DESCOBERTA I AVENTURA
REFUGIS DE MUNTANYA Qui més qui menys, si ha anat d’excursió per la muntanya als Pirineus, haurà topat en un moment o altra amb una construcció més o menys austera al mig del no res. Després d’assegurar-se que no es tracta de cap hotel fruit de la febre constructora d’alguna immobiliària amb ganes de crear un nou barri o urbanització, haurà pogut comprovar que aquest petit oasi de “vida civilitzada” enmig de llacs, tarteres i cims, és un refugi de muntanya. Un lloc on refer-se d’una llarga ruta prenent una cervesa, aixoplugarse mentre passa aquell cap de núvol tempestuós, o passar una nit ben resguardats del fred i delectant una bona sopa de ceba o embotits de la zona. Aquesta estampa típicament pirinenca troba la seva particular forma d’existir a les nostres muntanyes, les tarragonines, les del prelitoral, aquelles que no fan tanta por, ni són tan altes, i que ens sembla que les podem recórrer en un sol dia... I per fer-ho, com tot en aquest món, s’ha hagut d’adaptar a l’entorn. Així doncs, a les Muntanyes de Prades, al Montsant, als Ports o a la mateixa muntanya de Montserrat, per posar
16
alguns exemples, els refugis de muntanya han baixat de les alçades per apropar-se als pobles, al peu de la muntanya, i esdevenir així un punt de partida i final per a aquestes excursions d’un sol dia, un punt d’informació i referència per a excursionistes i escaladors, o l’excusa perfecta per allargar la ruta la nit abans i no haver de matinar tant. Però, què és, realment, un refugi? Independentment de si es troba més o menys aïllat, un refugi de muntanya es considera una instal·lació esportiva, i ha de figurar al cens d’equipaments esportius de Catalunya. Aquesta condició fa que els refugis tinguin un marge molt ampli a l’hora de complir amb normatives d’allotjament, de manera que podem trobar refugis amb instal·lacions modernes, grans cuines, espais adaptats i habitacions amb bany propi, però també refugis que no són més que una petita caseta amb una cuina lliure, una taula i unes lliteres. A les muntanyes tarragonines, la majoria de refugis opten, per tal de subsistir, per oferir servei de bar, a més d’allotjar els excursionistes, i procuren també organitzar activitats esportives i culturals
per tal d’atraure un públic més local que, sense aquestes activitats, segurament no faria ús del refugi, ja que per proximitat no necessita passar-hi la nit. Els refugis acostumen a ser propietat d’algun centre o club excursionista, o bé directament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Uns i altres, ofereixen la concessió del refugi a una sèrie de persones, anomenades “guardes”, que es fan càrrec de la gestió de l’establiment, el manteniment, el menjar... Sovint són persones molt vinculades a la muntanya, coneixedores de l’entorn, i molt polivalents, ja que tan aviat et fan un remenat d’espàrrecs com arreglen una aixeta, curen un excursionista ferit o informen de quina és la millor ruta que pot fer una família. En definitiva, anar de refugi, també a les nostres muntanyes, sempre és una manera d’enriquir la nostra estada a la muntanya, conèixer persones que comparteixen la nostra afició, aprendre dels guardes, consumir productes locals i enriquir la nostra experiència!
