folk (1934). Sovint s’ha dit que es tracta d’una nadala tradicional dels Apalatxes, però no està clara la seva antiguitat. La tonalitat menor de la melodia; els intervals menors i les cadències inacabades, com també l’aire de tristesa de la seva lletra, fan d’aquesta nadala una de les més planyívoles, cosa que també li dóna un cert aire intemporal. “Em pregunto mentre vagarejo sota el cel perquè Jesús el Salvador va venir a morir...” Per a la pobre gent com tu i com jo... Jo em pregunto mentre vagarejo sota el cel. Quan Maria va infantar Jesús a l’establia, amb homes savis i grangers i pastors i tots. Però a dalt, des del cel de Déu una estrella brillant va caure, i l’antiga promesa aleshores va venir a la memòria.
vinguda del Redemptor. Per una altra banda, durant l’estació freda el món vegetal resta adormit. Només unes poques plantes donen fruit en aquest temps: el boix grèvol, el ginebró, el vesc..., plantes simbòliques carregades de significació. També l’avet formarà part d’aquest simbolisme no tant pels seus fruits sinó per les seves fulles perennes i verdes que són símbol de fidelitat. D’aquí que el culte a la fertilitat hagi estat un tret significatiu i antic d’aquestes diades. Aquests dos elements còsmics també han format part de la cançó tradicional de Nadal arreu del món cristià.Vegem-ne uns quants exemples:
-O Tannenbaum (Alemanya). És una cançó que ha tingut un recorregut sorprenent. Erns Anschütz (17801861, mestre, organista, poeta i compositor alemany) posà lletra a una cançó folklòrica antiga de la qual hi ha referències des del segle XVI. La cançó, en principi no es referia a Nadal, però fa al·lusió a les fulles perennes de l’avet que simbolitzen la constància i la fidelitat. La cançó popular es va associar a Nadal gràcies a la lletra que AnSi Jesús ha estat buscat per schütz va afegir al text tradicional. tota cosa petita, El costum de l’arbre de Nadal es una estrella en el cel, o un ocell volant, desenvolupà al llarg del segle XIX o per tots els àngels de Déu dalt del i la cançó va ser considerada com cel que canten, una nadala: Ell certament podia tenir-ho, perquè ell era el Rei. Oh arbre sant, oh arbre sant, com són fidels tes branques. Florides són tan a l’estiu El solstici i el culte a la fertilitat. com en plena hivernada. La celebració de Nadal coincideix, Oh arbre sant, oh arbre sant des del nostre punt de mira, amb el com són fidels tes branques. moment que la llum del sol inicia el seu camí cap el seu esclat sis mesos • Tronc de Nadal (el tió de Nadesprés, el solstici d’estiu. Aquest dal). El costum de fer “cagar” el tió es dedicarà a festejar la festa del té entre nosaltres una connotació Precursor, Sant Joan Bautista, i festiva i divertida, i està del tot asel solstici d’hivern a celebrar la sociada als infants. Però no podem
oblidar que aquest “tió” o “tronc” és una referència antiga al culte a la fertilitat que es feia a través d’una soca que s’encenia a la llar la mateixa nit de Nadal. Soca o tronc que es creia que tenia un cert poder de fertilitat i, en algunes contrades, fins i tot es feia passar per sobre del “tronc” tots els animals domèstics per tal de que fossin fèrtils. El costum del tronc de Nadal a més de Catalunya, estava estès per tot els Pirineus fins Navarra i per molts països europeus. Les formuletes que es canten a Catalunya mentre es pica el tió fan al·lusió a menges i diversos regals que aquesta soca ha de “cagar”. Fertilitat i escatologia aquí van junts. • La lluna d’hivern. També la lluna de Nadal és motiu de pronòstics. Per als celtes, la lluna del solstici d’hivern era sagrada, marcava la nit de tallar el vesc, la “branca daurada”. En el nostre repertori nadalenc hi ha una cançó que porta per títol Nit serena de Nadal, amb lletra de Domènec Puga i música de Joan Tomàs, la qual ens parla de les meravelles d’aquesta nit plena de perfums, de llums i de música; diu el següent: Fotografia de James Jordan
novembre del 2012 17