Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista quadrimestral Número 157 setembre-desembre 2012

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

Entrevista amb Jaume Ayats Monogràfic Cantem Nadal Jornades de Treball El SCIC a l’ECXVIII


3Opinió Editorial

24 El Tècnic a l’abast

4

11

Notes del SCIC

Monogràfic

-El Juguem Cantant del Vallès Occidental, un gran viatge - XXIX Juguem Cantant a Girona -XXIX Juguem Cantant a Cervera -XXIX Juguem Cantant a Tortosa -Primer juguem Cantant a Pollença - 89enes Jornades de Treball del SCIC -...i 90enes Jornades de Treball del SCIC - En la mort del mestre Josep Viader

25 Conversa

30 Activitats de

amb...

les corals

Cantem Nadal

35 Parant l’orella

Jaume Ayats

40 El racó dels llibres

41 Notícies del MCC

42

I ara... juguem

La Circular del SCIC Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Portada La coral Gatzara al festival EC 2012 de Torino. © Festival EC 2012 Torino

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Revista de cant coral infantil

Núm. 157 novembre 2012 Equip Editorial Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats


Editorial

Un nou curs excitant... però...com sempre? Cada setembre friso amb il·lusió de primerenc pensant què ens portarà el curs que ja comença. Aquest ha de ser, a priori, un curs tranquil, al Secretariat, després de la descàrrega d’adrenalina de la recent Trobada General. Però aquells que hem estat a coordinació volem sempre alguna coseta més...

ca d’intercanvis potser podria aquesta, s’ha mantingut ben ferma des del començament. I venir per culpa de les retaalerta! que s’encomana... llades i per no poder pagar l’autocar! Per això vull creure en la Potser l’equip tècnic decidi- il·lusió del nou curs i del rà declarar-se independent i meu país. Després de veure refundarà el Secretariat amb l’experiència de la coral El un altre nom... Però tampoc, Poble que Canta i pensar en perquè a la fi, tots som direc- la revolució cantant d’Estònia, podríem fer un recull de tors de petites corals amb cançons patriòtiques a veus grans projectes! iguals? Potser...

Aquest setembre, el poble ha parlat. I algú, esperem-ho, se Potser el coordinador haul’escoltarà. Sóc d’una generarà de decidir fer algun gest ció que s’ha hagut d’empassar desmesurat per atraure l’atenció...Però no, tranquils, lleis, disposicions i situacions que no ha de fer campanya... que no va poder votar i que al SCIC tenim aquesta sort! avui constrenyen el normal Potser les corals no voldran funcionament d’una demofer cap intercanvi perquè els cràcia que se’ns fa extranya. I que treu qualsevol mica d’ilseus cantaires no es volen perdre cap partit del Barça... lusió que floreix. Però mireu, No, no serà per això. La man- la que es refereix al SCIC,

Això de barrejar el Secretariat amb el país pot donar molt de joc en un escrit però, encara que no sembli seriós, creieu-me: m’ha sortit així perquè ho sento així! Abel Castilla i Casamartina Director de cor

novembre del 2012 3


Notes del SCIC

EL JUGUEM CANTANT DEL VALLÈS OCCIDENTAL: UN GRAN VIATGE! El seu repertori (El tortell, El meu cotxe, A la vora del camí, El cu-cut bromista, La mosqueta i La casa tota petita) i el text era més curt i adient per la seva edat. A dos quarts de 10 del matí van començar a arribar els cantaires a Sabadell. El lloc triat va ser l’escola i l’auditori dels Salesians. L’assaig ja va prometre molt. Juguem Cantant del Vallès Occidental

El dissabte 21 d’abril, uns 80 cantaires de les corals l’Espiga de Badia, Clau de Sol de Matadepera, Sant Esteve de Castellar, Pinetons de Cerdanyola, Joncar Petit de Barcelona i A Tempo de Sabadell, juntament amb els seus directors i directores, vàrem emprendre Un gran viatge. No va ser gens feixuc!! Ens hi van convidar tres gripaus que volien conèixer món, altres paisatges, altres amics… I va ser ben cert. Pel camí vam trobar una colla d’amics, una mica animals però ben avinguts: una puça, un elefant, una aranya i un mussol. Fins i tot se’ns va fer de nit, sort que la lluna era plena i ens il·luminava el camí. Un camí ben ple de sorpreses. L’endemà al matí ens va ploure i tot. Però sempre estàvem de sort. Ben bé al mig del camí hi havia una casa una mica “especial”. Ah, quin viatge!!!. Tot i estar

4 La Circular

tant de temps fora, va resultar que només havíem fet la volta pel rodal. D’aquesta manera i amb un text una mica més elaborat vàrem enllaçar el repertori triat pel Juguem Cantant del Vallès Occidental. Els tres gripaus, La puça i L’elefant, L’aranya, La lluna, El mussol, A janelinha fecha i La casa carina van ser les cançons que es van interpretar com si fos un conte musical. Però això no és tot!!! Teníem una “colleta” de petits, P-3 i P-4, que no es van quedar gens curts. Ara bé, per no cansar-los gaire els vam preparar una petita excursió. Abans de marxar es van preparar un bon berenar.Van pujar tots al cotxe en direcció la Mola i a la vora d’un petit camí es van aturar.Van passejar, van empaitar un cu-cut i les mosques els van empipar una mica; però van tornar a casa ben contents.... i ben cansats.

Primer van assajar els cantaires de P-3 i P-4. Després va tocar als més grandets mentre els petits, asseguts a les butaques, seguien molt atents i expectants el conte musical que havien preparat els seus companys. Els dibuixos de tots els personatges del conte van anar sortint a mesura que els nois i noies anaven cantant. Un darrere l’altre, els anàvem enganxant al petit decorat que teníem a l’escenari, on es podia veure la casa i el paisatge que l’envoltava. L’excel.lent narració de la Sara Scott va enganxar de seguida a la mainada. La Rosa Ribera va fer les vocalitzacions i en Toni Santiago va dirigir. Cap a un quart de 12 del matí, un cop acabada la feina, ja érem al patí de l’escola per esmorzar plegats i començar els jocs i tallers que havíem organitzat. Aprofitant la temàtica del conte, alguns dibuixos fets amb fullola i alguns altres que vam afegir-hi, es van anar perfilant i relacionant els jocs amb els personatges. Hi havien


diferents espais: es podien pescar llunes, fer carreres de mussols, fer i desfer una teranyina, muntar les diferents parts del cos d’un elefant i d’una puça (amb els ulls tapats) i pintar un paraigües. La mainada s’ho va passar molt bé.

Una del migdia: tot a punt per començar el concert. El van encetar els cantaires de P-3 i P-4 que tot i ser poquets, ho van fer molt bé. Després els més grans, que van triomfar!!! Cantaires i directors van rebre

una flor com a detall per la seva participació. Montserrat Farràs Directora Aula de Música A Tempo

XXIX JUGUEM CANTANT A GIRONA

És un quart d’11 del matí. Alguns nens ja han arribat i se sent una mica de xivarri dins l’església de Sta. Eugènia. Se’ls veu expectants i nerviosos alhora. A dos quarts d’11, quan ja ha arribat tothom, comencem a fer l’escalfament i assajem les cançons del programa comú. Com se les saben i que bé que canten! Va ser un gust dirigir-los i assajar amb ells. A continuació toca assajar la cantata que s’ha preparat: La ciutat i la Lluna. En Quim Bonal n’és el director. Com que això de cantar fa obrir la gana, després de l’assaig tenim una estona per omplir les panxes buides. Esmorzem fins tres quarts d’1, perquè a la 1 del migdia ja és el concert! Ens canviem la samarreta que portem per una de blanca, així

anem tots iguals i ben elegant i … sortim a escena! Quants pares i mares! L’esglèsia és plena de gom a gom! Quan acabem de cantar el concert, que ha anat esplèndidament bé, ens hem de tornar a canviar la samarreta perquè toca anar a dinar i a jugar! Anem a peu al CEIP Montfalgars, que és molt a la vora. Allà despleguem tots els “tuppers” o entrepans i començem l’àpat. Mmm...que bé que va dinar una mica, després de tants nervis.

rents i s’ha d’anar rotant. D’aquesta manera tothom haurà jugat a tot. Quan ja portem una hora i mitja jugant, toca fer una pausa i berenar una mica: un suc i uns melindros de xocolata! I com que el temps ha passat volant, ja són les sis de la tarda i estem tots una mica cansats, tant directors com cantaires, i toca despedirnos perquè els pares ja ens vénen a buscar... La veritat és que ha estat un dia rodó. Hem cantat i jugat sense parar!

Quan hem descansat i carregat piles, comencem els jocs! Fem quaClara Cruz Bonal tre equips, un de blau, un de verd, Coral Claudefaula de Girona un de vermell i un de groc. Ens barrejem tots amb tots, així farem amics nous! Hi ha quatre jocs dife-

XXIX JUGUEM CANTANT A CERVERA El diumenge 27 de maig va ser un A janelinha fecha. Després, es va diumenge diferent a Cervera: s’hi continuar amb un assaig per grups: celebrava el Juguem Cantant de les “Animals”, “Univers”,Viatges” i Terres de Ponent. Ja de bon matí van “Cançons-joc”. Ja des de principi anar arribant uns 170 cantaires i di- d’any es van presentar aquests rectors de diferents indrets: Arbeca, quatre grups temàtics (amb quatre Agramunt, Flix, Lleida, Oliana, Ponts, cançons a cada grup) que cada Rosselló, Tàrrega, i, naturalment, coral podia triar en funció dels seus Cervera. interessos i possibilitats. La jornada va començar amb un assaig de les cançons comunes: El Mussol, La lluna, La puça i l’elefant i

Mentre un grup assajava, els altres feien un taller de manualitats en el qual cada cantaire es construïa un

petit objecte que després hauria de lluïr durant el concert. Quan tots els grups ja havien passat per l’assaig i pel taller, es va fer un assaig general del concert: totes les cançons que els diferents grups havien assajat estaven enllaçades per un conte de fil conductor: La cançó més bonica del món. Fantàstic!!! La Noèlia (la narradora) ens va encisar a tots amb la història novembre del 2012 5


d’en Pere, un nen que volia trobar la cançó més bonica del món.

parant per oferir un bon concert: atents, il.lusionats i amb ganes de tornar a escoltar i explicar el conte Després va arribar el dinar conjunt de La cançó més bonica del món amb de totes les corals, que es va fer totes les cançons que havien trebaals patis de la Universitat, un lloc llat durant tot el curs. espaiós que va permetre a tothom La col.laboració d’Isidor Rosich de menjar, parlar, descansar, jugar, (flauta travessera), Neus Garravé …. Fins que a les 5 de la tarda hi (viola), Xavier Puertas (contrabaix), havia la traca final: el concert. Jordi Castellà (piano, i arranjador dels acompanyaments de les En un Gran Teatre de la Passió ple cançons), Noèlia Solé (narradora), de públic, els cantaires s’anaven pre- Fàtima Puig (atrezzo i decoració),

les directores de la Coral Infantil Nova Cervera i dels cantaires i directors de les corals de les Terres de Ponent, van fer que el concert sortís rodó. Gràcies a tots!!! Un diumenge de maig diferent ….. Rosa Puig Ortiz Coral Infantil Nova Cervera

XXIX JUGUEM CANTANT A TORTOSA sors del Conservatori de Tortosa. Els pares de molts cantaires que van venir des de primera hora del matí van poder fer una visita guiada per la ciutat, de la que en van estar molt i molt contents. Els cantaires, després de la bona feina a l’assaig, van fer una gimcana molt divertida amb elements de la cantata i després de dinar van escoltar ben atents el conte La Cucafera!

La demarcació del Tarragonès enguany ha realitzat el Juguem Cantant a Tortosa! El Cor Flumine ha fet una gran tasca organitzadora per fer d’aquest 39è Juguem Cantant una trobada magnífica. El 27 de Maig es van reunir més de 200 cantaires a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa per cantar plegats La Ciutat i la Lluna.

La trobada es realitzà entre el collegi Teresià i l’Auditori. En arribar, els cantaires van esmorzar plegats i de seguida ens vam desplaçar a l’Auditori per fer l’assaig, primerament de les cançons comuns i després de la cantata, dirigida per la Maria Lombarte, directora del cor organitzador, acompanyada pel quartet de vent format per profes-

Després de descansar una mica i posar-se ben guapos, els cantaires es traslladaren fins l’Auditori Felip Pedrell, ja que a les 5 de la tarda tots els pares i mares eren allà, ben a punt per veure el concert! L’acte va anar molt bé, tots els cantaires van cantar amb energia i amb molta atenció. Públic, cantaires i directors vam quedar molt contents amb el resultat. Felicitem al Cor Flumine per la bona feina feta! Mercè Pérez Cap comarcal

EL PRIMER JUGUEM CANTANT A POLLENÇA El dia 17 de juny varem celebrar el primer Jugem Cantant de la demarcació de les Illes a Pollença. Prop de 150 infants de les corals

6 La Circular

Rodasons, Montision i Sant Josep Obrer, ens varem trobar en un lloc tan emblemàtic com el Claustre del Convent –on durant l’estiu se

celebra el Festival Internacional de Música- per a aquesta trobada. N’Antònia Coll, que dirigí la part musical, prèviament ja havia assajat


uns quants cops amb les dues corals. Això alleugerí moltíssim l’assaig general i els infants arribaren sense estar massa cansats al concert que celebrarem a l’església del Claustre. En la primera part cantaren les cançons del programa comú. I a la segona part s’interpretà la cantata El Rei Tutup, amb text de Gabriel Janer Manila i música de Baltasar Bibiloni. Es donà la circumstància que just aquella setmana se n’acomplia el 25è aniversari de l’estrena. La representació va anar a càrrec dels alumnes del taller de teatre de l’escola Sant Josep Obrer i la part instrumental, dels professors d’instrument de l’escola del mètode

Ireneu Segarra. El concert va ser un èxit, l’església es va fer petita per encabir les famílies dels al.lots i qualque turista despistat. Ens va fer molta il.lusió que Baltasar Bibiloni també hi fos present. Després del concert varem anar tots junts a dinar. I en acabat, ens esperaven un munt de jocs que els directors i els cantaires dels grups juvenils de les dues corals havien organitzat. Eulàlia Salbanyà Directora de la Coral Més Música de Palma

89enes JORNADES DE TREBALL DEL SCIC... El passat 30 de juny es van celebrar les 89enes Jornades de Treball del SCIC al museu d’Història de Catalunya. Com sempre aquestes jornades van servir per fer una valoració del curs: El pont de cançons i el curs de direcció, amb les especials participacions de Bob Chilcott, Basilio Astúlez i la coral Leioa Kantika Korala, van ser molt ben valorats per tots els assistents. Un punt important, com no podia ser d’altra manera, va ser la valoració de la 45a Trobada General del

SCIC: es va destacar com a punts positius el canvi de lloc (del Palau Sant Jordi al Palau Olímpic de Badalona), la gran repercussió que va tenir en els mitjans de comunicació i l’alta representació en el públic de polítics del nostre País. Musicalment es va destacar la dificultat de l’obra, sobretot en la preparació, però un cop a la Trobada i amb l’acompanyament de l’orquestra , la percepció va ser molt diferent. Cal felicitar molt especialment la magnífica feina del director Manel Valdivieso. També

es va valorar molt positivament el Programa Comú i la direcció per part de la Gemma Ruiz i la Núria Batet. Per altra banda es va obrir un debat sobre la idoneïtat de la cantata encarregada per aquesta ocasió (per la seva dificultat i temàtica) . Les Jornades van acabar amb un petit avançament de les activitats que s’estan preparant pel curs 2012-13 i desitjant a tothom molt bon estiu!

... i 90enes JORNADES DE TREBALL DEL SCIC Fotografia de M. Mercè Argüelles S’ha celebrat els dies 20 i 21 d’octubre de 2012 i hi han estat presents o representades 73 corals. Aquest curs, 8 corals han estat baixa i 6 han estat alta. S’hi ha fet l’Assemblea General Ordinària, s’ha presentat el programa comú del curs i hi ha hagut temps per revisar la botigueta i per a les habituals converses de passadís o de menjador entre directors i responsables que potser no es veuen sovint. A l’Assemblea General Ordinàrias’hi va presentar i aprovar el

novembre del 2012 7


balanç econòmic del curs passat, incloses les despeses extraordinaries de la 45ª Trobada general, i el pressupost del curs 2012-2013. A continuació es va presentar i també es va aprovar aquest projecte de curs: Projecte del curs 2012-2013: 1.- III Curs de Direcció del SCIC (vegeu dates al Taluer), amb els professors Gemma Tatay, Esther Bonal i Jaume Sala, i “Treballem amb…”: Jordi Domènech i Josep Vila i Jover, més una sessió extraordinària l’1 i 2 de juny amb Maria Guinand.

i amb acompanyament d’acordió diatònic. Es vol fer coincidir totes les trobades comarcals en el cap de setmana 27 i 28 d’abril 2013, per tal que mediàticament tingui més impacte.

que seran ratificades a la propera Assemblea. Manel Cubeles fa un breu parlament en el qual assegura que actuar com a Coordinador ha estat per a ell una satisfacció i un orgull i insisteix que la seva feina ha estat sempre compartida i recolzada pels companys de Coordinació. Xell Montserrat diu que agafar el càrrec representa un repte però que li fa molta il.lusió i, per agraïr la feina d’en Manel i d’en Quim, engega una “cançó sorpresa” amb la melodia d’ Els contrabandistes i nova lletra al.lusiva… que cantaran tots els assistents.

4.- Un pont de cançons a L’Auditori de Barcelona (Sala Simfónica), que serà el 40è Juguem Cantant del Barcelonès i es farà el 25 de maig del 2013 amb l’estrena de la cantata que hem explicat i obres del repertori comú. S’intentarà que hi assisteixi la poetessa Joana Raspall, ja que l’obra li és dedicada en motiu del seu centenari.

2.- Les Jornades de Treball del curs seran aquesta d’octubre amb la presentació de repertori i projectes del curs, reunions comarcal i assemblea general; i l’altra a final de curs per valorar les trobades (46ª), el Juguem Catant (40è) i el curs en general.

A l’equip tècnic, Laia de las Heras, Josep Mas i Xavier Font han acabat el seu termini, s’està treballant per trobar-los relleus. A l’equip comarcal, els relleus són: Eix del Llobregat: plega Berta Junquè i entra Marina Pelfort. Barcelonès: entra Laia Nieto, que compartirà càrrec durant un any amb Ariadna de Casacuberta per fer el trasàs de feina, i Rosa M. Garriga plega despres de 10 anys en el càrrec. Penedès-Anoia: plega Ester Batlle i estant buscant qui la substitueixi.

5.- Edicions: La Circular seguirà publicant tres números l’any, amb un Monogràfic a cada número. Es farà el Xibricú en col.laboració amb Cavall Fort i es treballarà en la preparació del Patrimoni Coral XXI vol. 13. Pel que fa al CD de L’hora perduda, s’està pendent d’una 3.- Les activitats: el 40è Juguem possible subvenció de Sant Feliu de Catant per als Petits (5 a 7 anys), Llobregat que fés possible enregiss’organitzarà amb el suport de les trar-la i en garantís la distribució a demarcacions. S’hi estrenarà la can- les escoles del municipi, ja que Jotata L’hora perduda de Jordi Domè- ana Raspall n’és filla i s’hi preveuen nech, acompanyada de dos pianos diverses celebracions. S’informarà i percussió simple, amb versos de més endavant. Joana Raspall i narració de Clara Ripoll. Es faran quate concerts al 6.- Renovació de càrrecs (tots Principat, un a Mallorca i un altre a aprovats per unanimitat) València. La 46ª Trobada per a Mit- Coordinació: Manel Cubeles ha jans i Grans, serà d’àmbit comarcal i complert el seu termini, així que en espais emblemàtics del país, per Xell Montserrat serà la Coordia la qual cosa es fan gestions amb nadora General, Quin Bonal el les Delegacions Territorials de Cul- Coordinador Adjunt i Manel Cubetura de la Generalitat. S’hi interpre- les accepta continuar però com a taran cançons del Programa Comú Secretari. Bonal i Cubeles exerciran i del Patrimoni Coral XXI vol. 12, fins que es trobin ler persones algunes de tradicionals dansades alternatives per a aquests càrrecs,

En l’apartat de precs i preguntes van sortir temes com la conveniència o no de programar les Jornades de Treball en un sol dia, la necessitat de fer difussió de la feina del SCIC en molts més àmbits, la possibilitat –que ja existeix- de fer “socis amics”, etc.

Fotografia de M. Mercè Argüelles 8 La Circular

La tarda de dissabte i el matí de diumenge es van dedicar a la presentació del repertori. La cantata per als petits la va presentar l’autor, Jordi Domènech, tot donant indicacions sobre la partitura, per acabar amb una passada de dalt a baix en la qual Clara Ripoll va fer de narradora del seu text. És una cantata molt bonica que a tots va deixar molt bon gust de boca. Algunes de les cançons per a Mitjans i Grans presentades el matí de diumenge van ser acompanyades i/o presentades pels autors de les harmonitzacions, que ens van fer moure l’esquelet per aprendre els moviments de les danses o el ball de bastons que després haurem de muntar amb els nens a la coral.


Carles Belda va ser qui va presentar les dues peces que va harmonitzar amb la col.laboració d'en Ramon Vallverdú qui va ensenyar com es pot ballar. En Marcel Caselles també va presentar les seves peces i va ensenyar com es balla una jota. Tot un luxe poder-los tenir amb nosaltres…

El temps es va fer curt, d’una banda perquè no va permetre fer-ho tot, i de l’altra perquè va resultar una sessió molt dinàmica i amb regust de festa. S’agraeix i es valora molt la feina de tots els equips, i això ve a tomb per agraïr especialment la dels equips tècnics que, curs rera curs i des de fa molts anys, són

capaços de reunir repertoris bonics i variats per a les diverses edats i nivells, cosa que no és gens fàcil! Un cou curs comença… bona feina a tothom! La Redacció

EN LA MORT DEL MESTRE JOSEP VIADER El passat 25 d’octubre va morir Josep Viader i Moliner. El Mestre Viader va ser una figura de referència per a la música, i especialment el cant coral, a Girona i comarques gironines. Músic inquiet i compositor i arranjador destacat havia estat director del Conservatori de Música de Girona i de l’Escola Normal (actualment Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG). Va fundar la Capella Polifònica de Girona i després la Saba Nova que ha format part del SCIC des dels seus inicis. El Mestre Viader va formar part de l’Equip Tècnic del SCIC i trobareu alguns dels seus cànons, cançons i harmonitzacions en els cançoners, circulars i programes comuns del SCIC. Era un director excepcional, tenia aquella estranya capacitat d’absorvir els cantaires: no podies fer res més que el que ell volia quan et dirigia. Un gest clar i segur que tots els qui hem estat dirigits per ell sempre recordarem. Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i fou Gironí de l’Any. A Girona un carrer i un auditori, on han assajat i assagen encara les corals que ell va fundar, porten el seu nom. Podeu trobar una entrevista al Mestre Viader a La Circular número 108 (primer trimestre del 2000). Núria Tura Excantaire de la Coral Saba Nova

Deixeu-me que, amb profund agraiment i reconeixement, evoqui alguns records personals del Mestre Viader.

recordar tota la vida. Em va desconcertar tant que ell s’equivoqués (per a mi era innimaginable) com que, sobretot, tingués la qualitat humana d’explicar-m’ho, a mi (una Per a mi el Mestre Viader era aquell criatura de 14 o 15 anys que no gran director que ens dirigia (als sabia res de res).Va ser una lliçó. cantaires de la coral infantil) un sol cop l’any. Era el concert de Nadal. La segona cosa que em va dir va Ell pujaba i ensenyava el cànon ser un consell que aleshores em va Tinguem tots un bon Nadal al públic resultar un xic desconcertant però (sempre amb més o menys les que amb al temps i en vistes a com mateixes bromes, com una mena de ell dirigia he entès molt bé. Em va ritual que només molts anys desdir: no portis mai el compàs. I és prés he trobat divertit) i després, que, efectivament, ell no portava amb totes les seccions, cantavem El mai el compàs. Ell dirigia la música, Noi de la Mare. controlava els cantaires amb un gest d’una gran precisió rítmica. Recordo que era una presència Tenia moltes coses a dir i no perdia imponent. No es movia ningú i res energies ni capacitat de captació escapava del seu control. d’atenció amb un gest, el compàs, que li semblava innecessari per Al mateix temps que passava a assolir els objectius que tenia fixats. l’aleshores grup intermedi, vaig començar a dirigir el grup de grans Estic segur que, com jo, molta gent de la coral Saba Nova (de fet el que que el va coneixer i va cantar sota feia, jo no ho sabia en aquell mola seva direcció el sentim un mesment, era fer de director assistent- tre. Mai vaig tenir ocasió d’agrair-li pianista i, sobretot, aprendre molt). aquells consells. Va ser llavors quan el dia del meu debut com a director, debut que re- Moltes gràcies, Mestre Viader. cordo molt bé perquè vaig haver de començar tres vegades la cançó, el Martí Ferrer i Bosch Mestre Viader em va dir dues coses Excantaire i exdirector de la Coral Saba Nova de Girona que encara ara (20 anys després) recordo molt bé. La primera va ser felicitar-me per haver parat dues vegades el cor en el primer compàs (no havien agafat bé el tó i l’obra era a cappella). Em va explicar que en una trobada de corals ell s’havia equivocat i havia donat el tó una tercera baixa de manera que els baixos i les contralts es morien i no havia gosat parar i ho hauria de novembre del 2012 9


EL TAULER DEL SCIC

3r Curs de direcció per a directors de cors infantils del SCIC Dues edicions amb èxit! Anem a per la tercera! El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) torna a organitzar el seu Curs de direcció per a Cors Infantils. Enguany, a part els professors habituals, tenim el luxe de rebre a una de les directores amb més trajectòria, energia i prestigi del panorama coral internacional: Maria Guinand. Amb ella podrem treballar tot un cap de setmana extra al juny. Les dates del curs són: (dissabte tot el dia i diumenge matí) 10 i 11 de novembre de 2012 1 i 2 de desembre de 2012 19 i 20 de gener de 2013 16 i 17 de febrer de 2013 1 i 2 de juny de 2013: Treballem amb… Maria Guinand

Choral Singing in the Clouds: Internet Resources Amb aquest títol, l’ICB (International Choral Bulletin, revista de la Federació Internacional per a la Música Coral), en el seu nº 3 del 3r trimestre del 2012 ha volgut publicar l’article que Antoni Miralpeix va fer per a la nostra Circular nº 155. Novament agraïm a l’Antoni el treball tan útil, ben documentat i actual que ens va oferir i que prestigia la nostra revista, alhora que el felicitem cordialment per aquest èxit internacional. La Redacció

10 La Circular

Què hi haurà a les properes Circulars? Ja sabeu que aquesta revista la fem entre tots: per una banda els qui ens n’ocupem directament i per l’altra els directors, cantaires, pares i mares o responsables que hi expliqueu concerts, viatges, aniversaris i experiències que són allò que la fa més interessant per als lectors. Us demanem, doncs, que si us plau no deixeu de fer-ho! Tingueu en compte: 1) Terminis de rebuda d’originals: Per a les revistes del 2013 són aquests: Nº 158, primera del 2013 (gener-abril), el 15 de desembre 2012 Nº 159, segona del 2013 (maigagost), el15 d’abril 2013 Nº 160, tercera del 2013 (setembre-des.), el15 de setembre 2013 2) Temes per als Monogràfics: En tenim un parell de pensats... però ens agradaria molt saber què us agradaria als lectors veure-hi tractat a fons! Dieu-nos-ho i ens ocuparem de trobar persones expertes o enteses que puguin opinar sobre el tema, potser aclarir dubtes, aportar informació, donar una visió de futur... etc. Adreceu els vostres suggeriments a scic@scic.cat. Ho esperem i us ho agraïm per endavant!


Cantem Nadal Com vivim avui dia la festa de Nadal? Com l’entenen -i la canten- els nens a l’escola? Què ha estat i és encara per a molts la tradicional Missa del Gall? Quina intervenció tenen, en tot plegat, les nostres tradicions? Són vives, encara les nadales de sempre?

Monogràfic

No tenim totes les respostes, però en els articles que segueixen en trobareu unes quantes. Ricard Gimeno ens dona la seva visió des de l’escola; Ramon Vilar ens ofereix

un article molt interessant i ben documentat sobre l’evolució de les nadales a Europa; els escrits d’Oriol Martorell i de Pueri Cantores se centren en la tradicional Missa del Gall; i Abel Castilla és eminentment pràctic i indica les cantates que les corals infantils tenen a la seva disposició per poder gaudir de l’esperit nadalenc i transmetre’l tot cantant. M. Mercè Argüelles

novembre del 2012 11


NADALES A L’ESCOLA? Ricard Gimeno Abad Professor de música Rotundament sí. Les dotze van tocant, El noi de la mare, El rabadà, El desembre congelat, Fum fum fum ... i tantes i tantes altres que formen part de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, de la nostra manera de sentir, de la nostra manera de viure, de veure i de veure’ns. Si no les ensenyem nosaltres a l’escola, qui ho farà...? Darrerament, tendències falsament justificades amb el segell de la igualtat o el respecte mal entès fan que no es cantin nadales a certes escoles. L’argument que s’esgrimeix és que l’escola ha de ser laica i aconfessional. S’eviten, de totes totes, termes tan nostrats com “la Verge Maria”, el “nen Jesús” i es substitueixen els “Concerts de Nadal” per “Concerts d’hivern”. Concerts en els que, si hi ha sort, s’interpretarà una nadala; i si ja n’hi ha molta, aquesta nadala serà tradicional catalana. De la mateixa manera, les “vacances de Nadal” se’ns converteixen sense més ni més en “vacances d’hivern”... No pretenc parlar ara sobre les creences religioses de cada persona, de cada família... però, si us plau!, no forma la cançó tradicional (i la de Nadal també) part de la nostra cultura? Podrem educar el respecte a les altres cultures i tradicions si no som capaços de respectar la nostra pròpia cultura i les nostres pròpies tradicions? Després d’uns quants (molts...) anys fent d’especialista de música a l’escola, la pròpia experiència m’ha demostrat que la nostra cançó de Nadal hi ha de ser present sense cap mena de dubte. És l’únic repertori que, organitzat per cursos i nivells, “torna i retorna” cada any. I que els nens esperen curs rere curs. No hi poden faltar les cançons més

12 La Circular

conegudes (que citava, com a mostra, al principi), però també d’altres no tan cantades ni escoltades que la pràctica i els cançoners ens van fent descobrir. Evidentment la nostra cançó tradicional no hi falta mai. I sempre amb tutor del Cicle Superior.Vam fer una adaptació de la coneguda cançó més de 2 o 3 títols. Boig per tu. Proveu de posar-hi la Però també cantem cançó de Nadal música i veureu com “lliga”... d’altres països, o fins i tot adaptem Potser ho trobeu estrany, potser (des de fa ja força anys) melodies fora de lloc, potser “indecent” o conegudes (de diferents àmbits i poc seriós... El cas és que als nens estils) que els nens coneixen per els agrada, i coneixen la melodia altres canals... “Per a mostra, un sense haver-los-la d’ensenyar... Penbotó”: so que ens hem tornat massa “fins” i susceptibles per segons quines coBON NADAL ses. En principi us resultarà estrany (el Boig per tu amb una altra lletra?), Hi posaré un poble blanc, però si us traieu les manies del daamb llums en els finestrals i l’aigua que corri per rius de mirall. munt (els nens, d’aquestes maniesafortunadament-, no en ténen) i Jo seré un pastor com cal recordeu que en d’altres èpoques i aniré fins el portal... aquestes “pràctiques” (tant a nivell per dir al nen Jesús: popular com culte) eren a l’ordre Bon Nadal! del dia, potser us atreviu a ensenyar-la als vostres alumnes... però... Quin pessebre faré aquest any! compte: Al costat d’aquest Bon No em voldria deixar ningú: Nadal (en el que “expressament” hi hi tenim tots el nostre espai surten el pessebre i el nen Jesús) gent de casa o el foraster no hi poden faltar, i amb la mateixa també hi pot ser... importància, les nostres nadales de per dir al nen Jesús: sempre. Cas que no fos així, estaBon Nadal! ríem -d’alguna manera- enganyant els nens. Ometent, voluntàriament Hi haurà cases amb corrals, o no, una part d’allò que generapallers amb garbes de blat i a la vall molts arbres envoltant un cions i generacions han anat fent seu i han anat transmetent com a llac. cultura. Heu sentit darrerament allò I tu vindràs amb els mags, de que “la cultura no és un luxe”? muntat en un vell cavall... En el nostre àmbit tenim la magna per dir al nen Jesús: i fàcil oportunitat de fer que no ho Bon Nadal! sigui. No amaguem els nostres orígens! I encara menys nosaltres, que Quin pessebre faré aquest any! disposem d’un cançoner ric, amb ... personalitat i força ben endreçat! Segur que per la lletra no la recoDe fet, després del que heu llegitneixereu. La vam fer a l’escola fa potser no cal que ho expliciti, però uns quants anys, i el text és d’un no entenc la música a l’escola sense


Darrerament, tendències falsament justificades amb el segell de la igualtat o el respecte mal entès fan que no es cantin nadales a certes escoles. la cançó. Sense la cançó tradicional. El cant és la manera més natural de fer música per a l’infant. I la cançó aporta tota una sèrie de coneixements i vivències que no es poden transmetre d’altra manera... No l’entenc per tant, tampoc, sense la cançó tradicional de Nadal. I, per acabar, no m’entra al cap que,

sense cap solta ni volta i amb arguments completament passatgers i partidistes, s’estigui negant als nens d’algunes escoles el dret a conèixer i a gaudir de les nostres cançons i dels nostres referents culturals, i que s’ompli aquest coneixement de continguts buits de significat i sense cap arrelament a la cultura del

país on es viu, on es treballa, on es respira, i on s’és. L’única manera de ser universal és defensant allò que ens ha dut a ser com som. Perquè, com tant hem sentit a dir; “qui perd els orígens perd la identitat”. Nadales a l’escola? Sí, gràcies!

LES NADALES POPULARS UN PATRIMONI UNIVERSAL

Ramon Vilar i Herms Etnomusicòleg i director de cor

Una de les percepcions que tenim de Nadal és que aquesta festa o cicle festiu va associada a la cançó popular, interpretada a través dels nostres llavis o sentint-la com a paisatge sonor. No és l’única percepció d’aquestes festes però si una de les més importants i identificatives. Se’n canten a l’escola, a les reunions familiars, a les celebracions litúrgiques, les sentim o escoltem pel carrer ambientant zones comercials, a l’interior dels magatzems, etc. El nostre repertori personal, però, és limitat sotmès a la pròpia memòria i a l’interès d’eixamplar-ne el seu coneixement. Per una altra banda la reinterpretació del repertori tradicional no s’ha deixat de fer i els enregistraments discogràfics i videogràfics en garanteixen la seva perdurabilitat. Tampoc no s’ha aturat la creació de noves melodies i textos a

l’entorn del Nadal expressats amb el llenguatge dels nostres dies. També sabem que aquest repertori és patrimoni, si més no, de tot el món occidental d’arrel cristiana. En aquest article, doncs, em proposo fer un recorregut sumari d’aquest repertori universal però expressat de maneres diferents segons la manera de ser de cada ètnia. 1. Què entenem per Nadala? Dit amb poques paraules, és un cant popular religiós de Nadal. Segons Josep Romeu i Figueras, el repertori nadalenc arrenca dels segles XIV-XV (finals del període medieval), moment en que la litúrgia, tant la sagrada com la popular, varen crear l’ambient propici per al desenvolupament de les nadales. Alguns factors que acrediten aquesta antiguitat, si més no en el nostre repertori català, són certes característiques dels textos poètics (per exemple el recurs del “deixa e prèn”) i alguns sistemes musicals antics que s’hi fan presents (per exemple la influència dels modes gregorians en certes melodies modals que han arribat fins els nostres dies) .

En castellà aquestes composicions se les coneix per “villancicos” i des del segle XVI esdevé un gènere musical important on molts compositors i gent lletrada en faran objecte de la seva creació (Guerrero, Escobar, Araujo...). Les nadales, com els villancicos castellans, les natalendas portugueses, les noe borgonyones (França) i les pastorelle italianes, tenen el seu origen en les carola: cants en llatí que acompanyaven els balls rodons en els misteris representats en el temps nadalenc dins els temples. 2.L’època medieval De fet les nadales arrenquen de l’època medieval, de les anomenades carola –com ja s’ha dit-. Actualment el mot carol s’atribueix exclusivament a un tipus de cançó anglesa, amb text anglès o llatí –o ambdues llengües- sorgida en temps medievals. Normalment el text està relacionat amb la festa de Nadal o amb la Mare de Déu, però pot tractar de qualsevol altre tema. Emparentada amb la ballata, el virelai i la carole francesa –dansa de característiques imprecises de novembre del 2012 13


Una de les percepcions que tenim de Nadal és que aquesta festa o cicle festiu va associada a la cançó popular, interpretada a través dels nostres llavis o sentint-la com a paisatge sonor. la qual alguns musicòlegs afirmen que en sorgí el carol-, té una forma estròfica amb una tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor. En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV. Actualment, i de manera poc precisa, s’anomena “carol” qualsevol cançó estròfica en anglès i de caire tradicional, especialment si el text versa sobre Nadal. El Llibre Vermell de Montserrat és un testimoni excel·lent dels cants i danses que els pelegrins cantaven i ballaven tot fent vetlla dins o fora del santuari. És el Còdex núm.1 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, el qual rep aquest nom per l’enquadernació en vellut vermell de que fou objecte al final del segle XIX. Es tracta d’una miscel·lània religiosa escrita durant la darrera dècada del segle XIV, que inclou un cançoner musical destinat als peregrins que acudien al santuari montserratí. El cançoner, conegut també amb el nom de Llibre Vermell, consta de deu cants monòdics i polifònics en llatí, català i occità, alguns dels quals són danses o “balls redons”.

nyalades: Nadal, Mare de Déu, sants patrons... Aquestes pràctiques foren motiu de prohibicions episcopals i sinodals a causa dels aldarulls que s’hi organitzaven, si més no dins l’àmbit hispànic i peninsular. La major part d’aquests elements sobre afegits van desaparèixer oficialment dels llibres litúrgics amb motiu de la reforma decretada per Pius V (1566-1572) per encàrrec del Concili de Trento: una reforma necessària, per la desvirtuació a que havien arribat els elements i continguts litúrgics de les festes, i pel abusos a què havien donat peu. 3.Com expressen el Nadal les diferents esglésies cristianes? • Les campanes. La seva funcionalitat de comunicació aporta un dels elements festius de la celebració nadalenca. És un lloc comú a les diferents esglésies cristianes. És també un element ornamental imprescindible durant el cicle nadalenc. Moltes cançons de Nadal fan referència al so especial de les campanes durant la nit i el dia de Nadal perquè anuncien el naixement de Jesús.

• L’església anglicana. Són característiques d’aquesta confessió les anomenades “Carols celebration”. Aquest document és un model que Una mena de vetlla que consisteix ens il·lustra la pràctica que hi hagué en cantar nadales (carols) i fer unes en aquests segles medievals de fer lectures bíbliques o dels primers vetlles per part dels fidels dins els segles del Cristianisme (la Paraula temples amb motiu de festes asse- de Déu) a l’entorn del naixement

14 La Circular

de l’infant Jesús. L’obra de Benjamin Britten, Ceremony of carols, formava part d’aquesta celebració. És molt habitual començar aquesta vetlla festiva amb l’antiga cançó de Nadal: Sans day carol, també titulada: The Holly bears a berry. La seva lletra diu el següent: Ara el boix sant ha tingut una baia tan blanca com la neu i Maria ha parit Jesús, el qual ha estat embolcallat amb seda. I Maria ha parit Jesúcrist que és el nostre Salvador i el primer arbre en el bosc ha estat el grèvol. Ara el boix sant ha tingut una baia tan verda com l’herba. i Maria ha parit Jesús, el qual va morir en la creu. Ara el boix sant ha tingut una baia tan negra com el carbó i Maria ha partit Jesús, el qual va morir per tots nosaltres. Ara el boix sant ha tingut una baia tan vermella com la sang, aleshores nosaltres confiem en el nostre salvador que va ressuscitar de la mort. • L’església luterana. La seva litúrgia més característica és les “Weihnachthistorie”. És la tradició protestant de la “Celebració de la Nativitat” consolidada el segle XVII, com es pot comprovar a partir de l’obra de Thomas Selle i de Heinrich Schütz. Les “Weihnachthistories” eren composades exclusivament sobre textos de la Bíblia i amb dos corals, un d’introducció i un altre d’acabament. Les arrels de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach cal cercar-les en aquesta tradició protestant.


• L’església ortodoxa (concretament la russa). Actualment la celebració nadalenca russa més gran i popular és l’Any Nou (1 i 2 de gener) a causa de que en el període comunista no es permetia celebrar públicament el Nadal (que, per a ells, és la festa de l’Epifania). Per tant, la festa més celebrada ha estat, d’uns anys cap aquí, l’Any Nou, que és quan s’ornamenta l’avet i es fan regals per a tota la família, infants i amics. El Nadal rus (i de tota l’església ortodoxa) és el 6 i 7 de gener, festa de l’Epìfania. Les tradicions de Nadal s’havien perdut, però amb la perestroyka els russos recuperaren l’antiga festa. Actualment moltes fàbriques i empreses russes acostumen a tancar des del dia 30 de desembre fins el 8 de gener.

abans de Nadal, especialment a les ciutats, es cantava en colles pels carrers tot desitjant les bones festes amb acompanyament de violins, flabiol i tamborí, com també els infants feien captiris i els joves cantaven les rondes pròpies de la festa. La missa del gall, a la mitja nit. Una de les característiques de les nadales és la importància que se li dóna a l’hora i al moment del naixement de Jesús.Vegem-ne un exemple: Les dotze toquen, som a Nadal, a adorar el “Ninyo”, a adorar el “Ninyo”. Les dotze toquen, som a Nadal, a adorar el “Ninyo” vaig al portal.

Abans de la revolució comunista, La camiseta molts usos i costums de la vida del vostre fill, quotidiana dels creients russos repuntadeta, estaven determinats per la vida repuntadeta. vinculada a la fe. El temps de Nadal La camiseta també tenia els seus “cants de del vostre fill, Nadal”, els quals no celebraven pas repuntadeta del tot el fet “del petit infant dins del millor fil. l’estable” o les escenes dels pastors a Betlem sinó especialment l’esdeGalls i gallines veniment còsmic vinculat al pla teoa poc a poc, lògic del naixement del Redemptor que el nen no plori, i intentant de presentar-ho musicalque el nen no plori. ment a través d’una alabança a Déu. Galls i gallines Per exemple, és significatiu el títol a poc a poc, d’un cant molt popular dins la paraque el nen no plori, litúrgia de Nadal russa la traducció Coc, corococ!!! del qual és: Tots els àngels dalt del cel i tots els homes sobre la terra En el moment de l’adoració de s’alegren (visió còsmica). l’infant Jesús, durant la missa del gall, va trobar el poble l’oportunitat • L’església catòlica. Les nadales d’abocar tots aquests cants de la eren (o són) cantades en diferents tradició. Per una altra banda, el text moments de la festa: d’aquesta nadala (Les dotze toquen) ens presenta una de les caracterísLes colles pels carrers: el vespre tiques del repertori nadalenc català:

la preocupació per les coses de menjar i de vestir de cara al nadó, el qual, a més, se l’anomena amb el castellanisme “Ninyo” com si comportés un plus de tendresa. Com també és propi del nostre repertori nadalenc la presència dels animals, en aquest cas l’aviram, a l’entorn del naixement de Jesús. • Les representacions dins el recinte de l’església. Fins no fa massa anys era habitual a moltes poblacions de muntanya o rurals que dins l’església, a la nit de Nadal, hi fessin presència, en un moment de la missa, els pastors amb un petit ramat d’ovelles que anaven a adorar el nen Jesús. Tenia un aire de representació teatral amb un guió que ordenava els recitats i les cançons. Amb el temps, aquestes representacions es faran fora del temple i seran l’origen del gènere teatral d’Els Pastorets. • El pessebre: les cantades davant el pessebre familiar era també una de les ocasions més propícies per a interpretar les nadales. El pessebre té l’origen en les representacions litúrgiques de la Nit de Nadal i en l’escenificació que feu Sant Francesc d’Assís a la cova de Greccio, la nit de Nadal de 1223: allí mateix hi celebrà la missa de mitjanit. La tradició del pessebre fou difosa pels franciscans i dominics; al final del segle XV sortí de les esglésies per estendre’s als palaus reials i de la noblesa, i amb el temps (segle XVIII) va esdevenir popular.

4.Una certa tipologia de les cançons nadalenques És molt variada i complexa. En aquest article només en faré un tast amb uns pocs apartats. La temàtica va des de missatges profunds

novembre del 2012 15


Moltes cançons de Nadal fan referència al so especial de les campanes durant la nit i el dia de Nadal perquè anuncien el naixement de Jesús. sobre el misteri de la redempció: el naixement, vida i mort de Jesucrist, fins els aspectes més lúdics, festius i fins i tot frívols: El naixement del Salvador i l’acompliment de les antigues promeses. Aquest tema surt, d’una manera o altra, en cançons de diferents cultures de l’univers cristià, per exemple: -Ha nascut el Déu infant (Il est né le divin enfant) de França. -El nacimiento (vidala argentina de l’obra d’Ariel Ramírez, La Navidad nuestra). La inculturació del missatge cristià i els “contrafacta”. Un cas d’adaptació d’una melodia popular francesa a un medi diferent de manera que es transforma en cançó de Nadal és l’anomenada: Huron Carol. Anomenem “inculturació” al fenomen d’adaptació i finalment d’integració d’un fet cultural aliè a una altra cultura sense que quedi destruïda. Aquest és el cas de l’assimilació del missatge cristià de Nadal en una cultura nova: la dels Hurons, tribu índia del Canadà. És la primera nadala canadenca que va ser escrita l’any 1643 per Sant Jean de Brebeuf el qual amb un petit grup de companys jesuïtes s’havien establert com a missioners dins la comunitat índia dels Hurons. Jean de Brebeuf, francès, havia traduït a la llengua d’aquesta tribu moltes obres religioses, entre elles la Bíblia. Tampoc no hi podien mancar les cançons franceses que ell coneixia bé i a les quals hi adaptava lletres pietoses amb la llengua autòctona. El fet d’adaptar lletres noves a melodies conegudes s’anomena “contrafactum” (o “contrafacta” quan parlem en plural) . Una d’aquestes cançons és Jesous Ahatonhia (Jesús és nat), que més endavant serà coneguda en la seva versió anglesa per Huron

16 La Circular

Carol la qual tindrà una gran difusió popular a nord Amèrica fins els nostres dies. La cançó tradicional francesa original comença així: “Une jeune pucelle” (Una criada jove). amic Lewis R. Redner, va composar la melodia en el seu orgue a la Una razzia dels Iroquesos, tribu ri- vigília de Nadal, i va ser cantada per val, va destruir la missió o reducció primera vegada el dia següent per dels Hurons feta pels jesuïtes, els un cor de 36 escolars (“écoliers”) quals, entre ells Jean de Brebeuf, i 6 catequistes. És una nadala molt varen morir juntament amb molts coneguda que canta de manera dels indis als quals defensaven. eloqüent el naixement de Crist a Molts supervivents, però, fugiren se- Betlem de la Verge Maria. Ha estat guint els jesuïtes que restaren vius interpretada per artistes famosos i es van establir a la zona del Que- com Elvis Presley, Ella Fizterald, bec. En la lletra d’aquesta nadala hi Gard Brooks i Jewel. trobem elements propis de la cultura dels Hurons com, per exemple, a “Oh petit poble de Betlem Déu se l’anomena “Gitchi-Manitou”, com és que encara dorms i són els “caçadors”, en comptes en el teu profund i somniós dormir? dels pastors, els qui reben l’anunci L’estrella silenciosa encara passa dels àngels: pels teus carrers foscos. Resplendeix la llum eterna, Això va ser durant la lluna d’hivern i aquesta nit es reuneixen en tu quan tots els ocells havien fugit (Betlem) que el poderós Gitchi-Manitou les esperances i les pors de tots els va enviar per comte propi un cor temps. d’àngels: abans de la seva llum les estrelles varen créixer de manera Ja que Jesús de Maria és nat, incerta i els caçadors perplexes escoli mentre que tot dorm, taven l’himne: els àngels canten dolços acords Jesús, el vostre Rei ha nascut, reunits allà dalt del cel : Jesús ha nascut “Oh estrelles del matí In excelsis gloria. proclameu juntes el sant naixement, i canteu lloances a Déu el rei Entre molts altres casos d’inculturai pau als homes sobre la terra”. ció del missatge cristià en cultures diferents, cito tres exemples: -I wonder as I wander (Appalachian -Los Reyes Magos (cançó amb ritme USA) de taquirari, un ball procedent de John Jacob Niles (1892-1980), el la regió andina i comú al folklore cantant, i recol·lector de cançons argentí, bolivià i peruà, el qual Ariel populars, va dir que la seva I wonder Ramírez incorpora a la seva obra La as I wander estava basada en una o Navidad nuestra). dues línies musicals obsessives que -O little town of Bethleem. És una ell va sentir cantar a una noia jove, cançó cristiana de llengua angleAnnie Morgan, en un poble petit, sa escrita l’any 1868 per Philips Murphy, de Carolina del Nord, el Brooks, cèlebre ministre protestant juliol de 1933. Ell li va demanar americà, després d’un peregrinatque cantés les poques notes una ge a Terra Santa l’any 1865. El seu per una, pagant-li uns pocs cèntims


(25c) cada vegada, fins que la va apuntar tota en el seu bloc de notes. Niles va publicar aquesta cançó en el seu cançoner Songs of the Hill-folk (1934). Sovint s’ha dit que es tracta d’una nadala tradicional dels Apalatxes, però no està clara la seva antiguitat. La tonalitat menor de la melodia; els intervals menors i les cadències inacabades, com també l’aire de tristesa de la seva lletra, fan d’aquesta nadala una de les més planyívoles, cosa que també li dóna un cert aire intemporal. “Em pregunto mentre vagarejo sota el cel perquè Jesús el Salvador va venir a morir...” Per a la pobre gent com tu i com jo... Jo em pregunto mentre vagarejo sota el cel. Quan Maria va infantar Jesús a l’establia, amb homes savis i grangers i pastors i tots. Però a dalt, des del cel de Déu una estrella brillant va caure, i l’antiga promesa aleshores va venir a la memòria.

vinguda del Redemptor. Per una altra banda, durant l’estació freda el món vegetal resta adormit. Només unes poques plantes donen fruit en aquest temps: el boix grèvol, el ginebró, el vesc..., plantes simbòliques carregades de significació. També l’avet formarà part d’aquest simbolisme no tant pels seus fruits sinó per les seves fulles perennes i verdes que són símbol de fidelitat. D’aquí que el culte a la fertilitat hagi estat un tret significatiu i antic d’aquestes diades. Aquests dos elements còsmics també han format part de la cançó tradicional de Nadal arreu del món cristià.Vegem-ne uns quants exemples:

-O Tannenbaum (Alemanya). És una cançó que ha tingut un recorregut sorprenent. Erns Anschütz (17801861, mestre, organista, poeta i compositor alemany) posà lletra a una cançó folklòrica antiga de la qual hi ha referències des del segle XVI. La cançó, en principi no es referia a Nadal, però fa al·lusió a les fulles perennes de l’avet que simbolitzen la constància i la fidelitat. La cançó popular es va associar a Nadal gràcies a la lletra que AnSi Jesús ha estat buscat per schütz va afegir al text tradicional. tota cosa petita, El costum de l’arbre de Nadal es una estrella en el cel, o un ocell volant, desenvolupà al llarg del segle XIX o per tots els àngels de Déu dalt del i la cançó va ser considerada com cel que canten, una nadala: Ell certament podia tenir-ho, perquè ell era el Rei. Oh arbre sant, oh arbre sant, com són fidels tes branques. Florides són tan a l’estiu El solstici i el culte a la fertilitat. com en plena hivernada. La celebració de Nadal coincideix, Oh arbre sant, oh arbre sant des del nostre punt de mira, amb el com són fidels tes branques. moment que la llum del sol inicia el seu camí cap el seu esclat sis mesos • Tronc de Nadal (el tió de Nadesprés, el solstici d’estiu. Aquest dal). El costum de fer “cagar” el tió es dedicarà a festejar la festa del té entre nosaltres una connotació Precursor, Sant Joan Bautista, i festiva i divertida, i està del tot asel solstici d’hivern a celebrar la sociada als infants. Però no podem

oblidar que aquest “tió” o “tronc” és una referència antiga al culte a la fertilitat que es feia a través d’una soca que s’encenia a la llar la mateixa nit de Nadal. Soca o tronc que es creia que tenia un cert poder de fertilitat i, en algunes contrades, fins i tot es feia passar per sobre del “tronc” tots els animals domèstics per tal de que fossin fèrtils. El costum del tronc de Nadal a més de Catalunya, estava estès per tot els Pirineus fins Navarra i per molts països europeus. Les formuletes que es canten a Catalunya mentre es pica el tió fan al·lusió a menges i diversos regals que aquesta soca ha de “cagar”. Fertilitat i escatologia aquí van junts. • La lluna d’hivern. També la lluna de Nadal és motiu de pronòstics. Per als celtes, la lluna del solstici d’hivern era sagrada, marcava la nit de tallar el vesc, la “branca daurada”. En el nostre repertori nadalenc hi ha una cançó que porta per títol Nit serena de Nadal, amb lletra de Domènec Puga i música de Joan Tomàs, la qual ens parla de les meravelles d’aquesta nit plena de perfums, de llums i de música; diu el següent: Fotografia de James Jordan

novembre del 2012 17


Les nadales són encara un tipus de cançó tradicional, tot i que aquesta hagi estat molt variable. Té mil llantions la nit serena, bocins fulgurants de lluna plena. Quina nit més rica de cèlica llum, de dolça musica que l’aire alambica de màgic perfum. L’augusta grandesa que inunda la nit posa una promesa de pau i dolcesa en nostre esperit. I una esgarrifança de goig desbordat omple d’esperança la nit en bonança que ens ha captivat.

Cloenda Actualment, tot i que el contacte amb la música s’ha ampliat gràcies a la seva difusió a través dels mass media sonors, i malgrat que

a Catalunya es canti menys que abans a causa dels canvis inherents a la societat post industrial, encara podem afirmar que, ja sigui dins el reducte familiar, en l’àmbit escolar (tímidament, però), en les celebracions litúrgiques d’aquestes festes o simplement en el món coral, es canten nadales com a repertori propi d’un ritual cíclic. Per això es pot dir que les nadales són encara un tipus de cançó tradicional, tot i que aquesta hagi estat molt variable, ja que avui, entre d’altres funcions, les nadales serveixen de reclam comercial de grans magatzems o de fons sonor de carrers engalanats amb il·luminacions nadalenques o d’esquer publicitari dels productes més diversos a través de mitjans de comunicació audiovisuals. El repertori nadalenc és molt extens i complex. Respon a cultures i estètiques diferents dins el variat món cristià. Aquí n’hem fet només un petit tast, tampoc es tractava de

fer un estudi exhaustiu i profund. Estaria prou satisfet si amb els exemples que he posat en aquest article hagués ajudat a eixamplar el coneixement propi. Només vull acabar amb una imatge poètica de Josep Mª de Sagarra, en el seu Poema de Nadal, quan en certa manera es pregunta com poden haver nascut les cançons de Nadal: I sense saber per què aquest plor viu i serè tot l’esperit ens amara, i anem reprenent el to de fa mil anys, de sempre i d’ara. “Què li darem en el Noi de la Mare què li darem que li sàpiga bo?...” ¿Quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o del pla, aquesta tonada floria? ¿Quina fou la primera que es trobà la blanca melodia, com una oreneta caçada amb la mà sense esquerperia?

LES MISSES DEL GALL Oriol Martorell / Federació Catalana de Pueri Cantores

Ens feia il.lusió incloure en aquest Monogràfic l’article tan bonic i emotiu de l’Oriol Martorell. Donat, però, els molts anys transcorreguts des dels records que ell explica, vam pensar demanar a la Federació Catalana de Pueri Cantores un escrit sobre les Misses del Gall d’avui dia i la participació que hi poden tenir

18 La Circular

els nens.Trobareu, doncs, en segon lloc l’article que ens han enviat i que els agraïm. La Redacció

MISSES DEL GALL A MUNTANYA Ja fa molts anys, quan tot just feia un dels primes cursos de batxillerat, a la classe de llenguatge ens van proposar de fer una redacció sobre


Qui no hagi viscut aquestes Misses del Gall a muntanya potser no en podrà comprendre tot l’encís. Aquell fred viu a les orelles, aquell cel estrellat (què ho fa que sempre hi ha estrelles en el cel de Nadal?)... un tema nadalenc; jo vaig escriure un parell de mal girbades pàgines sobre les Misses del Gall que cada any, en un poblet diferent o en una petita ermina encimbellada dalt una carena, anàvem a cantar amb mossèn Batlle i el grup dels seus “minyons de muntanya”. (…) Però ara, en voler concretar detalls i intentar de precisar les característiques que distingeixen, per exemple, la Missa del Gall de Sant Martí de Riells o la de Santa Creu d’Olorde, m’adono que, precisament, és la seva essencial unitat, magnífica i sorprenent, allò que més les singularitza. Per damunt de locals variants anecdòtiques i ja sia dins una humil esglesiola -mig enrunada i plena del ressò de les ventades que es filtren per mal tapades escletxes- o en el marc més suntuós d’un temple curosament conservat, intel·ligentment restaurat o recentment bastit, a tot arreu es respira idèntic esperit, idèntic afany de germanor i de puresa, idèntic i esperançador optimisme –franc i ingenu- i, sigui quina sigui la comunitat que n’omple els més petits racons, reunida entorn del seu pastor habitual o vingut –qui sap si després de fer una bona colla de quilòmetres a peu i, a vegades, trepitjant neu i tot- de molt lluny, de les atrafegades ciutats de la plana plenes de fum i de cotxes, de llums de neó, de gris asfalt i de soroll eixordador. Unitat nascuda de l’especial i inexplicable encant d’aquella nit; d’aquella nit que Josep M. de Sagarra, en el seu tan popular Poema de Nadal ens demana que Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant…! (…) I és que sembla com si en la nit de Nadal a tots ens pessigollés l’irresistible desig de fugir dels

marcs habituals on acostumem a moure’ns per trobar-nos, en uns més simples escenaris, amb els amics que estimem.

tada amb una altra de les formes més genuïnes de l’expressió humana: les representacions escèniques que, en aquest cas concret, agafen aspectes molt diversos i variats, des Però amb aquests amics no soladels populars Pastorets fins els Pesment vivim l’acte litúrgic de la Missa sebres vivents, des de les llegendes del Gall, sinó que d’una manera o medievals a les versions plàstiques altra hi afegim, abans o després, un dels textos d’algunes cançons, des extraordinari ritual encara ple de d’adaptacions de narracions i conles nostres més velles tradicions tes a obres escrites expressament. populars; quan tantes van morir El repertori és molt ampli i de molt pel pas implacable dels anys, elles diferent qualitat, però tot queda continuen transmetent-se espontà- superat i ennoblit per aquell esperit niament de pares a fills, de genera- ingenu i sincer que presideix semció en generació. La dama d’Aragó pre “la nit més bella” del poeta o, o El caçador i la pastorera –desenamb paraules de l’anònim trobador ganyem-nos!- ja no són cançons del cançoner, la “nit de vetlla”. populars en el sentit estricte del terme, però El Noi de la Mare i el I ara permeteu-me que recordi, Fum, fum, fum i Les dotze van tocant i personalment, tres d’aquestes MisEl rabadà i El cant dels ocells i tantes ses del Gall a muntanya. Ha plogut i tantes altres sí que ho són encara molt des de llavors, però encara en i, segons que sembla, també ho con- tinc ben viva la memòria, tan forta tinuaran essent en els anys futurs. I va ser la seva emprempta. Eren els són precisament aquestes cançons anys de plena joventut i estava aboque, bo i esperant l’hora de comen- cat totalment a l’escoltisme i a la çar la Missa del Gall o quan ja s’ha “colla” de la qual formava part. (…) acabat –en el moment de les neules i els torrons- cantem de tot cor i Va ser així com un any vam celeposant-hi tota l’ànima. brar la nostra primera Missa del Gall tots sols, seguint aquell criteri Qui no hagi viscut aquestes Misses d’anar “en una església forana on del Gall a muntanya potser no la nostra presència representés un en podrà comprendre tot l’encís. ajut o un servei”. I per una d’aquesAquell fred viu a les orelles, aquell tes primeres experiències que cel estrellat (què ho fa que sempre ens féu sentir adults i plenament hi ha estrelles en el cel de Nadal?), responsables dels nostres actes, no aquell foc guspirejant, aquelles esti- vam escollir cap vella ermita perdumades melodies; tot ajuda a crear –i da enmig de boscos sinó un sanatoa vegades en neix- un especial clima ri antituberculós avui ja desaparegut d’excepció, més enllà de la realitat com a tal, el de Puig d’Olena, sobre quotidiana i dels neguits de cada Sant Feliu de Codines. És una de dia. (…) les Misses del Gall que més m’han impressionat: aquell ambient, aquells Tota la festa que, generalment, no malalts… Vam cantar la missa (llaqueda reduïda a la natural gatzara vors encara érem gregorianistes!), i tabola de bona llei, a les cançons vam organitzar un gran ressopò i tradicionals i a les menges típiques, vam representar un deliciós text sinó que, ben sovint, es veu esmal- de Henry Gheon –Nadal a la plaça,

novembre del 2012 19


La sort immensa –cada any renovada- és que d’aquí a dos o tres dies tornarà la nit de Nadal i que durant unes hores tornarem a veure-ho tot amb ulls més clars i transparents. es titulava- que nosaltres mateixos havíem traduit. (…) El segon record se centra, bàsicament, en l’aspecte geogràfic. És el de l’any de Sant Esteve de Vallespinars, solitària parròquia rural del terme de Les Lloses, a un bon parell d’hores a peu de Ripoll. Encimbellada la rústega i anodina església dalt d’un turonet –típica imatge de pessebre-, la vam trobar aquella nit tota coberta de neu. Però no obstant això, tan bon punt les campanes havien repicat la seva crida (i era la primera vegada que ho feien en una nit de Nadal) es van començar a veure –el cel ja s’havia destapat i la lluna ajudava a fer més blanca la neu- petits puntets negres que s’anaven acostant de tots cantons i que, poc a poc, es convertien en alegres grups familiars de pagesos que volien viure aquella nova experiència i que només havien deixat a la masia algú per guardar el bestiar. Després, un cop acabada la missa, tots ens vam retrobar a l’entrada de l’acollidora rectoria. (…) Finalment, acabo esmentant una Missa del Gall a l’ermita romànica de Sant Pere de Clarà, no gaire lluny d’Argentona. Potser va ser la nostra obra mestre, el punt culminant de totes aquelles nits de Nadal tan vivament viscudes, d’aquelles nits de Nadal per les quals, abans, preparant-les i organitzant-les, tantes en perdíem (o les guanyàvem?) i que, després, ens donaven tema de conversa i de reflexió per a moltes nits més. (…) Mai no he entès, quan ara hi penso, com va poder-se encabir tanta gentada en la petita nau d’aquella meravellosa església, com tot va anar tan ordenadament i puntual, com els focs es van encentre tots en el moment just i precís, com els cants van sortir tan

20 La Circular

afinats dels llavis de tothom. (…) Em fa por pensar que totes aquestes evocacions una mica sentimentals i enyoradisses no hagin sabut despertar cap interès en vosaltres. Però jo, teclejant la màquina, m’he vist transportat una pila d’anys enrera, quan només començava a descobrir algunes de les moltes vessants obagues de la muntanya de la vida, i he reviscut moments que mai més no podran tornar. Tingui o no tingui raó, la sort immensa –cada any renovada- és que d’aquí a dos o tres dies tornarà la nit de Nadal i que durant unes hores tornarem a veure-ho tot amb ulls més clars i transparents. I llavors, amb absoluta i cordial sinceritat –amb la mateixa amb que jo ho faig ara-, tornarem a cantar i dir-nos els uns als altres: “Déu nos do unes Santes festes, fum, fum, fum!”

LES MISSES DEL GALL I ELS INFANTS

Les primeres nadales que es coneixen van ser compostes pels evangelitzadors al segle Vè amb la finalitat de portar la Bona Nova als vilatans i camperols que no sabien llegir. Les seves lletres parlaven en llenguatge popular del misteri de l’Encarnació i estaven inspirades en la litúrgia del Nadal; les nadales expliquen en un to sensible i enginyós els sentiments de la Mare de Déu i dels pastors davant el naixement de Crist. Al segle XIII s’estenen per tot el món, juntament amb els “pessebres” de Sant Francesc d’Assís. El famós Stabat Mater Speciosa és atribuït a Jacopone Todi (1230-1306), l’ Oriol Martorell va escriure aquest Adeste Fideles data del segle dissetè. text per al setmanari Tele/estel, 23 de Però, aquests aires populars, i fins desembre de 1966. (del llibre Oriol i tot els seus textos, deuen haver Martorell, Paraules i Escrits, Primer existit des de molt temps abans que recull. Dinsic Publicacions Musicals, fossin posats per escrit. Barcelona 1996). Publicat anteriorment a La Circular del SCIC nº 107, el 1999.


A tothom li ve de gust poder cantar les nadales de sempre amb tota la família; tenim harmonitzacions i arranjaments de tot tipus on tothom hi té cabuda. Les nadales afavoreixen la participació en la litúrgia d’Advent i de Nadal. Cantar nadales és una manera de demostrar la nostra alegria i gratitud a Jesús. La Nit de Nadal comença a la posta del sol del dia 24 de desembre. Els fidels cristians es preparen per veure al cel la llum de l’estrella i, a les dotze, celebren el naixement de Jesús de Natzaret, el Salvador, amb cants i nadales, tant en els actes públics com en la celebració de la Missa de Gall. El Nadal és una de les dates més celebrades en el calendari cristià. Commemora el naixement del Salvador Jesucrist i només és superada en importància per la celebració de la Pasqua, un temps en què els cristians recorden el sacrifici de Crist pel seu poble. El Nadal és celebrat amb molta alegria i fervor a tot el món, amb intercanvi de regals i amb actes especials de caritat durant tot el mes.

Cada poble i cada església és un mon i les tradicions varien tant com persones hi ha. Així, trobem parròquies on la Missa del Gall comença a les dotze de la nit tot cantant Les Dotze van tocant…, d’altres on la fan abans perquè les dotze és massa tard per sortir de casa; en alguns llocs es diu una missa amb els infants, popularment anomenada la Missa del Pollet. Els nostres infants tenen cabuda en totes aquestes celebracions. Com a Pueri Cantores, estem al servei de la Litúrgia i del cant i, com altres Pueri Cantores de tot el món, ens reunim per cantar la pau de Déu. La tasca és ben senzilla, però s’ha de preparar molt bé. No cal convertir una missa en un concert, com malauradament passa de vegades. Un cor de Pueri Cantores ha d’acompanyar la litúrgia i ajudar el poble a cantar tots junts. Això sí, sempre hi ha lloc per un petit “lluïment”

coral, concretament a l’Ofertori i/o durant la Comunió. En misses com la del Gall, la participació activa de tot el poble crea sentiment de comunitat, enforteix l’esperit i fa Nadal. A tothom li ve de gust poder cantar les nadales de sempre amb tota la família; tenim harmonitzacions i arranjaments de tot tipus on tothom hi té cabuda. Els Pueri Cantores som uns privilegiats de poder compartir amb tanta gent l’esperit nadalenc. Els infants, ja sigui cantant o tocant un instrument, llegint una lectura, fent d’escolà, o participant-hi d’alguna altra manera, fan comunitat i fan Nadal. Marc Tost i Brustenga Vicepresident de la Federació Catalana de Pueri Cantores

ELS OCELLS DE NADAL Nèstor Luján

La nit d’avui és la de Nadal (…). Si hem de fer cas de Joan Amades –i en aquest cas crec que és bàsic fer-ho, ja que era molt savi en les tradicions orals-, la missa del gall centrava el gran esdeveniment d’aquesta nit i gràcies al seu Costumari Català sabem el protagonisme que a Barcelona hi tenien els ocells: “Dies abans del d’avui, els caçadors de moixonets sortien a parar llaços,

Extret de Mites, llegendes i creences, recull d’articles. Pre- xarxes, bitxacs i d’altres paranys a les matines amb les gabietges, les mi AVUI 1995. per tal d’agafar ocellets vius, a fi de quals penjaven dissimuladament enpoder-los deixar anar la nit d’avui, al moment de l’Adoració. Els caçadors anaven a la missa del gall proveïts de gabietes on portaven els ocellets que havien de deixar anar. Havia estat costum que els caçadors fadrins oferissin els moixonets que havien caçat a la seva promesa o a la donzella que els feia glatir (…) Els qui tenien ocells ben cantadors anaven

tre el brancatge per tal que la gent no les veiés. Era plaent, als nostres avis, de sentir cantar els ocells durant la festa religiosa d’aquest vespre, tota ella bulliciosa i alegre”. Jo sempre he pensat que El cant dels ocells, amb la seva joiosa desfilada, té origen en aquest costum de portar ocells a l’església (…)

novembre del 2012 21


Avui, quan els nostres contemporanis prefereixen la vista a l’oïda, la prosa a la poesia, l’espai al temps, l’anàlisi a la síntesi, el finit a l’infinit, jo crec que en aquest món lògic i

obscur és necessària la gota d’or “com qui a l’hivern, en una cabana d’una cançó antiga. El Cant dels ocells d’una muntanya nevada, perpetua el aquesta nit s’imposa. Afortunat tresor del foc”. l’home que va inventar aquesta melodia i el poble que l’ha conservat

CANTATES DE NADAL 6.0 Abel Castilla Director de cors Mireu: us faig una petita relació del què hi ha (fet o adaptat), amb la condició que envieu al SCIC més títols que vosaltres, lectors, conegueu per completar l'arxiu. Amb la relació que vaig fer de cantates de No-Nadal ja ho vaig demanar i poca gent ha respost. Penseu que com més en coneguem, la possibilitat de no conèixer-ne alguna augmenta! El repertori de nadales tradicionals catalanes és tan bonic i complet que costa compondre res que pugui arribar a assemblar-se-li i molt menys a fer-li ombra. I poques en tenim de la terra. Repassem. Per a cor infantil sol, tenim : La festa de Sant Nicolau i Les figures del pessebre de Joan Llongueres Cantata de Nadal (Veniu la mainada) de J.A.P. Schultz Die Weihnachtsgeschichte (La Cantata de Nadal) de Günther Keetman Carl Orff La cantata de la neu d'Emil Kübler Ha arribat 'nar dalt! de Guida Sellarès i Pau Jorquera La colla del miracle de Jan Holdstock Si algun grup té la necessitat de cantar alguna cosa amb grups diferents o amb grups d'altres edats de la família, hi ha la possibilitat d'algunes obres per a cor mixt i cor infantil: Ho sap tothom i és profecia de Narcís Bonet Nit de nits de Josep Baucells El bres de Nadal de Lluís Vila

22 La Circular

També tenim les Suites de nadales tradicionals. Algunes en barregen d'aquí i de fora : De Jordi Domènech (per a diferents cors més cor infantil) Les dotze van sonant Un infant com una estrella Els tres reis Les dues suites de Manuel Oltra per a cor mixt i piano (amb possibilitats d'afegir-hi intervencions de cor infantil) Cantata de Sant Nicolau de Benjamin Britten Cantates de Bach o d'altres autors barrocs del cicle de Nadal i Advent (la veu de soprano fou escrita per als nens, oi?) Com veieu, el panorama no és gaire extens però hi ha obres molt contundents. Per complementar l'oferta, sempre ha existit el recurs de lligar diverses nadales amb algun poema o text bonic per entremig. Un suggeriment: si ho feu, penseu en què la història tingui lògica en el temps (que no arribin els Reis abans de néixer el nen Jesús!). I és bo inspirar-se en algun evangelista (la feina

ja està feta de fa temps i molt ben feta). A vegades les traduccions o versions que ens arriben no són brillants, però. Busqueu bé: a poc a poc i amb criteri! Bon Nadal.


Les cançons de La Circular

35

A les pàgines interiors d’aquest número de La Circular podreu trobar-hi la nadala Si n’eren tres Pastorets harmonitzada per Lluís Vila Casañas.

Us oferim, aquesta vegada, una can- Si n'eren tres Pastorets és una çó per a cor mixt amb intervenció nadala tradicional catalana harmonitzada per encàrrec de l'Agrupació de veus infantils. Cor Madrigal. El motiu, si és que cal justificació, és que aquesta partitura és un exem- L'estructura és estròfica, molt simple significatiu en diversos sentits: ple i de caràcter repetitiu. Per tal en primer lloc, perquè mostra com d'evitar una possible monotonia he es pot revitalitzar una cançó popu- realitzat tres harmonies diferents: una per les estrofes inicial i final i lar mitjançant una harmonització dues més per la segona i tercera. actual i molt agradable de cantar. També, i sobretot, perquè és un exemple de cançó compartida per diverses generacions, un cant multigeneracional en la línia d’allò que diu Jaume Ayats a la Conversa. A més, és una mostra d’allò que fan en aquest sentit, any rere any, diverses “famílies corals” del nostre país, de les quals l’Agrupació Cor Madrigal –que la va encarregar- i la Coral Sant Jordi –que la interpretarà també aquest Nadal- no són més que dos exemples. Els comentaris de Lluís Vila que segueixen segur que us seran útils.

La tercera estrofa està reservada als nens, que canten acompanyats per les veus femenines de cor mixt. També hi ha uns fragments on una veu, preferiblement infantil, llegeix dues estrofes més a sobre de la música. La tessitura de les veus i la dificultat són assequibles a qualsevol cor amateur Lluís Vila Director de la Coral Sant Jordi

La Redacció

novembre del 2012 23


El Tècnic a l’abast

LA IL·LUSIÓ DE COMENÇAR EL CURS Uf !!!! Quina mandra!!! Ja hi tornem a ser !!!! A veure com em trobaré la canalla després de l’estiu !!!!!! MAI DE LA VIDA hem sentit aquestes expressions en un director de coral, i és que el començament de curs a les corals és una experiència que no es pot comparar gaire amb el començament de curs de la majoria de coses.

mateix cor, ja que els més grans marxen i de més petits n’arriben, amb tota la feinada i expectació que això suposa (aquí sí que els mestre de primària ens acostumen a guanyar en novetats, que ells canvien tot el grup!).

Nosaltres també tenim un nexe d’unió entre un curs i l’altre. Aquell exercici de vocalització que els Si començar el curs per a qualsevol agrada tant i, perquè no, alguna peça mestre d’educació primària a les que durant els primers dies d’assaig escoles vol dir, entre moltes altres els recordi aquell final de curs tan coses, afegir coneixements a uns memorable. La manera de fer del coneixements que prèviament es director o directora també els dóna donen per sabuts i una mica la cosa molta idea del lloc on es troben o per ells és continuar allà on ho del lloc on han anat a parar en el havíem deixat, a les corals la cosa cas dels nous. Els més grans es fan no va per aquí. Està clar que, com els “xulos” amb els nous dient “tu els mestres de primària, sabem encara no ho saps, però aquí això d’on partim i on volem arribar, o allò es fa d’aquesta manera; ja t’hi però poques vegades afegim lletres aniràs acostumant”; i els més petits, a cançons fetes el curs passat -que participant d’aquestes confessions seria el símil d’allò que és per als se senten ja integrats com en una mestres de primària ampliar mamena de club exclusiu que serà per tèries- i poques vegades demanem a ells la coral. als cantaires que per aprofundir en un repertori en recordin un altre, Els directors i directores de cor com els mestres han de fer sovint. tenim assumit que allò que un curs A nosaltres sempre ens correspon has fet i t’ha funcionat a nivell de aquest canvi continu que els nens repertori potser trigarà set o vuit esperen de nosaltres. anys a tornar a sortir, ja que no vols que els nens cantin sempre el maMés que sovint, començar el curs a teix ni et pots permetre que cada les corals vol dir canviar i innovar. concert sigui igual. Per sort, cada Canviar aquell repertori que van començament de curs pots encabiraprendre tan bé i que van assaborir hi aquella peça que vas sentir en en els concerts per un altre de un festival o aquella altra que has nou. Canviar de cantaires dins d’un trobat remenant papers per casa o

24 La Circular

aquella que has buscat o, senzillament, aquella que t’agrada tant i ara ja pots fer o aquella del Programa Comú que et vas quedar amb ganes de fer l’any que tocava. Tampoc no et tanques gaire, perquè també esperes amb delit les Jornades de Treball de l’octubre per veure “què ens proposen per aquest curs aquests xicots i xicotes del SCIC”, però la teva imaginació ja s’ha posat abans en marxa i ja has encomanat entusiasme als teus cantaires VEIEU QUINA GRAN SORT ÉS VIURE EL COMENÇAMENT DE CURS EN UNA CORAL?? Ah! I, per sort, en l’entorn en que ens movem, deixeu-nos-ho dir, TAMPOC HEM SENTIT MAI QUEIXAR-SE CAP MESTRE DE PRIMÀRIA DE L’INICI DE CURS. Però cal reconèixer que si estéssim en el seu lloc tindríem enveja dels directors de coral que, a començament de curs, es poden fer ells mateixos el programa i mostrar-lo a tothom cada dos per tres en els seus concerts i audicions. I JA NO ET DIC SI ETS MESTRE/A DE PRIMÀRIA I, A SOBRE, DIRECTOR/A DE COR!! LLAVORS ETS UN SUPERPRIVILEGIAT QUE ET MEREIXES EL MILLOR ...... BON COMENÇAMENT DE CURS A TOTHOM !!!!! L’equip tècnic

Els petits, amb ganes de començar a cantar


Fotografia de Vicky Alhadeff

-DXPH

$\DWV

Conversa amb...

Entrevistar un personatge amb un historial i uns coneixements com els de Jaume Ayats sembla que imposa... però ja des del primer moment es fa evident que és una persona amb qui serà molt fàcil dialogar. Efectivament, Jaume Ayats parla amb entusiasme de tot allò que l’apassiona, que són moltes coses... Nosaltres ens vam centrar en la seva experiència com a músic i el seu treball com a etnomusicòleg i vam anar derivant cap a temes relacionats amb el Monogràfic que trobareu en aquest número: la nostra cançó tradicional de Nadal i el significat que té actualment –o hauria de tenir- aquesta festa a casa nostra. novembre del 2012 25


Etnomusicòleg. Cap del Departament de Musicologia de l’Escola Superior de Música de Catalunya i professor associat d’Etnomusicologia a l’Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Història de l’Art (especialitat de musicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i professor de violí pel Conservatori Superior Municipal de Barcelona. ha treballat com a instrumentista d’orquestra (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i Orquestra Simfònica del Vallès) al mateix temps que desenvolupava investigacions sobre la música oral amb el Grup d’Investigació Folklòrica d’Osona. Més tard va realitzar estudis d’etnomusicologia a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha escrit la seva tesis doctoral sobre la expressió sonora de les multituds en el món urbà europeu. El 2012 ha rebut el Premi Nacional de Cultura i recentment ha estat nomenat director del Museu de la Música de Barcelona i del centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Feies música, de petit, a casa teva? Sense saber-ho, en feia més del que em pensava, perquè a la meva mare li agrada cantar cançons i jocs de canalla, al meu pare també li agradava, i la meva germana estudiava piano i jo la sentia tocar. A partir dels sis o set anys em van portar a

26 La Circular

estudiar amb les monges i un bon dia van dir “Aquest nen canta molt bé, l’hauríeu de portar a Montserrat”. Així que també sóc antic escolà de Montserrat...

molt. Ara que han passat un parell de generacions, tornem a tenir instrumentistes que han corregut Europa i el món i tornem a estar en un nivell molt interessant.

Justament t’anava a preguntar si havies cantat en alguna coral infantil... Havia començat a l’Escola de Música de Vic, amb en Quim Maideu, i després vaig passar quatre anys al Monestir. A Montserrat vaig ensopegar una època de molta activitat, va ser de les primeres vegades que l’Escolania sortia a cantar a Europa, teniem l’oportunitat d’enregistrar discos... Per tant, vaig poder treballar amb músics molt diversos.

Així que et vas dedicar profesionalment al violí Sí, durant uns quants anys vaig tocar a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, l’actual OBC. Després vaig ser professor de violí de diferents escoles, a Vic, a l’Escola de Música del Palau a Barcelona...Vaig ser també del grupet de músics que vam fundar l’Orquestra Simfònica del Valles, perquè quan els Amics de l’Òpera no veien la manera de gestionar l’orquestra, uns quants músics ens vam quedar l’empresa – un cas ben excepcional- que ara ha complert 25 anys.

Quan vas baixar de Montserrat, vas seguir estudiant música? A l’Escola de Música de Vic vaig estudiar violí i també orquestra de corda i música de cambra. Amb en Quim Maideu vam tenir un grup de música antiga, Sinàulia Música. Érem en un moment que hi havia pocs violinistes amb una formació que els permetés una activitat professional. La manca d’activitat cultural que es produeix amb la guerra i la postguerra es nota una generació després i jo crec que en aquest país aquest endarreriment es va notar molt. A la represa, els anys setanta i vuitanta, estàvem probablement en el nivell tècnic més dèbil de tot el segle XX. Els músics de la nostra generació ens vam haver d’espavilar

Quan et va començar a interessar l’etnomusicologia? Realment, vaig començar a apuntar cançons després d’assstir a un curs d’estiu del mètode Ireneu Segarra, el meu mestre de Montserrat, als 17 o 18 anys. Em vaig començar a aficionar a les cançons de tradició oral i vaig començar a apuntar les que cantava la meva mare, o que sentia aquí o allà... Al cap d’un o dos anys, amb gent de Vic vam començar a fer petites recerques i vam crear amb l’Ignasi i en Xevi Roviró el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Recorríem la comarca de manera sistemàtica fent campanyes d’estiu de quatre a sis setmanes.

D’esquerra a dreta Treball de camp: a Egipte, amb els Pumé Apume (Veneçuela) i Campanes a Síria (Fotos: Arxiu personal)


Gairebé sense adonar-nos-en, vam fer la nostra base de recerca, amb l’experiència del treball de camp. M’interessava molt aquest tema, així que quan, als 30 anys, em va sorgir l’oportunitat, me’n vaig anar a París a estudiar Etnomusicologia a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales. Amb la Llicenciatura de Filologia Catalana que havia fet a la Universitat de Barcelona, l’experiència del treball de camp i el violí, allà vaig fer un parell d’anys del que ara seria un màster. En tornar de Paris, vas reprendre la vida de professor? Primer vaig fer una tesi doctoral, molt innovadora en aquells moments (entre l’any 1991 i el 1997), sobre l’expressió sonora i els cants a les manifestacions al carrer, comparativa de París i Barcelona, sobretot amb motiu de la primera Guerra del Golf. En aquell moment era insospitat que es pogués fer un estudi seriós sobre com s’organitza el so en una situació socialment gairebé menyspreada. També vaig tocar una mica el tema referit als estadis de futbol -el camp del Barça- i en situacions infantils de pati, fent una comparativa.

llar a la Universitat Autònoma de Barcelona per tenir més accés a les xarxes internacionals de recerca; ja hi feia algunes classes i vaig entrarhi com a profesor ara fa sis anys. A l’ESMUC hi tinc molts amics i encara hi faig alguna col.laboració. Mentrestant, has pogut seguir cantant? Has cantat en alguna coral? Sempre he cantat! Quan estudiava a Barcelona teníem una coral molt petita, Lieti a Cantar, que havia dirigit Josep Ferré i també Benet Camps. Més endavant, a finals dels anys noranta, vam crear el grup Nova Euterpe, som quatre homes que hem passat per Montserrat (Xevi Solà, Sebastià Bardolet, Manel Marsó i jo). Així podia posar en funcionament la polifonia oral de l’àrea catalana que anava estudiant en els treballs de camp. Hem tingut força activitat, vam fer un disc i concerts i col.laboracions diverses. Ara fa pocs mesos he començat un grup de quatre noies i jo, Tornaveus, per posar en pràctica les maneres de cantar que he recollit, com ara la música dels cantadors del Pallars que explico en el meu darrer llibre. És a dir, sóc un entusiasta de cantar!

realment les festes de Nadal i això ens fa tenir reticències envers aquest tipus de cançons. Però una certa visió de conjunt i una certa distància farien desaparèixer qualsevol reticència. Primer punt: el Nadal és una festa cristianitzada que ve de celebracions paral.leles anteriors que tenen a veure amb una manera d’entendre la vida col.lectiva i social. El fet religiós segons la idea moderna no és l’antic concepte de celebració religiosa, que al llarg dels segles era més un espai social que es manifestava fent servir les esglésies per a molts tipus d’activitats –fins i tot ballar. Elements religiosos semblants els trobaríem en altres cultures, per exemple l’índia o la maya, basades en elements mitològics antics i que estructuraven les relacions humanes amb la voluntat de relacionarles amb un passat.

Com veus, doncs, la nostra celebració actual del Nadal? Quan ve Nadal, què fem? Manifestem una voluntat de relació intergeneracional importantíssima. Nadal és una de les festes amb més força i amb més potència intergeneracional de la nostra societat, A partit d’aquí, vaig treballar quatre Parlem de les cançons de una societat que està especialment anys a la Universitat de Vic. DesNadal i, més concretament, de mancada d’aquestes relacions prés, quan es va crear l’ESMUC, les nadales tradicionals. Perquè intergeneracionals. Cada dia més vaig ser-hi cinc any com a cap del creus que ara es canten menys tendim a trossejar la nostra socieDepartament de Musicologia i vaig que anys enrere? tat i fer-ne nínxols: els econòmics, muntar aquest departament. Fins Jo crec que volem ser tan “moels d’origen, els de gènere (homes que em va convenir més trebaderns” que no hem entès què són i dones), etc. Doncs bé, les diferències i les separacions entre edats és la cosa més forta que ens està passant i probablement la que més va contra la cohesió social.

La nova Euterpe a La Torre d’Oristà (Fotos: Arxiu personal)

Explica’ns una mica més com creus que hem d’entendre la intergeneracionalitat. Evidentment no és allò tan simple de “hem d’aguantar els avis” i “els avis han d’aguantar els néts”... No; es tracta precisament de tenir un diàleg. La cultura en general es transmet entre generacions, és molt important el que es diu entre elles cada generació, així ha funcionat en tota la història. Abans les generacions eren molt més curtes i estantisses, perquè la mortalitat era molt més alta. Actualment,

novembre del 2012 27


que tenim un esponjament de les generacions, separem les activitats socials entre generacions. Si volem tenir una societat que dialogui els seus problemes i la seva manera de viure globalment, no per grups de pressió, el diàleg entre generacions és bàsic. És lògic que cada grup, cada generació, es vulgui distingir, és comprensible que l’adolescent es distancïi d’allò que fan els seus pares o avis i que vulgui anar amb el seu grup d’edat; és lògic i desitjable. Però no ens podem quedar sense moments compartits de fer coses conjuntament, i haurien de ser molts més dels que tenim actualment,. A dalt Sebastià Bardulet i Jaume Ayats A baix a l’esquerra Amb M.Carme Montaner davant de l’Etna A baix a a dreta Amb la família Fotografies d’ Arxiu personal

Doncs, justament, cantar és una activitat que podem compartir Sí, i també menjar junts. Trobant-nos i dient-nos coses ens transmetem maneres de veure el món. Sovint en un mateix grup social -com ara joves amb semblants activitats, de la mateixa edat, que van a la mateixa discoteca, a la mateixa escola-, pots arribar a creure que tota la societat és com el teu grup social. Hem de descobrir que no és així, que hi ha moltes sensibilitats diferents. Un fenomen interessant en aquest sentit és la gent gran que s’ha ajuntat amb els joves “indignats”. El resultat que pugui donar, cadascú el sabrà; però com a fenomen social és interessantíssim. Necessitem aquesta intergeneracionalitat.

Precisament estan molt adreçats a cada grup, com passa amb la moda. Passa també en la música de consum, que en altres èpoques abastava totes les generacions, si bé amb una certa especialització en el repertori de cada generació. Estem detectant que actualment les cançons de moda són un tall molt clar i arriben a una forquilla d’edat de màxim entre 6 i 10 anys, quan tenim generacions de 90 anys de distància que conviuen. Per tant, hem d’intentar reconstruir també un espai sonor. Tornem al Nadal vist com a espai intergeneracional Nadal és un espai que, mirat antropològicament, té dues bifurcacions molt clares. Per una banda és una festa dedicada a la infantesa, el Nen Jesús és l’exemple dels nens de cada família. Però a part de la vinculació religiosa, que cadascú pot sentir més o menys, se celebra la infantesa, per dir-ho d’alguna manera. És, més que mai, el moment en què les àvies van a sentir els néts que canten... És la gran festa col.lectiva destinada als nens, que continua fins als regals de Reis.

Per altra banda, és la festa del dinar comunitari de família on sempre et trobes amb aquell parent que no suportes o aquell que no has vist en tot l’any. També és la festa dels avantpassats on es recorda aquells que ja no hi són. El dinar de Nadal anirà canviant, però malgrat que Els models comercials, en can- es vagi transformant tindrà una vi, no afavoreixen la intergene- perdurabilitat, tots hi serem d’alracionalitat guna manera amb les paraules, les expressions, la llengua, les cançons. Creus que actualment a les escoles es fa entendre el Nadal als nens amb aquesta perspectiva? Algunes escoles amb poca preparació intel.lectual han identificat Nadal amb religió i, com que volen ser laïcs i a més tenen nens de diferents cultures, això ho han traduït per “amaguem el Nadal”. Si és així, han fet exactament el contrari d’allò que calia fer. El que cal és donar al Nadal l’abast de festa col.lectiva de les famílies i la intergeneracionalitat d’una mane28 La Circular


ra global. La història cristiana que expliquen determinades cançons, figures com el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu, els pastors... són la nostra mitologia. Hi ha una religió que té a veure amb aquesta mitologia, però no es pot confondre la mitologia amb la religió. Les cançons de Nadal de tema religiós són encantadores com a mitologia i són accessibles a gent de qualsevol religió o no-religió, creença o nocreença. Abandonar-les vol dir que no ho hem entès, que tenim poca formació intel.lectual. Ja ho deies en el teu llibre dedicat a les cançons de Nadal... És que de vegades ens pensem que abandonant les nostres referències tradicionals som més moderns i cosmopolites i no entenem que per construir una societat se n’han de tenir, de referències tradicionals; les podem reformar, les podem fer diferents, però n’hem de tenir. Si en el lloc d’allò que tenim i i abandonem no hi construim res, l’alternativa no crea societat. Llavors no tindrem una societat catalana perquè no tindrem uns referents per compartir. Si en tenim, podem treure la pols d’aquells que ens serveixin més i oblidar-ne d’altres, però necessitem aquest espai comú. A vegades, festes com aquestes que s’han viscut, narrat i cantat durant generacions poden ser altament encantadores per a gent que arriba a la nostra societat i en vol formar part -o nosaltres volem que en formi part. Amb les cançons de tota la vida podem crear un espai comú, una cultura de diàleg. La tradició es basa en el passat, però ens ha de servir per construir el futur. Amb una consideració només religiosa, Tots Sants passa a ser la Festa de la tardor, Nadal passa a ser la festa de l’hivern, Setmana Santa les vacances de Primavera... Davant una persona forastera, que no és un ser abstracte sinó algú que ja té una altra manera de pensar i que vol formar part de la nostra societat, serem més creïbles mostrant la part humana de tot allò que tenim que no pas oblidant-ho per voler-nos fer més accessibles, perquè llavors no tindrem cap interès humà.

Segons això, et sembla que les corals infantils tenen una feina a fer, potser fins i tot una certa responsabilitat de fer cantar les nadales tradicionals catalanes? Cadascú sap les seves circumstàncies, però efectivament aquesta seria la meva recomanació, perquè les corals infantils són una eina per crear vincles socials, això que ara en diem la cohesió social. Mirat amb una mica de distància, hem de gosar pensar que el fet de cantar col.lectivament no és un objectiu en ell mateix sinó una eina de la qual ens podem servir per teixir relacions entre individus, unes relacions emocionals i socials. En el fons, tenim com a referent històric la feina que va fer Josep Anselm Clavé de construcció d’orgull de treballadors i d’ajuda mútua en cas de dificultat. En una societat industrial que estava emergint, va conseguir que es creessin teixits personals i emotius, consciència de grup social, de comunitat, d’orgull de ser treballadors. Els nostres besavis o rebesavis es van servir del cant per fer-ho a la seva manera. Probablement ara, a principis del segle XXI, estem en una situació molt diferent però, alhora, equivalent en el sentit que podem servir-nos del cant coral –i molt especialment del cant coral infantil- per construir la nostra manera d’entendre la sociabilitat i la vida comunitària.En el pròleg del seu llibre “Explica’m una altra cançó, Nadal,Tió i Reis”, Jaume Ayats diu: “Les cançons m’interessen perquè són el mitjà d’expressió d’unes persones en un entorn social compartit. I és un mitjà que no sols hem de situar en una societat passada, “històrica”, sinó que avui també és una eina, una possibilitat expressiva que tenim a disposició per fer-la servir en el nostre present i el nostre futur.” Una afirmació que no fa més que reblar tot el que ens va dir personalment i gairebé una declaració de principis que podem compartir tots aquells que ens servim d’aquesta eina, la cançó, per a l’educació dels infants.

HAN DIT A vegades, quan parlem de repensar i adaptar als nous temps la música tradicional, la gent es pensa que parlem d’involucionisme i no és veritat, perquè aquesta és la música que ha estat més influïda i ha evolucionat més amb el dia a dia de la gent, sempre ha anat rebent influències de les modes. Ara hi ha molts joves que estudien instruments tradicionals i diuen les seves coses (…) amb una guitarra elèctrica, un acordió diatònic i una gralla i amb unes cançons que inventen en aquest moment. Per a mi, això continua sent música tradicional. Jordi Fàbregas President de l’Associació Cultural Tram i membre de “El Pont D’arcalís”

En l’epoca de globalització i homogeneïtzacio cultural que vivim, la música tradicional i popular és un tret diferencial de la personalitat i de l’esperit de cada poble que cal que es mantingui ben viu. Per això és important que se segueixi tocant, cantant i ballant, que es reinventi i que ens la fem nostra perquè no sigui únicament una expressió del passat sinó, sobretot, una expressio del present des d’una visió pròpia de cada poble. Milena Ràfols Presidenta de La Diatònica, Associació d’Acordeonistes dels Països Catalans

Escolta amb atenció les cançons populars; són una font de melodies meravelloses que et permetran entreveure a més a més el caràcter de cada nació. Robert Schumann

M. Mercè Argüelles

novembre del 2012 29


Activitats de les corals

LA CORAL INFANTIL NOSTRA SENYORA DE LURDES JA TÉ 25 ANYS! El concert d’aniversari

El passat 16 de juny la Coral Infantil de Lurdes va celebrar com cada any el final de curs amb un concert a la Casa d’Espiritualitat de Sant Felip Neri a Sarrià. Enguany, però, el concert va ser molt especial. Celebràvem que fa vint-i-cinc anys va néixer la Coral Infantil de Lurdes.

com en l’acte en si mateix cantant una part de la cantata. Els tres temes que van cantar, que havien preparat i assajat prèviament, van ser dirigits per Antoni Jorquera. En acabar el concert vam seguir la Els cantaires petits i mitjans van celebració amb un berenar on tots cantar i interpretar la cantata esplegats vam reviure vint-i-cinc anys crita especialment per a l’ocasió: El de records i experiències comparPer celebrar una data tan espeBaró dels Ous Ferrats sota la direcció tides durant els quals el cant i la cial ens vam aplegar els cantaires de Toni Gálvez, Ariadna de Casacu- música han contribuït al creixement actuals, petits i mitjans, pares, mares berta i Berta Piera acompanyats al personal de molts nens i nenes. piano per Daniel Tarrida. i familiars però també alguns dels Els antics cantaires van participar més de tres-cents cantaires que Montserrat Junyent mare d’una cantaire durant aquests vint-i-cinc anys han activament tant en la preparació

30 La Circular

passat per la coral i bona part dels seus directors.Va ser un acte ple de records on Antoni Jorquera, fundador de la coral, va recordar-ne els inicis, ara fa vint-i-cinc anys.


COLORAINES I EL CASAL ARTÍSTIC DE L’ORFEÓ GRACIENC introdueix petites ironies, que de vegades només capten els pares, i fa gaudir els més petits tot desvetllant coses del passat que els més grans hem viscut. La dansa, el teatre i el cant, unides de la mà i sota un mestratge professional i de qualitat de l’equip de mestres i directors que guien teatral, acompanyat de cant, dansa i el Casal artístic de l’Orfeó, han fet gaudir un any més els infants de 4 a músics en directe. 14 anys i els seus pares d’un especEnguany hem treballat deu cançons tacle complet amb tocs humorístics que fan riure els més petits. de Francesc Burrull amb lletra de Com cada any, els pares pregunten: Josep Mª Espinàs, sota el títol de com ho fem? “L’any de la Quica”. L’àvia Quica és una àvia trempada que, entre cullerada i cullerada, fa menjar els seus néts, que es queden Alguns membres de l’Equip de Co- amb la boca oberta de les coses loraines i altres mestres del camp tan estranyes que explica: telèfons de la dansa, el cant o el teatre, hem que no eren mòbils, màquines de retratar que et deixaven immòbil, tirat endavant el nostre 6è casal televisors que només tenien un artístic. canal... tocadiscos que no paraven de girar. Com va essent ja costum, els primers dies de setembre ens trobem Amb un guió desenfadat i ple de als locals de l’entitat de l’Orfeó Gracienc per treballar un petit guió tocs d’humor, Mariona Colomé

Els nois i noies venen de vacances, a voltes amb poques ganes de començar el curs escolar, i quan acaben la setmana esdevé quelcom màgic: dansa, música i teatre fan una vegada més viure i creure que la creativitat, el treball de la veu i el cos ens eleven a una altra dimensió més màgica que la del simple tocar de peus a terra. Esther Palacios

EUROPA CANTAT XVIII TORINO 2012

Encara a Torí, esperant la sortida de l’avió, amb l’emoció a flor de pell i els records i pensaments esvalotats en la ment, on uns sobre els altres apareixen, es fonen i retornen… va ser un bon moment per escriure i posar una mica d’ordre a aquest desori mental i explicar què ha estat l’Europa Cantat XVIII. Aquest cop, a més de l’anglès com a gran eina de comunicació, l’italià, tan proper a la nostra llengua, es

va fer present, de tal manera que el desconeixement de la seva gramàtica no va ser cap obstacle per repetir, imitant la simpàtica cantarella i “xapurrejant-ne” els seus girs. Ens calen les xifres per entendre allò que ha estat aquesta edició del Festival: • 4.187 participants, més de 5.000 si es compten els membres de les diferents comissions organitzadores, staff i voluntaris arribats de 42

novembre del 2012 31


països, principalment d’Europa però també de fora d’ella • 125 cors participants • 41 tallers • 131 directors de taller • 47 tallers de descoberta, d’un o dos dies de durada, amb uns 1.200 participants • 111 concerts en esglésies i sales de concert de Torí i rodalies • 871 artistes de grups vocals i instrumentals • 323 voluntaris

També Daniel Mestres va participar en el programa dirigit als directors amb els suggerents títols: “Conducting an Orchestra” i “To Conduct or not to Conduct” (Dirigir una Orquestra i Dirigir o no dirigir).

”La meva experiència ha estat fantàstica.Vaig anar a un taller de 4 dies i vaig gaudir moltíssim. Els organitzadors i professors de cant van fer una feina molt brillant. Aconseguir formar "cors" amb gent d’arreu del món en tan poc temps no és una tasca fàcil i Núria Tura, membre de l’equip ells ho van aconseguir amb escreix i de redacció de La Circular, va ser professionalitat. El taller on vaig cantar, l’editora dels 9 números del diari "Duke Ellington Sacred Concert", diridel festival: Ready to News – Festival git per Harold Lenselink va ser sensamagazine, de disseny jove i atractiu i cional. Hi havia gent de totes les edats de continguts pràctics i útils. del Canadà, Brasil, Alemanya, Holanda, Catalunya, etc.Vam tenir la sort de Martí Ferrer, president del MCCcantar acompanyats d’una orquestra Moviment Coral Català, va moderar de jazz i ens ho vam passar d’allò la taula rodona sobre els projectes més bé... El personal d’organització va realitzats i els futurs inclosos sota ser atent i les activitats muntades a el paraigua de Hearts in Harmony Torino, van ser molt variades.Tinc un (Cors amb Cor). Julio Hurtado, magnífic record de la ciutat, acompadirector del Cor de l’Once de nyada dia, tarda i nit per la música València, a qui el SCIC coneix bé de totes les corals (a places, carrers, després de la seva participació en el concert de Cors amb Cor a l’Auditori de Barcelona, va fer un petit taller pràctic de com treballar la diversitat de possibilitats dels cantaires amb dificultats visuals.

I en relació a la participació catalana més en concret: • 200 cantaires catalans, més uns 200 de les comunitats valenciana i balear • 5 corals infantils, les tres primeres a més de treballar en els tallers van fer concerts: Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers Coral Infantil Gatzara d’Igualada Coral Santísima Trinidad de València Escola Coral Vicente Gaos de València Escolania Vermells de la Seu Xavier Baulies i jo mateixa vam - Col.legi Sant Josep Obrer de integrar-nos a la Comissió Musical Palma de Mallorca del Festival, vetllant per la bona realització de tallers i concerts. Cantaires d’una desena més de cors d’adults El dissabte 4 d’agost, darrer dia del Festival, just abans del Cant Comú 1 taller d’òpera per a nens dirigit i del Concert de Clausura, vam per Elisenda Carrasco amb Rob trobar-nos tots els participants Kearley com a director d’escena, catalans i cantaires de la Comunitat que va finalitzar amb dues repreValenciana (els de les Illes ja havien sentacions al Teatro Espace, davant marxat) amb el Sr. Lluís Puig, Did’una nombrosa audiència. rector General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Amb el nom de “Mare nostrum” Catalunya qui, en representació del Daniel Mestres va dirigir tres tallers Conseller Ferran Mascarell i conde descoberta: “Xavier Montsalvat- vidat pel Moviment Coral Català, ge-a portrait” en el qual obres com va voler acompanyar-nos. Després Canción de cuna para dormir a un d’uns breus parlaments, d’un impronegrito o Canto della Madonna entre visat concert ofert pels nois i noies d’altres van acostar el compositor de la Coral Infantil Gatzara i la Cocatalà als participants, “A Trip to the ral Santísima Trinidad i de cantar El Monastery of Montserrat”, fascinant Rossinyol i Els Segadors, vam brindar viatge pels més de set-cents anys amb una copeta de prosecco pel d’història d’aquest santuari desco- nostre cant coral i vam tancar de brint-ne alguns dels mestres més manera solemne la nostra estada al notables i “Songs of the Sea”, fresc Festival. recorregut pel Mediterrani a través de la seva música. A continuació deixem que els mateixos participants ens facin cinc cèntims de la seva vivència a Torí:

32 La Circular

De dalt a baix Cant Comú a Piazza San Carlo, coral Gatzara d’Igualada i taller Opera for children Fotografies del Festival EC Torino 2012


palaus, esglésies, teatres, bars, etc). Molt recomanable!”

actitud motivadora i la seva passió per l’ensenyament musical. El resultat va ser una gran actuació Santi Mercader Saavedra - Cor després d’una dura setmana d’assajos Trobada però també de diversió. Els joves de la coral Santísima Trinidad El Festival ha significat, en el meu cas, de València vam tenir una fantàstica una autèntica i estimulant descoberta i nova experiència de la qual espeja que tot i que havia participat fa una rem tornar-ne a gaudir alguna altra colla d’anys –el 1997- en un concert vegada. amb el Cor Juvenil Europeu a l’Europa Cantat de Linz, ha estat la primera ve- Núria Fornés – Coral Santísima gada que he viscut de manera activa i Trinidad de València intensa aquest impressionant festival i m’ha permès ratificar una vegada més l’enorme poder que té la música com El taller ”Groovie Ladies” dirigit per a element d’unió, intercanvi, comunica- Benoît Giaux va ser dinàmic. El treball ció, respecte, admiració, emoció (i tants coral va anar des de la vocalització altres substantius que podríem afegir!) fins la consecució de cantar cançons entre els diferents individus, llengües, swing, pop, amb l’elegància i la subtilepobles i cultures del món. sa que un cor de noies demana. No cal dir que per a mi ha estat un El director havia preparat un interesprivilegi haver-hi participat a través de sant repertori i ens va ajudar en tot les diverses propostes i tallers que van moment perquè el treball donés bons tenir una molt bona rebuda…” resultats. Vam disfrutar des del primer dia fins Daniel Mestres i Dalmau – Diel darrer gràcies a la unitat entre rector tota la gent. Ens vam relacionar amb cantaires d’altres països amb grans El taller “Staying Alive!” va tractar veus, la qual cosa ens va ajudar a d’un recordatori de les estrelles més créixer una mica més dins del món de famoses del pop-rock, pop i soul. Amy la música. Winehouse, Michael Jackson o Sting són alguns dels artistes interpretats Laura Robledo, Vega Torres i pel grup de més de 100 integrants Laura Valero – Coral Santísima dirigits pel jove director holandès Ro- Trinidad de València gier Ijmker, qui ens va mostrar la seva

Les més grans de la Coral Gatzara vam participar en dos tallers diferents. Al primer vam fer “A Little Jazz Mass”, de Bob Chilcott amb el director Basilio Astúlez.Va ser un taller molt dinàmic acompanyat de coreografies. Ens ho vam passar bomba! També vam participar al taller de “Party Music”, amb el director noruec Kjetil Aamann, on vam recordar les típiques cançons dels anys 80. Les altres cantaires de la Coral Gatzara vam fer el taller “Opera for Children” (Òpera per a infants) on no només teníem una directora, l'Elisenda Carrasco, sinó que també hi havia un director d'escena, una encarregada de vestuari i attrezzo i també va venir el compositor, perquè era una estrena!... Gràcies a tots ells vam aconseguir un gran espectacle! Vam haver de treballar molt, no era gens fàcil i havíem de cantar i actuar a la vegada. Era tot molt original: ens passejàvem entre el públic, que no sabia on posar-se i feien molta cara de sorpresos. En resum: tota la coral vam sortir contentíssims de l'experiència i amb ganes de tornar-hi: directors boníssims, concerts espectaculars... val molt la pena! Cantaires de la Coral Gatzara d’Igualada.

Montserrat Gual Membre de la junta d’ECA-Europa Cantat

VALÈNCIA, BEN REPRESENTADA AL FESTIVAL EC XVIII DE TORINO Aquest estiu un grup de 26 cantaires d’entre 10 i 18 anys de l’escola coral del Col·legi Públic Vicente Gaos de València ha participat a l’EuropaCantat XVIII de Torino i, com altres anys, ho ha fet amb un altre grup de cantaires valencians (enguany10 cantaires del Cor Juvenil de L’Eliana). D’aquesta manera hem abaratit costos de viatge (autobús) i hem guanyat nous amics amb els que compartirem, estem convençuts, noves experiències corals.

També com altres anys algunes famílies de cantaires han aprofitat el festival d’EuropaCantat per planificar les seues vacances i acudir a Torino. Així, a més de tindre un públic familiar en els concerts en què hem participat, eixa programació de vacances ha fet possible que pugueren vindre un número estimable de cantaires. També cal afegir per explicar aquesta participació l’alta valoració que fan els pares dels festivals d’EuropaCantat: qualitat musical dels tallers en els

que participem, convivència amb cantaires europeus i de la resta del món, ús de l’anglés, qualitat de les activitats culturals i concerts que acompanyen al festival,… Com que viatjàvem amb cantaires d’edats i interessos diferents, els hem distribuït en dos grups per edats i els hem matriculat en distints tallers corals. El grup de cantaires fins a 14 anys ha participaten el taller “The Bad Guys”, dirigit per les directores Neerlandeses Simone van Gog i

novembre del 2012 33


Herma van Piekeren, de set dies de duració. Amb elles han treballat cançons de musicals famosos, com ara Mulan, Matilda i Billy Elliot i com a nexe d’unió d’eixes cançons, una història en la que els cantaires eren els protagonistes. Totes les cançons anaven encadenades i en totes elles el moviment i l’expressió corporal acompanyaven d’una forma magistral el cant. A més, s’aprofitaven els interludis musicals per a canviar els protagonistes, cada vegada d’una nacionalitat diferent, aconseguint que tothom cantara alguna cançó en la primera fila. Els assajos diaris de tres hores i mitja es feren sempre curts; mèrit de les directores corals.

nyades per molta percussió vocal i per beatboxing, amb la participació en els dos tallers del beatboxer belga “Roxor Lopps”, amb improvisacions de rap fetes pels cantaires, acompanyats per raperos més coneguts i amb moviment i ball lliure en determinats moments. Encara que no cantàrem com a cor dins de la programació del festival, sí que cantàrem les dues corals juntes en la local·litat de San Mauro Torinese, aprofitant que ens convidaren a visitar el poble, que està cantaires més majors és clar, gaudir Valencians a Venaria Reale agermanat amb el poble valencià de també d’una nit de tapes i música L’Eliana. pel centre de Torino.

I, per supost, assistírem a diversos concerts corals programats pel festival dins la ciutat de Torino. A El grup de cantaires majors de 14 més, gaudírem d’una visita turística anys participaren en dos tallers als palaus i jardins de Venaria Reale, consecutius de 4 dies, els dos on, per allí on passàvem, trobàvem molt semblants: “Yo Man”, amb el grups corals en concert. També director italià Alessandro Cadario, i realizàrem pel nostre compte al“PartyMusic”, amb el norueg Kjetil gunes visites turístiques i activitats, Aamann. Els 4 dies de cada taller no com ara visitar el centre històric permitiren aprendre moltes cande Torino amb els museus més imçons ni aprofondir en elles, però en portants (Museu Egipci, Museu del contrapartida gaudírem molt amb cinema, La Mole,…), visitar durant un repertori atractiu per als canuna vesprada-nit el centre històric taires (cançons de Beyoncé, Manu de la ciutat de Milà, gaudir d’un Chao, The Jackson 5,…), acompamatí al Parc Aquàtic de Rívoli, i, els

Vols subscriure’t a La Circular? Només has d’enviar-nos un correu electrònic a scic@scic.cat o bé telefonar-nos al 93 3104721 i et farem arribar una butlleta Rebras tots els números a casa més la revista Xibricú que publiquem un cop l’any. A més, et regalarem un número anterior de La Circular per donar-te la benvinguda!

34 La Circular

I nosaltres, els directors corals? Cada festival és un curs de formació intensiu, coral, de relacions amb els nostres cantaires, alumnes, companys. Una part important del nostre repertori actual està format per cançons apreses als festivals. Què més us puc dir? No és el primer festival d’Europa Cantat al que acudim. Tampoc serà l’últim. Cada vegada ens trobem més encisats per ells!!!!!. Una abraçada a tothom. Rafel mestre i director coral Escola Vicente Gaos de València


Parant l’orella

ENDAVANT AMB ELS FLABIOLS I TAMBORINS! Educativa de mestres de música que promovem el projecte “El flabiol a l’escola”) organitza cada any aquesta trobada on els alumnes de cada escola realitzen una mostra de dansa i/o entremesos amb música en directe, executada per ells mateixos amb flabiol i tamborí. Aquestes danses i entremesos es presenten i es ballen davant de les altres escoles participants i de tot el públic que hi vulgui ser present. La trobada s’acaba amb una peça, tocada i/o ballada per tots els nens i nenes de les escoles que hi han participat. Imagineu-vos quina ballada! Tot un goig! De ben segur que aquest estiu heu pogut gaudir de les cercaviles de festes majors de pobles, de balls de bastons, gegantons, capgrossos i potser ja n’heu vist “algun”. Ens referim a “algun alumne” del projecte “El flabiol a l’escola” que amb el flabiol i el tamborí en mà es disposava a tocar alguna peça per amenitzar la ballada. I es que ja fa un parell d’anys, a la Circular del maig del 2010, us explicàvem que al curs 2009-10 havíem iniciat el projecte a cinc escoles pilot del Vallès Occidental, però des d’aleshores podem dir que el projecte ha avançat i molt! N’estem molt contents! A continuació us destaquem les activitats més importants que hem dut a terme des d’aquell moment: Les trobades de flabiolaires escolars Al juny del curs 2009-10 vam

realitzar 1a Trobada de flabiolaires escolars a Sabadell, amb la participació de les cinc escoles pilots que formaven part del projecte.Va ser tot un èxit (se’n va fer difusió a molts mitjans de comunicació, entre ells els programes Info K i Nydia de TV3). El curs 2010-11, repetíem a Sabadell i el projecte deixava de ser pilot; per tant, noves escoles s’hi afegien, millorava el nivell tècnic de les peces tocades, els alumnes havien construït més gegants i capgrossos, etc. Enguany la 3a Trobada ha tingut lloc als jardins del Monestir de Sant Cugat del Vallès, sempre amb noves escoles participants i amb coreografies molt més desenvolupades.

Anna Agudo

Per als alumnes, la Trobada és el moment més esperat de l’any, tota la feina que han estat fent al llarg del curs es pot mostrar aquell dia. A més, els agrada molt veure els capgrossos, dracs i gegantons que han fet les altres escoles, les diferents coreografies (de ball de bastons o altres) ja que els hi donen noves idees per al proper curs, se senten motivats a millorar i a seguir en l’aprenentatge d’aquests instruments.

La publicació de Guies Didàctiques i articles El grup de treball de mestres, aixoplugat pel CRP de Terrassa, al llarg d’aquests anys ha estat creant diferents materials pedagògics i L’objectiu de la Trobada és reunir aquest curs ha fet néixer la “Guia tots aquells nens i nenes que toquen el flabiol i el tamborí a l’escola Didàctica del projecte el flabiol a per tal de compartir l’experiència i l’escola”. Estarem molt contents gaudir-ne conjuntament. Així doncs, que la consulteu en línea a la nostra web: www.flabiol.com i/o en feu la la Riscla (Associació Cultural i

novembre del 2012 35


comanda si la voleu impresa. Així mateix, podreu trobar la” Guia de Construcció del tamborí de plàstic” de l’Eva Blasco i en Galdric Santana, que us proposen un nou model de tamborí més econòmic i fàcil de fer.Volem comentar-vos que aquest tamborí va guanyar un dels premis del concurs de fabricació d’instruments del Museu de la Música de Barcelona: VI Clau de so, 2011. Així mateix s’han escrit diversos articles per a revistes especialitzades com: Eufonia, Perspectiva Escolar, Caramella, etc.

El juliol del 2011 vam organitzar una jornada d’intercanvi d’experiències del projecte “El flabiol a l’Escola” que va servir com a clausura de l’exposició del mateix nom. Aquesta exposició ja ha recorregut algunes biblioteques i centres cívics catalans, si esteu interessats a exposar-la només cal que us poseu en contacte amb l’associació La Riscla a través del correu: lariscla@gmail.com

La participació d’alumnes en Festes Cada cop són més els alumnes La formació per a mestres flabiolaires de diferents escoles que Altres activitats que hem anat participen en les cercaviles de les realitzant amb els mestres han festes majors del seu barri o poestat cursos per tal de formar més blació. Aquest és el cas de l’Escola educadors en la pràctica del flabiol i Ribatallada del barri de la Creu Alta el tamborí i difondre el projecte en de Sabadell, que llueix el seu drac més centres educatius. Actualment i els seus instruments a cada festa són moltes les escoles que estan major des de fa dos anys. realitzant el projecte, cada any se’n També han participat alumnes afegeixen més (n’estem confeccio- flabiolaires a la Festa dels lectors de nant un mapa, ben aviat el tindreu Cavall Fort del 2011 i del 2012 així a la nostra web). També us podem com la festa dels 50 anys de Cavall dir que ha començat el projecte en Fort. centres pilot de secundària.

Altres experiències són les actuacions per a altres escoles: els alumnes flabiolaires de l’escola Torreguitart de Sabadell el passat mes de juny van oferir una actuació als alumnes de P3 de les escoles Can Berardo i Mas Boadella, del barri veí de Can Llong. En ella van mostrar-los un ball de bastons i un ball de gegantons (gràcies a la col·laboració dels gegantons del Rodal) i els van fer ballar dues danses prèviament assajades amb les mestres. Els músics van ser convidats a un bon esmorzar per agrair la seva actuació! Conclusió El projecte va evolucionant i eixamplant territori. Es treballarà per crear la 2a Guia Didàctica del projecte el flabiol a l’escola, comencen a sorgir idees per a l’aniversari de la 5a Trobada de flabiolaires escolars, nous intercanvis d’escoles, participacions en festes, actuacions, més formació per mestres, jornades...us hi apunteu? Us hi esperem!

CURS “CANT CORAL A L’ADOLESCÈNCIA” Durant les 25 hores de durada es dugueren a terme sessions teòriques: - Fonaments fisiològics i psicològics del procés de la muda de la veu masculina i femenina en la pubertat: implicacions musicals i didàctiques. Els diferents estadis de la muda i possibilitats que ens ofereixen. - Estratègies de l’assaig coral amb El Dr. Freer, de la Georgia State adolescents. Per què venen a la University, actualment està concoral els adolescents? Com dur el siderat un reconegut especialista mundial en la veu adolescent i juve- primer assaig per assegurar que nil i té múltiples publicacions sobre tornin? - Com abordar la implicació dels aquest tema. És, a més, director adolescents masculins en les del cor masculí de la Universitat de Geòrgia, membre del consell de activitats vocals: identitat vocal i de redacció de la revista International gènere. Journal of Music Education i autor i sessions pràctiques: d’un DVD (Success for Adolescent - L’assaig coral amb adolescents. Singers) i del llibre Getting Started Tècniques didàctiques, arranjaments musicals, selecció de repertori. with Middle School Chorus que va ser nomenat “millor publicació Molt interessants varen ser les acadèmica” del 2010 als EE.UU. sessions pràctiques amb un dels Organitzat per la COAEM (Confederación de Asociaciones de Educación Musical del Estado Español), se celebrà del 23 al 26 de juliol al Conservatori Superior de Música de les Illes el II Curs “Cant Coral a l’adolescència” amb el Dr. Patrick Freer com a convidat.

36 La Circular

cors del Col·legi St. Josep Obrer de Palma, on vam veure com adreçarse als al·lots que estan en època de muda de veu, la manera de classificar les veus i els estadis on es trobaven i les diferents propostes de tècnica vocal. A part del Dr. Freer, participaren com a ponents el Dr. Alfonso Elorriaga, director del projecte “Voces para la Convivencia” a l’Institut de Cienpozuelos, Madrid, i Professor Associat a la Universitat Complutense. Les sessions de Didàctica del Cant Coral amb adolescents dirigides als professors de música de secundària varen tenir molt èxit perquè van ser novedoses, interessants i divertides. També hi intervingueren Josep Lluís Zaragoza, catedràtic de música a secundària i professor de didàctica

Eulàlia Salbanyà directora de la Coral Més Música de Palma


general de la música a l’ESMUC, que ens va encisar, divertir i interessar amb la conferència “L’aprenentatge reflexiu de la música per al desenvolupament de les competències específiques de la matèria”, i Antoni J. Salvà, director de l’escola Sant Josep Obrer de Palma que ens deixà bocabadats amb el projecte

musical de l’escola, que comprèn més de 10 cors. Clausurà el curs Baltasar Bibiloni amb la conferència “Ja que no tenim temps per ensenyar-la, ensenyem a estimar-la”, sobre cant coral i educació.

El curs va tenir un gran èxit de participació. Hi van assistir 54 alumnes provinents de 14 comunitats de l’estat espanyol.

LA CIUTAT I LA LLUNA VA SONAR AL “VEN A CANTAR” A...FOZ CALANDA Margarita Celma Coordinadora del seminari per a mestres “Ven a cantar”

Dins del Seminari per a mestres “Ven a Cantar” organitzat pel Centre de Professors i Recursos d’Alcañiz (Aragó), enguany es va interpretar la cantata La Ciutat i la Lluna de Poire Vallvé, amb text de Rafel Simó. El Seminari “Ven a Cantar” agrupa a mestres que volen aplicar i ensenyar el cant coral dins de l’aula de música amb un grup-classe de primària. “Ven a Cantar” forma part del programa de Cors Escolars d’Aragó i hi participen voluntàriament escoles i també Col.legis Rurals Agrupats de la província de Terol. L’activitat aquest curs 20112012 ha reunit a catorze pobles i uns 200 alumnes. moviments. Es forma l’alumnat en la tècnica vocal, audició, comporEn ocasions el seminari s’ha decan- tament, convivència, capacitat per tat per un repertori de cançons va- a entendre a un director coral i riades o amb una temàtica determi- cantar en un gran grup. nada i el curs passat es va preparar la cantata del projecte Cantània de A les 10:00 del matí del dia 3 de l’Auditori de Barcelona: Beceroles/ juny els quatre autocars ja havian Alboradas a Queretes (Matarranya). arribat a Foz Calanda, llavors vam esmorzar i vam visitar la població. Els professors participants es A continuació vam tenir un primer reuneixen al CPR d’Alcañiz aproxi- assaig tots junts, i a dinar. Seguimadament unes set vegades al curs. dament un bon rato per a jugar, Allí es treballa en equip estudiant conèixer-nos i a tornar a assajar. el repertori que interpretarà tot Ara ja assoliríem els coneixements l’alumnat en conjunt el dia del con- adquirits al primer assaig. De cert. També es creen els recursos seguida a berenar i a canviar-nos didàctics necessaris i s’organitza de vestuari; ens vam ficar tots un tota la jornada musical-coral que es dibuix de la cantata enganxat a la prepara a un dels pobles a final de camiseta blanca i uns texans. A les curs. Posteriorment i a classe, tots 5:00 de la tarde va arribar l’hora els mestres ensenyen allò acordat esperada i, després d’uns breus para les sessions presencials: aspeclaments per part de les autoritats i tes de la partitura, interpretació i l’organització, La Ciudad y la luna va

sonar a Foz Calanda, un poble d’uns 300 habitants que va veure la seva església i els seus carrers plens de xiquets, música i molt públic. La cantata va estar acompanyada per instruments de vent: tres flautes (Alejandro Diestre, Raquel Palos i Francisco Quesada), un clarinet (Víctor Monzón) i un Fagot (Marco Ros). També hi va haver una narradora: Laura Cortés i a la part escenogràfica vam tenir la Fina Martín, que ens va fer uns decorats preciosos i molt vistosos. Els xiquets van omplir l’església de gom a gom i van afinar tan bé com van poder. Tots els professors van dirigir una cançó de la cantata, sense perdre la unitat necessària i sense interrupcions. El públic va gaudir del concert i va estar en molt de silenci tota l’estona. La gent va aplaudir de valent i els alumnes es novembre del 2012 37


van sentir gratificats per tot l’esforç nos), Mariluz Plaza del CRA Algars que havien fet al llarg del curs. (Queretes, Lledó, Beseit i Arenys de Lledó), Silvia Gómez del CRA MeEls mestres i escoles participants zquín (Valdealgorfa i Castelserás), van ser: Aurora Sánchez del CRA Benito Gómez del CEIP El Justicia de Castellote (Foz Calanda), Ana de Aragón de Alcorisa i Margarita Reyes Palos i Xandra Bolois del Celma del CEIP Vicente Ferrer CEIP Virgen del Pilar de Calanda, Ramos de Vall-de-roures. Carlos Latorre del CRA Somontano Bajo-Aragón (Los Olmos, Hem d’agrair la informació que ens Cañizar del Olivar, Estercuel i Moli- va donar el SCIC en referència a

la interpretació de la cantata i el contacte amb el compositor Poire Vallvé, que ens va anar assessorant en els moments de dubtes. “Ven a cantar” ha complert cinc edicions amb La Ciutat i la Lluna. Gràcies a tots per ajudar a que els xiquets cantin i siguin més feliços.

QUAN L’AMPOLLA QUE HA ESTAT SACSEJADA JA TORNA A REPOSAR Última setmana d’agost, la meva última setmana de vacances i marxo cap al curs de direcció de Segòvia. Enguany era la XVI edició però era la meva primera vegada. Feia molts anys que hi volia anar però mai trobava l’ocasió, per fi, a la XVI va la vençuda! Aquest curs l’organitza la coral Ágora, amb la seva coral infantil, la Escolanía de Segovia. No és un curs només de direcció coral, també s’hi fan les modalitats de cant solista, cant coral, tècnica vocal... La coral i la Escolanía estan TOTA la setmana fent de cor pilot pels alumnes de direcció coral del nivell avançat i de direcció infantil. La veritat és que és un luxe aprendre amb aquestes condicions i per ells, tant pel cor mixt com per la Escolanía, és una setmana de formació ja que, a part fer de cor pilot, combinen sessions de treball amb els diferents professors del curs. Per mi, aquest curs va ser una posada de piles i una pujada d’adrenalina automàtica després de passar unes setmanes d’inactivitat. Val a dir, però, que el segon dia de curs comentava als companys de Barcelona amb qui vaig compartir el viatge, “quina necessitat tenia, la meva última setmana de vacances d’anar a “sofrir”? I ho dic així perquè jo, als cursos de direcció, no m’ho passo gaire bé. Tinc molts nervis, m’entren dubtes, pors, penso que no he estudiat prou... I

38 La Circular

és que tothom t’observa, els teus companys de grup, els professors, el cor pilot... Per sort, poc a poc i a mesura que anaven passant els dies, em vaig anar acostumant al ritme de treball (que era molt intens), als companys, a la manera de fer dels profes, al cor pilot. Jo que vaig tenir la sort de treballar amb els nois i noies de la Escolanía us puc dir que és un cor encantador, molt disciplinat, acostumat a aquest tipus de treball i amb unes grans capacitats i unes ganes d’aprendre immenses. I és que els vam exprimir al màxim, nosaltres els alumnes, com també els nostres professors que amb ells van preparar unes obres pel concert de cloenda. Al principi m’imposava molt dirigir aquells nens i nenes per a qui els meus companys i jo érem uns perfectes desconeguts; amb la dificultat afegida, per a mi, de fer l’assaig en castellà. Els nervis eren molt grans però poc a poc, sessió rera a sessió, anaven disminuint i sentia que el cor em responia al que demanava, em somreia i tot fluïa. És doncs una setmana molt intensa on el cansament et va vencent i arribes a l’últim dia, el dia del concert de cloenda, gairebé exhaust, però molt feliç d’haver viscut una experiència que recomano a tots els directors i directores de cors. Em queda la sensació que quan ets allà saps que estàs aprenent molt, però no ets capaç d’assimilar-ho tot

Gemma Ruiz Puig Directora de la coral Els Boixets d’Arenys de Mar fins que no ets a casa, ho veus amb distància i sents que tota la informació que t’han donat va reposant, va fent una muntanyeta sobre una altra muntanyeta de coneixements que tens dins teu, com quan omples una ampolla d’aigua i sorra fina, la remous ràpidament i l’has de deixar reposar perquè es vegi el sediment.


UNA COL.LABORACIÓ PROFITOSA

Maria Mercè Argüelles

títol del concert); personalment hi vaig trobar a faltar el pes, la contundènca que hi aporten les veus masculines, sobretot en el cas del Gloria; però, és clar, això ens passa sempre que sentim a veus blanques obres que la nostra orella té memoritzades amb intervenció de veus masculines, és una qüestió de tessitura i volum i no resta pas mèrit a la interpretació, excel.lent, que en van fer aquests dos cors infantils. Un petit “però”: potser algun dels fragments més ràpids hauria guanyat en claretat i precisió si s’hagués interpretat en un tempo no Com a inici i fora de programa, ens tan viu, considerant la reverberació van oferir el motet Beatus Vir, per d’aquesta església. mi “la perla” del concert, un motet preciós que ja encomanava bones El públic també va agrair el “bis”, l’ vibracions... Després vam sentir el Ave Maria de Vladimir Vavilov, que Magnificat (RV 610) i el conegut Glo- en aquesta acústica va resultar ria (RV 589) que el cor conjunt i els especialment bonica cantada amb el solistes –que eren d’un i altre cor- cor situat al voltant del públic; una van interpretar amb una sorprenent cloenda que va posar llàgrimes als maduresa i profunditat considerant ulls de més d’un, incloses algunes l’edat dels cantaires. joves cantaires. El 23 de setembre, a l’església de Sant Esteve de Granollers i en el marc del cicle La Música del Cel que hi organitza la Fundació Pro Musica Sacra Granollers (www. musicasacragranollers.org), es va fer l’últim dels cinc concerts “Vivaldi: Versió Original” que han preparat conjuntament el Cor Vivaldi, de Barcelona (dirIgit per Òscar Boada) i el Cor Infantil Amics de la Unió, de Granollers (dirigit per Josep Vila Jover), acompanyats per l’Orquestra de Cambra de Granollers. Un concert molt bonic.

Vivaldi va compondre aquestes obres per a cor de veus blanques (per això “versió original” en el

individualment, ténen un so bastant diferent: més cobert, vellutat i intens el Cor Vivaldi, més transparent i natural Amics de la Unió. La suma de tots dos donava un so molt bonic, alhora ple i clar. El conjunt de gairebé cent cantaires va funcionar com un mecanisme de precisió en tots els detalls. Són dos cors que treballen a un gran nivell i ténen molts projectes i reptes individuals; per això em sembla molt lloable que hagin col.laborat per fer música junts. El resultat ha estat fantàstic. Potser no és aquest el lloc per dirho… però no em puc estar de dir que em sento orgullosa de veure que tenim als Països Catalans cors com aquests -i també algun altre, cal dir-ho!- que són capaços de col. laborar per assolir interpretacions d’aquesta categoria. Felicitats i que no sigui l’última vegada!

S’ha de remarcar la bona conjunció i l’empast de les veus que han aconseguit dos cors que, sentits novembre del 2012 39


El Racó dels Llibres

MUSIQUES AMIGUES Oriol Romaní DINSIC Publicacions Musicals Barcelona, 2012

REQUETETXEC Descobrim els instruments i grups instumentals dels Països Catalans

Josep Maria Mayol i Puentes Maria Antònia Pujol i Subirà Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. Barcelona, 2011

Aquest és un recull d’escrits diversos on Oriol Romaní, músic i pedagog, ens dona la seva visió sobre el fet musical, incloent-hi la significació del silenci, les relacions o les semblances entre la personalitat i l’obra de Mompou i Homs, comentaris sobre la música d’altres autors catalans, etc. Sense oblidar una atenció especial per a la música de jazz, de la qual és intèrpret i enamorat des de fa molts anys. Tot això, partint dels seus coneixements musicals, la seva amistat amb els músics de qui parla i la seva experiència com a intèrpret. Els mestres de música trobareu divertits i evocadors els seus records d’infàntesa i joventut en el capítol Música a l’escola.

Citant la intoducció, “Requetetxec és un material didàctic per donar a conèixer els instumens i grups instrumentals dels Països Catalans a l’alumnat d’educació primària.” Consta d’un llibre de mestre, tres Cds amb audicions, un cdrom i fitxes fotocopiables per als alumnes.

M. Mercè Argüelles

Núria Tura

És una eina interessant no només per a aquells que vulguin treballar des de l’àrea de música sino que, per l’important repertori de música popular que contenen els seus Cds, les cançons es poden audicionar de manera independent per teballar els apenentatges que es vulguin o, senzillament, per escoltar les cançons.

L’ORQUESTRA URSINA Josep Lluis Badal Editorial La Galera Barcelona, 2011

El Django és l’únic músic d’un campament zíngar i un dia recull el Tzino, que ha estat criat per óssos i brama com un d’ells. El músic li regala el violí Grapelli, que té molta història darrere. Gràcies a la música, s’entenen molt bé i el Tzino es queda al campament, tot i que la vella Nina sangloti i rondini per les seves trapelleries. Un dia arriba l’osset Txapó, germà del Tzino, que s’afegeix a la colla per compartir entremaliadures amb el Tzino i barallar-se amb la cua del gos Taru. Però comparteixen una cosa molt més important: la música. Quan al trio Django-Tzino-Txapó li arriba la fama, el Governador Franziskus, que és més tanoca que la resta de la gent que l’envolta, vol sentir-los en un concert, però tot

40 La Circular

va molt malament. Amb el temps i l’ajuda de la música i uns quant óssos, el Tzino i el Txapó troben la solució a tot, fins i tot per a la Tzina i el Peluet. Ai, no, el Taru. L’orquestra Ursina és un conte divertit i sonor. Molt sonor. Tots els sons són música: els brams dels óssos i d’un nen criat per ells, el sanglot, les claus rovellades, paraules franceses xampurrejades per algú que no n’entén ni un borrall. I la música influeix en tot l’entorn. Amb la música, el sol és sostingut i enlluerna. En canvi, quan no hi ha música, apareix un sol bemoll i es reflecteix trist als tolls. Eva Palau Casellas


Notícies del MCC

DEBAT” amb els millors directors Neix el Cor Jove Nacional Estarà dedicada a la inclusió de de Catalunya centrat, en aquesta cantaires amb difi cultats d’aprenende Catalunya El Cor Jove Nacional de Catalunya neix fruit de la col.laboració entre CJC i MCC i gràcies el suport de la Direcció General de Cultural Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte representarà un pas més cap a la normalització coral del nostre País. El proper 15 de gener i en el marc de la Convenció 2013 del Cant Coral a Catalunya es farà la presentació oficial del CJNC. Serà un cor de 40 joves d’entre 18 i 28 anys seleccionats d’entre els millors cantaires catalans. Les audicions de selecció es faran al llarg del primer trimestre del 2013 a diferents indrets de Catalunya. Durant la darrera setmana de juliol i coincidint amb la Setmana Cantant de Vic treballaran amb els dos directors convidats per aquesta primera convocatòria: el català Xavier Puig i l’estonià Vytautas Miskinis.

tatge: autisme, dislexia, TDA, etc. Totes les persones que vulguin fer alguna presentació o ponència poden enviar la seva proposta a mcc@mcc.cat

ocasió, en Cant Coral i Joves a Catalunya. Una cita ineludible per a qualsevol persona que treballi o participi del món coral català.

Els cors que estiguin portant a terme algun projecte relacionat amb la conferència poden fer la seva proposta de “concert” (normalment breus demostracions d’uns 15 minuts) també a mcc@mcc.cat La data límit per presentar propostes és el 31 de desembre de 2012. El programa de la conferència i la butlleta d’inscripció la trobareu a la nostra web (www.mcc.cat) a partir del 15 de febrer de 2013.

Segona temporada d’ESPAI A Manresa acull el 10 de novembre la primera actuació coral de la segona temporada d’ESPAI A.

ESPAI A és la Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs que les cinc grans federacions del món associatiu cultural (Moviment Coral Català, Federació d’Ateneus de Catalunya, Agrupació d’Esbarts Dansaires de Catalunya, Federació Català de Teatre Amateur i la Federació de Convenció 2013 del Cant Societats Musicals de Catalunya) van posar en marxa el curs passat Coral a Catalunya Si ets cantaire, director, compositor amb el suport del Departament de Cultura. ESPAI A programa un o editor vine a la Convenció del Cant Coral a Catalunya que tindrà total de 80 actuacions de les quals El cor oferirà tres concerts, el 20 concerts corals a diferents sales lloc a Barcelona el proper 12 de darrer tindrà lloc a Girona en el gestionades per Ateneus de tot gener a la tarda. Podràs conèixer marc de la Mediterranean Voices de primera mà els projectes corals Catalunya. Conference que el MCC organitza més interessants a Catalunya del juntament amb l’ IFCM (Federació 2013 (Setmana Cantant de Vic, El primer concert coral d’ESPAI A Internacional per a la Música Coral) Cor Jove Nacional de Catalunya, és a càrrec de la Coral Sant Esteve, i l’ECA-EC (European Choral Asso- Mediterranean Voices Conference, que dirigeix Jaume Sala, en el marc ciation – Europa Cantat). Espai A edició 2012-2013, etc). Els de la Fira Mediterrània de Manrecompositors podran presentar les sa. Les altres corals seleccionades seves darreres novetats editorials; són: Nàiade de Girona, Zetzània podràs tafanejar i, si vols, comprar de Cornellà de Llobregat, Mixta IV Conferència Sobre Cant Coral i Inclusió – Di- tota la música coral editada a Cata- d’Igualda, Regina de Manlleu i Actea lunya; podràs posar-te en contacte de Barcelona. ficultats d’aprenentatge La propera convocatòria per a la amb altres directors i cantaires; El proper 16 de març de 2013 Barpodràs donar a conèixer el teu cor temporada 2013-2014 està prevista celona acollirà la quarta edició de la i les vostres produccions; participar pels mesos d’abril-maig de 2013. conferència anual sobre inclusió a i gaudir d’”EL CANT CORAL A través del cant coral.

novembre del 2012 41


,ʋUɈ ,ʋUɈʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə ƻǏƧǖư8

NJǒ63(Ǜƻǖƴ$ǝ*NJ6ƣƳDŽƬ$ǝ6 Odeneu les lletres i els trobareu!

TRONA SI NO BRAMA ja són tres les canates que ens ha dedicat MON SOL SONARÀ

Segons ell, en set dies es pot fer molta feina

EL VIVALDI EM SONA

Li encanta dirigir estrenes del SCIC

El desembre congelat Nadala tradicional

0є6Ƴ2ǝ6Ƴǟƻ,ȉDŽǒ62ƴ2 Aquesta vegada us donem les inicials i així els trobareu de seguida!

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR ELS NUMEROS DEL SCIC A-1, B-2, C-3, D-2, E-3, F-2

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

42 La Circular

SALT METEREOLÒGIC Gavina que canta, tramuntana que ve.


novembre del 2012 3


JC Eix Llobregat

Al voltant del pessebre tothom canta cançons. Si el sol és a la posta encenen els gresols: per no veure el cel rúfol tanquen els finestrons. Al voltant del pessebre hi ha una gran tebior. «El desembre congelat confús se retira. abril, de flors coronat, que als àngels admira. Una bella aurora que al cel enamora.»

Francesc Pujols (1882-1962)

Francesc Pujols (1882-1962)

4 La Circular

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[DGHPXQLFLSLV *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQWGH&XOWXUD &HQWUHGH3URPRFLyGHOD&XOWXUD 3RSXODUL7UDGLFLRQDO&DWDODQD

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 157  

Revista de cant coral infantil. setembre-desembre 2012

La Circular 157  

Revista de cant coral infantil. setembre-desembre 2012

Advertisement